Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

769-792 de 1617

Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
29'
CBT: 25 anys d'història del bàsquet femení a Tarragona
El llegat femení al Club Bàsquet Tarragona (CBT) L'episodi ret homenatge a les dones que han format part del Club Bàsquet Tarragona al llarg de 25 anys, destacant la importància del sacrifici individual per consolidar l'entitat. Tot i que les categories femenines han patit una històrica manca de públic en comparació amb el masculí, la il·lusió i la unió del grup han estat els pilars fonamentals del seu èxit. Els inicis i l'esperit amateur • El primer equip sènior femení va debutar la temporada 1981-1982, format majoritàriament per jugadores del Sagrat Cor. • Durant els primers anys, el club funcionava amb un esperit totalment familiar: els viatges es feien en cotxes particulars de pares i entrenadors, pagant ells mateixos la benzina. • La transició cap a la professionalització no va arribar fins a finals dels 80, deixant una època de records on l'amistat prevalia sobre la competició. L'època daurada i el sentiment de família • Es destaca la fita de principis dels 90, quan l'equip va aconseguir dos ascensos consecutius, passant de primera catalana a primera divisió. • Les convidades coincideixen que la clau de l'èxit va ser la pinya que feien les jugadores, mantenint una relació de 24 hores que combinava la vida esportiva amb la personal. Reptes i desigualtats respecte al masculí • Discriminació vs. Priorització: Tot i que no se senten discriminades directament, reconeixen que el club prioritza recursos (com el fisioterapeuta o fitxatges) cap al sènior masculí. • Abandó prematur: El bàsquet femení pateix més baixes per motius laborals, ja que, a diferència dels homes, les dones no poden viure exclusivament d'aquest esport. "Sense el sacrifici anònim de tots aquells jugadors i jugadores dels inicis, no s'hagués pogut fer la cimentació del CBT." El futur de la secció Per a la temporada actual, l'objectiu principal és la permanència, amb l'esperança que la millora de recursos econòmics permeti aspirar a fites més altes en el futur.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
La Història del CBT: Directors Tècnics i Orígens
Orígens i Primera Lliga del CBT En l'inici del programa es repassa la primera lliga del Club Bàsquet Tarragona (CBT), marcada per la joventut d'una plantilla d'uns 22 anys que competia contra veterans en un ambient de vegades hostil. Es destaca la gesta d'haver provocat el descens del Club Bàsquet Valls. Aspectes Clau dels Inicis: • Pressupost de 377.000 pessetes amb només 120 socis. • Partits jugats al pavelló de l'Èlida en condicions d'incertesa institucional. • La convivència amb regles antigues, com la possibilitat d'empatar partits. La Figura del Director Tècnic El gruix de l'episodi se centra en una taula rodona amb quatre directors tècnics de diferents etapes: José Córcoles, Jesús Sanjosé, Vicenç Saneuja i Francesc Canals. Evolució i Responsabilitats: • Creació del càrrec (1989): José Córcoles explica que la figura va néixer per coordinar els equips federats i establir una filosofia de joc. • Captació de talent: La transició d'un mercat local cap a competicions de preferent, que va obligar el club a fitxar jugadors de base per cobrir necessitats tàctiques específiques. • Gestió de la base: Actualment, el club coordina uns 15 equips i 150 jugadors, buscant l'objectiu final que els joves arribin al primer equip. Problemàtiques: Instal·lacions i l'Entorn Un tema recurrent és el dèficit crònic d'instal·lacions a Tarragona, amb anècdotes sobre els Tinglados del Port, on els jugadors sortien "negres com carboners" a causa de la pols de carbó del moll. "La figura del director tècnic és una tasca anònima, treballant molt a l'ombra, però amb grans satisfaccions quan un jugador de la base arriba al primer equip." El Fenomen del "Pare Manager": S'analitza com la relació amb les famílies ha canviat. Els tertulians coincideixen que l'actualitat és més complexa a causa de l'exigència dels pares, influenciats per l'èxit de figures com Pau Gasol, cosa que sovint entorpeix la tasca formativa.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Història i Socis
Orígens i Fundació del Club L'episodi rememora la fundació del Club Bàsquet Tarragona (CBT) l'11 de setembre de 1978. El naixement del club va ser fruit d'una escissió del Nàstic de Tarragona a causa de discrepàncies amb la directiva de l'època. Un grup de jugadors i l'entrenador Jesús San José van decidir crear una nova entitat sota l'empara del CIM (Club Integral Mixta). "Un part una mica dolorós... un grup de jugadors decideixen abandonar el Nàstic per anar a crear un nou club." La Veu dels Socis Històrics Es reuneixen diversos socis amb números de carnet molt baixos (com el 20, 22 o 51) per compartir la seva experiència durant aquest quart de segle: • Josep Felip (Soci 143): Entrenador fundador que va viure el trencament inicial. • Josep Pujol (Soci 22): Vinculat des dels primers mesos per amor a l'esport i a la ciutat. • Fernando Rodríguez (Soci 20): Exemple de fidelitat absoluta que segueix totes les categories. Evolució i Filosofia del CBT Els convidats descriuen el club com una entitat basada en l'autogestió i el voluntariat. En els inicis, els mateixos directius i socis feien de paletes per habilitar pistes com la del Tinglado. Les Etapes del Club • Època Fundacional: Jugadors que eren alhora socis i tècnics. • Època Familiar: Creixement gràcies a l'escola de bàsquet i la implicació de les famílies. • Època Professional: Consolidació en categories nacionals i transformació en un club amb massa social d'abonats. Moments Memorables i Reptes de Futur Es recorden fites com l'ascens contra el Gandia i l'època daurada del bàsquet femení (92-93). Com a gran repte de futur, tots els socis coincideixen en el somni de veure el CBT a l'ACB, mantenint sempre el suport indestructible a les categories de base.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
30'
Fundació i inicis del Club Bàsquet Tarragona (1978-2003)
Orígens del Bàsquet a Tarragona L'episodi comença amb una retrospectiva històrica a càrrec d'Enric Pujol, recordant que el bàsquet va arribar a Tarragona el 1924, només tres anys després de la seva entrada a Catalunya. En els seus inicis, l'esport era compartit per entitats com el Nàstic, la Salle i l'Escola de Maestria, fins que a finals dels anys 70 es va produir el fet definitiu: la fundació del Club Bàsquet Tarragona (CBT). La Ruptura amb el Nàstic i la Fundació del CBT El programa reuneix cinc figures clau de la fundació (Pere Ferrer, Jordi Escrivà, Joan Ruiz, Joan Tarragó i José Antonio Córcoles) per explicar la transició des de la secció de bàsquet del Gimnàstic de Tarragona cap a un club independent l'11 de setembre de 1978. Motivacions Principals • Independència esportiva: Volien deixar de ser el "segon esport" d'altres clubs poliesportius. • Especialització: Crear una entitat dedicada exclusivament al bàsquet. • Amistat: El grup estava format per una penya d'amics, molts procedents del Col·legi Sant Pau. Reptes de la Primera Etapa Els fundadors recorden els inicis com una època de "romanticisme i inconsciència", marcada per la falta de recursos i les traves institucionals: • Instal·lacions: Van haver de lluitar per l'ús del Pavelló de Sant Jordi, sovint amb tarifes elevades i pressions externes. • Gestió de guerrilla: Els mateixos jugadors feien de directius, entrenadors i delegats. Fins i tot s'encarregaven d'enganxar cartells o traslladar els equips inferiors en cotxes particulars com 600 i Minis. • Recursos Econòmics: Es finançaven a través de familiars, socis (uns 60 el primer any) i iniciatives curioses. "Érem 30 o 40 sonats... ens rebotava molt el fet que no creguessin en nosaltres." Anècdotes i Supervivència • El festival de Pere Tàpies: Una de les primeres iniciatives per recaptar fons al Camp de Mart que va acabar en un cert fracàs econòmic, obligant a passar la safata entre el públic. • L'altell del CIM: Les reunions de la junta es feien en un local amb un sostre tan baix (1,60 m) que els jugadors havien d'estar ajupits. • Publicitat i oci: Ús de cotxes descapotables amb altaveus per promocionar festes a discoteques com Longplay i el CIE de la Pineda. • El 23-F: La junta es va mantenir reunida durant el cop d'estat de 1981, seguint les notícies per la ràdio mentre treballaven pel club.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
32'
L'ascens històric del CBT a la LEB Or
Història d'una ambició: El pas al bàsquet professional El podcast repassa les dues temporades clau (2000-2002) en què el Club Bàsquet Tarragona (CBT) va fer el salt definitiu cap al professionalisme a la categoria LEB 2. Sota la presidència de Rafael Pintado, el club va decidir no perdre el "tren de la història" i apostar per un pressupost de 80 milions de pessetes per estructurar un projecte sòlid. La Temporada 2000-2001: La fundació amb Ricard Casas Amb l'arribada de Ricard Casas, un entrenador amb gran projecció, l'equip es va consolidar ràpidament. Malgrat ser un equip nou a la categoria, els resultats van ser immediats: • Consecució de la Copa LEB 2. • Subcampions de la lliga regular. • Una gran connexió amb l'afició, passant de 300 a 3.000 espectadors al Serrallo. Tanmateix, la temporada va acabar amb una decepció dramàtica: l'eliminació en el cinquè partit del play-off contra el Cornellà després d'una pròrroga angoixant. La Temporada 2001-2002: L'èxit de Porfirio Fisac Després de la marxa de Casas al Manresa, Porfirio Fisac va agafar el relleu. L'equip va mantenir la base, reforçant-se amb jugadors com Miqui López i Gaby Ruiz. Aquesta etapa va culminar el 25 de maig de 2002 amb l'històric ascens a la LEB Or (L'Alepo) contra el Gandia. "Va ser un 25 de maig que es va inscriure amb lletres d'or a la història del CBT." Factors clau de l'èxit • Lideratge directiu: El compromís de Rafael Pintado i Ramon Martínez per professionalitzar l'estructura del club. • Jugadors emblemàtics: La importància de figures com Nacho Ferrer i Xavi Paricio, que van aportar experiència i qualitat. • Mentalitat de grup: Els participants coincideixen que la pinya humana del vestuari va ser superior a la simple relació professional.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
30'
25 Anys del CBT i la nova Fundació Privada
Resum de l’episodi Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari del Club Bàsquet Tarragona (CBT) i se centra en la presentació i anàlisi de la Bàsquet Tarragona Fundació Privada, un ens creat per enfortir els vincles socials i patrimonials del club. La Fundació: Origen i Objectius La Fundació es va constituir formalment el desembre de 2001 amb el suport inicial de 41 socis i patrons. Els seus pilars fonamentals són: • Vincle entre Bàsquet i Cultura: Promoure el lligam de l'esport amb la música, la literatura i l'art. • Creació de Patrimoni: L'objectiu a llarg termini és aconseguir instal·lacions pròpies (terrenys o pavellons) per dotar el club d'estabilitat. • Suport al Bàsquet Base: Centrar els recursos en la formació de joves jugadors, separant-ho de la gestió econòmica de l'equip professional. Actes del 25è Aniversari Durant el programa es repassen les fites de la celebració del primer quart de segle de vida del club: • La publicació del llibre d'Enric Pujol sobre la història del CBT. • El concurs de dibuix per a escolars, que va culminar en l'edició d'un calendari. • La creació i presentació de l’Himne del Club, interpretat per una orquestra de 69 joves. • La futura recerca d'una mascota oficial mitjançant un nou concurs obert a la ciutat. "El més important és implicar a tota la ciutat i que l'Ajuntament prengui nota de la manca d'un gran palau d'esports per poder competir algun dia a la Lliga ACB." Perspectives de Futur Els membres del patronat coincideixen que el paper real de la Fundació començarà a partir de setembre, un cop finalitzats els actes commemoratius. Es posarà èmfasi en la nova llei de fundacions, que ofereix millors avantatges fiscals (fins al 70% de deducció) per atraure més col·laboradors i empreses de l'entorn de Tarragona.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
La història dels espònsors i el suport al CBT
Evolució del patrocini al Club Bàsquet Tarragona L'episodi repassa la trajectòria de 25 anys del Club Bàsquet Tarragona (CBT), centrant-se en la figura dels espònsors i la seva importància vital per a la supervivència de l'entitat. Es destaca que, especialment en els inicis, trobar finançament era una feina feixuda i desagraïda, ja que les institucions postfranquistes no prioritzaven l'esport. Els pioners del patrocini privat En els anys 80, el club va sobreviure gràcies a empreses locals i forasteres que van apostar pel projecte per romanticisme i sentiment de ciutat: • Cinemas Óscars: Representat per Joan Montserrat, va ser clau a mitjans dels 80 amb aportacions de 250.000 pessetes. • Fleca Flaquer / Flaxburger: Pere Flaquer explica com la insistència de la directiva els va portar a invertir prop de 3 milions de pessetes anuals. • KM Tiendas: Antonio Miras destaca l'etapa dels 90 amb inversions de fins a 5 milions de pessetes i el suport al bàsquet femení. El paper de l'administració pública Davant l'absència de grans multinacionals compromeses, l'Ajuntament de Tarragona ha assumit un rol protagonista en les darreres temporades: • L'ajuda pública es justifica pel desig de fer tarragonisme i donar contingut social a la ciutat. • Existeix una crítica directa cap a la indústria química i les entitats financeres (com Caixa Tarragona) per la seva falta d'implicació proporcional als seus beneficis. Reflexions sobre la rendibilitat i el futur Els convidats coincideixen que el patrocini esportiu no és només una qüestió de números, sinó de cor: "A vegades el cor et mana, i amb el bàsquet ja no em mirava els números, em mirava el cor. Veure l'ascens no té preu." Es conclou que la integració de les empreses en el teixit local és fonamental per al creixement de la capitalitat de Tarragona.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
25 anys del CBT: Rivalitats i Història Viva
Repàs de les Dècades Daurades del CBT L'episodi comença amb una retrospectiva del salt qualitatiu que el Club Bàsquet Tarragona (CBT) va donar a mitjans de la dècada dels 80. Es subratlla la consolidació de figures claus i l'arribada de jugadors que van canviar la dinàmica de l'equip, fent-lo un rival temible gràcies a la direcció de Jesús San José. Jugadors Històrics i Rècords Es fa un homenatge a les figures que han marcat les estadístiques del club: • Xavi Mas: El jugador amb més temporades (11) i més partits disputats (285). • José Martínez: Màxim anotador històric amb 2.573 punts. • Paco Borrell: El referent sota els taulells, considerat el millor rebotador. • Carles Torruella i Ambros Domingo: Peces fonamentals en l'anotació durant els anys 80. La Veu dels Rivals: El Derbi Provincial La part central del programa reuneix cinc convidats que han viscut la rivalitat amb el CBT des de diferents equips com el Nàstic, el CB Valls, el Reus Deportiu i el Vendrell. Rivalitats i Ambients de Pista Es discuteix la diferència entre el públic de Tarragona i el de localitats properes: • Es descriu el pavelló de Valls i Reus com a pistes ratoneres amb una pressió ambiental molt superior a la de Tarragona. • Segons els convidats, el públic tarragoní ha estat històricament més "fred" o "adormit", centrat més en el joc que en la pressió al rival. • La rivalitat amb el Nàstic es recorda com una qüestió generacional i civil, nascuda de la mateixa escissió del club. "L'esport sense passió no s'acaba de transmetre; al CBT li ha faltat guanyar-se el cor de la gent a través de la passió, més enllà de la serietat institucional." Estructura i Futur Professional Els tertulians coincideixen que el CBT ha estat el club més professional i planificat de la província, fet que l'ha portat a les categories d'elit (LEB 1). Tot i això, critiquen la inestabilitat de les categories de la Federació Espanyola, que dificulta que l'espectador casual entengui on competeix l'equip. Es conclou que l'arribada a l'ACB seria el catalitzador definitiu per a l'afició de la ciutat.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
25 anys del CBT: El repte de les instal·lacions pròpies
La Trajectòria i el Model de Pedrera del CBT El Club Bàsquet Tarragona (CBT) ha celebrat el seu 25è aniversari destacant la seva evolució des de la presidència de Pere Tubilla. El club va implementar un model d'èxit basat en la col·laboració amb col·legis de la ciutat, com la Salle, Sant Pau i les Teresianes. • El projecte va ser un mirall del model de la Salle de Gràcia. • Les 25 hores de bàsquet van esdevenir l'aparador principal per a les joves promeses. • Actualment, el club controla prop de 350 jugadors i més de vint equips federats. Impacte Social i Esportiu L'aposta per la base no només ha generat jugadors (especialment en el femení, amb un 70% de jugadores sorgides de les escoles), sinó que ha consolidat el bàsquet com l'esport amb més practicants a Tarragona, augmentant significativament el teixit social del club. El Debat de les Instal·lacions: Un Problema Històric Des de la seva fundació el 1978, el CBT ha patit una mancança crònica d'instal·lacions pròpies, havent d'utilitzar espais cedits o municipals. Durant la tertúlia, diversos representants institucionals i exdirectius han analitzat aquesta problemàtica: • Pavelló Sant Jordi: Va ser el nucli on el club va créixer, tot i que amb greus limitacions logístiques. • Dèficit Històric: L'any 1989, la ciutat només disposava d'un pavelló municipal, el de Camp Clar. • El Pavelló del Serrallo: Creat per la pressió i necessitat del CBT, tot i que el seu ús és compartit amb altres entitats, fet que encara genera debat sobre l'exclusivitat i la gestió. Perspectives de Futur i Model de Ciutat Els convidats apunten que la configuració desvertebrada de Tarragona ha obligat a repartir els recursos entre molts barris, dificultant la creació d'un gran complex esportiu únic. "Si haguéssim tingut les mateixes facilitats que altres clubs de la ciutat, avui estaríem jugant a l'ACB." Es planteja la necessitat de construir micropavellons per a l'esport de base per tal d'alliberar espais de competició com el Serrallo i permetre que els clubs d'elit disposin de millors franges horàries.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
Història i Rivalitat: Els Derbis CBT vs. Nàstic
La Rivalitat Històrica del Bàsquet a Tarragona Aquest episodi realitza un viatge retrospectiu als 25 anys d'història del Club Bàsquet Tarragona (CBT), centrant-se especialment en els mítics enfrontaments contra el Gimnàstic de Tarragona. Durant la dècada dels 80, aquests derbis van marcar una època daurada en l'esport local, caracteritzada per una intensitat màxima a la pista però una gran amistat fora d'ella. Els Primers Enfrontaments Oficials • El primer duel oficial data de l'11 d'octubre de 1981 al pavelló de Sant Jordi, amb victòria del CBT (78-65). • Es destaca el partit del gener de 1982, la primera transmissió en directe per ràdio, que va acabar amb una polèmica cistella de segon de Xavi Mas. Característiques de la Rivalitat • Sana competició: Tot i que hi havia tensió entre directius o aficions puntuals, els jugadors mantenien una relació de companyonia absoluta. • Diferents estils de joc: El CBT es definia com un equip més tècnic i de conjunt, mentre que el Nàstic destacava per la seva alçada i individualitats. • Escenari compartit: Ambdós equips jugaven com a locals al Pavelló Sant Jordi, un fet insòlit que feia que el "factor camp" fos pràcticament inexistent. Comparativa amb altres derbis "La rivalitat amb el Valls era diferent; allà hi havia molta més pressió ambiental pel públic, mentre que a Tarragona tot era més correcte i entès." Els convidats recorden com el públic de Tarragona era expert i proper, format sovint per familiars i altres jugadors, el que generava un ambient de respecte malgrat la passió del moment.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
25 anys del CBT: Conversa amb els entrenadors històrics
Una història compartida a les banquetes En commemoració del 25è aniversari del Club Bàsquet Tarragona (CBT), aquest episodi reuneix algunes de les figures més rellevants que han dirigit l'equip. Es realitza un repàs pels 12 entrenadors que han passat pel club, destacant especialment la figura de Jesús San José, qui va estar al capdavant durant 13 temporades i va ser clau en la transició cap al professionalisme. L'evolució del bàsquet i la professionalització Els convidats debaten sobre com ha canviat l'esport des de finals dels anys 70: • La millora de l'estructura organitzativa del club ha estat superior, en ocasions, a l'evolució purament tècnica. • La introducció de jugadors estrangers i el canvi de mentalitat cap a una lliga més exigent. • El record de moments clau com els ascensos a l'antiga Primera B o les fases d'ascens a Cáceres. Bàsquet masculí vs. femení Diversos tècnics han dirigit tant equips masculins com femenins, compartint reflexions interessants: • Diferència física: On el bàsquet masculí guanya en espectacularitat (esmaixades), el femení destaca per la intel·ligència tàctica. • Compromís humà: S'emfatitza que en el bàsquet femení la connexió entre entrenador i equip sol ser més estreta per la manca d'incentius econòmics, basant-se purament en l'estima pel joc. La gestió de persones i vestidors "L'entrenador difícilment pot arribar a solucionar moltes coses si el grup no té una dinàmica positiva d'entrada." Els tècnics coincideixen que la clau de l'èxit no és només la tàctica, sinó la coherència i la gestió humana: • La importància de definir clarament els rols (rules) de cada jugador. • La figura del segon entrenador com a "pont" i segon parell d'ulls per detectar el que el primer no veu. • La distància professional: es conclou que és gairebé impossible mantenir un vincul de amistat pura amb els jugadors mentre s'està en actiu, per no comprometre l'autoritat. Reptes i crisis: Casos d'indisciplina Davant de situacions de crisi o indisciplina, el consell dels experts és clar: actuar amb calma i mai prendre decisions "en calent". Cal aplicar el reglament intern amb fredor per preservar l'estabilitat del grup.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
29'
La història i evolució del bàsquet femení al CBT
El Gir Copernicà del Bàsquet Femení L'episodi repassa la trajectòria de la secció femenina del Club Bàsquet Tarragona (CBT), destacant com va passar de ser considerat un esport purament familiar a convertir-se en un referent competitiu. Sota la direcció de Pere Tubilla i posteriorment amb l'impuls de la fase d'ascens de 1993, l'equip va assolir fites històriques. La Dècada Daurada i el Grup Humà Els entrenadors convidats coincideixen que l'èxit no va ser només tècnic, sinó fruit d'una cohesió humana excepcional. • Es destaca la figura de jugadores com Yoli Pueyo, Elvira Raya i les germanes Bergadà. • La transició cap a un bàsquet més professional va implicar passar de tres a sis sessions d'entrenament setmanals. Diferències entre el Bàsquet Masculí i Femení En el debat sobre si és diferent entrenar homes o dones, sorgeixen punts clau sobre la gestió de grups: • Psicologia i Comunicació: Segons els tècnics, l'entrenador de jugadores ha de ser un millor psicòleg i comunicador, ja que l'aspecte afectiu i el reconeixement no econòmic són motors vitals. • La Pinça (La Pinya): Es descriu el vestidor femení com una unitat molt més tancada i cooperativista que el masculí. • Sentit de pertinença: Les noies han captat millor la filosofia CBT, sentint el projecte com a propi des de les categories inferiors (la piràmide). "Amb les noies, si et compromets amb elles i els compleixes, elles et compliran en tot. És una relació mútua." Reptes i Reconeixement Tot i els èxits esportius, el podcast no defugi la realitat del club: • El prejudici històric de ser considerades "plat de segona taula". • La frustració de no poder pujar a l'elit (LF2 o Divisió d'Honor) per falta de recursos econòmics, prioritzant sempre el sènior masculí sota criteris de pressupost.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
CBT: 25 anys de directius i passió pel bàsquet
La figura del directiu al Club Bàsquet Tarragona L'episodi ret homenatge a les persones que han format part de la junta directiva del CBT durant els seus primers 25 anys. Es descriu el directiu d'un club modest com algú altruista que dedica temps i recursos personals sense rebre res a canvi, més enllà de la satisfacció de veure créixer l'entitat. Sacrifici i compromís personal Els convidats coincideixen que la tasca directiva comporta una sèrie de reptes i sacrificis: • Gestió logística: Des de penjar publicitat a la pista fins a posar el cotxe particular per als desplaçaments de la base. • Càrrega emocional: Mantenir la motivació malgrat les crítiques i els mals de cap que genera la gestió diària. • Sentit de pertinença: Molts directius han estat prèviament jugadors o entrenadors, el que els atorga una visió molt propera a la realitat de la pista. El pilar familiar i el paper de la dona Es destaca que el CBT funciona com una entitat familiar. Sense el suport de les parelles i famílies, la viabilitat del club seria impossible: • Les dones col·laboren activament en la logística de tornejos i actes socials (com les 25 hores de bàsquet). • El suport a casa és clau quan apareixen moments de fatiga o desànim. "Si no m'haguessin animat a casa en moments de flaquesa, possiblement hauria plegat." L'èxit de la base i el somni de l'ACB Es repassen fites històriques i noms propis que simbolitzen l'èxit del model del club: • El cas de Bernie Álvarez, jugador format al conveni amb La Salle que va arribar a l'elit i a la internacionalitat. • L'aposta pel bàsquet femení, tot i les dificultats econòmiques i la manca de remuneració per a les jugadores. • La possibilitat real d'arribar a l'ACB, sempre que la ciutat, les institucions i les empreses es bolquin amb el projecte per donar-li l'impuls definitiu.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
28'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Jugadors i Història
Repàs de la Trajectòria del Club Bàsquet Tarragona (CBT) L'episodi commemora el quart de segle de l'entitat, fent un recorregut des dels seus orígens humils fins a la seva consolidació com un dels clubs referents de la ciutat. S'analitza la influència dels jugadors estrangers i l'evolució de l'equip masculí sènior. Els Jugadors Estrangers i l'Impacte Americà El podcast destaca la importància dels fitxatges internacionals en el creixement del club: • Llegendes americanes: S'esmenten figures com Mitch Smith, gran anotador que va omplir el pavelló, i Derrick Bryan, per la seva integració i regularitat. • Rendiment i adaptació: Es recorden jugadors com Toni Douglas, Kenny Wood i el cas curiós de Melvin Love, ex-NBA que només va jugar un partit. • Visió del club: El CBT destaca per no haver hagut de tallar gairebé mai un jugador americà a mitja temporada, demostrant un bon criteri de selecció. El Naixement i els Primers Anys (1978-1979) Els fundadors recorden com el club va començar des de zero a la Tercera Divisió: • Els mateixos jugadors formaven part de la junta directiva, fent tasques de gestió i esportives simultàniament. • L'inici va estar marcat per la lluita per no baixar i una estructura molt amateur on la il·lusió suplia la manca de recursos. Professionalització i Època Daurada A mitjans dels anys 80, amb jugadors com el José Manuel Martínez i el Quim Teixés, el club fa un salt qualitatiu: • Pujada a Segona Divisió: Es descriu com l'època en què el pavelló s'omplia i la ciutat es bolcava amb l'equip. • Evolució física: Es destaca el canvi de paradigma; el bàsquet passa de ser un esport de 'escola' a un joc molt més físic, ràpid i estructurat. • Scouting i Tàctica: S'explica com l'entrenador Jesús San José ja feia anàlisis dels rivals a Barcelona, un fet avançat per l'època. Les Instal·lacions i l'Ambient al Pavelló Sant Jordi Les mancances d'infraestructura van ser una constant històrica: "Teníem molt poc horari, compartíem pista amb juvenils i júniors, i a les 11 de la nit ens apagaven la llum de cop." • L'ambient de germanor entre les seccions masculina i femenina era notable, compartint espais i celebracions, tot i que el sènior masculí sempre fos el focus d'atenció principal. Valors i Llegat L'episodi clou amb una reflexió sobre els valors que han permès al CBT sobreviure i créixer durant 25 anys: • Amistat i germanor dins del vestidor. • Honradesa i capacitat de treball. • Un nucli de jugadors formats a la casa que van ser la base del projecte.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
1h 29min
Reflexions de Comiat i Rutines de Matí
Resum de l'Episodi Aquest episodi presenta una estructura peculiar basada en la repetició i la reflexió sobre el pas del temps. A través d'una seqüència de salutacions i comiats, es convida a l'oient a valorar la constància de les rutines diàries. Temes Principals • L'hàbit del comiat: La importància de tancar cicles diaris amb la frase "Fins demà". • La continuïtat: Com la repetició d'un missatge pot generar una sensació de seguretat i estructura. • El silenci i la pausa: Ús de moments de buit per emfatitzar la transició entre una jornada i la següent. "Fins demà és una promesa de retrobament i una mostra de la nostra resiliència quotidiana." Conceptes Clau • Temporalitat: La noció de com el temps s'estructura en blocs de 24 hores. • Ritualisme: L'acte de repetir paraules específiques per marcar el final de l'activitat. Es discuteix com aquestes paraules influeixen en el subconscient i ens preparen per al descans i la posterior renovació d'energies.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
1h 8min
Reflexions de Comiat i Futur: Una Jornada de Tancament
Perspectives de Futur i Tancament de Cicle L'episodi d'avui se centra en el concepte del comiat com a transició cap a noves oportunitats. S'analitza com les interaccions diàries i els missatges de tancament influeixen en la nostra psicologia del treball. Conceptes Clau Discussió • La importància de la consistència en la comunicació interpersonal. • Estratègies per mantenir la motivació en entorns repetitius. • L'impacte del benestar emocional a l'hora de finalitzar una jornada laboral. "Cada comiat és realment una preparació per al retrobament de demà." Anàlisi del Discurs i Repetició S'examina el fenomen de la redundància en el llenguatge i com aquesta pot ser utilitzada com una eina de mindfulness per ancorar-nos al present. La repetició sistemàtica del missatge reforça la idea de continuïtat i seguretat dins d'un marc temporal definit.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
50'
Acomiadaments i Reflexions: Fins demà!
Resum de la Sessió Aquesta sessió es caracteritza per una iteració constant de missatges de comiat, centrats en la frase "Fins demà!". El contingut reflecteix una estructura de tancament repetitiu que s'allarga durant tota la gravació. Temes Principals • L'adéu com a mantra: La repetició sistemàtica de la salutació final. • Persistència del missatge: El manteniment de la mateixa idea durant més de 45 minuts. Estructura del Discurs Primera Part: La Salutació Estàndard Durant la primera meitat, l'interlocutor manté una cadència regular expressant desitjos de retrobament per al dia següent. Segona Part: Èmfasi i Exclamació A partir del segon 1736, el to canvia cap a la puntuació exclamativa, centrant-se en l'expressivitat del signe final per tancar la comunicació de manera definitiva. "Fins demà!" Aquesta cita resumeix l'essència absoluta de tota la transcripció presentada.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
57'
Electrodomèstic: Green Velvet, Kraftwerk i Sessió Electropop
Panorama del Rei de l'Electro i Sessions Especials L'episodi d'avui d'Electrodomèstic ret homenatge a algunes de les figures més influents de l'escena electrònica mundial, combinant clàssics atemporals amb sessions contemporànies. Green Velvet i Himnes Apocalíptics Una de les seccions destaca la figura de Green Velvet, descrit com el Rei de l'Electro per excel·lència. Es posen en relleu els seus tres pilars artístics: • La seva icònica cresta verda. • Una actitud punk inconfundible. • El seu hit "La La Land", qualificat com un autèntic himne per a un món apocalíptic. Kraftwerk: Els Pares de l'Electrònica El programa dedica un espai a Kraftwerk, subratllant la seva importància històrica: • Són considerats els pares de la música electrònica. • La seva influència ha estat decisiva per a la música del final del segle XX. • Es fa un anunci especial sobre el seu proper concert en directe al mes de març. Sessió d'Electropop amb Napoleón La mitjanit de dimecres s'omple amb una sessió a càrrec de Napoleón, membre del duet Maniputes. • Presenta una selecció del millor electropop actual. • Inclou referències a segells com Vale Music i artistes que van des de The Postal Service fins a Talking Heads. "Al final del segle XX no s'hauria pogut escriure sense la influència de Kraftwerk." Agenda i Especial de Cap d'Any Es repassen les cites imprescindibles a sales com Sala Golfos i esdeveniments de freestyle. A més, es recorda que la setmana vinent no hi haurà programa habitual, ja que es prepara un especial de tres hores de Lounge, Electropop i Disco Music per celebrar el Cap d'Any.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
1h 3min
Electro Domestic: Ellen Allien, The Silurs i Agenda Club
Panorama de l'Electrònica Actual Aquest episodi d'Electro Domestic repassa algunes de les figures més destacades de la cultura clubbing europea i les novetats discogràfiques de l'esfera electrònica. Es posa un èmfasi especial en l'escena de Berlín i les col·laboracions entre productors de renom. Artistes i Treballs Destacats • Ellen Allien: Considerada una eminència a la capital alemanya, DJ i propietària del segell Pitch Control. Es destaca el seu LP Berlinette, descrit com una obra mestra del gènere. • The Silurs: El nou projecte conjunt de Vitàlic i Indalam, que presenten el seu hit titulat Fisnets. • Savas Pascalidis: Es repassa el seu hit Superman inclòs al treball Galactic Gigolo, caracteritzat per un so electro amb bases orquestals i tocs underground. L'Agenda de Clubs S'ofereix una guia detallada de les nits de divendres i dissabte a les sales més emblemàtiques: • Sala Alcau: Sessions de Freestyle i la festa Factor City amb Undo i Bikinois. • Sala Golfo: Presentacions de Jon Aqua Viva i Mimetic. • La Selva: Espai dedicat al Funky Freak i Freak House. "Ellen Allien és tota una eminència a Berlín... està facturant indiscutibles obres mestres." L'episodi tanca amb un recordatori cap als clàssics de principis dels 90, mencionant el tema Big Fun d'Inner City com un referent imprescindible de les pistes de ball.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
59'
Actualitat Musical: Recopilatori de Primal Scream i Kate Moss
Panorama del món de la música electrònica Aquest episodi del programa s'enfoca principalment en la revisió de projectes musicals que tornen a l'escena pública. El contingut està marcat per una llarga selecció musical que serveix d'ambientació abans d'entrar en la matèria d'actualitat. Llançaments i col·laboracions destacades El punt central de la discussió és el nou llançament discogràfic d'una banda icònica que recull el millor de la seva trajectòria: • Llançament d'un CD pre-recopilatori: Es tracta d'una peça que repassa la carrera del grup, incloent-hi els temes més influents. • Visions per a la pista de ball: A més dels clàssics, s'esmenten versions específiques pensades per a l'entorn de discoteca. • Col·laboració estel·lar: Es destaca el tema Sun Velvet Morning, on el grup compta amb la participació de la model Kate Moss. Tancament del programa L'espai finalitza amb un comiat cordial i música ambiental que acompanya els oients fins a la conclusió de l'emissió. "Ara tornen a ser actualitat amb el llançament d'un CD recopilatori de la seva carrera."
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
58'
Electrodomestic: Ritmes Lisèrgics i Breakbeat
Exploració Sonora i Cultura Electrònica Aquesta edició del programa Electrodomestic se centra en l'evolució de l'escena electrònica, fent un viatge retrospectiu cap a mitjans de la dècada dels 90 i destacant la influència dels sons alternatius en un panorama dominat pel grunge i l' indie. Els Anys 90 i la Ruptura Musical L'episodi analitza com, cap a l'any 1994, van sorgir noves tendències que van trencar amb la hegemonia de la música procedent de les illes britàniques. Es destaca: • La introducció dels ritmes lisèrgics. • L'auge del breakbeat com a gènere transformador. • La transició de la decadència del moviment grunge cap a noves textures sonores. Recomanacions i Agenda Cultural El programa no només revisa el passat, sinó que connecta amb l'actualitat de l'escena musical de Tarragona: • Menció especial a la secció La Platja Llarga Click House. • Referències a segells i estils com Night Shift i Poker Flat. • Recomanació del programa Plug & Play de Tarragona Ràdio. "Cap a l'any 94 van interrompre en plena decadència del grunx i en un moment en què tot es reduïa a música indie... van posar de moda els rismes lisèrgics i el breakbeat." Cloenda de la Sessió L'episodi tanca amb una selecció musical que inclou maxis de Superman Lovers, mantenint l'esperit punter de la ràdio nocturna.
Arxiu sonor Programes 2003
15 de febr. del 2003
1h 1min
Música domèstica i comiat: Un programa de transició
Resum del Programa L'episodi d'avui presenta un format inusual, centrat principalment en contingut musical i ambiental amb una estructura repetitiva que marca el final d'una etapa o cicle d'emissió. Temes Principals • Música Automàtica: Gran part de la primera meitat del podcast està dedicada a composicions de música automàtica sota el concepte de "dos domèstics". • Interacció i Imatge: Cap al final del programa, s'introdueix un segment en alemany que reflexiona sobre l'acte de fer fotografies a persones i objectes, explorant la relació entre el fotògraf i el subjecte. Dinàmica del Comiat El contingut es caracteritza per una repetició constant de la frase "Fins demà!", que actua com un leitmotiv de tancament i comiat continu. "Fins demà!" Aquesta repetició suggereix una transició cap a un nou espai de temps o la finalització d'una sessió de gravació prolongada.
Arxiu Sonor 2003
10 de febr. del 2003
3'
Intervenció de Josep Piqué al debat d'investidura
Debat d'investidura al Parlament de Catalunya Durant la segona sessió del debat d'investidura del futur president de la Generalitat, el portaveu del Partit Popular, Josep Piqué, ha avançat la seva intervenció a causa de la celeritat de les rèpliques anteriors d'Artur Mas i Josep-Lluís Carod-Rovira. El discurs de Piqué s'ha centrat a interpel·lar directament a Pasqual Maragall sobre la seva futura acció de govern. Punts clau de la intervenció Governabilitat i pactes: Piqué ha demanat a Maragall que governi amb independència, instant-lo a no estar «lligat de peus i mans» per les demandes d'ERC i ICV-EUiA. Infraestructures estratègiques: Ha llançat una bateria de preguntes sobre projectes clau com el túnel d'Horta, el túnel de Bracons, el quart cinturó, les centrals de cicle combinat, les línies d'alta tensió i l'arribada de l'Alta Velocitat (TAV). Economia i empresa: Ha defensat la importància de les grans empreses i multinacionals per al país, rebutjant el que considera demagògia, i ha demanat mesures concretes per a autònoms i PIMES. Medi ambient i territori: Ha expressat una preocupació urgent per la situació del Delta de l'Ebre, afirmant que «està morint» i necessita inversions reals i immediates. Fiscalitat i immigració: Ha qüestionat les intencions del nou govern respecte a la capacitat normativa d'impostos i la seva posició sobre els pactes estatals en matèria d'immigració. Cita destacada "Li demano que governi sense deixar-se influenciar, sense estar lligat de peus i mans a Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya." Finalment, Piqué ha manifestat la seva voluntat d'arribar a acords en temes bàsics de país i ha assegurat que el seu grup presentarà alternatives constructives al llarg de la legislatura.
Arxiu Sonor 2003
10 de febr. del 2003
3'
Debat d'investidura: Intervenció de Carod-Rovira
Resum de la sessió parlamentària El matí de Tarragona Ràdio connecta en directe amb el Parlament de Catalunya per seguir la segona sessió del debat d'investidura del president de la Generalitat. El focus d'atenció se centra en el tram final de la intervenció de Josep Lluís Carod-Rovira, representant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Eixos de la intervenció d'ERC Reconeixement històric: Carod-Rovira ha iniciat el seu discurs amb unes paraules de reconeixement envers la figura de Jordi Pujol. El Pacte del Tripartit: S'ha justificat l'acord de govern subscrit amb el PSC i ICV-EUiA. Polítiques socials i de gènere: El diputat ha posat èmfasi en la lluita contra la violència de gènere a través d'una nova llei de prevenció i en la creació de plans per erradicar la discriminació de les persones homosexuals. Compromís territorial: S'ha remarcat l'oposició frontal al Pla Hidrològic Nacional (PHN), demanant a Pasqual Maragall que ratifiqui el compromís del futur Govern amb les Terres de l'Ebre. Crítica política i visió de futur "El futur Govern de la Generalitat té ja, per desgràcia, abans de néixer, tota l'hostilitat i tota la bel·ligerància de l'Espanya més reaccionària." L'orador ha conclòs la seva intervenció apel·lant a la il·lusió i a la complicitat de la ciutadania catalana per assolir majors cotes de llibertat, benestar i civisme, malgrat el que considera un entorn polític hostil per part de determinats sectors de l'estat.