Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1009-1032 de 1617
  • Reivindicacions i rol de l'auxiliar de psiquiatria - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    8'

    Reivindicacions i rol de l'auxiliar de psiquiatria

    Reivindicació Professional dels Auxiliars de Psiquiatria El col·lectiu d'auxiliars de psiquiatria posa de manifest la manca de reconeixement oficial i professional que pateixen a nivell institucional a Catalunya. Malgrat ser el personal que manté el contacte directe i continuat amb els pacients, sovint es troben en una situació d'indefinició administrativa a causa de la fragmentació de competències entre la Generalitat, la Diputació i Benestar Social. Objectius de l'Associació L'entitat neix amb una voluntat clara de millorar tant la qualitat assistencial com les condicions laborals. Entre les seves fites destaquen: Definir el perfil professional: Clarificar les funcions i tasques específiques del col·lectiu. Formació i difusió: Organitzar congressos i seminaris per intercanviar coneixements a tot el territori català. Interlocució oficial: Representar els treballadors davant les administracions públiques i entitats privades. La importància del component humà i vocacional La tasca de l'auxiliar es descriu com a profundament vocacional. La relació que s'estableix amb el malalt és, en molts casos, d'una naturalesa quasi familiar, especialment en situacions d'abandonament per part de l'entorn del pacient. "Si nosaltres estem bé i se'ns reconeix la feina, estarem millor amb el malalt i això repercutirà directament en el seu benestar." El treball en equip i la comunicació externa S'ha subratllat la necessitat de millorar els canals d'informació (la "carretera nacional" que ha d'esdevenir "autopista") entre auxiliars, psiquiatres i psicòlegs. La unió del grup i el treball multidisciplinari són pilars bàsics per garantir la supervivència emocional dels professionals i l'èxit del tractament del pacient.

  • Projecte de cooperació mèdica a Rondònia de la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    9'

    Projecte de cooperació mèdica a Rondònia de la URV

    Cooperació Internacional des de la Universitat El present text detalla una iniciativa pionera de la URV Solidària: el primer projecte endogen i intern impulsat directament per la voluntat dels estudiants. Un grup d'alumnes de cinquè de Medicina ha decidit substituir el seu tradicional viatge de final d'estudis per un projecte de cooperació internacional al Brasil, concretament a la regió de Rondònia (Amazònia). Objectius i Metodologia del Projecte L'actuació no es limita a una assistència puntual, sinó que busca crear una base de dades útil per al futur sanitari de la regió: Reconeixement de l'estat de salut: Realització d'un registre casa per casa en una zona amb població molt dispersa (amb distàncies de fins a 20 km entre assentaments). Formació i prevenció: Ensenyar hàbits d'higiene, gestió de residus i control nutricional. Continuïtat: El registre servirà com a eina per als metges locals i per a futurs grups d'estudiants que donin relleu al projecte. Caràcter de la Missió Els interlocutors emfatitzen que la missió va més enllà de "posar tiretes". Es tracta d'un projecte de caràcter humà i tècnic en una zona inòspita on els metges nacionals no solen voler anar. Com diu un dels responsables: "Aquesta assignatura no es pot donar a l'aula; s'ha d'aprendre amb un treball de camp real, formant éssers humans a més de professionals." Motivació de l'Alumnat L'estat d'ànim de les estudiants (Noemí i Constanza) és d'il·lusió i responsabilitat. Veuen en aquesta experiència una forma de complir amb l'objectiu fonamental de la seva carrera: ajudar els altres i adquirir una formació que difícilment trobarien en el sistema sanitari occidental.

  • Debat amb els futurs regidors de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    40'

    Debat amb els futurs regidors de Tarragona

    Introducció i Context Polític A una setmana de la constitució dels nous ajuntaments, Tarragona Ràdio convida els regidors que s'estrenaran a la legislatura per compartir les seves impressions. Els participants (Carme Duc, Alejandro Fernández, Pau Pérez, Rosa Rossell i Lluís Hernández) expressen una barreja de relaxació, intriga i il·lusió davant el canvi polític. Aspiracions i Àrees de Treball Cada futur regidor detalla les àrees on voldria aportar la seva experiència prèvia: • Carme Duc (CiU): Vinculada al sector turístic i educatiu. • Rosa Rossell (ERC): Interessada en cultura, joventut i el repte personal de la política social. • Pau Pérez (PSC): Enfocat en l'àrea econòmica, hisenda i promoció. • Lluís Hernández (ICV): Especialista en serveis socials i moviments veïnals. • Alejandro Fernández (PP): Apostaria pel suport als emprenedors i les relacions amb la Unió Europea. La Visió de la Política i el Pas a l'Esfera Pública Els convidats reflexionen sobre com les seves famílies i entorns laborals han rebut la notícia. Hi ha un consens sobre la necessitat de dignificar la tasca política. Alejandro Fernández es defineix com un polític vocacional, mentre que altres veuen aquest pas com un acte de civisme o un parèntesi professional. Valoració dels Plenaris i Participació Ciutadana L'anàlisi dels plenaris municipals és crítica: • Es titllen sovint d'avorrits i massa tècnics per al ciutadà comú. • Es denuncia el "no pel no" basat en sigles partidistes en lloc de buscar el bé comú. • Es proposa millorar el vocabulari administratiu i estudiar canvis d'horari per fomentar la participació. "Estem defensant unes sigles polítiques o estem lluitant pel bé d'una ciutat?" Prioritats per a Tarragona En l'apartat de conclusions, els regidors proposen accions urgents si tinguessin una "vareta màgica": 1. Millorar la planificació de residències d'avis i centres per a disminuïts. 2. Garantir el compliment estricte de la llei d'accessibilitat a l'Ajuntament. 3. Fomentar la integració dels barris perifèrics per cohesionar la ciutat. 4. Canviar el tarannà de l'equip de govern cap a un diàleg més obert.

  • Debat sobre el Medi Ambient a Tarragona amb el Sr. Mallol - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    18'

    Debat sobre el Medi Ambient a Tarragona amb el Sr. Mallol

    Gestió de Residus i Incentius Fiscals L'Agustí Mallol, representant de l'Ajuntament de Tarragona, detalla com es gestiona la runa de les obres, explicant que es tritura per ser reciclada o dipositada en abocadors que finalment es reforesten. Destaca que Tarragona és pionera en: - Bonificacions fiscals per a l'ús de materials reciclables en la construcció. - Incentius per la instal·lació de plaques solars i materials sostenibles (com el tefló o fusta reciclada). Contaminació i Olors a la Ciutat Davant les queixes dels alumnes per les males olors, Mallol aclareix que, tot i ser molestes, els tècnics de la universitat confirmen que no perjudiquen la salut. Per solucionar-ho, s'anuncia la instal·lació de sensors de mesura al setembre per identificar si l'origen és la indústria, les depuradores o el gas metà de les clavegueres. Educació Ambiental i Zones Verdes El regidor respon a les preguntes dels joves sobre la conscienciació escolar i l'urbanisme: - Existeix un programa actiu de recollida selectiva que ofereix xerrades de tècnics ecologistes a totes les escoles. - Es reconeix la manca de zones verdes al centre ("ciutat massa dura") i es proposa un pla per aprofitar petits espais urbans i recuperar camins rurals. Mobilitat Sostenible i Propostes dels Joves Respecte a l'ús de la bicicleta, Mallol es mostra contrari als carrils bici que només són "una ratlla pintada" i aposta per circuits segurs i la recuperació de 40 km de camins. Els alumnes, per la seva banda, demanen: - Més autobusos ecològics i l'estudi d'un possible tramvia. - Augmentar el nombre de contenidors per a la recollida de piles. - Reducció dels embalatges en els productes de consum. "Hem de procurar que, si vol anar amb bicicleta, hi pugui anar amb respecte, com si fos un cotxe, sense necessitat d'un carril bici impossible al nucli antic."

  • Ecologisme local i consciència pel Dia del Medi Ambient - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    22'

    Ecologisme local i consciència pel Dia del Medi Ambient

    El paper vital de les entitats ecologistes locals En el marc de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient a Tarragona, s'ha destacat l'evolució de les associacions ecologistes. Si bé fa una dècada predominaven les macroentitats com Greenpeace, actualment hi ha una proliferació d'associacions d'àmbit municipal i autonòmic com DEPANA o GPEC. Aquestes entitats cobreixen buits que les administracions no poden atendre per falta de pressupost o personal. Projectes destacats al territori La Marta Grau, de l'associació DEPANA, subratlla la importància de projectes locals que afecten directament la ciutadania: Punta de la Mora: Recuperació d'espais naturals mitjançant el projecte Life. Platja Llarga: Rehabilitació mantenint el sentit ecològic i natural. Riu Francolí: Restauració de la desembocadura com a punt clau per a ocells migratoris. Riu Gaià: Conservació de petits ecosistemes fluvials. Conscienciació i hàbits ciutadans El debat incideix en la necessitat d'una consciència profunda i no només puntual. S'han identificat diversos reptes en el comportament social: Gestió de residus: Passar de la simple informació sobre contenidors a una educació real sobre la gravetat de no reciclar. Cultura de l'aigua: Conscienciar que l'aigua és un recurs limitat i evitar el malbaratament domèstic. Desenvolupament sostenible: No hipotecar el futur de les generacions vinents per la comoditat actual. "Si no reciclem, algun dia la merda se'ns menjarà; és així de fàcil i de dur." Relació amb la indústria i l'administració Es tracta la complexitat d'equilibrar l'activitat econòmica, especialment la indústria química a Tarragona, amb la preservació ambiental. Mentre algunes empreses comencen a aplicar criteris de sostenibilitat per estalvi econòmic a llarg termini, es reclama que l'administració apliqui sancions més severes a aquelles que prefereixen pagar multes abans que invertir en filtres o tecnologies netes.

  • Educació ambiental i gestió de residus a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    12'

    Educació ambiental i gestió de residus a Tarragona

    Formació i Conscienciació Ambiental En el marc del Dia Internacional del Medi Ambient, Tarragona Ràdio connecta des de la Plaça de la Font per parlar amb Antoni Barrofet, director del centre d'estudis Compte de Rius. L'entrevista se centra en la importància de la formació especialitzada en química ambiental. Punts clau de la formació: S'imparteixen cicles de grau mitjà i superior per a joves a partir de 16 anys. L'alumnat mostra una creixent sensibilització per reduir l'impacte dels residus en la societat. Es realitzen pràctiques de control reals, com l'anàlisi de l'evolució de la qualitat de l'aigua al riu Francolí. El Repte de la Gestió de Residus als Centres Barrofet exposa una problemàtica crítica: la dificultat dels instituts per gestionar els seus propis residus degut a l'alt cost econòmic. "Recollir 3 o 4 quilos de productes químics potents ens pot costar fins a mig milió de pessetes." Per aquest motiu, fa una crida a les autoritats per crear un pla de reciclatge total col·lectiu que englobi tots els instituts, facilitant la retirada de productes químics, olis i ferritja de manera normalitzada. Indústria i Mercat Laboral Es destaca la simbiosi necessària entre els centres educatius i el sector industrial de Tarragona: * Les empreses absorbeixen els alumnes qualificats en àrees de control d'emissions. * Existeix un feedback constant i reciclatge de treballadors per mantenir-se al dia tecnològicament. * La convivència entre municipis i complexos químics (com Repsol) és un eix fonamental de la realitat local.

  • Entrevista dels alumnes a l'Agustí Mallol sobre Medi Ambient - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    18'

    Entrevista dels alumnes a l'Agustí Mallol sobre Medi Ambient

    Roda de premsa escolar amb la Conselleria de Medi Ambient En aquesta edició especial de Tarragona Ràdio des de la plaça de la Font, diversos alumnes de centres educatius de Tarragona actuen com a periodistes per entrevistar Agustí Mallol, responsable de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament. Els temes tractats giren al voltant de la gestió de residus, la contaminació i el futur ecològic de la ciutat. Gestió de residus i contenidors Els alumnes han expressat la seva preocupació per la distància dels contenidors de reciclatge i la falta de recollida de matèria orgànica a tota la ciutat: Compromís amb les escoles: Mallol s'ha compromès a instal·lar contenidors de paper i envasos davant dels col·legis que ho han sol·licitat la setmana vinent. Recollida selectiva: S'explica que el pas a contenidors més grans n'ha reduït el nombre total però n'ha augmentat la capacitat, tot i que això obligui els ciutadans a caminar més. La matèria orgànica: El conseller defensa que la separació física dels contenidors d'orgànica serveix per educar i evitar la contaminació del residu, assegurant que en tres anys la recollida serà total. Projectes i sostenibilitat urbana S'han repassat els eixos principals per als propers anys: Recuperació del riu Francolí: Un projecte ja gairebé finalitzat que ha permès el retorn d'espècies autòctones com ocells i peixos. Platja Llarga: Es planteja un projecte totalment ecològic i diferenciat de les platges urbanes. Zones verdes: Creació de nous pulmons verds a la zona de Joan XXIII. El debat industrial Un dels punts més intensos ha estat la convivència amb la indústria química. Mallol ha defensat el pes econòmic del sector: "L'indústria química forma part del patrimoni de la nostra ciutat... 30.000 famílies en viuen directament o indirectament." Tot i les queixes per les olors i la contaminació, el conseller ha insistit que l'aire de Tarragona compleix els paràmetres de l'OMS i que el control de les emissions és constant i auditat per empreses externes.

  • Indústria i Medi Ambient: Convivència a la Pobla de Mafumet - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    9'

    Indústria i Medi Ambient: Convivència a la Pobla de Mafumet

    La convivència entre la indústria petroquímica i la ciutadania L'alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Serrà, descriu la transformació del municipi, que ha passat de ser essencialment agrícola a dependre directamente de la indústria. Actualment, el 50% del territori municipal està ocupat per grans empreses com Repsol i Dow. Punts clau de la relació municipi-indústria: Comunicació transparent: S'ha millorat la notificació d'incidències, simulacres i parades de planta per evitar alarmes innecessàries. Relació de confiança: El veïnatge sovint contacta directament amb l'alcaldia davant de qualsevol anomalia visual (com flames a les torxes). Control mediambiental: Existència de medidors en continu a les xemeneies connectats amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat per garantir la seguretat. "La relació que tenim entre el municipi i les empreses és una relació de confiança i de respecte." Educació i conscienciació ecològica a Tarragona Agustí Mallol, responsable de Medi Ambient, destaca l'èxit de les activitats del Dia Mundial del Medi Ambient, posant èmfasi en la pedagogia infantil: Moda ecològica: Èxit rotund de la desfilada amb roba reciclada i cotó ecològic protagonitzada per nens i nenes. Visió integral: El medi ambient a Tarragona no són només les ximeneies, sinó també la gestió de l'aigua, la neteja de platges, l'urbanisme i el control del soroll. Participació ciutadana: Preparació d'una entrevista on alumnes de diversos col·legis de la ciutat (com les Teresines o el Serrallo) interrogaran directament al regidor sobre la gestió ambiental.

  • Presentació de Jordi Vinyals i Alfons Muñoz al Nàstic - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    3'

    Presentació de Jordi Vinyals i Alfons Muñoz al Nàstic

    Presentació del Nou Cos Tècnic del Nàstic L'acte oficial de presentació de la nova direcció tècnica per a la temporada 2003-2004 ha tingut lloc a la sala de premsa del club. La nova estructura està encapçalada per Jordi Vinyals com a primer entrenador i Alfons Muñoz com a segon. Metodologia de Treball i Innovació Jordi Vinyals ha destacat una metodologia de treball basada en l'anàlisi des de diferents angles per millorar el control dels partits: Repartiment de responsabilitats: Encara que Vinyals té l'última paraula, es busca sumar els coneixements i l'experiència de tot l'equip. Visió des de la tribuna: Una de les grans novetats és que un dels tècnics se situarà en una zona elevada (tribuna) per observar el joc des d'una altra perspectiva, mantenint comunicació constant amb la banqueta. Equip multidisciplinari: El cos tècnic es completa amb la figura de Kiko i un preparador físic. Perfil dels Entrenadors La junta directiva, encapçalada pel president Josep Maria Andreu i el vicepresident Àngel Fernández, ha buscat un tàndem que combini diferents valors: Jordi Vinyals: Aporta la seva gran experiència com a jugador professional a Primera Divisió (Oviedo, Betis, Vila-real) i un perfil tàctic inquiet i preparat. Alfons Muñoz: Aporta la experiència a les banquetes, especialment en el grup tercer de la Segona Divisió B, havent passat per clubs com el Terrassa o el Figueres. "Volem formar un equip de treball on s'aprofitin i s'intentin sumar els dos perfils com a entrenador que tenim." Segons els cronistes, aquest enfocament és significativament diferent del que s'havia vist fins ara a Tarragona, apostant per la modernització de la gestió esportiva.

  • Dia del Medi Ambient a Tarragona: Indústria i Sostenibilitat - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    16'

    Dia del Medi Ambient a Tarragona: Indústria i Sostenibilitat

    Diàleg pel Medi Ambient a la Plaça de la Font En el marc de la celebració del Dia del Medi Ambient a Tarragona, s'ha realitzat una taula rodona sota cobert per la pluja a la plaça de la Font. L'espai ha reunit representants de la indústria, l'àmbit acadèmic i l'administració pública per debatre sobre la sostenibilitat i la gestió de l'impacte ambiental a la ciutat. Compromís industrial: Dow Chemical L'Antonio Valero, representant de Dow Chemical, ha detallat les estratègies de l'empresa basades en el programa Responsible Care, vigent des dels anys 80. Els punts clau han estat: Transparència: Publicació d'informes mediambientals anuals i memòries de dades per a la societat. Interacció Social: Creació d'un panell públic assessor format per veïns, metges i associacions per entendre les inquietuds ciutadanes. Inversions Tecnològiques: Inversió de més d'un milió d'euros en la substitució de materials amb amiant i la instal·lació de ciclons per captar partícules. Recuperació d'espais: Eliminació de ponts solars i restauració d'uns 4.000 m² de terreny residual al seu estat original. Control de la contaminació acústica Per la seva part, l'Antoni Perera i la Sandra han presentat els detalls de l'elaboració del mapa acústic de Tarragona. L'estudi, iniciat de forma pionera el 1994, busca solucions específiques per a cada context, com la reestructuració del trànsit en carrers amb pendent com el de Sant Francesc. Un equip dedicat ha recollit dades durant sis mesos en diverses franges horàries per garantir una representació fidel de la realitat sonora. Visió institucional i administrativa La Maria Jesús Vila, delegada de la Conselleria de Medi Ambient, ha destacat la importància de la col·laboració fluida entre el sector privat i el públic: "Més enllà de les exigències legals, és important abordar aspectes no legislats, com les olors, mitjançant el contrast permanent d'informacions." Finalment, s'ha subratllat que la millora ambiental depèn de la suma d'inversions industrials, control administratiu i la participació activa de cada ciutadà en els petits detalls del dia a dia.

  • Dia Mundial del Medi Ambient: Indústria i Mapa Acústic - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    16'

    Dia Mundial del Medi Ambient: Indústria i Mapa Acústic

    Taula rodona sobre el Medi Ambient a la plaça de la Font Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, Tarragona Ràdio organitza una conversa amb diversos experts i responsables institucionals per analitzar els reptes actuals de la ciutat. El debat se centra principalment en l'equilibri entre la indústria química i la convivència ciutadana, així com en la nova gestió de la contaminació acústica. La Indústria Química i el Desenvolupament Sostenible Antoni Valero, de Dow Chemical, destaca la transformació del sector en els darrers anys: El Pacte de Progrés signat fa 12 anys com a marc de compromís amb l'entorn. La integració de la responsabilitat social i el medi ambient en el nucli del benefici empresarial. L'adopció del concepte de desenvolupament sostenible per garantir recursos per a les generacions futures. "El medi ambient forma part de la nostra manera de treballar... considerem el medi ambient una de les tres bases de la nostra actuació." Pau Social i Referent Industrial Agustí Mallor posa en relleu que Tarragona és un referent al sud d'Europa pel que fa a la comunió entre ciutadania i indústria. Es fa una crida a separar el medi ambient de les disputes electorals per prioritzar la prosperitat a llarg termini i la seguretat de la zona. La Lluita contra la Contaminació Acústica Antoni Perera introdueix la presentació del nou mapa acústic de Tarragona, una eina clau per gestionar un contaminant sovint invisible però amb gran impacte en la salut: Utilitat del mapa: Permet identificar problemes d'infraestructures, trànsit i distribució territorial. Solucions tècniques: S'esmenten mesures com l'ús d'asfalts especials per absorbir el soroll del trànsit. Conscienciació: Es remarca que el soroll és un element subjectiu que depèn tant de la tecnologia com de l'educació ciutadana i la qualitat de la construcció.

  • Dia Mundial del Medi Ambient a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    17'

    Dia Mundial del Medi Ambient a Tarragona

    Celebració del Dia Mundial del Medi Ambient a Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio realitza una connexió especial des de la plaça de la Font per cobrir els actes commemoratius del Dia Mundial del Medi Ambient. L'epicentre de les activitats és una carpa institucional on participen entitats ecologistes i empreses compromeses amb la sostenibilitat. Iniciatives i Gestió Municipal El regidor de Medi Ambient, Agustí Mallol, destaca la trajectòria de la ciutat en matèria de medi ambient: Enquesta de satisfacció: S'està realitzant una consulta directa als ciutadans sobre neteja i gestió de residus. Reciclatge: Es posa l'èmfasi en la recollida selectiva, un àmbit on Tarragona vol seguir sent pionera. Neteja urbana: Es valora la nova contracta de neteja i el canvi de cultura que suposen els nous contenidors. "Tarragona no estarà més neta perquè posem més mitjans, sinó perquè la murriem menys." Actuacions de la Generalitat de Catalunya Maria Jesús Vila, delegada de la Conselleria de Medi Ambient, aporta la visió autonòmica centrant-se en dos punts clau: Cànon de residus: Tràmit parlamentari d'una nova llei per fomentar el reciclatge als municipis d'acord amb l'ús dels abocadors. Premis de Medi Ambient: Reconeixement a la trajectòria del doctor Enric Aguader pel seu manteniment dels senders i la natura. Problemàtiques i Reptes de Futur Un dels temes destacats és el de les males olors. Malgrat les demandes de la ciutadania i l'oposició política per utilitzar nassos electrònics, la delegada aclareix la complexitat tècnica de localitzar les fonts d'olor exactes quan hi ha barreges de productes químics. No obstant això, es referma el compromís de seguir col·laborant amb la Universitat Rovira i Virgili per trobar solucions tecnològiques.

  • Urbanisme i pactes post-electorals a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    25'

    Urbanisme i pactes post-electorals a Tarragona

    Panorama Polític i Pactes de Govern a Tarragona L'entrevista comença analitzant els resultats de les eleccions municipals del 25 de maig. Àngel Fernández destaca que, malgrat la pèrdua d'un regidor, Convergència i Unió (CiU) ha augmentat en vots totals, especialment en barris tradicionalment difícils per a la formació com Bonavista o Camp Clar. Continuïtat i Estabilitat • Fernández aposta clarament per mantenir la coalició amb el Partit Popular, argumentant que ha funcionat de manera positiva durant els darrers quatre anys. • Critica les ofertes dels partits d'esquerra, titllant d'"estrambòtica" la proposta de Ballesteros. • El seu objectiu és tenir el nou cartipàs municipal definit el 14 de juny per no dependre de l'escenari de les eleccions autonòmiques d'octubre. "Tarragona és el primer i no estarem subjectes a qualsevol altra situació electoral per determinar el millor pacte." Projectes Urbanístics en Marxa La Transformació de la Façana Marítima És el projecte més emblemàtic de la legislatura. Es preveu la creació d'un òrgan gestor amb la participació de la Generalitat, el Ministeri de Foment, el Port i Renfe. • Es farà una visita tècnica a València per estudiar un model d'actuació similar. • L'objectiu és que els instruments urbanístics estiguin aprovats entre setembre i octubre. • El projecte es planteja com a autofinançable gràcies a l'aprofitament residencial. Millores a la Xarxa Viària i Aparcaments • Avinguda Catalunya: Es preveu la inauguració de l'aparcament i la remodelació de l'avinguda per les festes de Santa Tecla. • Avinguda President Companys: La transformació en Rambla està molt avançada i es completarà la unió del riu Francolí amb el mar. • El Tercer Pont: L'obra de la Generalitat està gairebé enllestida, tot i que falta la rotonda definitiva del Ministeri de Foment. S'habilitaran accessos provisionals per obrir-lo al juliol. El Desenvolupament del Pla Parcial 2 (PP2) S'anuncia la licitació d'un projecte clau al voltant de l'Hospital Joan XXIII amb una inversió de 5.000 milions de pessetes: • Creació d'una zona verda de 16 hectàrees a la llera del Francolí. • Ubicació de la nova caserna de la Guàrdia Urbana i la comandància de la Guàrdia Civil. • Confirmació de l'interès del Corte Inglés per instal·lar-se en aquesta zona.

  • Acollida de nens sahrauís i projectes solidaris a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    8'

    Acollida de nens sahrauís i projectes solidaris a Tarragona

    L'acollida de nens sahrauís a Catalunya L'entrevista aborda el programa d'acollida d'estiu per a nens procedents dels campaments de refugiats sahrauís. S'expliquen els detalls logístics, els reptes econòmics i la preparació de les famílies acollidores. Logística i dificultats econòmiques Cost dels bitllets: El preu dels vols xàrter des d'Algèria fins a Barcelona és elevat (uns 450 euros), ja que les companyies aèries s'aprofiten de l'exclusivitat dels vols militars i la manca d'alternatives. Xifres d'acollida: Aquest any s'esperen uns 850 nens a tot Catalunya, dels quals 135 aniran a les comarques de Tarragona i 15 específicament a la ciutat. Criteris de selecció: L'estada es planteja com un premi escolar per a bons alumnes (d'entre 7 i 14 anys) o per a nens en situacions familiars desfavorides. Preparació de les famílies i adaptació Les entitats fan xerrades informatives per gestionar les expectatives de les famílies, ja que l'adaptació pot presentar reptes culturals o de conducta. Es destaca la figura dels monitors que acompanyen els nens per facilitar la comunicació, especialment per a aquells que no dominen el castellà. L'arribada dels vols sol ser incerta, generant neguit i il·lusió en les famílies fins a l'últim moment. "No tots són flors i violes; els nens tenen reaccions típiques i les famílies han d'estar preparades pels inconvenients que puguin sorgir." Finançament mitjançant el teatre Per sufragar les despeses, l'associació organitza diverses activitats, destacant la representació del musical "Ara que tot segueix quiet" al Teatre Metropol de Tarragona. L'obra és fruit d'un grup de teatre amateur sorgit del col·legi Sagrat Cor, que aposta per la música en directe i un format ambiciós malgrat la seva joventut.

  • Dia Nacional del Donant a la Rambla Nova de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    4'

    Dia Nacional del Donant a la Rambla Nova de Tarragona

    Commemoració del Dia Nacional del Donant Amb motiu del Dia Nacional del Donant, la unitat mòbil s'ha desplaçat a la Rambla Nova de Tarragona per parlar amb Carles Mora, president de l'associació Alcer a les comarques tarragonines. L'objectiu de la jornada és sensibilitzar la població sobre la importància de la donació d'òrgans i teixits per salvar vides. Dades de llistes d'espera a Catalunya S'han presentat dades actualitzades per part de la Federació de Transplantats de Catalunya (FATCAT) que revelen les necessitats actuals: 900 persones esperen un transplantament de ronyó. Prop de 100 persones esperen un de fetge. Es registren llistes d'espera per a cor (20), pulmó (37) i pàncrees (50). Dades rellevants sobre la donació Durant l'entrevista es destaca una dada preocupant: l'any passat, el nombre de donants va patir una reducció del 6%, a excepció dels transplantaments de pulmó, que van créixer. Tot i que Catalunya és capdavantera en aquest àmbit, es fa una crida a no baixar la guàrdia i a mantenir les campanyes actives. Com fer-se donant? L'associació Alcer ofereix a peu de carrer: Informació detallada sobre la donació multiorgànica. Tramitació immediata del carnet de donant. Assessorament sobre donacions de teixits com còrnia o pell. "És un gest el més solidari que es pugui fer i que ha salvat i salvarà moltes vides."

  • Festival INCUR: Referent del Curtmetratge a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    8'

    Festival INCUR: Referent del Curtmetratge a Tarragona

    Presentació de la 4a Edició del Festival INCUR El Festival INCUR, que se celebra a Tarragona del 5 al 10 de juny, es consolida com una de les cites més rellevants del cinema en format curt a Catalunya. La directora del certamen destaca la gran acollida d'aquesta edició, amb més de 430 sol·licituds d'inscripció, de les quals s'han seleccionat 41 obres per a la competició oficial basant-se en criteris de qualitat i compromís social. Eixos Temàtics i Cinema Italià Aquest any, el certamen dedica un espai especial a la cinematografia italiana, oferint tant les millors obres actuals com una retrospectiva de grans mestres clàssics. Entre les novetats destaca: Presència de Francesco Maselli com a president del jurat. Projeccions de curtmetratges de directors com Fellini, Zavattini i De Sica. Jurat internacional amb directors de festivals de Cuba i l'Argentina. Incentius a la Creativitat: Marató de Guions Un dels trets distintius de l'INCUR és la Marató d'Escriptura de Guions, una iniciativa única a l'Estat on 25 equips tenen 24 hores per escriure un guió original a partir d'una premissa fotogràfica. El premi per al guanyador és de 3.200 euros. Espais i Talent Local El festival no oblida les seves arrels i dedica una secció específica als creadors tarragonins, seleccionant 5 obres de les 14 presentades. A més, s'estrena el Xirincurt a la platja del Miracle, un espai lúdic de trobada amb sessions de DJ i projeccions. "Som el millor festival de Catalunya en aquests moments pel que fa al format curt." Les entrades es poden adquirir a la xarxa de Caixa Tarragona i a les taquilles de l'Antiga Audiència amb preus populars per apropar el gènere al gran públic.

  • Jordi Llorenç i els seus audiovisuals de viatges - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    9'

    Jordi Llorenç i els seus audiovisuals de viatges

    Explorant el món a través de l'objectiu de Jordi Llorenç El viatger i fotògraf Jordi Llorenç presenta a Tarragona un cicle de tres audiovisuals que busquen transportar l'espectador a cultures llunyanes i poc convencionals. Aquests muntatges no són simples passis de diapositives, sinó experiències immersives elaborades amb imatges, música i guió. Tres destinacions contrastades L'Argentina (Patagònia i Terra del Foc): Un viatge centrat principalment en els paisatges espectaculars i la natura indòmita de l'extrem sud americà. El Iemen: Una immersió en una arquitectura única i mercats tradicionals, representant un "retrocés en el temps" de gairebé 50 anys per la seva autenticitat conservada. L'Illa de Pasca (Rapa Nui): Una estrena que va més enllà dels tòpics dels Moais, explorant la convivència de l'autor amb les famílies autòctones i l'enigma màgic de l'illa. Filosofia de viatge i metodologia "No m'importen les incomoditats que pugui tenir... el meu viatge no és turístic, sinó de viatger." L'autor destaca diversos punts clau de la seva feina: 1. Viatge d'immersió: Utilitza transports públics i conviu amb les comunitats locals per captar l'essència real del país. 2. Format professional: Cada sessió dura entre 50 i 60 minuts, precedida d'una breu presentació i tancada amb un col·loqui amb el públic. 3. Visió humana: Tot i haver visitat més de 85 països, el seu objectiu és demostrar que, malgrat les diferències culturals, tots som iguals.

  • L'aplec dels tarragonins a Sant Magí: Tradició i Roses - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    14'

    L'aplec dels tarragonins a Sant Magí: Tradició i Roses

    L'origen de l'aplec i la seva evolució L'aplec propi dels tarragonins va néixer als anys 50 amb la voluntat de diferenciar-se de la gran pleca de setembre, on assistien cofraries de tota Catalunya. Es va buscar un moment exclusiu per a la gent de Tarragona, fixant-lo inicialment l'últim diumenge de maig. Després d'un període de decadència, la tradició va ser represa l'any 1988 per mossèn Tomàs, qui va traslladar la celebració al segon diumenge de juny, data que es manté actualment. La llegenda de la rosa de Sant Magí El significat de l'aplec està íntimament lligat a la tradició legendària: Es diu que quan Sant Magí va ser capturat i arrossegat muntanya avall, la seva sang va esquitxar uns rosers silvestres. D'aquí neix una varietat de roses blanques amb taques vermelles, petites i molt efímeres. Actualment, s'estan fent esforços per a la replantació d'aquesta varietat rara amb exemplars trobats entre França i Suïssa, ja que havien gairebé desaparegut per l'acció humana i la dificultat d'adaptació fora del seu microclima. Caràcter i actes de la jornada L'aplec es defineix com una celebració familiar, senzilla i autèntica, lluny de luxes o comercialització: Ofrena i benedicció: Durant la missa es beneeixen roses (actualment vermelles de forma simbòlica) que es reparteixen entre els assistents. Cultura popular: Participen entitats com una coral de la catedral i els Xiquets de Tarragona, que realitzen un pilar dins l'ermita. Àpats comunitaris: La gent porta la seva pròpia carmeñola, taules i cadires per dinar a l'esplanada de les fonts. L'estat de l'ermita de la Brufaganya Els organitzadors alerten del deteriorament de l'edifici. Tot i que ja s'ha consolidat la teulada del Camaril, encara calen reformes importants: "Veuran que l'ermita està molt deteriorada... tenim un pressupost important i confiem que entre la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments la deixarem com a nova en tres anys." Es destaca que Sant Magí de la Brufaganya és l'únic santuari dedicat a un sant (no a una Verge) a la zona, i que les seves aigües mantenen la fama per les seves propietats minerals i laxants.

  • 2003-06-04 CESAR PUIG - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    23'

    2003-06-04 CESAR PUIG

    Gestió de la Contaminació Atmosfèrica i Males Olors El delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, César Puig, analitza els episodis recents de males olors que han afectat el territori. Puig proposa una estratègia basada en tres eixos d'actuació: • La crida a la responsabilitat corporativa de les empreses i operadors de serveis per extremar precaucions. • La implantació d'un nou sistema de detecció d'olors propi, que no depengui exclusivament de la informació facilitada per les indústries. • La revisió exhaustiva dels processos productius en aquelles empreses identificades històricament com a possibles focus d'emissió. "El primer pas és saber d'on venen les olors i qui les causa per poder-hi aplicar una solució." Transparència i Polèmica Política El delegat respon a les crítiques de la oposició (especialment del grup socialista) sobre la suposada manca de transparència o mal funcionament de les estacions de control. Defensa que Catalunya és pionera en oferir totes les dades online i en temps real, i titlla de demagògia les insinuacions sobre manipulació de dades. El Pla Director de la Química i el Turisme S'ha aconseguit un consens històric entre els dos motors econòmics de Tarragona. El Pla Director té com a objectiu: • Establir una ordenació territorial clara per al creixement industrial. • Garantir que l'activitat química no interfereixi en el turisme ni generi riscos addicionals per a la població. Es preveu que el pla estigui aprovat definitivament al setembre, entrant en vigor a partir d'octubre, un cop s'hagin revisat les al·legacions dels nous consistoris municipals. Seguretat i Nous Projectes d'Infraestructura El Nou Pla PLASEQTA i el Centre d'Emergències Es destaca la posada en marxa del nou Centre d'Emergències a l'antiga seu del CAT. Aquest centre serà un referent tecnològic a tot l'Estat i entrarà en període de proves entre juliol i agost, amb l'objectiu de ser plenament operatiu a la tardor. Obres Públiques Clau • Tercer pont del Francolí: S'espera que estigui totalment operatiu a mitjans o finals de juliol, tot i que dependrà d'una rotonda provisional per la manca d'execució d'obres estatals. • Recuperació de la llera del Francolí: Finalització de les obres de seguretat i repoblació mediambiental per evitar inundacions com les del 1994.

  • Entrevista a Albert Cabestany: Copa Espanya de Trial a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    7'

    Entrevista a Albert Cabestany: Copa Espanya de Trial a Tarragona

    Preparatius per a la quarta prova de la Copa Espanya de Trial El pilot tarragoní Albert Cabestany es prepara per defensar el seu liderat i el títol aconseguit la temporada anterior en la quarta prova del campionat, que tindrà lloc al Pavelló del Serrallo de Tarragona. Aspectes clau de la competició Dificultat tècnica: La prova consta de sis zones on la precisió és vital; qualsevol error pot deixar el pilot fora de la final. Escenari: El recinte del Serrallo ofereix un ambient recollit que permet al públic viure la carrera molt de prop, compensant la mida reduïda de la pista. Rivals: Es destaca la forta competència amb Adam Raga, que arriba amb una gran motivació després de guanyar el Mundial Indoor. El valor de competir a casa Cabestany descriu aquesta cita com la més especial de l'any. Tot i la pressió i els nervis de córrer davant la seva afició, es mostra optimista i confiat en el seu estat de forma actual, especialment després de la seva victòria a Oviedo, on va demostrar un gran domini tècnic. "Vull guanyar el trial a les zones de trial i no a les carreres en paral·lel." Reconeixement institucional Durant l'esdeveniment, la ciutat de Tarragona retrà un homenatge oficial al pilot. Cabestany rebrà la medalla de la ciutat que no va poder recollir en el seu moment per motius de calendari, un reconeixement que admet que l'ha sorprès per la seva joventut però que l'omple d'orgull.

  • Contactes per la governabilitat a l'Ajuntament de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    4'

    Contactes per la governabilitat a l'Ajuntament de Tarragona

    Ronda de contactes a l'Ajuntament de Tarragona L'alcalde en funcions, Joan Miquel Nadal, ha iniciat formalment les reunions amb els grups polítics amb representació municipal per tal d'explorar la formació d'un nou govern a la ciutat. La primera de les trobades ha tingut lloc amb Javier Almagro, representant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Dificultats per al pacte a tres Malgrat la voluntat d'entesa, les posicions semblen distants pel que fa a la proposta d'ERC de crear un govern d'unitat: L'aposta d'Almagro: El líder republicà segueix defensant un pacte a tres (PSC, CiU i ERC) com la fórmula més assenyada i necessària per a Tarragona. Impossibilitat del consens: Després de la reunió, Almagro ha admès que veu poc probable aquest acord, percebent una falta de voluntat política tant per part de Convergència i Unió com del Partit dels Socialistes de Catalunya. Inviabilitat matemàtica: També s'ha descartat un pacte exclusiu entre CiU i ERC per no assolir la majoria suficient. Cerca de l'estabilitat i consensos puntuals "Tots els pactes són possibles i el que passa és que s'han d'anar treballant i s'han d'anar veient." Joan Miquel Nadal ha subratllat que la seva prioritat absoluta és l'estabilitat institucional i la capacitat de progrés estructural. Ha demanat als partits aparcar les estratègies partidistes per centrar-se en els grans temes de ciutat, com la façana marítima. S'ha posat sobre la taula una proposta innovadora d'ERC: que l'alcalde pugui delegar competències de govern a forces de l'oposició sense necessitat de pactes formals. Calendari de reunions La ronda de contactes continuarà durant la setmana, tot i que per motius d'agenda les trobades amb Josep Fèlix Ballesteros (PSC), Dolors Comas (ICV-EUiA) i Francesc Ricomà (PP) no es completaran previsiblement fins divendres.

  • Anàlisi dels pactes electorals a Tarragona amb Francesc Ricomà - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    18'

    Anàlisi dels pactes electorals a Tarragona amb Francesc Ricomà

    Acords de govern i continuïtat a Tarragona L'entrevista amb Francesc Ricomà, cap de llista del Partit Popular (PP) a Tarragona, se centra en les negociacions posteriors a les eleccions municipals. Ricomà defensa la solidesa del pacte mantingut durant els darrers tres anys i mig amb Convergència i Unió (CiU) i l'alcalde en funcions, Joan Miquel Nadal. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Estabilitat política: Considera que la ciutat necessita calma i continuïtat, interpretant les paraules de l'alcalde sobre el "suïcidi polític" com un reconeixement a la feina ben feta del PP. El calendari del pacte: Tot i que la constitució del consistori és el 14 de juny, Ricomà no descarta que la definició detallada del cartipàs es pugui allargar uns dies més per garantir un acord sòlid. Model de gestió: El líder popular advoca per mantenir macroàrees de gestió (com Turisme, Patrimoni o Promoció) sota la responsabilitat d'un sol grup per garantir l'eficàcia operativa i la transparència en la rendició de comptes. Crítica a l'oposició i legitimitat democràtica Ricomà es mostra molt crític amb les formacions d'esquerra (PSC, ERC i ICV), acusant-les de falta de maduresa política per voler excloure el PP de qualsevol equació de govern. "La legitimitat la donen els votants i el Partit Popular és tan legítim com qualsevol altre de l'Ajuntament." Finalment, l'entrevistat retreu al PSC haver basat la seva campanya en la desqualificació en lloc de la il·lusió, fet que, segons ell, explica els resultats electorals i la impossibilitat d'una alternativa d'esquerres real.

  • L'amistat de 78 anys entre Picasso i Pallarès - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    9'

    L'amistat de 78 anys entre Picasso i Pallarès

    L'amistat eterna: Picasso i Horta de Sant Joan Aquesta exposició té com a objectiu principal desvelar la profunda vinculació entre Pablo Picasso i el poble d'Horta de Sant Joan (Terra Alta). Aquesta relació no s'explica sense la figura de Manuel Pallarès, amic de l'ànima del pintor i coprotagonista de la mostra. Una amistat inquebrantable 78 anys de relació: Malgrat la fama de personatge difícil que tenia Picasso, va mantenir una amistat fidel amb Pallarès durant gairebé vuit dècades. Respecte mutu: A diferència d'altres coneguts, Picasso mai va ridiculitzar Pallarès en les seves caricatures, sinó que el tractava amb un sentit superlatiu. L'agraïment vital: Picasso va afirmar sovint que tot el que sabia ho havia après al poble de Pallarès, qui a més li va salvar la vida en un incident als Ports de Beseit. La descoberta de Manuel Pallarès com a artista L'exposició permet treure de l'ombra l'obra de Pallarès, un pintor que va quedar eclipsat per la magnitud de Picasso: Estil propi: Un treball marcat pel realisme i l'academicisme, amb una tècnica exquisida en retrats i natures mortes. Independència artística: Tot i la proximitat amb el geni cubista, Pallarès mai es va deixar influir per les avantguardes, mantenint-se fidel al seu estil. "Tot el que sé, ho he après al poble de Pallarès" El Centre Picasso d'Horta de Sant Joan La mostra és una iniciativa del Centre Picasso d'Horta, una institució que, tot i els recursos limitats, rep 15.000 visitants anuals i és un referent internacional per als estudiosos de l'artista. Es busca que el públic de les comarques de Tarragona reconegui aquest "petit miracle" de la societat civil.

  • Expedició del CN Tarracó als 8.000 del Gasherbrum - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    15'

    Expedició del CN Tarracó als 8.000 del Gasherbrum

    L'aventura de nou amics cap al Karakorum Josep Maria Maixer, representant del Club Natació Tarracó, detalla la nova expedició que portarà a un grup de nou alpinistes tarragonins a intentar el doble ascens al Gasherbrum I (G1) i al Gasherbrum II (G2), situats a la serralada del Karakorum, a Pakistan. Filosofia de l'expedició A diferència de les expedicions comercials o basades en «fitxatges», aquest projecte neix d'un nucli d'amics consolidat que entén la muntanya com un espai de convivència i passió compartida. Els punts clau de la seva organització són: Confiança mútua: A 8.000 metres, el suport del company és l'única garantia de seguretat. Estructura horitzontal: Cadascú assumeix un rol (alimentació, logística, material) de forma natural segons la seva experiència. L'objectiu secundari: Per al grup, l'èxit és el viatge i l'experiència en si; el cim és només la culminació de l'aventura. Logística i cronograma L'expedició té una durada prevista de dos mesos, un temps que consideren ajustat a causa de la complexitat del viatge: Aproximació: 15 dies de viatge des de Catalunya fins al camp base, incloent vols, desplaçaments en jeep i set dies de marxa a peu. Aclimatació: Uns 20 dies per equipar els campaments d'alçada i preparar el cos a la hipòxia. Finestra de bon temps: L'intent al G2 es preveu per a la primera setmana de juliol, sempre supeditat a la meteorologia. Context geogràfic i social Maixer descriu la regió del Karakorum com un entorn àrid i agrest, molt diferent del verd exuberant del Nepal. Tot i la bellesa del paisatge, l'expedició s'emmarca en un context geopolític complex: "Estem situats entre l'Afganistan i el Caixmir, en una zona inestable amb presència militar, però l'objectiu és viure intensament la nostra passió." Crítica a la mediatització L'entrevista conclou amb una reflexió sobre l'estat actual de l'alpinisme. Maixer es mostra crític amb la comercialització extrema d'algunes muntanyes com l'Everest i lamenta que la recerca de rècords i l'excés de càmeres facin perdre l'ànima i la pau que caracteritzen la muntanya real.