Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

2521-2544 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Balanç de Càritas Tarragona: Reptes i el futur post-crisi
Balanç de l'Any 2010 i l'Impacte de la Crisi Francesc Roig, director de Càritas Diocesana a Tarragona, qualifica l'any 2010 de "sorprenent" a causa de la intensitat de la crisi econòmica. Segons Roig, el perfil de les persones que demanen ajuda ha canviat significativament: • Augment del sector autòcton: Moltes persones de la zona que mai havien necessitat ajuda ara recorren a Càritas en perdre subsidis i feina. • Descens de la immigració: El flux de nouvinguts s'ha aturat, i l'allau migratòria dels anys anteriors ja no és el factor principal d'atenció. • Barrera sociològica: Per a la gent de casa nostra, el fet de demanar ajuda suposa un fort impacte en la seva consciència sociològica i estatus. Previsions per al 2011 Roig adverteix que el 2011 serà un any per "intentar tocar fons". La recuperació depèn totalment de l'activació del món laboral, ja que sense generació de riquesa a les empreses, la cadena de pobresa es manté. Gestió del Sense Sostre i la Casa del Transeünt L'episodi aborda de manera crítica el tancament de la Casa del Transeünt (coneguda com la Casa del 31) el juliol de 2010, després que l'Ajuntament de Tarragona retirés la subvenció. • Situació actual: Malgrat el tancament, actualment hi ha places de sobra en pensions a través de convenis (com amb la Fundació Bona Nit). Roig destaca que sovint sobren llits per la manca d'acceptació de certs indigents. • Efecte reclam: Amb el tancament del centre, ha baixat la presència de persones itinerants, quedant principalment els residents sense llar fixos de la ciutat. Nous Projectes: El Centre Obert Davant el retard de l'Ajuntament en posar en marxa nous punts d'atenció a la part baixa, Càritas treballa en un nou Projecte de Centre Obert a les antigues Peixateries Velles: • Serà un espai diürn per oferir un sostre, formació i interacció social. • No es vol actuar amb pressa per garantir-ne la viabilitat a llarg termini. • L'objectiu és oferir un servei que vagi més enllà de l'assistència bàsica de menjador. "El nostre èxit hauria de ser la no existència; si Càritas no fóra necessària, seria el gran èxit per a tot l'accionariat social." Aliances i Subvencions Càritas manté col·laboracions vitals amb entitats com la Diputació de Tarragona, la Fundació Membrer (pel tractament d'addiccions al Mas del Lluc) i diverses agrupacions ciutadanes. Roig insisteix que tota ajuda rebuda és de "traspàs" cap als més necessitats.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
32'
Resum Informatiu 2010 a Tarragona: Societat i Successos
Panorama General de l'Any 2010 L'any 2010 a Tarragona ha estat marcat per una densa actualitat en l'àmbit social i de successos. Des de canvis en la gestió de les persones sense sostre fins a tragèdies internacionals amb víctimes locals, la ciutat ha viscut un període de transformacions i esdeveniments punyents. Atenció Social i Educació El Tancament de la Casa del Transeünt Un dels temes més polèmics va ser el tancament de la Casa del Transeünt, gestionada per Càritas. L'Ajuntament va decidir canviar el model d'atenció: • Substitució del menjador per tiquets restaurant i pernoctacions en pensions. • Crítiques de l'oposició i de Càritas pel risc d'abocar els indigents al carrer. • Satisfacció dels veïns de la Part Alta per la reducció de les molèsties diürnes. Canvis en l'Oferta Formativa L'Institut Calípolis va perdre els estudis d'Higiene Bucodental, que es van traslladar a Reus, malgrat l'oposició local. Com a contrapartida, el centre va guanyar l'especialitat de Radioteràpia, essent pioner a Catalunya en l'oferta pública d'aquest cicle. Successos i Tragèdies Victimes Tarragonines a Duisburg La tragèdia del festival Loveparade a Alemanya va colpir directament la província amb la mort de dues joves: la tarragonina Clara Zapater i la cambrilenca Marta Acosta. El succés va provocar una onada de solidaritat i dies de dol oficial. El Crim del Carrer Reial L'octubre va portar un dels successos més esborronadors: el triple crim d'una dona i els seus dos fills de 2 i 6 anys. L'autor, pare dels nens i amb ordre d'allunyament, es va acabar lliurant a la policia setmanes després. "Encara ens queda molta feina de sensibilitzar tota la societat perquè no es donin aquests casos pins al nivells de tenir tres cadàvers dins d'un pis." Economia i Projectes de Ciutat • Vaga General del 29-S: Gran seguiment a la indústria química i el transport, amb manifestacions multitudinàries contra la reforma laboral. • Campus d'Excel·lència: La URV va obtenir el segell d'excel·lència regional, assegurant finançament per al projecte Catalunya Sud. • Escola Oficial d'Idiomes: Inici de les obres a l'antiga fàbrica Chartreuse després de dues dècades de provisionalitat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
31'
Tarragona 2010: Economia i Infraestructures
Transformació Comercial i Empresarial El 2010 ha estat marcat per fites històriques en el sector comercial de Tarragona, destacant especialment l'arribada de grans multinacionals. L'impacte del Corte Inglés L'obertura el 8 d'octubre va suposar la creació de més de 800 llocs de treball i una inversió massiva en eficiència energètica. Tot i els reticències del petit comerç, les autoritats ho defineixen com la confirmació de la capitalitat comercial de la ciutat. • Més de 60.000 visitants el primer cap de setmana. • Millores urbanístiques a l'avinguda República Argentina. • Creació d'una línia d'autobús específica per connectar el centre. L'anunci d'IKEA L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va confirmar la voluntat de la multinacional sueca d'instal·lar-se a la ciutat abans del 2015, generant una forta polèmica amb la veïna ciutat de Reus per la seva ubicació. Mobilitat i Canvis Urbanístics L'any ha vist la solució a reclamacions veïnals històriques i canvis dràstics en la circulació de vehicles. • Escales Mecàniques: S'han inaugurat les del carrer Vapor i les del Palau de Congressos per connectar la part baixa amb el centre. • Peatonalització de la Part Alta: El tancament del Portal del Roser amb pilones i les restriccions al Portal de Sant Antoni han generat oposició entre restauradors i transportistes. • Infraestructures: La suspensió temporal i posterior represa de les obres de l'A-27 per part de Foment ha estat un dels punts de tensió política més grans. Sector Financer i Seguretat Fusió de Caixes S'ha consolidat la marca Catalunya Caixa, fruit de la unió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa. Tot i la manca de consens en el nom, s'ha garantit la continuïtat de l'obra social al territori. Centre d'Emergències 112 Inauguració de l'edifici pioner al costat de la T-11, que gestiona les trucades d'emergència de gairebé tot Catalunya amb tecnologia puntera. "L'arribada d'IKEA i del Corte Inglés ens convertirà en el pol d'atracció comercial més potent de la província."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Entrenament caní de Protecció Civil a l'Hostal del Sol
Entrenament en runes a Tarragona Protecció Civil de Tarragona aprofita l'enderroc de l'antic Hostal del Sol, al passeig de Sant Antoni, per realitzar una sessió de pràctiques amb la seva unitat canina. Segons explica Lluís Mangrané, responsable de Protecció Civil a la ciutat, aquest escenari real de runes és ideal per mantenir l'eficàcia dels animals en la localització de persones sota enderrocs. Punts clau sobre l'entrenament caní Escenari real: S'han conservat uns quatre metres d'alçada de runa (equivalents a dos pisos) per simular un col·lapse estructural. Metodologia: S'utilitzen voluntaris que fan de víctimes amagats en contenidors sota la runa. Els gossos detecten les substàncies químiques que genera l'estrès humà i marquen la posició rascant i lladrant. Equip desplegat: L'exercici compta amb la participació de cinc gossos amb els seus guies, una unitat sanitària i diversos voluntaris. Prestigi i especialització de la unitat La unitat de Tarragona és referent a escala estatal, destacant per: Formació internacional: El seu coordinador, Xavier Noriega, entrena unitats de Mossos d'Esquadra, Bombers i altres cossos de l'Estat. Experiència en catàstrofes: Han participat en terratrèmols a Algèria, el Marroc i van estar desplegats prop d'Haití. Gossos d'aigua: Disposen d'un dels dos únics gossos a Espanya capaços de localitzar víctimes sota l'aigua des d'una embarcació. "El gos no és com una emissora que l'enxufes i ja funciona; s'ha d'anar entrenant cada setmana per mantenir la seva capacitat de detecció." Finalment, Mangrané destaca la necessitat d'un camp d'entrenament permanent a Catalunya per evitar haver de dependre d'enderrocs puntuals o desplaçaments a altres comunitats. També es fa un balanç positiu de l'any 2010 amb prop de 200 serveis realitzats i una forta tasca de prevenció en escoles a través del Pla de Seguretat Química (PLASEQTA).
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
El Tradicional Bany de Sant Silvestre a Tarragona
La tradició del bany de Cap d'Any Cada 31 de desembre, la ciutat de Tarragona celebra el tradicional Bany de Sant Silvestre. Aquesta trobada té lloc a la platja del Miracle, normalment al voltant de la una del migdia, on centenars de persones es reuneixen per acomiadar l'any amb una capbussada a les aigües fredes de la Mediterrània. Orígens: La Penya del Bany Dominical El bany no va néixer com un esdeveniment aïllat, sinó d'una rutina del Gimnàs Cerón. Segons explica en Rafel Casellas, un dels impulsors: - Un grup d'unes dotze persones anava cada diumenge a córrer ("peonar") i després es banyaven, sense importar l'estació de l'any. - Van decidir formalitzar-ho el dia 31 de desembre per veure si més gent s'hi sumava. - La primera convocatòria pública es va fer mitjançant una carta al Diario Español de Tarragona. Consells i experiència dels banyistes els veterans com en Fernando Sanpietro (amb 17 anys d'experiència) i la Gemma Punzón comparteixen les claus de l'activitat: - Preparació física: Es recomana escalfar el cos o "suar" abans d'entrar per minimitzar l'impacte del fred: > "Per entrar a l'aigua millor estar suat... és com si haguessis fet una sauna". - El post-bany: Segons expliquen, en sortir la sang circula amb força i genera una sensació de felicitat i fortalesa. - Rituals: La tradició inclou beure cava i menjar neules un cop s'ha sortit de l'aigua, a més de rebre una samarreta commemorativa. Un acte de purificació Més enllà de la vessant esportiva o festiva, el bany té un component simbòlic de neteja i renovació. Serveix per deixar enrere el que és dolent de l'any que acaba i començar el nou amb energia renovada.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Festa de Cap d'Any 2011 a la plaça de la Font
La plaça de la Font celebra l'entrada del 2011 Els restauradors i empresaris de la plaça de la Font de Tarragona s'han unit per organitzar una celebració de Cap d'Any oberta a tota la ciutat. Aquesta iniciativa neix de la voluntat de recuperar les campanades a la plaça i oferir una alternativa a les macrofestes convencionals. Detalls de la celebració Campanades pròpies: L'organització té preparat un pla per oferir les campanades des del cor de la plaça, amb mestres de cerimònia inclosos. Música i ambient: Un cop passades les dotze, els DJs Blasco 2 punxaran música variada, des de temes actuals fins a remember dels anys 80. Sense barres al carrer: A diferència de les festes de Santa Tecla, no hi haurà barres exteriors. La intenció és que els clients utilitzin els locals per consumir o escalfar-se, mantenint les terrasses desplegades. Preus populars: S'ha confirmat que no es pujaran els preus habituals de les begudes per a aquesta nit. La nova associació d'empresaris L'esdeveniment serveix com a carta de presentació de l'Associació d'Empresaris d'Hoteleria i Restauració de la plaça de la Font, que agrupa el 95% dels locals de la zona. Els seus objectius principals són: Dinamització cultural: Crear una agenda d'activitats diürnes i familiars durant tot l'any. Convivència: Millorar l'enteniment entre els locals d'oci i els veïns de la Part Alta. Millora de l'espai: Col·laborar amb l'Ajuntament en temes de neteja, horaris de terrasses i gestió de residus. "Volem que la plaça de la Font sigui un punt de trobada natural per a la gent que busca un ambient especial sense haver de pagar una macrofesta." Projectes de futur L'associació ja treballa en propostes per al 2011, com la possible creació d'un mercat de Nadal similar al de Santa Llúcia a la mateixa plaça, aprofitant l'entorn històric privilegiat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
2010-12-29
Impacte de la Normativa en l'Oci Nocturn L'entrevista amb Josep Lluís Pérez, president de la FECASARM, analitza els dos grans reptes que afronta el sector de l'oci nocturn a les portes del 2011: la proliferació de festes de Cap d'Any en pavellons i l'entrada en vigor de la prohibició de fumar. Competència en les Festes de Cap d'Any L'associació ha demanat informació a diversos ajuntaments, incloent-hi el de Tarragona, per fiscalitzar les festes realitzades en espais municipals o pavellons. Els punts clau de la seva reivindicació són: Igualtat de condicions: Exigeixen que aquestes festes temporals compleixin els mateixos requisits de seguretat, higiene i responsabilitat civil que s'exigeixen als locals permanents. Responsabilitat civil: Pérez subratlla la importància que hi hagi responsables clars davant de possibles incidents, recordant tragèdies passades. Competència deslleial: El sector sent que l'administració és massa flexible amb les festes de pavelló mentre pressiona amb tràmits i inspeccions als empresaris establerts. L'entrada en vigor de la Llei Anti-tabac A partir del 2 de gener, s'aplica la nova normativa que prohibeix totalment fumar en espais tancats. El sector es mostra expectant i preocupat: Impacte econòmic: Es preveu que els primers mesos siguin difícils, ja que el consum de tabac i alcohol sovint van associats a l'oci nocturn. Problemes de convivència: Existeix el temor que la gent surti a fumar a la porta dels locals, generant soroll i conflictes amb els veïns. Manca d'indemnitzacions: Molts empresaris que van fer inversions per separar zones de fumadors amb la llei anterior se senten enganyats, ja que no han rebut cap compensació per les reformes que ara resulten inútils. "No pot ser que un empresari estigui tot l'any pagant una responsabilitat civil i mil coses, i es faci una festa en un pavelló sense els mateixos avantatges." Facilitació de l'obertura de negocis Finalment, es comenta la implementació de la Directiva Bolkestein, que permet l'obertura de negocis de manera més àgil mitjançant una declaració responsable, una mesura que Pérez valora positivament per fomentar la professionalització del sector.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
25'
Balanç de la capitalitat de Tarragona: Un any del 30D
Un any de la mobilització per la capitalitat de Tarragona L'entrevista amb Ana Gispert, portaveu de l'entitat Mouta per Tarragona, serveix per analitzar l'impacte de la concentració massiva a les escales de la catedral el 30 de desembre. Aquest acte va néixer com a resposta a l'avantprojecte de la Llei de Vegueries, que amenaçava el nom i el pes institucional de la ciutat. La Llei de Vegueries i la resposta ciutadana Gispert critica durament la manca de resposta de l'administració davant les més de 5.000 al·legacions presentades. Malgrat l'aprovació de la llei, el moviment manté l'esperança en el nou govern de la Generalitat: • S'ha enviat una carta al futur president Artur Mas per defensar els interessos de Tarragona. • Existeix un compromís previ de representants de Convergència i Unió per derogar o modificar la llei actual. • Es reivindica el pes del territori malgrat la manca de consellers tarragonins en el nou executiu. "Ens sentim menys tinguts... sembla que Tarragona no compta per a res ni per a ningú, però la unió de la societat civil és determinant." Infraestructures: El tren i l'estació Un altre eix fonamental de la discussió és la connectivitat ferroviària. El moviment Mouta ha aconseguit fites rellevants: • Inclusió en el comitè de clients de mitjana distància de Renfe. • Defensa aferrissada del bypass per aconseguir que l'alta velocitat arribi realment al centre de la ciutat. • Presentació d'un projecte de remodelació integral de l'estació actual per dignificar-ne l'accés. Creixement comercial i lideratge regional L'obertura de grans superfícies com El Corte Inglés i l'anunci d'IKEA es veuen com a motors que consoliden Tarragona com a capital comercial. Gispert rebutja les etiquetes de "discussions de campanar" i aposta per una col·laboració territorial on cada ciutat defensi el seu potencial sense entrar en conflictes estèrils amb els veïns.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Pastilles contra el dolor ajeno: Solidaritat amb MSF
Campanya Solidària de Metges Sense Fronteres L'entrevista presenta la iniciativa "Pastilles contra el dolor ajeno", una campanya de Metges Sense Fronteres (MSF) per recaptar fons i sensibilitzar sobre la manca d'accés a medicaments en països en vies de desenvolupament. Toni Luna, delegat de l'ONG a Catalunya, explica que per només un euro qualsevol persona pot comprar una capseta de caramels d'eucaliptus a la farmàcia, convertint aquest gest simbòlic en una ajuda directa. Els Dos Objectius de la Campanya Finançament Directe: Els donatius es destinen a projectes de tractament per a persones sense recursos. Sensibilització: Donar a conèixer la realitat de milions de persones que no tenen farmàcies ni sistemes sanitaris a prop. Les 6 Malalties Oblidades MSF centra els seus esforços en sis patologies que causen milers de morts diàries i que sovint són ignorades per la indústria farmacèutica: Sida pediàtrica: Manca de formulacions adequades per a nens (sovint s'han de tallar dosis d'adults). Tuberculosi: Dificultat de diagnòstic en llocs sense laboratoris. Malària: Una de les principals causes de mortalitat infantil. Malaltia de la son (Tripanosomiasi). Chagas: Malaltia endèmica d'Amèrica Llatina que ja es detecta a Europa per la globalització. Kala-azar: Una malaltia parasitària mortal si no es tracta. La Crítica al Sistema Global "Per a aquestes malalties hi ha pacients, però no hi ha clients." L'entrevista subratlla que la investigació farmacèutica és cara i, en no ser rendible per a les empreses privades, s'abandonen tractaments vitals. MSF no només aporta ajuda mèdica d'emergència (com a Haití o zones de conflicte), sinó que també forma personal local per garantir la sostenibilitat dels projectes.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
El Camió de la Il·lusió: Solidaritat a Tarragona
El Camió de la Il·lusió a Sant Pere i Sant Pau L'emissora connecta amb la unitat mòbil a Sant Pere i Sant Pau, on el Club dels Tarragonins, en col·laboració amb Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), ha instal·lat el Camió de la Il·lusió. Aquesta iniciativa itinerant té com a objectiu recollir joguines i llibres en bon estat per a infants de la ciutat. Detalls de la campanya i logística Ubicacions: Després d'una setmana a la Rambla Nova, el camió es troba actualment a la plaça de Cuba. La setmana vinent, del 3 al 7 de gener, s'ubicarà a la plaça del Tarragonès de Torreforta. Horaris: El servei està disponible de 10:00 h a 20:00 h, facilitant la participació ciutadana. Gestió: Cada donació és supervisada i categoritzada per edats per garantir que els materials arribin al lloc més adequat, com hospitals, caps, centres cívics o llars d'infants. Èxit i valors del Club dels Tarragonins La Núria Bores, tècnica del Club, destaca que la resposta ha estat massiva, superant les 350 donacions en pocs dies. Els objectius principals del projecte són: Fomentar valors com la solidaritat, el compartir i la convivència entre la canalla. Facilitar l'accés a la solidaritat movent el punt de recollida pels barris. Consolidar el Club, que ja supera els 8.500 socis, com un referent de l'activitat infantil a Tarragona. "Els nens mateixos els trauen i diuen: per als nens pobres, que el tinc a casa i ja no l'uso. Ho donen amb il·lusió." Balanç del 2012 i futur L'entitat tanca un any de gran creixement, marcat per l'èxit de la festa al Camp de Mart i projectes com l'àlbum de cromos cívic, que ha aconseguit implicar fins i tot el públic adult, convertint el Club en un element del patrimoni emocional de la ciutat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Partit solidari CBT-Nàstic a favor d'UNICEF
Un clàssic del Nadal a Tarragona L'entrevista presenta la nova edició del partit solidari entre el Club Bàsquet Tarragona (CBT) i el Nàstic de Tarragona, una tradició que ja suma vuit anys d'història. Aquest esdeveniment, organitzat pel Dr. Federic Adán, té com a objectiu recaptar fons per a les campanyes d'UNICEF. Detalls de l'esdeveniment Data i lloc: Aquest dijous, 30 de desembre, al Pavelló del Serrallo. Horari: Començament a les 18:30 h amb els equips femenins i a les 19:00 h els masculins. Format: Es tracta de partits curts on els jugadors intercanvien les disciplines; els de futbol juguen a bàsquet i els de bàsquet a futbol, creant situacions divertides i familiars. Preu: Un donatiu de 5 euros (gratuït per a nens). Compromís social i solidaritat El Dr. Adán, pediatre de professió, explica que la seva motivació principal són els infants. La campanya d'enguany es titula "Units per la Supervivència Infantil", centrada en millorar les condicions de vida i l'accés a l'aigua potable per a nens en regions vulnerables. "Si la gent viera cómo viven los niños en algunas regiones... pasas una semana que no quieres comer. Es una sensación de tristeza absoluta." Col·laboració de l'esport professional L'organitzador destaca la implicació total dels clubs. No només hi participen els jugadors del primer equip, sinó que també s'involucren exjugadors com Juan Vizcaíno o Santi Ezquerro, i personalitats com Berni Álvarez. Durant la mitja part es realitza un sorteig de samarretes signades d'equips com el Barça, l'Espanyol o el Madrid per incentivar la participació del públic.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Campanya de Nadal de la Creu Roja a Tarragona
Solidaritat de Nadal i Balanç de la Creu Roja L'emissió se centra en la campanya de recollida de joguines noves i aliments organitzada per la Creu Roja de Tarragona a la Rambla Nova. Xavier Rivera, portaveu de l'entitat, explica els detalls d'aquesta jornada solidària i repassa les fites assolides durant l'any 2010. Accions de la campanya actual Recollida a la carpa: Ubicada a la Rambla Nova (vint-i-cinquè aniversari de la fira d'artesans), accepten aliments i joguines noves per als usuaris directes de l'entitat. Activitats addicionals: Tallers de dibuix per a nens i sessions pràctiques de primers auxilis. Punts de donació: A part de la carpa a la Rambla, les donacions es poden portar a la seu de l'Avinguda Andorra, 61. Balanç de l'any 2010 L'entitat ha mantingut i incrementat la seva activitat malgrat la crisi: * Alimentació: S'han repartit uns 36.500 dinars a domicili i gestionat 100.000 quilos d'excedents de la Unió Europea, arribant a 4.800 persones. * Atenció al carrer: El Dispositiu Iglú ha ofert begudes i mantes durant les onades de fred. * Salut i gènere: Implementació de la prova ràpida del VIH i estudis sobre les necessitats de les treballadores del sexe. * Cites destacades: "Tenim menys recursos però estem atenent a més gent." Creixement del Voluntariat Actualment compten amb prop de 400 voluntaris a la ciutat. Aquest increment es deu, en part, al fet que persones en situació d'atur decideixen dedicar el seu temps lliure a ajudar la comunitat. Els reptes per al 2011 inclouen la continuïtat dels programes d'inserció laboral per a col·lectius vulnerables i l'assessorament per a microcrèdits.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Situació i futur del sector del moble a Tarragona
Radiografia del Sector i el Gremi Provincial L'entrevista amb Toni Rebull, president del Gremi Provincial del Moble de Tarragona, ofereix una visió detallada de la realitat que viuen els venedors minoristes. El sector està format majoritàriament per negocis familiars amb una llarga tradició, molts dels quals sumen més de 40 anys d'història. • El gremi aplega uns 80 venedors a tota la demarcació (40 al Camp de Tarragona i 40 a les Terres de l'Ebre). • Es diferencia clarament el paper del venedor (distribuïdor) del fabricant, que compta amb la seva pròpia estructura associativa. Impacte de la Crisi i Canvi d'Hàbits de Consum El sector ha patit una davallada d'entre el 30% i el 40% en les vendes des de l'inici de la crisi econòmica i financera, vinculada estretament a la paràlisi de la construcció. Factors clau de la crisi: • Prioritats de consum: La joventut actual prioritza el lleure, la tecnologia, els viatges i els vehicles per davant de la llar. • Pisos més petits: La reducció de l'espai dels habitatges (de 90m² a 50-60m²) obliga a buscar solucions més personalitzades. • Pèrdua de qualitat: S'ha reduït la venda de fustes nobles en favor de xapes sintètiques i mobles més econòmics. "El que fa mal és la crisi generalitzada; la gent està mentalitzada negativament i no gasta en mobles, cotxes ni electrodomèstics fins que no és imprescindible." Competència i Valor Afegit Davant l'arribada de grans superfícies com IKEA o el Corte Inglés, el petit comerç es defensa mitjançant la especialització i el servei personalitzat. • L'avantatge competitiu: Els botiguers agremiats ofereixen assessorament a domicili, dissenys a mida i solucions tècniques que les grans cadenes no poden assumir. • Fidelització: El client major de 40 anys continua confiant en la botiga de proximitat per la seva serietat i servei postvenda. Perspectives de Futur El futur passa per una purga natural del mercat, on només sobreviuran els negocis més preparats i amb capacitat d'adaptació tecnològica. Tot i el tancament de botigues per falta de relleu generacional o per jubilació anticipada, el sector manté l'esperança en una recuperació de l'"alegria" econòmica per reactivar el consum.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
32'
Resum Polític 2010: Independència de La Canonja i Canvi a Catalunya
Balanç de l'Any Polític 2010 a Tarragona i Catalunya L'any 2010 va representar un punt d'inflexió en la política catalana i tarragonina, marcat per processos de segregação territorial, debats sobre la convivència religiosa i un canvi profund en la governabilitat de la Generalitat. La Independència de La Canonja El 15 d'abril de 2010 es va convertir en una data històrica amb l'aprovació al Parlament de la segregació de La Canonja respecte de Tarragona. • Es va convertir en el municipi 947 de Catalunya després de 47 anys d'annexió. • L'acord econòmic va establir que Tarragona percebria el 60% dels impostos de la gran indústria i La Canonja el 40%. • L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va destacar la creació d'una mancomunitat per gestionar serveis compartits com el transport i l'aigua. Debats Socials: El Burca i les Corrides de Toros L'Ajuntament de Tarragona va aprovar la prohibició del burca i el vel integral a les dependències municipals el 14 de juny. • La moció va ser impulsada per CiU i PSC, amb el suport del PP, centrant-se en la seguretat i la dignitat de la dona. • A nivell nacional, el Parlament va aprovar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya a partir del 2012, amb una forta divisió de vot basada en arguments animalistes i d'identitat nacional. El Canvi Polític a la Generalitat Les eleccions del 28 de novembre van posar fi a l'etapa del tripartit amb la victòria de Convergència i Unió. • Artur Mas va ser investit com el 129è president de la Generalitat. • Núria de Gispert va fer història en ser la primera dona elegida presidenta del Parlament de Catalunya. • A Tarragona, CiU va obtenir 9 diputats, mentre que el PSC i Esquerra van patir retrocessos significatius. El Moviment Sobiranista i l'Estatut L'any va estar fortament marcat per la resposta ciutadana a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. • La manifestació del 10 de juliol a Barcelona va ser descrita com un inici de la "segona transició". • Tarragona va celebrar la seva consulta independentista el 17 d'octubre, tot i que amb una participació baixa (5,7%). "Catalunya és una nació i no ens robaran aquest concepte, digui el que digui el Tribunal Constitucional."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Activitats de Nadal a la Pineda, Tortosa i Alcanar
El Pessebre de Sorra de la Pineda Una de les activitats més emblemàtiques és l'onzena edició del pessebre de sorra a la platja de la Pineda (Vila-seca). Aquesta obra d'art monumental ha estat creada per vuit escultors d'arreu d'Europa (Anglaterra, Irlanda, Holanda, Estònia i Catalunya). Dimensions i materials: S'han utilitzat 840 tones de sorra en una superfície de 200 metres quadrats. Procés creatiu: La sorra es compacta amb aigua i martells pneumàtics dins d'encofrats de fusta per crear blocs extremadament durs que després es tallen amb eines de precisió. Temàtica: Enguany s'inspira en el món de les perspectives, obligant el visitant a desxifrar les figures. Dates: Es pot visitar fins al 9 de gener. "Cada any ens sorprenem de veure que hem fet un pessebre que no té res a veure amb cap de les edicions anteriors." Parcs Infantils i Juvenils al territori L'episodi repassa diverses opcions d'oci per a nens i joves a les comarques tarragonines: Vila-seca: L'Estadi Municipal acull el Parc Jove de Nadal fins al 30 de desembre, amb activitats esportives per a joves de 12 a 30 anys. Tortosa: El pavelló firal celebra la 18a edició del Nadal Jove. Inclou tallers de circ, un fingerpark (per patinar amb els dits) i la presència del gos policia Arco. S'allarga fins al 2 de gener. Alcanar: El Centre Cívic presenta un parc temàtic sobre l'univers, amb monitors vestits d'astronautes, tallers de compostatge i una tirolina gestionada per l'agrupació excursionista local.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Activitats i tallers al Parc Infantil de Nadal de Tarragona
Crònica des del Parc Infantil de Nadal El periodista Josep Ardila es desplaça al recinte firal per mostrar la diversitat d'activitats que s'hi porten a terme. Enguany, el parc destaca per la celebració del desè aniversari de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat, integrant tallers històrics i culturals. Espais destacats i aprenentatge Patrimoni i Història: La coordinadora Ester Roca explica activitats com la creació de mosaics romans i la comparativa entre la dieta mediterrània antiga i l'actual. Alimentació saludable: A través del Club dels Tarraconins, els infants aprenen la piràmide alimentària i reben fruita com a recompensa. Benestar animal: Un taller del centre d'acollida d'animals conciencia sobre la tinença responsable de gossos, l'ús del microxip i que els animals no són joguines. Sostenibilitat: La Creu Roja i la Regidoria de Joventut ofereixen tallers sobre l'estalvi d'aigua i el repartiment d'airejadors per a les aixetes domèstiques. Esport i Societat "És una sort que tantes entitats de la ciutat vulguin apropar la seva feina als nens i nenes durant aquests deu dies." El parc serveix d'aparador per a entitats esportives com el Nàstic, el CBT o el Club Rugby Tarragona, permetent als joves descobrir esports menys majoritaris. També s'inclouen espais de la Guàrdia Urbana per a la seguretat viària i el Servei de Política Lingüística per al foment del català.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Responsabilitat i adopció d'animals per Nadal
L'adopció responsable com a prioritat En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Cristina García, voluntària de l'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona, fa una crida a la responsabilitat davant l'augment d'interès per adquirir animals durant les festes nadalenques. Se subratlla que un animal no és una joguina, sinó un nou membre de la família. Punts clau de la gestió a la Protectora Saturació de les instal·lacions: Actualment acullen uns 250 gossos i 20 gats, superant sovint la seva capacitat operativa. El perill de la impulsiu: Molts animals regalats per Nadal acaben sent abandonats a l'estiu, quan creixen i arriben les vacances. Assessorament personalitzat: La protectora no només lliura l'animal, sinó que estudia el perfil de l'adoptant (habitatge, horaris, activitat) per trobar el gos més adequat. Condicions legals: Tots els animals s'entreguen amb xip, vacunes i esterilitzats. El cost de 90 euros és exclusivament per cobrir aquestes despeses veterinàries. Impacte de la crisi i xifres d'abandonament Es destaca una dada preocupant del 2009: només a Catalunya es van recollir 17.300 gossos. La crisi econòmica ha agreujat la situació, incrementant el nombre d'abandonaments i dificultant la tasca dels voluntaris, que treballen intensament tot l'any, incloses les festes. "La decisió no pot venir del nen; els responsables finals han de ser els pares." Com col·laborar? Més enllà de l'adopció, existeixen altres vies per ajudar l'entitat: 1. Fer-se soci o padrí d'un animal. 2. Aportar material (pinso, corretges, productes de neteja). 3. Dedicant temps com a voluntari. 4. Promovent el missatge de l'adopció en lloc de la compra.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Activitats de Nadal a Salou i els pessebres del Vendrell
L'Embalat de Nadal: Propostes festives a la demarcació El programa L'embalat de Nadal de Tarragona Ràdio presenta un recorregut per les principals activitats lúdiques i tradicionals que tenen lloc fora de la capital, destacant especialment les propostes per a famílies i infants durant les festes. Salou: L'Espai Xics i oci per a joves Salou centra la seva oferta en el Parc de Nadal, ara batejat com Espai Xics, que estarà operatiu del 27 de desembre al 5 de gener al Pavelló Municipal d'Esports. Novetats i atraccions: Tot i un pressupost més auster, s'inclouen novetats com un jumping (llits elàstics), una mini muntanya russa, aeromodelisme i simuladors. Presència del Club Super3: El dimarts 28 de desembre, els personatges Pati Pla i Roc oferiran un taller de ball i l'espectacle Supercita d'amor. Projecte Rodaparc: Una iniciativa conjunta amb Vila-seca i Cambrils que permet als nens visitar els parcs de les tres localitats amb una entrada bonificada el dia 29 de desembre. Espai Jove: Dins del mateix recinte, s'ofereixen activitats per a adolescents com tornejos de Pro Evolution Soccer, ping-pong i sessions amb DJs locals. El Vendrell: 21 anys de tradició pessebrista A la sala La Fusteria, el Grup Pessebrista del Vendrell celebra més de dues dècades de mostres ininterrompudes de diorames. Homenatge a Pau Casals: Enguany la mostra commemora el 50è aniversari de l'oratori El Pessebre, amb música del mestre Casals i textos de Joan Alavedra. "L'oratori que he compost sobre el poema del meu amic Joan Alavedra és el missatge de pau que jo presento al món." Pessebre Monumental: A més dels diorames individuals, s'ha realitzat un pessebre de grans dimensions amb materials naturals (molsa i aigua). Altres cites destacades Exposició d'aus: A Salou es pot visitar la mostra de bestiar autòcton català fins al 6 de gener. Arribada dels Reis: Ses Majestats arribaran per mar al port de Salou el dia 5 de gener. Música clàssica: Concerts de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC).
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Caminant pel territori: El llegat de Rafael López-Monné
Explorant el paisatge i els camins de Tarragona En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el geògraf i fotògraf Rafael López-Monné presenta les seves darreres novetats editorials i projectes territorials. L'entrevista se centra en el valor històric, cultural i legal dels camins com a part fonamental de la nostra identitat i dret de circulació. Novetats editorials: Patrimoni a peu López-Monné clou una etapa important amb la publicació de la seva darrera guia, destacant que el territori és "infinit" si es mira amb els ulls adequats: Apeu per les comarques de Tarragona (Vol. 6): Aquest darrer volum recull les darreres 25 excursions de les 150 publicades originalment a La Vanguardia. L'autor subratlla que no és només una guia pràctica, sinó un llibre de lectura que barreja història, anècdotes i fotografies espectaculars. El llibre dels camins: Un manual tècnic i reivindicatiu realitzat conjuntament amb Xavier Campillo. Aquest llibre pretén esvair dubtes legals sobre camins públics i privats, i reclama la necessitat d'una nova llei de camins a Catalunya, ja que l'actual data de 1911. L'Anella Verda i la gestió municipal L'autor destaca la importància de l'inventari de camins de Tarragona com a eina de preservació: Inventari de 90 camins: S'han catalogat més de 140 quilòmetres de rutes al terme municipal de Tarragona, un pas essencial per evitar que futures infraestructures continuïn trinxant el territori. L'Anella Verda: Es planteja com un projecte per connectar la ciutat amb el seu entorn natural (masos medievals, zones forestals i costa), garantint el dret a moure's a peu o en bicicleta sense barreres. "Caminant trobem una de les parts més humanes del que som." La mirada subjectiva sobre el paisatge López-Monné convida a redescobrir el paisatge mediterrani, trencant amb el mite de la muntanya ideal alpina. Segons el geògraf, conceptes com la pedra seca o el massís del Montsant ofereixen una bellesa espiritual i cultural que cal aprendre a interpretar més enllà de l'estètica convencional.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
Entrevista a José Miguel Abdelkader, nou cap de la Guàrdia Urbana
Presentació i Primers Passos a Tarragona El nou cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, José Miguel Abdelkader, s’estrena en el càrrec amb una valoració molt positiva del seu primer mes a la ciutat. Després de rellevar Rafael Comas, Abdelkader destaca la motivació interna de la plantilla i la imatge favorable que la ciutadania té del cos de seguretat. Visió Professional i Model Policial Abdelkader, que prové d'una llarga trajectòria a Cerdanyola del Vallès, defineix la seva feina sota els conceptes de vocació, il·lusió i servei públic. Entre els seus objectius principals destaquen: Col·laboració estreta amb els Mossos d'Esquadra per unificar esforços. Millora de l'eficàcia i eficiència dels recursos actuals en comptes d’ampliar plantilles en temps de crisi. Consolidació del model de policia de proximitat, adaptat de la seva experiència prèvia. "El ciutadà de Tarragona ha d'estar molt tranquil perquè treballem conjuntament per minimitzar qualsevol risc." Projectes de Futur i Seguretat Ciutadana L'entrevista aborda temes clau per al 2011, com la nova comissaria, que permetrà disposar de millors espais i serveis de qualitat. Pel que fa a la seguretat, Abdelkader defensa el patrullatge preventiu i l'ús estratègic de la videovigilància com a eina dissuasiva, tot i que separa clarament els temes de llibertat personal de les qüestions strictly policials. Transparència i Relació amb el Ciutadà El nou cap insisteix que el seu referent és el que demana el ciutadà. Proposa una Guàrdia Urbana que humanitzi el seu servei i sigui vista com una solució, no com un obstacle. Així mateix, referma el seu compromís amb una política de transparència total davant els mitjans de comunicació.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
37'
Febrero a Tarragona Ràdio: Música i Nadal al Mercat
Entrevista i Actuació en Directe de Febrero El grup tarragoní Febrero, representat per l'Adrià Salvador i en Javi Carbonell, visita el programa especial de Tarragona Ràdio al Mercat Central. Durant l'entrevista, fan un balanç del seu exitós any 2010 i interpreten diverses cançons del seu primer àlbum de llarga durada, El Abismo. Trajectòria i Estil Musical • El grup ha viscut un creixement constant des del 2009, guanyant el premi a Grup Revelació Nacional al festival ContempoPranea. • Defineixen el seu estil com a pop popular amb influències que van des dels Beatles fins a Los Planetas o Lori Meyers. • El nom del grup prové de la idea de l'imperfecció humana, simbolitzada pel mes de febrer, un mes "apanyat" i irregular. Projectes de Futur A partir del febrer de 2011, la banda iniciarà una gira promocional per sales de tot l'estat per defensar el disc en directe. Tot i que no són músics professionals, l'acollida de la crítica especialitzada ha superat les seves expectatives. "Febrer és un mes imperfecte, és una invenció humana que té 28 dies i cada 4 anys li sumem un... és un 'apanya'." Ambient de Nadal al Mercat Central En Josep Ardila connecta des de les parades per copsar l'ambient de les compres d'última hora per a les festes de Nadal i Sant Esteve. Tradicions i Gastronomia • Els compradors destaquen menús tradicionals com la sopa de galets, els canelons i el pollastre rostit. • Es reparteixen entrades pel Parc de Nadal de Tarragona als nens que visiten el mercat. • Els paradistes confirmen que, tot i la crisi, les vendes d'última hora mantenen el ritme gràcies als productes frescos.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
36'
Ruta pel Mercat Central amb Oriol Grau
Un recorregut gastronòmic i personal En aquest episodi especial de Nadal, acompanyem l'actor i director Oriol Grau en una visita pel Mercat Central de Tarragona. Durant el recorregut, s'explora el menú ideal per a les festes mentre es reflexiona sobre la seva trajectòria professional, la tornada a la seva ciutat natal i la situació actual del sector cultural. Gastronomia de Nadal al Mercat L'Oriol confessa que, tot i que no és un gran cuiner, és un gran amant del bon menjar, preferint sempre els productes de la terra i de temporada per sobre dels articles de luxe. En la seva ruta per les parades recopila idees per al menú: • Peix i Marisc: Destaca la preferència per elaboracions senzilles com els llagostins al vapor o els musclos amb llimona per mantenir la part saludable. • Carns: El pernil de glà de qualitat, el cabrit i el capó s'erigeixen com els reis de la taula nadalenca. Els paradistes expliquen que productes com el capó real es crien específicament per a aquestes dates. • Verdures i Fruites: L'escarola i la pinya (per les seves propietats digestives i diürètiques) són els productes estrella per compensar els excessos. • Dolços: L'Oriol es mostra obert a provar torrons innovadors (com els de kiwi o festucs) sense oblidar els tradicionals polvorons. Trajectòria Professional i Tornada a Tarragona L'Oriol Grau comparteix la seva decisió de deixar el càrrec de cap d'entreteniment a TV3 per retornar a Tarragona: "Mònica, ja sé com és aquesta feina, ja en tinc prou. Me'n vaig a Tarragona una altra vegada." • Valora positivament la seva etapa a la televisió pública pel factor humà, però reconeix que Barcelona és una ciutat "dura" comparada amb la comoditat i proximitat de Tarragona. • Actualment està centrat en la Sala Trono, oferint teatre de petit format. Situació Econòmica i Crítica Social L'entrevista agafa un to més seriós en parlar del context econòmic (2010): • Critica durament els estosorbitats sous de certs directius bancaris mentre molta gent pateix la crisi. • Lamenta que el sector cultural hagi de fer front a les retallades pressupostàries de les institucions i als impagaments dels ajuntaments. • Explica que la programació de la Sala Trono s'ha adaptat a la demanda del públic, que en temps difícils prefereix la comèdia per desconnectar.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Campanya de Nadal al Mercat Central de Tarragona
Balanç de la Campanya de Nadal i Perspectives del Mercat L'Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat Central, repassa l'activitat frenètica de les festes i l'estat actual del comerç local. Tot i la situació de crisi general, la valoració provisional és molt positiva, amb una previsió de superació de les vendes respecte a l'any anterior. Logística i Esforç del Venedor Sacrifici personal: La majoria de venedors treballen amb pocs dies de descans i poques hores de son per garantir el producte fresc. Demanda complexa: S'explica la dificultat d'aconseguir peces de carn (vedella, capons, cabrit) amb els pesos i mides exactes que demanen els clients, ja que no són productes estandarditzats. Seguiment post-campanya: Els venedors prenen notes detallades del que ha funcionat per crear un historial i millorar de cara a l'any vinent. Accions Promocionals i Entorn La campanya d'enguany destaca per la col·laboració amb els comerços dels voltants, entenent que el mercat i el seu entorn formen un ecosistema conjunt: "Si el mercat triomfa és perquè al voltant hi ha una sèrie de senyors amb productes que són un complement i tot ajuda a fer la cistella." Premis: S'ha organitzat un sorteig d'un cotxe de color fucsia, a més de premis directes en efectiu (rasca-rasca) i tiquets per a la pista de gel. Agraïment al client: Ribot subratlla que el cotxe no és només per motivar vendes, sinó un gest de gratitud cap al client fidel que valora el producte de qualitat. Situació d'Infraestructures Actualment, el mercat es troba en una estructura provisional (carpa) des de fa quatre anys. Tot i que els venedors estan còmodes i agraeixen haver passat la crisi en aquestes millors instal·lacions en comparació amb el vell mercat, hi ha una clara aspiració a traslladar-se al mercat definitiu tan aviat com sigui possible.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Postres de Nadal al Mercat Central amb Francesc Lledó
Celebració de Nadal al Mercat Central L'episodi es trasllada al Mercat Central de Tarragona en plena campanya de Nadal. El xef Francesc Lledó, del restaurant Quim i Quima, comparteix l'ambient de bullícia del mercat i detalla la seva oferta gastronòmica per a les festes. Menús i Encàrrecs de Festes • El restaurant ofereix plats tradicionals per encàrrec com canelons, capons arrostits i calderetes de llamàntol. • Per la Nit de Nadal, proposen un menú especial de 29,90€ que inclou sopa de carxofes farcides i filet rostit. • Lledó destaca la importància de tancar els dies punta per al personal, obrint però el dia 1 de gener per als dinars familiars. La Pinya: La Reina dels Postres de Nadal El tema central de la conversa són els postres, centrant-se en la pinya com l'opció més digestiva i assequible per a les celebracions. Receptes i Preparacions amb Pinya • Macedònia fresca: Es proposa barrejar-la amb llet de coco i menta, o bé amanir-la amb un raig de cava per a una versió festiva. • Gelat de Pinya Colada: Una recepta artesanal utilitzant la polpa de la fruita, llet de coco i ron, ideal per fer a casa amb sorbetera. • Pudding de Pinya i Coco: Un postre de forn clàssic que combina una base de deu ous, llet i sucre amb rodantxes de pinya caramel·litzades al fons del motlle. Consells per triar una bona pinya "Hem de mirar que la part inferior de la pinya estigui una mica tova i que les fulles presentin un color marronós, indicant el punt òptim de maduració." Tisanes i Còctels de Cava Lledó ensenya a preparar una tisana de cava de manera poc convencional: • Es prepara una bosseta amb te vermell i fruites deshidratades. • S'infusiona en fred directament dins d'una glaçonera amb cava i trossos de pinya. • Se serveix en la clàssica copa de còctel de forma plana per sorprendre els convidats.