Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

529-552 de 2716

Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Reflexions de l'avi Ramon: De la Cuaresma a la vida moderna
Reflexions sobre el canvi de generacions i la societat actual En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix una visió crítica però humana sobre com ha evolucionat la societat, des de les tradicions religioses fins al consumisme modern. Tradicions i Hipocresia Social La Cuaresma i el Carnaval: S'analitza la transició brusca entre la festa i la penitència. L'avi recorda com antigament el canvi era visual i radical, amb l'ús del negre i les mantellines. Dues vides i l'aparença: Es critica durament la hipocresia de voler aparentar el que no s'és. L'avi reflexiona sobre les persones que gasten el que no tenen segons qui les visita o qui les mira. El consumisme i l'educació dels infants La bogeria dels Reis: Es debat sobre com els regals s'han convertit en un "mal de cap". L'avi destaca que abans els nens jugaven amb una simple capsa de cartró i un cordill, mentre que ara s'avorreixen ràpidament de joguines cares que acaben a les escombraries pocs dies després. El preu de les coses: Es parla de la inflació de preus causada pel robatori i la propaganda excessiva, contraposant-ho a l'antiga publicitat basada simplement en oferir bon preu i bona presentació. El paper dels avis i la família Vici i sacrifici: L'avi Ramon explica que el veritable "vici" dels avis són els nets. Remarca el paper fonamental que tenen actualment aguantant les càrregues familiars, sovint sacrificant el seu propi temps lliure. Separacions i regals: Es fa un apunt sobre les separacions matrimonials i l'error de voler "comprar" l'amor dels fills amb regals materials. "Si les cases fossin de vidre, més de quatre no farien el que fan."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
11'
Vivències de Nadal: Tradicions, Cuina i Convivència
Reflexions de Nadal entre generacions En aquesta conversa propera i plena de nostàlgia, un avi i la seva néta repassen les tradicions nadalenques i els canvis en la vida social. El diàleg comença amb el polsim d'il·lusió que genera la loteria de Nadal, tot i que l'avi remarca que la salut és sempre el més important. Costums perduts i la figura del metge L'avi recorda com era la vida fa uns anys, destacant la relació de proximitat amb el metge de família, qui coneixia tothom personalment. El regal del pollastre: Era habitual criar un pollastre a les golfes dels pisos grans per regalar-lo al metge com a mostra de gratitud per les atencions de tot l'any. Criança natural: Es diferencia la qualitat del bestiar d'abans, alimentat a casa, enfront dels mètodes industrials actuals. La convivència a les escales de veïns L'avi lamenta la pèrdua de la interacció veïnal. Antigament, els veïns formaven una gran família on tothom s'ajudava: Es compartien remeis casolans (com el vi calent amb mel per als refredats). Hi havia una confiança absoluta que permetia entrar a les cuines dels altres. Figures com el sereno o el carter eren part fonamental del teixit social del barri. La màgia de la cuina i el comiat El resum final de les festes es trasllada als fogons, on la preparació de l'olla de Nadal i els canelons de Sant Esteve simbolitzen la unió familiar. L'avi descriu la satisfacció de cuinar per als altres com una autèntica "condecoració". "Hi ha coses petites que a la vida engrandeixen la satisfacció." L'episodi acaba amb un comiat emotiu, desitjant un bon any 2008 i celebrant que, mentre el cap funcioni, les vivències s'han de continuar explicant.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Reflexions de l'avi Ramon sobre viure l'edat i la moda
La tertúlia de l'avi Ramon i la vida al port En aquesta sessió, l'avi Ramon personifica la vitalitat de la gent gran amb un to humorístic i crític. La conversa s'inicia amb bromes sobre un viatge fictici a Cuba i deriva cap a la presentació de José Gil, president de l'Associació de Jubilats del Port, qui recorda la importància d'escoltar les "batalletes" dels més grans. L'art de viure cada etapa Un dels punts centrals és la filosofia de vida de José Gil, qui defensa amb fermesa el fet de viure l'edat que et correspon: * Rebuig a la idea d'aparentar ser més jove del que s'és (ell té 70 anys i no vol treure's l'edat). * La importància de la paciència i l'aprenentatge a través de les experiències passades. * Una crítica a la societat actual que vol que tot sigui immediat i ràpid. Crítica a l'artifici i la moda L'avi Ramon reflexiona sobre com la publicitat i la televisió intenten imposar una imatge de joventut eterna, creant el que ell anomena un "carnaval" constant: * Critica l'ús excessiu de cosmètics i roba massa cenyida que no és natural per a certes edats. * Observa amb humor les dificultats de la gent per encabir-se en peces de roba modernes que semblen "disfresses". * Es menciona la preocupació per la salut davant la deixadesa física d'alguns joves. "Tot això que vivim no som naltros, és una preparació que fan... buscant la gent fer-la més jove." L'episodi clou amb una cançó romàntica que subratlla el caràcter amable i festiu de la tertúlia.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Memòries de Sant Joan i supersticions amb l'avi Ramon
Tradició, festes i creences populars En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix records d'infantesa i joventut, centrant-se en els costums d'abans al voltant de la nit de Sant Joan i la vida quotidiana a les destil·leries de barri. Costums d'altres temps i l'anís L'avi recorda com antigament hi havia un contacte més directe amb el alcohol a la llar, fins i tot per als nens, però sempre sota un respecte i control parental que avui dia s'ha perdut. Explica l'existència de destil·leries locals, com la de les 100 escales, on anaven a comprar licors a granel que, tot i no tenir marca, eren de gran qualitat. La Nit de Sant Joan i les fogueres La conversa reviu l'essència de la revetlla de Sant Joan d'abans: Fogueres comunitàries: Es feien en carrers que encara no estaven asfaltats o sobre sorra, utilitzant mobles vells i fusta que els veïns guardaven. Barris units: Tota l'escala es coneixia i participava en la celebració. Ritus de pas: El perillós joc de saltar les brases per demostrar valentia, on sovint algun "xulo" acabava cremat. Festes populars: Els balls a la Plaça de Toros, on gent de tot ambient es trobava per ballar i acabar la festa veient sortir el sol a la platja. Supersticions i manies personals Es debat sobre la psicologia darrera de les supersticions. L'avi sosté que, tot i que molts neguen ser supersticiosos, tothom té les seves "manies" (com entrar amb el peu dret o evitar gats negres). "Hi ha persones que certs rituels els hi donen una certa força durant el dia per no decaure." Finalment, conclouen que aquestes creences, tot i poder semblar ridícules si s'analitzen fredament, ajuden les persones a afrontar el dia amb més confiança o seguretat.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Vivències de l'Avi Ramon: Entre Londres i el Carnaval
Connexions Internacionals i Records de Tarragona L'espai comença amb una notícia engrescadora: el programa té oients a Londres. En Fernando, un tarragoní resident a la capital britànica, segueix les històries de l'Avi Ramon perquè el connecten amb les seves arrels. El presentador i l'avi valoren molt positivament aquestes mostres de suport: Les vivències compartides actuen com una «vitamina» per a l'avi. Es planteja la possibilitat d'una futura trobada a l'estació amb els oients de l'estranger. L'objectiu de la tertúlia és mantenir viva la memòria de les coses viscudes. L'Esperit Transgressor del Carnaval Amb l'arribada de l'Enterrament de la Sardina, l'Avi Ramon aprofita l'ambient de Carnaval per explicar anècdotes amb un toc d'ironia i picardia. Argumenta que, durant aquestes festes, es permet una llibertat d'expressió que normalment està més limitada. "Carnaval se'n diuen les coses, però que és Carnaval. Com que és tot l'any Carnaval, a vegades convé dir algunes coses." Anècdotes i Confusions Divertides L'avi recorda situacions on les aparences enganyen, destacant dues històries principals: L'enterrament a Barcelona: Durant el seu servei militar, va presenciar un seguici fúnebre molt seriós amb dones de dol rigorós, fins que un incident amb una faldilla va revelar que eren, en realitat, homes disfressats amb les cames peludes. L'incident a Sitges: Explica la sorpresa d'un mariner americà en descobrir que una noia que l'havia captivat era un home disfressat, provocant-li un atac de riure incontrolable. Comiat de la Festa i l'Inici de la Quaresma El programa tanca reflexionant sobre l'evolució de les festes de Carnaval a Tarragona, les concubines i el Carnestoltes, abans d'entrar en el període més restrictiu de la Quaresma. L'espai finalitza amb la cançó Un beso y una flor.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Records de Nadal a Tarragona amb l'avi Ramon
L'aniversari de l'avi i la Loteria de Nadal L'episodi comença amb una conversa distesa sobre el proper aniversari de l'avi Ramon, el dia 19 de gener. Entre bromes sobre si s'haurà de fer una programació especial o si acceptarà regals amb retard, els interlocutors reflexionen sobre la importància de la salut i l'humor per sobre de les coses materials. També comenten la proximitat del sorteig de la Loteria de Nadal, tot recordant que històricament la Grossa mai ha caigut a Tarragona, a excepció de petites aproximacions. L'avi narra una anècdota tràgica d'una persona que va morir d'una aturada cardíaca per l'emoció de veure sortir el seu número premiat. La fira antiga i els animals en viu L'avi Ramon descriu amb nostàlgia com era el Nadal a la Tarragona de la seva infantesa: El contrast entre els carrers estrets de la Part Alta i l'amplitud actual. La fira que es feia a la Plaça de la Font i a la Plaça de les Coques, on el principal atractiu era el bestiari viu. Els pagesos arribaven amb carros plens de galls dindis, conills i gallines, cosa que suposava un espectacle pels nens de l'època. "Ara veus el gall dindi amb figuretes... abans era una atracció veure'ls vius al mercat." El misteri de les portes del Pallol L'avi aprofita el final de la conversa per llançar una crítica i un enigma local. Explica la desaparició d'unes antigues portes de fusta de Melis que tancaven la ciutat antigament. Aquestes peces històriques es van utilitzar per a un pessebre a la Plaça del Rei i, un cop finalitzat l'esdeveniment, es va perdre el seu rastre durant el transport de retorn.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Tradicions, coques i records: De Corpus a Sant Joan
Reflexió sobre el pas del temps i les tradicions En aquesta conversa, l'avi i el David reflexionen sobre com ha canviat la nostra manera de viure les festes populars i el dia a dia. Es destaca la sensació de pressa constant i com el ritme actual ens fa perdre, a vegades, el detall de les celebracions i el contacte amb els altres. El calendari de les coques El diàleg comença amb la transició entre les diferents festivitats i els seus dolços típics: * La coca de cireres (o xereres) pròpia de Corpus. * La preparació per a la coca de Sant Joan (de crema o llardons). * La reflexió sobre com anem "de coca en coca" sense gairebé temps de pair-les. Canvis en el consum i l'excepcionalitat L'avi recorda que antigament certs productes eren moments de vida extraordinaris: * El cava: Abans es reservava per a ocasions molt especials o visites a casa. Ara, es considera una beguda molt més comuna, quasi com el vi. * Les pastisseries: S'ha passat d'anar-hi només per un tortell de diumenge a poder comprar pastes selectes o xutxos qualsevol dia de la setmana per caprici. * El mosquatell i la mistela: Es comenta com ha canviat el gust i la graduació d'aquestes lletis, recordant quan es donava una petita cullereta als nens en celebracions. El valor de la tradició Es destaca que el valor d'una tradició no rau en el preu del producte, sinó en el record i el ritual: "He estat mitja hora de cua per una simple coca, però aquella coca té un valor... perquè és una tradició." Finalment, s'introdueix el tema de la seguretat a Sant Joan, criticant la inconsciència de llençar petards des dels balcons, un tema que prometen ampliar en la següent sessió.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Reflexions sobre la delinqüència i el passat
Una anàlisi sobre la moralitat i la memòria històrica En aquesta conversa, l'avi Sabi Ramon reflexiona sobre la societat actual, la permissivitat davant els petits delictes i les dràstiques diferències amb l'època de la dictadura. A través d'anècdotes personals, s'explora com la tolerància cap a les petites faltes pot acabar generant problemes molt més grans. La paradoxa de la delinqüència i la presó L'interlocutor exposa una realitat inquietant: la pèrdua de por al càstig. Es debaten diversos punts clau: * La permissivitat inicial: L'avi utilitza l'anècdota de la xocolata menjada d'amagat per il·lustrar com una petita falta, si no es corregeix, creix fins a convertir-se en un problema incontrolable. * El coneixement de la llei: Es comenta que molts delinqüents coneixen els límits legals millor que els advocats, actuant just per sota del llindar que comporta presó. * La presó com a refugi: S'esmenta el cas real de persones que prefereixen estar tancades perquè a la presó tenen menjar, llit i televisió, coses que no tenen al carrer. Memòria històrica: L'època de Franco Arran de la frase típica "això amb Franco no passava", l'avi Ramon aporta una visió crua i realista del que significava viure en aquell règim: * Manca de llibertat: El simple fet d'escoltar emissores de ràdio prohibides, com la Pirinenca, podia portar algú a la presó. * Violència i repressió: Explica com s'usava el terme "roig" no només per ideologia, sinó sovint per enveges personals o per treure's del mig algú que tenia terres. * Vigilància constant: Tot i que hi havia més seguretat ciutadana, aquesta era fruit d'una vigilància política extrema que generava una por constant. "A l'època de Franco hi havia de tot... però si t'enganxaven amb propaganda de la part real dels americans o anglesos, et podien fotre una palissa." Conclusió i tancament L'episodi acaba amb una reflexió sobre com la història queda gravada en els joves i com, malgrat la duresa dels temes tractats, és necessari parlar-ne per educar les noves generacions que sovint parlen sense coneixement de causa sobre el passat.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Records de Nadal i transformació urbana a Tarragona
L'Avi Ramon: Viatges, identitat i records de Tarragona En aquesta conversa s'explora la figura de l'avi Ramon, un home de l'Ametlla de Mar i fill adoptiu de Tarragona, que comparteix les seves impressions sobre el Nadal, els viatges i l'evolució de la seva ciutat. L'avi anuncia la seva partida cap a Andalusia per passar les festes, una tradició personal que li permet esquivar els compromisos familiars i econòmics de les dades nadalenques, alhora que reflexiona sobre la identitat catalana fora de les nostres fronteres. Crítica a la gestió de l'espai públic El diàleg se centra en gran mesura en la pèrdua de l'essència dels mercats tradicionals a Tarragona. Es destaca: El trasllat de la Fira de Nadal: Es recorda amb nostàlgia quan la fira s'ubicava a la Plaça de la Font o en trams més centrals de la Rambla Nova. La massificació del mercat ambulant: Es critica que el mercat de marxants ocupi tota la Rambla, dificultant la convivència amb altres fires artesanes que han estat "eliminades" o desplaçades. Propostes d'ubicació: L'avi proposa zones com els jardins de Puig i Valls o espais propers a l'estació d'autobusos per descongestionar el centre. Nostàlgia i costums perduts L'avi posa èmfasi en com la ciutat ha canviat físicament: "A Tarragona a vegades improvisem sense pensar en les conseqüències... ens costa molt canviar els costums." Es tanca el programa amb la promesa de parlar properament del bestiari real que es trobava antigament a les fires de la Plaça de la Font, acompanyat de la música de la nadala col·lectiva "Quan somrius".
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
L'avi Ramon i el valor del col·leccionisme a Tarragona
El valor històric de l'objecte quotidià En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'avi Ramon (Ramon Martí) comparteix la seva passió per la preservació d'objectes que molts considerarien brossa. Es defineix a si mateix no només com un col·leccionista, sinó com un recollidor que salva testimonis de la història local. L'exposició a la Diputació de Tarragona L'avi Ramon participa activament en l'exposició de filatèlia i col·leccionisme organitzada per la Diputació. Enguany, la seva aportació inclou: * Postals antigues: Especialment dels anys 20, que mostren la vida interior de les cases i paisatges de diferents països. * Col·leccions diverses: En edicions anteriors ha cedit des de llumaneres i clauers fins a objectes curiosos com prints russos. La filosofia del "recollidor" El diàleg aprofundeix en la importància de no llençar objectes antics, ja que sovint amaguen un valor sentimental i històric: * Preservació de la memòria: Objectes com programes de festes, plànols de la ciutat de fa 20 anys o fotografies familiars permeten documentar com han canviat els carrers i els costums de Tarragona. * Curiositats històriques: Es mencionen records de les falles que es feien antigament a Tarragona o els focs artificials al Balcó del Mediterrani. "Moltes coses de la història, si haguéssim llançat el que teníem, no se'n recordarien." Esdeveniments i anècdotes La conversa també serveix per anunciar el Comunica 2007, un acte especial de l'emissora que coincideix amb la inauguració de l'exposició. Com a nota humorística, es comenta la resistència de l'avi Ramon a portar corbata per a les ocasions solemnes.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
L'evolució dels oficis: L'aprenentatge d'abans i d'ara
L'aprenentatge i l'evolució del món laboral En aquesta conversa entre l'avi Ramon i el seu net, es reflexiona sobre com han canviat els oficis tradicionals i la figura de l'aprenent amb el pas de les dècades. Es destaca la transició des d'una època de postguerra, on el sacrifici era la norma, cap a un present marcat per la mecanització i la formació acadèmica. La figura de l'aprenent d'abans L'avi explica que antigament ser aprenent implicava una entrega total des de ben jove (sovint als 14 anys o abans). Les claus d'aquell temps eren: * Sacrifici i poc sou: Molts aprenents no cobraven res al principi o rebien una paga simbòlica, ja que el valor real era l'ofici que aprenien. * Multifuncionalitat: Heu de fer tasques de neteja, transport de materials amb carretó i estar a disposició del taller fins a l'últim moment. * Formació extra: Després de la jornada, era habitual anar a l'Escola del Treball o a classes de dibuix per millorar la tècnica. Canvis en el model laboral S'analitza com la tecnologia ha transformat la feina manual: * Abans, un fuster o ebenista havia de saber dibuixar i crear peces úniques (artesania), mentre que ara molts materials ja venen tallats o es munten seguint processos informatitzats. * Hi ha una crítica cap a la pressió familiar moderna d'obligar els fills a estudiar carreres universitàries per sistema, sense tenir en compte les seves aptituds o l'interès per oficis pràctics com la mecànica, que sovint estan millor valorats o tenen més sortida laboral. Pèrdua d'estímuls i responsabilitat L'avi reflexiona sobre el fet que actualment falta l'estímul de la superació personal: "Abans tenies l'avantatge que, tal com pujaves, t'agafaven altres patrons per captar-te i et donaven més facilitats." Es conclou que, tot i el progrés, s'ha perdut part d'aquell orgull de l'ofici i que el paper dels col·lectius (pares i empreses) ha canviat dràsticament la manera com els joves encaren el seu futur professional.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
15'
Records de Torreforta: de garrofers a ciutat
Conversa entre l'Avi Ramon i el senyor Josep En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, l'estudi connecta amb el senyor Josep Garzón, conegut històricament com a referent de Torreforta, qui actualment resideix en una residència als Pallaresos després de quedar-se vidu. La xerrada, plena de nostàlgia i optimisme, gira al voltant de la vellesa i les transformacions del territori. Viure de records i amb humor Els interlocutors reflexionen sobre com la vida canvia i la importància de mantenir una actitud positiva davant les dificultats de l'edat: La vellesa i la salut: Tant l'Avi Ramon com el senyor Josep comparteixen anècdotes sobre les seves caigudes recents i l'ús de bastons, decidint prendre's els dolors amb sentit de l'humor. L'actitud vital: El senyor Josep farà 81 anys el proper 19 de mes i afirma que, encara que el cos nota el pas del temps, manté les ganes de viure i la connexió amb l'emissora. L'evolució de Torreforta El punt central de la conversa és el record de com era el barri de Torreforta a mitjans del segle XX: Dels horts al ciment: El Josep recorda que quan hi va arribar l'any 1958, la zona estava plena de garrofers. Ell mateix va tenir l'últim hort que quedava abans de l'urbanització total. Mobilitat i vida social: Expliquen com abans es desplaçaven amb bicicleta o a peu per la carretera de València sense pràcticament trànsit, recordant les nits de ball i la seguretat de l'època. "Els records, a vegades, ens porten a satisfaccions i a enyorances. Però hem de viure la realitat."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
12'
Història i anècdotes del Nàstic de l'Avi Ramon
La passió pel Nàstic de Tarragona i el futbol local L'avi Ramon comparteix els seus records i la visió sobre l'evolució del Gimnàstic de Tarragona, destacant la diferència entre el futbol actual i el del passat. Es parla de la importància de la identitat local en els equips, comparant èpoques on els jugadors eren veïns o coneguts de la ciutat, fet que generava una unió més forta amb l'afició. Anècdotes històriques i curiositats Futbolins i orígens: L'avi explica que en la seva joventut no hi havia futbolins, centrant la conversa en el futbol de camp. L'antiga tribuna de fusta: S'esmenta que l'antiga tribuna del Nàstic provenia d'una estructura de fusta del Barça d'abans de la guerra. L'incendi durant la Guerra Civil: Es descriu un episodi tràgic on, arran d'un festival militar i un enfrontament verbal d'un ciutadà amb els caps militars, la tribuna de fusta es va cremar totalment en una nit d'espetecs d'oralita. L'evolució de l'afició i les penyes Proximitat: Antigament, els jugadors eren amics o companys de treball, cosa que feia que l'afició fos més personal. Modernitat: Tot i la presència de jugadors estrangers, figures com Pinilla han ajudat a recuperar la simpatia i el sentiment de pertinença. Penyes històriques: Es recorda la Penya Garrofer com un dels primers punts de trobada d'aficionats fanàtics que discutien i defensaven els seus ídols. "Abans, l'ídol que tu defensaves o criticaves era un veí teu... era bonic per això, perquè l'afició l'embocaves amb una gent que coneixies."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
15'
L'Orquestra Estelada i la màgia del ball a Tarragona
L'essència de la música en directe En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'explora el valor de les orquestres tradicionals enfront de la música preenregistrada. L'Avi Ramon reflexiona sobre com la música té una capacitat gairebé terapèutica per transportar les persones a altres èpoques i estats d'ànim. L'Orquestra Estelada: Autenticitat i talent local El Bences, representant de l'Orquestra Estelada, explica els pilars que defineixen la seva formació: Música 100% en directe: Es reivindiquen com una de les poques orquestres a Catalunya que no utilitza caixes de ritmes ni seqüenciadors. Tot el que sona és fruit del treball dels 11 músics sobre l'escenari. Relació amb el públic: El repertori es tria estratègicament per fer reaccionar l'audiència, utilitzant temes clau com valsos, swings o èxits populars per "escalfar" l'ambient. Connexió generacional: Es destaca com la música de qualitat aconsegueix que la gent gran deixi el bastó per ballar, actuant com una "vitamina" per a la salut i l'esperit. "És que si ets romàntic, amb la parelleta... si ets gran, recordant... la música és com una espècie de metge que et transporta." Reivindicació cultural a Tarragona L'Avi Ramon fa una crida als polítics i institucions per potenciar el talent local del Serrallo i de Tarragona en espais emblemàtics com el Teatre Metropol o el Palau de Congressos, posant en valor la categoria i el romanticisme de les grans orquestres de tota la vida.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Memòria viva del Serrallo: records i canvis
El barri del Serrallo: Tradició i Transformació En aquesta conversa amb l'Avi Ramon, s'explora l'evolució històrica del barri mariner de Tarragona, el Serrallo, posant èmfasi en com han canviat les professions i el paisatge urbà. Els oficis del mar Remandadors i xarxes: L'Avi Ramon recorda quan les dones (remandadores) s'encarregaven de cosir i arreglar les xarxes a peu de carrer. Actualment, aquesta tasca està més mecanitzada o la fan els mateixos pescadors. Mestres d'aixa i calafats: Es fa referència als antics astilleros o varaders on els calafats reparaven i pintaven els bots i les barques de fusta. La vida quotidiana dels pescadors L'entrevistat descriu amb nostàlgia la duresa i la bellesa de la vida marinera: * La barreja i el ranxo: Els pescadors esmorzaven o dinaven a la barca després de pescar, sovint cuinant un arròs o peix fresc. * El repartiment: Existia el costum de repartir la part del pelut (peix més rústic) entre les famílies, i les dones el venien en platerets per fer sopa. * El llenguatge propi: S'esmenten termes com el fanal per referir-se al porró. Un barri en canvi constant "La vida tot depèn de com t'ho prens." El resum final destaca la gentrificació i el relleu generacional. Moltes famílies marineres es van traslladar a barris com Torreforta o a la Part Alta de la ciutat. Tot i que el barri s'ha modernitzat amb nous ponts, pàrquings i edificis, l'Avi Ramon lamenta que la joventut ja no vulgui dedicar-se a una feina tan sacrificada com la mar.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
11'
Futbol i records: L'Avi Ramon i la història del Nàstic
Memòries del Futbol i Identitat Local En aquesta edició del programa, l'Avi Ramon reflexiona sobre el pas del temps i la importància social del futbol a Tarragona, especialment coincidint amb la setmana del Comunica dedicada a aquest esport. El futbol com a mirall de la societat L'Avi Ramon analitza com el futbol ha passat de ser un simple esport a convertir-se en un fenomen gairebé polític. Destaca diversos punts clau: * El fanatisme actual que sovint genera discussions acalorades entre els seguidors del Barça, el Madrid i l'Espanyol, fins i tot a Tarragona. * El canvi de paradigma en els jugadors: dels antics jugadors obrers (paletes o ferrers que jugaven després de treballar) als professionals actuals. * La rivalitat històrica amb equips veïns com el Reus. Records del Nàstic de barri Es recorda amb nostàlgia el camp antic del Gimnàstic, on la pràctica esportiva estava lligada directament a la vida quotidiana dels carrers: "L'afició te venia perquè veies que els que jugaven eren gent que plegaven de treballar, que vivies veí d'ell... i llavors anava al camp i donava tot el que podia defensant el Nàstic." Anècdotes i personatges emblemàtics L'entrevista repassa noms propis de la història local, com el mecenes Bonet o el jugador Durant, qui després de la seva etapa esportiva es va quedar a la ciutat i va regentar l'emblemàtica Cueva al carrer del Trinquet, un lloc de referència per a còctels i turisme a l'època. Finalment, es clou la xerrada just quan l'Avi comença a explicar la davallada de categoria de l'equip, deixant la continuació per al proper programa amb un optimista "toquem fusta".
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
15'
L'Orquestra Estelada: Talent Musical a Tarragona
Presentació de l'Orquestra Estelada L'Avi Lamont presenta a l'estudi en Venceslau, membre d'una coneguda nissaga tarragonina, per donar a conèixer el seu projecte musical: l'Orquestra Estelada. Durant la conversa, es destaca la sorpresa de l'avi en descobrir la gran qualitat d'aquesta formació local, que sovint passa desapercebuda a la seva pròpia ciutat. Història i Trajectòria del Grup Origen del projecte: L'orquestra va néixer fa quatre anys fruit de la iniciativa de dos cantants (el mateix Venceslau i la seva companya Liliana) després de la dissolució de l'històrica Orquestra Galants. Professionalitat: El grup està format per músics professionals, molts dels quals vinculats a centres de referència com Port Aventura o diversos conservatoris. Consolidació: Malgrat les dificultats inicials del sector, han aconseguit crear una "família" estable on no s'ha produït cap baixa en els darrers dos anys. Reivindicació del Talent Local L'Avi Lamont fa una crida a les entitats i comissions de festes de Tarragona i del barri del Serrallo per apostar pels artistes de casa. Reivindica que la qualitat de l'Orquestra Estelada és comparable a qualsevol producció internacional o a les grans orquestres que es lloguen a fora. "M'ha fet empipar que desconeguem una cosa així aquí a Tarragona, quan som d'aquí." Gira d'Estiu Aquest any, l'orquestra té previstes diverses actuacions en l'àmbit local, passant per zones com: * Barri del Carme * Sant Pere i Sant Pau * La Secuita
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
L'Avi Ramon i la història de Torreforta
En aquest episodi, l'Avi Ramon rep una sorpresa en directe: la trucada de la Imma, una oient que volia saludar-lo per desitjar-li un bon any. La conversa deriva cap a la importància de mantenir el contacte amb la gent gran i el valor de compartir vivències personals. Els punts clau de la xerrada inclouen: El valor de la gent gran: L'Avi Ramon expressa la seva emoció en parlar amb els oients, ja que aquesta interacció li dona il·lusió i satisfacció en el seu dia a dia. Els orígens de Torreforta: L'Avi explica com va néixer el barri de Tarragona a partir de la venda de parcel·les. Recorda que inicialment no hi havia infraestructures bàsiques com llum o aigua, i cada propietari construïa la seva casa segons li semblava. Etimologia i records: El nom de Torreforte prové d'una antiga torre de defensa situada en uns terrenys on hi havia masies rurals. L'Avi rememora amb nostàlgia com, de jove, anava a ballar i a jugar a cartes en aquelles masies. L'episodi conclou amb una invitació als oients per participar en futures edicions i la reproducció de la cançó Santa Lucía de Miguel Ríos. "L'història l'escriu tothom segons com l'interessa, però les vivències de la vida són les que realment compten."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
12'
Supersticions, fe i l'afany de protagonisme
Diàleg sobre la condició humana i la societat En aquesta conversa, l'avi Ramon i el seu interlocutor exploren diversos aspectes de la psicologia popular, començant per les supersticions quotidianes i acabant amb una crítica a la cerca de la fama efímera en l'actualitat. La superstició i la sort El diàleg s'inicia amb anècdotes curioses sobre com fets quotidians es converteixen en senyals de fortuna: Trepitjar una tifa: Mentre uns s'ho prenen amb ràbia, d'altres corren a comprar la loteria creient que porta bona sort. Ritus populars: Tocar fusta per evitar el mal d'ull, senyar-se en passar per davant d'una església o interpretar el picor de les mans com un anunci de diners. Nombres i colors: Es comenta la por al número 13 i la polèmica del color groc en el món de l'espectacle i la televisió. Fe vs. Superstició L'avi reflexiona sobre la línia fina que separa el dogma de fe de la superstició pura. Segons ell, sovint aquestes creences sorgeixen de la "poca feina" o de la necessitat de trobar sentit als esdeveniments, com aquell qui fa una quiniela basant-se en les matrícules dels cotxes que passen. La cerca del renom i els mitjans Es realitza una crítica punyent a la societat actual, on la trajectòria professional ja no és el que dóna el nom, sinó els actes extraordinaris o polèmics per cridar l'atenció: "Ara, com que hi ha tanta gent que es busca la manera... han de fer coses extraordinàries perquè se'n parli d'ells." Es parla de com intel·lectuals o artistes utilitzen la televisió per promocionar-se, sovint forçant el seu caràcter. Es menciona la tristesa de veure agressions enregistrades amb mòbils només per guanyar visibilitat a internet. Final musical L'episodi clou amb una introducció al tema de la bruixeria (citant les bruixes d'Altafulla i Tarragona) i connectant-ho amb la cançó "Mamma Maria" de Ricchi e Poveri, que tanca l'espai.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Reflexions de l'avi Ramon: De Sant Valentí al Carnaval
Reflexions sobre les festivitats i la ironia de la vida L’avi Ramon torna al programa per compartir la seva visió particular sobre el calendari festiu, movent-se entre la ressaca de Sant Valentí i l'arribada del Carnaval. Durant la conversa, es qüestiona el sentit comercial de certes celebracions i reivindica l'autenticitat de les festes més lligades a la cultura pròpia. Crítica a les festes comercials Sobre Sant Valentí, l’avi es mostra escèptic i proposa noms més realistes per a la diada, reflectint qui en treu profit realment: * Suggeriments com Sant Joier o Sant Perfumeria. * La idea que l'amor s'hauria de celebrar el dia que cada parella triï durant l'any, i no per obligació d'un calendari. * La comparació amb Sant Jordi, que defineix com una festa "més nostra" i amb una tradició més arrelada. L'evolució del Carnaval: De la sàtira a la quotidianitat L'avi reflexiona sobre com ha canviat el Carnaval amb el pas del temps. Segons ell, antigament era l'únic moment de l'any per trencar les normes socialment acceptades, però ara considera que vivim en un "carnaval perpetu": "Ara vas pel carrer qualsevol dia de l'any i dius: com va vestida aquella persona? Què és, un home o una dona?" Crítica social i política: Compara certs discursos polítics amb les comparses o les xerigotes de Càdix per la seva falta de serietat. La ironia com a eina: Recorda moments històrics i anècdotes locals de Tarragona (com la fugida en pijama per l'accident d'Empetrol) que els carnavals utilitzaven per fer sàtira i denúncia social. Finalment, l'avi i la presentadora s'acomiaden esperant la fi de les festes de Carnaval amb el tradicional Enterrament de la Sardina.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Anècdotes sobre la sort i la loteria de l'Avi Ramon
La Sort i les Coincidències de l'Avi Ramon En aquesta edició de Tarragona Ràdio, l'Avi Ramon comparteix una sèrie d'històries personals fascinants centrades en la loteria, les supersticions i les curioses jugades del destí. Després d'una breu menció a la Verge de la Milagrosa a Montreal, la conversa se centra en com la fortuna ha passat a prop seu o de coneguts seus en diverses ocasions. Els números perduts i la fortuna trobada L'Avi Ramon relata diversos moments on la Grossa de Nadal o premis importants van estar al seu abast: El número de Santander: Un número que va veure cada dia durant les vacances i que, en marxar i no poder comprar per estar el quiosco tancat, va resultar ser el premi gran. El número de zeros: Un venedor no li va voler donar un número format només per zeros perquè "feia por", i finalment va sortir premiat. Bitllets trobats al carrer: Explica com en dues ocasions va trobar números de loteria a terra (un d'ells al carrer Lloncet) que van resultar tenir premis de 5.000 pessetes. La reflexió moral sobre el diner fàcil Una de les parts més profundes de la intervenció és la reflexió sobre per què, de vegades, és millor no guanyar la loteria. L'avi argumenta que: "Quan no m'ha tocat, potser m'ha fet un favor, perquè he analitzat gent que ha sigut la seva desgràcia trobar la loteria." L'avi posa l'exemple d'una família de Reus on el premi va derivar en tragèdia, accidents i la pèrdua de la unitat familiar, fenomen que defineixen al programa com la "borratxera dels diners". Superstició o casualitat? Finalment, discuteixen sobre si aquestes anècdotes són fruit de la superstició o simples coincidències. L'Avi Ramon conclou que la vida s'ha de prendre tal com ve, llevant ferro als fets inexplicables i valorant la veritable fortuna que té a casa amb la seva família.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
15'
Cistelles ecològiques i la preservació de llavors
En aquesta conversa, l'Avi Ramon i l'Emili reflexionen sobre el valor de l'agricultura de proximitat i la pèrdua de qualitat en l'alimentació industrial moderna. El debat se centra en com recuperar el gust autèntic del menjar i la importància de donar suport als pagesos locals. La importància del consum directe L'Emili explica el funcionament de les cistelles de temporada, una alternativa que permet: * Comprar productes de qualitat directament al productor. * Eliminar els intermediaris o "sangoneres" que encareixen el preu sense beneficiar el pagès. * Consumir fruites i verdures acabades de collir i adequades a l'època de l'any. * Crear un vincle de confiança on el consumidor pot visitar l'hort i conèixer el mètode de cultiu. Bancs de llavors i cultura popular Un punt clau és la tasca de l'Emili en un banc de llavors ecològiques. Segons ell, conservar una llavor no és només guardar un gra, sinó preservar la cultura associada: "És tan important la llavor com la cultura associada a aquesta llavor; saber com es rega, si s'ha d'encanyar o com es cuina." Es destaca la coordinació entre diferents bancs de llavors locals (com Ecollavors a la Garrotxa o l'Almaixera al Camp de Tarragona) per mantenir les varietats pròpies de cada clima i terreny, evitant la dependència de llavors comercials uniformes. Crítica al sistema alimentari L'Avi Ramon i l'Emili lamenten que la societat actual es mogui exclusivament pel capital, prioritzant productes que vénen de lluny (com Holanda o Almeria) o aliments processats carregats de transgènics. Conclouen que el consumidor té el poder real: si hom deixa de comprar productes de baixa qualitat, el mercat es veurà obligat a oferir alternatives més saludables i sostenibles.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
L'Avi Ramon i la seva visió de l'enamorament i la vida
L'Avi Ramon torna per parlar de l'amor i la quotidianitat En un dia tan assenyalat com el de Sant Valentí, el programa recupera la presència de l'Avi Ramon, qui comparteix la seva saviesa popular sobre l'enamorament i el pas del temps. Per a ell, l'amor no és cosa d'un sol dia, sinó una actitud constant davant la vida i les persones. L'amor com a concepte universal L'Avi Ramon reflexiona sobre com la societat comercialitza el dia dels enamorats, però defensa que: L'enamorament és present tots els dies de l'any. Ens podem enamorar de petits detalls, d'objectes (com el desig de regalar un bolso o una joia) o de la bellesa de les flors. El sentiment d'amor s'estén a la família: parelles, fills, mares i, per descomptat, els avis, que sovint són els grans oblidats. Canvis generacionals i respecte Durant la conversa, es comparen les èpoques passades amb l'actualitat, destacant especialment l'ús del llenguatge: L'avi expressa la seva sorpresa per la normalització de les paraulotes a la televisió i en el parlar col·loquial. Recorda que, en la seva joventut, certes paraules eren motiu de baralla per defensar l'honor familiar. "Ara no saps on estàs... escoltes paraules que abans t'havies de barallar per defensar la teva mare." Les etapes de la vida i l'oci L'Avi Ramon defineix el que ell anomena les diverses joventuts: 1. La primera (20 anys). 2. La segona (30-40 anys). 3. La tercera (60 anys). 4. La quarta o el "trulló" (més de 80 anys), on ell es troba actualment. Relata la seva experiència amb els viatges de l'Imserso, on observa amb admiració com persones gran amb dificultats físiques deixen les crosses per ballar, demostrant una gran il·lusió per viure. Conclou que la vida s'ha de mirar amb perspectiva i pau, valorant tant l'oci dels joves com el tarannà de la gent que passeja per la Rambla.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
15'
Explorant la Cova Urbana de Tarragona: Guia i Experiències
Introducció a l'aventura subterrània En aquesta conversa, l'Àngel Samaniego explica els detalls d'una expedició a la Cova Urbana de Tarragona. El relat comença amb els preparatius logístics i la importància de la seguretat per als visitants que volen conèixer aquest espai singular de la ciutat. Preparatius i equipament Abans d'entrar a la cova, es realitza un procés rigorós d'informació i seguretat: * Assessorament previ: S'ensenyen fotografies i llibres per explicar què trobaran els participants. * Seguretat: Cal fer una inscripció i tramitar una assegurança especial a través de la federació. * Equip tècnic: Els participants es canvien en una sala habilitada i es posen neoprè, botes d'aigua i casc amb llum. El recorregut: Sifons i sales monumentals L'Àngel descriu l'itinerari físic, destacant el pas per diferents cavitats i obstacles: L'entrada: S'accedeix des de quatre plantes de pàrquing fins a trobar el passadís romà. Els sifons: Es passen dos sota aigua amb l'ajuda de cordes guia i el suport constant de guies especialitzats. El neoprè facilita la flotabilitat. La Sala Benson: Una estança de 7.000 metres quadrats plena de blocs on els participants descansen. La Ballarina: Una pedra simbòlica que tothom ha de trepitjar o tocar. La Gatera: Un pas estret que requereix seguir les instruccions del guia per superar-lo sense por. Gestió emocional i seguretat Un dels punts clau és la gestió de la claustrofòbia o l'ansietat: "Si veig que aquella persona està ja agobiada, el que faig és parar i trencar el gel ensenyant-li algun detall del sostre amb les llums." L'Àngel emfatitza que cal mantenir el respecte i no fer "catxondeo" excessiu per garantir la seguretat del grup. El retorn es realitza per unes galeries superiors plenes de fang, oferint una experiència diferent a la de l'anada.