Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

961-984 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
El saxofon: història, expressivitat i formació a Tarragona
Explorant el món del saxofon El saxofon és un instrument relativament jove, amb uns 150 anys d'història, creat per Adolf Sax a Bèlgica. Tot i que va néixer per a les bandes militars, ha aconseguit un èxit rotund en gèneres tan diversos com el jazz, el rock, el pop i la música clàssica. Característiques i expressivitat L'instrument destaca per la seva capacitat única de connectar amb l'oient gràcies a: Fascinació sonora: Es considera l'instrument més proper a la veu humana per la seva gran varietat de timbres. Flexibilitat interpretativa: A diferència del piano, el saxofon permet modular el timbre i l'expressivitat mentre s'està bufant la nota. Hibridació: Combina elements de la fusta (pala) i del metall (cos). "Per a mi és el més proper a la veu humana... es pot gairebé parlar i riure amb l'instrument." Formació i actualitat a Catalunya Tarragona es converteix en un focus de difusió d'aquest instrument mitjançant un curs i concurs especialitzat que inclou: Classes magistrals i conferències sobre compositors contemporanis com Luciano Berio. Tecnologia musical: Demostracions de samplers de la Viena Sinfònica obertes al públic. Relleu generacional: Una creixent participació femenina que està trencant amb l'antiga visió del saxo com un instrument exclusivament masculí. El curs ofereix dues categories per a joves (fins a 17 i 26 anys) i fomenta la creació de noves obres de compositors catalans.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
La revolta remensa i la figura de Pere Joan Sala
El crit de 'Via fora lladres' i la lluita remensa L'escriptor Albert Parareda presenta el seu llibre Via fora lladres, una obra que se submergeix en la revolta dels remenses contra la servitud feudal a la Catalunya del segle XV. El títol fa referència al crit d'alarma medieval que, paradoxalment, es va obligar a cridar al poble durant l'execució de Pere Joan Sala, líder de la revolta, per presentar-lo com un criminal i no com el revolucionari que era. El context de la servitud feudal A la Catalunya Vella (del Llobregat cap al nord), els pagesos vivien sota un règim d'extrema duresa conegut com a remensa. Les condicions principals eren: Servitud de la gleva: El pagès estava lligat a la terra i no podia marxar-ne sense pagar una redempció al senyor. Mals usos: Obligacions abusives com el dret a maltractar, taxes en espècies i treballs forçats als castells. Societat de castes: La jerarquia eclesiàstica estava reservada exclusivament als nobles, mentre que els remenses no podien ni ser capellans. Pere Joan Sala i l'estratègia del pacte Tot i que figures com Verntallat han passat a la història com el rostre de la negociació assenyada, Parareda reivindica la figura de Pere Joan Sala. Va ser la seva determinació militar i la segona revolta remensa la que va forçar la monarquia i la noblesa a seure a la taula. "Si els pagesos no s'haguessin aixecat per segona vegada, no s'hagués arribat mai a un acord." Curiositats i paral·lelismes històrics L'autor destaca fets sorprenents que connecten el passat amb elements moderns: El primer sindicat pagès: L'any 1450, els remenses van organitzar una estructura amb 20.000 famílies que pagaven quotes per finançar ambaixades davant del rei. Tàctiques de càstig: La destrucció de cases de revolucionaris per part del virrei, un mètode que l'autor compara amb conflictes geopolítics actuals. Diferències territorials: A la Catalunya Nova (com Tarragona), no hi va haver remença gràcies a les cartes de poblament que oferien llibertat per atreure colons. Finalment, l'entrevista destaca el potencial cinematogràfic d'aquest episodi històric, ple de passions, traïcions i heroisme popular.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Santi Castellà: Nou degà de Ciències Jurídiques a la URV
Nova etapa a la Facultat de Ciències Jurídiques L'entrevista a Tarragona Ràdio detalla el canvi de lideratge a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Amb la dimissió d'Antoni Jurda, les eleccions s'han avançat per escollir Santi Castellà, professor de Dret Internacional, com a nou degà. Un projecte "agressiu" i de futur Castellà defineix la seva proposta com un pas endavant necessari un cop superada la fase fundacional i d'infraestructures. Els punts clau del seu programa inclouen: Consolidació i creixement: Superada la fita de disposar d'un nou edifici i biblioteca, l'objectiu és la projecció exterior. Connexió amb el territori: Incrementar la presència de la facultat en la vida social i econòmica de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Nous ensenyaments: Proposta de crear títols que combinin el Dret i l'Economia per formar gestors especialitzats. Col·laboració amb la societat civil El nou degà posa èmfasi en la necessitat de professionalitzar i enfortir els vincles amb les institucions locals: "Ara és el moment de concretar d'una manera més ferma els contactes amb col·legis professionals i associacions." Equip i planificació estratègica Perfil de l'equip: Castellà s'envolta d'una generació de professors joves amb experiència prèvia en gestió. Full de ruta: Es preveu un període de reflexió de 4 a 5 mesos per elaborar un pla estratègic que defineixi el model de facultat per a la propera dècada. Àmbits innovadors: Potenciar especialitats com el Dret del Medi Ambient i la Immigració per respondre a les demandes actuals.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Tradició i Evolució de les Festes de Sant Pere al Serrallo
Les Festes Majors: Un Sentiment de Poble El contingut exposa la filosofia de les Festes Majors del Serrallo, subratllant que no busquen ser un producte televisiu ni innovador, sinó un espai per a la convivència i el retorn de la gent que és fora. Tot i que les festes estan obertes a tots els tarragonins, l'enfocament principal és per als pescadors i els veïns del barri. Els Actes Principals i l'Oferta Lúdica Es detallen els elements clau de la celebració, destacant la importància de la qualitat en les activitats programades: Les Revetlles: Es considera la part musical com a intocable. Es busca portar orquestres de qualitat que sàpiguen conduir el públic per mantenir la pista plena. Actes Religiosos i Tradicionals: La Missa d'Ofici i la processó de Sant Pere són els actes centrals. S'esmenta que la processó del Serrallo és especialment llarga i recorre tots els carrers i carrerons del barri. Cultura Popular: Destaca el desè aniversari de la Víbria i una gran concentració de gegants (entre 40 i 50 figures). Oci Infantil i Social: Parcs infantils, el canyó d'escuma i concursos tradicionals com la botifarra i el dominó. El Canvi Social al Barri Es reflexiona sobre com el Serrallo ha passat de ser un poble on el 80% eren pescadors vivint en plantes baixes, a ser un barri més residencial. "El sentit de poble cada vegada es perd a tot arreu, abans hi havia una solidaritat molt forta perquè gairebé tots els pescadors vivien al barri." L'evolució urbana ha portat a pisos més grans i famílies més petites, diluint d'alguna manera la identitat gremial del passat, però mantenint la festa com el gran punt de retrobament.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Arola Editors i la col·lecció de teatre contemporani
El teatre com a gènere editorial a Catalunya En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'aborda la situació del teatre i la poesia com a les "germanetes pobres" del món editorial des d'una vessant econòmica. Alfred Arola i Joan Cavallé expliquen que el text teatral ha deixat de ser una peça purament literària per convertir-se en un instrument de transmissió cap a l'escena. "Amb la publicació de l'obra no es tanca el procés; el llibre és només un mitjà perquè l'autor arribi al director o a la companyia." La col·lecció 'Textos a part' La col·lecció de teatre contemporani d'Arola Editors destaca per diversos motius: * Trajectòria: Amb 18 títols publicats i una mitjana de 5 novetats l'any, és la col·lecció amb més continuïtat i regularitat de l'àmbit català. * Funció de servei: Actua com a plataforma per a autors novells, servint com a "targeta de presentació" o credencial dins del circuit professional. * Reconeixements: Ha estat guardonada amb premis de la crítica com el Serra d'Or. Diversificació i futur L'editorial aposta per la diversitat de poètiques, incloent des de teatre de titelles (Toni Rombau) fins a autors internacionals (Harold Pinter) o premis prestigiosos com el Premi Born. També es destaca la importància de fer arribar aquests textos als grups amateurs, que viuen un procés de renovació i recerca de nous llenguatges. Finalment, s'anuncien futures publicacions d'alt interès, com un text inèdit de Joan Brossa i obres de Manuel Molins i Josep Anton Baixeras.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
31'
Projectes urbanístics i territori a Tarragona
Planificació Urbanística i Grans Projectes Municipals L'entrevista amb Àngel Fernández, tinent d'alcalde de l'àrea de Territori, desgrana el full de ruta per al mandat municipal, centrat en la transformació estructural de Tarragona i la millora de la seva connectivitat externa i interna. La Transformació de la Façana Marítima El projecte estrella és la remodelació del front marítim, que preveu accions immediates: • Redacció d'una modificació puntual del Pla General i la creació d'un ENS gestor amb la participació del Ministeri de Foment, Renfe, Generalitat i Port. • Soterrament de les vies del tren per recuperar 400.000 metres quadrats per a ús ciutadà. • Estudi d'alternatives per a l'ascensor del Balcó del Mediterrani per salvar el desnivell d'una manera més integrada. "L'any 2004 serà l'inici d'aquesta actuació que ha d'incorporar el mar a la ciutat." Articulació dels Barris de Ponent Es planteja un Pla Integral per cohesionar els barris que històricament han crescut de forma aïllada: • Concurs nacional i internacional d'idees per millorar la vertebració urbana. • Conversió de l'actual carretera N-340 en un gran passeig urbà amb carril bici i vianants, aprofitant la disminució del trànsit per la nova variant. • Integració del futur tramvia que ha de connectar Tarragona, Vila-seca i Salou. Llevant, Via Augusta i Zones Turístiques • La urbanització definitiva de la Via Augusta començarà entre gener i febrer de 2004, solventant problemes jurídics de quotes d'urbanització. • Pla d'ordenació intermunicipal amb municipis veïns (Altafulla, Els Pallaresos, El Catllar) per a un desenvolupament turístic sostenible. • Compromís ferm de mantenir la façana marítima de llevant verge, sense noves construccions al front costaner, a excepció del passeig marítim i la recuperació de la Platja Llarga. Aparcaments i Accessos • Es preveu la construcció de tres nous aparcaments en l'eix de Pere Martell i carrer Mallorca. • Dignificació dels accessos a la ciutat per la carretera de Valls mitjançant el desenvolupament dels plans parcials 1 i 2 (entorn de Joan XXIII).
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
Anàlisi i perspectives de la temporada turística 2003
Anàlisi del sector turístic a la Costa Daurada L'inici de la temporada 2003 s'ha definit per una forta incertesa econòmica i canvis en els hàbits de consum. Tot i un context de recessió en mercats clau, el sector mostra un optimisme moderat gràcies a la capacitat de resistència del territori. Reptes i canvis en el mercat Sensibilitat al preu: Els turistes prioritzen les ofertes d'última hora, cosa que dificulta les previsions del Patronat de Turisme. Crescuda de l'oferta: S'han incorporat prop de 11.000 noves places hoteleres, fet que augmenta la competència interna i pot fer baixar lleugerament els percentatges d'ocupació, tot i que el nombre absolut de pernoctacions es mantingui o creixi. El pes del mercat domèstic: Els mercats espanyol i català representen el 50% dels visitants, essent el principal motor de l'activitat, especialment a partir de la segona quinzena de juny. "Si ens hem de repartir el mateix pastís, les coses no seran fàcil per a ningú; l'especialització és la clau." Comportament dels mercats internacionals Alemanya: Presenta dificultats a causa de la seva situació econòmica interna i l'atur, amb un possible efecte rebot d'altres destins que reorienten la seva oferta cap al mercat espanyol. França i Irlanda: Mostren les millors expectatives, amb un creixement notable ja detectat en mesos anteriors. Regne Unit i Països Baixos: Es preveu una situació d'estabilitat respecte a l'exercici anterior. L'aposta per l'interior i l'especialització El turisme d'interior, tot i tenir un volum de places reduït (unes 1.100 en cases de pagès), té un gran potencial d'explotació. S'estan obrint camins en el mercat internacional a través de productes molt específics com el senderisme al Montsant i Prades, l'enoturisme al Priorat o el turisme actiu al Delta de l'Ebre.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Balanç Social i Memòria Anual de Càritas Tarragona
Presentació de la Memòria Anual 2002 Maria Magaroles, directora de Càritas Interparroquial de Tarragona, presenta els resultats de l'exercici 2002. L'entitat, que agrupa 14 parròquies de la ciutat i barris, destaca la seva funció per arribar allà on l'administració pública no té competències o recursos suficients. Projectes Clau i Programes Socials L'entitat desenvolupa una tasca transversal que abraça des de la infància fins a la gent gran: Infància i Joventut: Destaquen el projecte Som-hi-tots, la ludoeteca i el suport escolar, que atenen nens d'entre 5 i 14 anys. Orientació Laboral (ORLA): Un dels projectes amb més èxit d'autofinançament (Fons Social Europeu i IRPF), on el 70% dels usuaris són immigrants i més de la meitat es troben en situació administrativa irregular. Gent Gran: El projecte Ara Sí realitza un estudi sociològic i un seguiment actiu per combatre la soledat i la depressió en persones de més de 75 anys. El Fenomen de la Immigració La realitat de Càritas està profundament marcada per la immigració. Magaroles subratlla la duresa de la Llei d'Estrangeria, que deixa moltes persones en una situació de vulnerabilitat absoluta: "Si una persona no té papers, no serveix de res. És com si no existís per la llei." Perfils: Dones sud-americanes que treballen en el sector domèstic i famílies magribines que busquen el reuniment familiar. Canvi social: L'origen dels usuaris fluctua segons les crisis internacionals (Corralito a l'Argentina, dolarització a l'Equador). Finançament i Voluntariat Càritas es manté gràcies a les aportacions de les parròquies, quotes de socis, donatius anònims i subvencions puntuals per a projectes específics. Magaroles fa una crida a la col·laboració ciutadana, tant econòmica com de voluntariat, lamentant un cert estancament en les donacions arran de la implementació de l'euro.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Experiències d'Energia Solar a Tarragona: Educació i Habitatge
Introducció a les Energies Renovables a Tarragona El text recull dues experiències pioneres a la ciutat de Tarragona en l'ús de l'energia solar, destacant-ne tant la vessant fotovoltaica com la tèrmica. Aquestes iniciatives s'emmarquen en un context creixent de sensibilització ambiental i col·laboració entre administracions i ciutadania. L'IES Camp Clar: Un Referent Educatiu L'institut compta amb 36 plaques fotovoltaiques instal·lades des de fa dos anys. Tot i que el sistema permet injectar energia a la xarxa, el seu valor principal és pedagògic: Objectiu educatiu: Els alumnes poden observar directament com l'energia solar es transforma en electricitat a través de comptadors. Pioners a Catalunya: El centre forma part de la Xarxa d'Escoles Solars de Catalunya, que preveu arribar a 70 centres aquest any. Impacte ambiental: S'estima un estalvi anual de 6.000 quilos de CO2 per centre. La Floresta: Energia Solar Tèrmica en l'Àmbit Veïnal En l'àmbit domèstic, un edifici de 48 habitatges al barri de la Floresta ha implementat un sistema solar tèrmic per escalfar l'aigua sanitària. Gestió comunitària: La instal·lació disposa d'acumuladors d'aigua compartits, la qual cosa fomenta la responsabilitat col·lectiva i l'estalvi d'aigua. Recepció social: Malgrat les reticències inicials de la gent de mitjana edat, la gent jove i la gent gran han acollit el projecte amb entusiasme. Rendiment directe: Els veïns poden monitorar la temperatura de l'aigua, que arriba a superar els 45 graus gràcies al sol. "Nosaltres el que ens interessa és que els nens i les nenes... puguin observar com aquesta energia es transforma i vegin com la rodeta del comptador va girant d'una manera gratuïta i neta." Conclusions sobre la Transició Energètica Ambdues experiències demostren que les energies renovables no només aporten un benefici econòmic o ambiental, sinó que fomenten un canvi en els hàbits quotidians, com l'ús del llum natural o l'estalvi d'aigua calenta.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Consells de seguretat i prevenció per a la revetlla
Mesures de seguretat davant una revetlla d'alt risc L'entrevista amb Albert Magaroles, cap de la regió d'emergències de Tarragona i Terres de l'Ebre, posa el focus en la necessitat d'extremar la precaució durant la nit de Sant Joan. Les condicions meteorològiques, marcades per una onada de calor i la sequedat del bosc, augmenten exponencialment el perill d'incendi. Els dos eixos de la prevenció L'expert diferencia clarament dos àmbits d'actuació per evitar desastres: * Seguretat personal: Ús responsable de la pirotècnia per evitar cremades o lesions. * Prevenció d'incendis: Vigilància extrema per no encendre focs prop de zones amb vegetació o solars amb herba seca. Responsabilitat dels adults i ús de petards Es subratlla que, tot i que els establiments autoritzats compleixen la normativa de venda, la responsabilitat final recau en els pares i tutors: "L'utilització dels petards per part dels menors, la culpa no és dels menors, és de les persones grans que no som capaces de transmetre la precaució." Estat de l'entorn i dispositius d'emergència Vegetació abundant: Les pluges prèvies han fet créixer l'herba, que ara està seca i actua com a combustible ideal en urbanitzacions i solars. Reforç de Bombers: S'ha duplicat el personal operatiu, especialment per a la franja crítica entre les 23:30h i les 02:00h. Protocol d'actuació: Davant qualsevol incident, cal trucar immediatament al 112, mantenir la calma i identificar amb precisió el lloc de l'emergència.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Seguiment de la Vaga General a Tarragona
Balanç de les primeres hores de la Vaga General L'espai informatiu de Tarragona Ràdio analitza l'impacte inicial de la jornada de vaga general a la demarcació, destacant un seguiment massiu que els sindicats xifren al voltant del 90%. La jornada ha començat amb una tranquil·litat absoluta i sense incidents destacables en els sectors industrials i de serveis. Valoracions sindicals Els secretaris generals de CCOO (Joan Viña) i UGT (Mario Rigau) a Tarragona han coincidit en l'èxit de la convocatòria: Aturada generalitzada: Especialment visible en els torns de nit i matinada de la indúsria i l'hostaleria. Absència d'incidents: Es destaca el comportament exemplar dels treballadors i la funció informativa dels piquets. Pressions al comerç: Els sindicats denuncien coaccions per part d'alguns empresaris, especialment en grans superfícies com el Parc Central, aprofitant la precarietat de certs contractes. Serveis Mínims i sectors clau Transport: L'Empresa Municipal de Transports (EMT) ofereix servei de 6 a 9 h i de 17 a 20 h. Renfe ha suspès tota l'activitat ferroviària a l'estació de Tarragona. Indústria Petroquímica: Aturada pràcticament total, mantenint només els serveis de seguretat pactats per a processos de rotació. Ensenyament i Sanitat: Seguiment d'un 90% a la URV i un 70% a primària. Els hospitals garanteixen exclusivament les urgències. Turisme: S'han pactat serveis de restauració i allotjament per atendre els clients de la Costa Daurada, però s'han suspès les activitats lúdiques. Pròximes convocatòries "Esperem que sigui una gran manifestació com no pot ser d'una altra manera." La jornada culminarà amb una manifestació a les 18:00 h que sortirà de la Rambla Nova (alçada carrer Sant Agustí) i finalitzarà a la Plaça Imperial Tàrraco.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
3'
Dispositiu de trànsit pel pont: 400.000 vehicles i mesures especials
Operació Sortida: Previsions i Mobilitat El Centre d'Informació Viària de Catalunya preveu una sortida massiva d'aproximadament 400.000 vehicles des de l'àrea metropolitana de Barcelona per a aquest cap de setmana llarg. Els destins principals seran les zones costaneres de la Costa Brava i, especialment, la Costa de Tarragona. Mesures de Trànsit i Seguretat Per gestionar aquest volum de desplaçaments, el Servei Català de Trànsit i els Mossos d'Esquadra han activat un dispositiu especial que inclou: Instal·lació de balises lluminoses i senyalització amb cons. Creació de carrils addicionals en sentit contrari a l'habitual en les vies més conflictives. Un carril especial per al retorn (el dimarts) que connectarà el Vendrell amb l'avinguda Diagonal de Barcelona. Horaris Crítics i Zones de Risc Divendres tarda: A partir de les 18:00 h es preveu el moment de màxima intensitat. Dissabte matí: Es mantindrà un flux important de sortida cap a la costa. Dimarts tarda: Es concentrarà el retorn, amb especial afectació a l'AP-7, la C-32 i la xarxa secundària de les zones de platja. Campanyes de Control i Prevenció S'intensificarà la vigilància viària amb una campanya específica contra el consum d'alcohol, augmentant els controls d'alcoholèmia per evitar conductes incíviques. "Recordeu que no s'ha de beure alcohol si s'ha de conduir i cal respectar els límits de velocitat." Es recomana planificar els viatges amb antelació, mantenir la distància de seguretat i evitar l'ús del telèfon mòbil durant la conducció.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Marrakech: El primer restaurant àrab de Tarragona
Nou establiment gastronòmic a la Part Alta L'entrevista presenta el Marrakech, el primer restaurant de cuina àrab a la ciutat de Tarragona, situat al carrer Cavallers, 3. El local és gestionat per Mohamed Agrandi, un emprenedor amb experiència prèvia en el sector de la restauració a Holanda i Bèlgica. Proposta Gastronòmica i Especialitats El restaurant es distingeix per una oferta totalment tradicional i casolana, on destaquen els següents plats: Cuscús: Elaborat de forma artesanal amb sémola, carn, pollastre o opcions vegetals. Tajín: Guisat de carn i verdura cuinat al forn en el seu recipient típic. Kebab i Shuarma: Carn picada i preparacions clàssiques amb pa fet a casa. Aperitius i amanides: Varietat d'amanides amb julivert, cigrons o patates, a més de pinxos morunos. Pastisseria i Te: Elaboració pròpia de dolços àrabs i el tradicional te amb menta. "Fem tot el nostre, fins i tot el pa típic àrab i la pastisseria." Detalls del Negoci i Servei Ubicació Estratègica: Han triat el casc antic de Tarragona per la seva essència, seguint la seva filosofia de cercar zones històriques per als seus negocis. Format Familiar: Es tracta d'un negoci portat per la família, amb un local acollidor que actualment disposa de set taules (capacitat per a unes 25 persones). Horari i Menús: Ofereixen un menú de migdia assequible (6,50 €) i servei de sopars. L'horari és de 9:30 h a 23:00 h, amb una pausa a mitja tarda. Producte Autèntic: Malgrat l'esforç logístic, molts ingredients es porten directament de l'estranger per mantenir el sabor original. Projectes de futur A més de consolidar el restaurant, el propietari té la intenció d'ampliar l'activitat per oferir un servei de cafeteria a la tarda per degustar te, pastes i shisha (tabac de menta en pipa d'aigua).
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Joan Aregio, futur president de la Diputació
Joan Aregio es posiciona davant la Diputació de Tarragona Després de la renúncia de Josep Mariné, Joan Aregio ha fet les seves primeres declaracions a l'Ajuntament de Tarragona, mostrant-se disposat a assumir la presidència de la institució provincial. Tot i que encara s'ha d'oficialitzar la proposta per part de la federació de Convergència i Unió, Aregio manté una actitud de prudència institucional. Punts clau de la declaració Predisposició al càrrec: Aregio ha confirmat que, si el partit el proposa formalment, estarà encantat d'acceptar la responsabilitat. Respecte als estatuts: Ha subratllat la importància de seguir els procediments interns del partit, on el president de la formació ha d'emetre la proposta oficial. Reconeixement a Josep Mariné: Ha lloat la trajectòria de l'actual president, definint-lo com un magnífic home de partit i un excel·lent gestor públic. Visió de la institució: Ha remarcat que la Diputació ha de servir a tots els municipis de la demarcació per igual, independentment de la procedència política o geogràfica dels seus membres. Calendari i tràmits pendents "Jo estaré, com sempre he estat, a disposició del partit per acceptar-ho." La constitució oficial de la nova corporació provincial està pendent de la resolució de conflictes electorals en altres municipis com Torredembarra, que depenen de la Junta Electoral del Vendrell. Es preveu que el ple d'investidura es pugui celebrar durant el mes de juliol.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Els inicis del català a Ràdio Tarragona i la censura
La represa del català a la ràdio de postguerra L'entrevistat rememora la seva col·laboració amb Ràdio Tarragona entre els anys 1964 i 1975. Aquesta etapa va ser significativa per ser de les primeres a reintroduir la llengua catalana en el mitjà, seguint l'estela de pioners com Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona. La participació va sorgir a través de l'espai arrendat per Antoni Alasà (Màximo Burxa), amb la condició ineludible que les intervencions fossin íntegrament en català. El control i la censura del règim Malgrat l'obertura tímida de l'època, el procés de producció estava rígidament controlat per l'administració de la dictadura: Gravació prèvia: Les intervencions es gravaven en cinta magnetofònica (una tecnologia aleshores innovadora) per ser revisades. Censura administrativa: Calia presentar el text escrit literalment perquè les autoritats el segellessin. Limitacions temàtiques: La política estava totalment vetada; els continguts se centraven en l'actualitat cultural, necrològiques de personalitats locals i esports. Impacte social i autocensura L'autor destaca que, tot i evitar la política directa, alguns comentaris sobre la desconnexió urbanística i social entre el centre de Tarragona i els seus barris perifèrics van generar recels i "enganxades" amb les autoritats. Un dels punts més reflexius de l'entrevista és l'anàlisi de l'autocensura: "Quan ja has tingut dues o tres ensopegades, inevitablement t'autocensures... sempre et queda el dubte si no t'has passat." Recull d'articles: 'Fulls de calendari' Trenta anys després, s'han seleccionat uns 82 articles d'entre els més de 300 emesos durant la dècada de col·laboració. Aquesta selecció, realitzada per Montserrat Palau, demostra que molts dels temes tractats —com la manca de teatres dignes o la fragmentació de la ciutat— encara mantenen certa vigència o serveixen com a testimoni històric de les mancances de l'època.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
Programació i celebració de la nit de Sant Joan a Tarragona
Nit de Sant Joan: Tradició i Música a Tarragona L'episodi detalla la programació prevista per a la nit de Sant Joan a Tarragona, una celebració que marca el solstici d'estiu i l'inici del calendari festiu estival. El regidor de Joventut i Festes, Carles Sala, explica un esquema d'actes consolidat que busca satisfer tant el públic tradicional com els joves. Cronologia de la Revetlla Arribada de la flama del Canigó: L'acte s'inicia al barri marítim del Serrallo amb la participació de la Colla de Diables Voramar. Fogueres i traca: A les 21:00h comencen les fogueres tradicionals i la traca a la plaça de la Mitja Lluna. Música i revetlla: A la mitjanit s'encén la foguera de la plaça del Mercat, seguida de l'actuació de l'Orquestra Girasol. Platja del Miracle: Es converteix en l'epicentre nocturn amb tres escenaris que ofereixen música alternativa, hip-hop, reggae i versions fins a la sortida del sol. Actes Tradicionals de la Diada El dia 24 de juny la festa continua amb dues fites claus: 1. Actuació Castellera: A les 19:30h a la plaça de la Font, amb les quatre colles locals (Xiquets de Tarragona, Jove de Tarragona, Serrallo i Sant Pere i Sant Pau), servint com a termòmetre de la temporada. 2. Concert de Banda: A les 21:00h a la plaça Verdaguer a càrrec de la Banda Unió Musical. Seguretat i Convivència L'organització fa una crida especial a la precaució absoluta amb la pirotècnia i els petards per evitar accidents. Així mateix, es demana paciència als veïns per la contaminació acústica a la zona del Miracle i el Mercat, convidant-los a participar activament en la festa. "Sant Joan ja posa a prova moltes coses... es comença a perfilar realment quines són les possibilitats i l'estat de forma de les quatre colles castelleres locals." Finalment, s'anuncia la proximitat del Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials, que començarà el dia 7 de juliol amb la participació d'una pirotècnica japonesa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Origen i tradicions de la festa del Corpus a Tarragona
Breu història de la festa del Corpus Christi La festivitat del Corpus té el seu origen al segle XIII a Lieja, a petició d'una monja que considerava que el Dijous Sant no lluïa prou. La celebració es va estendre ràpidament per la cristiandat, trobant a Catalunya un dels seus llocs amb més ressonància. Barcelona i Tarragona van ser de les primeres ciutats a adoptar les processons de carrer. L'Ou com balla: Simbolisme i evolució Aquesta tradició és especialment rellevant en l'àmbit català: Origen a Tarragona: Segons s'explica, la introducció de l'ou ballant al claustre de la Catedral de Tarragona és relativament recent (1934), impulsada pel canonge Vallès. Simbolisme: L'ou representa la vida (Jesucrist) i l'aigua del sortidor simbolitza la gràcia. Curiositat tècnica: Inicialment, l'ou es trencava sovint; per aquest motiu, es va acabar substituint per una pilota de ping-pong per garantir que ballés correctament. La Custòdia i els fets de guerra Un element central és la custòdia de plata, que té una història convulsa: Va ser finançada amb el llegat de l'arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera i joies familiars. Durant la Guerra Civil, la custòdia va ser enviada cap a l'estranger en una camioneta que va bolcar a Figueres. Gràcies a l'escut de Tarragona que portava gravat, va poder ser localitzada i recuperada a Madrid, tot i que el templet original es va fondre i es va haver de reproduir l'any 1922. Altres elements del folklore popular La festa també inclou tradicions gastronòmiques i lúdiques: La coca amb cireres: Una tradició basada en el fet que la cirera és la fruita de temporada. Bestiari i figures: Històricament, la processó comptava amb gegants, nanos i personatges que representaven apòstols o profetes, tot i que alguns bisbes van restringir certs excessos lúdics per centrar la festa en l'aspecte religiós. "L'ou volia ser la representació de la vida que és Jesucrist... i l'aigua simbolitzava la gràcia."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
26'
Gestió i futur del Patrimoni a Tarragona
Repàs del Patrimoni Mundial L'entrevista amb Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de patrimoni, analitza la situació de Tarragona després d'un mandat marcat per la declaració de l'UNESCO. El focus s'ha desplaçat de la gestió immediata de la candidatura cap a una planificació estratègica a llarg termini. Intervencions en Monuments Clau • L'Amfiteatre: Es preveuen la segona i tercera fase de restauració, centrant-se en les grades originals i la museïtzació de les voltes. Un projecte clau és la cobertura de les foses per recuperar l'arena funcional, tal com era en època romana. • Pretori i Circ: Es destaca l'excavació del solar al carrer Baixada Peixateria per connectar l'arena amb la Porta Triomfalis. També s'implementarà un nou sistema de senyalítica integral (2004-2005) i una gran maqueta romana de 20m². • Pont del Diable: S'ha dignificat l'entorn amb la recuperació de la caseta del guarda i noves excavacions a les pedreres. Es busca finançament via l'1% cultural per a una neteja no agressiva del monument. Reptes de la Part Baixa i la Necròpolis L'ajuntament treballa en l'articulació d'una ruta arqueològica a la part baixa, tot i que alguns elements depenen d'altres administracions: • El Teatre Romà segueix en procés d'expropiació per part de la Generalitat. • La Necròpolis porta 10 anys tancada, situació que Martorell qualifica de següent manera: "És realment lamentable que un monument declarat patrimoni mundial estigui tancat mentre es discuteixen conceptes ideològics sobre l'edifici del museu." Estratègia de Promoció Tarragona busca integrar-se al Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya. Tot i ser un conjunt arqueològic (com Mèrida), l'objectiu és aprofitar la publicitat conjunta i la presència en fires internacionals per potenciar la marca de la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
24'
Cursos de l'Estiu Jove a Tarragona: Dansa, Titelles i Escriptura
L'Estiu Jove a Tarragona: Creativitat i Expressió L'episodi dóna veu als organitzadors de les diverses propostes formatives per a joves (i no tan joves) de la ciutat de Tarragona durant el període estival. L'objectiu és oferir espais on gaudir sense la pressió del rendiment acadèmic, enfocant-se en l'aprenentatge del propi cos, la veu i la imaginació. Dansa i Moviment: Paisatges que Dansen • La proposta central combina la relació entre l'arquitectura, el paisatge urbà i el cos humà. • Es busca que el moviment no sigui estereotipat, sinó una resposta lliure a la vibració de l'entorn, com el parc de la Muralla o el Camp de Mar. • Inclou modalitats com el funky, la dansa contemporània i els musicals, oberts a persones sense experiència prèvia. El Món dels Titelles: Tècnica i Màgia • El col·lectiu Puiginelis Tarambana imparteix el primer curs d'iniciació a les titelles per a joves. • Es reivindica el gènere com un art total que no és només infantil, treballant la construcció, la manipulació i el llenguatge propi de cada personatge. "Quan hi ha un espectacle bo de titelles, la gent que hi va s'ho passa molt bé. És un gènere extraordinari que agrada a totes les edats." Escriptura Itinerant: Vèncer el Foli en Blanc • S'organitzen tallers d'escriptura que recorren la ciutat per buscar inspiració en els olors i l'ambient dels carrers. • Es treballen tècniques narratives per acabar creant un conte literari. • Segons l'experta: > "Escriure és una pràctica de la llibertat individual on un pot construir el món que vulgui." Inscripcions i Dates Clau • El termini d'inscripció finalitza el 30 de juny. • Les gestions es realitzen principalment a l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Tarragona (Rambla Vella) o directament als centres de dansa com Màrmara.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Vigilància i seguretat de la Creu Roja a les platges de Tarragona
Dispositiu de seguretat estival L'entrevista detalla l'inici de la campanya de la Creu Roja al litoral tarragoní, que desplega un total de 160 professionals per garantir la seguretat dels banyistes. El servei cobreix 47 platges de 17 municipis, utilitzant una infraestructura que inclou: 41 llocs de socors. 24 torres i 18 cadires de vigilància. 27 embarcacions de diversos tipus. El dia a dia a la platja de la Savinosa Alicia Galán, responsable del lloc de socors a la platja de la Savinosa (identificada al text com Rebessada), explica la logística diària de l'equip. L'horari d'atenció és de 10:00 h a 19:00 h, i les tasques matinals inclouen la preparació d'embarcacions, l'obertura d'emissores i la senyalització amb banderes. Funcions i reptes principals Més enllà del salvament pur, la tasca dels socorristes és pluridisciplinària: Vigilància preventiva: Monitorització constant des de les torres per evitar incidents. Atenció sanitària: Cures d'urgència i gestió de picades d'animals marins com meduses o peixos aranya. Suport social: Localització de nens perduts a la sorra. "Si ens estem avorrint, no fem gaire feina i això vol dir que la costa està tranquil·la." Consells de seguretat i prevenció S'emfatitza la necessitat que els banyistes respectin les indicacions dels professionals, especialment pel que fa a: Codi de colors de les banderes: Respecte absolut a la bandera vermella. Protecció solar: Evitar l'exposició directa entre les 12:00 h i les 16:00 h. Presència de meduses: Un factor variable que enguany s'ha avançat a causa de les altes temperatures de l'aigua.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Estrena teatral de 'Carrer de les Patxines, 14' a Tarragona
El retorn als escenaris del grup 45RPM El grup de teatre 45RPM, sota la direcció de Vicenç Canyón, presenta el seu darrer projecte titulat 'Carrer de les Patxines, 14'. L'obra s'estrena aquest diumenge al Teatre Metropol de Tarragona a les 19:30 h. La formació, integrada majoritàriament per dones del món de l'ensenyament (i algunes incorporacions externes conegudes com "les afegides"), manté la seva essència de fer teatre per pur plaer i amb un marcat caràcter humorístic. L'essència de l'obra: Humor i quotidianitat L'eix central del muntatge és la vida quotidiana i les situacions divertides que sorgeixen en una comunitat de veïns. Segons el director, l'objectiu principal és fer riure el públic a través de la identificació amb els personatges: Estereotips recognoscibles: La tafanera, el veí morós o la presidenta de l'escala són perfils que apareixen a l'obra. Inspiració real: Vicenç Canyón explica que treu punta a anècdotes del dia a dia per transformar-les en material teatral. Música original: Per primera vegada, el grup presenta una banda sonora completament pròpia, abandonant les adaptacions de temes preexistents. Formació i noves incorporacions L'entrevista també destaca la consolidació del grup, que ara compta amb 14 integrants. S'han incorporat noves actrius que debuten oficialment en aquesta estrena: "Nadie és imprescindible en aquesta vida, però si no es posés seriós el director, no faríem res." Malgrat que a escena no apareixen homes, l'obra reflecteix perfils masculins i familiars a través de les interpretacions de les actrius, mantenint el to irònic i crític amb la societat actual.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Margarida Aritzeta presenta 'Perfils de Nora'
Entrevista a Margarida Aritzeta sobre la seva novel·la més ambiciosa L'escriptora Margarida Aritzeta presenta la seva obra Perfils de Nora, un projecte que ha definit com un "part de burra" a causa de la seva llarga gestació de més de quatre o cinc anys. Es tracta d'una novel·la densa i complexa que recorre la vida d'una pintora des dels anys 20 fins a l'actualitat. Els eixos de la novel·la La història se centra en la Nora Andorrego, una dona que trenca amb les convencions del seu temps per viure una vida plena i arriscada. Alguns dels punts clau de la trama inclouen: L'amor i el trencament: La protagonista, d'origen benestant, fuig als 18 anys amb un anarquista violoncel·lista cap a l'Europa de les guerres i l'exili. El mite de Faust: Aritzeta explora què és capaç de donar una persona a canvi de tenir-ho tot. Nora és un personatge que ho vol tot i no vol triar, acceptant els altíssims costos personals que això comporta. L'evolució artística: La novel·la funciona com un itinerari pels moviments artístics del segle XX, des del figurativisme i el cubisme fins al body art i l'art digital. Simbolisme i ambientació L'obra destaca per la seva riquesa en referents culturals i geogràfics: El vi com a metàfora: El vi és un fil conductor. La història s'articula des del present a Milmanda (Conca de Barberà), on un vi de la collita del 70 amaga un secret vinculat al darrer gran amor de la Nora. Geografia de l'exili: La trama viatja per Berlín, Siena, Mèxic i, especialment, l'Argentina de la postguerra, retratant l'ambient cultural del Cafè Tortoni i personatges com Borges o Torres García. "El vi és com la vida: se li ha de donar temps, però s'ha de saber consumir en la seva plenitud." Una vida al límit Aritzeta subratlla que Nora no és un personatge convencional ni d'època, sinó una dona excepcional que practica el carpe diem de manera radical. L'autora defensa que, tot i no ser una obra autobiogràfica, ha utilitzat els seus coneixements en belles arts per dotar de versemblança aquest personatge que prefereix la plenitud momentània a la seguretat de la rutina.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Recerca sobre l'etnografia i la llengua dels masos de Constantí
L'estudi dels masos de Constantí guanya el premi de la URV L'entrevista presenta a Josep Oriol Nicolau Itell, alumne de l'Institut Martí Franqués de Tarragona, que ha estat guardonat amb el Premi de Treball de Recerca de Batxillerat per la Universitat Rovira i Virgili. El seu estudi se centra en l'etnografia i l'etnolingüística dels masos de Constantí, una recerca que destaca per la seva profunditat i per la recuperació d'una part oblidada del patrimoni local. Metodologia i treball de camp El treball no es limita a la consulta bibliogràfica, sinó que es basa en un extens treball de camp. Josep Oriol explica els punts clau del seu mètode: Entrevistes orals: Ha recollit el testimoni directe de persones grans, començant pels seus avis, per documentar com es vivia anteriorment als masos. Transcripcions i anàlisi: Ha gravat i analitzat les converses per estudiar el dialecte constantinenc i les maneres de parlar pròpies de la zona. Visió personal: La proximitat al territori ha estat el motor del projecte, convertint-se en una experiència d'aprenentatge més enllà del currículum escolar. Vigència i estat del patrimoni La recerca posa de manifest la degradació del món rural a la zona: Actualment, només queden dos o tres masos habitats, la majoria per jornalers contractats i no pels propietaris. La pèrdua de patrimoni és preocupant: l'autor esmenta un mas amb pintures de Maria Fortuny que es troba en mal estat, cremat i espoliat. L'arribada d'infraestructures com l'AVE també amenaça la supervivència física d'algunes d'aquestes construccions històriques. Valor científic i futur de l'estudiant L'estudi ha estat elogiat per ser una aportació rellevant per a futurs investigadors, ja que no existia documentació prèvia sobre aquest col·lectiu a Constantí. Josep Oriol, que actualment es troba en plena setmana de selectivitat, té previst cursar el grau de Economia l'any vinent, deixant enrere una obra que ha estat descrita com: "Un treball important en si mateix, no només pel valor que té fer un treball de camp sent tant jove, sinó perquè en trauran profit altres investigadors."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Nova temporada de Toc de Castells i reptes castellers
Retorn del programa Toc de Castells L'espai radiofònic torna a la graella en format de dissabte al matí (d'una a dues), un horari estratègic per analitzar l'actualitat just després dels assaigs generals de divendres. Jordi Sorinyac detalla com es gestiona la informació en el món casteller: Fonts d'informació: Es basen en rumors, webs especialitzades i xats de discussió que després es contrasten amb trucades directes. Estructura del programa: La primera mitja hora se centrarà en entrevistes a caps de colla i presidents per conèixer les previsions de les actuacions del cap de setmana. Reptes de la temporada castellera El programa destaca una preocupació central que sembla ser la "cançó de l'estiu" del sector: Falta de camises: S'observa una menor afluència de gent als patis d'assaig comparat amb l'any passat, un fet que repercuteix directament en les construccions que es veuen a plaça. Calendari: Després del parèntesi post-Sant Jordi, s'espera que la festivitat de Sant Joan actuï com el tret de sortida oficial per a una activitat continuada fins a Santa Tecla. "Aquesta sembla que és la cançoneta: que les colles, de moment, estan arrossegant menys gent." L'espai promet seguir de prop les grans colles, com la Jove de Tarragona, que ja ha començat a rodar castells de vuit, i altres agrupacions que ja han provat estructures de nou.