Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1441-1464 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
L'acord laboral a Altadis Tarragona
Context de la negociació d'Altadis L'episodi analitza l'acord assolit entre els treballadors, la direcció de l'empresa i l'Ajuntament de Tarragona per a la factoria d'Altadis (antiga Tabacalera). Després de llargues negociacions, s'ha pactat el manteniment de l'activitat productiva fins al 31 de març de 2007. Detalls clau de l'acord laboral • S'ha aconseguit ampliar el nombre de persones que poden acollir-se a les prejubilacions, passant de les 78 proposades inicialment per l'empresa fins a un total de 214 treballadors. • Podran prejubilar-se aquells que tinguin 50 anys o més amb data límit de desembre de 2007. • Es preveu una reducció de plantilla progressiva: a partir de finals de 2005 quedarà un grup d'entre 80 i 90 operaris per garantir la producció fins al tancament definitiu. Perfils i situacions dels treballadors La negociació afecta de manera desigual segons l'edat i l'antiguitat: • Treballadors propers als 50 anys: Com la Mercedes i la Josefa, que tenen l'opció de prejubilar-se però expressen incertesa i una sensació de buit davant el futur econòmic i familiar. • Col·lectiu de més de 55 anys: Representat pel Manuel Blanco, qui és molt crític amb l'acord per la pèrdua de poder adquisitiu (els percentatges de cobrament han baixat del 70-71% d'anteriors expedients al 65% actual). • Treballadors joves (menors de 50 anys): El cas d'en Jordi Aluja, qui ha de triar entre el trasllat (Logronyo o Alacant), la baixa incentivada o la reubicació en empreses del grup com Logista. Crítiques i controvèrsia "Això és una crònica d'una mort pactada de la fàbrica de Tabacalera de Tarragona." Hi ha un fort malestar per la gestió dels sindicats a Madrid (Comitè d'Intercentres), acusant-los de falta de transparència i de permetre que l'empresa negociés per separat amb les plantes de Sevilla i Tarragona, perdent força col·lectiva.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Anàlisi dels hàbits d'assegurança a Tarragona
Estudi sobre els hàbits i el mercat de les assegurances L'entrevista amb Albert Valero, director de la corredoria del RAC, desgrana les dades d'un estudi recent que analitza com els tarragonins gestionen els seus riscos i la contractació de pòlisses. L'estudi revela diferències significatives tant en la despesa com en la percepció del sector. Despesa i maduresa del mercat Inversió anual: Els tarragonins gasten uns 1.040 euros anuals en assegurances, una xifra similar a la mitjana espanyola (1.090 €) però molt inferior a la mitjana catalana, que se situa en 1.635 euros. Diferencial europeu: Estats com França, Itàlia o el Regne Unit presenten una despesa molt més elevada a causa d'una major consciència del risc i una societat més madura en l'àmbit assegurador. Principals preocupacions: El risc que més angoixa els ciutadans de la demarcació és el de patir un accident de trànsit, una percepció vinculada directament a l'alta sinistralitat de les carreteres de Tarragona. Problemàtiques en la contractació L'estudi destaca fets sorprenents sobre la relació entre els clients i les seves pòlisses: 1. Desconeixement de les cobertures: Un percentatge elevat de la població no sap que té certes assegurances contractades, sovint vinculades a productes bancaris com ara préstecs hipotecaris. 2. Llenguatge complex: Els usuaris perceben els contractes com a enrevesats i de difícil comprensió, cosa que provoca que moltes prestacions no s'utilitzin mai. 3. Confiança limitada: Les companyies asseguradores aproven amb una nota justa (5,1). Els usuaris confien molt més en la figura del mediador com a defensor dels seus interessos davant la companyia. El cost per als joves i la sinistralitat En la part final, es debat sobre l'elevat preu de les pòlisses per als conductors novells: "Si volen pagar menys per l'assegurança, el millor és no tenir sinistres. Els que no tenen sinistres acaben pagant un preu molt ajustat." Valero aclareix que el preu es basa en estadístiques objectives de risc, on els joves tenen una major probabilitat d'accidents segons les dades del sector.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Víctor Bocanegra: Homenatge a Pepe Sales i Retorn Musical
Reivindicació i Retorn de Víctor Bocanegra L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta el nou treball de Víctor Bocanegra, titulat "Bloc de Lídica Dura". Aquest disc no és només un retorn als escenaris després d'anys de silenci, sinó un homenatge profund i emocional a qui va ser el seu company en el grup Bocanegra durant els anys 80, el desaparegut Pepe Sales. L'Herència de Pepe Sales Bocanegra destaca que aquest projecte neix d'un ‐deute emocional‐ cap a l'amic i de la necessitat de posar en valor el seu testament artístic: El disc es basa en les ‐50 cançons de mor i droga‐, lletres de Sales amb una qualitat literària excepcional. Es reivindica la figura de Sales com a símbol de la generació de la contracultura dels 70. L'autor defineix la cançó com una alquímia perfecta entre literatura i música. ‐Més que un exercici de nostàlgia, és una reivindicació d'un passat recent i una revitalització d'unes lletres que són alta poesia.‐ Procés de Creació i Equip El disc ha estat un projecte de llarga maduració, amb un procés que ha durat gairebé deu anys fins a trobar el moment ideal per registrar-lo. Per a aquest treball, s'ha envoltat de músics de primer nivell: Maurici Vilavecchia: Productor artístic i un dels "secrets a veus" de la producció al país. David Xirgu i Hernán Flores: Base rítmica de referència. Joan Vinyals: L'únic vincle directe amb l'antic grup Bocanegra. Filosofia Musical i Directe L'artista confessa que no viu la música de forma "funciònaria", sinó per necessitat biològica. Per a ell, l'estudi és fred (com una fotografia), mentre que el directe és l'acte ritual on resideix la verdadera màgia de la comunicació amb el públic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Stop al tràfic de nens: Realitat i reptes actuals
Anàlisi del tràfic infantil a nivell global Raquel Regueiro, responsable de la campanya Stop al tràfic de nens de la Fundació Tierra de Hombres, ens apropa a una realitat punyent: cada any, entre 1 i 2 milions de nens són víctimes d'aquest tràfic. El fenomen es defineix de manera directa però cruel: "El tràfic de nens és la venda per uns pares i la compra per una persona d'un menor per a la seva explotació." Aquesta explotació pot prendre diverses formes segons el context geogràfic i la demanda: * Explotació laboral en pedreres o agricultura. * Xarxes de prostitució i pornografia infantil. * Mendicitat forçada a les ciutats. * Adopcions internacionals il·legals. Causes i Conseqüències del Tràfic Tot i que la pobresa és un factor fonamental, Regueiro destaca que no és l'única causa. Altres elements com les crisis econòmiques, els conflictes armats, certes tradicions culturals i, sobretot, la manca d'informació de les famílies, faciliten la tasca dels captadors. Pel que fa a les conseqüències, l'impacte és devastador: 1. Físiques: Raquitisme, desnutrició i lesions cròniques per treballs forçats. 2. Psicològiques: Pèrdua de la identitat (canvis de nom), desconfiança absoluta cap a les autoritats i seqüeles d'agressivitat degudes a la manca de vincles afectius. La situació a Europa i Espanya Es trenca el mite que el tràfic és exclusiu d'Àsia o l'Àfrica. Espanya actua sovint com a país de trànsit cap a la resta de la Unió Europea. Un cas paradigmàtic és la ruta entre Albània i Grècia, on milers de nens són enviats a mendicar a causa de la gran diferència de rendibilitat econòmica entre ambdós països. L'experta conclou que encara hi ha una falta preocupant de dades oficials i cal una major cooperació internacional per acabar amb la impunitat dels explotadors.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Temporada a la Fundació La Caixa i l'explotació infantil
Balanç i Nova Temporada a la Fundació La Caixa Lourdes de la Torre, directora del Centre Cultural de la Fundació La Caixa a Tarragona, presenta la nova programació per al curs 2005-2006. Després de fer un balanç positiu de l'assistència i l'impacte social del centre en els seus primers quatre anys, s'han anunciat quatre grans eixos per a la propera temporada: Teatre d'ombres i titelles a la Xina: Una mostra mil·lenària que s'inaugura coincidint amb les festes de Santa Tecla. Max Ernst: Exposició d'il·lustracions, gravats i escultures provinents del museu de Bonn. Primavera Fotogràfica: Una retrospectiva de Willy Ronis, reconegut fotògraf francès. Marco Polo: Una exposició temàtica sobre els grans viatges i rutes històriques. Cicle sobre Pobresa i Explotació Infantil L'actualitat del centre també es marca per l'inici d'un cicle de conferències en col·laboració amb la URV Solidària. L'objectiu és conscienciar la població sobre realitats dures però existents, com el tràfic de nens i la reincorporació de nens soldats a la societat civil, amb la participació d'experts com el missioner Xema Caballero. Anàlisi del Tràfic de Menors Raquel Regueira, responsable de la campanya Stop al Tràfic de Nens, defineix aquest fenomen com una forma d'esclavitud moderna basada en la venda de menors per a l'explotació sexual, laboral o mendicitat. "El tràfic de nens és la venda per uns pares i la compra per una persona per a explotar-lo: treballant, en prostitució o mendigant." Factors Clau i Conseqüències Causes: La pobresa extrema n'és el motor principal, però s'hi afegeixen la falta d'informació de les famílies i les crisis polítiques. Impacte: Els nens pateixen seqüeles físiques (desnutrició, lesions) i, sobretot, psicoafectives, perdent la seva identitat i la confiança en l'entorn. Geopolítica: Els països pobres actuen com a ofertants, mentre que els països occidentals en són els receptors o demandants.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
La Festa de la Birbada a Deltebre: Tradició i Fang
La Tradició del Cultiu de l'Arròs al Delta L'episodi explora la Festa de la Birbada a Deltebre, una de les tres etapes crucials del cicle tradicional de l'arròs, juntament amb la plantada i la sega. Aquesta celebració no només és un acte lúdic, sinó una forma de recuperar i dignificar una feina històricament feixuga realitzada enmig del fang i l'aigua. En què consisteix 'Birbar'? Birbar és l'acció d'extreure manualment les males herbes que dificulten el creixement de l'arròs. L'expert Josep Bartomeu detalla alguns aspectes clau: Espècies a eliminar: Es busquen herbes com la junça (o xufa), el mill, la gram, la gret i la llengua d'oca. Processos complementaris: Cegar vores: Arrencar les herbes dels malecons que limiten les parcel·les. Esmillar: Treure el mill quan l'arròs ja és gran, aprofitant que aquesta herba sobresurt per la seva alçada. Transició tecnològica: Tot i que actualment s'utilitzen herbicides, la festa manté viu el mètode manual i tradicional. Una experiència Sensorial i Terapèutica La jornada convida els visitants a entrar als arrossals descalços. Segons Bartomeu, caminar pel fang és una experiència: Lúdica i especialment atractiva per als nens. Terapèutica, pel contacte directe amb la natura i els elements del Delta. "Terra d'arròs, terra de fang, homes i dones, tots van al camp. Aigua als genolls, mig estacats." El Valor de la Cultura Catalana El text reivindica que aquestes pràctiques, sovint percebudes com a exòtiques o llunyanes (pròpies d'Àsia o Àfrica), són en realitat cultura catalana autòctona. La festa té com a objectiu: Educar les noves generacions perquè no perdin les arrels. Promocionar Deltebre com un destí de turisme cultural, de salut i d'aire lliure. Valorar l'esforç històric dels colons del Delta que van treballar en condicions dures.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2'
Homenatge i reflexions de l'exalcalde de Tarragona
Reconeixement i Agraïment Institucional L'exalcalde de Tarragona expressa la seva profunda il·lusió en rebre el pin d'or de l'agrupació. Tot i que confessa que normalment no és partidari de les distincions i honors personals, ha acceptat aquest reconeixement pel seu fort vincle amb el partit, afirmant que sense aquesta institució ell no hauria arribat a ser res en la política. Destaca que el gest dels seus companys, recordant-lo després de tant de temps, té un valor emocional significatiu. "Sense el partit ja n'hauria estat res, i per tant, ja estic molt agraït." Balanç de l'Etapa a l'Alcaldia Pel que fa a la seva trajectòria de deu anys al capdavant de l'ajuntament, el protagonista prefereix mantenir-se en un segon pla i no jutjar la seva pròpia gestió. Considera que: La seva opinió seria inevitablement partidista. Correspon a la ciutadania i al pas del temps valorar si la seva etapa va ser positiva per a la ciutat. És la història qui ha de dictaminar l'èxit o el fracàs de les seves polítiques. Identitat i Visió de Ciutat En la seva faceta actual vinculada a la recerca històrica, defineix la seva relació amb Tarragona de manera crítica i oberta. Tot i haver nascut al carrer Major, rebutja l'etiqueta de tarragoní "de socarrel" entesa com un tancament localista. Defensa una Tarragona oberta que formi part d'un projecte de país més gran, allunyada de l'autocomplaença de qui creu que la seva ciutat és la millor del món sense mirar cap a fora. Es defineix com un tarragoní predisposat al diàleg i a la relació amb els de fora, posant l'accent en el progrés col·lectiu més que en la glòria localista.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
27'
Esport i Salut: Combatre l'estrès amb activitat física
L'Activitat Física com a Eina de Benestar En aquesta edició de l'espai de salut del Patronat Municipal d'Esports, la professora de psicologia i llicenciada en Educació Física, Maria Carmen Pérez, ens explica com l'esport no és només una qüestió estètica, sinó una necessitat biològica per gestionar l'estrès i l'ansietat. Els Beneficis Químics i Biològics L'activitat física regular provoca canvis objectius i mesurables en l'organisme: • Producció d'endorfines: Substàncies químiques que actuen com neurotransmissors (serotonina i noradrenalina) oferint un efecte analgèsic natural similar a la morfina. • Millora del sistema immunitari: Les persones actives emmalalteixen menys que les sedentàries. • Increment de l'autoestima: Ajuda a millorar la percepció d'un mateix i la qualitat de la son. "L'exercici no és una percepció subjectiva, és un canvi químic real al cervell que ens fa estar millor." Tipus d'Activitat i Personalitat L'elecció de l'esport ha d'anar lligada a la forma de ser de cada individu. Segons la resposta a l'estrès (sobreexcitació o depressió), es recomanen diferents enfocaments: • Activitats Wellness: Ioga, tai-txi o pilates per a qui necessita un component mental. • Activitats Vigoroses: Aeròbic o esports d'alta intensitat per canalitzar l'adrenalina. • Activitat Quotidiana: El simple fet de caminar 30 minuts o pujar escales ja és beneficiós. Riscos i Trastorns: La Vigorexia S'adverteix sobre el perill de passar de l'extrem del sedentarisme a l'obsessió. La vigorexia es defineix com un trastorn on la persona esdevé dependent de l'exercici, sovint impulsada per una baixa autoestima o una obsessió per l'estètica muscular. Això pot derivar en sobrecàrregues físiques i irritabilitat extrema si no es pot entrenar. Una Rutina per a Tothom Per finalitzar, es proposa un "despertar articular" de només 5 minuts: 1. Mobilització de peus i turmells. 2. Rotació de genolls i malucs. 3. Moviments d'espatlles i braços. 4. Estirament suau del coll i cervicals. L'objectiu final és el respecte per un mateix i entendre que el cos és l'únic envàs que tindrem tota la vida.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Campanya Estima't Molt: Prevenció i Protecció Solar
Prevenció de Riscos Solars a l'Estiu L'entrevista presenta la campanya "Estima't Molt", una iniciativa del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos amb la col·laboració del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, Isdin i la Creu Roja. L'objectiu principal és la prevenció de riscos mitjançant la informació i l'assessorament directe a la població. Conceptes Clau de Protecció Radiacions Nocives: S'alerta sobre els perills dels rajos ultraviolada A (envelliment i bronzejat ràpid) i ultraviolada B (cremades i eritemes). El Capital Solar: Amàlia Oliete destaca que cada persona neix amb una capacitat limitada per prendre el sol al llarg de la vida. > "El que la nostra pell es degeneri està molt relacionat amb la quantitat de sol que s'ha pres fins als 10 anys." Aplicació Correcta: La protecció s'ha d'aplicar 30 minuts abans de l'exposició i renovar-se constantment, especialment després de banyar-se. Recomanacions i Grups Sensibles Nens: No es recomana l'exposició directa abans dels 3 anys i, en cas de fer-ho, sempre a l'ombra i amb factor màxim. Medicació: Persones que prenen antibiòtics o antihistamínics han de vigilar especialment per possibles reaccions. Hores Crítiques: Cal evitar l'exposició entre les 14:00 h i les 16:00 h. Assessorament Personalitzat: Es convida a tothom a visitar la seva farmàcia per determinar el seu fototipus de pell i escollir la textura i el factor adequat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
Protesta sindical per falta de policies a Tarragona
Conflicte sindical per la seguretat a Tarragona El sindicat Unió Federal de la Policia (UFP) ha anunciat un calendari de mobilitzacions a la província de Tarragona per denunciar la greu manca de mitjans i d'efectius personals. Manuel Muñoz, secretari provincial del sindicat, vincula la cancel·lació d'aquestes protestes a l'èxit d'una reunió imminent amb el subdelegat del govern, Joan Maria Abelló. Principals reclamacions del sindicat Dèficit de personal a l'Aeroport de Reus: Es denuncia que el volum de passatgers (quinze vegades la població de Reus anualment) no està cobert per un nombre suficient de policies en les escales bàsiques. Seguretat ciutadana sota mínims: Especialment durant els dies festius i en punts crítics com el Port de Tarragona. Condicions laborals deficients: Incompliment dels torns establerts i manca de planificació en els serveis. Gestió econòmica qüestionable: Muñoz critica l'ús de dietes elevades per a comandaments en comissió de serveis en lloc de contractar nous agents. Declaracions destacades "Sembla que en aquest país han de morir alguns policies i ciutadans perquè després es prenguin mesures." Previsions de mobilització Si no s'arriba a un acord per incrementar la plantilla en uns 20 o 30 agents per a les noves comissaries de l'aeroport i el port, les concentracions començaran demà mateix davant la Subdelegació del Govern amb el suport d'UGT i associacions de veïns.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
La Setmana Cantant: Cant coral i obertura a la ciutat
La Setmana Cantant de Tarragona La Setmana Cantant es presenta com un esdeveniment clau per a la dinamització de la música coral a Tarragona. L'objectiu principal és reunir cantaires d'arreu per treballar sota la direcció de mestres internacionals i oferir el resultat d'aquest aprenentatge a tota la ciutat. Organització i participació L'esdeveniment compta amb uns 300 inscrits. L'organització recau en l'Associació Cor-Ciutat de Tarragona, amb un nucli actiu d'unes 12 persones. Es fomenta la col·laboració entre els diversos cors de la ciutat, facilitant els assajos i la participació conjunta. Obrir les finestres del cant coral Un dels punts més destacats és la voluntat de trencar amb l'endogàmia habitual del món coral amateur. Sovint, els concerts es limiten a un cercle familiar, però la Setmana Cantant busca: Professionalització i qualitat: Portar cors d'alt nivell i directors experts per elevar el llistó musical. Obertura al públic: Realitzar tastos musicals gratuïts en diversos patis de la ciutat per arribar a tot el públic en general. Grans formats: Permetre la interpretació d'obres que, per la seva complexitat o pel volum d'efectius necessaris (com el Te Deum de Kodály), un cor sol no podria afrontar. "Els cors necessiten obrir molt les finestres i passar molt d'aire fresc per no ser un món tancat." L'essència del certamen és, per tant, l'aprenentatge compartit i la democratització de la música coral de qualitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Llenguata de drogues a Tarragona: Operacions i dades actuals
Increment del tràfic d'haixix al litoral tarragoní L'entrevista amb el tinent Miguel Jiménez, de l'equip contra la delinqüència organitzada i antidroga de la Guàrdia Civil, confirma un augment significatiu de les operacions policials a les costes de Tarragona. Aquest fenomen s'explica per diversos factors estratègics i tècnics: Desplaçament de les rutes: El tràfic, que tradicionalment es concentrava a Andalusia, s'està desplaçant cap al Llevant i Catalunya a causa de la pressió policial. Millora tecnològica: Les xarxes de narcotràfic utilitzen embarcacions amb motors més potents i major autonomia, permetent trajectes molt més llargs des del nord d'Àfrica. Zones calentes: El Delta de l'Ebre es considera una zona crítica a la demarcació per la seva baixa densitat de població i la complexitat del terreny, que ofereix una major impunitat inicial. Gestió de les intervencions i dades econòmiques Les xifres proporcionades pel tinent reflecteixen una activitat intensa durant l'any en curs: L'any 2004 es van intervenir 25 tones d'haixix, mentre que en el que portem d'any ja se n'han superat les 21 tones. El valor de mercat és extremadament elevat, amb un preu oficial d'uns 1.300-1.400 euros per quilo d'haixix. La droga incautada, un cop analitzada i amb autorització judicial, es destrueix totalment. El factor estacional i la seguretat Jiménez destaca que l'estiu sol ser una època més complexa per als narcotraficants degut a l'alta ocupació de les platges per banyistes, tot i que Tarragona, com a centre turístic, requereix una vigilància especial per altres tipus de delictes en zones residencials. "Cada un procura ser bo en el que treballa i els traficants adopten les seves mesures de seguretat; són operacions complexes que requereixen paciència i discreció."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
20'
Salah Jamal: Literatura, cultura i el drama de Palestina
Salah Jamal i la riquesa cultural de Palestina L'entrevista a l'intel·lectual Salah Jamal —escriptor, metge i historiador— posa de manifest la necessitat de parlar del poble palestí més enllà del conflicte bèl·lic. Jamal destaca que, malgrat la imatge mediàtica associada al terrorisme, Palestina posseeix una cultura vibrant plena de literatura, humor i tradicions que sovint queden eclipsades per la violència. Cultura i compromís: Un vincle indissociable Durant la conversa, s'explora com la realitat política amara totes les facetes de la vida creativa: Literatura compromesa: Jamal afirma que avui és impossible fer literatura palestina sense compromís social. Fins i tot en àmbits com la gastronomia, el patiment del poble es fa present. Evolució del folklore: Les figures mitològiques tradicionals com el gul (el bruixot) han estat substituïdes en l'imaginari infantil per la figura del soldat o el tanc, reflectint el trauma generacional. Resistència creativa: Malgrat els tancaments i la manca de continuïtat per les restriccions militars, el poble palestí manté el teatre i les arts com a forma de no rendir-se. Errors de percepció a Occident Jamal critica durament la tendència occidental a simplificar el món àrab i musulmà: "Fiquen en el mateix sac un d'Indonècia, un de Pakistan i un d'Iran... fan una barreja d'idees i conceptes que els mitjans de comunicació sovint alimenten." L'autor remarca que països com Iran o Turquia no són àrabs, i que l'heterogeneïtat del món musulmà és ignorada per un subconscient europeu que homogeneïtza realitats molt diverses. La situació política actual Finalment, l'entrevista aborda la realitat de la retirada de Gaza i la construcció dels murs: La retirada de Gaza és vista amb escepticisme, ja que es descriu com la creació d'una gran presó a l'aire lliure amb un nou mur marítim. Jamal denuncia que, mentre es parla de Gaza, a Cisjordània s'amplien les colònies i s'enllesteix el mur de Jerusalem, ignorant les condemnes de la comunitat internacional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Les Festes Majors de l'Albada: Il·lusió i Solidaritat
Les Festes Majors del Barri de l'Albada En aquesta edició del programa L'Embalat de Tarragona Ràdio, visitem el barri de l'Albada, una de les zones més joves de Ponent, per conèixer els detalls de la seva propera Festa Major. El barri, amb una mitjana d'edat de 26 anys, destaca per la seva gran energia i voluntat de créixer dins la ciutat. Una Programació de Luxe i Solidària L'organització ha aconseguit un cartell d'artistes de gran nivell, més propi d'una gran ciutat que d'un barri novell: Divendres: Gran revetlla amb l'Orquestra Osiris i el concert de Los Manolos. Dissabte: La Nit Popular i Solidària, que inclou actuacions de Los Xalanes, Fundació Ni Manera, el debut del jove Ninín i el plat fort: Lolita Flores. "L'Albada endavant. Sempre." Caràcter i Solidaritat del Barri El President de la Comissió de Festes, Daniel Juárez, subratlla la importància de l'esdeveniment: Solidaritat: La recaptació de la barra del dissabte es destinarà a una clínica a Tegucigalpa (Hondures). Integració: El barri està format per veïns procedents de diversos punts de Tarragona (Bonavista, Campclar, Sant Pere i Sant Pau), creant un nou nucli familiar ple d'il·lusió. Esforç Col·lectiu: La contractació d'artistes de renom ha estat possible gràcies a la negociació constant amb administracions i empreses, impulsada per la il·lusió de la comissió. Finalment, es convida a tota la ciutadania de Tarragona a participar-hi, reivindicant que l'Albada vol ser un referent a la zona de Ponent malgrat algunes mancances urbanístiques encara pendents de resoldre.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
32'
Actualitat de Tarragona: Acord Tadis i Futur Urbanístic
L'Acord Històric per la Tabacalera (Altadis) L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, detalla l'acord assolit amb l'empresa Altadis per resoldre el conflicte laboral i patrimonial de l'antiga fàbrica de tabacs. Aquest pacte permet que la ciutat recuperi uns 35.000 metres quadrats d'edificis històrics i solucioni la situació de prejubilació dels treballadors. Destí de l'Espai recuperat • L'edifici noble es perfila com la futura seu del Museu Nacional Arqueològic. • Es projecta la creació d'una illa cultural i de lleure que connecti amb la necròpolis. • L'operació urbanística preveu la construcció d'unes 400 vivendes, de les quals un 20% seran de Protecció Oficial (VPO). "L'edifici de la Tabacalera passa a ser propietat de la ciutat de Tarragona amb totes les seves instal·lacions, i això suposa recuperar una quantitat enorme de metres quadrats al vell mig de la ciutat." El Nou Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) Nadal defineix el nou planejament com a sostenible i prudent. L'objectiu és limitar el creixement de la ciutat per no perdre qualitat de vida, fixant un sostre orientatiu de 175.000 habitants per evitar la massificació. Projectes Estratègics de Futur • Front Fluvial i Marítim: Es pretén recuperar l'eix del riu Francolí i la façana marítima com a zones ciutadanes. • Trasllat de la CLH: Amb el nou pla, la Companyia Logística d'Hidrocarburs abandonarà la seva ubicació actual al front fluvial en un termini de 2 a 4 anys. • Terrascavades: L'alcalde manté la polèmica sobre la paralització d'aquest sector i anuncia noves revelacions sobre les responsabilitats polítiques de la Generalitat. Relacions Polítiques i Crisi de la Immigració L'alcalde critica obertament la gestió del Tripartit a la Generalitat, acusant-lo d'inestabilitat. També carrega contra certs representants socialistes a Madrid per, segons ell, fer "boicot" a projectes clau com la transformació de la N-340. Finalment, Nadal fa un advertiment sobre la immigració, subratllant que les inversions com la Llei de Barris (que beneficiarà Camp Clar) no seran efectives si no s'estableixen quotes o límits d'arribada per evitar futures crisis socials en moments de recessió econòmica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Història i tradició a les festes del Barri del Carme
Les Festes del Barri de la Verge del Carme de Tarragona En aquesta edició del programa L'Embalat de Tarragona Ràdio, s'entrevista a Josep Alegret, president de l'Associació de Veïns del Barri de la Verge del Carme, amb motiu del 20è aniversari de les seves festes. Origen i Evolució de l'Associació Fundació: Les festes van néixer fa 20 anys arran d'una reunió de diversos veïns al Bar Tarragona del carrer Mallorca. Legalització: Un any després de la primera celebració, es va constituir formalment l'Associació de Veïns, que ja suma 19 anys d'activitat. Caràcter del barri: El barri ha crescut amb noves zones (vial Vidal i Barraquer, Manuel de Falla, etc.), on viu gent jove que, per motius laborals, té més dificultats per integrar-se en la vida associativa que la gent gran. Actes Destacats i Tradicions Les festes es basen en la familiaritat i la convivència, mantenint una estructura tradicional que inclou: El Pregó: L'acte que dona realç i inici oficial a la festivitat. Cercavila Infantil: Amb la presència dels gegants, els llons de la ciutat (gran i petit) i els nans. Cultura Popular: Destaca la participació d'una colla castellera i el ball de bastons. Processó de la Verge: L'acte més solemne del diumenge, on la cercavila es transforma en processó amb l'acompanyament del rector de l'Església de Santa Clara i la imatge de la Verge. "Quan surt la Verge, la cercavila es converteix en una postura més sèria, esdevé una processó que omple de gom a gom l'església de Santa Clara." Participació i Convivència Alegret destaca que, tot i que el programa inclou xocolatades i revetlles, el públic principal és la gent de mitjana edat i gent gran (a partir de 45-50 anys). El president fa una crida a la participació global, convidant a tothom a gaudir de l'atenció i l'hospitalitat dels veïns del barri durant l'estiu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Josep Andreu: Balanç d'infraestructures i política a Tarragona
Balanç i Futur de les Infraestructures a Tarragona El diputat d'Esquerra Republicana al Congrés, Josep Andreu, analitza l'estat actual de les inversions i la política estatal que afecta directament les comarques tarragonines. Durant l'entrevista, destaca un canvi substancial en la gestió del govern central respecte a legislatures anteriors. Infraestructures Viàries i Ferroviàries Mobilitat gratuïta: Es treballa en la creació d'una xarxa d'autovies gratuïtes com a alternativa als peatges, destacant el segon cinturó de Tarragona i l'autovia de la Plana. Eix Mediterrani: S'ha aprovat la licitació de trams clau entre Cambrils i Vila-seca, facilitant la circulació de doble via i eliminant el pas de trens pels nuclis urbans de Miami Platja, Cambrils i Salou. Connexió Interior: Es preveu l'aprovació del projecte de l'autovia Tarragona-Montblanc pel setembre. Alta Velocitat (TGV): L'arribada del tren de gran velocitat i l'entrada en servei de l'estació del Camp es consideren fites imminents per a l'any vinent. Estratègia Política i Model d'Estat Andreu subratlla la importància d'abandonar el concepte radial de Madrid per passar a una xarxa mallada que prioritzi els eixos Mediterrani i de l'Ebre. Altres punts clau inclouen: Descentralització: La necessitat de participar en la gestió dels aeroports, allunyant-se del model centralista d'AENA. Estabilitat parlamentària: La relació amb el govern de Rodríguez Zapatero i el futur debat sobre l'Estatut i el model federalitzant. "A la demarcació de Tarragona podem estar força contents; estem avançant molt sèriament en infraestructures amb una inversió que multiplica per cinc la de la legislatura anterior."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
39'
La Setmana Cantant i l'Orquestra de Barcelona al FET 2005
Presentació de la Setmana Cantant L'episodi se centra en la celebració de la Setmana Cantant de Tarragona, un esdeveniment que arriba a la seva quarta edició amb un format trianual. Aquest certamen, organitzat pel Cor Ciutat de Tarragona, reuneix a més de 300 cantaires i diversos directors de prestigi internacional. Objectius i filosofia • Obertura cultural: L'esdeveniment pretén trencar l'endogàmia del món coral, obrint les portes al públic general i a altres formacions. • Formació i docència: S'organitzen tallers especialitzats durant els matins on els participants treballen repertoris específics (música cubana, sacra anglesa, etc.). • Socialització: Es destaca el paper dels cors com a motors culturals i espais de trobada per a aficionats de totes les edats i procedències. Programació i concerts destacats El festival ofereix una varietat de gèneres i estils que barregen la tradició local amb la internacional: • Concert de clausura: S'interpretarà el Te Deum de Zoltán Kodály al Camp de Mart, amb la participació de 300 veus i la Barcelona Sinfonietta. • Cors internacionals: Participació de formacions d'Islàndia, Argentina, Veneçuela i Algèria. • Gospel: Concert especial de Soweto Gospel Choir com a proposta més popular i vitalista. "Els cors necessiten obrir molt les finestres i passar molt d'aire fresc per no ser un món tancat." Entrevista amb Enrique Diemecke (OBC) La segona part del programa inclou una conversa amb el director de l'OBC, qui demà estrenarà l'obra guanyadora del Premi Ciutat de Tarragona: • The Stained Glass Island: Una obra de tall modern inspirada en un poema d'Oskar Kokoschka. • Repertori eclèctic: El programa de l'OBC inclou tres segles de música, des de la Cinquena de Beethoven fins a obres contemporànies del segle XXI. • Repte acústic: El director comenta les dificultats de passar d'un assaig en teatre a un concert a l'aire lliure al Camp de Mart.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Música entre Pedres: Cicle de Concerts a les Muralles
Música, Patrimoni i Màgia a Tarragona Tarragona Ràdio presenta el nou cicle de concerts organitzat pel Museu d'Història de Tarragona i coordinat per Radomons. Aquesta iniciativa busca fusionar la riquesa del patrimoni arqueològic de la ciutat amb propostes musicals de qualitat, creant una experiència sensorial única en espais històrics. L'Estrena: Orquestra de Cambra de Vila-seca L'obertura del cicle corre a càrrec de l'orquestra dirigida per Evelio Tieles. Els punts clau d'aquesta actuació inaugural són: * Protagonisme del talent jove: L'actuació compta amb solistes com el violinista Lluís Castant i el violoncel·lista Jesús Miralles, qui destaquen la motivació que suposa tocar en un entorn tan emblemàtic. * Repertori Barroc: S'interpretaran obres mestres de Vivaldi i Bach, seleccionades específicament per fer brillar els instruments de corda. * L'entorn: El director subratlla que la sonoritat de les Muralles sota el cel nocturn aporta un "moment poètic" inigualable. Estructura del Cicle d'Estiu L'oferta musical es divideix en tres vessants diferenciades segons l'estil i l'espai: 1. Concerts a les Muralles: Centrats en la música clàssica i la solvència de músics del territori. 2. Nits a Minerva: Un espai per a estils més moderns com el jazz, els fados, el tango contemporani i la música popular cubana. 3. Nits a l'Amfiteatre: Formacions de gran format, incloent swing, jazz dels anys 20-40 i l'actuació de l'Orquestra de Guitarres de Barcelona. Informació Pràctica "No cal ser un expert per gaudir d'aquestes propostes; l'ambient enamorarà la gent i els permetrà descobrir noves músiques." Gratuïtat: Tots els concerts són gratuïts. Entrades: Cal recollir invitacions prèvies a la Casa Castellarnau (seu del Museu d'Història) a causa de l'aforament limitat dels espais monumentals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
Entrevista a Enrique Diemecke: L'estrena a Tarragona
Entrevista amb el director d'orquestra Enrique Diemecke El prestigiós director d'orquestra Enrique Diemecke detalla els secrets del concert que tindrà lloc al Teatre Auditori del Camp de Mart a Tarragona. L'esdeveniment destaca per l'estrena mundial de l'obra de Paolo Boggio, guanyadora del Premi Ciutat de Tarragona. L'estrena mundial: Stained Glass Island L'obra central del programa, composta per Paolo Boggio, es defineix per les següents característiques: Inspiració literària: Es basa en la poesia d'Óskar Kokoschka, centrant-se en conceptes i atmosferes més que en una descripció literal. Estil sonor: De tall modern i expressionista, l'obra busca contrastos de moviment i sonoritats evocatives. Influències subtils: Tot i la seva modernitat, conté referències gairebé imperceptibles a clàssics com Bach i Monteverdi. "Estem descobrint l'obra en essència; moltes coses s'han d'ajustar quan es treballa amb una orquestra real en comparació amb el que el compositor té al cap." Un programa que abraça tres segles Diemecke proposa un repertori eclèctic que busca l'equilibri entre la tradició i la innovació, cobrint tres èpoques ben diferenciades: Segle XVIII: La Cinquena Simfonia de Beethoven, un clàssic universal que Diemecke considera un repte d'aproximació personal. Segle XX: Sensemayá, de Silvestre Revueltas, que aporta el llenguatge nacionalista llatinoamericà. Segle XXI: L'obra contemporània de Boggio. Col·laboració amb l'OBC i reptes tècnics El director destaca la bona sintonia amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Tot i això, assenyala la dificultat de passar d'un assaig en un teatre tancat a una representació a l'aire lliure, on el balanç sonor depèn sovint de l'enginyer de so i de la microfonia més que de la batuta del director.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Josep Maria Rosselló obre el seu taller a nous creadors
El taller de Josep Maria Rosselló: un nou espai per a l'art a Tarragona L'artista tarragoní Josep Maria Rosselló ha decidit transformar el seu taller personal, situat a la Baixada Peixateria número 27, en un espai expositiu obert a altres creadors. Aquesta iniciativa neix amb la voluntat de compartir el seu lloc de treball i oferir una plataforma per a projectes artístics de petit format, tant de figures consolidades com de talents emergents. L'exposició inaugural: Guillermo Marín El primer artista a participar en aquesta experiència és Guillermo Marín, amb la mostra titulada Espirocantos Quadrangulares. Es tracta d'una sèrie de: Cal·ligrames que juguen amb els marges del paper i el buit. Poemes quotidians i lletres capitulars amb un estil proper a l'art conceptual. Signes i imatges que conviden a una reflexió sobre la paraula escrita. Una experiència artística singular L'espai no funciona com una galeria convencional. El taller manté la seva essència de lloc de creació activa, i per això les visites han de ser concertades. Rosselló destaca que la seva idea és generar sinergies i un intercanvi de coneixements entre artistes. "No seran visites obertes al públic, sinó que són visites concertades, perquè jo he de seguir fent la meva feina." Art efímer i quotidianitat Un dels elements més cridaners de l'estat actual del taller és el cadàver exquisit pintat directament sobre les rajoles del terra. Es tracta d'una obra col·lectiva i efímera que els visitants trepitgen en entrar, desafiant la noció tradicional de l'art com a objecte intocable. L'artista també reflexiona sobre la capacitat de l'art per provocar i donar un nou significat a objectes d'ús quotidià, defensant que l'activitat cultural a Tarragona existeix i és vibrant, malgrat les crítiques dels qui no participen en la vida social de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
20'
Balanç polític i inversions a Tarragona amb el diputat Josep Maldonado
Balanç del període parlamentari segons CiU El diputat de Convergència i Unió (CiU), Josep Maldonado, analitza l'últim període de sessions al Congrés dels Diputats amb una valoració crítica cap a la gestió del govern de Zapatero. Maldonado defineix l'acció governamental amb dues paraules: tensió i buidor. Crítica a la gestió del PSOE L'entrevistat destaca que, malgrat el talante i les formes amables de José Luis Rodríguez Zapatero, les mans del govern estan "buides" pel que fa a fets concrets: Manca d'inversions: Maldonado denuncia una paràlisi en obres noves i que només s'està acabant el que ja va planificar el govern anterior. Inestabilitat en els missatges: Posa com a exemple la política nuclear, on el govern ha passat de prometre el tancament de centrals a plantejar moratòries per pressió dels socis. Política de façana: Considera que s'han prioritzat temes socials mediàtics (com el matrimoni homosexual) però s'ha descuidat la política econòmica i d'infraestructures. La situació de Tarragona i la inversió territorial Un dels punts centrals de l'entrevista és el tractament que rep la demarcació de Tarragona per part de l'Estat i la Generalitat: Sectarisme polític: El diputat acusa els governs actuals de castigar Tarragona pel fet de ser una ciutat governada per CiU. Projectes pendents: Critica l'absència de suport a la façana marítim-terrestre i el desinterès per compensar el territori pel desmantellament de Vandellòs I i la pèrdua de l'oficina de l'ITER en favor de Barcelona. Infraestructures: Argumenta que les obres de la variant de la N-340 són herència de la legislatura anterior i no mèrit del PSOE. El clima polític a Madrid Maldonado descriu un escenari de gran enfrontament entre els dos grans partits estatals: "Tu els veus al Congrés de Diputats i sembla que estiguin donant-se bufetades matí, tarda i nit." D'una banda, el PP no hauria acceptat la derrota electoral i manté una actitud prepotent. De l'altra, el PSOE encara actua amb mentalitat d'oposició i utilitza el dolor de les víctimes (com en el cas del Iak-42) per erosionar el rival polític. Perspectives per al 2006 De cara al proper curs, CiU es compromet a presentar una proposta de pressupostos realista i seriosa per evitar que Catalunya deixi de ser el motor econòmic de l'Estat i passi a ser un simple vagó de cua.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Festes del Quadre de Santa Rosalia a Torredembarra
Les Festes del Quadre de Santa Rosalia L'episodi d'avui del programa L'Embalat es trasllada a Torredembarra (Baix Gaià) per descobrir els orígens i els actes de la seva Festa Major Petita, coneguda com les Festes del Quadre de Santa Rosalia, que se celebren cada 15 de juliol. Origen Històric i Llegenda La festivitat té un fort component històric i religiós que es remunta al segle XVIII: La Pesta: La vila patia una epidèmia de pesta quan un pelegrí va arribar al carrer Ample. El Miracle: El pelegrí va aconsellar portar un quadre de Santa Rosalia des de Tarragona. Mentre es passejava la imatge pels carrers, la malaltia va desaparèixer de forma simultània. Tradició: Des d'aleshores, la processó del 15 de juliol rememora aquest fet amb el trasllat del quadre. Novetats i Actes Destacats de l'Edició Gerard Siuró, president del Patronat de Turisme, detalla la programació d'enguany: Canvis en el Seguici: En la processó de la tarda ara surt la majoria del Seguici Festiu, millorant el format d'anys anteriors. Gaià Sound: Una nova iniciativa lúdica. Es tracta d'un concurs de maquetes per a grups musicals del Baix Gaià; el guanyador tocarà per la Festa Major de setembre. Cultura Popular: Destaca la cercavila de foc del dia 14 (amb diables i bèsties com la Virgília i la Mulassa), la batucada i el concert del grup Gertrudis. Àmbit Mariner: El dissabte se celebra la Mare de Déu del Carme al barri de pescadors, amb processó de barques i focs artificials. Aniversari Casteller: Els Nois de la Torre celebren el seu 30è aniversari amb una diada castellera on participen els Castellers de Vilafranca i els Capgrossos de Mataró. "És una festa que barreja molt tradició i festa. Si vols festa, vine a Torredembarra."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Victoria japonesa al Concurs de Focs de Tarragona
Tamaya Kitahara guanya el primer premi L'edició del Concurs de Focs Artificials Ciutat de Tarragona ha proclamat com a guanyadora la pirotècnia japonesa Tamaya Kitahara. La companyia ha obtingut el Trofeu Venus, dotat amb un premi de 8.000 euros, i l'adjudicació dels espectacles pirotècnics per a les festes de Santa Tecla. Claus de la valoració del jurat Segons ha explicat Izaskun Estondoa, membre veterana del jurat, l'espectacle va destacar per diversos motius tècnics i artístics: Combinació d'elements: Es va valorar positivament l'ús de foc aeri barrejat amb foc sobre l'aigua. Ocupació de l'espai: La capacitat de la companyia per omplir l'entorn visual de la ciutat. Adaptació al gust local: Tot i ser una empresa nipona, van saber oferir un ritme i una potència sonora més propis del Mediterrani. Estil pur vs. Adaptació cultural Durant l'entrevista s'ha generat un debat interessant sobre la identitat de la pirotècnia segons el seu origen: "A mi m'agradaria veure un foc japonès tal com ells el farien allà; és com si en un japonès et fessin una paella." Izaskun Estondoa defensa una visió més romàntica i pura de l'art pirotècnic, preferint que les empreses mostrin el seu estil original (més pausat en el cas del Japó o Itàlia). No obstant això, reconeix que les companyies s'adapten per guanyar el concurs, buscant el ritme, el so i l'apoteosi contínua que tant agraden al públic tarragoní. Properes cites El veredicte del públic es farà públic aquest dimecres. De cara a l'any que ve, s'espera una edició de campió de campions, fet que ha augmentat el nivell d'exigència i competitivitat d'enguany.