Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2545-2568 de 2569

Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
56'
Crisi de les colles i concursos del centenari Dalí
La Crisi de l'Associacionisme Sardanista El programa analitza la preocupant davallada de les colles sardanistes de competició, destacant que la desaparició de colles ja no és un goteig lent, sinó una crisi profunda que afecta fins i tot les formacions líders. Es calcula que en l'última dècada han desaparegut prop d'un centenar de colles a tot el territori català. Jornades de Debat a Sabadell Per fer front a aquesta situació, s'han organitzat unes jornades a Sabadell (28 i 29 de febrer) sota el títol "Societat i compromís: les colles sardanistes entre el lleure i la dedicació". • Es buscarà analitzar per què el jovent defuig el compromís. • Hi participaran experts com el sociòleg Jaume Farràs i l'estudiós Lluís Sobirana. • Es debatrà l'impacte de l'hedonisme i l'individualisme en l'associacionisme actual. "Una societat que cada vegada dona més valor a l'èxit fàcil i ràpid fa perillar l'associacionisme, una de les fonts de relació entre les persones." Actualitat Musical i Concursos L'any 2004 ve marcat per efemèrides i nous certàmens: • Centenari Salvador Dalí: Els concursos de Banyoles i el Memorial Francesc Basil de Figueres inclouen premis especials per a obres inspirades en l'artista empordanès. • Concurs a Vilassar de Dalt: Una nova iniciativa que premia exclusivament sardanes de caire ballador. • Aniversari de la Cobla La Principal de Llobregat: Es destaca la serietat dels seus actes commemoratius. Secció de la Relíquia A petició d'un oient, es recupera un enregistrament històric del 1962 de la sardana "Punteja Rita" de Francesc Joanola, interpretada per la Cobla Meravella, un exemple del so característic dels anys 50 i 60.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
55'
Actualitat Sardanista: Cobla Contemporània i Agenda de Cloenda
La Cobla Contemporània i la Nova Creació L'episodi d'avui se centra en la trajectòria de la Cobla Contemporània, destacant la seva feina per renovar el repertori sardanista a través de la col·lecció de discos Contemporanis. S'explica el procés de selecció d'obres, on aposten per joves compositors de poc més de 20 anys per aportar saba nova a la música de cobla. Nous Projectes Discogràfics • L'Audició 1: Un nou disc pensat específicament per a l'aprenentatge a les escoles i per a balladors, ja que inclou sardanes completes amb totes les seves tirades (10 tirades), evitant el format reduït habitual dels discos comercials. • Contemporanis 3: Avançament del proper llançament previst per al juliol, fruit d'una convocatòria d'obres que ha rebut una gran resposta de creadors novells. "La sardana no és una dansa de museu; ha de tenir vida i xispa per arribar al públic actual." Actualitat i Agenda Cultural L'episodi repassa les cites clau del cap de setmana al territori català: • Salou: Cloenda dels cursets escolars amb una ballada al Passeig Jaume I amb la Cobla Costa Brava. • Navarcles: Celebració del 24è Aplec amb la participació de les cobles Marinada i Lluïsos. • Aniversaris: Homenatge al centenari del naixement de Josep Maria Vila i Gandol, destacant la seva qualitat musical a través d'enregistraments de la Cobla de Cambra de Catalunya. Canvis en les Formacions Es discuteix la dinàmica de canvis de músics a les cobles, un fenomen habitual en acabar la temporada de carnavals, vist com un procés natural de renovació i cerca de noves il·lusions professionals.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
56'
Actualitat Sardanista: La Principal de Tarragona i Novetats Musicals
Entrevista amb la Principal de Tarragona L'episodi d'avui se centra en la renovació de la Cobla Principal de Tarragona. Comptem amb la presència de Rafael Guinovar, tenora de la formació, que assumeix el rol de representant agafant el relleu de Jaume Salabert. Canvis Interns i Direcció Musical • Es diferencia la gestió administrativa de la musical. Jordi Salabert (flaviol) assumeix la direcció musical per polir la qualitat interpretativa. • La plantilla es rejoveneix amb la incorporació de nous músics: Vicent Franquet i Samuel García a les trompetes, i Nataniel García al contrabaix. • Guinovar explica la dificultat de trobar instrumentistes de la "banda del davant" (instruments catalans) fora de les àrees tradicionals de formació. "Ara, quan comenci la primavera i sortim a la plaça, ja veureu tota aquesta nova formació." Novetats Discogràfiques i Projectes L'Integral de Joaquim Serra L'entitat Músics per la Cobla presenta el segon volum de l'integral de sardanes de Joaquim Serra, interpretat per la Cobla de Cambra de Catalunya sota la direcció de Jesús Ventura. S'inclou la peça Roca Corba (1936). Altres publicacions destacades • Cobla Cadaqués: Disc commemoratiu de l'homenatge al sardanisme dels anys 40 i 50. • Metalquímia: Segon CD de la col·lecció Music from Catalonia amb la Principal de la Bisbal, destacant l'obra La Goja de Banyoles. • Cobla Ciutat de Girona: Nou CD dedicat a la població de Roses. Agenda i Esdeveniments S'anuncia la presentació de la Guia d'Aplecs de la Sardana 2004 a Ripoll (Ciutat Pubilla). També es destaca la col·laboració entre la Fundació Palau Ferrer i Tarragona Dansa per a un congrés a Montblanc el proper mes de maig.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
53'
Actualitat i Renovacions a la Cobla Reus Jove
Presentació de l'Episodi Avui comptem amb un programa especial dedicat a la Cobla Reus Jove, una formació musical vital que es troba en un procés de renovació constant. L'episodi se centra en una extensa entrevista amb dos dels seus membres i repassa l'actualitat de la música de cobla a Catalunya. Entrevista amb la Cobla Reus Jove L'espai central compta amb Eduard Sendra (contrabaix) i Carles Segura (fiscorn), que ens parlen de la trajectòria de la formació i els seus reptes futurs. Trajectòria i Actuacions Destacades • La cobla ja ha complert set temporades, consolidant-se com una de les formacions de referència no només a les comarques meridionals, sinó a tot el país. • Recorden amb especial afecte les seves actuacions internacionals a Bèlgica i Manchester, on la música tradicional va connectar amb els casals catalans i altres cultures populars. • Destaquen la seva participació a l'Aplec de Banyoles (Sant Martirià), un escenari de gran prestigi on van debutar amb només 11 mesos de vida. Versatilitat i Nous Formats Els convidats expliquen com la cobla s'ha adaptat a diferents formats més enllà de la ballada de sardanes tradicional: • Acompanyament d'Esbarts: Una tasca més complexa tècnicament que requereix una gran coordinació amb els dansaires i el director per ajustar el ritme en directe. • Seguici Popular: La seva col·laboració amb l'Àliga de Reus, on han hagut de fer una tasca de recerca i arranjament de peces per adaptar el so de la cobla al carrer i a la festa major. El Repte del Relleu Generacional L'entrevista aborda un tema crític: la renovació de músics. Carles Segura explica la seva decisió de deixar la formació per motius laborals i personals, un fet que s'estén a altres companys. "És necessari que els conservatoris de Reus, Tarragona i Tortosa comencin a impartir instruments de cobla amb tota naturalitat." Es discuteix la dificultat de trobar substituts a les comarques del sud, a diferència de la facilitat que hi ha a zones com Girona o les Terres de Ponent, on la pedrera de músics és molt més àmplia. Agenda i Notícies de Cobla • Cicle al Palau de la Música: Sis vetllades entre gener i abril amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona com a eix vertebrador. • Renovació a la Principal de Tarragona: Jaume Salabert deixa la representació i s'incorporen nous fitxatges com Josep Franquet i Samuel García. • Homenatge: Record a Lluís Roigcoll, sardanista centenari que va morir recentment i que va ser clau en la introducció d'aquest ball a Constantí.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
54'
La Cobla Reus Jove: Reptes i futur de la sardana
Cultura, Política i Entitats en la Nova Etapa L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre la interconnexió entre cultura i política. S'argumenta que evitar la política és, en si mateix, un acte polític que sovint perjudica els col·lectius més vulnerables del sector cultural. Expectatives davant els canvis institucionals • La necessitat que el nou govern de la Generalitat consideri les problemàtiques de les entitats, colònies i cobles. • La importància de donar suport a la música de cobla, les sardanes i els esbarts des de l'àmbit municipal i nacional. Entrevista amb la Cobla Reus Jove El cor del programa és una conversa amb representants de la Cobla Reus Jove, una formació que està experimentant un procés significatiu de renovació. Transicions Personals i Musicals • El comiat del Carles, un dels membres veterans, que tanca una etapa dedicada a la cobla des dels 12 anys per centrar-se en la seva carrera professional. • La dificultat de trobar substituts en les comarques meridionals (Tarragona i Reus) en comparació amb altres zones de Catalunya. "Si no hi ha un plantejament imminent de màxim dos anys per començar a impartir instruments de cobla als conservatoris, ho veig pràcticament impossible." Estratègies de Supervivència i Fitxatges • La cobla ha hagut de buscar músics fora de la seva zona d'influència directa, incorporant membres d'Amposta, Sant Carles de la Ràpita i fins i tot Palafrugell. • L'aposta per joves talents procedents d'escoles de música i conservatoris, com el cas d'un nou trompeta de només 18 anys. La Formació Musical: Una Manca Estructural Es discuteix la mancança de classes d'instruments específics de cobla (tenora, tible, flaviol) als conservatoris de Reus, Tarragona i Tortosa. Els convidats comparen aquesta situació amb pobles més petits com Bellpuig o Solsona, on la tradició es manté viva gràcies a una base educativa sòlida i el suport de la comunitat.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
55'
Sardanes 2004: Centenari Terrides i la Cobla de l'Escala
Benvinguda al Nou Any Sardanista L'episodi d'avui marca l'inici del primer programa de l'any 2004, destacant que tot i ser una època amb menys activitat al carrer, el món associatiu sardanista i les cobles aprofiten per renovar plantilles i planificar la nova temporada. Commemoracions i Aniversaris El Llegat de Josep Maria Terrides Es dedica un espai especial a recordar el centenari del naixement del compositor Josep Maria Terrides (1903-2003). Es comenten diversos actes celebrats i la publicació d'un disc promogut per la seva filla, Blanca Terrides. • Es destaca la sardana Neguit (1965), interpretada per la cobla La Principal de la Bisbal. • Aquesta peça és coneguda per contenir, en uns breus compassos, referències a l'Himne dels Segadors. Novetats del Món de les Cobles La Recuperació de la Principal de l'Escala S'anuncia el retorn de la cobla La Principal de l'Escala després de 40 anys de silenci. Aquesta formació es presenta totalment renovada amb músics joves i amb un projecte internacional molt potent: "Amb la perspectiva de ser o formar part de la representació catalana a les Olimpíades d'Atenes." Actualitat Associativa i Concurs Es fa un repàs a fets rellevants que marcaran l'agenda propera: • Classificacions del Campionat de Catalunya d'individuals de reveses. • Palamós com a futura seu d'activitats destacades. • Resultats i projectes de la Unió de Colles Sardanistes per als propers mesos.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
52'
La Sardana de l'Any a Tarragona Ràdio
El Certamen La Sardana de l'Any Aquest episodi se centra en la quarta eliminatòria de la segona època del certamen La Sardana de l'any, organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. Es presenten tres noves composicions per ser votades per l'audiència. Detalls del concurs i votació • El públic pot votar mitjançant tres sistemes: correu postal, correu electrònic ([email protected]) o trucada telefònica. • En aquesta edició, participen un total de 22 emissores de ràdio a més de TV3. • S'anuncia el guanyador del regal de la setmana anterior: Alfred Abad, reconegut sardanista de Tarragona. Agenda i Noticiari Sardanista Celebracions a Sitges i Reus • Sitges: Es commemora el Centenari de la Sardana a Sitges (1904-2004) amb una àmplia programació que inclou exposicions, el 16è Concurs Nacional de Colles i la presentació d'un disc d'Antoni Català i Vidal. • Reus: La ciutat celebra les festes de Misericòrdia amb actes singulars que només ocorren cada 25 anys, com el trasllat de la Verge a la Prioral de Sant Pere. Competicions i Esbars • Es repassen les properes cites a Cervera, Gramunt, Blanes i Cornellà. • Destaca l'espectacle Fragments de l'Esbart Ciutat Comtal al Teatre Metropol de Tarragona. • Balanç positiu de les colles tarragonines a les festes de Santa Tecla, on van obtenir diverses primeres posicions. Espai de la Relíquia i Novetats Musicals "Recuperem els enregistraments originals de les sardanes guanyadores del premi de la seva primera època, entre els anys 70 i 80." Memòria Històrica • Es produeix l'audició de la sardana A la Núria dels ulls verds, de Lluís Buscarons, guanyadora l'any 1977 i interpretada per la Cobla Ciutat de Girona. Produccions Recents • Es presenta el nou disc de la Cobla Mediterrània pel seu 25è aniversari, incloent peces experimentals com una polca per a tres flaviols i cobla de Jules Pilvestre.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
54'
La Sardana de l'Any a Tarragona Ràdio: 3a Eliminatòria i Santa Tecla
Actualitat Sardanista i Festes de Santa Tecla L'episodi 431 d'Un, dos i seguit se centra en la celebració de la 16a edició del certamen La Sardana de l'Any, un esdeveniment clau per a la difusió de les composicions estrenades durant el darrer any i que culminarà al Palau de la Música Catalana. Competició i Votacions El programa detalla el funcionament de la tercera ronda eliminatòria i els mètodes de participació per als oients: • Sistemes de votació: Correu postal (Av. Roma 5B), correu electrònic o trucada telefònica directa durant l'emissió. • Calendari: Les votacions s'admeten fins al dissabte següent i els resultats es fan públics 15 dies després. • Sortejos: Es premia la participació amb un sorteig setmanal de llibres i discos de sardanes. "L'objectiu és difondre i promocionar les sardanes estrenades durant els darrers 12 mesos." Resultats de la Primera Eliminatòria S'han anunciat els vots de la primera fase, amb la victòria de la sardana Portal de la Mediterrània de Joan Lázaro, que passa directament a les semifinals. També s'ha realitzat el sorteig en directe amb una "mà innocent" per lliurar el premi al guanyador, Gonzalo Villegas. Cultura i Tradició a Tarragona En el context de les Festes de Santa Tecla, l'equip reflexiona sobre l'estat de la cultura autòctona: • Crítica a la manca de suport institucional a la sardana malgrat el ric patrimoni de la capital. • Anunci d'actes destacats com el concurs de colles de Tarragona i els aplecs del Baix Camp i Constantí.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
59'
La Diada Nacional i el concurs La Sardana de l'Any
La Sardana al Fòrum de les Cultures L'episodi comença analitzant la participació sardanista al Fòrum de les Cultures de Barcelona, coincidint amb l'11 de setembre. Els locutors exposen la polèmica generada per diversos motius: • La percepció de la sardana com una concessió excepcional per part de l'organització. • La falta de sensibilitat envers el fet sardanista. • Les dificultats per aplegar voluntaris per formar els símbols del logotip del Fòrum i de la pau. "Tot plegat ha donat la sensació que finalment s'ha portat a terme no per convenciment, sinó com una concessió excepcional." Concurs: La Sardana de l'Any (16a Edició) Es presenta la segona eliminatòria d'aquest prestigiós certamen organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. Els detalls clau de l'edició són: Dinàmica del Concurs • Es divideix en tres fases: eliminatòries (fins al març), semifinals i repesca. • Participen 81 sardanes estrenades durant el 2004. • La gran final se celebrarà al Palau de la Música Catalana el 28 de maig de 2005. Participació de l'Oient Els oients poden votar la seva sardana preferida de la terna setmanal a través de: • Correu postal: A l'avinguda de Roma, 5B de Tarragona. • Correu electrònic: [email protected]. • Telèfon: Durant l'emissió del programa (en directe). Actualitat de les Colles Tarragonines Es destaca l'èxit de l'agrupació Tarragona Dansa al concurs de Solsona, on van obtenir dos primers llocs. També es felicita la colla Toc de Dansa pel seu 5è aniversari, celebrat amb un sopar de germanor i l'estrena d'una sardana dedicada de Rafael Guinovart. Crítica als Mitjans de Comunicació El programa tanca amb una crítica a la manca de rigor informatiu de certs diaris (com El Punt) que, per un error en la nota de premsa original, van confondre conceptes bàsics anomenant cobles inexistents com la "Principal de Torruella de Montgrí" o confonent cobles amb colles de dansaires.
Arxiu Sonor Programes 2004
17 de gen. del 2004
56'
La Sardana de l'Any 2004 i el Fòrum de les Cultures
Retorn del certamen La Sardana de l'Any Després de divuit anys de parèntesi, la Federació Sardanista de Catalunya recupera el popular concurs radiofònic. Aquesta setzena edició s'estructura en diverses fases eliminatòries on el públic té un paper clau a través de les seves votacions. Funcionament del concurs i votacions • Es presenten més de 200 sardanes estrenades durant el darrer any. • Cada setmana s'ofereixen tres peces i els oients poden votar per la seva preferida. • S'han habilitat nous canals de participació: correu electrònic, telèfon i correu postal. • La gran final se celebrarà al Palau de la Música Catalana el maig de 2005. "El que pretén el concurs és, senzillament, popularitzar encara més els nous títols de sardanes." El Fòrum de les Cultures i la Diada Es detallen els preparatius per a la gran trobada sardanista del dissabte 11 de setembre en el marc del Fòrum de les Cultures 2004. Connexió en directe i assajos • Connexió amb el David, membre de l'equip, des del recinte del Fòrum. • Participació de 348 dansaires en les coreografies especials. • Estrena del Galop de la Pau de Daniel Gasulla i interpretació d'obres de Narcís Paulís i Tomàs Gil i Membrado. Altres esdeveniments destacats Centenari a Sitges i Jornades Folklòriques • Sitges: Inici del centenari de la sardana a la vila amb un concert de la Cobla Jovenívola de Sabadell. • Calella: Celebració del Festival de la Mediterrània i les 33es Jornades Internacionals Folklòriques, amb la participació de grups de tot el món (Brasil, Guatemala, Sèrbia, Sri Lanka, entre altres). • Cloenda musical: El programa finalitza amb un clàssic, La sardana del Bailet de Pep Ventura, interpretada per la Cobla de Cambra de Catalunya.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
28'
Havaneres des del balcó: De Los Sabandeños a Paco de Lucía
Viatge Musical per l'Havanera Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès el 19 de desembre de 2004 a Tarragona Ràdio, ofereix una selecció excepcional de peces musicals que uneixen les ribes de l'Atlàntic. Peces Destacades i Intèrprets • Los Sabandeños: El grup canari interpreta una havanera anònima veneçolana del segle XIX titulada "Esta noche serena". • La Caleta: S'ofereix un recull de temes populars sota el títol "De aquí a la Habana", incloent-hi referències a la mulata i la vida marinera. • Òpera i Música Clàssica: S'inclou la cèlebre havanera de l'òpera Carmen de Georges Bizet, interpretada per l'orquestra simfònica. • Veu i Guitarra: Destaca la col·laboració del cantautor cubà Pablo Milanés amb la peça "Mariposita de Primavera" i el tenor Alfredo Kraus amb "A la orilla de un palmar". Cloenda amb Flamenc L'episodi finalitza amb una versió innovadora de la clàssica "La Paloma" a mans del mestre de la guitarra Paco de Lucía, oferint una sonoritat fresca i diferent a les versions tradicionals. "Que un abanico sirve para ocultar el rostro de una mujer; así con disimulo sabréis mirar la mar." L'espai, conduït per Xavier Perdina, tanca la seva emissió de l'any desitjant bones festes a l'audiència i emplaçant-los al mes de gener.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
29'
Havaneres des del Balcó: Nana Mouskouri i Tradició
Introducció al Programa L'episodi d'avui del programa Havaneres des del balcó, emès el diumenge 12 de desembre de 2004, ens convida a una vetllada de música tradicional i sintonies melòdiques sota la coordinació tècnica d'Andrea Oroz. Figura Destacada: Nana Mouskouri El punt central d'aquesta emissió és la presentació d'una de les veus més icòniques de la història de la música: • Nana Mouskouri: Nascuda a l'illa grega de Creta, és reconeguda internacionalment per la seva versatilitat i elegància vocal. • Obra presentada: En aquesta ocasió, l'artista ens interpreta la peça titulada Jugueta d'Amor (Xoquetes de Amor), una mostra del seu ampli repertori que connecta amb les arrels mediterrànies. Ambient i Tancament "Una de les cantants més importants del món musical, nascuda a l'illa grega de Creta, és Nana Mouskouri." L'episodi manté un to pausat i musical, ideal per a l'horari nocturn, finalitzant amb un comiat cordial i desitjant una bona nit a tota l'audiència mentre es preparen per a la jornada següent.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
27'
Havaneres des del Balcó: Tradició i Variants Musicals
Exploració de la Havanera i el Folk Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó, emès el 5 de desembre de 2004, ofereix un viatge musical a través del gènere de la havanera i les seves confluències amb el folk i la cançó d'autor. Peces Destacades i Intèrprets • Urbàlia Rurana: El grup valencià presenta un homenatge a les tradicions festives amb el seu treball Folk Nou. • Antonio Molina: L'emblemàtic cantaó aporta el seu estil personal a la cançó "Adiós, lucerito mío". • Javier Krahe: El cantautor madrileny apareix amb la seva particular visió del gènere a través del tema "Ron de Caña", on l'autoestima i els efectes de l'alcohol es barregen amb ironia. Diversitat Geogràfica de la Música L'episodi destaca com la havanera ha arrelat en diferents territoris: • València: Amb el grup Urbàlia Rurana i les seves referències a les majorales i les festes de Sant Joan. • Andalusia: Amb la interpretació d'Antonio Molina i les referències a les "Habaneras de Cádiz". • País Basc: La presència del grup vocal Los Chimberos, fundat el 1939, que explora estils com la havanera amb cançons dedicades al vi de moscatell. "No trobaràs al món un carinyo com els meus." Aquesta cita d'Antonio Molina resumeix l'esperit sentimental que impregna gran part de la selecció musical del darrer bloc de l'any a Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres des del Balcó: Músiques de Cuba i del Mar
Un Viatge Musical entre Cuba i la Península Aquest episodi de Havaneres des del balcó, emès el 28 de novembre de 2004, ofereix una selecció delicada de melodies que connecten la tradició marinera de la península Ibèrica amb les arrels cubanes. Temes i Composicions Destacades El programa transita per diferents estils i agrupacions, destacant la riquesa de la havanera com a gènere d'anada i tornada: • L'herència cubana: S'interpreta la peça Allá en la Habana pel grup Guipuscoá, que narra històries de desamor i quotidianitat a la capital cubana. • La connexió aragonesa: Es presenta una peça de La Ronda de Boltaña titulada La Caracola, que evoca la nostàlgia del mar des de les terres d'Aragó, amb referències al dolmen de Tella i la memòria dels avis. • Homenatges clàssics: S'inclou la interpretació de Tú d'Eduardo Sánchez de Fuentes, una oda a la bellesa de l'illa de Cuba. Formacions Musicals El programa destaca la col·laboració de diversos artistes: • Núria Roera (piano) i Alba Foraster (veu). • Orquestra de Cambra de Madrid, dirigida pel mestre cubà Félix Guerrero. • El grup Morralla, que aporta una visió més contemporània o marinera de la cançó. "Vivir no nos cuesta, queremos soñar." Tradició Basca i Finalització L'episodi tanca amb una curiosa havanera bilingüe (castellà i basc) dedicada a la ciutat de Donostia (Sant Sebastià), composta per Ortega Monasterio, simbolitzant la unió de les cultures marineres del Cantàbric amb el ritme caribeny.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres des del Balcó: Tradició i Melodies Cubanes
Exploració de l'Havanera i la Seva Herència Aquest episodi del programa Habaneras, des del balcó realitza un recorregut musical pel gènere de l'havanera, explorant les seves arrels cubanes i la seva profunda vinculació amb la cultura catalana i basca. L'Havanera en Diferents Llengües i Contextos El programa destaca la versatilitat del gènere mitjançant interpretacions en diverses llengües: • Grup Ganbara: Presenta una havanera cantada en euskera titulada Ilumberri Lumbier Habanera, demostrant l'abast geogràfic d'aquest estil. • Pere Tàpies: El cantautor de Vilanova aporta un toc d'humor i realitat quotidiana amb la seva Habanera Casolana, que narra la història d'un mariner de Palafrugell a Cuba. El Mite i la Nostàlgia Marítima Es discuteix l'origen poètic de l'havanera, sovint atribuït als sospirs de les criolles a Cuba. També s'inclouen temes de figures icòniques: • Marina Rossell: Canta la seva pròpia composició, De què parles, havanera?, una peça carregada de simbolisme i nostàlgia sobre els qui van anar i tornar d'ultramar. • Grup Morralla: Interpreta La Sirena, una lletra de Joan Rosquelles que explica la tràgica història d'un vell mariner i el seu amor perdut al mar. "L'havanera va sorgir dels sospirs d'una criolla molt maca que tombada en una hamaca es va quedar dormida profundament." Clàssics i Cloenda L'episodi ret homenatge als clàssics amb versions de La Paloma i tanca amb el sentiment profund del Juramento de Miguel Matamoros, subratllant el patiment i la passió amorosa inherents al gènere cubà.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
29'
Havaneres des del Balcó: Música Marinera i Tradició
Havaneres des del Balcó: Una Tradició Musical de Mar L'episodi emès el 14 de novembre de 2004 ofereix una tria musical centrada en el gènere de l'havanera, explorant tant la tradició marinera com l'emoció de les veus corals catalanes i de Torrevieja. A través d'una selecció de peces clàssiques, es ret homenatge a la vida a mar, la nostàlgia del passat i la devoció religiosa lligada a la costa. Repertori i Agrupacions Clau L'espai presenta diverses interpretacions destacades que mostren la riquesa del gènere en diferents punts del litoral: • Coral Cantares de la Habana: Interpreta la peça Gaviotas de Faustino Morando. • Las Veus del Mar: Ofereixen l'havanera Em sembla que era ahir, una obra plena de sentiment sobre el pas del temps i la patrona del Maresme. • Coro y Orquesta Salinas: Sota la direcció de Ricardo Lafuente, capturen l'essència de Torrevieja amb la peça Adiós Lucero de mis Noches. • Coral Maestro Casanovas: Tanca el programa amb el tema El Negro, recordant els vincles comercials històrics entre la península i les Antilles. Connexions Històriques i Culturals El programa destaca la importància de Torrevieja com a pol musical de l'havanera, mencionant el seu prestigiós Certamen Internacional. S'explica la relació comercial històrica que va possibilitar l'arribada d'aquests ritmes: "Des de Torrevieja sortien vaixells carregats de sal cap a les Antilles i tornaven amb tabac, rom i, és clar, havaneres." Simbolisme i Temàtica Les lletres de les cançons seleccionades giren al voltant de conceptes clau: • El mar com a espai de lluita i llibertat. • La devoció a la Mare de Déu de Canet, protectora dels mariners. • L'amor, el comiat i la nostàlgia del soldat o el navegant.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres des del Balcó: Música de Menorca i Poesia de Neruda
Introducció i Ambientació Musical L'episodi d'aquesta setmana del programa Havaneres des del Balcó, emès el novembre de 2004, s'inicia amb una peça instrumental del clàssic italià O Sole Mío adaptada al gènere de l'havanera. Música Menorquina i Cantautors Los Parranderos i l'Homenatge a Mahó El grup menorquí Los Parranderos pren el protagonisme amb una interpretació de la cançó Ciudad de Mahón, amb música d'Ortega Monasterio. La lletra evoca diversos espais emblemàtics de la ciutat de Menorca: • El Barri de Pescadors i el camí del port. • Carrers històrics com el de Sant Joan, el Carme i la Concepció. • Referències a la Verge i a les festes populars amb flors d'alfàbrega. Pablo Neruda i Joaquín Sabina S'introdueix un projecte especial on diversos cantautors es van reunir per gravar un CD basat en l'obra del poeta txilè Pablo Neruda. El programa destaca la participació de Joaquín Sabina, qui posa música i veu al poema Amo el amor de los marineros. "Amo el amor de los marineros que besan y se van. Dejan una promesa en cada puerto. Una noche se acuestan con la muerte en el lecho del mar." Clàssics Històrics i Comiat Iradier i el Llegat Cubà El programa fa un viatge enrere en el temps per recuperar peces històriques com: • La rubia de los lunares de Sebastián Iradier, interpretada pel Xivil Criollo. • Tú, una havanera composta el 1890 pel cubà Eduardo Sánchez de Fuentes, descrita com una peça de saló clàssica. Finalment, el programa tanca amb un comiat de Xavier des de Tarragona Ràdio, emplaçant els oients al proper diumenge.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres des del Balcó: El Llop de Mar i Més
Havaneres i Cançons del Mar Aquest episodi de Habaneras desde el balcón, emès originalment el 31 d'octubre de 2004, ofereix un recorregut musical i poètic pel gènere de l'havanera, explorant la nostàlgia dels mariners i les connexions culturals entre diferents regions. Figures del Mar: El Vell Mariner L'inici de la sessió es centra en la figura del llop de mar, un home de setanta anys que passeja vora la mar recordant els seus temps de glòria a sobre d'un vergantí. Es destaca la melancolia de la vellesa i l'enyorança de la pesca i el vent de tramuntana. Interpretacions i Versions Destacades Durant el programa s'esmenten i es reprodueixen gravacions històriques: • Ramon Carreras i la seva interpretació de El llop de mar (2001). • El Grup Tardor i la seva gravació de l'any 1997. • La clàssica composició La Paloma del mestre basc Sebastián Iradier. L'Havanera en Euskera Un dels punts més interessants és la reflexió sobre l'existència d'havaneres escrites en euskera. El programa presenta l'obra de Xavier Lete, destacant com els ritmes lents d'aquest gènere podien fer «bullir la sang» fins i tot en latituds del nord. "El mar és per mi... i ara que és vell, el vespre no marxa, ja no va a la pesca."
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
29'
Havaneres des del Balcó: Veus Femenines i Puerto Rico
Havaneres des del Balcó En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, s'explora la diversitat del gènere de l'havanera, destacant la presència de formacions poc habituals i l'expansió d'aquest ritme per tota l'Amèrica Llatina. Veus Femenines en el Gènere El programa subratlla que, tot i que la majoria de grups d'havaneres estan formats per veus greus (masculines) o mixtes, existeixen excepcions notables: • El grup Las Algas es destaca per ser una de les poques formacions integrades exclusivament per veus femenines. • Interpreten la peça Una mulata en el cafetal de Pere Pastor. L'Havanera a Puerto Rico i Amèrica Es fa un repàs de la importància històrica de l'havanera a la regió del Carib i Sud-amèrica: • Puerto Rico s'identifica com un dels punts clau on el gènere va arrelar amb força, de la mateixa manera que a Guatemala, Mèxic o l'Argentina. • L'escolania coral Guayanávago de Puerto Rico interpreta la cèlebre Habanera Divina. Composicions Peninsulars i Cloenda El programa també viatja a terres andaluses i catalanes: • Es presenta Habaneras de Sevilla, una obra de l'autor granadí Cano amb lletra d'Antonio Burgos, que evoca la connexió rítmica entre Sevilla i l'Havana. • El grup Mariners de Riera tanca l'emissió amb la cançó Lluny dels companys, de Josep Vila. "Puerto Rico fue uno de los diferentes países del centro de Sudamérica donde la habanera va a ser importante en los inicios de este género musical."
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres des del balcó: La Paloma i Los últimos de Filipinas
Introducció al programa d'havaneres L'episodi de Tarragona Ràdio emès el diumenge 17 d'octubre de 2004, sota el títol Havaneres des del balcó, ens submergeix en la història i la música d'aquest gènere tan arrelat a la cultura marinera. La història de La Paloma El programa destaca la figura de María, esposa de Maximiliano de Àustria (emperador de Mèxic). Es narra com l'havanera La Paloma es va convertir en el seu únic consol després de la pèrdua del seu marit. • Es presenta una versió històrica del tenor italià Benjamino Gigli, enregistrada l'any 1937. • La lletra evoca la imatge d'una coloma blanca com a símbol del retorn de l'ànima del mariner. "L'agradava que li cantassin La Paloma. Però quan va perdre la raó... va ser l'única melodia que podia escoltar." Cinema i Havaneres El locutor connecta la música amb el setè art, mencionant la producció cinematogràfica espanyola: • Antonio Román i la seva pel·lícula de 1945, Los últimos de Filipinas. • El tema central interpretat és la cèlebre peça Yo te diré, que ha esdevingut un clàssic del cançoner popular. • S'enumeren actors destacats com Fernando Rey i Tony Leblanc.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
31'
Havaneres des del balcó: música marinera i tradició
Un viatge per la tradició de l'havanera Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó ens transporta a l'imaginari mariner a través d'una selecció de peces clàssiques que exploren la nostàlgia, la vida a la mar i els vincles familiars. El programa combina interpretacions en català i castellà, reflectint l'origen d'aquest gènere entre la península i ultramar. Temes principals de l'episodi • L'amor i la vida quotidiana a la taverna: S'explora la figura de la dona en l'entorn portuari i les dinàmiques socials dels pescadors. • El conflicte generacional i l'ofici: La lluita entre la voluntat dels pares i la crida del mar en els fills de pescadors. • L'enyorança d'ultramar: Referències constants a l'Havana com un espai de desig, calor i records dolços. • La cançó com a eina de lluita: La importància de la veu del cantor per representar els oprimits i la realitat social. Peces musicals destacades Lola, la tabernera: Una peça interpretada per Barca de Mitjana que ens situa en l'ambient d'una taverna de tardor. Mare vull ser pescador: Interpretada pel duet La Taverna, narra la història d'un fill que rebutja la vida religiosa per seguir la tradició familiar al mar. Vivir en la Habana: Una versió de Sílvia Pérez Cruz plena d'innocència i sensualitat que evoca la vida a Cuba. Si se calla el cantor: La potent lletra d'Horacio Guarany en la veu de Mercedes Sosa, que reivindica el paper social de l'artista. "Si se calla el cantor, calla la vida, porque la vida misma es todo un canto." L'episodi clou amb una nota emotiva mitjançant La nana de las cebollas, una col·laboració entre la poesia de Miguel Hernández i la veu de Joan Manuel Serrat, simbolitzant la tristesa i l'esperança en temps difícils.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres des del Balcó: Melodies entre Cuba i el Mar
L'Espectacle de l'Havanera i el seu Llegat L'episodi d'avui d'Havaneres des del Balcó, emès el 3 d'octubre de 2004, ens convida a un viatge musical que connecta les costes de Cuba amb les terres de la península Ibèrica. A través d'una selecció de peces clàssiques i contemporànies, el programa explora els sentiments d'enyorança, amor i la profunda relació dels pobles amb el mar. Cròniques de l'Havana i l'Aragó • El programa s'inicia amb la peça Allá en la Habana, interpretada pel grup Los 6, que narra una història de gelosia i passió entre una mulata i un home blanc, recordant que els assumptes del cor són universals. • Es produeix un salt geogràfic cap al Sobrarbe (Aragó) amb La caracola, una obra de La Ronda de Boltaña. Aquesta peça és especialment emotiva, ja que parla d'un avi pastor que mai va veure el mar però que en guardava el so dins d'una caragola al desmunt, transmetent el misteri del de l'oceà al seu net. "Vivir no nos basta, queremos soñar." Grans Interpretacions i Tradició Basca • S'inclouen interpretacions d'alt nivell acadèmic, com la de l'Orquestra de Cambra de Madrid, dirigida pel cubà Félix Guerrero, acompanyant la veu d'Alba Foraster en la peça Tú. • L'episodi conclou amb una connexió basca a través d'Ortega Monasterio i la seva obra Bitxinxo, interpretada en castellà i basc, que ret homenatge a la ciutat de Donòstia i a la gent del mar d'Euskal Herria. Conceptes Clau L'episodi utilitza l'enyorança com a fil conductor, especialment en peces com Malalts d'amor de Joan Alsina, on el mar és la metàfora definitiva de la proximitat i la distància de l'ésser estimat.
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres del balcó i de la Catalunya Nord
Viatge Musical a través de l'Havanera Aquest episodi realitza un recorregut sonor per la tradició de les havaneres, des de la Catalunya Nord fins a l'Amèrica Llatina, destacant la riquesa cultural i la història d'aquest gènere. Crònica de la Tradició i el Territori • Havanera traginera: El programa s'obre amb el grup Jotxa de Mar interpretant una peça de Lluís Torrent. La lletra evoca la memòria de Sant Llorenç de Cerdans, recordant el passat dels traginers, els boscos de castanyers i la vida a les altures del Canigó. • Documents Històrics: Es fa referència a una carta de 1848 publicada al diari El Faro Industrial de l'Havana, on es descriu com la dansa havanera era ballada amb delit a Madrid, servint de consol davant l'enyorança del país d'origen. Interpretacions Internacionals i Instrumentals • La Paloma: S'ofereix una versió peculiar d'aquest clàssic a càrrec de Flaco Jiménez i The Rocking Tex-Mex Band, una gravació de 1996 que fusiona estils. • Havanera Xilena: Des de Santiago de Xile, el grup Trehuaco presenta Una negrita se enamoró, una peça que narra una tràgica història d'amor i desamor que il·lustra el patiment i la fidelitat. • Sonoritat de la Guitarra: El programa clou amb una interpretació instrumental de Joan Furió, qui executa La rubia de los lunares de Sebastián Iradier, destacant la delicadesa de la guitarra clàssica. "Tot és calm a les altures... perquè s'ha acabat la història de matxos i traginers."
Arxiu Sonor Programes 2004
7 de gen. del 2004
30'
Havaneres des del balcó: Tradició i música marinera
El retorn de les havaneres Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès el setembre de 2004, ens submergeix en la riquesa de la música marinera. El programa destaca per la seva capacitat de transmetre la nostàlgia i el ritme pausat d'aquest gènere tan arrelat a les viles costaneres catalanes. L'essència del gènere • Les cançons ens parlen d'anades i tornades entre Catalunya i Cuba. • Es destaca la importància de la tradició oral en la preservació de les lletres. • L'acompanyament instrumental se centra habitualment en la guitarra i l'acordió. "Arriba l'espai dedicat a l'havanera, un moment per escoltar el mar des de la terra." Temàtiques principals El repertori seleccionat durant l'emissió posa l'accent en: 1. L'amor i la distància: Les cartes d'amor i el record de la terra nadiua. 2. La vida dels pescadors: El dia a dia a les barques i el respecte pel mar. 3. La taberna: Com a espai de socialització on neixen moltes d'aquestes composicions.