Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

505-528 de 2716

Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
12'
Records del teatre i Don Juan Tenorio a Tarragona
Memòries del Teatre Tarragoní L'episodi és una conversa nostàlgica centrada en la tradició teatral de Tarragona i les anècdotes personals vinculades al clàssic Don Juan Tenorio. El relat comença amb un toc d'humor i recitació, derivant cap a una reflexió sobre com la vida i les relacions han canviat amb el pas del temps. Anècdotes i Tradició Teatral Les Falles de Tarragona: Es recorda com en l'època pre-guerra se celebraven falles a la ciutat, incloent escenes satíriques i iròniques sobre l'amor, com una versió capgirada de la declaració de Don Juan. Espais Teatrals: S'esmenten llocs emblemàtics com el teatre Modern, el Tarragona i els petits teatres d'aficionats a la Rambla, vinculats a l'Ateneu i al patronat obrer. Grans Figures: Es destaca la figura de Joan Maria Terrassa i la col·laboració amb companyies de Barcelona per donar més nivell a les representacions locals. L'experiència Personal de l'Avi L'avi comparteix una anècdota curiosa sobre el seu paper com a col·laborador: "Jo portava la roba de Doña Inés... era un honor col·laborar amb aquells artistes de Barcelona." Malgrat la seva passió, confessa que mai va poder interpretar el Tenorio a causa de la seva marxa al servei militar, tot i que tenia assignat el paper de l'escultor. Reflexions Finals L'episodi tanca amb una crida a mantenir el caràcter positiu i a valorar els records agradables. Es recomana activament contactar amb vells amics per reviure moments compartits i mantenir viva la solidaritat humana.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
L'Avi Ramon: Art, Memòria i Pintors Contemporanis a Tarragona
Presentació de l'Exposició a l'Ateneu L'Avi Ramon visita el programa per anunciar la seva participació com a presentador en la segona Petjada Artística, una exposició col·lectiva que tindrà lloc a l'Ateneu de Tarragona (Carrer Sant Magí, 2). L’esdeveniment, previst per al dia 1 de juny a les 20h, reuneix un grup selecte d'artistes locals. Artistes Participants L'exposició compta amb noms destacats del panorama artístic tarragoní: - Enrica (joiera i escultora) - Mercè Alberni (pintora) - Soler Pedrol (pintor) - Maurici Montaner (pintor) - Fermí Carré (disseny i pintura) - Carles Corbella (pintor) Reflexions sobre la Vida i l'Art Durant la conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre la seva capacitat per fer presentacions sense notes, basant-se en l'experiència viscuda més que en l'apresa a través dels llibres. Explica com la seva infantesa i joventut, treballant des dels 12 anys i convivint amb pintors exiliats a la Casa Castellarnau, van forjar el seu coneixement del món de l'art. El camí de l'artista Es debat sobre la dificultat de triomfar en el món de l'art i la diferència entre afició i passió absoluta: - La importància de la creativitat i el patiment en el procés artístic. - El paper dels marxants i les influències mediàtiques en la valoració dels quadres. - La reivindicació dels pintors locals que, tot i tenir gran qualitat, sovint no reben el reconeixement que mereixen. "Hi ha dues coses molt importants: la vida, haver-la viscut o l'altre, haver-la llegit. Quan l'has viscut, cada cosa queda gravada al seu temps."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
12'
Havaneres, cremats i les tradicions de Tots Sants
Les Havaneres i el Ritual del Cremat L'episodi comença amb una reflexió sobre la cançó popular El meu avi i la profunda vinculació entre les havaneres i el tradicional cremat. L'avi Ramon explica que el cremat és part essencial de la tradició, servit habitualment durant la mitja part de les cantades nocturnes. Origen i context: Les havaneres sovint s'associen amb la nit i el caliu del foc del ron cremat. Patrocini històric: Es menciona com antigament la casa Ron Pujol promocionava aquestes festes oferint la beguda gratuïtament. Internacionalització: S'esmenta l'existència de concursos d'havaneres on participen països tan diversos com els estats russos. La Festivitat de Tots Sants i la Castanyada A mesura que s'apropa el primer de novembre, la conversa es trasllada a les tradicions de Tots Sants. Es reflexiona sobre el pas del temps i com la festivitat marca l'avantsala del Nadal. La Castanyada: L'avi fa un joc de paraules entre les castanyes comestibles i les "castanyes" (bufetades o crítiques) de la vida quotidiana. Visites al cementiri: Es descriu com ha canviat l'ambient als cementiris; d'un espai de dolor i recolliment a un lloc que molts visiten gairebé com un passeig, mirant fotografies i recordant la història familiar. Gastronomia i Cultura Popular: Els Panellets i el Teatre Finalment, es debaten els canvis en l'elaboració dels panellets i les representacions teatrals clàssiques. Panellets: Es critica l'ús excessiu de patata o moniato en comptes de l'ametlla pura i el pinyó, a causa de l'increment de preus d'aquests últims ingredients. Don Juan Tenorio: Es recorda la tradició de representar aquesta obra per Tots Sants, destacant com el públic de l'època coneixia i seguia els diàlegs de memòria, especialment les escenes entre Don Juan i Doña Inés. "Abans el bacallà era el plat del pobre, i ara s'està convertint en el plat del ric. Doncs amb els panellets passa el mateix."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Anècdotes de l'avi Ramon: De TV3 a les colònies màgiques
L'experiència de l'avi Ramon a la televisió L'episodi se centra en les vivències de l'avi Ramon durant la seva visita al programa de la Maripau Huguet a TV3. L'avi recorda com va arribar-hi per una invitació de grup i narra amb humor la seva reacció davant les càmeres i la gestió dels nervis, afirmant que un cop a l'escenari se sent "com a casa". La farsa del perfum i la realitat L'anècdota principal gira al voltant d'un fragment del programa dedicat als perfums. El presentador feia creure que una fragància concreta atreia irresistiblement les dones. L'avi Ramon explica la seva desenganyada però divertida realitat: Va decidir comprar un d'aquests perfums pensant que atrauria la joventut. En una festa posterior, el perfum va funcionar, però l'avi es va trobar rodejat exclusivament de gent de la tercera edat. Aquesta experiència li va servir per reflexionar sobre la publicitat i el caràcter programat de la televisió. Reflexions sobre l'espectacle i l'humor L'avi reflexiona sobre la artificialitat dels mitjans: "Això que heu dit, això és un cuento. La televisió fa molta propaganda de moltes coses." També discuteix la importància de la improvisació basada en l'experiència de vida i l'ús de l'humor i la ironia per tractar temes seriosos sense ofendre ningú. Acaba l'episodi amb una darrera anècdota sobre un maquillatge televisiu excessiu que el va fer passar vergonya pel carrer a altes hores de la nit.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Memòria de Tarragona: Cabarets, vaqueries i oci popular
Transformació de l'oci i el paisatge urbà a Tarragona En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda amb nostàlgia i ironia l'evolució de Tarragona, centrant-se en la zona de la Plaça Ponent i el carrer Sevilla. El relat bascula entre la vida quotidiana i l'oci nocturn de mitjans del segle XX. Els contrastos de la ciutat antiga L'avi descriu un paisatge urbà que ha desaparegut gairebé per complet: La llet real: Rememora una vaqueria a prop de les Cent Escales on la gent anava amb lletis d'alumini a buscar llet acabada de munyir, destacant-ne la qualitat natural enfront dels productes actuals. El 'Dancing' i el Cabaret: Just davant de la vaqueria hi havia un local d'espectacles tipus cabaret. L'avi explica amb gràcia com els curiosos s'enfilaven a les pedres per mirar a través de les finestres del carrer Sevilla per veure les artistes. L'atracció dels mariners i la 'Molino' tarragonina El port tenia un pes fonamental en l'economia i l'oci de la ciutat: Els mariners que arribaven al port buscaven diversió pujant per la zona de la Saponeta fins arribar a aquests centres d'espectacles. Es compara l'ambient de l'època amb el famós El Molino de Barcelona, però a escala local. La figura de l'estrella: Es recorda una noia de la Part Baixa que va esdevenir l'atracció principal, generant polèmica i alhora gran expectació entre la gent del poble, sovint marcada per la hipocresia social. Del franquisme a la desaparició dels solars El pas del temps i la repressió van transformar aquests espais: Amb l'arribada del franquisme, la llibertat dels espectacles es va restringir, convertint els cabarets en simples sales de ball més "familiars" o més decadents. L'avi lamenta la pèrdua d'identitat de la ciutat: "Ara passes per allí i veus que només hi ha un solar. Tot això ha desaparegut." Es fa referència a la destrucció d'antics negocis com una fàbrica de lleixiu, una sabateria històrica o el bar Taurino, deixant pas a espais buits que ja no expliquen la història de qui hi vivia.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
L'Avi Ramon i la seva visió de la televisió actual
Reflexions sobre la graella televisiva i els canvis en el consum L'Avi Ramon comparteix la seva visió crítica i humorística sobre l'estat actual de la televisió, comparant-la amb els continguts que solia consumir anteriorment. La conversa gira al voltant de la falta de varietat, l'excés de publicitat i la pèrdua de programació de qualitat en horaris accessibles. La presència de Tarragona a la ficció L'Avi explica una anècdota sobre la sèrie El cor de la ciutat de TV3: * Critica la imatge negativa de Tarragona que es va donar en un capítol on robaven a un personatge al carrer Prat de la Riba. * Malgrat això, valora positivament que la ciutat aparegui a la pantalla, mencionant també la sèrie La Via Augusta. Crítica als programes de safareig i estranys horaris L'interlocutor expressa el seu desinterès pels programes anomenats de corazón o safareig, lamentant que ocupin totes les cadenes simultàniament: * Menciona la repetició de formats de viatges (Miqui Moto, Sardà). * Es queixa dels horaris tardans de les pel·lícules, que dificulten el descans de qui ha de matinar. * Denuncia l'excés de publicitat, que descriu com a interminable: "Aprofitaré per anar a fer una necessitat... i quan tornes encara està la publicitat." El valor de la realitat en les sèries Tot i les crítiques, confessa estar "viciat" a El cor de la ciutat perquè: 1. S'emet en el seu moment de descans després de dinar. 2. Considera que els guionistes capten molt bé la realitat social i el parlar del carrer, a diferència d'altres serials més artificials. Experiència personal a la televisió L'Avi Ramon tanca la secció recordant breument quan va anar de públic al programa de la Mari Pau Huguet, destacant com tot està preparat i orquestrat, incloent-hi els aplaudiments forçats.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Vivències de la Tarragona d'abans amb l'avi Ramon
Memòries i Transformacions de Tarragona En aquesta edició del programa, l'avi Ramon ens convida a fer un viatge pel passat de Tarragona, centrant-se en com la ciutat estava dividida per sectors amb caràcters i ambients molt diferenciats. El diàleg destaca la importància de les vivències personals per damunt de la història acadèmica. La Desaparició de la Plaça Ponent L'eix central de la conversa és el canvi urbanístic. L'avi Ramon comenta amb certa nostàlgia la desaparició definitiva del que quedava de la plaça Ponent, concretament l'enderroc del mític bar Taurino, que ara s'ha convertit en un solar. Sectors i Ambients de la Ciutat Es descriu una Tarragona fragmentada per zones: Casc Antic i Plaça de la Font: Espais de pagesia i fires tradicionals, com la de Nadal o la festa de Sant Ramon. Eix Comercial: Carrers com Unió, Canyelles i Apodaca, on destacaven comerços curiosos com el del mono de la xocolata (Tupinamba). Zona Alta i Baixa: La connexió entre el carrer del Mar i la part alta a través de les Cent Escales, un recorregut habitual abans de la generalització del cotxe. Cites i Anecdotari L'avi posa èmfasi en l'objectiu del programa: "No parlem d'història escrita o llegida, són vivències que he sentit, que he viscut i que he comentat." També es recorda l'època daurada de la plaça de Toros, que atreia aficionats de tota la província, especialment de la zona de Tortosa, mitjançant trens especials. Cloenda Musical L'episodi finalitza amb una reflexió sobre la terra i les arrels, acompanyada d'una peça musical que crida a la consciència mediambiental i al respecte per la Mamà Terra.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
La vida com a comèdia: Reflexions de l'avi Ramon
Reflexions sobre el pas del temps i la societat En aquesta conversa, l'avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre la rapidesa amb què passa el temps, prenent com a referència el tancament del mes de febrer. L'avi destaca com antigament el temps es mesurava a través de la fruita de temporada (cireres, maduixes, reballons), una noció que s'ha perdut en l'actualitat. L'anomalia del 29 de febrer Es planteja la curiositat de les persones nascudes en any de traspàs. L'avi comenta, amb humor, que aquestes persones tenen l'avantatge de "no fer-se velles" tan ràpidament, tot i que reconeix que els anys passen igual per a tothom. La vida com un teatre L'avi Ramon sosté la tesi que la vida és una comèdia que barreja diferents gèneres: Drama: Quan la gent paga el seu mal humor amb qui no en té la culpa. Monòleg: Aquelles persones que t'aturen pel carrer i no paren de parlar sense deixar-te marxar. Humor: Les situacions absurdes i els acudits que recorden fets reals. "Si analitzes bé les coses, et trobes que la vida és una comèdia." Crítica a la tecnologia i la incomunicació Es fa una crítica directa a l'ús excessiu dels telèfons mòbils. L'avi se sorprèn de veure gent parlant sola pel carrer (amb mans lliures) o discutint de forma pública, cosa que genera una paradoxa: malgrat estar més connectats, hi ha una gran incomunicació i un aïllament de l'entorn. Finalment, l'avi convida els oients a compartir les seves pròpies vivències i proposa parlar en el futur sobre els canvis urbanístics i socials de Tarragona.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Conversa intergeneracional amb l'Avi Ramon i la Imma
Resum de la conversa L'episodi comença amb una introducció musical basada en l'havanera "El meu avi", que dona pas a una xerrada distesa entre l'Avi Ramon, la presentadora Sílvia i la Imma, una oient que truca des de Torreforta. La conversa gira al voltant de la salut, les anècdotes vitals i les celebracions personals. Punts clau de la xerrada Salut i remeis tradicionals: La Imma truca una mica potxa a causa d'un refredat i molta tos. L'Avi Ramon, amb el seu humor característic, li suggereix que aprofiti la tos per fer publicitat de pastilles o que practiqui com si cantés òpera. Consells de l'avi: Es posa èmfasi en els remeis de tota la vida per curar la grip: Descans absolut al llit per suar el mal. Prendre llimona i mel. Evitar l'abús de pastilles i injeccions, recordant com es guarien els antics. Celebracions i aniversaris: Es menciona que l'Avi Ramon farà els anys el 19 o 20 de gener (Capricorni), mentre que la Imma va celebrar el seu el passat 24 de novembre. Anècdotes i humor: L'Avi reflexiona sobre la picaresca en les celebracions, recordant persones que es colen en casaments o batejos fent-se passar per familiars. "Abans els avis no gastaven tantes pastilles ni indiccions com ara, i també se'ls curava la grip i l'encostipat."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Supersticions, atzar i el misteri de la medalleta
Conversa sobre la sort i les creences L'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre el paper de les supersticions i les casualitats en la vida quotidiana. La xerrada comença amb l'avi tocant fusta, un gest simbòlic que serveix de detonant per explorar com petits fets influeixen en la nostra percepció del destí. Anecdotari sobre la loteria i la pèrdua d'oportunitats L'avi comparteix experiències on la mala sort o el destí van fer que no guanyés la loteria: * Relata com un número premiat va acabar en mans d'una altra persona just en el moment de la compra. * Explica situacions on números "raros" acabaven tocant, malgrat les reticències dels venedors. * Recorda un viatge a Santander on, per incompatibilitat d'horaris, no va poder comprar el número que acabaria sent la Grossa de Nadal. El misteri de la medalleta de la Miraculosa El punt central del relat és la història d'una medalleta de la Mare de Déu de la Miraculosa. L'avi narra una cadena de successos sorprenents: 1. La va rebre abans d'una operació de ronyó que va sortir amb èxit. 2. La va perdre i recuperar de formes inversemblants diverses vegades (inclús després de viatges a Rússia i el Canadà). 3. Sempre que la perdia, algú n'hi acabava regalant una d'idèntica en el moment més inesperat. Reflexió final sobre la condició humana La conversa clou amb una mirada filosòfica sobre com el nostre estat d'ànim condiciona la percepció de la realitat: "Tot depèn de l'ull amb què es mira... és molt humà, però quan et toca, llavors es perd l'oremus." L'Avi Ramon conclou que, encara que ens declarem escèptics, tots guardem un raconet de superstició per si de cas, com exemplifica amb l'anècdota d'un ateu demanant un capellà al llit de mort.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
L'Evolució Tecnològica i el Contrast Generacional amb l'Avi Ramon
Un Viatge de l'Analògic al Digital L'avi Ramon ens ofereix una reflexió entranyable sobre com la tecnologia ha transformat la vida quotidiana, comparant la senzillesa del passat amb la dependència actual dels aparells electronics. La conversa s'inicia amb una anècdota sobre els problemes tècnics dels audiòfons moderns, que serveix de disparador per parlar de la pèrdua d'autonomia humana davant la digitalització. Canvis en l'Estil de Vida i la Llar Es destaquen els canvis en els usos dels espais domèstics i la subsistència: Terrats i animals: Antigament, els terrats eren espais productius on es criaven gallines i coloms per a l'autoconsum. Ritus familiars: El caldo de colomí era un remei tradicional fonamental per a la recuperació de les dones després del part a casa. Solidaritat veïnal: Es compartien els habitatges i els escassos luxes tecnològics per poder fer front a les despeses. L'Arribada dels Mitjans de Massa L'avi recorda amb nostàlgia la introducció dels mitjans de comunicació a la llar: La Ràdio: Va ser el primer gran canvi; recorda la retransmissió d'un partit de futbol entre Espanya i Itàlia com un esdeveniment col·lectiu. La Televisió: Inicialment un luxe en blanc i negre que reunia tots els veïns en una mateixa casa. El fenomen de l'Helena Francis: Un programa de consells on la veu femenina amagava, en realitat, un guionista masculí. La Crítica a la Societat de Consum Actual Finalment, es tracta la proliferació de canals i la dependència de la premsa del cor. Ramon reflexiona sobre com el contingut televisiu ha passat d'unir les persones a generar conflictes domèstics per l'elecció del canal, i com la figura del personatge famós (com la Pantoja o els escàndols de Marbella) ha substituït les converses més culturals o quotidianes d'abans. "Abans ho feia en la mà... ara, si falla l'aparato, ja hi som."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
12'
Memòries i reconeixements de l'avi Ramon
Records dels Premis de la Comunicació En aquesta conversa, l'avi Ramon i el seu interlocutor recorden la recent celebració dels Premis de la Comunicació. L'avi descriu l'esdeveniment com una jornada memorable i especial, destacant el valor de retrobar-se amb antics companys i conèixer gent nova del sector. Trajectòria a la ràdio i vincles personals Durant la xerrada, es repassen moments clau de la seva carrera: El retrobament amb Lluís Figuerola, reconegut locutor de Valls amb qui va coincidir a Ràdio Nacional. L'evolució dels espais radiofònics a Tarragona, des de la Plaça del Fòrum fins a la Rambla. Els seus inicis fa 18 anys, quan va començar de manera casual després d'una entrevista sobre temes turístics. Un reconeixement emotiu L'avi Ramon expressa la seva profunda satisfacció pel caliu rebut durant el sopar de gala, on va ser ovacionat per tots els assistents: "Quan van cridar el meu nom per la foto, tot un sector va començar a aplaudir... avi, avi, avi! Em vaig quedar aclaparat i només vaig poder aixecar el braç." Reflexions sobre la vida i el futur Gratitud: El protagonista se sent compensat pel carinyo de la gent desinteressada que encara recorda la seva feina. Tradició: El programa tanca amb una pinzellada sobre la proximitat de Tots Sants i la tradició dels panellets, reflexionant sobre com ha canviat la seva elaboració i el preu de l'ametlla.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
El Rec Major i la Tarragona desapareguda
Memòria històrica: El Rec Major de Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon i la Sílvia reflexionen sobre com la tecnologia actual, tot i els seus adelantos, sovint falla per petits detalls, a diferència de la feina manual d'abans. Aquest preàmbul serveix per introduir un viatge per la Tarragona antiga, centrant-se en elements geogràfics i industrials que han desaparegut amb la urbanització. L'impacte del Rec Major L'eix central de l'episodi és el Rec Major, un rierol que creuava parts vitals de la ciutat i que tenia una funció econòmica clau: Viver de planter: Al voltant de la Plaça Imperial Tàrraco i el carrer Prat de la Riba hi havia nombrosos horts on la gent anava a buscar planter de verdures i tomàquet. Energia per a la indústria: L'aigua del rec feia moure la maquinària de la fàbrica de farina situada a la zona del carrer Sant Miquel. Transformació urbana: Amb l'ampliació de la Plaça de Toros i la construcció de nous edificis, el rec es va anar tapant o desviant fins a quedar ocult sota el paviment actual. Anecdotari i paisatge urbà L'Avi Ramon recorda amb nostàlgia detalls com els lledoners on jugaven els joves i com zones que avui estan densament edificades (com la Rambla o Prat de la Riba) eren antigament espais oberts o horts. "Molts adelantos, però a vegades un petit detall fa fracassar... abans ho feien tot a mà i no fallava." Finalment, es fa una crida als oients perquè participin compartint els seus propis records per telèfon o carta, posant en valor la memòria oral de la ciutat.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
10'
L'avi Ramon i el seu homenatge a Tarragona
Homenatge i records a l'Ajuntament de Tarragona L'episodi se centra en l'emocionant acte de lliurament d'un guardó honorífic a l'avi Ramon a l'Ajuntament de Tarragona. Durant la conversa, es destaca la profunditat del seu discurs, que va aconseguir emocionar tots els assistents en recordar la seva trajectòria i el seu vincle històric amb la ciutat. Els punts clau de la celebració Sentiment i memòria: L'avi Ramon reflexiona sobre com determinats moments de la vida ens transporten a altres èpoques i com els records íntims són els que realment defineixen una persona. Reconeixement compartit: Tot i rebre ell el títol, l'avi emfatitza que el mèrit és de la seva dona i la seva família, per la paciència i el suport durant totes les hores que ell ha dedicat a la ciutat. Amor per Tarragona: Es descriu la ciutat des de diverses perspectives històriques, des de les barques del Serrallo fins als antics mercats de verdura i peix. Crida a les autoritats L'avi Ramon aprofita el seu discurs per fer una petició directa als governants de la ciutat: "Us demanaria una cosa: que Tarragona l'estimeu, l'amimeu, la cuideu, en benefici dels tarragonins." Finalment, es comenta l'experiència del sopar de gala, que enguany va ser especialment massiu, impedint la proximitat habitual amb els col·laboradors de la ràdio però permetent compartir taula amb altres guardonats.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
La consciència social i el civisme amb l'Avi Ramon
En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona profundament sobre la pèrdua de civisme i el canvi en el comportament social a la platja i als espais públics. El diàleg transita des de la contaminació visible de l'aigua fins a la responsabilitat dels amos de gossos. La degradació de l'entorn marítim L'Avi explica com ha canviat l'estat del mar a Tarragona amb el pas dels anys: * La capa d'oli: Es queixa de la brutícia que deixen les cremes solars i les embarcacions, especialment visible a la tarda. * El record de la transparència: Rememora quan l'aigua era tan clara que semblava un mirall, permetent veure el fons i els peixos amb total nitidesa. * Incivisme a les roques: Lamenta la presència de plàstics, bosses i objectes personals abandonats. Responsabilitat i educació amb els animals Un dels punts centrals és la convivència amb els gossos en espais públics: * L'autor emfatitza que els animals s'han d'educar i que els amos sovint ignoren les molèsties que causen als altres, com ara deixar-los anar sense control a la platja. * Critica la pràctica d'amagar les necessitats dels animals sota la sorra: "Aquell gos s'hi fa necessitats... el pleguen o no el pleguen? Allà, fa una miqueta així amb el peu i queda sota." * Recorda anècdotes passades sobre com es transportaven els gossos als trens i la importància de no tractar-los com a simples joguines o "ninos". Reflexió sobre la hipocresia humana L'episodi conclou amb una crítica a la hipocresia social. L'Avi Ramon sosté que ens queixem de les situacions de les quals nosaltres mateixos som culpables. Proposa un exercici d'imaginació on si les cases fossin de vidre, la gent es comportaria d'una manera molt més correcta per por al judici extern.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Reflexions de l'Avi Ramon sobre l'amor i la lectura
Reflexions sobre l'amor i les relacions humanes L'Avi Ramon inicia la conversa destacant que l'enamorament no és un sentiment exclusiu de les parelles, sinó que es pot sentir envers una flor, un escriptor o una obra d'art. En el context de les relacions personals, reflexiona sobre com el desengany pot fer que una persona perdi la confiança i vegi el món amb desconfiança o interès. "L'enamorament existeix a les persones... l'amor d'una cosa pot fer canviar de pensament o d'opinions sobre aquelles coses." El món de la literatura i els premis Es debat sobre l'evolució de l'escriptura i la indústria editorial: * Crítica als concursos literaris: L'avi qüestiona la transparència de certs premis, on el nom de l'autor sembla pesar més que l'obra mateixa. * L'esforç de l'escriptor: Es reivindica la feina de documentació i les hores de dedicació que requereix crear una novel·la de qualitat. * Canvi en els hàbits de lectura: L'Avi Ramon confessa que amb l'edat li costa més mantenir la concentració en llibres densos, recordant amb nostàlgia clàssics com Els tres mosqueters o Quo Vadis. Vivències, viatges i la societat Finalment, es comparen les experiències de vida reals amb la ficció. L'avi recorda viatges llargs en tren, com l'Orient Express o rutes per Portugal, com una font inesgotable d'inspiració per a les novel·les per la riquesa de detalls i personatges que s'hi coneixen. També es fa una breu reflexió sobre la doble moral de la societat actual i la tendència a guardar només allò que ens interessa al nostre "disc dur" mental.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Homenatge i reflexions de l'avi Ramon Martí
L'actitud positiva davant l'adversitat En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix una reflexió profunda sobre com afronta els seus problemes de salut, especialment les seqüeles d'una embòlia que li afecta la cama i el peu. Destaca la importància de no centrar-se en el dolor i de mantenir el cervell actiu per superar les limitacions físiques. Dualitat personal: L'avi explica que té dues facetes: la del "jaio" que pateix quan està a casa i la de la persona que es transforma i s'omple d'energia quan interactua amb la gent a la ràdio. Conviure amb els altres: Recomana buscar l'humor, ser solidari i parlar amb les persones com a mètode d'estimulació vital. Reconeixements i trajectòria a Tarragona L'episodi serveix per repassar els diversos homenatges que ha rebut l'avi Ramon per la seva tasca cultural i social a la ciutat de Tarragona: Diploma per serveis distingits: Atorgat per la ciutat fa uns deu anys. 20è aniversari d'exposicions: Recentment ha estat homenatjat al Moll de Costa (Tinglat 1) pel Sindicat d'Iniciativa i Turisme, per la seva iniciativa d'organitzar exposicions monumentals i artístiques que ja sumen dues dècades. Impacte en els artistes: L'avi se sent orgullós de veure com pintors que van començar amb ell ara tenen èxit internacional. La vida com a camí de records i moviment L'avi es defineix com un observador de la realitat. Li agrada asseure's a la Rambla o a les places per veure el moviment de la gent: estudiants, gent gran i treballadors. Aquesta observació el porta a concloure que la vida segueix malgrat el pas del temps i que l'essencial és no aïllar-se. "Aquests moments a la vida et donen a entendre que existeixes; el fumut és quan quedes aïllat de la vida."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Canvis en la societat, la platja i el clima natural
La transformació dels costums i la relació amb el medi L'avi Ramon i la seva interlocutora mantenen una conversa distesa i plena d'ironia sobre com ha canviat la societat respecte al passat, centrant-se especialment en el contrast entre les generacions d'abans de la guerra i les actuals. Els canvis en l'ús de la platja L'avi recorda amb nostàlgia i humor com eren les visites a la mar antigament: La modèstia d'abans: Les dones es canviaven en cabanyes de canyes improvisades i usaven vestits de bany que cobrien fins als genolls. Contrast cultural: Es destaca l'anècdota de les turistes alemanyes que van ser denunciades per la seva llibertat a l'hora de banyar-se, mostrant la doble moral de l'època. L'exposició solar actual: Es critica l'ús excessiu de cremes, el desig de tenir un bronzejat artificial abans d'hora i el perill de prendre el sol en hores de màxima radiació. L'obsessió per la imatge i la higiene Es reflexiona sobre com la societat d'avui dia s'ha tornat més artificial i hipòcrita en certs aspectes: L'engany de l'edat: La pressió per semblar jove i les floretes falses que es diuen entre coneguts per educació o convinença. Sobreexplotació dels productes: L'ús constant de xampús i sabons que, segons l'avi, poden arribar a desgastar la protecció natural de la pell. Una visió filosòfica de la realitat L'avi Ramon conclou que els humans som "climàtics de nosaltres mateixos", ja que provoquem canvis dràstics al nostre propi cos. "No se m'envalli per les terres d'Huvida, home... Vingui cap a la ràdio, vingui cap a la ràdio." L'episodi acaba amb una nota musical, la cançó Pedro Navaja, que reforça la idea de les sorpreses i els girs inesperats que dona la vida.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
15'
Memòria viva: L'evolució de Torreforta i Tarragona
Memòria històrica dels barris de Tarragona En aquesta conversa, s'explora la transformació urbana i social de Torreforta i altres barris de ponent. Els interlocutors recorden amb nostàlgia com era la zona als anys 40, destacant el contrast entre les primeres cases i els grans edificis i places actuals. Anècdotes del cinema i la vida quotidiana El Cine del Penedès: Una curiositat històrica sobre com arribaven les pel·lícules a Torreforta. S’explica que els rotlles de film feien un intercanvi físic constant entre el barri i el centre de Tarragona mitjançant un cotxe que pujava i baixava les cintes durant les mitges parts. L'estrena del Cine Capitol: Es recorda l'any d'inauguració d'aquesta mítica sala a la Rambla Vella amb la pel·lícula Samson i Dalila. Abans del cinema: La zona on es va construir el Capitol era ocupada per quadres de l'exèrcit que portaven el ranxo a la presó de Pilats. Un recorregut per l'educació de l’època Josep repassa la seva trajectòria escolar per quatre centres diferents, oferint un retrat de la disciplina i l'entorn educatiu d'aquells anys: Les Beates: On recorda el rigor de les monges. La Normal: Una estada curta marcada per les seves entremaliadures. Saavedra: On destaca un element pedagògic desaparegut: un mapa de relleu d’Espanya amb aigua real per simular el curs dels rius. Carrer Granada: L'etapa final abans de començar a treballar a la font de la Plaça de la Font amb només 13 anys. "Tot ha tingut la seva història... ara veiem edificis i places i penses: vols dir que aquí és on vaig estar jo?" Reflexions sobre el pas del temps L'avi Ramon tanca la intervenció reivindicant el valor de la gent gran. Destaca que, tot i que ara s'expliquin com a "batalletes", són vivències que han construït la ciutat actual. S'acomiada desitjant un bon viatge a Andalusia i recordant que la vida mateixa és una loteria plena de sorpreses i satisfaccions.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Experiències i anècdotes dels viatges de l'Imserso
L'Imserso: Evolució i Experiències Socials En aquesta conversa, dos avis comparteixen les seves vivències personals durant els viatges de l'Imserso, des dels inicis del programa fins a l'actualitat. El diàleg comença amb una anècdota sobre les dificultats d'usar les màquines de cafè modernes, un fet que serveix per introduir la desconfiança o l'atordiment que senten alguns avis quan viatgen. 40 anys de transformació del programa Els orígens: Es recorda que al principi només existien unes poques residències a llocs com Màlaga, Tarragona o Santander. Antigament, el sector era molt més restrictiu i a vegades depenia de preferències polítiques o socials. Canvis logístics: Abans, els viatges en tren o avió se'ls pagava el mateix usuari (amb descompte), mentre que ara el sistema està molt més organitzat amb trasllats inclosos. L'actitud dels viatgers: Es critica el comportament d'alguns usuaris que "munten numerets" o que malbaraten menjar i beguda, oblidant que estan en un servei públic i no en un hotel de gran luxe. L'art de gaudir del viatge "L'Imserso te'l fas tu mateix. Te donen el dormir i el menjar, però la vida és teva." Els interlocutors coincideixen que la clau per a un bon viatge és la iniciativa personal: Autonomia: No dependre exclusivament de les excursions organitzades pel programa, que sovint són més cares que les locals. Participació: Es destaca la importància de socialitzar, participar en els espectacles de talents i interactuar amb els animadors. Anècdota del gadità: El senyor José explica com va aconseguir propines fent acudits i cantant per després donar-les a l'animador del grup com a mostra d'agraïment. Finalment, es clou la xerrada emplaçant-se a una futura trobada per parlar de glossari portuari i altres històries de joventut.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
L'Avi Ramon: Records de Cuba i el Canvi Climàtic
En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre les seves vivències personals i la seva visió crítica respecte a la situació ambiental actual. L'episodi comença amb un record de la seva única estada a Cuba, la qual li serveix per connectar amb la nostàlgia de les havaneres i els boleros com a vehicles de la memòria. El nucli de la xerrada se centra en el canvi climàtic. Des de la seva perspectiva d'experiència vital, l'Avi Ramon planteja una idea clau: la intervenció de l'home és la principal responsable de les alteracions meteorològiques. Per argumentar-ho, utilitza diversos exemples: Manipulació local: Recorda com antigament es llançaven coets per desfer les tempestes de pedra i protegir les collites. Impacte geogràfic: Com la destrucció de muntanyes per a pedreres o la pèrdua de massa forestal (per incendis com els de Galícia) altera els cicles naturals. L'era nuclear: Atribueix gran part de l'escalfament i el forat de la capa d'ozó a les proves atòmiques i nuclears realitzades des de mitjans del segle XX. Finalment, es fa una reflexió sobre el preu del progrés i la manca de transparència en els experiments militars i científics, esmentant catàstrofes com la de Txernòbil i les seqüeles que encara perduren en les generacions actuals. "Qui porta el canvi climàtic? Els humans. Ens queixem del sol o la lluna, però la responsabilitat és nostra."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Tradicions de Quaresma i l'art de l'allioli
Tradició, Gastronomia i Supersticions En aquesta conversa s'exploren els costums catalans al voltant de la Quaresma, recordant com la religió i la tradició marcaven el dia a dia de les famílies. L'avi Ramon explica les restriccions de menjar carn i la curiosa pràctica de les bules. La Quaresma i la doble moral L'avi reflexiona sobre la rigidesa del passat i l'existència de mecanismes per esquivar les normes religioses: * El divendres de Quaresma: No es podia menjar carn de porc o vedella, només peix o tonyina. * Les bules: Pagant una petita quantitat al bisbe, es podia obtenir un document que permetia menjar carn sense que fos considerat pecat. * Crítica social: Es planteja la incoherència de seguir normes només per tradició o per por, sense una reflexió interna real. La Gastronomia de la Memòria Es recorden plats que abans eren exclusius de moments especials, a diferència de l'abundància actual: * El bacallà amb patates: Un plat econòmic però molt apreciat durant la Quaresma. * Els canelons: Fets a mà per aprofitar la carn d'olla del dia anterior (Nadal i Sant Esteve). * L'elaboració artesanal: La importància de cuinar sense presses, respectant els temps de repòs. L'allioli i les seves supersticions La conversa deriva cap a l'elaboració de l'allioli al morter i les moltes creences populars que l'envolten: * La tècnica: S'ha de remenar sempre a la mateixa velocitat i en el mateix sentit. * Estat d'ànim: Es diu que si algú està de mal humor o si una dona té la regla, l'allioli es nega (es talla). * Consistència: Una prova d'èxit era que la mà del morter es mantingués dreta ella sola. "A vegades ens obliguem a fer coses per tradició o norma i no sabem ni per què les fem." Per cloure, acorden dedicar el proper episodi exclusivament a les supersticions.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Anècdotes i curiositats de la gent gran i l'IMSERSO
Conversa sobre la gent gran i el lleure En aquesta xerrada, l’Avi Ramon i el senyor José Gil, president de l’Associació de Jubilats del Port, comparteixen diverses vivències amb un toc d'ironia i humor. La conversa gira principalment al voltant de com ha canviat la societat i les curioses conductes de la gent gran en esdeveniments socials i viatges. El fenomen del "pica-pica" en les exposicions L'Avi Ramon reflexiona sobre com les inauguracions d'exposicions han passat de ser actes gairebé buits a omplir-se gràcies al reclam del menjar gratuït: Antigament, a les exposicions només hi anaven l'artista i pocs familiars. Es va introduir la copa de cava i, posteriorment, el pica-pica per atreure públic. Critiquen que molta gent hi va exclusivament pel menjar, creant aglomeracions que dificulten veure l'obra d'art o fins i tot saludar l'autor. Destaquen l'anècdota de dones que omplen la bossa de mà amb entrepans de manera dissimulada mentre critiquen els altres. L'experiència dels viatges de l’IMSERSO Els interlocutors comenten amb humor com es transformen les persones grans quan surten de vacances: Dietes i salut: Tot i que a casa segueixen règims estrictes sense sal o sucre, als bufets lliures dels hotels mengen de tot i en grans quantitats. Vitalitat sorprenent: Persones que durant el dia caminen amb bastó o es queixen de mals, a la nit es transformen a la pista de ball. L'evolució del servei: Recorden l'època en què s'havia d'esperar que el capellà o el director polític beneïssin la taula abans de menjar, contrastant-ho amb la immediatesa i el desordre actual. Projectes de futur El senyor Gil destaca que l'IMSERSO ha ampliat la seva oferta amb milers de places noves en balnearis i hotels, i ja té planejats els seus propers viatges a Mallorca i les Canàries. "Si a casa seva els fessin una pel·lícula i l'enviessin als seus fills, no es creurien el que mengen els avis als hotels."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Comiat de temporada amb l'Avi Ramon a Tarragona
Tancament d'etapa i reflexions de l'Avi Ramon L'episodi marca el darrer programa de la temporada de l'Avi Ramon abans de les pauses de vacances. En una conversa propera, el protagonista comparteix la seva gratitud pel suport rebut i reflexiona sobre la seva vida i el contacte amb la gent de Tarragona. Punts clau de la conversa: Reconeixement popular: L'Avi Ramon expressa la seva satisfacció en ser reconegut pel carrer. Explica anècdotes com la d'una senyora a la parada de l'autobús que el va identificar davant del seu nét. El contacte humà com a motor: Amb 81 anys, l'entrevistat afirma que el tracte amb la gent és la seva "gasolina": > "Els que trobo em donen gasolina, em posen gasolina al motor i vaig..." Estil i filosofia: Es defineix com una persona que parla amb ironia i bona intenció, sense voler mai enfadar ningú, tot i que reconeix que a vegades es mossega la llengua per no entrar en política. Calendari festiu: Es repassen les celebracions imminents com Sant Joan i Sant Pere, juntament amb els perills dels petards i el descontrol dels coets durant les revetlles. Orgull tarragoní: Es destaca la riquesa dels barris de Tarragona (el Serrallo, Torreforta, Sant Pere i Sant Pau) en comparació amb altres localitats veïnes, lloant l'ambient de les terrasses i places històriques. Properes activitats Malgrat les vacances radiofòniques, l'avi no s'aturarà. Té previst organitzar una exposició monumental al setembre i participar en el prestigiós concurs de romesco per Santa Tecla.