Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1513-1536 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
La pell del llavi: Poesia al carrer i homenatge a Brossa
Tardor Literària a Tarragona amb La pell del llavi L'entrevista a Xus García, coordinadora de la plataforma creativa La pell del llavi, detalla l'ampli ventall d'activitats que el col·lectiu ha organitzat per a la nova edició de la Tardor Literària de Tarragona. Enguany, el programa està profundament marcat per la figura de Joan Brossa, qui serveix de leitmotiv per a totes les accions poètiques. Poesia de carrer i polipoesia El col·lectiu destaca per la seva voluntat de treure l'art de les institucions i portar-lo a l'espai públic. Amb un programa que inclou 37 accions, el 80% de les quals es fan a l'aire lliure, busquen un contacte immediat, ràpid i eficaç amb el vianant. Polipoesia i experiments sonors: S'aposta per formats que van més enllà del recital clàssic, incloent-hi la poesia sonora, la videocreació i el cicle Oniris, que explora expressions alternatives a la literatura impressa. Homenatge a Joan Brossa: L'acció inaugural convida els ciutadans a dibuixar-se una lletra "a" a la cara, simbolitzant la porta d'entrada a la poesia, un gest brossià per excel·lència. Diversitat de formats i espais La programació inclou propostes trencadores i col·laboracions amb artistes de fora de Tarragona: Cultura Urbana: L'acte la Pell Urbana portarà hip-hop, breakdance i grafiti al Parc de la Ciutat el 4 de novembre. Innovació Tecnològica: S'ha creat el primer concurs de podcasts poètics-artístics a nivell estatal, accessible a través de la xarxa TINET. Experiències sensorials: El programa inclou màgia poètica amb el Mago Gerard i una performance sonora del silenci a càrrec de l'artista 3. "Treure la poesia als carrers... la grandesa de les petites coses que a vegades s'oblida." Memòria i compromís L'edició d'aquest any també té un vessant emotiu amb l'homenatge al periodista i escriptor tarragoní Agustín Gutiérrez Pérez, conegut per la seva poesia pirata, recordant la seva dimensió creativa i humana.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
L'humor a la ràdio: Trajectòria, estils i creació
L'Evolució i el Marc de l'Humor a la Ràdio Aquesta sèrie de debats i ponències analitza l'evolució de l'humor radiofònic, posant especial èmfasi en la tradició local i els límits de la llibertat d'expressió. Es destaca la figura de la parella formada per l'adult i el nen entremaliat, amb exemples clàssics com Josep Maria Terrassa i el Maginet Palacanyes, que van marcar una època a Catalunya i Espanya. Els fonaments del gènere Sentit de l'humor: Segons els experts, la funció principal de l'humor és, simplement, fer riure, més enllà del bon o mal gust. Ètica i límits: Es debat sobre la llibertat d'expressió davant el dret a l'honor dels polítics. Se subratlla la importància d'evitar l'escarni del dèbil com a forma d'autocensura ètica. L'Humor en els Formats Actuals El fenomen dels 'Morning Shows' L'humor als programes matinals es regeix per la immediatesa i la senzillesa. Carles Pérez i altres professionals destaquen: * Contingut digerible: A primera hora del matí, el públic necessita gags mastegats i ràpids. * Estructura i equilibri: Les seccions han de ser d'un màxim de 4 minuts, buscant un equilibri entre informació, música i humor per mantenir la fidelitat de l'oient. La complicitat i la identitat L'humor es defineix com un acte de complicitat absoluta entre l'emissor i el receptor. S'analitza l'existència d'un humor català basat en referents compartits. La Cuina de l'Humor i la Imitació El programa Minoria Absoluta (RAC1) serveix com a cas d'èxit, especialment per la seva capacitat de fer sàtira política des d'una vessant periodística. "L'important de l'humor no és si té bon gust o si és bonic o lleig; l'important és que facis riure." L'art de la imitació Professionals com Bruno Oro i Adrià Quatrecasses expliquen el procés de creació de personatges, com el cas de Matías Prats o la curiosa anècdota de l'encontre entre l'imitador i l'imitat (Artur Mas), on la realitat sovint supera la ficció en detalls insignificants però còmics. Reconeixements i Cloenda La Setmana de la Comunicació de Tarragona tanca amb el lliurament de premis a figures com Carles Francino i Joan Juncó, reafirmant la potència del mitjà radiofònic.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Premis de la Nit del Turisme a Tarragona
Reconeixements al Sector Turístic de Tarragona L'emissora de ràdio repassa les distincions atorgades durant la Nit del Turisme, un esdeveniment anual que premia persones i empreses que treballen per la millora del sector a la ciutat. Enguany, el principal guardó ha estat pel Nàstic de Tarragona pel seu impacte promocional. Hotel Urbis: Tradició i Renovació Familiar El director de l'Hotel Urbis, Carles Sagarra, explica l'evolució d'aquest negoci familiar fundat l'any 1959: Evolució: Van començar amb 22 habitacions i actualment en tenen 44, totalment equipades. Reformes: S'ha premiat l'esforç renovador constant de les seves instal·lacions i la seva ubicació estratègica al centre de la ciutat. Perfil del client: Es divideix entre clients d'empresa durant la setmana i turistes els caps de setmana. El Trenet Turístic: Un Element del Paisatge Urbà Francisco Tomàs, responsable del Tarraco Trenet Turístic, destaca la consolidació d'aquest servei des de l'any 2002: Públic: Majoritàriament turistes de fora de l'Estat (45%), amb audioguies en vuit idiomes, incloent-hi recentment el rus. Servei: Ofereix itineraris de 45 minuts per la costa i el nucli antic, funcionant de març a octubre. Actiac: Aventura i Pedagogia Marítima Mauri Fernández, un dels directors d'Actiac, presenta l'empresa dedicada a les activitats nàutiques a la zona de Tamarit: Activitats: Ofereixen excursions en caiac, esnòrquel i passejos pedagògics pel medi marí. Filosofia: Posen un gran èmfasi en el respecte pel medi ambient i l'educació dels més petits. "La nostra idea principal és treballar familiarment i ensenyar a gaudir del mar de manera respectuosa."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Expectació màxima pel Nàstic-Reial Madrid a Tarragona
Marc Esportiu a la Ciutat de Tarragona El pròxim cap de setmana es presenta carregat d'activitat esportiva, amb dos focus principals d'interès que combinen la mobilitat sostenible i el futbol d'elit: Pedalada Popular de Tarragona: Se celebrarà aquest diumenge a les 10 del matí amb sortida i arribada al Carrefour. És una iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona i el centre comercial. Nàstic contra Reial Madrid: El partit estrella de la jornada de La Liga, que tindrà lloc demà dissabte a les 22:00 h al Nou Estadi. Impacte Comercial i Maridatge amb la Marca Nàstic Lluís Fàbregas, responsable de la marca Nàstic, destaca el creixement exponencial des de l'ascens a Primera Divisió: Merchandising especial: Per al partit contra el Madrid, s'han habilitat tres punts de venda a l'estadi, incloent-hi una carpa central. Productes estrella: La bufanda, la gorra i la samarreta són els articles més venuts. Els jugadors més sol·licitats a les samarretes són Portillo, Pinilla, Makukula i Abel Buades. Èxit online i global: El club realitza uns 20 enviaments setmanals a tot el món i les vendes han crescut 10 vegades respecte a la temporada anterior. Art i història: S'anuncia una litografia exclusiva de l'artista Josep Guinovart per commemorar els 120 anys del club i l'ascens. Última Hora des del Nou Estadi L'expectació ha desbordat les expectatives previs al partit: Entrades esgotades: S'han posat a la venda les últimes 500 entrades per a no-socis amb llargues cues des de les 10 del matí. Preparatius de gala: El personal de manteniment, operaris de Telefónica i tècnics de TV3 treballen a contrarellotge per a la retransmissió en directe. "L'expectació per poder tindre presència directa al Nou Estadi demà al vespre és impressionant i ha desbordat qualsevol possibilitat de contentar tothom."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
25'
Entrevista a Joan Miquel Nadal: Eleccions al Parlament 2006
Perfil i Trajectòria de Joan Miquel Nadal Joan Miquel Nadal, amb una llarga trajectòria com a alcalde de Tarragona (17 anys) i diputat tant al Congrés com al Parlament, es presenta com a cap de llista de Convergència i Unió (CiU) per a les eleccions de l'1 de novembre de 2006. Nadal destaca que aquesta serà la seva última campanya electoral, amb la intenció de retirar-se de la vida política als 60 anys. Visió de la Campanya i Objectius Electorals • L'entrevistat defineix la campanya de CiU com a moderna, europea i trencadora, centrada en el canvi per substituir l'actual model de govern. • Marca com a objectiu factible obtenir entre 52 i 55 escons per poder formar un govern estable. • Critica obertament el tripartit, qualificant la seva gestió d'irresponsable i mancada de lideratge. Crítica al Govern Tripartit i Gestió Territorial Nadal fa un balanç molt negatiu dels darrers tres anys de govern a Catalunya, especialment pel que fa a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre: • Denuncia la manca d'inversions en infraestructures reals (com la 240 i la 340). • Acusa el govern d'enganyar amb el desplegament dels Mossos d'Esquadra, afirmant que la inseguretat ha augmentat per la marxa prematura de la Guàrdia Civil. • Critica durament la gestió dels peatges, denunciant un tracte de favor cap a l'àrea metropolitana de Barcelona en detriment de Tarragona. "No és el mateix ser alcalde de la teva ciutat que ser una altra cosa a la vida; jo podré ser un diputat molt lliure per expressar el que penso inclús davant dels caps del meu partit." Propostes Clau: Immigració i Governabilitat Respecte a la immigració, proposa un sistema basat en el contracte en origen, el rebuig de noves regularitzacions i un sistema de punts que premiï la voluntat d'integració i l'aprenentatge de l'idioma. Finalment, sobre la post-campanya, Nadal es mostra obert a pactar per la responsabilitat de país, citant una frase de l'arquebisbe Torrella: "Pacti amb el diable pel seu país."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Artiga: Nova revista d'art contemporani a Tarragona
Presentació de la revista Artiga L'entrevista presenta el llançament d'Artiga, una nova publicació dedicada a l'art i el pensament contemporani a les comarques de Tarragona. Dirigida per Assumpta Rosés, la revista neix amb una forta voluntat de divulgació i amb el suport de la Generalitat i la Diputació de Tarragona. Origen i filosofia del nom El nom d'Artiga té una arrel rural molt profunda: - Prové de l'acció de recuperar terrenys feréstecs o erms per al conreu. - Simbolitza la voluntat de fer "productives" les terres tarragonines pel que fa a l'art contemporani. - Conté la paraula art de manera intrínseca. Continguts i estructura La publicació tindrà una periodicitat quadrimestral (tres números a l'any) i s'estructura de la següent manera: - Ressenyes d'exposicions: Espai per deixar constància d'activitats i art efímer que sovint no queden registrats. - Veu de l'artista: S'atorga una pàgina perquè els propis creadors expliquin els seus projectes sense la mediació exclusiva dels crítics. - Mirada exterior: Seccions dedicades a grans esdeveniments internacionals com la Biennal de Lió o la Documenta de Kassel per evitar l'aïllament local. Distribució i contacte La revista és de distribució gratuïta i es pot trobar de diverses maneres: - Encartada amb el diari El Punt. - En punts físics com el Museu d'Art Modern de Tarragona, museus de Reus, el Centre de Lectura i diverses galeries d'art (Anquins, Antoni Pinyol, etc.). "Si a la televisió i a la premsa es dediqués una dècima part del temps al món de l'art del que es dedica a l'esport, la gent l'entendria molt més." L'objectiu final és trencar els paràmetres del passat i ajudar el públic a fer un canvi de mentalitat per comprendre els nous llenguatges artístics.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Entrevista a Xavier Sabater: Estratègia del PSC a Tarragona
Xavier Sabater: Entre la Gestió de les Eleccions i la Campanya del PSC En aquesta entrevista de campanya, Xavier Sabater, cap de llista del PSC per Tarragona i conseller de Governació, analitza la situació política a pocs dies dels comicis del l'1 de novembre. Sabater destaca el repte de compaginar la seva responsabilitat institucional en l'organització del dispositiu electoral amb la seva faceta de candidat. Perspectives Electorals i Estratègia El candidat es mostra optimista respecte a la tendència a l'alça dels socialistes, contraposant-la a la que considera una tendència a la baixa de Convergència i Unió (CiU). Sabater atribueix aquesta millora a una campanya basada en propostes positives i a errors de l'adversari, com el polèmic DVD de CiU o el to d'Artur Mas en els debats. Objectiu a Tarragona: Passar dels 5 diputats actuals a un sisè escó, que considera totalment factible. Segona part del partit: Utilitza aquesta metàfora per reclamar la continuïtat del projecte de govern, argumentant que dos anys i mig de legislatura han estat insuficients per completar el canvi. Balanç del Govern de Progrés Sabater puntua l'etapa del tripartit amb un 7,5 (notable alt), destacant especialment les polítiques socials i l'obra pública al territori: Sanitat: Destaca la construcció i millora d'hospitals a Reus, Cambrils, El Vendrell i el Joan XXIII de Tarragona. Cohesió Social: Defensa la Llei de Barris com una eina més efectiva per a la integració i el sentiment de país que les campanyes lingüístiques tradicionals. "La llei de barris ha fet més per la cohesió social i la incorporació de la gent que no sent Catalunya com a pròpia que 50 campanyes de la quota o de la norma." Seguretat i Infraestructures Davant les crítiques de l'oposició, el conseller respon amb dades: 1. Mossos d'Esquadra: Recorda que el calendari de desplegament per al 2008 va ser pactat per l'anterior govern de CiU, i que el PSC ha aconseguit avançar-lo al 2007. 2. Infraestructures: Defensa la gestió de l'aeroport de Reus i el port de Tarragona, i promet la millora de les connexions amb l'interior (autovia Tarragona-Montblanc i Reus-Alcover) per als propers anys. Finalment, Sabater reivindica el caràcter internacionalista del PSC i celebra la presència de José Luis Rodríguez Zapatero en l'acte central de Tarragona, definint-lo com un aliat clau per al nou Estatut i el finançament de Catalunya.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Preparatius del Nàstic davant la visita del Real Madrid
El Nàstic es prepara per a un duel històric L'expectació a Tarragona és màxima davant la propera visita del Real Madrid al Nou Estadi. El programa recull les impressions de jugadors, responsables de premsa i l'afició sobre un esdeveniment que transcendeix l'àmbit esportiu. Declaracions dels protagonistes Ismael Irurzun: El davanter recorda amb emoció el seu debut a Primera Divisió de la mà de Fabio Capello al Santiago Bernabéu fa deu anys. > "Sempre recordaré aquesta data i l'oportunitat que em va donar el tècnic actual del Madrid." Miguel Ángel Llera: El defensa destaca la il·lusió de la plantilla i la necessitat de puntuar per revertir la mala ratxa de resultats, posant èmfasi en la concentració per aturar davanters de la talla de Ronaldo o Van Nistelrooy. Logística i cobertura mediàtica Ramon Font, responsable de premsa, detalla la complexitat organitzativa: Rècord de mitjans: Més de 300 professionals acreditats, incloent delegacions internacionals i grans cadenes com TV3 o La Sexta. Adequació de l'estadi: S'han creat noves zones mixtes i s'han habilitat llotges com a cabines de premsa provisionals. Entrades exhaurides: Les poques localitats disponibles per a no socis han generat cues de gent fent nit a les taquilles i s'adverteix contra la picaresca de la revenda. L'ambient a les grades La Federació de Penyes, representada per José Luis Molina, organitza diverses accions per animar l'equip: Llançament de 6.000 globus. Mosaics amb milers de paperets blancs i vermells. Càntics unificats per tot l'estadi per crear un clima de pressió positiva.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Concurs de la Via T a la sabateria XXL Peuets
Concurs i proximitat al centre de Tarragona Com cada dijous, l'espai de la Via T ens convida a recórrer els commerços de proximitat de Tarragona. En aquesta ocasió, la unitat mòbil s'ha desplaçat a un establiment del centre de la ciutat per realitzar el seu clàssic concurs d'endevinalles basat en pistes. Les pistes del carrer Unió Els locutors han ofert diversos detalls per ajudar els oients a identificar la ubicació exacta: * Zona cèntrica: Un carrer de difícil aparcament que connecta la Part Alta amb la part baixa de la ciutat. * Context històric: Antigament el carrer era conegut com a Hermanos Landa. * Ubicació física: Un carrer amb pendent que baixa cap a una plaça amb molts ocells. * L'establiment: Situat davant de l'antiga Casa Sabater, l'aparador destaca per tenir eines d'ofici antic penjades a la paret. XXL Peuets: Especialistes en talles grans Després d'algunes trucades infructuoses, l'oient Anna Bullet ha encertat el nom de l'establiment: XXL Peuets, situat al carrer Unió, 31. La Mari, responsable de la botiga, ha explicat la singularitat del seu negoci: Especialització: Es centren en calçat de disseny juvenil en talles poc habituals. Talles de dona: Ofereixen numeracions del 42 al 45, difícils de trobar en botigues convencionals. Talles d'home: Disposen de calçat del 46 al 50. Moda i marques: Treballen amb primeres marques com Converse, Bikkembergs o Geox, adaptant les tendències actuals (com la pana o la pell) a les necessitats dels peus grans. "Hem fet aquesta tendència perquè la majoria de nens venen amb els peus grans i no els podíem calçar amb sabates d'adult."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
L'art de la imitació a Polònia i Minoria Absoluta
Explorant el món de la sàtira i la imitació Josep Sunyer presenta un recull de les millors intervencions de les jornades Comunica 06, organitzades per Tarragona Ràdio. L'episodi se centra en el treball dels actors i guionistes de programes emblemàtics com Polònia, Minoria Absoluta i Alguna Pregunta Més. La creació del personatge Els actors Bruno Oro i Adrià Cuatrecasses expliquen el procés minuciós per construir una bona imitació: Observació detallada: No només es tracta de la veu, sinó de captar petits tics, la manera de moure la mandíbula o gestos gairebé imperceptibles. L'empatia amb el personatge: Bruno Oro destaca que, per imitar bé algú, t'ha d'agradar el personatge (que no necessàriament la persona). Tècniques dispars: Mentre alguns usen el vídeo per fixar-se en la imatge, d'altres prefereixen tancar els ulls i centrar-se exclusivament en el timbre i el to de veu. Moments de tensió: El cara a cara Un dels punts més interessants és la incomoditat de trobar-se amb la persona real imitada. Es narren anècdotes sobre trobades amb Artur Mas o Mariano Rajoy: "Imitar el Zapatero a la seva cara em va crear bastant de respecte... però l'obligació nostra com a sàtirs és fotre'ls-hi algun pal." L'imaginari col·lectiu i la llicència creativa S'explica com, a vegades, els imitadors s'inventen vides paral·leles per a personatges que tenen poc recorregut públic, com el cas de l'home del temps Paco Montes de Oca, a qui el públic acaba associant amb la versió humorística i "animada" del programa. Actualitat i ràdio en directe L'episodi serveix com a prèvia de l'emissió del Versió RAC1 amb Toni Clapés des de l'auditori de Caixa Tarragona, destacant el recent Premi Ondas rebut per l'equip de Minoria Absoluta.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
26'
Homenatges i ficció: Ràdio i literatura a Tarragona
La ràdio com a eix literari L'episodi explora la intersecció entre la creació literària i el món radiofònic, a través de les experiències de diversos autors que han participat en un recull de relats amb motiu de l'aniversari de Tarragona Ràdio. Cada autor aporta la seva perspectiva única sobre la potència del mitjà i la seva relació personal i professional amb ell. Diversitat de relats i temàtiques Els autors descriuen els seus contes, que abasten des del misteri paranormal fins a la ficció històrica: • Jordi Tiñena i el seu homenatge a la periodista Iolanda García mitjançant una història amb clau de gènere negre situada a Tarragona. • Adam Manyé presenta Matrònom, un relat inquietant sobre una síndrome on les paraules pensades es reprodueixen a la ràdio. • Un relat sobre l'experiment de Filadèlfia situat a l'emissora local, barrejant misteri i humor. • Una proposta centrada en la Guerra Civil, destacant el valor de la ràdio com a únic mitjà de comunicació i el seu poder de convicció. Relació personal amb el mitjà • Alguns autors es defineixen com a oients compulsius que troben en la ràdio el seu fil conductor diari mentre treballen a casa. • Altres han viscut la ràdio des de dins, treballant en redaccions o en serveis tècnics, el que ha donat un caràcter autobiogràfic a les seves obres. • S'esmenta el concepte de l'encàrrec no com una limitació, sinó com un repte artístic comparable a les grans obres de la història. "La ràdio té un pes important perquè realment és el fil conductor i l'aparador on convergeix tot."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Entrevista a Àngels Margarit: Dansa i l'espectacle L'Aranlanda
Retorn de la companyia Mudances a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio destaca el retorn de la coreògrafa i ballarina Àngels Margarit a la ciutat després de molts anys d'absència. L'ocasió és la presentació de l'espectacle L'Aranlanda al Teatre Metropol, dins el marc del festival d'art actual i multimèdia Trencart. Reflexions sobre la dansa contemporània Durant la conversa, Margarit analitza la situació del sector a Catalunya: Evolució del públic: Es reconeix la creació d'un espectador més format i constant a Tarragona en les darreres dècades. Interdisciplinarietat: La dansa es defineix com un llenguatge que conviu amb la música, la imatge i les noves tecnologies. Formació i pedagogia: Es subratlla la necessitat d'homologar els estudis superiors de dansa i de veure aquesta disciplina com un art de comunicació més enllà de l'entrenament físic. "La dansa, a part de ser un espectacle viu amb cossos virtuosos, és sobretot un llenguatge de comunicació." L'espectacle: L'Aranlanda L'obra es descriu com una exploració de la ciutat des d'una vessant arquitectònica i abstracta, dividida en tres parts: Arquitectura en moviment: Un treball de formes i distàncies on els ballarins actuen com un organisme viu. Si hi ha mesos: Una mirada intimista sobre la llar i les relacions personals, amb música indoturca. Velocitat i ritme: Una part enèrgica i físicament virtuosa inspirada en les autopistes i el ritme urbà contemporani.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3'
Enfonsament d'unes escales al carrer Escales d'Arbós
Incident a la Part Alta de Tarragona Cap a les 9 del matí, s'ha produït un incident estructural al número 4 del carrer Escales d'Arbós, a tocar de l'Ajuntament. Una part de les escales interiors de l'immoble s'ha enfonsat, deixant l'edifici parcialment inaccessible i obligant a una actuació d'emergència. Afectacions i rescat L'incident ha causat conseqüències directes sobre els residents: Una noia ha resultat ferida lleu en cedir l'estructura, possiblement mentre baixava. Una veïna d'un dels pisos superiors ha hagut de ser rescatada pels bombers amb un camió escala, ja que havia quedat aïllada. L'immoble ha estat evacuat totalment i quedarà sota custòdia fins que se'n garanteixi la seguretat. Mesures i responsabilitats Segons ha informat el tinent d'alcalde d'urbanisme, Jordi Sendra, l'estructura general de l'edifici no perilla, però l'accés és impracticable: "Fins que els propietaris arreglin l'escala, evidentment no s'hi podrà tornar a entrar." Els bombers deixaran l'escala apuntalada i l'Ajuntament ja treballa per localitzar els quatre o cinc propietaris de l'immoble per tal que assumeixin la reparació de forma immediata. Cap veí podrà pernoctar a l'edifici fins que es resolgui la situació.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Entrevista a Ernest Benach: Reptes de Tarragona i Futur Polític
Introducció i Perfil de l'Entrevistat L'episodi comença amb una breu biografia d'Ernest Benach, nascut a Reus i amb una llarga trajectòria a la política catalana. Després de 14 anys com a regidor a Reus i diputat al Parlament de Catalunya des de 1992, Benach ha exercit el càrrec de President del Parlament durant l'última legislatura. Es presenta com a cap de llista d'Esquerra Republicana (ERC) per la demarcació de Tarragona. La Visió de Campanya d'ERC Benach defineix els candidats d'ERC com a "gent normal i corrent", destacant que el seu valor resideix en la seva vinculació amb el territori i no pas amb les elits de Barcelona. Critica la tendència de la campanya cap a la calúmnia i l'insult, argumentant que això allunya la ciutadania de les urnes. • Proximitat territorial: El projecte d'ERC busca impregnar la política nacional amb una visió descentralitzada. • Finançament electoral: Benach insta a respectar els límits de despesa marcats per la llei. Escenaris Post-electorals i Pactes de Govern Sobre el futur govern, Benach preveu que l'aritmètica parlamentària no variarà substancialment i que cap partit podrà governar en solitari. Identifica tres partits que ocupen la centralitat: PSC, Convergència i Unió (CiU) i ERC. "El futur govern de Catalunya sortirà de la combinació de dos d'aquests tres partits." Planteja diverses possibilitats, incloent-hi un govern d'obediència purament catalana, però critica les possibles "tornes" o pactes a Madrid que podrien hipotecar els interessos del país. Balanç de la Legislatura i Drets Socials El President del Parlament fa un balanç positiu dels últims tres anys, destacant canvis profunds en dos àmbits clau: Educació: Reimpuls del sistema amb la inauguració constant de centres i el Pacte Nacional per l'Educació. Serveis Socials: Una evolució conceptual on els serveis ja no es veuen com un ajut per als pobres, sinó com un dret universal equiparable a la salut. Infraestructures al Camp de Tarragona Pel que fa al territori, Benach aposta per optimitzar i connectar les infraestructures ja existents més que no pas per crear-ne de noves des de zero. El seu model es basa en: • El triangle ferroviari i logístic entre Reus, Tarragona i Valls. • La integració del Port de Tarragona i l'Aeroport de Reus en un sistema aeroportuari i portuari català ambiciós. • La millora del servei de rodalies i el desplegament del tren lleuger (TramCamp). • El desdoblament de la N-340 i l'eliminació dels peatges a l'A-7. Immigració i Seguretat Benach aborda la immigració com una oportunitat de país que requereix un pacte d'estat a Catalunya. Reclama la gestió directa de les competències en origen per poder parlar directament amb països com el Marroc. En l'àmbit de la seguretat, critica que Tarragona hagi estat l'última demarcació en el desplegament dels Mossos d'Esquadra. Exigeix que, mentre no es completi el desplegament, l'Estat espanyol mantingui els efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, ja que els ciutadans catalans paguen els seus impostos per rebre aquest servei.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Congrés a Tarragona sobre Adolescència i Convivència
Resum del Congrés sobre el Desenvolupament Adolescent L'entrevista amb l'Antoni Marcos, president de la Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Secundària de Catalunya, detalla els objectius del proper congrés a Tarragona. El focus principal és el desenvolupament personal dels adolescents i la necessitat d'una acció conjunta entre famílies, escoles i administracions. Eixos Temàtics i Gestió de Conflictes El congrés s'estructura al voltant de quatre pilars fonamentals: * L'Escola: Com a espai de mediació i aprenentatge acadèmic. * La Família: El suport emocional i les eines per a pares que sovint es troben "fora de joc". * Recursos Comunitaris: La implicació de les administracions i entitats socials. * Mitjans de Comunicació: L'anàlisi de l'excés d'informació i el risc de la desinformació. Crítica a la Criminalització del Jovent Marcos expressa un desacord frontal amb informes que, segons ell, manquen de rigor i tendeixen a generalitzar conductes violentes: "No podem acceptar de cap de les maneres que es criminalitzi a tots els joves... un cas que hi hagués és suficient per atacar-lo, però això no s'ha de generalitzar." Metodologia i Participació El congrés aposta per un format dinàmic que inclou: 1. Ponències d'experts: Com la de María José Díaz-Aguado en resolució de conflictes. 2. Experiències interactives: Ús del teatre social amb l'ONG Teatre Acció per abordar la mediació. 3. Taules de debat: Espais per consensuar conclusions que es traslladaran a les institucions per demanar més recursos i eines preventives.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
1h 15min
Humor a la ràdio i actualitat a Tarragona
Resum de l'episodi Aquest episodi de El matí de Tarragona Ràdio combina l'anàlisi de les arts escèniques amb l'actualitat informativa de la ciutat i una reflexió profunda sobre el paper de l'humor en els mitjans de comunicació. La Dansa i la Ciutat L'episodi comença amb una entrevista a Àngels Margarit, qui presenta l'espectacle de la companyia Mudances al Teatre Metropol. Els punts clau de l'obra inclouen: • Una mirada a la ciutat com a organisme viu i arquitectura de moviment. • La relació siamesa entre les persones que comparteixen una llar. • L'ús d'una banda sonora que va des de l'electrònica d'Oriol Rossell fins a música clàssica de Corelli i improvisacions indoturques. La Jornada 'Comunica 06': La Cuina de l'Humor Es dedica una part central a les jornades sobre l'humor a la ràdio, amb la participació d'experts com Josep Sunyer, Juanma Ortega i Carles Capdevila: • Equilibri matinal: Juanma Ortega destaca que un programa despertador ha d'oferir informació, música i humor en dosis equilibrades cada 30 minuts. • Professionalització: Es subratlla que l'humorista de ràdio ha de ser un professional i no només algú amb "gràcia natural". • Relació amb els polítics: Carles Capdevila desmitifica la idea que als polítics els agrada ser imitats; sovint ho accepten per projecció pública, però senten la pressió de la paròdia. "L'humor a les sis del matí ha de ser senzill i mastegat, perquè la gent encara no està preparada per pensar profundament." Actualitat i Successos a Tarragona El servei informatiu recull les notícies més destacades de la jornada: • Successos: L'ensorrament parcial d'una escala en un edifici de la Part Alta que ha deixat una ferida lleu. • Política Municipal: El conflicte de l'Ajuntament amb l'empresa Sistemas Alem pel retard i defectes en el pàrquing robotitzat de Jaume I. • Esports: El debut del Nàstic de Tarragona a la Copa del Rei contra el Valladolid. • Cultura: Presentació del cicle Pop d'Autor i les activitats de l'Escola de Lletres.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Anàlisi científica de campanyes electorals amb Arantxa Capdevila
Introducció a l'Anàlisi Política En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'experta Arantxa Capdevila, doctora en comunicació i professora de la URV, ofereix una mirada científica sobre com es construeixen les campanyes electorals. L'anàlisi destaca que, lluny de l'espontaneïtat, cada gest i missatge d'un líder polític està absolutament estudiat i mil·limetrat per equips professionals. L'Evolució de la Comunicació Política La comunicació ha passat de mètodes tradicionals dels anys 80 (megafonia i cartells emocionals) a una era domianda per: • La professionalització amb experts en publicitat i relacions públiques. • El control total sobre l'aparició en mitjans audiovisuals. • L'entrada d'internet i les xarxes com a nous canals estratègics. El Paper Crucial de la Televisió La televisió segueix sent el mitjà que més influeix en l'electorat. Es calcula que un 90% de la població s'informa exclusivament per aquesta via, la qual cosa prioritza la forma sobre el fons: • La imatge personal (pentinat, corbates) pot ser tan decisiva com el discurs. • Els debats cara a cara poden determinar el vot d'un 3-6% d'indecisos, clau en situacions d'empat tècnic. Perfils dels Candidats Catalans L'Arantxa analitza les estratègies particulars dels líders actuals: • Artur Mas: Un intent constant d'humanitzar una figura que inicialment es percebia com a massa perfecta o encarcarada. • José Montilla: Una estratègia potser errònia en intentar forçar-li una simpatia que no és el seu punt fort, en lloc de potenciar la seva eficàcia de gestió. • Josep-Lluís Carod-Rovira: Una campanya basada en la quotidianitat i la proximitat de les persones davant la dificultat d'explicar la gestió del tripartit. • Josep Piqué i Joan Saura: Un enfocament en la moderació en el primer cas, i un pas cap al personalisme en el segon, trencant la tradició coral d'Iniciativa. L'Impacte de les Enquestes i la Sàtira "Els partits no volen que les enquestes els donin una victòria massa clara per evitar la desmobilització de l'electorat." Es discuteix com les enquestes s'utilitzen com a eines de guerra psicològica per mobilitzar o desinflar el votant. Finalment, es reivindica la sàtira política com un element que, tot i les queixes dels polítics, els acaba humanitzant davant l'opinió pública.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
L'Amor al Segon Intent: Claus de Maduresa amb Antoni Bolinches
En aquesta conversa, el reconegut psicòleg i sexòleg Antoni Bolinches presenta la seva visió sobre les crisis de parella i les segones oportunitats. A partir del seu llibre L'amor al segon intent, l'autor analitza per què fracassen les relacions i com es pot transformar aquest fracàs en un aprenentatge real. Les Segones Oportunitats i la Reflexió Bolinches sosté que una segona part pot ser millor que la primera si existeix una autocrítica constructiva. No es tracta de repetir el mateix model, sinó de generar un nou paradigma de relació. Per a les parelles que volen reintentar-ho amb la mateixa persona, proposa la separació cautelar com un mecanisme per: * Trobar a faltar l'altre. * Reflexionar sobre un mateix. * Recuperar la il·lusió emocional necessària per a la regeneració. Els Tres Secrets de la Felicitat en Parella L'expert sintetitza el seu model en tres pilars fonamentals: 1. Aprendre a escollir: Seleccionar la persona des de la maduresa i no des de la carència. 2. Aprendre a construir: Treballar diàriament en el projecte comú. 3. Aprendre a corregir: Tenir la humilitat de reconèixer les errades pròpies en lloc de culpar sistemàticament l'altre. Diferències de Gènere i Comportaments L'entrevista aborda com homes i dones gestionen la solitud i la infidelitat de manera distinta: * Els homes sovint busquen noves parelles més ràpidament per una manca d'autonomia domèstica o menor exigència. * Les dones tendeixen a ser més coherents amb els seus sentiments; davant d'un enamorament alternatiu, solen trencar la relació prèvia per evitar la incongruència. "La parella que dura és la parella que madura." Finalment, es destaca la importància de dedicar temps de qualitat tant a l'espai comú com al creixement personal, ja que sense temps no hi ha possibilitat de cura ni de maduració emocional.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Lluís Soler i l'èxit massiu d'El Mètode Grönholm
L'èxit imparable d'un fenomen teatral L'actor Lluís Soler analitza l'obertura de la temporada de tardor del Teatre Metropol de Tarragona amb l'obra El mètode Grönholm, de Jordi Galceran. L'entrevista destaca un fet excepcional: les entrades per a la representació es van exhaurir en menys d'una hora, una situació que, segons l'actor, s'ha convertit en la tònica habitual a totes les ciutats on actuen. Claus de l'èxit segons Lluís Soler Tot i que el mateix repartiment no pot concretar una fórmula màgica, s'apunten diversos factors que fan d'aquesta obra una peça especial: La fusteria teatral: Jordi Galceran ha construït una estructura que atrapa l'espectador des de l'inici, mantenint l'atenció i la sorpresa fins a l'últim moment. Equilibri entre gèneres: Malgrat la duresa de la crítica social, la part de comèdia entre els quatre personatges que competeixen per un lloc de treball s'imposa a l'agressivitat de la trama. Relació amb el públic: L'humor serveix com a pont perquè l'espectador s'identifiqui amb els perfils representats a l'escenari. Ficció versus Realitat L'actor reflexiona sobre l'exigència i la crueltat de les proves de selecció de les multinacionals en la vida real, comparant-les amb la ficció de l'obra: "La realitat sempre supera la ficció... els mètodes que fan servir determinades empreses són molt més maquiavèlics que els que fem servir a El mètode Grönholm." Propers passos de la producció Amb més de 500 representacions a l'esquena, l'obra encara té un llarg camí per recórrer: Continuació de la gira actual fins a mitjans de novembre. Retorn al Teatre Poliorama de Barcelona el 15 de novembre per iniciar la seva tercera temporada. Tot i que s'anuncia com a la "tercera i última" temporada, Soler prefereix deixar que l'obra continuï el seu propi camí a causa de la gran demanda del públic.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Dones sindicalistes i el llegat de Federica Montseny
Dones sindicalistes: Una història per recuperar L'entrevista a la doctora en Història Contemporània, Dolors Marín, posa el focus en l'exposició Dones sindicalistes, organitzada per la CGT a l'Ajuntament de Tarragona. La conversa reivindica el paper fonamental de dones que han estat invisibilitzades pel relat històric tradicional, escrit majoritàriament per homes i marcat pel silenci del franquisme. El paradigma de Federica Montseny Es destaca la figura de Federica Montseny, una de les primeres dones ministres d'Europa (Ministeri de Sanitat durant la República). Malgrat la seva rellevància, Marín assenyala que encara queda molt per investigar sobre la seva vida i obra. També es recorda la seva mare, Teresa Mañé, la primera mestra laica de l'Estat espanyol. Obstacles i lluites quotidianes El resum dels punts clau de la lluita femenina en el sindicalisme inclou: Autoeducació: Moltes dones del proletariat, com la Teresa Claramunt, van haver d'aprendre a llegir i escriure de forma autodidacta davant la manca d'accés a l'escola. Rebuig intern: El mateix moviment obrer era sovint reaccionari, veient la dona treballadora com una amenaça al rol del "pare de família" o sota el terme despectiu de "xinxes de fàbrica". Ensenyament laic: La lluita per una educació coeducadora i igualitària va ser una prioritat absoluta contra el monopoli de l'Església. Vigència del seu pensament Marín subratlla que moltes de les idees plantejades als anys 30 continuen sent actuals: "No ens vam inventar res als anys 70; elles ja parlaven de planificació familiar, sexualitat i centres per a joves als anys 30." L'entrevista conclou afirmant que estem en ple procés de reconstrucció de la història de les dones, un camí que tot just comença a fer visibles les lluites quotidianes que han transformat la societat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Rafael Luna: Propostes i Estratègia del PP a Tarragona
Rafael Luna a Tarragona Ràdio: Campanya i Pactes Electorals L'entrevista amb Rafael Luna, cap de llista del Partit Popular (PP) per Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006, se centra en la necessitat de recuperar el sentit comú i la gestió eficaç davant el que considera el fracàs del govern tripartit. Estratègia de Pactes i Governabilitat Luna és molt contundent pel que fa a la política de pactes post-electorals i la relació amb Convergència i Unió (CiU): Repte a Artur Mas: Exigeix al líder de CiU que vagi davant de notari per garantir que no pactarà amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Fi dels "xecs en blanc": El PP no donarà suport extern a Mas; exigeixen entrar al govern amb consellers propis per garantir serietat i rigor. Rebuig al Tripartit: L'objectiu prioritari és evitar una reedició del govern d'esquerres, que Luna defineix com un període de "desgovern" i baralles internes. Seguretat i Immigració El candidat detalla propostes clau en l'àmbit social i de l'ordre públic: Creació d'una Conselleria d'Immigració: Proposa un model centrat en la integració i la contractació en origen, criticant tant l'"aperturisme total" del PSC com el "racisme" que atribueix a la proposta de carnet per punts de CiU. Reforç policial: Demana arribar a una ràtio de 5 agents de Mossos d'Esquadra per cada 1.000 habitants, sumant 10.000 nous efectius a tot Catalunya. Infraestructures al Camp de Tarragona i l'Ebre Luna reivindica la inversió en el territori per potenciar la seva competitivitat: "El Camp de Tarragona ja és un fet i tots ens hem d'unir per tirar endavant." Mobilitat: Defensa el desdoblament de la N-340 i la gratuïtat de l'autopista AP-7 des de l'Hospitalet de l'Infant fins a Cambrils. Projectes Estratègics: Aposta pel Tram Camp, el tercer carril, l'ample europeu fins a França i el desenvolupament de l'aeroport de Reus. Terres de l'Ebre: Crítica la gestió de l'aigua del tripartit i proposa potenciar l'eix de l'Ebre i millorar les connexions ferroviàries i costaneres. Expectatives Electorals Tot i les enquestes inicials, Luna es mostra optimista i aspira a recuperar el tercer diputat per la província de Tarragona, apel·lant al votant catalanista centrista i moderat que no vol un pacte nacionalista radical.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
L'evolució de l'humor a la ràdio i la televisió
Crònica de la Setmana de la Comunicació El periodista Josep Sunyer analitza les sessions obertes a la URV, centrades en l'evolució dels formats de comunicació i l'humor. La jornada ha comptat amb la ponència magistral de Josep Maria Martí Martí, doctor en Ciències de la Informació, i la col·laboració d'humoristes de la factoria El Terrat. Conceptes clau de la ponència de Martí Martí Tot està inventat: Es defensa la idea que la ràdio ha estat el primer mitjà audiovisual i la base sobre la qual s'ha construït la televisió. Transvasament de talent: Amb l'arribada de la televisió, es va produir una fugida de professionals, formats i, especialment, de la publicitat (la gallina dels ous d'or). Gèneres radiofònics: S'identifiquen sis gèneres bàsics de l'humor: monòlegs, diàlegs estereotipats, xous, sitcoms, imitacions i morning shows. L'humor a través dels personatges "La ràdio té una cosa que no tindrà mai la televisió: la màgia d'excitar la imaginació de l'oient." Monologuistes: Destaca la figura de Miguel Gila com a pioner i Joan Capri en l'àmbit català. Parelles estereotipades: Referències a Tip y Top i, especialment, a l'èxit de Josep Maria Terrassa amb el personatge del Maginet Pelacanyes a Tarragona. La factoria El Terrat: Fermí Fernández i Oriol Grau expliquen com l'observació de la vida quotidiana i la improvisació són els motors dels seus gags a programes com Buenafuente. L'essència del mitjà Es conclou que, mentre la televisió requereix infraestructures gegantines (fins a 150 persones per programa), la ràdio conserva una capacitat única per connectar amb el públic mitjançant el relat i la creativitat individual.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Protesta dels Agents Rurals contra la retallada de competències
Conflicte pel nou reglament del Cos d'Agents Rurals El delegat sindical de CCOO, Francesc Coll, explica els motius de la mobilització i l'acampada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. El col·lectiu protesta contra un projecte de decret del Govern que pretén limitar les seves funcions en la investigació de delictes mediambientals. Punts clau de la reivindicació: Retallada d'atribucions: El nou reglament podria convertir els agents en simples observadors davant les agressions més greus al medi ambient. Investigació penal: Actualment, el cos és capdavanter en la investigació d'incendis forestals, enverinament de fauna i destrucció d'espais protegits. Reconeixement institucional: La Fiscalia de Medi Ambient del TSJC reconeix la tasca dels Agents Rurals com el cos més eficaç en la persecució de delinqüents ambientals. Pressions polítiques: El sindicat denuncia que les limitacions responen a interessos polítics i a la voluntat de l'administració de no ser fiscalitzada. Objectius de la protesta: "No volem ser part d'una política ambiental de parador; volem tenir capacitat d'actuació com tenim en aquests moments." Els agents demanen ser rebuts pel conseller portaveu per garantir que el reglament s'aprovi sense cap tipus de retallada de competències. Si no hi ha canvis, preveuen una gran mobilització el proper 30 de març amb el suport de forestals de tot l'Estat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Entrevista a Daniel Pi: Propostes d'ICV-EUiA
Entrevista electoral amb Daniel Pi (ICV-EUiA) El candidat de Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per la demarcació de Tarragona, Daniel Pi, analitza l'actualitat política i presenta les línies mestres del seu programa electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Balanç del Govern i Eslògan de Campanya Pi defensa la feina feta durant els darrers tres anys en l'executiu català, destacant que s'ha produït un canvi de tendència en la inversió social. L'eslògan "Un govern d'esquerres" reflecteix la voluntat de la seva formació de reeditar el pacte d'esquerres però amb una major influència d'ICV per marcar un caràcter propi. "Com més Iniciativa hi hagi en el proper govern, més polítiques d'esquerra, més polítiques ambientals i més transparència." Eixos Programàtics i Propostes Habitatge: Proposta d'una acció decidida per crear habitatge social (uns 2.000 pisos anuals al Camp de Tarragona) mitjançant la nova Llei del dret a l'habitatge. Medi Ambient i Aigua: Aposta per la Nova Cultura de l'Aigua, rebutjant transvasaments i apostant per dessaladores. Defensa un país equilibrat que no tracti el territori com una mercaderia. Infraestructures i Mobilitat: Crítica a l'ús excessiu del vehicle privat (92% a Tarragona). Prioritat absoluta al transport públic i al servei ferroviari de proximitat (Rodalies). Proposta d'eliminar peatges i millorar accessos a l'autopista existent en lloc de seguir asfaltant indiscriminadament. Polítiques Socials: Compromís amb l'accés universal a serveis de qualitat en educació i sanitat, amb l'objectiu d'arribar a la mitjana de despesa social europea. Perspectives de Futur El candidat es mostra optimista davant les enquestes que preveuen un creixement de la formació. Atribueix aquestes bones perspectives a la seriositat, rigorositat i falta de soroll amb què han treballat a les institucions.