Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2497-2520 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
20'
El diumenge ideal dels tarragonins i horaris comercials
Resum del programa El programa d'avui analitza la realitat social dels diumenges a Tarragona, començant per la polèmica sobre els horaris comercials i passant per un recull d'opinions a peu de carrer sobre el descans setmanal. La llei d'horaris comercials Es presenta una dada rellevant: el 90% dels catalans no veu necessari obrir festius ni ampliar horaris nocturns. La Generalitat preveu aprovar una llei el 2005 que: - Limitarà a vuit els festius comercials (quatre menys que l'any anterior). - Permetrà l'obertura de dilluns a dissabte de 7:00 h a 22:00 h. Enquesta: Què fan els tarragonins el diumenge? Mitjançant diversos talls de veu, els ciutadans comparteixen les seves rutines de diumenge, destacant una gran varietat de perfils: - L'excursionista: Molta gent aprofita per anar a la muntanya, destacar el Pirineu o la zona de la Mussara per desconnectar. - El planificador extrem: Un testimoni detalla la seva rutina cronometrada que inclou llegir tota la premsa, vore futbol internacional i acabar al cinema de nit. - El descans absolut: Un grup nombrós opta pel dolce far niente, quedar-se al sofà fent zapping o senzillament dormir per recuperar-se de la setmana laboral. - Diversió i esport: Des d'anar a veure el Nàstic, jugar al golf o al Monopoli, fins a anar a ballar a llocs com Paco y la Luna. Reflexió sobre el treball Una part del programa es dedica als que han de treballar el diumenge, descrivint-ho com una "llauna" i reivindicant el dret al descans. També es comenta la sensació depriment que alguns joves senten durant la tarda de diumenge quan pensen en el dilluns. "El millor diumenge és quan no hi ha dilluns." Pròxims temes S'introdueix el tema de la setmana vinent, que girarà al voltant de les activitats delictives menors o falsificacions anecdòtiques, com ara posar excuses falses al treball o falsificar notes escolars.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
17'
Col·leccionisme i identitat a Tarragona
Identitat i col·leccionisme a Tarragona En aquesta edició del programa, els col·laboradors Albert Punyet i Javi Josa, acompanyats per Núria, exploren de forma humorística i distesa diversos aspectes de la realitat tarragonina, des de la identitat visual de la ciutat fins a les aficions més curioses dels seus habitants. Un distintiu per a Tarragona El debat comença amb la recerca d'un símbol per a les matrícules de cotxe que representi la ciutat. Entre les ocurrències dels vianants i els col·laboradors destaquen: - Elements històrics i culturals: La tau, els castellers, les runes romanes (descrites amb ironia com a "quatre pedres") o la bandera ondulada. - Elements industrials i quotidians: La refineria, el port o fins i tot polèmics aparcaments de pagament. L'univers del col·leccionisme Arran d'una exposició filatèlica a la Diputació de Tarragona, l'equip surt al carrer per preguntar què guarda la gent. Les respostes revelen col·leccions de tota mena: - Clàssics: Segells (com el famós penic d'Anglaterra), monedes i cromos de sèries com Dragon Ball (Sengoku). - Curiositats i extravagàncies: Tíquets de compra personals, xupetes, tasses de cafè, exlibris gravats, rosaris beneïts pel Papa i, el cas més impactant, animals morts dissecats. - Trastos vells: El Javi confessa la seva afició per recollir i restaurar objectes abandonats als contenidors, com un galant de nit. Personatges i cultura popular El programa inclou la secció de "Personatges Il·lustres", on miren d'entrevistar personalitats locals. En aquesta ocasió, intenten conversar amb Mercè Martorell sobre les seves aficions, tot i que amb una recepció més aviat discreta. "Tothom ha col·leccionat alguna cosa a la seva vida." Finalment, s'anuncia el tema de la setmana vinent: el servei de cotxe compartit de la URV i les coses que els ciutadans mai estarien disposats a compartir.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
16'
No tenim criteri: Despistades i matrícules catalanes
Estrena de la secció 'No tenim criteri' En aquesta primera edició de la secció No tenim criteri, el Javi Jussà i l'Albert Punyet surten al carrer de Tarragona, aprofitant el context de la Diada Castellera, per recollir testimonis sobre anècdotes curioses i temes d'actualitat catalana. Oblits i despistades memorables A partir de la notícia d'un judici suspès a l'Audiència Provincial de Tarragona perquè els funcionaris es van oblidar de portar el pres, els col·laboradors pregunten als tarragonins quina és la cosa més important que s'han deixat mai. Les respostes inclouen: Objectes quotidians: Ulleres dins la nevera, les botes de caminar o el llibre per estudiar. Situacions personals: Desde de la pròpia parella fins a la dentadura postissa (deixada per una dona que es defineix com a coqueta). Anècdotes de risc: Marxar de viatge amb les claus al sostre del cotxe o haver de saltar pel balcó perquè les claus s'havien quedat a dins de casa. El testimoni de Carod-Rovira: L'expolític explica com, en el seu primer discurs al Parlament de Catalunya, es va oblidar la carpeta amb els papers i les xifres, obligant-lo a improvisar completament. "Vaig anar fins a la tribuna i em vaig adonar que no havia agafat la carpeta amb els papers del discurs... vaig haver d'improvisar tot i vaig veure que no passava res." La polèmica dels símbols a les matrícules El segon bloc del programa se centra en el debat sobre el distintiu autonòmic a les matrícules de cotxe. Entre les propostes dels ciutadans per representar Catalunya, més enllà del cat, apareixen idees variades: El Ruc català (o burro), amb opinions dividides entre qui el troba representatiu i qui creu que és un símbol d'extinció o autocrítica. Símbols tradicionals com la barretina, el caganer, l'estelada o la senyera. Propostes més humorístiques o locals com un porró, unes espardenyes, un cargol o fins i tot una fulla de marihuana amb les quatre barres.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
3'
Recull de comiat: Expressions de fins demà
Resum de la sessió Aquest breu tall de vídeo consisteix en una seqüència repetitiva de comiats. El contingut se centra exclusivament en la interacció social bàsica de tancament. Punts clau de la interacció Consistència del missatge: Es repeteix la mateixa fórmula de cortesia durant tot el temps. Temporalitat: L'ús de l'expressió indica una intenció de tornar-se a trobar en el curt termini. "Fins demà!" En conjunt, la comunicació és directa, amigable i oberta, sense entrar en cap altra temàtica específica ni desenvolupar cap argument addicional.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
25'
Les Nadales: de les lletres 'gore' als hits moderns
Anàlisi de les Nadales i la seva Evolució L'episodi d'avui se centra en el món de les Nadales o villancicos, explorant des dels textos clàssics fins a les versions més actuals. Els locutors analitzen amb un toc d'humor com algunes lletres tradicionals tenen continguts sorprenents o fins i tot una mica tètrics. Curiositats en les lletres tradicionals • S'analitza la lletra de El Chiquirritín, destacant frases que semblen poc apropiades per a nens, com la referència a que Jesús "menja cors de pecadors". • Es comenta el fatalisme en algunes nadales d'arrel sud-americana, on es posa èmfasi en el patiment i la pobresa de manera molt dramàtica. • Es discuteix la simplicitat de les rimes en cançons populars que barregen elements sense gaire sentit, com "fulles de llimona" i figures religioses. Pessebres de celebritats i cultura pop • S'esmenta el polèmic pessebre de cera dels Beckham a Londres. • Es fa ressò d'un pessebre vivent format per famosos espanyols a Tres Cantos, amb David Bisbal, Ana Torroja i Estopa. Connexió amb el carrer L'Albert Punyat es desplaça a la Rambla de Tarragona per recollir l'opinió dels ciutadans sobre quines són les nadales més estimades i les més odiades. Exemples com Los peces en el río apareixen com les més repetitives i molestes per a alguns. "Hi ha nadales que se't fiquen al cap i no te les pots treure fins a l'estiu." Versions d'artistes famosos L'episodi tanca repassant les interpretacions de grans dives i artistes com: • Pepa Flores (Marisol) i Lola Flores amb un estil més flamenc. • El clàssic Tamborilero de Raphael, considerat per molts com la nadala definitòria (i odiada a parts iguals). • Versions modernes de Celia Cruz i estrelles del pop internacional.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
1'
Acomiadament i tancament de la sessió
Resum de la sessió En aquesta breu intervenció, s'ha dut a terme el comiat formal de la jornada. L'element central de la comunicació ha estat la reiteració de la salutació final, marcant el tancament de l'activitat actual i citant els assistents per a la propera trobada. Punts clau de la interacció Finalització del contacte: S'estableix clarament que la sessió de treball o la comunicació ha arribat a la seva fi. Continuïtat temporal: L'ús de l'expressió "fins demà" implica una voluntat de reprendre el contacte en un futur immediat (24 hores). Consistència: Es manté un missatge uniforme i directe durant tota la seqüència. "Fins demà!" Aquesta frase resumeix l'esperit de la intervenció, centrada exclusivament en cloure l'acte de manera cordial.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
19'
La tradició del Caganer i el control d'estornells
Resum de l'episodi L'episodi d'avui combina la gestió urbana de la fauna local amb les tradicions nadalenques catalanes. Es divideix en dues grans línies narratives: l'ús de mètodes acústics per espantar estornells a Tarragona i una exploració profunda sobre la figura del Caganer a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. Gestió d'estornells a la Plaça Imperial Tàrraco Es descriu un experiment acústic a càrrec de l'empresa Falcon Center Ibérica per desplaçar les colònies d'estornells. El mètode consisteix en: L'emissió de sons de depredadors i crits d'aus espantades a través d'altaveus. Un procés gradual per evitar que les aus s'hi acostumin i forçar-les a marxar definitivament. L'expectació dels ciutadans davant el soroll estrany que inunda la plaça. El fenomen del Caganer: Tradició i actualitat El programa connecta amb la Fira de Santa Llúcia de Barcelona per parlar d'una de les figures més emblemàtiques del pessebre català. Alguns punts clau són: Origen històric: Es confirma que la figura es va institucionalitzar al pessebre català durant el segle XVIII. Personatges estrella: Aquest any destaquen les figures de la Letícia, el Príncep, Ronaldinho, Dalí i Zapatero. Preus i mercat: Les figures més elaborades o de personatges famosos oscil·len entre els 10 i 12 euros, mentre que el tradicional pagès amb barretina és el més venut per a ús als pessebres. Col·leccionisme i innovació: Existeixen associacions com Amics del Caganer i botigues que realitzen figures totalment personalitzades mitjançant fotografies. "El que es ven més és el caganer tradicional, que és el català amb barretina; els altres són per a col·lecció."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
21'
Debat sobre la infertilitat a Tarragona
Anàlisi de la Fertilitat a la Ciutat de Tarragona En aquest episodi es recullen i comenten diverses opinions sobre una notícia que assenyala una possible baixa fertitilitat a la zona de Tarragona. A través d'entrevistes a peu de carrer a la Rambla, els tarragonins proposen teories i solucions, sovint amb un to humorístic i desenfadat. Causes principals de la infertilitat segons els ciutadans Els interlocutors identifiquen diversos factors que podrien estar afectant la capacitat reproductiva de la població: Estil de vida i estrès: Es menciona que el ritme de treball actual i l'’estrès diari impedeixen que les parelles dediquin prou temps a la relació. Factors ambientals: Una de les queixes més recurrents és la pol·lució derivada de la indústria petroquímica de la zona, que molts consideren el factor clau. Alimentació i hàbits: Se suggereix que el consum de menjar ràpid i el consum d'alcohol i tabac per part dels joves minven la qualitat de la salut reproductiva. Vestimenta: Es comenta, de manera anecdòtica però persistent, que portar els pantalons massa estrets podria perjudicar els homes. Solucions proposades pels tarragonins "Si s'han de fer les coses, s'han de fer bé!" Les recomanacions del carrer varien des de consells mèdics fins a canvis personals: Més pràctica: Molts ciutadans coincideixen que la solució més directa és augmentar l'activitat sexual i millorar el carinyo en la parella. Canvis en l'entorn: Es demanen més espais de relaxació, banys d'escuma i, en mesures més dràstiques, allunyar les fàbriques de la ciutat. Dieta i esport: Incorporar aliments com la xocolata, la taronja o el plàtan per les seves suposades propietats afrodisíaques i portar una vida més activa. El paper dels joves i anècdotes L'episodi inclou una trucada del David, qui bromeja sobre la moda dels pantalons, i ressalta la visió d'àmbit més conservador que atribueix la culpa a la promiscuïtat o a l'inici precoç de les relacions en la joventut.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
17'
La cultura de les floretes i l'autoestima a Tarragona
L'art de tirar floretes: Tradició o passat de moda? En aquest episodi, l'Albert Punyet i el Javi Josa exploren el món dels piropos i les floretes a la ciutat de Tarragona. La conversa sorgeix arran d'unes jornades de formació sobre l'autoestima per a joves, fet que porta els locutors a plantejar-se si la societat està perdent el costum d'expressar carinyo i admiració de manera verbal. Anàlisi del piropo a la societat Els col·laboradors i els testimonis recollits al carrer debaten sobre diversos aspectes d'aquesta pràctica: Origen i evolució: Es comenta, en to de broma, la influència de la immigració andalusa en l'arribada d'aquestes expressions a Catalunya durant la postguerra. Diferències de gènere: S'observa que, tradicionalment, són els homes qui més piropos fan, mentre que les dones solen ser més recatades. La pèrdua amb el temps: Molts testimonis coincideixen que, en les relacions estables de llarga durada, les floretes tendeixen a desaparèixer. Tipologia de floretes recollides El programa presenta una selecció d'expressions capturades al carrer, que van des d'expressions clàssiques fins a d'altres de més agosarades o directament barres: Poètiques: > "Per un somriure teu, tot lo deixaria; per una mirada teva, tot també lo deixaria." Col·loquials: Expressions com "estàs com un formatge" o "t'estimo perquè el teu cor és bonic". Humorístiques i gamberres: Des de la clàssica de les "corbes i la falta de frens" fins a comparacions estrafolàries. Participació i crida a l'amor El programa tanca amb una crida als oients per participar en directe, oferint premis com ràdios i portacedes a canvi de dedicar piropos als locutors, especialment al Javi, que segons els seus companys, "necessita una mica d'amor".
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
24 de gen. del 2004
22'
A qui multaria la gent de Tarragona? Crònica de l'incivisme
Enquesta a peu de carrer: Multes per a tothom En aquesta entrega de la secció No tenim criteri, el Javi i l'Albert Punyet exploren el nivell d'indignació dels ciutadans de Tarragona arran d'una notícia sobre escolars que posaven multes simbòliques. La pregunta plantejada és directa: Si tinguessis el poder de sancionar, a qui posaries una multa? Principals focus d'indignació Trànsit i mobilitat: Moltes queixes es dirigeixen als vehicles en doble fila, motocicletes sorolloses i cotxes que bloquegen el pas a persones amb mobilitat reduïda. Incivisme ciutadà: Les dejeccions de gossos al carrer i el mal estat dels parcs són els punts més crítics. L'Albert relata una anècdota personal sobre una relliscada en un parc que exemplifica aquest problema. Brutícia i manteniment: Diversos testimonis lamenten que Tarragona està "molt bruta" i denuncien el llançament de runa en espais naturals. Sancions a personatges públics i familiars L'enquesta revela des de peticions serioses fins a respostes humorístiques o viscerals: Polítics: Figures com George Bush, José María Aznar o Zapatero reben multes simbòliques pel seu llegat. Autoritats locals: L'alcalde de Tarragona és un objectiu recurrent pel tema de l'urbanisme (Terres Cavades) i la manca d'urinaris públics. Família i entorn: Sorprenentment, alguns joves multarien els seus pares per no deixar-los sortir o els seus professors per ser "massa pesats". "Hi ha gent que s'ha d'aguantar el pipí o mear contra la farola perquè no hi ha urinaris i als bars no et deixen entrar." Participació i regals L'episodi compta amb la trucada en directe de l'Álvaro, qui proposa multar els qui tiren runa al bosc per protegir el medi ambient. Com a recompensa per la seva participació, rep un porta-CDs metàl·lic, el premi d'aquesta setmana per als oients que s'atreveixin a dir la seva.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
30'
Resultats del Concurs de Sardanes i Noves Propostes
Resum de la Competició i Votacions En aquest episodi s'han presentat els resultats de la votació popular de fa 15 dies, on els oients i participants van decidir quina composició passava a la següent ronda. El procés de selecció de la música tradicional catalana continua amb força dinamisme. Resultats de l'Eliminatòria Anterior Es detallen les puntuacions obtingudes per les tres peces en competició: • 50 i 100, de Daniel Gasulla: Va obtenir un total de 104 vots. • Besalú medieval i actual, de Joan Manuel Margalef: Va ser la guanyadora absoluta amb 170 vots. • La ciutat de Mataró, a Canet, de Joan Vilajoliu: Va cloure la llista amb 87 vots. Així, la peça de Margalef es classifica per a la següent eliminatòria gràcies al suport majoritari del públic. Segona Sardana del Programa Després de fer oficials els resultats, el programa introdueix la següent composició per a l'audició del dia: • Interpretació a càrrec de la Cobla Marinada. • Es presenta com la segona proposta musical de la jornada per ser valorada pels oients. "Així, doncs, passa a la següent eliminatòria la sardana número 2, amb Besalú medieval i actual de Joan Manuel Margalef."
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
1h 24min
La Sardana de l'Any i actualitat de la Cobla Reus Jove
Concurs La Sardana de l'Any En aquesta edició es donen a conèixer els resultats de la 14a eliminatòria del concurs La Sardana de l'Any, on la peça Jubal de Carles Rovira ha resultat guanyadora amb 525 vots, superant àmpliament les altres propostes. Resultats i Sorteig • Jubal (Carles Rovira): 525 vots. • L'agulla de castell (Antoni Masbou): 163 vots. • L'àvia Remei (Tomàs Gili Membrado): 70 vots. Aprofitant la presència de convidats de la Cobla Reus Jove, s'ha realitzat el sorteig de regals entre els participants de les votacions de fa 15 dies. Entrevista: Cobla Reus Jove El programa compta amb la presència de l'Eduard Sendra i el Carles Martí, membres de la Cobla Reus Jove, que comenten el seu proper concert a Tarragona. Composició i Estils • L'Eduard presenta Un bon màgic, una sardana finalista a Blanes amb un llenguatge sincopat i influències de banda sonora. • El Carles explica la seva obra La meva gent, un homenatge als qui l'han costat en moments difícils, destacant-ne el caràcter melòdic. • Es debat sobre les diferències tècniques entre tocar en una banda i en una cobla, on el músic de cobla té una responsabilitat individual més gran en estar "sol" en la seva veu. Actualitat i Concursos de Repertori Es destaca la iniciativa de la Cobla Ciutat de Terrassa, que ha organitzat un concurs de repertori per recuperar sardanes històriques que havien quedat en l'oblit. "L'objectiu és recuperar aquelles sardanes que, malgrat l'èxit, resten desades a les prestatgeries dels arxius sense explicació." Novetats Discogràfiques Es recomanen els nous treballs de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona (pel seu 20è aniversari) i el disc Impuls de la Cobla Marinada, destacant la recuperació de peces com Escalenca de Pere Mercader.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
1h 24min
La Sardana de l'Any i Suggeriments per Nadal
Cultura Sardanista i Musiques de Cobla L'episodi 443 del programa De l'onze i seguit ofereix una mirada profunda al panorama actual de la sardana, amb especial atenció a la conservació del patrimoni musical i les novetats editorials i discogràfiques de cara a les festes de Nadal. Concurs de la Sardana de l'Any El programa presenta la quinzena eliminatòria del certamen, que inclou les següents característiques: • Es presenten tres sardanes estrenades en l'últim any. • L'audiència pot votar per telèfon, correu electrònic o carta. • La guanyadora passarà a la gran gala final al Palau de la Música Catalana. Recomanacions de Llibres i Discos per Nadal S'ofereix una completa guia de regals per als aficionats al gènere: • Llibres: Es destaquen obres com Els Fatxendes (sobre la primera cobla de Sabadell), el Diccionari d'autors de sardanes i estudis sobre el vincle entre el catalanisme i el sardanisme. • Discos: Recomanacions de la Cobla de Cambra de Catalunya (Antoni Català), la Cobla Contemporània i la col·lecció Sardanes d'Or de la Principal de la Bisbal. Notícies i Actualitat del Món de la Cobla "Encara cal reivindicar el valor i les possibilitats d'una formació coneguda per aquells que, amb sensibilitat i manca de prejudicis, l'aprecien." L'actualitat de la setmana inclou: • L'atorgament de les Creus de Sant Jordi a Agustí Cui i Grau i a la cobla La Principal del Llobregat. • Els preparatius per al 25è aniversari de la Colla Tarragona Dansa amb un concert a dues cobles el gener. • Canvis significatius de components a les cobles de les comarques tarragonines com la Ciutat de Reus i la Reus Jove. • Solidaritat sardanista amb la Marató de TV3 dedicada al càncer.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
1h 22min
Un dos i seguit: Sardanes, Concursos i Actualitat
Actualitat del Món Sardanista L'episodi d'avui d'Un dos i seguit ens porta un recorregut complet per l'agenda i les novetats de la sardana i la cobla a Catalunya. Es destaca la celebració de la 14a eliminatòria del concurs La Sardana de l'Any, organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya, on es presenten tres noves composicions que competeixen pel vot del públic. Resultats i Competicions • S'anuncien els resultats de la 12a eliminatòria: la sardana guanyadora ha estat "Sant Ramon" de Joaquim Soms, amb 180 vots. • Es detalla el final del Campionat de Catalunya de Punts Lliures celebrat a Castellbisbal, on la colla juvenil Nova Tarragona Dansa va quedar en segona posició després d'una emocionant serena de desempat contra la colla Esqueix. Secció de Recitació i Memòria Històrica El programa recorda la 14a edició de la Nit de la Sardana (1985) a Sant Sadurní d'Anoia, on el títol de sardana de l'any va ser per a "Sardanistes de Santa Anna" de Manuel Saderra i Puigferrer. Novetats Discogràfiques i Entrevistes • Es presenta el nou disc monogràfic de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona dedicat a Domènec Moner, destacant-ne la qualitat de la instrumentació i la delicadesa melòdica. • Entrevista als membres de la colla tarragonina Toc de Dansa, que celebren el seu 5è aniversari. Els balladors expliquen la seva experiència en la competició i fan una crida a la incorporació de nous dansaires per garantir el relleu generacional. "Si algú té alguna miqueta d'il·lusió, només cal que vingui a veure-ho i ja veurà com tot anirà rodat." Curiositats i Enigmística Es recomana el llibre Música encreuada. Els enigmes musicals de David Puertas, que dedica un capítol sencer a les sardanes revesses, descrivint-les com un repte d'enigmística musical.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
1h 26min
Actualitat Sardanista i La Sardana de l'Any
Resultats del Campionat de Catalunya de Colles L'episodi comença repassant els èxits recents en el món de la competició sardanista, especialment a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Es destaca el paper de les colles tarragonines: • La Violeta del Bosc es confirma novament com a campiona de Catalunya. • La colla Nova Tarragona Dansa assoleix el primer lloc en categoria juvenil. • La Tarragona Dansa aconsegueix una meritòria quarta posició en la categoria de colles grans, superant per només mig punt el Llobó del Montgrí. "Tothom és conscient que actualment és difícil mantenir una colla, i més si es vol ser autènticament competitiva." Secció: La Sardana de l'Any S'arriba a la tretzena eliminatòria del certamen corresponent a l'edició actual. Aquest concurs, organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya, permet als oients votar entre tres propostes setmanals per escollir la millor composició de l'any. Record històric: Fa 20 anys Es dedica un espai a recordar la final de la 13a edició de la primera etapa (1983-84) celebrada a Torroella de Montgrí. • El guanyador va ser Agapit Torrent amb la sardana Lluïsa. • Es destaca la seva transició des del món del jazz cap a la direcció de cobla i la composició. L'Agenda i Concursos Musicals El programa repassa les properes cites indispensables: • Aplecs: Destaca l'Aplec de Tardor a Caldes de Montbui i trobades a Sant Feliu de Llobregat. • Concursos de composició: Finals a Blanes (per a joves compositors) i a Amer (sardanes balladores). • Punts Lliures: Final del campionat a Esparreguera amb un format experimental.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
53'
Actualitat Sardanista: Campionat de Catalunya i Novetats Musicals
Valors i Germanor en el Món de la Sardana L'episodi comença amb una reflexió sobre la competició saludable i la germanor mostrada per les colles juvenils en la final del Campionat de Catalunya a Valls. Els dancaires de les quatre colles finalistes van immortalitzar el moment amb una fotografia conjunta, un gest d'harmonia que contrasta amb les antigues rivalitats locals del passat. "La competició no té per què estar renyida amb aquells valors de germanor que sempre s'han associat a la sardana." Resultats del Campionat i Notícies del Sector Èxit de la Colla Nova Torrona Dansa • S'anuncia que la Colla Nova Torrona Dansa s'ha proclamat campiona de Catalunya en la categoria juvenil per cinquè any consecutiu, consolidant el seu domini en el sector. Cultura i Literatura • Es destaca l'exportació de les exposicions dedicades a l'artista Palau Ferrer de Montblanc cap a Banyoles. • Es presenta el nou llibre de Jordi Lara, redactor de l'espai Nídia de TV3, que explora aspectes concrets del món dels esbarts i la dansa catalana. • Es mencionen els resultats del concurs musical organitzat per la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). Certamen La Sardana de l'Any Finalment, el programa entra en la dotzena eliminatòria de la setzena edició del concurs La Sardana de l'Any, organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. En aquesta secció s'escolten tres peces candidates perquè els oients puguin votar per la seva preferida per passar a la següent fase.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
53'
La Sardana de l'Any i la Nova Tarragona Dansa
Un repàs a l'actualitat sardanista L'episodi d'avui del programa Un dos i seguit de Tarragona Ràdio se centra en la celebració de l'onzena eliminatòria del certamen La Sardana de l'Any i en la prèvia de la gran final de colles sardanistes a Valls. La Sardana de l'Any i participació Es presenten tres noves composicions que competeixen per passar a la següent fase del concurs organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. Els oients poden participar mitjançant: • Correu postal a l'Avinguda Roma. • Correu electrònic a l'adreça del programa. • Trucada telefònica durant l'emissió del programa. "Aquesta categoria cap colla havia aconseguit tants campionats seguits!" Premis i Reconeixements El programa destaca diverses distincions importants per a la cultura popular: • Premis SGAE de Sardanes: Gala itinerant que enguany se celebra a Palamós, amb una dotació de 3.000 euros. • Creus de Sant Jordi 2004: Es reconeix la trajectòria de personatges com Agustí Cui i Grau i la cuinera Carme Ruscallada, a més d'entitats com la Cobla La Principal del Llobregat i la Cooperativa Obrera Tarraconense. Competició i Agenda La secció de xafarderies connecta en directe amb la colla Nova Tarragona Dansa, que es prepara per a la final juvenil a Valls, on podrien assolir el seu cinquè títol consecutiu, una fita històrica en el sardanisme de competició.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
54'
Concurs La Sardana de l'Any i Actualitat Sardanista
La Sardana de l'Any: 10a eliminatòria L'episodi d'avui se centra en la desena eliminatòria de la segona etapa del certamen La Sardana de l'Any, organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. Es presenten tres noves composicions perquè els oients puguin votar per la seva preferida mitjançant telèfon o correu electrònic. Resultats i Sortejos • S'anuncia el guanyador de la setena eliminatòria: Ricard Viladasau amb la sardana Palamós, Ciutat Pubilla, que va obtenir 245 vots. • S'ha realitzat el sorteig d'un obsequi entre els participants de la vuitena eliminatòria, resultant guanyadora la Mercè Ortín de Vila-rodona. Agenda i Notícies Culturals Fira Mediterrània de Manresa Es destaca la celebració de la 7a Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional a Manresa, amb la participació de regions convidades com la Campània (Itàlia) i Occitània. Dins la programació: • Estrena de coreografies inspirades en la sardana com La ballarina i el soldadet de plom. • Actuacions de l'Esbart Sant Martí i l'Esbart de les Preses. Memorial Joaquim Serra Avui té lloc a Barcelona el Memorial Joaquim Serra, que arriba a la cinquena edició per promoure la música per a cobla amb estils actuals. S'inclouen estrenes innovadores com la Suit Traumàtica de Joan Josep Blai, que incorpora el saxo. Competició i Xafarderies El Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes L'equip analitza els resultats de l'últim concurs a Girona i la situació de la classificació general: "Serà la final renyida, renyida. Emoció fins a l'últim dia." S'informa de la polèmica cancel·lació de la final a Arenys de Mar per un malentès en les dates, traslladant-se finalment a la plaça Sòyer de Barcelona el pròxim 21 de novembre.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
54'
Aplecs, La Sardana de l'Any i competició de colles
Actualitat del Món Sardanista L'episodi d'avui de 1, 2 i seguit repassa la intensa activitat sardanista a les comarques meridionals, destacant la resiliència del moviment malgrat les dificultats econòmiques. Assemblea d'Aplecs a Cambrils Es detallen els preparatius per a l'assemblea ordinària a Cambrils, on els organitzadors de les comarques del sud definiran el calendari sardanista de l'any vinent. • Hi participen una quarantena de poblacions coordinades. • Es destaca el paper clau del voluntarisme i el suport municipal per mantenir l'activitat. Certamen «La Sardana de l'Any» S'emet la novena eliminatòria del concurs organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. • Es presenten tres sardanes noves per a votació popular. • S'expliquen els mètodes de participació: correu postal, telèfon i correu electrònic. • S'anuncia el guanyador del sorteig setmanal: l'Actori Roig de Reus. Campionat de Colles Sardanistes Es comenta la situació de la competició a Bellvís i Banyoles. • La colla Nostra Ensenya i Antaviana pugen al Bàsic d'Honor (Grup A) després de finals molt ajustades i desempats tècnics. • Es destaca la participació de colles tarragonines com L'Essència de Tarragona i l'anècdota de la tenora Georgina Gràcia, que va debutar com a dansaire per cobrir una baixa d'última hora. "Malgrat el pessimisme, moure una quarantena d'aplecs i un calendari tan dens fa pensar en la vitalitat de la nostra dansa." Altres activitats culturals • Inauguració d'una exposició sobre la sardana al centre cultural Can Quintana (Torroella de Montgrí). • Propers esdeveniments: Memorial Joaquim Serra i fira Eterrània a Manresa.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
53'
La Sardana de l'Any i l'actualitat del món sardanista
Vuitena eliminatòria del certamen La Sardana de l'Any El programa d'avui se centra en la vuitena fase eliminatòria del prestigiós concurs organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. En aquesta secció s'han presentat tres peces noves sense revelar-ne l'autoria per garantir la imparcialitat en la votació popular. Propostes musicals destacades • La Sardana número 1 és interpretada per la destacada Cobla Montgrins. • Es recorda als oients els mètodes de votació per triar la millor peça i participar en el sorteig de llibres i discos. Festes de Sant Martirià a Banyoles S'ha detallat l'extens programa d'activitats a Banyoles, que inclou: • Competència de cobles joves: Amb la participació de formacions com la Flama de Farners, Mediterrània, Millenària i Sabadell. • Competència de cobles grans: Demà diumenge amb rivals com la Principal del Llobregat, Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Principal de la Bisbal i la Salvatana. • Estrenes i discs: Presentació d'un nou disc gravat per la Cobla Salvatana que recull peces històriques (2000-2003). Nous formats: El programa "Banyem-la" S'ha destacat la creació del programa televisiu Banyem-la, impulsat pel Consorci Comunicàlia. • Està dirigit a un públic jove amb un estil desenfadat i trepidant. • La producció ha anat a càrrec de Delta Media SL i busca difondre la sardana a través de televisions locals d'arreu de Catalunya. Crònica de competicions i curiositats El programa ha repassat els resultats recents dels concursos de colles: Concurs a Terrassa i el Vendrell • S'analitza el paper de la colla Tarragona Dansa i les seves classificacions en les categories d'Honor Juvenil i Gran. • Es comenten diverses anècdotes i xafarderies, com els retards de dansaires per anar a esmorzar o incidents amb l'estat del terreny de ball. "Va ser un concurs una miqueta accidentat... els dansaires van haver de lluitar contra els elements." Innovació Musical Es presenta el projecte de Marcel Casellas, la Principal de la Nit, que fusiona instruments de cobla clàssics amb bases electròniques i gèneres moderns com la cúmbia.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
53'
Aplec de les Roquetes i La Sardana de l'Any
Crònica de l'Aplec de tardor de les Roquetes L’episodi d’avui destaca la importància de l’Aplec de les Roquetes a Barcelona, un esdeveniment que ha consolidat el seu èxit gràcies a la seva ubicació estratègica, la manca de competència en aquesta època de l’any i una promoció entusiasta. Els locutors subratllen com la barreja de tradició i idees fresques en un barri de gran diversitat ha fet d'aquesta cita un referent sardanista. Certamen: La Sardana de l'Any S'ha presentat la setena eliminatòria del concurs impulsat per la Federació Sardanista de Catalunya. En aquesta fase: • S'han interpretat tres sardanes noves identificades només per número per garantir la neutralitat del vot. • S'han anunciat els resultats de la cinquena eliminatòria, on la sardana Mediterrànies de Jesús Ventura ha resultat guanyadora amb 209 vots. • S'ha informat que ja s'han comptabilitzat més de 25.000 sardanes a la base de dades a internet. Agenda i Actualitat Sardanista El programa repassa les cites clau per als pròxims dies, destacant: • Les competicions de cobles a Banyoles (cobles joves i grans). • L'Aplec de tardor i trobada sardanista de Vic. • Diversos campionats de colles a Terrassa, Preixana i El Vendrell. "Només cal saber llegir la lliçó de l'èxit de les Roquetes: il·lusió i idees fresques." Finalment, l'equip ha dedicat la sardana Nupcial de Tomàs Gil a la presentadora Tessa, que celebra el seu enllaç matrimonial demà mateix.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
53'
Actualitat de la Sardana i Cultura Popular
Anàlisi del Greuge Comparatiu en la Cultura L'episodi comença amb una reflexió crítica sobre la distribució de fons públics per part de la Generalitat. Es denuncia que la Feria de Abril rep un finançament significativament superior (mig milió d'euros en dos anys) en comparació amb els milers d'actes sardanistes que se celebren a tot el país. "Es diu que la FECAC ha rebut de la Generalitat mig milió d'euros en dos anys... la meitat del que es dedica als 4.500 actes sardanistes que es fan a tot Catalunya." Concurs La Sardana de l'Any Es presenta la sisena eliminatòria del certamen organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. • S'escolten tres peces noves sota anonimat per fomentar una votació imparcial. • Es realitza el sorteig d'un llibre i un disc entre els participants d'edicions anteriors. • S'expliquen els mètodes de participació: correu postal, correu electrònic o trucada directa. Agenda i Notícies de Cultura Tradicional Esdeveniments destacats • Representació de l'espectacle Rosa dels Vents de l'Esbart Sant Martí. • Celebració de la cantata Cada Castell una Flama a Valls. • Recta final del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes. Concursos i Formació • Concurs musical de la SGAE amb una dotació de 3.000 euros. • 38è Concurs Fotogràfic Aplec Baix Camp a Reus. • Cursos de ballets catalans per a infants organitzats per l'Esbart Dansaire de Tarragona. Homenatges i Memòria Històrica Es commemoren els 50 anys de la mort d'Aureli Capmany, figura cabdal del folclore català. Es repassa la seva trajectòria com a fundador de l'Esbart Català de Dansaires i la seva tasca investigadora. També es recupera una reliquia musical: la sardana Nostra Ofrena de Jaume Cristau, guanyadora l'any 1979. Secció de Xafarderies i Comiat En un to més distès, l'equip celebra el proper matrimoni de la col·laboradora Tessa i s'acomiada amb l'obra Hasapico, una adaptació de música folk grega a càrrec de la Cobla Lluïsos (Tarasca).
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
53'
La Cobla Reus Jove i la innovació musical
Perspectives sobre la Música de Cobla i Concerts En aquest episodi s'analitza l'evolució de la música de cobla, centrant-se en el concert que oferirà la Cobla Reus Jove a les muralles de Tarragona. Es destaca la voluntat de trencar amb el format tradicional. Innovació i Repertori del Concert L'entrevista amb l'Eduard i el Javi de la Salut aprofundeix en la selecció musical per a l'esdeveniment: • Primera part: Enfocada a la sardana, però amb peces que s'allunyen dels cànons habituals, com Germanor de Salvador Bruton o l'estrena de Fòrum Tarragona de Tomàs Gil Membrado. • Segona part: Dedicada a obres simfòniques i estils alternatius per elevar la rellevància musical de la cobla. Metàssia: La Fusió amb Bateria L'obra central del concert, Metàssia, composta pel tarragoní Javi de la Salut, representa un repte físic i tècnic: • Inclou la bateria com a element clau, barrejant jazz, blues i sonoritats de banda sonora. • Utilitza compassos d'amalgama (5x4, 7x8), poc comuns en l'estil binari de la sardana tradicional. • L'obra va néixer d'una conversa informal durant una cercavila un 15 d'agost plujós. "Abans el món tradicional era radicalment tancat, però cada vegada hi ha menys fronteres." Agenda i Notícies del Món Sardanista • Homenatge a Lluís Lluenci: El compositor celebra 90 anys amb actes a Sant Feliu de Guíxols. • Concurs La Sardana de l'Any: S'anuncia l'inici de la nova edició amb votació popular. • Aplecs i Ballades: Repàs de les cites a Cambrils, Peralada i el Vendrell.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
52'
Música per a cobla i l'actualitat sardanista
El debat sobre la música de cobla L'episodi d'avui comença amb una reflexió profunda sobre la dicotomia entre sardanes balladores i sardanes de concert. Es qüestiona si realment existeixen peces que no es puguin ballar o si es tracta d'una manca de cultura musical per part del públic quan s'ofereixen programes més ambiciosos i complexos, com el que va presentar recentment la Cobla Reus Jove. Perfil del compositor: Joan Droguet Es presenta la figura de Joan Droguet, un jove compositor nascut a Vic el 1977 que exemplifica la versatilitat dels músics de cobla actuals. La seva trajectòria destaca per: • Haver format part de la Cobla Marinada i la Jovenívola de Sabadell. • Col·laboracions amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. • Participació en estils tan dispars com el heavy metal i el black metal. Escoltem la seva peça titulada > "Germans de Sang" dedicada al seu germà Ramon. Agenda sardanista i esdeveniments Es repassa l'activitat per a la recta final d'agost i l'inici de setembre: • Aplecs destacats: Ascó, Sant Hilari Sacalm, Vilanova d'Escornalbou i Cambrils. • Concursos de colles: Pròximes cites a Olot i Juneda (Campionat de Terra Ferma). • Aniversari a Blanes: Una celebració singular organitzada per les colles locals adreçada especialment als joves. Gran obra simfònica: Fraguerí El programa dedica un espai ampli a la audició de Fraguerí, un poema simfònic per a dues cobles, arpa i timbales de Fèlix Martínez i Comín. Detalls de l'obra: • Inspirada en la llegenda de l'ermità Joan Garí de Montserrat. • Destaca la combinació inèdita de l'arpa amb la sonoritat de la cobla. • Interpretada per la Cobla de Cambra de Catalunya sota la direcció de Jesús Ventura.