Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

2473-2496 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Resultats i valoració de la consulta per la independència a Tarragona
Balanç de la consulta sobre la independència a Tarragona L'entrevista realitzada a Lourdes Marauri, portaveu de la coordinadora Tarragona Decideix, analitza les xifres definitives i les sensacions després de la jornada electoral del 17 d'octubre. Tot i una participació més baixa que en altres municipis, l'organització es mostra satisfeta per la feina feta en un context complex. Dades de participació i resultats La participació final s'ha situat en xifres discretes segons el mètode de càlcul: * 5,70% respecte al padró (majors de 16 anys). * 6,71% si es pren com a referència el cens electoral habitual. Pel que fa al sentit del vot, el domini del SÍ ha estat aclaparador: * Vots afirmatius: 6.207 * Vots negatius: 414 * Vots en blanc: 134 Anàlisi de l'abstenció i dificultats Marauri destaca que Tarragona és una ciutat especialment difícil per la seva disgregació territorial i el tarannà de la seva població. L'organització reconeix haver fet autocrítica sobre la difusió, tot i que subratlla la manca de recursos econòmics. "Tarragona és una ciutat difícil, no tant pel nombre d'habitants, sinó per la disgregació que tenim i pel tarannà de fer l'activitat." L'elecció de la data i el desgast de les consultes Un dels punts de debat ha estat l'elecció del 17 d'octubre, condicionada per diversos factors: * La necessitat de coordinació amb la ciutat de Rubí. * Evitar la coincidència amb el Concurs de Castells i els ponts festius. * La incertesa sobre la data de les eleccions al Parlament de Catalunya. Finalment, es planteja si el model de consultes ha perdut l'efecte innovador d'Arenys de Munt, tot i que la portaveu defensa que l'interès per la democràcia participativa es manté viu entre la ciutadania compromesa.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
25'
Balanç del Govern a Tarragona amb Javier Sabaté
Balanç de la Legislatura i Actualitat a Tarragona L'entrevista amb Javier Sabaté, delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, repassa l'estat dels projectes clau i l'acció política a les comarques tarragonines quan falten només 40 dies per a les eleccions al Parlament. Successos i Crònica Negra L'espai comença amb la condemna enèrgica d'un presumpte cas de violència de gènere a la ciutat, amb la mort d'una dona i els seus dos fills. Sabaté reflexiona sobre la dificultat de prevenir aquests crims malgrat les ordres d'allunyament: "No hi ha més que pensar que això és producte de la maldat... és molt complicat i molt difícil de prevenir cada una de les possibilitats que poden existir." Projectes d'Infraestructures i Equipaments Es detallen novetats importants sobre infraestructures aturades o en tràmit: • Complex Esportiu Sant Jordi: El delegat expressa la seva "desesperació" davant l'actitud de l'empresa concessionària i demana que es digui l'última paraula sobre el projecte. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): S'anuncia en primícia que el Consell Executiu aprovarà el dret de superfície, permetent a l'Ajuntament licitar les obres de manera imminent. • Fòrum Judicial i Ciutat Sanitària: Es manté el compromís amb la unificació judicial i es valora positivament la creació d'una potència sanitària a l'entorn de l'Hospital Joan XXIII. Economia i Gestió de la Crisi Sabaté defensa que el Camp de Tarragona és el territori millor preparat per a la recuperació gràcies a: La indústria química i el sector logístic (Simalsa, l'Espluga, Vilarrodona). La inversió extraordinària del Port de Tarragona. La recerca i el capital humà en camps com l'energia, la salut i l'arqueologia. Política i Consultes Sobiranistes Finalment, el delegat valora la baixa participació en les consultes sobre la independència a Tarragona, defensant un model federalista i el ple desplegament de l'Estatut d'Autonomia de 2006 davant les retallades del Tribunal Constitucional.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
3'
Triple crim al carrer Reial de Tarragona
Triple mort violenta al barri del Port de Tarragona S'investiga la troballa de tres cadàvers en un habitatge del carrer Reial, a la part baixa de Tarragona. Els cossos corresponen a una dona de 26 anys i als seus dos fills menors d'edat. El succés ha generat una forta commoció a la ciutat i un desplegament informatiu destacat. Detalls de la investigació i l'escena del crim Descobriment: Els Mossos d'Esquadra van accedir al domicili després de les denúncies dels veïns per la forta pudor a l'escala. Accés a l'habitatge: Es constata que es va entrar al pis (un primer tercera) pel balcó, ja que la persiana es troba trencada. Cerca del sospitós: La policia busca actualment el marit de la víctima, qui presumptament podria tenir una ordre d'allunyament vigent. Reacció institucional i ambient a la ciutat Atenció mediàtica: Hi ha una gran presència de mitjans de comunicació al carrer Reial, davant la seu de l'Associació de Veïns del Port. Minut de silenci: L'Ajuntament de Tarragona ha convocat una concentració a les 12:00 h el migdia a la Plaça de la Font per condemnar aquests fets tràgics. "Destaquen la brutalitat d'aquest acte. Dos nens morts i la seva dona... encara continuen buscant el marit."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
2010-10-15
Presentació de Mudat, la Mostra de Dansa i Música Popular Aquesta primera edició de la mostra neix amb l'objectiu de reivindicar i visibilitzar la cultura tradicional catalana a Tarragona més enllà de les festes majors de Sant Magí o Santa Tecla. Es tracta d'una col·laboració inèdita entre l'Ajuntament i quatre entitats clau de la ciutat: • Esbart Santa Tecla • Esbart Dansaire de Tarragona • Casal Tarragoní • Agrupació Tarragona Dansa Objectius de la iniciativa Els organitzadors destaquen que aquesta mostra vol ser un tast d'un projecte més gran amb la intenció de: Apropar la dansa al carrer per trencar la barrera entre l'actuació a l'escenari i el públic. Fomentar la participació activa a través de tallers familiars on tothom pugui aprendre passos bàsics. Crear un planter de futur i combatre el prejudici que la dansa tradicional és "avorrida" o només per a gent gran. Activitats destacades de l'edició El programa es divideix en dos grans escenaris durant el cap de setmana: Dissabte (Rambla Nova i Teatre Metropol): L'Esbart Dansaire presentarà l'espectacle Vora l'Ebre, un recull de jotes del sud de Catalunya amb música en directe de la Factoria Folk. La jornada clourà amb un ball de nit amb el grup Xarop de Canya. Diumenge (El Serrallo): Jornada dedicada a la cultura marinera i la sardana. El Casal Tarragoní recupera l'Aplec de Sardanes amb cobles i homenatja les dones compositores. També hi haurà tallers de sardana curta, una variant històrica més accessible per als neòfits. "L'objectiu principal és demostrar que la dansa tradicional és viva i que tothom pot aprendre a ballar, perquè en el fons és una activitat per divertir-se." Perspectives de futur Tot i ser la primera edició, els representants ja plantegen millores per al futur, com ara canviar la data a la primavera (juny) per garantir millor temps al carrer i aglutinar més activitats d'entitats que aquest any han quedat fora per compromisos de competició, com és el cas de l'Agrupació Tarragona Dansa.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Agenda Cultural de Tarragona: Festival del Mar i MUDAT
Agenda Cultural de Tarragona: Propostes per al Cap de Setmana La ciutat de Tarragona presenta una completa programació d'activitats que abasten des del divulgació sanitària fins a festivals temàtics i música en directe. Divendres: Salut i Cultura TDAH i Salut Mental: Se celebra una xerrada sobre el trastorn d'hiperactivitat a l'Institut d'Educació de l'Ajuntament. També es projecta el documental Voices a la Cambra de Comerç amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental. Literatura: Presentació de la traducció de Faust de Goethe per Jaume Hortolà a la Llibreria de la Rambla. Música: Actuacions dels grups Black Badalers a la Vaqueria i 150 a la Sala Zero. Dissabte i Diumenge: Festivals i Tradició Festival del Mar: Una iniciativa pionera de l'Associació d'Amics del Mar al barri del Serrallo que inclou: Subhastes de peix a l'antiga i visites al bergantí Cirano. Sardinades populars, regates de vela llatina i tallers de nusos. MUDAT: Primera edició d'aquesta mostra de música i dansa popular, amb ballades de sardanes i tallers de danses tradicionals al Serrallo. Teatre i Màgia: Continua el Festival de Teatre Màgic a la Sala Trono amb l'espectacle Bogeries Balcàniques i la participació del mag Iñaki Zabaleta. Cinema i Altres Propostes "És molt difícil ser originals en un tema del mar, però ningú ha agafat tot això i ho ha ficat dins d'un mateix paquet." Cicles de cinema: Projeccions d'originals com Apocalypse Now Redux al CaixaForum i Alexander the Great dins el cicle d'història grega. Activitats infantils: Tallers al centre Bauhaus i l'espectacle solidari Lupita. Concerts Destacats: Fora de la ciutat, Salou rep a Pastora Soler i Alcover tanca amb Hombres G.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
25 anys de Cal Maties: Referent nàutic al Serrallo
Un quart de segle de passió pel mar i els llibres La llibreria nàutica Cal Maties, situada al cor del barri del Serrallo a Tarragona, celebra el seu 25è aniversari. El seu fundador, el Maties, repassa la trajectòria d'un negoci especialitzat que ha aconseguit convertir-se en un dels cinc referents d'Espanya en el seu sector. Història i supervivència Subsistència i passió: Maties destaca que arribar als 25 anys ha estat un exercici de "subsistència" en moments econòmics difícils, impulsat sobretot per l'estima al món mariner. Arrels familiars: El lligam de la família amb el barri supera els 50 anys, sumant l'activitat de la llibreria a la del quiosc familiar regentat per la Rosa i el Maties. Una llibreria de fons i coneixement La botiga no és només un punt de venda, sinó un centre de divulgació cultural: Compta amb un estoc de 4.500 llibres i milers de referències més sota comanda. Ofereix un servei de comerç de proximitat on el consell expert preval sobre la venda directa. Atén tant a professionals del mar (pescadors, navegants) com a aficionats a la literatura nàutica. "Venir al Salonàutic de Barcelona va ser un salt impressionant; era codejar-te amb les millors llibreries de tot Espanya." El Festival del Mar i el futur Coincidint amb l'aniversari, es posa en marxa l'associació Amics de la Mar, amb seu a la mateixa llibreria, per fomentar la cultura marítima a Tarragona: Organització del Festival del Mar per obrir el barri a la ciutadania. Creació de fòrums, conferències i regates per recordar el Serrallo tradicional i promocionar la façana marítima actual.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Joaquim Sendra i l'estat de la patronal PIMEC
Panorama del món empresarial i patronal L'entrevista amb Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona, repassa l'actualitat de les organitzacions empresarials en un moment de canvis i eleccions internes. Es destaca la necessitat d'una unitat de veu patronal per defensar els interessos de l'empresariat català de manera més efectiva. Eleccions i estructures patronals Processos electorals: Es comenta la situació a PIMEC, Foment del Treball i la CEPTA, així com les eleccions a la CEOE espanyola. Representació de les PIME: Sendra reivindica la importància d'una patronal de petites i mitjanes empreses forta i independent, seguint el model europeu, ja que sovint els seus interessos difereixen de les grans corporacions. Modernització: L'entrevistat insisteix que tant patronals com sindicats han d'abandonar estructures arcaiques per adaptar-se a les necessitats actuals del país. Economia, Reforma Laboral i Vaga General El president de PIMEC es mostra crític amb la gestió política i sindical de la crisi: * Vaga General del 29-S: La considera un fracàs rotund que no ha servit per modificar la reforma laboral. * Reforma Laboral: Segons Sendra, no és una reforma real sinó un "petit canvi de llei" que no soluciona problemes de fons com la dualitat contractual o la judicialització dels conflictes. * Pensions: Veu necessària una rectificació en l'edat de jubilació per garantir la sostenibilitat del sistema davant l'augment de l'esperança de vida. Perspectives econòmiques a Tarragona "Mentre les exportacions ens aguantin... és tan important internacionalitzar les empreses i sortir a l'exterior." Motors econòmics: El turisme i la indústria química són els sectors que millor estan suportant la crisi gràcies a l'exportació. Consum intern i crèdit: La manca de finançament bancari i l'atur continuen sent els principals frens per a la recuperació de les petites empreses i el sector de la construcció. Pressupostos i inversió pública: Es valora negativament la baixa inversió prevista per l'Estat el 2011, ja que atura projectes d'infraestructures clau per a la competitivitat. Eleccions al Parlament i deures del proper Govern Sendra demana als futurs governants que "pensen en l'empresa" com a principal motor de riquesa i política social: * Facilitar la creació d'empreses i l'atracció d'inversions. * Evitar un model basat exclusivament en l'administració pública i el dèficit. * Es mostra escèptic sobre l'arribada d'una multinacional xinesa d'automoció si aquesta només es basa en subvencions i no en eficiència real.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
1h 4min
Ple Ordinari Ajuntament de Tarragona - Octubre 2010
Resum del Ple Municipal El ple ordinari de l'Ajuntament de Tarragona del mes d'octubre s'ha centrat principalment en el debat de tres mocions clau i diverses modificacions de crèdit per a serveis socials i inversions patrimonials. Inversions i Pressupostos • S'aproven modificacions de crèdit per a l'Institut Municipal de Serveis Socials. • Es destina un milió d'euros per a actuacions a l'antic edifici del Banc d'Espanya. • S'anuncia una reducció de la despesa arqueològica associada al Mercat Central. Debat de Mocions • Finançament del Mercat Central: S'ha aprovat per unanimitat una moció per exigir a l'Estat 8 milions d'euros. Els grups han acordat demanar als seus representants a Madrid que defensin aquestes partides plurianuals. • Camí de les Salines: Moció aprovada per unanimitat per declarar d'utilitat pública l'antic camí de servitud i millorar els passos sota la via del tren, actualment impracticables quan plou. • Consulta Sobiranista: La moció de suport a la plataforma Tarragona Decideix ha estat rebutjada pels vots en contra de PSC i PP. ERC i CiU hi han votat a favor. Altres assumptes • Relleu a CiU: Maria Victòria Forns s'estrena com a nova portaveu del grup municipal de Convergència i Unió en substitució de Joan Aregio. • Candidatura 2016: Es demana una valoració política després de l'eliminació de Tarragona com a candidata a la Capitalitat Cultural Europea. "És un acte d'enfortiment de la qualitat democràtica que la ciutadania parli." - Jordi Sendra sobre la consulta del 17-O.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Presentació del IV Festival Teatre Màgic a Tarragona
El Festival Teatre Màgic arriba a la seva quarta edició El Mag Gerard presenta la nova edició del Festival de Màgia Teatre Màgic, que tindrà lloc del 15 d'octubre al 6 de novembre. Aquest any, l'esdeveniment es consolida com un referent internacional amb actuacions a diversos espais de Tarragona i la Canonja. Novetats i artistes destacats El festival aposta per la fusió de la màgia amb altres disciplines artístiques com el teatre, el clown, el circ i la música en directe. Entre els noms més rellevants d'aquesta edició destaquen: Amner d'Excentric: Cap de cartell provinent dels Estats Units, famós per la seva participació a la pel7lícula La joia del Nil. Iñaki Zabaleta: Premi Mundial de Màgia argentí, especialitzat en ombres xineses i cartomàgia. Anna Montserrat: Una de les mãgues més importants de Catalunya que estrenarà l'espectacle Toc Toc. Hausson: Presentarà per primer cop a la província el seu espectacle Preludium de màgia en si major. Espais i vessant solidària Els espectacles es repartiran principalment entre el Teatre Metropol, la Sala Trono i el Magatzem a Tarragona, i l'Orfeó Canongí a la Canonja. Cal destacar la funció solidària al Magatzem: "A favor d'Intermón Oxfam, amb la finalitat que la màgia també arribi a qui més ho necessita." Demostració de màgia en viu Durant l'entrevista, el Mag Gerard realitza un truc de cartomàgia utilitzant una baralla de cartes de pòquer i un telèfon mòbil, exemplificant com la màgia s'adapta a les noves tecnologies per sorprendre a un públic cada cop més exigent.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Reivindicació per un edifici digne a l'EOI de Tarragona
La lluita de l'EOI per unes instal·lacions dignes El professorat i l'alumnat de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tarragona han iniciat una nova fase de protestes per denunciar l'estat precari del seu edifici actual a la Rambla Nova. Una gran pancarta a la façana amb el lema "L'escola encara no és nostra" simbolitza el malestar per les promeses incomplertes de trasllat. Principals mancances de l'edifici La secretària del centre, Cecília Martínez, detalla situacions crítiques que afecten el dia a dia: Inseguretat i evacuació: L'edifici presenta seriosos dubtes sobre la capacitat de desallotjament en cas d'incendi, amb una escala que dona a un pati interior. Falta d'espai: Només s'ocupen tres plantes per a gairebé 3.000 alumnes. Hi ha aules on s'encabeixen 30 persones en espais dissenyats per a 25. Accessibilitat inexistent: L'entrada té esgraons que dificulten el pas a persones amb cadira de rodes, depenent de l'ajuda voluntària per accedir-hi. Accions i visibilitat digital "Ens sentim realment oblidats de tothom. Treballem el millor que podem, però volem que la gent ho noti cap a fora." Per canalitzar aquestes queixes, s'ha creat una forta presència a la xarxa: Blog reivindicatiu: Sota el domini volemunedificidigne.blogspot.com, s'exposen fotografies de la precarietat interior. Xarxes socials: Presència activa a Facebook per fomentar el debat entre la ciutadania. Paral·lelisme amb el Banc d'Espanya: Els manifestants fan notar el contrast amb altres edificis de la Rambla que sí que han vist resolt el seu futur. Un futur incert Malgrat que oficialment s'ha parlat del 2012 com a data d'inauguració de la nova seu a l'antiga Chartreuse, la comunitat educativa es mostra pessimista i escamada. Recorden que el 2008 ja es van fer promeses de trasllat pel curs 2009-2010 que mai es van materialitzar.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Marc Armengol: Reptes del sector hostaler a Tarragona
Entrevista a Marc Armengol, nou president de l'AEHT El nou president de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de la província de Tarragona (AEHT), Marc Armengol, analitza la situació actual del sector turístic i els reptes que afronta en el seu nou mandat. Armengol destaca la importància de l'entitat per la seva heterogeneïtat, representant des d'hotels urbans i de costa fins a bars i restaurants de tot el territori, des del Penedès fins a les Terres de l'Ebre. Eixos Estratègics i Reptes L'entrevista se centra en la necessitat de considerar el turisme com un sector estratègic per a la recuperació econòmica. Segons Armengol, la clau no és tant el producte, que ja és d'excel·lent qualitat, sinó la millora de la promoció conjunta i la gestió de les infraestructures: Infraestructures clau: Es demana potenciar l'ús de l'AVE i l'Aeroport de Reus. ** RyanAir i l'espai aeri: Preocupació per la pèrdua d'operacions a Reus en favor del Prat i la necessitat de buscar alternatives com el turisme de congressos. Connexió territorial: El gran repte pendent és resoldre "l'últim tram", facilitant que el turista que arriba en alta velocitat pugui moure's fàcilment cap a l'interior o l'Ebre. Impacte de la Crisi i Medi Ambient Armengol també fa referència a problemàtiques específiques que afecten la competitivitat: Llei del Tabac: Crítica per l'impacte econòmic directe que aquesta normativa ha suposat per als bars. Seguretat mediambiental: Menció al recent vessament d'oli al Port de Tarragona, subratllant que la imatge exterior és vital per al sector. "L'AVE feia de Tarragona la primera platja de Madrid, però ens falta l'esforç final per portar el turista des de l'estació fins al seu destí final." En conclusió, el nou president aposta per una unitat d'acció per vendre la província com un destí únic i guanyador en el mercat internacional.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
26'
Mobilitat i trànsit a Tarragona: Balanç del Corte Inglés i la Part Alta
Balanç de l'obertura d'El Corte Inglés El tinent d'alcalde de mobilitat, Carles Castillo, avalua positivament la primera setmana d'activitat del centre comercial. Malgrat la saturació inicial, es considera que les mesures de trànsit han funcionat de manera exitosa. Gestió del trànsit i fluxos de vehicles • El principal punt de congestió se situa a l'avinguda President Companys des de la plaça Imperial Tàrraco, ja que és la referència principal per als conductors de fora de la ciutat. • Es preveu una redistribució natural dels fluxos a mesura que els usuaris s'acostumin a rutes alternatives com el carrer Doctor Mallafré. • Un 70% dels visitants durant els primers dies van accedir-hi caminant, una dada que l'ajuntament considera molt positiva. Transport públic i aparcaments dissuasius • S'ha creat una línia comercial específica de l'EMT per connectar el nou centre amb el comerç tradicional. • Existeix una col·laboració amb els botiguers per oferir el tíquet de tornada gratuït a qui compri en establiments del centre. • S'estudia ampliar el pàrquing dissuasiu actual (200 places) duplicant la seva capacitat en terrenys adjacents. Restriccions de circulació a la Part Alta S'analitza la mesura de limitar el trànsit al nucli antic després de 15 dies de la seva implantació oficial. • Objectiu assolit: S'ha aconseguit reduir el volum de vehicles (estimat en uns 6.000) que travessaven el barri. • Flexibilitat: S'han buscat solucions per a casos específics com persones grans sense vehicle, serveis a domicili o reparacions. • Sancions: La Guàrdia Urbana prioritza la informació sobre la sanció, multant només casos reincidents o infraccions greus d'aparcament. Seguretat vial i campanya de vianants L'ajuntament justifica la contundència de les darreres campanyes de vigilància degut a la sinistralitat a la ciutat. "Al primer semestre del 2010 hem tingut 3 morts i 18 ferits greus per atropellaments; hem de ser més exigents amb la seguretat." • Es millora la infraestructura amb coixins berlinesos i la semaforització de punts negres, com els passos de vianants del carrer Pere Martell.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
El paper estratègic de la normalització lingüística
El futur del Consorci per la Normalització Lingüística Bernat Joan, secretari de Política Lingüística, analitza el recorregut i la vigència del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL). Tot i que inicialment es va concebre com una eina amb data de caducitat, la realitat sociodemogràfica actual l'ha convertit en un instrument estructural i permanent. Reptes i eixos d'acció Immigració i integració: El fenomen de la immigració ja no és conjuntural, sinó un fet estructural que requereix un servei de formació constant per garantir que els nouvinguts aprenguin català. El Voluntariat per la llengua: Es defineix com el programa estrella. No només ensenya l'idioma, sinó que fomenta la cohesió social i l'intercanvi cultural. La seva eficàcia ha traspassat fronteres, essent replicat en regions com el Tirol del Sud. L'ús social: Es detecta que, tot i que el coneixement del català ha augmentat, l'ús real al carrer es manté com un repte. Bernat Joan subratlla la importància que els catalanoparlants no canviïn de llengua davant de persones d'origen immigrant. L'oficialitat de l'Aranès L'aprovació de la llei de l'occità (aranès a l'Aran) es valora com un acte de respecte cap a la pluralitat lingüística de Catalunya. Tot i que no afecta directament la operativa del Consorci (centrat en el català), reforça el patrimoni cultural del país. "L'optimisme és una cosa que porta a l'acció i el pessimisme porta a no actuar." En conclusió, es fa una crida a l'optimisme actiu per seguir planificant i facilitant l'ús de la llengua des de totes les institucions.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Experiències del Voluntariat per la Llengua a Tarragona
El Voluntariat per la Llengua com a eina de cohesió Des de la nova seu del Centre de Normalització Lingüística a Tarragona, es presenta el programa Voluntariat per la llengua a través del testimoni de dos voluntaris amb perfils molt diferents: l'Àngel González, conductor de l'EMT, i en Javier Sabater, delegat del govern. Perfils i motivacions dels voluntaris Àngel González: Un exemple d'integració, ja que no és nascut a Catalunya però ha adoptat el català com a llengua pròpia. Destaca la seva tasca dins la seva pròpia empresa, l'EMT, on ajuda companys que tenen dificultats amb l'idioma. Javier Sabater: Filòleg de formació, participa com a voluntari extern. Emfatitza que la llengua és l'element que confereix personalitat a la nació i que és clau per evitar fractures socials. Dinàmiques de les parelles lingüístiques L'activitat es basa en la interacció oral i la quotidianitat: Trobades informals: Les parelles queden una hora a la setmana per parlar mentre passegen, visiten monuments o fan encàrrecs. Aprenentatge pràctic: Es prioritza el català del carrer i el vocabulari d'ús diari. Anfitrions culturals: El voluntari no només ensenya la llengua, sinó que actua com a guia de la ciutat i dels seus costums. "Si Catalunya no tingués una llengua pròpia, la nació ni existiria; la llengua és el que ens fa ser un sol poble." Beneficis del programa Per a l'aprenent: Guanya confiança, perd la vergonya i s'integra millor en la comunitat local. Per al voluntari: Aporta una gran satisfacció personal i ajuda a canviar els hàbits lingüístics de l'entorn, fomentant que els catalanoparlants no canviïn de llengua sistemàticament.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
30'
Inauguració de la nova seu del CNL Tarragona
Inauguració i Context de la Nova Seu L'episodi se celebra des de la nova ubicació del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, situat a l'antic edifici de la Facultat de Lletres. Aquest canvi representa una fita important per a la institució, ja que permet abandonar les instal·lacions de la plaça del Pallol, que havien quedat petites per a l'atenció ciutadana. Espais i Tecnologies Disponibles Les noves instal·lacions compten amb el Centre Obert de Català, un entorn d'autoaprenentatge equipat amb: • Recursos informàtics i materials en paper. • Professorat d'assessorament permanent per a l'alumnat. • Aules més àmplies amb tecnologia de projecció i connexió en línia. Evolució Històrica i Social Els interlocutors reflexionen sobre com ha canviat el perfil de l'estudiant des de la creació del Consorci l'any 1988: 1. Dels nivells C i D a l'alfabetització bàsica: Inicialment, es formava gent que volia perfeccionar la llengua per militància o títol. Actualment, el gruix principal és el col·lectiu nouvingut que necessita el català per a la integració social i laboral. 2. Digitalització: S'ha passat del fax i els CD-ROMs a plataformes de formació totalment en línia com el Parla.cat. "El consorci hauria de tenir com a fi la seva pròpia desaparició, perquè això voldria dir que som un país normal." El Futur i la Responsabilitat Ciutadana Es discuteix la provisionalitat del centre, amb la mirada posada en una futura seu definitiva a la Tabacalera. Tot i això, el debat final se centra en la socialització de la llengua: • La necessitat que el català sigui la llengua vehicular al carrer i als comerços. • El paper fonamental dels voluntaris per la llengua per trencar la vergonya dels aprenents. • L'adaptació del servei a les quatre comarques que cobreix el centre (Tarragonès, Baix Penedès, Alt Camp i Conca de Barberà).
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Curs internacional d'arqueologia cristiana a Tarragona
Curs d'Història i Arqueologia Cristiana de Tàrraco L'especialista de l'ICAC, Josep Maria Macias, presenta un curs internacional pioner que analitza la transformació de la ciutat romana entre els segles III i VIII. Aquesta iniciativa sorgeix de la col·laboració entre l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), l'Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) i el Museu Bíblic Tarraconense. Objectius i metodologia del curs Visió interdisciplinària: El curs combina l'arqueologia, la història, la litúrgia i la numismàtica per explicar com la Tàrraco pagana es va convertir en una seu cristiana medieval. Format obert: Tot i que està adreçat a estudiants i professionals, qualsevol persona interessada pot matricular-se o assistir a sessions individuals. Sessions pràctiques: Inclou visites a espais com l'amfiteatre, el mausoleu de Centcelles i el conjunt monumental de la plaça del Rei a Barcelona. Ponents i continguts destacats "Sense aquest període no podem entendre després la Catalunya o l'Europa medieval." Lliçó inaugural: A càrrec del prestigiós epigrafista Géza Alföldy, centrat en la transformació de l'Imperi Romà. Temàtiques clau: L'origen de l'arqueologia cristiana i l'epigrafia paleocristiana. La Tarragona visigoda i la seva arquitectura religiosa. Ritus funeraris, mosaic i iconografia en la moneda antiga. Cloenda: Una conferència del Dr. Antoni Pladevall sobre la història de l'església medieval. Actualitat de la recerca a Tarragona Macias també destaca la importància de la difusió pedagògica de la recerca, posant com a exemple l'èxit de les excavacions a la Catedral de Tarragona, que van atreure més de 1.700 persones en un cap de setmana. El curs vol ser una eina més per apropar aquest passat sovint desconegut a la ciutadania.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Recollida de fotos domèstiques a Tarragona
Memòria col·lectiva en capses de sabates El Palau Firal i de Congressos de Tarragona ha posat en marxa una iniciativa singular per recuperar la vida quotidiana dels tarragonins a través de les seves fotografies personals. El projecte, coordinat per Francesc Parramont i comissariat per Sílvia Itúria, busca crear un arxiu democràtic i una exposició titulada "En capses de sabates: Històries domèstiques dels tarragonins". Detalls de la crida a la ciutadania Els responsables conviden a tothom a compartir fotografies familiars amb les següents especificacions: Límit temporal: Fotografies realitzades des de l'arribada de la càmera a les llars fins als anys 80. Temàtica: Escenes de la quotidianitat com ara dinars de diumenge, celebracions, oci, feina o imatges a l'interior de les cases. Gestió dels originals: Els ciutadans porten les fotos, se'n fa una reproducció digital al moment i se'ls retornen els originals, ja que es reconeix el seu gran valor sentimental. "Volem fer una història de la gent que no té nom, crear un mosaic d'una memòria col·lectiva a partir dels records personals." Un projecte en xarxa i de futur L'exposició, que es preveu per a principis de l'any vinent, no serà una mostra convencional. Està sent dissenyada amb la col·laboració de: Escoles de primària: Alumnes que investiguen els àlbums dels seus pares i avis. URV: El departament d'Antropologia per donar un rigor científic a les entrevistes. Arxiu Municipal: Totes les imatges recollides passaran a formar part del fons públic de la ciutat. L'objectiu final és reflectir com era la vida real, més enllà de la història oficial, donant veu a persones de tots els barris i procedències que han construït la Tarragona actual.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Pilar caminant per celebrar els 20 anys de la Colla Sant Pere i Sant Pau
Un repte casteller històric per unir el barri amb Tarragona Amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, el seu president, Vicenç Pasqual, explica el repte singular que tindrà lloc demà: un pilar caminant de més d'un quilòmetre de recorregut. Detalls de l'esdeveniment L'activitat pretén simbolitzar la unió entre el barri de Sant Pere i Sant Pau i el centre del municipi. Els punts clau del recorregut són: Inici: Entrada de Sant Pere i Sant Pau (rotonda de la benzinera) a les 12:00 h. Final: Cruïlla del cementiri de Tarragona. Distància: Aproximadament 1.020 metres. Durada estimada: Uns 20 minuts de recorregut ininterromput. Tècnica i logística Tot i que el recorregut és més recte que la baixada de pilars de la Mercè, la dificultat rau en el fet que el recorregut és el doble de llarg. Per aconseguir-ho, la colla ha previst: L'ús de dos baixos que s'aniran alternant per aguantar el pilar durant tot el camí. El tall de la carretera principal durant l'estona que duri l'actuació. Una prèvia d'actes que ha durat tot l'any, incloent curses de muntanya i festes populars. "És una cosa simbòlica: el fet d'unir el barri amb la ciutat. Si ho podem fer amb un pilar caminant, vol dir que no estem tan lluny." Salut de la colla Pasqual destaca que, després de dues dècades, la colla té una "salut de ferro", amb una base de canalla molt activa (una trentena d'infants) i un grup humà jove que assegura el relleu generacional i la integració de nous membres al barri.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Presentació del primer Festival del Mar de Tarragona
El Festival del Mar de Tarragona (FEDAM) L'episodi presenta la primera edició del Festival del Mar de Tarragona, una iniciativa que neix amb l'objectiu de connectar la ciutat amb el seu passat i cultura marinera. Malgrat un context econòmic complex, el festival aposta per la creativitat i la col·laboració entre institucions i entitats locals. Activitats destacades del festival El programa es concentra en tres dies (divendres, dissabte i diumenge) i combina tradició amb modernitat: Tradicions pesqueres: S'organitza una subhasta de peix a l'antiga a la plaça de Sant Magí i una demostració de la pesca de l'artet a la platja del Miracle. Gastronomia marinera: Sopars a bord de barques de pesca i la golondrina Tarragona Blau, a més de menús especials als restaurants del barri. Esport i lleure: Regates de vela llatina, rem, tallers de nusos mariners per a infants i concursos de dibuix i fotografia. Cultura i ciència: Conferències a càrrec de l'Institut Oceanogràfic de Màlaga i actuacions del grup d'havaneres Sopa de Peix. L'Associació Amics de la Mar Com a motor d'aquest festival, s'ha constituït recentment l'Associació Amics de la Mar de Tarragona. "L'associació neix amb 3 persones i necessita molts socis per ser autosuficient i no dependre només de les institucions." L'entitat busca créixer mitjançant quotes populars (5 euros anuals) per finançar futures edicions que aspirin a durar una setmana sencera i incloure festivals de música internacional o regates de grans velers. Simbiosi tecnològica i tradicional Un dels punts forts és l'ús de les noves tecnologies (inscripcions online, votacions populars per internet i fons documentals digitals) per preservar i difondre activitats que recuperen la memòria d'allò que es feia fa cent anys.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
Preparatius per la consulta de Tarragona Decideix
Detalls de la consulta popular sobre la independència L'entrevista a Tarragona Ràdio se centra en l'organització de la consulta popular sobre la independència de Catalunya, que tindrà lloc el pròxim diumenge 17 d'octubre a Tarragona. Lorda Marauri i Jordi Vidal, membres de la coordinadora Tarragona Decideix, expliquen el desplegament logístic i els objectius d'aquesta iniciativa ciutadana. Logística i punts de votació Per garantir que tothom pugui expressar la seva opinió, s'ha dissenyat un dispositiu que inclou: * 20 punts de votació: 19 col·legis fixos (entitats, associacions de veïns i instituts com el Martí Franquès) i la seu central al Palau Firal i de Congressos. * Urna mòbil: Un vehicle que recorrerà els barris on no ha estat possible obrir un local fix per manca d'espais cedits o pel cost dels centres cívics. * Horari: Les meses estaran operatives de 9:00h a 20:00h, seguint el format d'unes eleccions convencionals. El dret a decidir i la participació Els organitzadors subratllen que, més enllà del sentiment independentista, el moviment defensa el dret a decidir fonamental en qualsevol democràcia. "No és un moviment independentista, sinó pel dret a decidir dels ciutadans; que tinguin dret a organitzar-se i decidir." S'ha fet una crida a la participació a través de més de 70 accions de vot anticipat i un debat amb els partits polítics de la ciutat programat per al dijous previ a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Voluntariat i finançament La consulta es finança exclusivament mitjançant donatius (venda de samarretes, xapes de cava, etc.) i la cessió d'espais per part de particulars i entitats privades, ja que no s'ha pogut fer ús dels equipaments municipals.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
Inauguració del Corte Inglés a Tarragona: Impacte i Veïnatge
Crònica de l'Obertura del Corte Inglés a Tarragona L'emissió en directe des de la Rambla Lluís Companys recull l'ambient i l'impacte social de la inauguració del nou centre comercial. La magnitud de l'esdeveniment ha mobilitzat milers de persones i ha requerit un desplegament especial de la Guàrdia Urbana per gestionar el trànsit, incloent-hi el tancament temporal d'accessos per garantir la fluidesa. Organització Interna i Productes La reportera Núria Cardanyà descriu la distribució de la planta d'alimentació i llar: * Planta Baixa: Dividida entre l'aparament de la llar a l'esquerra i una botiga de delicatessen a la dreta. * Productes de Proximitat: Destaca un espai dedicat a productes autòctons com la salsa de calçots, l'all i oli, la cervesa Rossita, l'arròs del Deltebre i el Chartreuse. * Crítica Enològica: Es menciona la forta presència de vins de Rioja i Ribera del Duero en detriment dels vins de la DO Priorat, que tot i estar presents, tenen menys visibilitat. Perspectiva del Veïnatge Representants de l'Associació de Veïns del Carrer Goya (Montse Estopà, Teresa Balcells i Mercè Gonzàlves) valoren la transformació del barri: * Millores Urbanístiques: L'arribada del centre ha accelerat la reforma de l'avinguda República Argentina, una reclamació històrica de fa sis anys. * Revalorització de la Zona: Els veïns són conscients que han passat d'una zona perifèrica a ser el "rovell de l'ou" comercial de Tarragona. * Convivència i Obres: Malgrat el patiment pels talls de llum i aigua durant la construcció, hi ha un sentiment d'il·lusió per la revitalització de la Rambla. Opinions de la Ciutadania El programa recull testimonis diversos: "Això està molt ple. Anem a buscar si trobem puesto i després ja ho veurem... fa un cop d'ull que estem en crisi." Clients il·lusionats: Persones que han vingut expressament de fora de la ciutat o marits comprant regals de sorpresa. Escèptics: Veïns que prefereixen esperar que passi el "barullo" inicial i les aglomeracions tipus fira per comprar amb més tranquil·litat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Efectes del Corte Inglés i el nou model comercial a Tarragona
Impacte de l'arribada d'El Corte Inglés a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el tinent d'alcalde de promoció econòmica, Sergi de los Rios, analitza la inauguració del Corte Inglés com una oportunitat estratègica per a la ciutat. Destaca que la seva ubicació dins de la trama urbana, i no a les afores, és clau per evitar la desertització del centre i convertir el gran magatzem en un motor de tracció per al petit comerç. Estratègies de Mobilitat i Dinamització Per maximitzar els beneficis d'aquesta obertura, l'Ajuntament ha posat en marxa diverses mesures: Bus Comerç (TGN de compres): Una nova línia d'autobús que connecta la zona del Corte Inglés amb l'eix comercial tradicional de la Rambla Nova i el Mercat Central. Estant informatiu: Una carpa a la Rambla Lluís Companys que romandrà quatre mesos per informar els visitants sobre l'oferta gastronòmica, turística i de proximitat. Pàrquings municipals: L'anunci de la gestió directa per part de l'empresa municipal Espimsa de tres aparcaments clau, amb l'objectiu d'aplicar tarifes més econòmiques abans de la campanya de Nadal. El Repte de l'Associacionisme Comercial De los Rios fa una crida directa a la unitat del sector: "L'oportunitat que se'ls obre en aquests moments davant de l'arribada del Corte Inglés és precisament aquesta unió. No pot ser que el comerç estigui atomitzat com ho està ara." L'Ajuntament insta les tres principals associacions de botiguers a col·laborar en promocions conjuntes per competir millor i aprofitar l'allau de consumidors que arriben de fora de la província. Inversió i Futur El tinent d'alcalde defensa la inversió municipal en comerç, recordant que partides com els llums de Nadal (més de 300.000 €) o la promoció turística beneficien directament els botiguers. Finalment, insinua que el futur pàrquing del Mercat Central podria seguir el model de gestió pública per garantir preus competitius.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Inauguració d'El Corte Inglés a Tarragona
Crònica de l'obertura històrica a la Rambla Lluís Companys El divendres 8 d'octubre de 2010 s'ha marcat com una data clau per a la ciutat de Tarragona amb la inauguració del nou centre comercial d'El Corte Inglés. El programa especial de Tarragona Ràdio ha seguit en directe l'esdeveniment, destacant l'enorme expectació ciutadana i l'impacte immediat en la mobilitat del centre urbà. Punts clau de la jornada Gran afluència i trànsit: Des de l'obertura de portes a les 10 del matí, s'han registrat cues de vehicles que arribaven fins a la Plaça Imperial Tarracó. La Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra han desplegat operatius per gestionar l'accés al pàrquing. Perfil dels clients: Les primeres entrevistes mostren un públic divers, des de veïns del barri que feien compres quotidianes al supermercat (on productes com els pernils i la belleria han tingut gran èxit) fins a compradors que buscaven qualitat i marques específiques. Reacció del comerç local: Tot i l'arribada d'aquest gegant, els veïns consideren que pot servir per "donar vida" a la zona de la Rambla i incentivar que el petit comerç s'especialitzi i millori el seu servei. Declaracions institucionals "Avui és un dia molt feliç. Hem obert les portes per donar servei a Tarragona i a tota la comarca. L'excitació dels venedors és màxima en aquesta hora zero." Jordi Pintó, cap de Relacions Externes i Comunicació del centre a Catalunya, ha destacat que l'edifici ofereix prop de 3 milions de referències i més de mil places d'aparcament per absorbir la demanda del cap de setmana.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Obertura d'El Corte Inglés: El futur del comerç a Tarragona
El repte de la gran superfície per al petit comerç L'entrevista amb Àngel Xifré, director territorial d'Indústria, Innovació, Universitats i Comerç, analitza l'obertura d'El Corte Inglés a Tarragona. Tot i reconèixer que és un dia d'inversió important per a la ciutat, Xifré admet un sentiment agredolç pel possible conflicte d'interessos amb el teixit comercial preexistent. Estratègies de supervivència per a les botigues tradicionals Segons el director territorial, el petit comerç no ha de veure aquesta obertura només com una amenaça, sinó com una oportunitat per aprofitar el flux de visitants. Els punts clau proposats per a la seva renovació són: Formació i idiomes: Cal atendre els turistes (alemanys, russos, etc.) que vindran atrets pel centre comercial. Qualitat i proximitat: El tracte personalitzat és el gran valor afegit que una gran superfície no pot igualar. Estètica i paradorisme: Millorar l'aspecte visual de les botigues i els aparadors per ser més atractius. Innovació constant: No quedar-se "adormits" i apostar per la renovació física i de serveis. La necessitat imperativa d'unitat L'administració defensa un model d'associacionisme únic. Xifré lamenta la falta d'unió actual entre les diferents entitats de comerciants de Tarragona. "Una ciutat hauria de tenir una sola associació de comerciants per poder interlocutar amb força davant l'administració i fer promocions conjuntes realment impactants." El model urbanístic i el sostre comercial Es destaca que el nou centre comercial s'ubica dins de la trama urbana consolidada, seguint el model europeu de ciutat viva, a diferència de centres perifèrics que desertitzen els nuclis urbans. Finalment, es confirma que, amb la normativa vigent, zones com Les Gavarres no poden créixer més comercialment, considerant que l'oferta a la demarcació ja està pràcticament coberta.