Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1417-1440 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
La Festa del Renaixement: L'esplendor de Tortosa
El retorn al segle XVI L'episodi explora la Festa del Renaixement de Tortosa, una celebració que trasllada la ciutat quatre segles enrere per rememorar el seu passat més gloriós. Aquesta festivitat no és només una recreació històrica, sinó que s'ha convertit en l'element principal de promoció turística i orgull local. Context Històric i Orígens Riquesa i comerç: Durant el segle XVI, Tortosa era un centre vital gràcies a la seva ubicació estratègica entre Catalunya, Aragó i València. El riu Ebre n'era l'eix principal, facilitant el comerç fluvial entre l'interior i la Mediterrània. Influència religiosa: La rellevància de la ciutat es feia palesa en el seu bisbat, arribant a ser dirigit per personatges com Adrià de Utrecht, futur Papa Adrià VI. Neixement de la festa: Iniciada l'any 1996, la idea va sorgir d'un mapa d'arxiu que detallava la defensa de la ciutat, el que va portar a crear un esdeveniment per mostrar aquest llegat als ciutadans. Programació de la Festa L'esdeveniment s'estructura en quatre dies intensos: Dijous: L'acte inaugural amb el bestiari i els abanderats. Divendres: Jornada centrada en la música, destacant enguany el concert de Jordi Savall. Dissabte: El punt culminant amb la Desfilada de Mostra d'Armes, on participen més de 2.000 persones vestides d'època. Diumenge: Dia dedicat al teatre, amb una representació especial del Quixot. "Vine i deixa't seduir, perquè és una festa realment diferent del que estem acostumats a veure en mercats medievals." Implicació Ciutadana L'Iñaki Copoví destaca que la clau de l'èxit és la participació dels tortosins. Els veïns elaboren vestits complexos, els comerciants s'impliquen i les entitats munten tavernes, creant una atmosfera única que transporta el visitant directament al Renaixement.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Col·lapse en la regularització d'immigrants a Tarragona
Denúncia del Col·legi de Graduats Socials El president del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona, Francesc Blasco, denuncia la situació crítica que viu la demarcació respecte als tràmits d'estrangeria. El punt principal de la protesta és que Tarragona és una de les poques demarcacions de l'Estat que no disposa d'una oficina específica d'estrangeria, fet que centralitzaria la informació i els recursos. Principals problemes detectats Manca de mitjans: La Subdelegació del Govern no té la infraestructura ni el personal necessari per gestionar el volum actual de sol·licituds. Cues 'vergonyoses': S'han descrit situacions on els usuaris fan cues de fins a 18 hores al carrer, passant la nit a la intempèrie, per acabar marxant sovint amb les mans buides perquè els números s'esgoten ràpidament. Tracte als professionals: Els graduats socials se senten "maltractats" per l'administració, ja que no se'ls ofereixen condicions dignes (com una finestreta específica) per realitzar la seva tasca de col·laboradors activament. El procés de normalització: Un 'bunyol' Tot i que l'inici del procés d'emissió de sol·licituds va ser valorat positivament, Blasco qualifica el resultat final de bunyol per la falta de previsió en la fase de resolució i l'entrega de targetes de residència. "No és propi d'un estat desenvolupat que una persona hagi de passar 18 hores fent cua i després se n'hagi de tornar a casa sense haver pogut fer el tràmit." Perspectives de futur El Col·legi no descarta elevar la seva queixa al Defensor del Poble i al Secretari d'Estat per la Immigració si no hi ha una reacció política immediata. Es preveu que, malgrat les declaracions oficials, aquest no serà l'últim procés de regularització, ja que molts immigrants han quedat en la legalitat o enviats a l'economia submergida en no poder complir els requisits inicials.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
19'
Nou curs de llengua i cultura hispànica per a xinesos a la URV
La Universitat Rovira i Virgili aposta per la Xina La Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona posarà en marxa al setembre un programa formatiu innovador adreçat exclusivament a un grup de 16 alumnes provinents de la Xina. Aquesta iniciativa respon a l'auge espectacular de l'interès per l'espanyol en el país asiàtic, motivat principalment per l'obertura comercial i la liberalització del sector tèxtil. Una col·laboració estructural: El model 3+1 El curs no es planteja com un simple certificat addicional, sinó com una part integrada en la carrera dels estudiants mitjançant un conveni de convalidació integral: Estructura acadèmica: Els alumnes cursen dos anys a la Xina, el tercer any a Tarragona i retornen al seu país per al quart curs. Continguts multidisciplinaris: A més de l'aprenentatge de la llengua, s'imparteixen matèries de geografia, història, antropologia, art i literatura per oferir una immersió cultural completa. Visió de futur: L'objectiu és fidelitzar aquests estudiants perquè en el futur tornin a la URV per realitzar postgraus i màsters en àmbits com el medi ambient o l'economia. Immersió total: Famílies i treball de camp Un dels trets distintius és la voluntat d'integració a la societat local: Els alumnes han demanat allotjar-se amb famílies tarragonines per practicar l'idioma en l'entorn quotidià. Es preveuen viatges culturals i la participació activa en festivitats locals i d'altres punts de l'Estat. Existeix la modalitat Viure i Conviure, on alguns estudiants conviuran amb persones grans per oferir-los companyia. El futur de l'intercanvi cultural La col·laboració s'planteja com una via de doble sentit. La URV ja treballa per oferir, de cara a l'estiu de 2006, la possibilitat que els estudiants de Tarragona viatgin a la Xina per fer pràctiques de conversa a canvi d'allotjament i cursos de cultura local. "Quan s'ensenya llengua, les dificultats que presenta un xinès no són les mateixes que les d'un francès; per això cal una atenció especialitzada i no un curs informe per a estrangers."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
L'horror i la rehabilitació dels nens soldats a Sierra Leona
Conferència sobre la infància i els conflictes bèl·lics En el marc d'un cicle organitzat per la Fundació La Caixa, el missioner Chema Caballero analitza la trista realitat dels nens soldats, basant-se en la seva intensa experiència sobre el terreny a Sierra Leona des de l'any 1992. L'entrevista posa el focus no només en el patiment, sinó en la possibilitat real de recuperació d'aquests infants. El procés de deshumanització i segrest Caballero desmitifica la idea que els nens s'uneixen voluntàriament a les guerrilles. Segons el seu testimoni, tots els casos responen a un patró sistemàtic: Segrest i manipulació: Els nens són forçats a unir-se als grups armats. Ritus de violència: Se'ls obliga a cometre actes atroços, com matar els seus propis pares, per trencar els seus vincles afectius. Consum de drogues: L'ús de substàncies i alcohol els converteix en "màquines de matar" que obeeixen ordres sense raonar. Explotació de gènere: En el cas de les nenes, la situació s'agreuja per l'esclavitud sexual i els abusos constants, fets que dificulten la seva rehabilitació posterior per la pressió cultural. La rehabilitació com a camí cap a la humanitat Mes de 3.000 nens i nenes han passat pel programa de rehabilitació liderat per Caballero. L'objectiu principal no és el simple internament, sinó oferir-los la capacitat de tornar a ser persones: "El ser humà es recupera i, si té la força suficient, és capaç de sortir de tota aquesta violència." Un dels aspectes més impactants és la capacitat de perdó de la societat de Sierra Leona. Malgrat l'horror, moltes famílies i comunitats han tornat a acollir aquests joves, entenent que el perdó és l'única via per posar fi a 11 anys de guerra civil. La responsabilitat d'Occident L'entrevistat fa una crítica directa a la societat occidental. Tot i sentir horror davant les imatges, considera que estem anestesiats i que sovint ens limitem a la solidaritat econòmica de "parxe": Tràfic d'armes: Espanya és el cinquè exportador d'armes, i moltes s'utilitzen en aquests conflictes. Explotació de recursos: El comerç de diamants i altres recursos naturals alimenta el manteniment de les guerrilles. Militància ciutadana: Es reclama a la població que passi de la llàstima a la exigència de responsabilitats als seus governs per tallar les causes d'aquestes tragèdies.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Festival d'Havaneres i Boleros a Tarragona amb Emilia Morales
Segon Festival d'Havaneres i Boleros L'entrevista presenta el Segon Festival de Boleros i Havaneres, organitzat per l'Associació Cultural Catalana Iberoamericana amb el suport de la Fundació Caixa Tarragona. L'esdeveniment té com a protagonista la cantant cubana Emilia Morales, qui aporta una combinació de talent natural i una sòlida formació acadèmica en cant i direcció coral. L'Essència de la Música Cubana Emilia Morales destaca per la seva herència musical familiar i la seva passió pels gèneres tradicionals. Durant la conversa, s'expliquen diversos punts clau sobre l'evolució musical a Cuba: L'havanera va ser el primer gènere a sorgir a l'illa, seguida de la contradança, el danzón i el bolero. El bolero es descriu com un gènere immortal que s'adapta als nous temps, mantenint sempre l'amor i el desamor com a eixos centrals. Existeix una diferència notable entre l'havanera que es canta a Espanya (més nostàlgica i centrada en el viatge d'anada i tornada) i l'havanera contemporània cubana, que és més fresca i descriptiva. Detalls del Concert i Programació El festival promet una fusió cultural única a l'Auditori de Caixa Tarragona: Repertori: Inclourà habaneres tradicionals, peces contemporànies compostes per joves cubans i clàssics locals com La Bella Lola i El Meu Avi (aquesta última cantada en català per Morales). Equip artístic: La cantant estarà acompanyada per la pianista Lázara Cachao (filla del famós Cachao de Buena Vista Social Club) i el percussionista català Sebastián. Dates clau: El 22 de juliol es realitza el monogràfic d'havaneres i el 29 de juliol el de boleros amb Miguel Ángel Céspedes. "Sempre que hi hagi amor, sempre existirà el bolero." L'entrada és gratuïta amb aforament limitat, per la qual cosa es recomana puntualitat per gaudir d'aquest intercanvi cultural entre Cuba i Catalunya.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Tarragona, candidata a Capital Europea de la Cultura 2016
L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Javier Tudela, president de l'entitat Capital de la Cultura Catalana, se centra en la presentació oficial del logotip de la candidatura i els passos estratègics per assolir la distinció l'any 2016. Aspectes clau de la candidatura Suport institucional massiu: La candidatura compta amb l'adhesió de 125 ajuntaments catalans de tots els colors polítics, incloent ciutats com Lleida i, pròximament, Barcelona. Unicitat a Catalunya: Es destaca que Tarragona és l'única ciutat catalana que opta a aquest títol per al 2016, fet que li atorga un valor afegit com a representant de tot el territori. Nou reglament europeu: A partir de 2005, l'elecció ja no depèn dels estats membres, sinó que és una acció directa de la Unió Europea, que avalua els projectes segons el seu impacte. Beneficis per a la ciutat La Capitalitat Europea de la Cultura es defineix com una de les tres cites internacionals més rellevants, juntament amb els Jocs Olímpics i les Exposicions Universals, però amb una ràtio d'inversió-benefici més alta: "Les capitals culturals marquen sempre un abans i un després en les ciutats, servint per millorar infraestructures i la cohesió social." Cohesió i autoestima: El projecte busca que tots els ciutadans se sentin partícips d'un objectiu col·lectiu. Transformació urbana: Es citen els exemples de Gènova i Lilla, on la capitalitat va permetre inversions de milions d'euros en rehabilitació i projecció turística.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
31'
Explorant els Tallers de la Setmana Cantant de Tarragona
La Setmana Cantant: Més que Concerts El programa ens transporta a les instal·lacions del Col·legi La Salle de Tarragona, on es desenvolupa el vessant formatiu de la Setmana Cantant. Sota la guia de Pep Prats, director artístic de l'esdeveniment, s'analitza com aquesta setmana no només ofereix actuacions gratuïtes, sinó que es converteix en un centre d'aprenentatge internacional intensiu. Diversitat d'Estils i Tallers L'episodi recorre diversos tallers actius, destacant la riquesa cultural de les propostes: Música Popular Cubana • Dirigit per María Felicia Pérez (directora del Cor Exaudi de l'Havana). • Centrat en gèneres com el bolero, el son i el xà-xà-xà. • Es destaca el contrast entre el lirisme català i la complexitat rítmica caribenya. Perles Folklòriques de l'Est d'Europa • Impartit per Teodora Pavlovich. • Treballa amb ritmes dispars i estructures trencades de països com Bulgària, Romania i Ucraïna. • Inclou peces tradicionals com el Xèdric (cançó de Nadal ucraïnesa). Polifonia Anglesa: "Osanna" • Dirigit per Malcolm Goldring. • Una aproximació acadèmica des del segle XVI fins a l'actualitat. • És el taller amb més èxit, amb prop d'un centenar de cantaires de tot Europa i Islàndia. Formació en Direcció Coral Es dedica un espai a l'anàlisi de la direcció coral, on s'expliquen les aptituds necessàries per a un director: "Cal tenir una fotografia clara de la partitura i saber comunicar-la per acostar el cor a aquesta visió." Cloenda de l'Esdeveniment L'episodi finalitza parlant dels concerts finals al Camp de Mart, on participen prop de 300 cantaires i una orquestra simfonieta, creant un espectacle visual i acústic de primer ordre a la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Experiència i aprenentatge dels becaris de Repsol
El programa de beques a Repsol Tarragona Aquest estiu, el complex industrial de Repsol a Tarragona acull un total de 45 becaris provinents de diverses disciplines acadèmiques, principalment universitaris i alumnes de cicles formatius de grau superior. L'objectiu d'aquestes pràctiques no és substituir el personal en vacances, sinó oferir una formació pràctica que sigui profitosa tant per a l'estudiant com per a l'empresa. Les tasques dels estudiants Els joves es distribueixen en diversos departaments segons el seu perfil: * Laboratori d'aigües: Anàlisi de mostres des de l'entrada fins al vessament final. * Informàtica: Control d'incidències i gestió de bases de dades. * Recursos Humans: Participació en processos de selecció i cribratge de currículums. * Comunicació Institucional: Tasques de suport en la gestió de la imatge corporativa. El valor de l'experiència vs. la remuneració Un dels punts centrals del debat entre els joves és la relació entre el sou i l'aprenentatge. Els becaris cobren aproximadament 300 euros al mes, una xifra que molts consideren baixa però que accepten per la necessitat d'omplir el currículum. "Si no tens experiència, després no trobes feina. T'has de decantar per les pràctiques: no cobres gaire, però aprens." Perspectiva del món real Els estudiants destaquen el xoc entre la universitat, descrita com a idíl·lica i utòpica, i el món laboral real, que perceben com a molt més dur i exigent. Els caps de departament remarquen que, tot i que dos mesos és un període curt per a una formació completa, serveix per adquirir una base sòlida en el món del refinatge i la indústria química. Requisits per al futur laboral Segons els responsables de l'empresa, per passar de becari a tenir un contracte fix, els aspirants necessiten: 1. Un bon expedient acadèmic. 2. Coneixements d'anglès. 3. Moltes ganes de treballar i capacitat d'integrar-se en grups d'innovació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Festes Majors del Barri de Riuclar a Tarragona
Tradició i Comunitat a Riuclar L'espai radiofònic L'Embalat de Tarragona Ràdio dedica aquest episodi a les Festes Majors de Riuclar, un dels barris de Ponent amb més història. Amb la participació de Nati Hernández, presidenta de l'Associació de Veïns, s'expliquen els orígens d'una celebració que va néixer poc després de la dictadura i que té com a objectiu principal fomentar la germanor i millorar les relacions entre la ciutadania. Actes Genuïns del Barri Les festes es distingeixen per activitats úniques que busquen la complicitat de totes les edats: Concurs de Portals: Una iniciativa que celebra el seu 24è aniversari. Els veïns guarneixen l'entrada de casa seva segons un tema triat (reivindicatiu o d'actualitat). Un jurat polític i social valora l'originalitat i, especialment, l'ús de material reciclat. L'Orgia d'Aigua i Foc: Un esdeveniment tradicional que combina diables i exhibicions de foc amb remullades col·lectives al ritme de música moderna. Novetats i Solidaritat Enguany, la celebració presenta una decisió important per motius de responsabilitat ambiental: "Aquest any, per solidaritat amb la sequera i els incendis, l'orgia d'aigua quedarà suspesa. Hem d'estar per sobre de les circumstàncies." Cultura i Música Popular La programació inclou una oferta musical variada per atreure els joves, destacant: Concert de hip-hop flamenc el divendres amb el grup que presenta el disc Denominación de Origen. Actuacions de grups com Las Chuches, Las Suquitas i Chuchu 2 el dissabte. Preus populars a les barres per garantir l'accés a tothom.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Nits de Bonmont: Grans Concerts d'Estiu a la Costa Daurada
Consolidació d'un Cicle de Referència L'episodi presenta la programació de les Nits de Bonmont, un cicle de concerts que s'ha convertit en el referent cultural de primer nivell a la Costa Daurada. Segons l'Òscar Iniesta, director de l'organització, el projecte va néixer de la necessitat d'omplir un buit a Tarragona, emmirallant-se en els grans festivals de la part nord de Catalunya. Cartell de Luxe i Èxit de Venda L'edició d'enguany amplia el seu format de dues a quatre nits d'actuacions amb figures internacionals i nacionals: George Benson: Guitarra i veu el 30 de juliol. Miguel Bosé: Amb entrades ja exhaurides pel 6 d'agost. Paco de Lucía: El primer a vendre totes les localitats pel 13 d'agost. Rafael Amargo: Presentant el seu darrer espectacle el 23 de juliol. Una Ubicació Única: El Golf de Bonmont Una de les característiques més singulars del festival és el seu escenari: és l'únic cicle d'Europa celebrat directament sobre la gespa d'un camp de golf (al forat 10). L'organització destaca els reptes logístics d'aquest espai: Instal·lacions efímeres: S'han de crear guixetes, bars i lavabos des de zero. Experiència sensorial: Es busca un ambient idíl·lic amb vistes al mar, sota els estels i amb la brisa marina. Comoditat: S'ha reduït l'aforament a 1.250 butaques de qualitat per garantir la millor visibilitat. "Volem que realment sigui el gran referent de la música d'estiu d'alt nivell a la costa mediterrània." Filosofia Familiar i Futur El festival aposta per un públic intergeneracional, on avis, pares i néts puguin compartir una vetllada cultural. De cara a properes edicions, l'objectiu és seguir creixent fins a assolir les 5 o 6 actuacions per temporada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Projectes i futur de la Vila Romana dels Munts
L'entrevista a Pilar Sada, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), se centra en el nou conveni de col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament d'Altafulla per impulsar la Vila Romana dels Munts, un jaciment declarat Patrimoni de la Humanitat. Eixos principals del projecte 2005-2006 El pla d'actuació es divideix en quatre potes fonamentals amb un pressupost d'uns 600.000 euros: Recerca Arqueològica: Represa de les excavacions aturades des del 1997 per definir el perímetre de la vila. Pla Director: Document estratègic per definir els usos i la museïtzació del conjunt a llarg termini. Centre d'Interpretació: Projecte per a un nou edifici d'acollida de visitants més modern i funcional. Restauració de les Termes: Intervenció directa en els banys privats per recuperar paviments i murs. Descobriments recents Les excavacions de la darrera campanya han revelat dades clau sobre l'evolució del jaciment: Canvi d'usos: El pas d'una explotació agrícola original a una vila residencial i de representació de les elits de Tàrraco (segle II). Troballa estructural: Un nou edifici de més de 35 metres que podria estar dedicat al culte de Mitra. Viculació històrica: Es confirma la relació de la propietat amb Caius Valerius Avitus, personatge rellevant de l'època. Polèmica sobre la ubicació del MNAT En la part final, Sada expressa la seva preocupació tècnica davant la proposta de traslladar el museu d'arqueologia a l'edifici del Tabacalera (Tadis). "Des del meu càrrec tècnic, penso que seria un error desubicar el museu del seu context a la Part Alta; ha de fer de motor de coneixement de Tàrraco." Sada cita exemples internacionals (Mèrida, Arles, Alacant) per argumentar que allunyar un museu dels itineraris patrimonials directes en dificulta l'èxit i la funció social.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Les Festes del Barri de Maria Cristina a Tarragona
Descobrint les Festes de Maria Cristina L'episodi de L'Embalat a Tarragona Ràdio ens apropa a la història i programació de les festes del barri de Maria Cristina, una celebració amb un marcat caràcter familiar i comunitari. Antoni Rebull, membre de la comissió de festes, ens guia a través d'unes festes que han sabut mantenir l'essència de barri des de la seva recuperació l'any 1982. Actes Principals i Originalitat El programa destaca diversos elements claus que fan aquestes festes úniques: El Ball de la Reina Maria Cristina: Un sainet o ball parlat satíric escrit per Oriol Grau. Els personatges representen figures històriques del barri: la Reina Maria Cristina, l'arqueòleg Hernández Sanahuja, el Cronista C.C. i el bisbe López Peláez. Guardó Josep Maria Salvador: Un homenatge emotiu a qui va ser l'impulsor de la recuperació de les festes i capità dels Manaies de Tarragona. Activitats Populars: La programació inclou des de sardanes, castells i habaneres fins a noves tradicions com la trobada d'intercanvi de plaques de cava. Un Barri amb Història "Les festes de Maria Cristina sempre s'han caracteritzat per ser unes festes familiars, pròpies d'un barri amb un tarannà de fa molts anys." El barri, conegut antigament com Els Camps, es va formar a principis del segle XX quan la població va començar a sortir de les muralles cap als nous eixamples. El text ressalta que, malgrat que molts joves han marxat, durant les festes tothom torna per sopar al carrer i recuperar el sentiment de comunitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
41'
Reflexions nocturnes: L'art de la salutació
Introducció a la comunicació interpersonal Aquest episodi se centra de manera exclusiva en l'exploració de la salutació formal dins d'un context comunicatiu repetitiu. L'anàlisi se centra en com una expressió tan senzilla pot esdevenir el nucli d'una interacció prolongada. La importància del reconeixement Durant tota la sessió, l'enunciat constant de la frase "Bona nit" serveix per: • Establir un vincle de cortesia i respecte amb l'interlocutor. • Mantenir una presència constant en el temps. • Explorar els límits de la redundància en el llenguatge oral. "Bona nit" Estructura de la interacció La conversa no presenta variacions temàtiques, centrant-se en la consistència del missatge. Aquesta repetició rítmica crea una atmosfera de continuïtat absoluta que defineix tota la intervenció. • Salutació inicial: Establiment del to. • Desenvolupament: Reiteració del missatge principal. • Conclusió: Manteniment de la salutació fins al final.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Expedició científica tarragonina a l'Amazònia boliviana
Investigació al cor de la selva verge boliviana Una expedició formada per vuit especialistes de Tarragona i dos tècnics locals de Bolívia s'endinsa en una de les zones més desconegudes de l'Amazònia, a la vall de Tucabaca. Aquesta missió científica, liderada per Josep Estivill i José Antonio Hermosilla, té com a objectiu explorar un perímetre verge delimitat per quatre rius que s'introdueixen a la muntanya. Característiques de l'expedició Enfocament multidisciplinari: L'equip compta amb biòlegs, geògrafs, topògrafs i antropòlegs per analitzar el terreny des de diversos àmbits. Espelologia en zones inexplorades: Es buscarà catalogar cavitats en formacions geològiques que daten del Precàmbric (2.500 milions d'anys). Connexió amb la NASA: L'agència espacial nord-americana ha facilitat imatges per satèl·lit de la zona, ja que tenen interès en els treballs geològics de la regió. Estil clàssic: Definida com una expedició "del segle XIX", utilitzaran portejadors, animals de càrrega i guies indígenes per moure mitja tona de material per un terreny sense carreteres. "Aquesta és una expedició de les d'abans, del segle XIX, per entrar en un terreny autènticament verge on ningú sap exactament què hi ha." Desafiaments i context local L'expedició ha de fer front a diverses dificultats: 1. Dificultats logístiques: Transport de material científic complex i dependència de la meteorologia (hivern bolivià). 2. Llegendes i creences: Els indígenes locals sovint associen les coves amb la bruixeria o tòpics com la cerca d'or, fet que dificulta algunes exploracions. 3. Situació política: Tot i la inestabilitat recent a ciutats com La Paz, l'expedició manté el suport institucional de les autoritats de Santa Cruz i Roboré. Finalment, l'expedició serveix de sentit homenatge a Roger Grau, membre clau del projecte que va perdre la vida a principis d'any.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Simulació Parlamentària d'Estudiants de la URV
Estudiants de la URV viuen la política des de dins Un grup d'estudiants de dret de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha participat en una simulació d'activitat parlamentària al Parlament de Catalunya. Aquesta experiència, que va durar una setmana, els ha permès adoptar el rol de diputats en un entorn real, treballant en comissions i sessions plenàries. Funcionament i preparació de la simulació L'activitat no es va limitar a la setmana al Parlament, sinó que va comportar una preparació prèvia de sis mesos mitjançant treball a distància i xerrades amb polítics actius del territori. Durant la simulació: Es van dividir en cinc partits polítics ficticis amb ideologies similars a les reals. Van haver de defensar postures sovint oposades a les seves personals per tal de "jugar" al rol de parlamentari. Es van viure situacions de gran intensitat, com ara la negociació d'un govern de coalició i la presentació d'una moció de censura. Lliçons apreses i la realitat de la política Els estudiants han pogut constatar que la feina d'un diputat és molt més complexa del que es percep a través dels mitjans de comunicació. Han destacat aspectes clau com: El pes del treball previ: Gran part de la política real es cou en les comissions i en les negociacions de passadís (o d'alberg, en el seu cas) que no surten a la televisió. La influència dels mitjans: Han après que la premsa sovint marca l'agenda política i que cal ser molt caut amb el llenguatge per evitar distorsions. La disciplina de vot: Van experimentar de primera mà com els portaveus coordinen el vot dels diputats mitjançant senyals visuals al plenari. "Vius en directe allò que moltes vegades sents per la ràdio o veus per la tele, i mentre ets allí al Parlament, ets tu el protagonista." Crítica a l'acumulació de càrrecs Una de les conclusions més reflexives del grup ha estat el qüestionament de l'acumulació de càrrecs. Consideren que la tasca parlamentària és prou exigent com per requerir dedicació exclusiva, criticant que molts diputats actuals compaginin l'escó amb alcaldies o càrrecs orgànics en els partits.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
33'
Roda de premsa sobre Terrescavades i gestió municipal
Conflictes Jurídics i Crítica Política a Tarragona L'alcalde Joan Miquel Nadal repassa diversos temes d'actualitat municipal, centrant-se en la transparència del cas Terrescavades i la relació amb la Generalitat de Catalunya. Homenatge a Josep Maria Requesens Nadal expressa el seu respecte total per la figura de l'exalcalde Requesens, però critica durament l'enfocament del senyor Ballesteros: • Considera un menyspreu reduir el llegat de Requesens a obres menors com un pàrquing o l'arribada de l'aigua. • Reivindica Requesens com l'alcalde que va reinstaurar la democràcia a la ciutat. Anàlisi del cas Terrescavades L'eix central de la compareixença és la discussió sobre la nul·litat del vot d'Àngel Fernández i l'actuació del conseller Nadal: • L'alcalde sosté que, segons la Llei 7/1985, ell era l'únic amb la competència per requerir l'anul·lació del vot. • Acusa el Conseller de la Generalitat de menysprear l'autonomia municipal i cometre una "relliscada jurídica monumental". • Compara la situació amb la de La Roca del Vallès, assenyalant que allà s'ha actuat d'acord amb la llei, a diferència de Tarragona. "Qui tenia que haver pres la decisió d'anul·lar o no el vot del senyor Fernández era jo, d'acord amb la llei." Gestió de Barris i Subvencions Es discuteix la inclusió de Camp Clar en els ajuts de la Llei de Barris: • L'alcalde revela que ja coneixia la concessió feia dos mesos per part del conseller. • Critica el reduccionisme pressupostari (una disminució del 50%) que obligarà l'Ajuntament a assumir la part més important del cost. Ètica, Estètica i Transparència Nadal manté la seva postura de l'any anterior, prioritzant l'ètica i l'estètica per sobre de les disputes legals inicials, tot i que ara promet portar la transparència al fons de la qüestió urbanística.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Històries a la Fresca: Itineraris Nocturns a Tarragona
Descobrint la Tarragona més Insòlita a través de les Històries a la Fresca L'episodi d'avui de L'embalat ens apropa a una iniciativa cultural única impulsada pel Museu d'Història de la Ciutat: les Històries a la Fresca. Aquest projecte busca divulgar el patrimoni monumental de Tarragona d'una manera propera, creativa i, sobretot, adaptada a les temperatures de l'estiu mitjançant activitats en horari de vespre i nit. Els Itineraris Destacats d'Itinere En Jordi Rovira, president de l'entitat Itinere, ens detalla les diverses rutes que permeten redescobrir la ciutat des de perspectives ben diferents: Temps de Guerra: Una de les grans novetats que recupera la memòria històrica de la Guerra Civil. Es focalitza en la supervivència del patrimoni, els refugis i el dia a dia dels ciutadans, evitant el dramatisme excessiu per centrar-se en la vivència quotidiana. Tarragona Llegendària: Un recorregut consolidat per la Part Alta que inclou la muralla, personatges de llegenda que s'apareixen en nits de lluna plena i cases senyorials com Cal Ceu o Casa Castellarnau. Ruta per la Rambla: Un passeig des de la Font del Centenari fins al Balcó del Mediterrani, explicant l'evolució urbanística i arquitectònica de la principal artèria de la ciutat. Secrets i Misteris: Una ampliació del concepte de llegenda que s'endinsa en els carrerons més oblidats i ens parla de fantasmes i curiositats a la vora de la Catedral i la Plaça del Rei. Un Públic Principalment Local Tot i que les visites estan obertes a tothom, l'objectiu principal és el públic local. Rovira destaca que: "És allò que ens agradaria explicar a cau d'orella als tarragonins que ja coneixen la ciutat però que volen aprofundir una mica més." Les rutes es fan majoritàriament en català a causa de l'ús de girs idiomàtics i referències culturals locals que són difícils de traduir, convertint els tarragonins en els millors amfitrions per als seus convidats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Pla integral de reforma del barri de Camp Clar
Llei de Barris: Un impuls econòmic i social per a Camp Clar L'entrevista amb Maria Lluís Expósito, regidora de Serveis Socials de Tarragona, desgrana els detalls de la inclusió de Camp Clar en la segona convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa suposa una inversió total de 15 milions d'euros, finançats al 50% entre el Govern autonòmic i l'Ajuntament. Prioritat a la vessant social davant l'urbanística Tot i que el projecte neix de carteres vinculades a l'habitatge, la regidora emfatitza que l'enfocament de l'Ajuntament és prioritàriament social. Les línies mestres del pla inclouen: Formació i ocupació: Es preveu la creació d'un espai emblemàtic destinat a la capacitació laboral dels joves del barri. Participació ciutadana: El disseny de les accions s'ha realitzat mitjançant el consens amb les entitats i el veïat. Dinamització comunitària: S'aposta per la implicació directa dels veïns per garantir la sostenibilitat de les millores a llarg termini. "Si nosaltres acabem posant faroles i bancs i no formem la gent del barri, el que no tindrem serà la seguretat que aquesta vorera estigui bé d’aquí a cinc anys." Nou servei d'atenció a les violències de gènere A banda de la reforma del barri, s'anuncia un servei pioner de suport a la Guàrdia Urbana que entrarà en funcionament l'1 de setembre. Es tracta d'una assistència presencial realitzada per treballadors socials en franges crítiques (de 19:00h a 01:00h o 02:00h) per atendre víctimes de violència de gènere i altres situacions de risc social de forma ràpida i personalitzada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Concerts a les Muralles: Elisenda Pujals i Marian Márquez
Entrevista a dues joves promeses de la música clàssica En aquesta edició del magazín de Tarragona Ràdio, s'entrevista la soprano Elisenda Pujals i la pianista Marian Márquez amb motiu de la seva actuació en el quart cicle de Concerts a les Muralles, organitzat pel Museu d'Història. Les convidades comparteixen la seva passió per la música, la seva exigent formació i els detalls del concert que oferiran. Formació i Trayectòria Ambdúes artistes han dedicat gran part de la seva vida a l'estudi musical, començant des de molt petites al Conservatori de Vila-seca. Destaquen els següents punts: Dedicació absoluta: La música requereix una constància diària comparable a una jornada laboral. Projecte comú: Malgrat conèixer-se des de la infància i ser amigues properes, enguany han decidit formalitzar aquest tàndem musical professional. Estudis internacionals: Elisenda actualment amplia la seva formació amb un grau superior de cant a l'Haia (Països Baixos), mentre que la Marian continua perfeccionant-se a Barcelona amb el mestre Àngel Soler. El Repertori del Concert Per a la seva actuació a les Muralles, han preparat una selecció que equilibra la solemnitat amb la frescor estiuenca: Primera part: Inclou obres de Brutons (sobre sonets de Foix) i les cèlebres 7 canciones populares de Manuel de Falla. Segona part: Més variada i distesa, amb compositors argentins com Guastavino i Ginastera, a més de peces de Xavier Montsalvatge i Eduard Toldrà. "No puc concebre la meva vida sense la música. Està tan interioritzada que no podria estar d'una altra manera." La Vida del Músic Les intèrprets reflexionen sobre la duresa i, alhora, la gratificació del seu ofici. Subratllen que la confiança personal els permet ser crítiques l'una amb l'altra de manera constructiva, un factor clau per a l'èxit damunt l'escenari. Respecte als nervis, els consideren una forma de tensió positiva que ajuda a mantenir la concentració durant la interpretació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
1h 56min
Crònica Castellera: Diada del 15è Aniversari i Sant Magí
Resum de l'Actualitat Castellera L'episodi d'avui se centra en la retransmissió i anàlisi de la jornada castellera, destacant la celebració del 15è aniversari dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau a la Plaça de la Font de Tarragona. S'analitzen els objectius de les colles locals de cara a Sant Magí i les grans cites de setembre. Actuacions Destacades a Plaça • Colla Joves Xiquets de Valls: Ha exhibit un excel·lent domini tècnic, descarregant un 4 de 8 d'una quadratura gairebé perfecta. Tot i carregar el Pilar de 6, una celebració anticipada de l'aixecador ha provocat la seva caiguda durant la descarregada. • Minyons de Terrassa: Amb el lideratge de Carles Feiner ("el Negre"), la colla ha mostrat la seva ambició tot i patir un intent desmuntat de 4 amb l'agulla per una lesió lleu de l'enxaneta. • Xiquets de Tarragona: Han completat el 3 de 8 a la Riera de Gaià, escalfant motors per a les diades de festa major. Entrevistes i Valoracions Tècniques "De les caigudes se n'aprèn, i aquesta servirà perquè la gent es convenci que el Pilar de 6 el tenen a tocar." — Salvador Ramon, Cap de Colla de la Joves de Valls. • Lideratge i Relleu: Es destaca la importància de castellers veterans com Pere Rico o Albert Grau per guiar les noves generacions en estructures complexes. • Calendari futur: Les colles miren amb optimisme cap a la diada de Sant Fèlix a Vilafranca i la nova diada incorporada a Santa Tecla el 18 de setembre. Seccions Professionals i Patrocinis S'inclouen espais publicitaris relacionats amb la cultura popular, la formació viària i serveis financers a la demarcació de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
1h 57min
15è Aniversari Castellers de Sant Pere i Sant Pau
Resum de la Diada Castellera L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio cobreix la retransmissió en directe de la diada commemorativa del 15è aniversari dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau des de la plaça de la Font. L'actuació compta amb la presència de la colla local, el Xiquet del Serrallo, els Minyons de Terrassa i la Colla Joves Xiquets de Valls. Reportatge Històric Aprofitant un inici amb retard per la calor extrema, s'emet un reportatge sobre la trajectòria de la colla de la camisa verda: • Fundació el 1990 i desvinculació de l'associació de veïns. • L'època daurada (1994-1995) amb el 4 de 8 carregat i l'intent del pilar de 6. • Les crisis internes i la falta de relleu generacional que ha marcat els últims anys. Actuacions per Colla • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Completen una gamma alta de sis amb el 4 de 6 amb l'agulla, el 2 de 6 i el 5 de 6 (molt llarg i patit). Malauradament, no han pogut oferir castells de set pisos per falta d'efectius. • Minyons de Terrassa: Han exhibit la seva veterania amb un 3 de 8 i un 4 de 8 impecables, a més d'un 2 de 7. Han hagut de desmuntar un intent de 4 de 8 amb l'agulla per una caiguda de l'enxaneta. • Colla Joves Xiquets de Valls: Han carregat la torre de 8 amb folre (que s'ha enfonsat al final) i han descarregat amb solvència el 3 de 8. • Xiquet del Serrallo: Han recuperat el 2 de 6, tot i que han deixat en intent desmuntat el seu primer 3 de 7 de la temporada per falta de confiança de la canalla. Actualitat d'altres places Es connecta amb l'actuació a la Riera de Gaià, on els Xiquets de Tarragona han seguit rodant el 3 de 8 de cara a la sortida de la setmana vinent a Mataró, on buscaran la torre de 8. "Aquesta colla té un tronc amb molta experiència, però ens falta la base i la pinya per tornar als castells de vuit."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
L'Operació Pas de l'Estret 2005: El retorn als orígens
El gran viatge de la diàspora magribina L'episodi descriu l'experiència de milers de marroquins i algerians residents a Europa que, durant l'estiu, emprenen un llarg trajecte per retrobar-se amb les seves famílies. Aquest moviment massiu, conegut oficialment com l'Operació Pas de l'Estret (o Operació Marhaba), implica una logística complexa i un gran esforç personal. Logística i rutes del trajecte El viatge es caracteritza per la seva duresa i planificació: Trajectes terrestres: Moltes famílies recorren més de 1.400 quilòmetres des de països com Bèlgica o França, passant per l'autopista AP-7 a Espanya. Descans necessari: Les àrees de servei es converteixen en punts de parada obligatoris on els viatgers aprofiten per descansar, menjar i recuperar forces. Rutes marítimes: Ports com els d'Alacant, Almeria, València i Tànger actuen com a nodes principals, amb un increment significatiu de la freqüència de ferris per absorbir la demanda. Motivacions i tradicions L'objectiu principal és el retrobament amb les arrels i els éssers estimats: Regals i estalvis: Es destaca el costum de portar nombrosos regals (joguines, roba) per a la família que espera al país d'origen. Molts viatgers estalvien durant tot l'any per finançar aquest trajecte. Identitat i orígens: Per als protagonistes, és un retorn als colors, olors i paisatges dels seus avantpassats. "Tot el que s'inverteixi en el trajecte donarà qualitat de vida als familiars que esperen a l'altre costat de l'estret." El retorn Les vacances duren generalment dos mesos, i el retorn cap a Europa es programa a finals d'agost, sempre abans de l'inici del curs escolar dels més petits, tancant així el cicle d'aquest pelegrinatge anual.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
Activitats d'estiu 2005 al Museu d'Història de Tarragona
L'estiu cultural a Tarragona Entrevista a Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni, sobre la programació d'estiu del Museu d'Història de la Ciutat. L'oferta es divideix en tres grans eixos dissenyats per posar en valor la riquesa patrimonial local: 1. Cicles de Concerts i Nits a l'Amfiteatre Concerts a les Muralles: Música clàssica durant el mes de juliol. Les Nits de Minerva: Segona edició d'aquest cicle de música més lleugera a l'agost. Nits a l'Amfiteatre: Una aposta per potenciar aquest monument com a escenari escènic, amb concerts de jazz (Jubilex Jazz Band), l'Orquestra de Guitarres de Barcelona i la Banda Unió Musical. 2. Reconstrucció Històrica Es recuperen i amplien activitats de Tarracó Viva per a aquells que no van poder gaudir-ne al maig. Destaquen: * Sacra Nuptialia i Divòrdium: Representacions didàctiques i teatralitzades sobre els models de matrimoni i el divorci en l'època romana, per mostrar que "els romans ja ho feien". * Elecció d'un alcalde: Recreació de la política local antiga a la Torre de Minerva. * Demostracions militars: Evolució de l'exèrcit romà des de la República fins al Baix Imperi. 3. Visites Guiades i Teatralitzades Clàssics nocturns: La mítica nit a la Casa Castellarnau (amb aforament limitat) i la Tarragona Llegendària. Novetats rellevants: Vila Closa de Tamarit: Gràcies a un acord amb els propietaris privats, es visita per primer cop aquest espai del terme de Tarragona. Temps de Guerra: Una ruta per la Part Alta centrada en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la recuperació de la memòria històrica. Visita a la Rambla: Itinerari que estrena les 44 plaques informatives dels edificis catalogats. "Volem potenciar l'amfiteatre com a escenari d'activitats; la basílica i l'església romànica del seu interior suposen un fons d'escena molt especial per als concerts." Informació pràctica Les activitats són gratuïtes, però cal recollir invitacions a la Casa Castellarnau a partir del dimarts de cada setmana (màxim 2 per persona).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Pep Tuzà i 'Al vostre gust': Shakespeare i els maquis
Entrevista amb Pep Tuzà sobre l'obra 'Al vostre gust' L'actor Pep Tuzà explica els detalls de la nova producció de la comèdia de William Shakespeare, dirigida per Xicomassó, que després d'inaugurar el Festival Grec, comença la seva gira per Catalunya amb parades a Tarragona i al Festival Shakespeare de Santa Susanna. L'obra i la seva raresa Es tracta d'una de les grans comèdies de l'autor anglès, tot i que feia 22 anys que no es representava de forma professional a Catalunya (des de la versió del Teatre Lliure amb Lluís Homar). L'actor suggereix que és menys popular que El somni d'una nit d'estiu, potser per la seva complexitat argumental. Trama i contingut simbòlic L'argument gira al voltant d'un confrontament fratricida per la usurpació d'un ducat, que porta els protagonistes al bosc d'Arden: El contrast: Els personatges de la cort es veuen obligats a conviure amb personatges humils (pastors), facilitant un procés d'autodescoberta. Els valors: L'obra explora la transició de l'ambició i el poder cap a la humilitat i la bonomia. "El que caduca és la forma, però no el contingut. L'ésser humà continua format per aquests laberints interiors." Una posada en escena singular Aquesta versió opta per situar l'acció als anys 40, en plena postguera, fent una analogia visual i conceptual amb els maquis. L'estètica inclou pantalons de tir alt, tirants i americanes creuades, cercant una relació entre el bosc com a refugi dels desterrats de Shakespeare i el refugi de la llibertat dels resistents antifranquistes. El repte de la comèdia Tuzà reflexiona sobre la dificultat d'interpretar Shakespeare en clau còmica. Afirma que la comèdia és més difícil que el drama perquè els motius del riure són molt variats i surrealistes, requerint una precisió molt més alta en l'execució que la tragèdia.