Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

1153-1176 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Núria Gómez presenta 'El silencio roto' per Sant Jordi
Presentació de la nova novel·la de Núria Gómez L'escriptora i periodista Núria Gómez presenta la seva segona novel·la, El silencio roto, publicada per Arola Editors. En una conversa a Tarragona Ràdio, l'autora detalla els punts clau d'aquesta obra que es llança coincidint amb la Diada de Sant Jordi. Temàtiques i denúncia social L'obra es planteja com una continuació temàtica, que no argumental, de la seva primera novel·la. Els eixos principals són: Abús de poder i política: Si el primer llibre tractava l'assetjament sexual, aquest se centra en l'ús il·legítim del poder en l'esfera política. El món interior femení: Explora les relacions de parella, l'estrès laboral i la solidaritat entre dones. La ruptura del silenci: El títol fa referència a la decisió de la protagonista de parlar i denunciar malgrat els riscos. "És una denúncia partida en dues parts: una l'assetjament sexual i l'altra l'abús de poder a la política." Ambientació: Tarragona com a escenari La ciutat de Tarragona no és només un decorat, sinó un element central de la trama: L'acció comença el dia que la ciutat va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat. La protagonista, la Clàudia, és una restauradora d'art vinculada a la Part Alta. S'inclouen referències a la cuina romana i al patrimoni arqueològic local. Detalls de l'edició i presentació L'autora també ha participat en la part visual del llibre, sent la creadora de la fotografia de la portada, capturada prop de les muralles de la ciutat. La presentació oficial tindrà lloc al Pretori, un espai romà emblemàtic, amb el suport de Francesc Roig com a padrí de l'obra.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
El Festival Internacional de Dixieland a Tarragona
El jazz com a llenguatge universal i emocional En aquesta conversa, s'explora l'essència del jazz de la mà de José Ignacio (conegut com el Negro), músic i metge, i Jordi Bertran, organitzador del festival. Es defineix el jazz no només com un gènere musical, sinó com una forma de vida i una eina de catarsi emocional. Conceptes clau del gènere Improvisació: Es destaca com l'element diferenciador que permet que músics de diferents nacionalitats es comuniquin sense parlar la mateixa llengua. L'evolució històrica: Des dels orígens a Nou Orleans, passant per l'espiritual negre i les work songs, fins a l'esclat del swing i les big bands. Democratització: L'objectiu del festival és treure la música dels llocs tancats i portar-la al carrer, fent-la accessible per a tothom, des de nens fins a grans. "El jazz és una expressió emocional que passa pel cervell i pel peu; el jazz tradicional se sent amb el cos i el modern amb el cervell, però tot és jazz." L'organització del Festival de Tarragona El festival s'ha convertit en un referent internacional amb característiques úniques: Impacte local: Participen 19 formacions escollides entre més de 120 peticions, incloent-hi bandes locals que retroalimenten l'esdeveniment. Activitats transversals: A més dels concerts, inclou exposicions fotogràfiques (Gerardo Canyelles), tallers escolars per a més de 3.000 nens i actuacions itinerants amb cavalls pels carrers. La Jam Session: Es defineix com el moment màgic on la sintonía entre desconeguts crea peces irrepetibles. L'espai clou amb una reflexió sobre la pau: mentre la guerra destrueix, els artistes de jazz creen una banda sonora que uneix cultures tan diverses com Japó, Argentina o Catalunya en una mateixa formació.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
La Fira de la Mel i l'Oli del Perelló
Celebració de la Fira de la Mel i l'Oli El Perelló es prepara per acollir una nova edició de la seva emblemàtica Fira de la Mel, que s'ha convertit en un referent econòmic i cultural per a tota la demarcació de Tarragona. El regidor de festes, Josep Anton Cavallé, destaca que la fira ha evolucionat fins a ser un esdeveniment multisectorial que rellança l'economia local i atrau milers de visitants. Principals Atractius i Activitats La fira no és només una exposició comercial, sinó una festa per a tota la família amb propostes variades: Sardanes: Amenitzades per la Principal de la Bisbal. Gastronomia local: Degustacions de bunyols amb mel, pa amb vi i sucre, i demostracions d'allioli. Sortejos singulars: Els visitants que compren productes participen en el sorteig de 100 litres d'oli i, el més curiós, el seu pes en mel. "Se la sent en una balança gegant i se li va ficant mel a l'altra banda fins que arriba a l'equilibri seu. Han arribat a donar-se més de 90 quilos." Cultura Apícola i Producte de Qualitat L'entrevista aprofundeix en la tasca dels apicultors del Perelló, reconeguts per la seva experiència. Es detallen les varietats més típiques de la zona: Romer (la més apreciada). Taronger i Mil flors. Alta muntanya. També s'aclareix un mite sobre la conservació: la mel no perd propietats amb el temps si es manipula correctament, preferiblement a temperatures baixes o escalfant-la al bany maria per mantenir les seves vitamines i beneficis saludables.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Entrevista a Francesc Ricomà: Guerra i Municipals
Balanç de Gestió i Previsions Electorals Francesc Ricomà, president del grup municipal del Partit Popular a Tarragona i diputat al Congrés, analitza el context polític previ a les eleccions municipals del 25 de maig de 2003. Malgrat el soroll mediàtic, Ricomà defensa que el votant premiarà o castigarà la gestió municipal realitzada durant els tres darrers anys de govern. La Influència de la Guerra de l'Iraq El diputat aborda la polèmica sobre el suport del govern espanyol a la intervenció a l'Iraq: Reivindica una reflexió profunda que fugi del "simplisme" del No a la guerra. Sosté que el partit actua amb responsabilitat davant la tirania de Saddam Hussein per aconseguir una pau perdurable. Denuncia l'aprofitament interessat i la manipulació de les manifestacions pacifistes per part de grups radicals. "Dient 'guerra no' portem molts segles en guerra... el que han de valorar és si aquesta actitud responsable del Partit Popular garantirà la pau amb lletres majúscules." Candidatures i Futur Polític a Tarragona Quant a la configuració de les llistes electorals per a l'Ajuntament: Equip de treball: Ricomà afirma tenir la llista pràcticament definida al seu cap, però demana temps per comunicar-ho personalment als implicats i evitar la precipitació. Independents: Defensa la continuïtat de perfils independents com Mercè Martorell (Patrimoni) i Esteve Ortiz (Relacions Ciutadanes), destacant la seva vàlua professional més enllà de les sigles. Raül Navarro: Confirma que el partit considera necessari un ressarciment polític per a l'exsubdelegat del govern després de la seva exculpació judicial, tot i que no confirma la seva posició exacta a la llista. Estabilitat de Govern El líder popular destaca l'estabilitat aconseguida en el pacte amb Convergència i Unió (CiU), contraposant-la als conflictes viscuts en l'anterior legislatura entre CiU i el PSC. Segons Ricomà, la prioritat del PP ha estat sempre el criteri de ciutat per sobre dels interessos partidistes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Tarragona Marca: 15 anys de moda a l'Auditori del Camp de Mart
Presentació de la 15a edició de Tarragona Marca Aquesta setmana, l'Auditori del Camp de Mart es converteix en l'epicentre de la moda local amb la celebració de la quinzena edició del certamen Tarragona Marca. Aquest esdeveniment, ja consolidat com un referent a la ciutat, presenta les noves col·leccions de primavera-estiu del comerç tarragoní. Característiques i organització de l'esdeveniment L'organització, a càrrec de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUB), destaca la dificultat de gestionar un certamen amb tanta demanda entre els comerciants: Participació limitada: Només poden desfilar entre 15 i 16 establiments per garantir que l'esdeveniment no es faci pesat per al públic. Varietat de productes: No només s'hi exhibeix roba, sinó també sabates, ulleres i altres complements. Models amb segell local: S'aposta per models vinculats a la ciutat, incloent-hi les quatre Miss de les províncies catalanes d'enguany. Diferenciació i proximitat Un dels punts forts que defineixen el Tarragona Marca és el seu caràcter pràctic i realista, allunyat de les passarel·les internacionals de pret-a-porter més extravagants. Segons els organitzadors: "Aquí no fem la sofisticació, sinó que fem el que estan veient. És el que es pot portar pel carrer." Aquesta proximitat permet que els clients identifiquin peces que realment poden adquirir a les botigues de la ciutat l'endemà mateix de la desfilada. Detalls logístics Data i hora: Divendres 11 d'abril a les 22:00 h. Lloc: Auditori del Camp de Mart. Entrada: Gratuïta, però és imprescindible recollir la invitació prèviament als comerços participants a causa de les limitacions d'aforament.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Connexió amb l'Expedició al Campament Base de l'Everest
Detalls de la Connexió des de l'Himàlaia L'alpinista Joan Carles Castellbí connecta amb Tarragona Ràdio des del campament base per explicar l'estat actual de l'expedició. Després d'haver realitzat un cim d'aclimatació de 5.700 metres (Butxepic), l'equip es prepara per afrontar el repte de la cascada de glaç i establir els campaments d'atac. Aspectes Clau del Dia a Dia: Aclimatació tècnica: Han optat per un cim més exigent per millorar l'agilitat en zones perilloses. Entorn tecnològic: Castellbí descriu un centre de telecomunicacions amb bateries solars i connexió via satèl·lit des d'on s'albira la glacera. Cohesió de l'equip: Destaca la importància de la unitat i el bon estat d'ànim per assolir l'objectiu. Vincles Familiars i Suport Des de Casa: "Aquí dalt les coses s'han de fer a poc a poc perquè et vas cansant bastant pel poc oxigen." La conversa inclou un moment emotiu amb la seva dona, la Núria, qui explica com els fills (Nil i Berta) segueixen l'expedició mitjançant un calendari i pòsters a casa. A més, es revela que un grup de 15 persones, incloent el Pep Calvet i el Jordi (qui viatja per donar una sorpresa a la doctora de l'expedició), sortirà el dia 13 per fer un trekking de suport cap al camp base.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
42'
Els Pets: Entrevista sobre la seva trajectòria i el Rock Català
Trajectòria i identitat del grup Els membres d'Els Pets, Lluís Gavaldà i Joan Reig, han compartit una estona amb un grup d'escolars de Tarragona per repassar la seva carrera. Orígens i amistat • El grup va néixer a Constantí com un projecte d'amics d'infantesa. • El nom del grup va ser triat de manera irònica i democràtica, sent el que menys vots va rebre inicialment. • Defensen l'ús del català com la forma més natural i sincera d'expressar els seus sentiments. L'experiència de la fama i l'èxit • Defineixen l'èxit no com a diners o tele, sinó com a connexió amb el públic i estar a gust amb un mateix. • El seu tema més popular i que ja forma part de la memòria col·lectiva és, sens dubte, Bon dia. • Valoren positivament la fama de proximitat que permet el mercat català, descrivint-la com una mostra d'afecte. "Triomfar no és important; és més important estar a gust amb tu mateix i tenir la consciència tranquil·la." El procés creatiu i les gires Creació de cançons • Les lletres solen sorgir de la col·laboració entre Lluís i Joan, sovint fent concentracions a Prades per acabar els temes. • El procés de gravació és llarg i meticulós, cosa que fa que quan el disc surt al carrer, els músics necessitin reposar les cançons. La vida a la carretera • Malgrat moments de cansament o nervis, consideren que les gires són l'engranatge més bonic del grup. • Comparant-ho amb la duresa del camp (especialment la collita de l'avellana), veuen la música com una feina molt agraïda. Relació amb el públic infantil • Els sorprèn i agraeix l'acceptació entre els nens, ja que algunes lletres són dures o adultes. • Creuen que el nom gamberro i simpàtic del grup ajuda a connectar amb les generacions més joves.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
Vaga i protestes a Tarragona contra la guerra de l'Iraq
Debat sindical sobre les mobilitzacions contra la guerra En el marc del dinover dia del conflicte bèl·lic a l'Iraq, els líders de l'UGT i Comissions Obreres (CCOO) a Tarragona, Mario Rigau i Joan Vinya, exposen les seves estratègies de protesta. Tot i compartir el rebuig absolut al conflicte, els sindicats difereixen en la forma d'executar les aturades laborals. La convocatòria de l'aturada del 10 d'abril L'UGT, juntament amb altres organitzacions com Catac, Ustec, CGT i la Coordinadora de Tarragona per la Pau, ha convocat una vaga de dues hores parcials per al proper dijous 10 d'abril. Els punts clau d'aquesta iniciativa són: Aturada cívica: Es defineix més com una expressió de rebuig social que no pas com una vaga contra la patronal. Flexibilitat organitzativa: Cada centre de treball pot adaptar les dues hores segons els seus torns per facilitar la participació. Cobertura legal: El sindicat ofereix el marc jurídic necessari perquè els treballadors puguin manifestar-se sense represàlies. La postura de Comissions Obreres Joan Vinya (CCOO) argumenta que, tot i la sensibilitat del sindicat envers la pau, prefereixen no centrar-se en la vaga laboral exclusiva. Les seves raons inclouen: Complexitat industrial: Vinya qüestiona la viabilitat d'aturar processos crítics (com el pol petroquímic) només per dues hores. Manteniment del moviment pacifista: Advoca per accions més transversals com manifestacions i cassolades per evitar el desencís si la guerra s'allarga. Crítica geopolítica: Defineix el conflicte com una guerra comercial injusta i critica durament el paper del Govern espanyol. "L'estat espanyol hi va de palancanero; és com aquell que va a buscar robillons i només porta el cistell, ni sap on va ni on se troben." Unitat d'acció de cara a l'1 de maig Malgrat les discrepàncies sobre el mètode del dia 10, ambdós líders coincideixen en la necessitat d'un 1 de maig unitari. L'UGT ha proposat una manifestació conjunta per la Rambla Nova de Tarragona per visualitzar un front sindical comú contra les conseqüències humanitàries i econòmiques del conflicte.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Valoració veïnal del projecte de Ricardo Bofill a Tarragona
La reforma de la façana marítima sota la mirada veïnal Representants de les principals federacions veïnals de Tarragona analitzen l'avantprojecte de l'arquitecte Ricardo Bofill per a la remodelació del front maríptim. Tot i una valoració general positiva per l'ambició del pla, els veïns expressen dubtes sobre l'impacte visual i la gestió futura. Punts clau del projecte i valoracions Supressió de barreres: Es valora molt positivament l'eliminació del pas a nivell i la barrera que suposa el tren actualment, facilitant l'accés directe al mar. L'ascensor del Balcó: És l'element més polèmic. Els veïns temen l'impacte visual en l'emblema de la ciutat, el Balcó del Mediterrani, tot i que reconeixen la seva utilitat per a l'accessibilitat. Zones verdes i manteniment: La proposta inclou grans espais verds, un fet que agrada als representants, però posen el focus en la necessitat d'un compromís real de manteniment per part de l'administració. Habitatge i finançament: Es debat la construcció de noves vivendes. S'accepten les dues torres i els nous edificis si serveixen per finançar el projecte i si inclouen un 20% de protecció oficial. Dubtes i reclamacions de la ciutadania "No som tècnics, som ciutadans del carrer i moltes coses no les entenem; si se'ns expliqués bé, ho veuríem d'una altra manera." Els representants demanen una participació més activa a través de: Reunions monogràfiques per barris o sectors per analitzar el projecte sobre el terreny. Aclariments sobre el futur de les tradicions del Serrallo (com el lloc on es cusen les xarxes). Garanties sobre les connexions de transport amb la futura estació de llarg recorregut.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
40'
Línia Directa amb l'Alcalde: Urbanisme i Queixes
Resum de la Sessió de Control Local En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, l'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal, respon a diverses inquietuds ciutadanes i repassa l'estat dels projectes municipals actuals. El debat s'ha centrat principalment en el manteniment de l'espai públic i els reptes de la mobilitat urbana. Gestió del Gambarrisme i Manteniment L'alcalde ha expressat la seva preocupació per l'incivisme a la ciutat, destacant el cas de l'oca del Passeig de les Palmeres, que pateix actes vandàlics constants. • S'ha proposat la instal·lació d'elements de ferro fos per dificultar les destrosses. • Es recalca que els costos de reparació de grafitis i danys urbans són una càrrega enorme per als pressupostos municipals. Mobilitat i Urbanisme a la Part Alta Un dels temes més debatuts ha estat la gestió del trànsit i l'aparcament, especialment en zones històriques: • Vocació de vianants: L'alcalde defensa que el casc antic ha de tendir inevitablement cap a la peatonalització, tal com passa en altres ciutats europees. • Carrer Adrià: Problemes d'aparcament nocturn i soroll per part de joves que ocupen les voreres. • Millores d'accés: S'ha confirmat la millora dels accessos des de Sant Pere i Sant Pau i l'inici imminent de les obres a la Via Augusta. Infraestructures Culturals i Educatives A petició d'entitats d'arts escèniques, s'han discutit les mancances del Teatre Metropol durant l'estiu: "Avui dia traslladem el personal al Camp de Mart durant l'estiu, però amb la futura obertura del Teatre Tarragona el 2004, hi haurà més opcions de programació." Reivindicacions de Barri Diversos veïns han reclamat millores en la il·luminació de l'Avinguda de Catalunya, la reposició de contenidors al Serrallo i la instal·lació de baranes de seguretat en diversos punts de la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Gràfiques ocultes: Una mirada al disseny català del 1965 al 2002
Evolució i presència del disseny gràfic en la vida quotidiana El comissari Jaume presenta l'exposició itinerant Gràfiques ocultes, una mostra que pretén apropar la cultura contemporània a tota la ciutadania, no només als professionals del sector. L'objectiu és fer visible que el disseny gràfic és present en absolutament tots els aspectes de la nostra vida, des de la senyalització del transport públic fins als paquets d'alimentació que consumim. Els orígens: 1965 L'exposició acota el seu estudi entre el 1965 i el 2002. La tria de l'any 1965 no és casual, sinó que es deu a un fet històric clau: "Es va triar el 65 perquè va ser la primera vegada que la Sala Gaspar (...) va fer una exposició dedicada al treball dels dissenyadors gràfics." Estructura i categories de la mostra Degut a la dificultat històrica per a la conservació de materials, l'exposició s'ha dividit en quatre grans eixos temàtics per organitzar les peces trobades: Intrusions gràfiques: Obres creades per artistes que no són dissenyadors de professió (músics, poetes com Joan Brossa, etc.). Transgressions gràfiques: Peces on l'autor ha volgut trencar les normes gràfiques o socials per provocar sorpresa. Metadisseny: Autopromocions o treballs realitzats sense un encàrrec directe d'un client. Tecnogràfiques: Obres on el valor principal recau en l'ús innovador de les tècniques d'impressió. Patrimoni i futur de la professió Actualment, s'està impulsant la Fundació de Comunicació Gràfica per protegir aquest patrimoni. Tot i la forta influència del món anglosaxó, es destaca que el disseny fet a Catalunya té un nivell competitiu internacional. El futur del sector es preveu multidisciplinari, integrant el moviment i el temps gràcies a les noves tecnologies, tot i que el llibre físic i l'olor de la tinta seguiran sent elements insubstituïbles.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
La Polifònica Joia de l'Ella al Teatre Metropol de Tarragona
Entrevista a la Polifònica Joia de l'Ella Representants de la Polifònica Joia de l'Ella visiten Tarragona Ràdio per presentar el seu proper concert al Teatre Metropol. Amb més de 25 anys d'història, aquesta formació del Maresme destaca pel seu esperit lúdic i la seva gran cohesió interna. Repertori i Direcció Musical L'actual director, Carles Vì, ha impulsat un canvi profund en la coral durant els darrers cinc anys, introduint arranjaments propis i un repertori eclèctic que combina: - Música clàssica: Obres de Mozart, Verdi, Puccini i l'adaptació coral del conegut Adagio de l'Albinoni amb lletra. - Música popular i moderna: Cançons de Joan Manuel Serrat, temes cinematogràfics (Raindrops Keep Falling On My Head) i fins i tot cançons d'Eurovisió. - Gèneres variats: Havaneres, sarsuela i temes dels Beatles. Organització i Activitat Humana La coral funciona mitjançant comissions de treball (artística, econòmica, difusió, manteniment) on s'involucren els seus 40 membres. Per als cantaires, la coral és més que una activitat musical; és un espai de germanor i convivència on es realitzen excursions, visites al teatre i festes. Propers Projectes A banda del concert a Tarragona, la coral participa en un gran projecte al Maresme que agrupa quatre corals i l'Orquestra Filharmònica de Catalunya, amb concerts programats a localitats com Badalona (Teatre Zorrilla). "El principal és divertir-nos nosaltres i després intentar divertir el públic que ens ve a escoltar."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Evolució i Nou Misteri de la Germandat de Tarragona
Història i Evolució de la Cofradia L'entitat, tot i ser fundada l'any 1940, ha viscut un creixement excepcional des de finals dels anys 90. El seu president destaca que han passat de tenir uns 80 socis a fregar els 500, un reflex del boom que ha viscut la Setmana Santa a Tarragona en les darreres dècades. Aquesta transformació no és fruit de la casualitat, sinó del treball constant i de les inquietuds d'un col·lectiu molt actiu, especialment el grup de portants. El Projecte del Nou Pas: L'Entrada de Jesús a Jerusalem Després de tres anys de gestió i recerca, la confraria presenta el seu nou misteri. El procés de creació ha estat curós: Es van visitar diversos tallers a Castella-la Manxa, Aragó i Múrcia. Finalment, l'obra es va encarregar a l'escultor Santiago Lara de Socuéllamos (Ciudad Real). El taller és una autèntica indústria religiosa que compta amb 22 artesans especialitzats. Característiques de la Nova Obra El nou pas representa l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i destaca per una estètica alegre i lluminosa, allunyant-se de l'estil més fosc i auster d'altres passos tradicionals: Estètica Infantil: S'ha buscat una imatge amable que no faci por als nens, amb colors vius com el verd poma i el blau cel en les vestidures de les figures. Composició: Inclou la figura central de Jesús sobre una somera, acompanyat de quatre figures addicionals (una dona de genolls amb un infant i una nena). Materials: Una peana de fusta daurada que aporta claror i ressalta el conjunt. "És un misteri per la canalla... un pas que la gent que el vegi es veurà molt sorpresa perquè els colors són clars i les imatges són precioses." Calendari d'Actes La presentació oficial i benedicció del pas tindrà lloc a la Parròquia de Sant Joan. La primera sortida processional està prevista per al Diumenge de Rams, amb el desig de la germandat de participar activament en la benedicció de palmes a la Catedral, aportant una nova visió a la Setmana Santa tarragonina.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Pompeu Fabra: L'eina de futur i la seva dimensió internacional
L'Herència Viva de Pompeu Fabra El text exposa la importància de mantenir un diàleg actiu i constant amb l'obra de Pompeu Fabra, més enllà de les celebracions puntuals d'aniversaris. Se subratlla que Fabra no només va ser l'autor d'una gramàtica i un diccionari, sinó un lingüista d'una preparació excepcional que encara avui desperta un gran interès científic a nivell mundial. Dimensió Internacional i Acadèmica L'organització del Segon Col·loqui Internacional sobre Pompeu Fabra a la Universitat Rovira i Virgili posa de manifest diversos punts clau: Rellevància mundial: Experts de països com Suècia o Hongria estudien la figura de Fabra com un model de normativització lingüística equiparable a qualsevol altra experiència europea o americana. Processos de normalització: L'experiència catalana s'estudia com un cas d'èxit en la gestió social i política d'una llengua, atraient l'atenció de la sociolingüística internacional. Continuïtat científica: L'objectiu del congrés és conèixer l'obra a fons per poder realitzar anàlisis contextualitzades que ajudin a valorar el procés de normalització actual, que encara és viu. Una Llengua "Indefinidament Apta" Un dels conceptes més potents extrets de la visió fabriana és la creació d'una llengua que no sigui merament folklòrica o simbòlica: "Fabra volia fer una llengua indefinidament apta, tant per parlar als pobles com per ser la llengua dels ordinadors." Idees fonamentals de la visió de Fabra: Contra el localisme: La llengua ha de servir per a tots els àmbits de la cultura moderna i la tecnologia. Eina de futur: Ha de ser capaç d'adaptar-se a les noves necessitats socials i científiques sense quedar ancorada en el passat. Superació del purisme restrictiu: Evitar que el debat lingüístic es limiti a qüestions menors o prohibicions absurdes, centrant-se en l'eficàcia del codi. Tarragona com a referent Finalment, es destaca la voluntat de la Universitat Rovira i Virgili de convertir-se en la "catedral" dels estudis febrians, consolidant un departament de Filologia Catalana actiu que sigui referència obligada per a qualsevol investigador de la figura del Mestre.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
Seguretat alimentària i traçabilitat a Tarragona
La Seguretat Alimentària i la Responsabilitat Compartida En aquesta sessió mensual amb la Unitat Tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona, s'analitza la importància de la seguretat alimentària des d’una perspectiva de responsabilitat compartida. La seguretat dels productes que arriben a la taula no depèn només de l'administració, sinó d'un engranatge complet: L'Administració Local: Realitza inspeccions i controls en establiments i comerços de proximitat. Els Establiments: Han de garantir la correcta manipulació i etiquetatge. Els Consumidors: Tenen el deure d'informar-se i mantenir la cadena de fred. El concepte clau: La Traçabilitat La traçabilitat es defineix com la capacitat de seguir la pista d'un aliment des del seu origen fins al consum final. "És com l'arbre genealògic de la bèstia: saber on ha estat criada, en quin escorxador s'ha sacrificat i on s'ha especejat." L'eina fonamental per garantir-la és l'etiqueta, que ha de contenir obligatòriament la llista d'ingredients, el contingut net, la data de caducitat i el lot de fabricació. Polèmiques i sectors crítics Productes Lactinics: Es discuteix la denominació de iogurt, aclarint que un producte pasteuritzat després de la fermentació perd els bacteris vius i hauria d'anomenar-se postre lacti. Transgènics: Encara que l'etiquetatge d'aliments modificats genèticament s'està regulant, encara hi ha llacunes en productes derivats de cereals de mercats internacionals. El Peix: És considerat un dels sectors més conflictius a causa de la dificultat de mantenir les etiquetes en el gel i la picaresca amb les talles mínimes (peix inmadur). Gestió de denúncies i consells finals Les tècniques adverteixen que les mostres obertes portades pels usuaris no tenen valor judicial. Per a una investigació eficaç, cal que l'administració agafi mostres del mateix lot directament a l'establiment. Es recomana als consumidors deixar la compra de productes frescos per al final i utilitzar bosses tèrmiques.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Entrevista a Ferran Madico per l'obra 'Cel Obert'
El retorn de 'Cel Obert' al Teatre Metropol El director teatral Ferran Madico presenta l'obra Cel Obert (títol original Skylight, de David Hare), una peça que arriba a Tarragona després d'un èxit absolut a Barcelona. L'obra se centra en el retrobament de dos antics amants i les profundes reflexions que sorgeixen d'aquesta trobada. Temàtiques i Conflictes L'obra destaca per tractar els "grans temes de la vida" des d'una perspectiva quotidiana i planera: * El preu de l'èxit: El contrast entre el món materialista i de negocis del personatge masculí (Tom) i la consciència social i solidària del personatge femení (Kira). * Relacions humanes: La dificultat de conviure, la pèrdua de l'amor i la complexitat dels retrobaments emocionals. * L'optimisme vital: Malgrat les misèries, l'obra deixa una "escletxa de llum" a través de la idea que estar vius ens permet seguir decidint. Els Protagonistes L'espectacle compta amb un duel interpretatiu de primer nivell: * Josep Maria Pou: Descrit com l'actor ideal pel paper de Tom, encarnant a la perfecció les esquerdes d'un home d'èxit en hores baixes. * Marta Calbó: En el paper de Kira, l'actriu fa un salt a la "divisió d'honor" teatral amb una interpretació a l'alçada de Pou. La Metàfora del Títol "Cel Obert és una escletxa de llum; perquè en tota misèria i en tot dolor, sempre hi ha escletxes de llum." El títol fa referència tant a una claraboia física que el protagonista construeix per a la seva dona com a la possibilitat d'esperança i reflexió que l'obra pretén generar en l'espectador.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Turisme i gastronomia: Slow Food i promoció de Tarragona
Tarragona com a referent de la gastronomia sostenible L'entrevista a Emilio Mateu, president del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, destaca la celebració de la trobada mundial del consell executiu de Slow Food a la ciutat. Aquest moviment, nascut a Itàlia fa uns anys, té com a objectiu: Contrrestar el concepte de fast food. Potenciar el producte artesanal i de proximitat. Fomentar una cultura gastronòmica relaxada i de qualitat. "L'Slow Food vol potenciar el menjar d'artesania, el menjar purament gastronòmic, gaudint del menjar i la cultura." Iniciatives destacades i projecció internacional L'episodi repassa diverses accions de promoció que situen Tarragona en el mapa turístic i culinari: Jornada de la Garnatxa: Una trobada al Palau de Fires i Congressos dedicada a aquest tipus de raïm mediterrani, amb la participació de productors i restauradors. Setmana Gastronòmica a Madrid: Promoció de productes locals com la gamba de Tarragona, el romesco i la sardina amb denominació d'origen en un hotel de luxe de la capital espanyola. Saló Internacional del Turisme de Catalunya (SITC): Presència de la ciutat a Barcelona per captar el mercat de l'àrea metropolitana, posant l'accent en el patrimoni romà. Perspectives per a la Setmana Santa Mateu es mostra realista però esperançat pel que fa a l'ocupació turística. Es destaca la campanya "El millor ambaixador", una iniciativa per implicar els tarragonins en la promoció directa de la ciutat mitjançant convits a familiars i amics, buscant un impacte positiu i directe en l'economia local.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
Impacte de la Guerra de l'Iraq en el Turisme a la Costa Daurada
Situació del Sector Turístic davant el Conflicte de l'Iraq Salvador Pellicer, president de l'Associació d'Hotelers de Salou-Cambrils-La Pineda, analitza la incertesa que genera la guerra de l'Iraq en les previsions turístiques. El conflicte ha provocat una paralització de les reserves, especialment en el mercat britànic, que havia començat l'any amb xifres molt positives. Factors de Preocupació i Optimisme Retràs en la decisió de compra: Els consumidors estan esperant fins a l'últim moment per reservar les seves vacances. Mercat Nacional: Es confia en el turisme domèstic per salvar la Setmana Santa, tot i que les estades solen ser curtes (dues nits). Crisi Econòmica: Segons Pellicer, el sector ja arrossegava problemes estructurals com la crisi a Alemanya i un excés d'oferta hoteler. "L'allò que millor ens va pel turisme, la millor matèria prima pel turisme, és la pau." Infraestructures i Relacions Territorials L'Aeroport de Reus i els Vols de Baix Cost L'obertura de la línia directa amb Colònia (Alemanya) es veu com una oportunitat clau per a la reactivació econòmica. Tot i que molts viatgers puguin dirigir-se a Barcelona, el sector aposta per realitzar campanyes de promoció en origen per retenir aquests visitants a la Costa Daurada. Conflicte amb el Sector Químic i Agrari La Torxa de BASF: Existeix una gran preocupació per l'impacte visual negatiu de la torxa del polígon petroquímic sud, que continua activa fora del període de proves a pocs dies de l'inici de la temporada. Acord amb Unió de Pagesos: S'ha establert un compromís per promocionar productes locals (oli, vi i avellanes) als hotels com a valor afegit i per reduir l'impacte de les mobilitzacions agràries en el trànsit turístic. Perspectives i Esdeveniments Pròxims El Saló Internacional del Turisme de Catalunya (SITC) es presenta com l'aparador definitiu per donar l'última empenta a la comercialització d'una temporada marcada per la volatilitat geopolítica.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Homenatge a Claustre Donato: Memòria, Art i Vida
Homenatge a una figura clau de Tarragona El col·lectiu Dones d'Avui organitza un acte especial a la Casa Castellarnau per recordar la Claustre Donato, pintora i dona compromesa que va morir el passat mes de setembre. L'homenatge no es planteja com un funeral, sinó com una celebració de la seva empremta vital i la seva trajectòria artística de projecció internacional. Una personalitat magnètica i lliure Les convidades, Fina Costa i Núria Gómez, destaquen les virtuts que feien de la Claustre una persona excepcional: Fortalesa i llibertat: Una dona de pensament independent, molt compromesa amb la família i els projectes col·lectius. Sentit de l'humor: Posseïa una ironia intel·ligent i la capacitat de riure's d'ella mateixa, traient ferro a les situacions complicades. Determinació: Quan es marcava un objectiu, com el cicle de concerts a Tamarit, no parava fins a assolir-lo, utilitzant el diàleg i la persistència. Una exposició viva i inèdita L'acte a la Casa Castellarnau inclourà una mostra singular de la seva obra, caracteritzada per: Obres incompletes: Es mostraran quadres en què la Claustre treballava abans de morir, peces completament inèdites a la ciutat. Temàtica emocional: Des dels seus coneguts pallassos i ballarines fins a la sèrie de les Quatre Estacions. Dinamisme: No serà una exposició estàtica; hi haurà música de violoncel i violí, a més d'actuacions de ballarines i pallassos que interactuaran amb l'espai. El llegat de Dones d'Avui El col·lectiu es defineix com un grup de dones professionals i feministes que busquen aplicar la seva sensibilitat i punt de vista al món. La Claustre n'era una de les ànimes principals, impulsant idees com la creació d'un grup d'opinió. "Passi el que passi, tu no et preocupis, que amb mi no podran." Aquesta frase, que va dir al seu marit poc abans de morir, resumeix l'esperit d'una dona que, a través del seu art i la seva xarxa d'amistats, continua present en la vida cultural de Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Guia del Recorregut Modernista per Tarragona
Descobrint el Modernisme a Tarragona L'episodi presenta la nova guia titulada Recorregut Modernista per la Ciutat, una iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona i la Regidoria de Cultura nascuda arran de la commemoració de l'Any Gaudí. L'objectiu principal és desvetllar un patrimoni que sovint ha quedat eclipsat per la monumentalitat del llegat romà de la ciutat. Un patrimoni singular i genuí A diferència d'altres ciutats, el modernisme a Tarragona no es caracteritza per una exuberància explosiva, però té una rellevància històrica i artística fonamental: Influència europea: Els arquitectes locals viatjaven i assimilaven les tendències que es coïen a Europa, adaptant-les al context local. Presència de grans mestres: Destaca especialment l'empremta de Josep Maria Jujol i de Bernadí Martorell (deixeble de Gaudí). Diversitat funcional: El moviment es reflecteix en l'arquitectura religiosa, industrial, funerària i del lleure. Estructura de la guia La publicació proposa un format de recorregut lliure organitzat per grups temàtics i espais urbans. Els usuaris poden seguir un itinerari personalitzat mitjançant un mapa detallat que inclou: Edificis emblemàtics: El Teatre Metropol, la Casa Ximenis i el Mercat Central. Arquitectura industrial i pública: L'antic Escorxador Municipal (actual seu del rectorat de la URV). Patrimoni religiós: La Capella de Jesús i Maria i l'obra de Jujol a l'Església de Sant Isidre. Patrimoni als afores: La guia inclou masos senyorials com el Mas Mallol o el Mas Sorder. "Tarragona està com dormida, com eclipsada sota el patrimoni romà. El nostre patrimoni modernista existeix, està viu i ara el puguem disfrutar d'una altra manera."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Noves opinions sobre la reforma de la Rambla de Tarragona
Recull d'impressions al carrer sobre la nova Rambla En aquesta connexió en directe de Tarragona Ràdio, la reportera Marta Montagut es desplaça fins al Balcó del Mediterrani per copsar l'ambient i l'opinió dels ciutadans després de la inauguració del nou tram de la Rambla i el seu aparcament subterrani. Perfils dels entrevistats Visitants i turistes: Un grup de joves d'un poble proper a Manresa que han viatjat a la ciutat per assistir al teatre juvenil greco-llatí. Tot i no conèixer l'estat anterior, valoren positivament l'estètica actual. Veïns de la zona: Persones que habitualment fan el vermut a les terrasses properes. Coincideixen que la reforma era molt necessària, tot i que critiquen que les obres s'hagin allargat massa en el temps. Usuaris del pàrquing: Un veí amb plaça d'aparcament destaca la funcionalitat de la nova instal·lació: "És bastant ampli, és de direcció única, cosa que evita problemes de circulació dins del mateix pàrquing." Punts clau de la reforma La circulació: Es destaca la millora en la mobilitat i la fi dels problemes de trànsit que havien causat les obres durant mesos. L'estètica i els arbres: Hi ha opinions contraposades sobre la vegetació; alguns ciutadans haurien preferit conservar o replantar els arbres originals en lloc dels nous. Retorn a la tradició: Els tarragonins celebren recuperar el costum de "anar a tocar ferro" i passejar sense restriccions per aquest eix central de la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
VIII Festival Juvenil de Teatre Greco-Llatí a Tarragona
Una aposta per la cultura clàssica i el jovent En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Joana Saragossa, vicerectora de la Universitat Rovira i Virgili i coordinadora del VIII Festival Juvenil de Teatre Greco-Llatí, explica els detalls d'una nova edició d'aquest certamen que se celebra al Camp de Mart. Tot i un lleuger descens en la participació respecte a l'any anterior, el festival aplega uns 7.000 joves d'entre 14 i 18 anys. Novetats i independència organitzativa Aquesta edició marca una fita important, ja que l'organització s'ha emancipat d'empreses amb ànim de lucre per consolidar-se com una entitat purament educativa i cultural: Independència: La creació de la Societat Catalana de Teatre Greco-Llatí busca mantenir l'essència formativa del cicle. Expansió territorial: El festival ja no es limita a Tarragona, sinó que s'ha estès a l'Hospitalet de Llobregat i, per primer cop, a Girona. Selecció d'autors: Enguany es commemora el 2.500 aniversari del naixement de Sòfocles, motiu pel qual les seves tragèdies s'alternen amb les comèdies de Plaut. Actualitat del món clàssic Saragossa destaca que, malgrat que el grec i el llatí perden pes en els currículums escolars, el teatre clàssic continua sent una eina molt potent per entendre el món d'avui: Conexió generacional: Moltes obres són representades per estudiants d'altres instituts, fet que crea un vincle directe amb el públic jove. Estètiques modernes: Les adaptacions inclouen elements contemporanis, des de punks fins a òperes rock, demostrant que temes com els de l'obra Electra són absolutament vigents. Aptituds acadèmiques: L'entrevistada defensa aferrissadament que l'estudi de les llengües clàssiques ajuda a tenir el "cap ben amoblat" i una ment més estructurada per a la lectura i l'escriptura. "Tot el que sigui fer pensar la gent, ho anem arraconant... i després venen les guerres perquè no pensem." L'espai conclou amb una invitació a gaudir de les representacions diàries (a les 12:00h i a les 16:30h) com una forma de reivindicar l'esperit crític de la joventut.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
El futur del comerç a la Rambla de Tarragona
Reactivació comercial i superació d'obres El comerç de la Rambla de Tarragona afronta una nova etapa amb la finalització de les obres d'aquest últim tram, que han durat gairebé tres anys. Josep Maria Castanyer, president de la Federació d'Unions de Botigues, destaca la paciència i educació dels comerciants que han patit grans pèrdues econòmiques a causa de la manca de trànsit de vianants. Factors clau per a la recuperació Compensacions fiscals: Es confirma que l'ajuntament ha aprovat una exempció o devolució parcial de l'IAE (Impost d'Activitats Econòmiques) per als afectats. Millora de l'accessibilitat: La inauguració del nou pàrquing es veu com una solució vital a un dels grans problemes del centre: la dificultat per aparcar. Comerç urbà vs. Grans superfícies: El sector aposta pel valor de passejar per la ciutat davant el model de centres comercials tancats. Noves amenaces i esperança en el futur El sector comercial tarragoní es defineix com a fajador, havent superat l'arribada de grans competidors en el passat. No obstant això, es mira amb cautela l'arribada imminent d'un nou gegant: "Superarem el Corte Inglés i una vegada hagin superat el Corte Inglés, doncs veurem què és el que ens depara la deessa Fortuna." Amb l'impuls de la Via T i el relleu generacional de gent jove amb noves idees, el centre comercial a cel obert de Tarragona busca consolidar-se com un dels més atractius del Mediterrani.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre la Rambla i el futur de Tarragona
Actualitat Urbanística i Infraestructures a Tarragona En aquesta entrevista realitzada en directe des de la Rambla Nova, l'alcalde Joan Miquel Nadal repassa l'estat de les obres clau a la ciutat i els projectes de futur que han de redefinir la centralitat urbana. La nova Rambla i el sistema d'aparcaments L'alcalde destaca la inauguració del nou pàrquing de la Rambla, un projecte complex que ha permès guanyar espai i competitivitat comercial. Tot i que falten detalls de jardineria i la restauració laboriosa de les escales de la Baixada del Toro, el servei ja és operatiu. Expansió de la Rambla: Es preveu que la Rambla continuï creixent fins a arribar al riu, amb un proper tram des de la Plaça Imperial Tàrraco fins a la Plaça de la Generalitat. Aparcaments intel·ligents: Es menciona la dificultat de les obres al Rectorat i l'ús de tecnologia de "pàrquing intel·ligent" per agilitzar la construcció un cop finalitzada l'excavació. Nova centralitat a Joan XXIII: Nadal prediu que en els pròxims 5 anys, l'entorn de l'hospital, amb l'arribada d'El Corte Inglés i la nova Ciutat Judicial, serà el gran pol de desenvolupament. Gestió Política i Opinió Ciutadana L'entrevista també aborda la relació amb els comerciants i la recepció dels grans projectes per part de la població: Relació amb el comerç: L'alcalde defensa que s'estan complint els compromisos de subvencions i demana una "venda positiva" de la ciutat per part del sector comercial. Projecte de la Façana Marítima: Es mostra decidit a liderar la reforma de la façana marítima, minimitzant les crítiques a elements puntuals com l'ascensor. "Si tenim valor, il·lusió i ganes de treballar, estem en condicions de fer-ho. Jo m'atreveixo a liderar el projecte." Reflexió sobre les enquestes i la política internacional Finalment, Nadal reflexiona sobre la importància d'escoltar el sentiment popular, comparant la gestió de les enquestes de líders com Aznar (en relació a la guerra), Berlusconi o Bush, defensant que cal atendre els canals d'opinió ciutadana per no perdre el nord polític.