Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

2809-2832 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
25'
Balanç de Polítiques d'Igualtat a Tarragona amb Victòria Pellegrin
Balanç de tres anys de Polítiques d'Igualtat L'entrevista amb Victòria Pellegrin, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, repassa l'evolució de l'àrea creada el novembre de 2007. El focus principal ha estat la coordinació d'esforços per combatre la violència masclista i l'ampliació del concepte d'igualtat a altres col·lectius. El CIAT: Punt clau d'informació • El Servei d'Informació i Assessorament de les Dones (CIAT) s'ha transformat en un servei genèric des de setembre de 2009. • Ha atès unes 300 dones en l'últim any per consultes sobre treball, formació i habitatge. • Ofereix suport especialitzat: 87 dones han rebut assessorament jurídic i 90 suport psicològic. Igualtat en l'àmbit laboral i empresarial • S'ha posat en marxa un programa d'assessorament a empreses al CEPIEMTA per implementar plans d'igualtat. • L'objectiu és sensibilitzar el teixit empresarial sobre la igualtat d'oportunitats i prevenir l'assetjament sexual. Educació i implicació dels homes • El tren de la coeducació: Projecte pilot que ha arribat a 175 alumnes per treballar la paritat des de l'escola. • Jornada d'Homes per la Igualtat: Prevista per al 21 d'octubre, amb la participació de l'associació AHIGE, per trencar estereotips masculins. Atenció a la diversitat i col·lectius vulnerables • Accions de visibilitat amb el col·lectiu LGTBI (bandera irisada a l'Ajuntament). • Celebració del 20è aniversari de la Festa per Tothom per a persones amb discapacitat durant Santa Tecla. "Mentre no aconseguim implicar els homes, no aconseguirem els resultats esperats en matèria d'igualtat." Gestió de les persones sense sostre L'àrea també gestiona la integració social de les persones que viuen al carrer: • S'ha substituït l'antic model d'alberg per un sistema de places hoteleres (20) i àpats diaris (35). • El nou punt d'atenció s'espera que estigui operatiu a l'octubre. • Es destaca la dificultat d'intervenció en casos de salut precària on sovint es requereix la mediació de la fiscalia.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
26'
Actualitat Esportiva i Infraestructures a Tarragona
Gestió de Projectes i Infraestructures Esportives L'entrevista comença destacant el compromís de l'ajuntament amb la finalització d'obres clau per a la ciutat, subratllant que, malgrat les dificultats econòmiques, els projectes avancen. Els punts principals inclouen: • Adjudicació definitiva dels vestidors del camp de futbol de la Floresta. • Proper inici de les obres per a la coberta de la piscina de Sant Salvador a partir del setembre. • Remodelació del tartan de la pista d'atletisme de Camp Clar, ja finalitzada per a l'ús dels atletes. Situació Econòmica dels Clubs Professionals Es discuteix profundament la fragilitat financera que afecta l'esport d'elit a Tarragona i a tot l'estat. S'analitza la situació de diversos clubs locals que han hagut de lluitar per mantenir les seves categories: • Gimnàstic de Tarragona: S'esmenta la necessitat de crèdits bancaris i el nou conveni amb l'ajuntament, que aporta uns 600.000 euros anuals. • ADT (Associació de Bàsquet de Torreforta): El president Robert Hernández va aconseguir l'aval per jugar a LEB Plata en l'últim moment gràcies al suport del BBVA. • CBT (Club Bàsquet Tarragona): Superació d'incerteses sobre la categoria de joc i problemes endèmics d'humitat al pavelló del Serrallo. "Quan l'alcalde es compromet a fer un projecte en benefici de la ciutadania, es fa. A vegades costa més o menys, però es fa." Suport a l'Esport d'Elit i Promoció de la Ciutat Es destaca la importància de donar visibilitat a la ciutat mitjançant esportistes referents com Natàlia Rodríguez, Albert Cabestany i Joan Oliver. Es proposa l'ús de l'agència de patrocini i mecenatge per alleujar la càrrega de les administracions públiques. Esdeveniments i Plans d'Estiu • La Vuelta a Espanya: Tarragona tornarà a ser protagonista amb una etapa que sortirà de la ciutat el 7 de setembre, generant un impacte mediàtic i festiu a la Rambla. • Complex Sant Jordi: L'ajuntament es nega a un projecte "a la baixa" que no inclogui piscina o pavelló de qualitat, defensant que el centre de la ciutat mereix una instal·lació d'alt nivell. • Manteniment anual: Durant el mes de setembre, diverses piscines (Serrallo, Riu Clar, Sant Pere i Sant Pau) patiran tancaments temporals per tasques de millora i manteniment rutinari.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Lip-dub reivindicatiu dels Xiquets del Serrallo
Els Xiquets del Serrallo estan organitzant un lip-dub amb la cançó "El gat rumbero" de La Pegatina. Aquesta iniciativa combina la diversió i la cohesió de la colla amb un fort caràcter reivindicatiu per posar de manifest les deficiències del seu local actual. Detalls de la iniciativa Concepte: Un lip-dub és un vídeo musical rodat en un sol pla seqüència on els participants fan playback i coreografies. Objectiu: Fer arribar a l'Ajuntament de Tarragona i a l'alcalde la necessitat urgent d'un nou local que permeti assajar castells en vertical, ja que l'actual és massa baix i no disposa de les condicions bàsiques (dutxes, xarxes, gimnàs). Organització: L'assaig general és el divendres de 19:00 h a 20:00 h al seu local del carrer Nou de Santa Tecla, i la gravació s'ha previst pel divendres següent, 3 de setembre. Aspectes clau del rodatge Participació: S'espera l'assistència de més de 50 persones, incloent castellers, amics, familiars i membres d'altres colles. Producció: Utilitzaran disfresses casolanes (bombers, herois, personatges de la lletra) i càmeres pròpies, buscant un resultat visualment atractiu tot i ser amateur. Referents: Esmenten com a referència els vídeos d'universitats dels Estats Units i el lip-dub que ja van realitzar els Castellers de Barcelona. "És un local pensat en horitzontal, i nosaltres necessitem un local en vertical. Els castells no es fan a terra."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Candidatura de la Lleva del Biberó al Premi Príncep d'Astúries
Reconeixement a la Memòria de la Lleva del Biberó El Mestre Pere Godall, president de l'agrupació de supervivents de la Lleva del Biberó, explica en aquesta entrevista la recent proposta del Consell Comarcal de la Terra Alta per presentar-los com a candidats al Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia. Aquesta iniciativa reconeix la tasca de l'entitat en la difusió de valors de pau i germanor. Punts clau de l'entrevista Missatge de pau i concòrdia: Godall remarca que, des de la fundació de l'agrupació l'any 1983, el seu objectiu principal ha estat predicar la pau sense fer distincions polítiques. "Aquí no hi ha ni vençuts ni guanyadors." El record de la Guerra Civil: L'entrevistat recorda la cruesa de la Batalla de l'Ebre, descrivint-la com un infern viscut quan només tenien 17 anys. El seu compromís és que la joventut conegui la història perquè no es torni a repetir. Activitats i trobades: Tot i l'avançada edat dels supervivents (per sota dels 1.500 registrats actualment), mantenen la trobada anual del 25 de juliol, data de l'inici de la batalla, i participen en xerrades i reunions al Museu d'Història de Catalunya. Incertesa davant el premi: Malgrat l'honor de la candidatura, Godall es mostra escèptic sobre la possibilitat de guanyar un premi d'àmbit internacional, però se sent satisfet amb el mer reconeixement de la feina feta durant dècades. L'extinció d'una generació L'agrupació afronta un futur marcat per la llei de vida. Godall, que aviat farà 90 anys, lamenta la pèrdua de companys i enllaços territorials, fet que dificulta l'organització de noves trobades, tot i que manté la voluntat de seguir endavant mentre les forces ho permetin.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Operació retorn: Seguretat viària i sinistralitat a Tarragona
Balanç de Trànsit i l'Operació Retorn d'Agost L'entrevista amb el sotsinspector Josep Cuevas, cap de l'àrea regional de trànsit dels Mossos d'Esquadra a Tarragona, analitza la mobilitat del final d'estiu i l'evolució de la sinistralitat a les carreteres catalanes durant el 2010. Millora de les Infraestructures i Mobilitat Es destaca que l'operació retorn s'està produint de manera escalonada, en part per l'avançament del curs escolar. Les noves infraestructures han estat clau per reduir els embussos històrics: L'ampliació del tercer carril a l'autopista. L'entrada en funcionament de l'A-7, que ha descongestionat la Nacional 340. La distribució del flux de vehicles en diverses vies de gran capacitat. Reducció del 24% en Ferits Greus Les dades de seguretat viària mostren una tendència positiva molt significativa: Reducció d'un 8% en el total de víctimes respecte a l'any anterior. Descens dràstic del 24% en ferits greus. Consolidació de l'objectiu del Llibre Blanc Europeu de reduir a la meitat les víctimes en la darrera dècada. "No és el mateix tenir mil vehicles per hora en una sola via que repartir-los en dues o tres vies; les infraestructures ajuden a diluir la intensitat." Factors de Risc i Conscienciació L'element humà continua sent la causa principal dels accidents. L'inspector posa l'accent en: Distraccions tecnològiques: L'ús de mòbils, PDA i la manipulació del GPS (TomTom) mentre es condueix. Alcohol i drogues: Tot i els controls constants, un 5% dels conductors dona positiu en alcoholèmia, i les dades de consum de drogues són altament preocupants. Seguretat passiva: La importància del cinturó, el casc i els sistemes de retenció infantil. Consells per a l'Operació Retorn Per finalitzar, s'ofereixen recomanacions vitals: revisar el vehicle, evitar àpats copiosos, no consumir begudes estimulants i, en cas de reparació o avaria, sortir sempre del vehicle i situar-se fora de la plataforma de la via per evitar atropellaments greus.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Cessió de l'Arxiu Històric del Gremi de Marejans al Port
El Gremi de Marejans preserva el seu llegat històric El Gremi de Marejans de Tarragona ha oficialitzat la cessió del seu extens fons documental a l'Arxiu del Port de Tarragona. Segons explica el seu president, Josep Maria Guinovar, aquest acord és la culminació d'un procés que va començar al gener i que busca garantir la conservació tècnica i la divulgació d'un patrimoni que abasta més de 250 anys d'història. Detalls del fons documental La documentació lliurada inclou 14 caixes amb més de 200 documents que daten des del 1728 fins al 1990. Entre les peces més destacades trobem: Actes i reglaments de pesca i càrrega/descàrrega del segle XVIII. Curiositats com receptes de sanguijueles i volants mèdics del segle XIX. Una carta històrica enviada a la Reina Isabel II el 1868 per evitar la supressió del gremi. Escriptures de propietat que revelen que l'actual Plaça dels Carros era antigament una platja. Objectius de la cessió i futur de l'entitat L'objectiu principal no és econòmic, sinó garantir que el material estigui a disposició d'estudiosos i del públic general mitjançant la seva digitalització a la web de l'arxiu. "La nostra prioritat és conservar i mantenir tot el llegat patrimonial que ens ha arribat fins avui." De cara al futur, el Gremi té previst: Organitzar una gran exposició el 2013 per commemorar els 300 anys de la seva participació en la processó del Sant Enterrament. Celebrar la diada anual de germanor amb el lliurament de medalles d'or als socis amb més de 50 anys d'antiguitat. Mantenir l'activitat social actual, que compta amb uns 700 socis, xifra que demostra la vitalitat d'una de les entitats més antigues de la ciutat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Expedició de l'Associació d'Espeleologia a l'Equador
Detalls de l'Expedició Xuar 2010 Josep Estivill, director de l'Associació d'Espeleologia de Tarragona, presenta la nova missió científica que portarà cinc especialistes a la selva de l'Equador durant tot el mes d'octubre. Aquesta expedició és la continuació d'un projecte iniciat el 1989 i consolidat el 2008, centrat en l'estudi de zones verges a nivell biològic i geològic. Objectius Científics i Exploració L'equip treballarà en col·laboració amb la Pontifícia Universitat Catòlica d'Equador per assolir diversos objectius: Exploració de cavitats: Estudi de rius subterranis i galeries desconegudes per determinar-ne l'origen. Recerca biològica: Estudi de la fauna troglòbia (peixos secs, crancs blancs i insectes) per comprendre la deriva dels continents. Geologia: Investigació d'una zona volcànica a 4.100 metres d'alçada, on s'han localitzat estrats de calcària amb coves, un fenomen inusual. Recollida d'espècies: Els exemplars recollits es dipositaran al Museu de Zoologia de Barcelona per al seu estudi internacional. El factor humà i la convivència L'expedició rep el nom de Xuar en honor a les comunitats indígenes que habiten la serralada del Cutucú. Estivill destaca la importància de la convivència amb els natius: "Ells ens han ensenyat la selva, a estimar-la, i és extraordinari conviure amb aquesta gent." Els membres de la tribu actuen com a guies i portejadors, compartint els seus coneixements sobre plantes medicinals, la seva música i les seves llegendes, tot vivint en condicions de subsistència i sense electricitat. Ambaixadors de Tarragona Més enllà de la ciència, el grup actua com a ambaixador de la ciutat de Tarragona, projectant vídeos de la ciutat i portant la seva bandera durant tota l'estada a la selva i en les conferències universitàries a Quito.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
33'
Balanç polític i projectes clau de Tarragona amb l'alcalde Ballesteros
Estat de la Ciutat i Patrimoni L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros fa un repàs del mandat a pocs mesos de les eleccions, destacant la millora dels monuments coincidint amb el 10è aniversari de la declaració de la UNESCO. Segons l'alcalde: "S'ha multiplicat per gairebé dues vegades i mitja el nombre de turistes i visitants que tenim a la nostra ciutat." Equipaments Esportius i Comercials • Complex Sant Jordi: Crítica a la Generalitat per l'aturada del projecte. L'Ajuntament no acceptarà rebaixes en la qualitat de la piscina i el poliesportiu. • El Corte Inglés: L'obertura prevista per a l'octubre es veu com un revulsiu per a la capitalitat comercial de Tarragona, tot i que es preveuen problemes puntuals de trànsit. • Mercat Central: L'obra més ambiciosa de la ciutat (més de 38 milions d'euros) començarà a ple rendiment a principis d'any. Projectes Culturals i Infraestructures Destaca la transformació de la Tabacalera en un gran complex cultural que inclourà l'arxiu històric i espais per a joves. Altres punts clau inclouen: • Teatre Tarragona: Finalització de les obres prevista per a la primavera de 2011. • Mobilitat: Defensa de la peatonalització de la Part Alta com a mesura de seny seguint models europeus, malgrat les queixes inicials. • Infraestructures viàries: Satisfacció per l'absència de cues a l'A-7 i l'AP-7 aquest estiu, fets que considera fites del mandat. Planejament i Futur L'alcalde anuncia que el POUM està a la recta final després de mesos de negociacions tenses amb Protecció Civil. L'objectiu per a l'últim curs polític és mantenir els estàndards de qualitat en l'espai públic, la neteja i la seguretat ciutadana.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
25 anys de la primera expedició catalana a l'Everest
Commemoració de la gesta catalana al sostre del món L'alpinista tarragoní Òscar Cadiach recorda la històrica expedició que el 28 d'agost de 1985 va coronar l'Everest, marcant la primera vegada que una expedició catalana i occidental assolia el cim per la difícil vessant tibetana. Els reptes de l'època Cadiach detalla les dificultats tècniques i logístiques d'aquella època, destacant: * La manca d'internet i la informació limitada, basada en el "boca a orella" o llibres xinesos. * L'ascens realitzat sense oxigen artificial, un mèrit afegit per la seguretat del grup. * L'escalada en lliure al segon esgraó, a 8.650 metres d'altitud, considerada la més alta del món. Evolució de l'alpinisme L'entrevista reflexiona sobre com ha canviat el món de la muntanya en aquests 25 anys: 1. Comunicació: De l'ús del morse per enviar telegrames des del camp base a l'actualitat, on es poden enviar fotos i fer trucades des dels camps d'alçada. 2. Turisme: La transformació d'una expedició d'aventura pura en un formiguer de cordes fixes i serveis per a esportistes entrenats. Celebració: 25 cims per 25 anys Com a homenatge, s'ha organitzat una iniciativa popular per coronar 25 cims emblemàtics de Catalunya i el Pirineu durant el cap de setmana. Cada persona pot fer el seu propi "Everest" en muntanyes com: * La Pica d'Estats (on participarà el mateix Cadiach). * El Pedraforca, Montserrat o el Montsant. "Catalunya ha assolit el sostre del món: aquesta frase va quedar instaurada per sempre des d'aquell moment."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
La caça i la superpoblació de senglars a Tarragona
La realitat del món de la caça a Catalunya El programa aborda la situació actual dels caçadors, representats per Joaquim Vidal, tècnic de la Federació Catalana de Caça. S'exposa la preocupació del col·lectiu davant el que consideren una política sobreprotectora del Departament de Medi Ambient, la qual ha facilitat que certes espècies esdevinguin una plaga. Problemàtiques de superpoblació i plagues El senglar: La població ha crescut de forma exponencial, passant de 400 captures anuals a Tarragona fa una dècada a més de 1.700 actualment. Es calcula un cens de 55.000 exemplars a tot Catalunya. El conill: Representa una amenaça constant per als cultius de vinya i arbres fruiters, especialment per la seva capacitat de procreació i adaptació al regadiu. El tudó: Aquesta espècie ha evolucionat des del bosc cap a les zones urbanes, causant danys importants en les plantacions d'hortalisses. El conflicte amb l'administració i els pagesos Els caçadors denuncien la lentitud burocràtica en la concessió de permisos especials durant l'època de veda. Quan un pagès pateix danys, el protocol pot tardar fins a 12 dies, moment en què la collita ja està perduda. Segons Vidal: "No volem caçar més del que toca, però volem caçar quan toca per ajudar el pagès." Impacte de les infraestructures i canvis d'hàbitat L'activitat es veu condicionada per la fragmentació del territori. La construcció de carreteres, autopistes i centres com la presó de Mas d'Enric desplacen la fauna cap a zones agrícoles o nuclis urbans. A més, el senglar ha perdut la por a l'home, acostant-se a abocadors i jardins, el que provoca un increment dels accidents de trànsit (més de 200 anuals registrats a Tarragona). Valors i futur de l'activitat La federació defensa la caça com una eina de gestió ambiental necessària. Malgrat l'estigmatització social i la influència de la cultura popular (efecte Disney), destaquen la seva tasca en el manteniment del medi, com la instal·lació d'abeuradors i el control poblacional que, d'una altra manera, tindria un elevat cost públic.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Josep Maria Nogués i l'actualitat del Nàstic
Projecte esportiu i mercat de fitxatges El director esportiu del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Nogués, analitza la configuració de la plantilla a una setmana del tancament del mercat. El club aposta per una filosofia de contenció econòmica i aposta pel talent jove, prioritzant la sostenibilitat davant la crisi. Jugadors a prova i possibles reforços Actualment, el club avalua dues incorporacions clau: * Barry Powell: Davanter centre referent d'origen holandès. Es busca un perfil físic que fixi els centrals i aporti joc aeri. * Ludovic Delporte: Extrem esquerre amb experiència a Primera Divisió (Osasuna). La seva arribada depèn de la seva condició física i de la seva voluntat de recuperar la il·lusió pel futbol. Gestió de la plantilla i baixes Nogués detalla la situació de diversos noms propis: - Coro Torres: Després de rebre l'alta mèdica, club i jugador es reuniran per decidir el seu futur. - Biel Medina i Felip: No entren en els plans del cos tècnic i se'ls busca una sortida, tot i que se'ls respectarà el contracte dins la legalitat. - Eloi Gila: El jove del filial s'ha convertit en una alternativa real gràcies a una gran pretemporada. "Hem fet una plantilla competitiva baixant la mitjana d'edat i sent extremadament responsables amb el pressupost." Objectius per a la temporada Permanència i Copa del Rei L'objectiu principal és assegurar la permanència a la Segona Divisió A tan aviat com sigui possible per evitar patiments d'anys anteriors. Pel que fa a la Copa del Rei, el club té la màxima ambició per superar l'eliminatòria contra el Xerez i atraure un rival gran per motius esportius i econòmics. Aposta pel filial Es pretén que el filial sigui un motor real per al primer equip, amb l'esperança que en pocs anys 5 o 6 jugadors del planter s'hi consolidin, facilitant així la gestió pressupostària.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
La primera Festa Gitana de Tarragona per Sant Magí
La celebració de la cultura gitana al cor de Tarragona El passat dissabte, el barri del Cos del Bou i la Baixada de la Peixateria es van omplir de vida amb la celebració de la primera festa gitana organitzada en el marc de les festes de Sant Magí. L'esdeveniment va destacar per ser un espai de convivència on paios i gitanos van compartir tradicions, música i gastronomia. Activitats destacades de la jornada La festa va oferir una programació variada per a totes les edats: - Vermut popular: L'acte central del migdia amb llagostins, musclos al vapor i beguda gratuïta. - Campionats i jocs: Partides de botifarra, gimcanes infantils i esmorzar popular. - Música en directe: Actuacions de rumba catalana amb grups com Estrelles de Gràcia, Sonora Cali i els tarragonins Vergüenza Ajena. Identitat, integració i rumba Francesc Ferreres "Paquito", president de l'Associació Gitana de Tarragona, va subratllar que el col·lectiu se sent totalment tarragoní: "Som soca de Tarragona, arrels de molts anys i moltes generacions, som tarragonins fins a la mèdula." La rumba catalana es va reivindicar com l'eix vertebrador de la seva cultura, una passió que neix des de la infància i que serveix per unir tota la comunitat. També es va destacar el paper de la dona gitana actual, independent i treballadora, trencant estereotips externs. Valoració i futur L'èxit de participació i el bon ambient de germanor han portat els organitzadors a plantejar aquesta festa com una cita fixa dins el programa oficial de Sant Magí per als propers anys.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Biodiversitat i noves espècies al Parc Subaquàtic
Descobriment de la Gorgònia Blanca a Tarragona El Parc Subaquàtic de Tarragona s'ha convertit en un focus d'interès científic internacional pel descobriment de la Gorgònia Blanca a profunditats excepcionalment baixes. Mentre que aquest animal es troba habitualment a partir dels 40 metres, en aquest espai protegit s'ha localitzat a només 5 metres de fondària. Investigació Científica en Marx El CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) està liderant l'estudi d'aquesta espècie per determinar-ne l'origen. Els punts clau de la investigació inclouen: Anàlisi d'ADN: S'han enviat mostres a la Universitat de Sevilla i a laboratoris d'Utah (EUA). Hipòtesis: Es busca confirmar si es tracta d'una espècie endèmica de la Costa Daurada o si ha patit alguna mutació que la converteixi en una nova subespècie. Rol ecològic: Aquests animals són vitals per a la cadena tròfica, l'aportació d'oxigen i la degradació de CO2. Un Ecosistema en Regeneració L'oceanògrafa Carmen González destaca que el parc presenta un índex de biodiversitat excel·lent, funcionant com una reserva de biomassa en una zona anteriorment castigada per la indústria. La presència d'espècies com les ofiures (originàries del nord d'Àfrica) reforça la condició d'oasi marí que té l'escullera. Una Nova Mirada al Món Submarí Joan Bonfín, president del CES (Societat d'Exploracions Submarines), convida a canviar la percepció que tenim de la fauna marina: "No anem a l'aigua per menjar-nos els peixos, sinó per veure els nostres amics: els meros, les morenes... ells venen a veure'ns per fer el seu posat especial." L'èxit del parc es basa en una gestió que ha permès regenerar la vida marina mitjançant la immersió controlada d'embarcacions i la regulació de l'activitat humana, assegurant el futur de la biodiversitat local.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Exploració espeleològica i progressió vertical a Tarragona
Actualitat de la Cova Urbana de Tarragona L'Àngel Samaniego, vicepresident de la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET), destaca que la Cova Urbana continua sent un punt d'activitat constant. Malgrat la percepció de silenci mediàtic, grups i particulars visiten la cavitat regularment sota la supervisió de guies especialitzats, seguint estrictes protocols de seguretat. Investigació activa: S'estan realitzant treballs de topografia i exploració més enllà del conegut llac de Ribemar. Objectius: La fita principal és trobar passos que permetin investigar la cova sense necessitat de fer immersions (busseig), facilitant l'accés a tot l'equip. Turisme: Prop de 150 persones han visitat la cova en el que portem d'any mitjançant reserva prèvia al seu web. II Campionat de Tècniques de Progressió Vertical El proper 26 de setembre, el Refugi 1 del Moll de Costa acollirà el segon campionat d'aquesta modalitat. Es tracta d'una competició que adapta les tècniques de l'espeleologia al format de circuit i velocitat. Detalls de la competició Proves: Els participants s'enfronten a modalitats de velocitat en corda (15, 60 i 120 metres) i un circuit tècnic d'habilitat. Participació: Tot i ser el campionat de Catalunya (amb una previsió d'uns 50 participants), la ciutat ja té experiència organitzant proves a escala estatal. Ubicació: S'instal·len ancoratges especials (espits) a les parets del refugi per simular les condicions de verticalitat sense les complicacions logístiques d'una cova real. "És com si fos un campionat d'escalada, però amb les tècniques d'espeleologia; has de fer servir el teu material en un circuit cronometrat sense tocar terra ni sostre." Convenis i col·laboracions institucionals La SIET ha expandit el seu radi d'acció mitjançant acords estratègics: L'Espluga de Francolí: Col·laboració per investigar la Cova de la Font Major, on han realitzat immersions d'espeleobusseig de fins a 40 metres per verificar la topografia existent. Societat d'Exploracions Submarines (SES): Conveni per realitzar formació i pràctiques en laberints submarins i entorns foscos, millorant la destresa dels membres en condicions d'extrema dificultat. Calendari futur: Després de la cita tarragonina, l'equip es desplaçarà a Eivissa el 2 d'octubre per al campionat d'Espanya.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Balanç de Sant Magí i novetat a Santa Tecla amb Sandra Coloma
Balanç de festes i anàlisi de nous espais a Tarragona La regidora de festes de l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Coloma, fa un balanç molt positiu de les festes de Sant Magí i dels esdeveniments del darrer cap de setmana. Destaca, per sobre de tot, l'alta participació ciutadana i l'èxit de l'estrena de nous escenaris estratègics per a la ciutat. Actes destacats del cap de setmana Festa Gitana: Primera edició amb una gran acollida, especialment durant les actuacions musicals de la nit amb grups com Estrellas de Gràcia i Sonora Cali. Concurs de Cantautors: Consolidació d'aquest certamen a la plaça dels Sedassos, amb el premi ex-aequo per a Roger Benet. Nous espais: Tabacalera i Tàrraco Arena Plaza La regidora subratlla la importància de recuperar i utilitzar nous emplaçaments per a la cultura: 1. Tabacalera: Es busca potenciar els jardins i l'espai exterior per a aforaments de més de 4.000 persones, creant un format més proper al d'un festival. 2. Tàrraco Arena Plaza (TAP): Es valora positivament com un equipament necessari per a macroconcerts (com el de Miguel Bosé). Tot i que és propietat de la Diputació, l'Ajuntament té interès a programar-hi regularment. Avançament de Santa Tecla S'han confirmat detalls sobre la propera festa major: * Dates: Les festes s'allargaran fins al diumenge 26 de setembre, desplaçant el tradicional correfoc a l'última nit. * Concerts: Actuació de Macaco i Muchachito Bombo Inferno el 25 de setembre a la TAP. "Hem demanat la plaça per poder realitzar aquests concerts... el Miguel Bosé va marcar un abans i un després en els espectacles de la ciutat."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
2'
La Festa Gitana de Tarragona: Tradició i Convivència
Celebració de la cultura gitana a Tarragona En aquesta conversa, la Genoveva, veïna de Ciutat Jardí, comparteix la seva experiència durant la festa gitana celebrada a la zona del Cós del Bou. L'entrevista destaca la profunda integració del col·lectiu gitano a la ciutat de Tarragona, especialment al Casc Antic i a la Plaça de la Font. Punts clau de l'experiència Relacions personals: La Genoveva explica que coneix molts membres del col·lectiu, com en Manolo i altres comerciants, des de fa anys gràcies a la seva antiga botiga. Caràcter del poble gitano: Es descriu la comunitat com a gent alegre, honrada i amable. Segons l'entrevistada: > "Els que jo coneixo són els millors del món... no he tingut mai cap problema, sinó tot el contrari." Cultura i identitat: Es reivindica la rumba catalana com un element propi de la identitat local i nacional, afirmant que "això és nostre". Crònica del vermut popular Un dels moments més destacats de la jornada ha estat el vermut de Sant Magí, que la Genoveva qualifica com un dels millors de les festes: Generositat: El vermut s'oferia de franc als assistents. Gastronomia local: S'han servit musclos al vapor "calentets", llagostins i patates fregides. Hospitalitat: Es subratlla l'actitud excepcional i amable dels organitzadors cap a tothom qui s'hi apropava.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
3'
La comunitat gitana de Tarragona a les festes de Sant Magí
La celebració del poble gitano a la Part Alta En Paquito Ferreres, coordinador i referent de la comunitat, explica com s'està vivint la festa popular en el marc de les festes de Sant Magí. L'esdeveniment destaca per ser un espai de convivència on la música i la tradició són els protagonistes: Activitats destacades: S'ha celebrat un campionat de Botifarra, un vermut popular i actuacions de rumba catalana. Participació: La comunitat està involucrada al 100%, compartint la festa amb els paio (no gitanos) de la ciutat. Identitat: Ferreres rebutja el terme integració perquè se senten tarragonins de soca-rel, amb generacions d'arrels a la ciutat. Valors i cultura del poble gitano La conversa aprofundeix en què significa ser gitano a Tarragona: "Som tarragonins fins a la mèdula. Aquí som una família, paios i gitanos." La Unió: Es defineix com el valor primordial que els identifica com a ètnia, mantenint-se sempre units en els moments bons i dolents. La Rumba Catalana: És l'essència cultural que porten a la sang des de petits. L'aprenentatge és natural i es viu a les llars amb guitarres, bongos i palmes. Demografia: L'associació compta amb uns 500 membres censats a la Part Alta, tot i que a nivell de ciutat (incloent Camp Clar i Bonavista) la xifra arriba als 2.500 gitanos. L'objectiu futur és consolidar aquests actes dins del programa oficial de cada any i potenciar els nous grups de música que neixen a la ciutat, seu de la rumba catalana.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
1'
La Festa Gitana al carrer del Cos del Bou de Tarragona
Celebració i convivència a la Festa Gitana de Tarragona L'entrevista realitzada a la Míriam i la Manda durant la celebració de l'Associació de Gitanos al carrer del Cos del Bou destaca el bon ambient i la integració social al nucli antic de la ciutat. Les assistents subratllen la importància de la música i la gastronomia com a nexes d'unió. Punts clau de la jornada Atractiu de l'esdeveniment: Les entrevistades han acudit atretes per la rumba, l'oferta gastronòmica (les gambes) i el tradicional vermut. Integració social: Es destaca que la comunitat gitana està plenament involucrada en el teixit social de Tarragona, amb presència de diverses generacions vivint a la ciutat. Interacció comunitària: S'esmenta la participació dels gitanos en altres activitats recents, com el campionat de botifarra organitzat per la Colla Jove durant les festes locals. La cultura de la rumba "Almenys fa vidilla a la ciutat" Aquesta afirmació resumeix l'impacte positiu de grups com Guantajena i la programació de concerts nocturns, que ajuden a dinamitzar la vida cultural tarragonina. El balanç final de les participants és clarament positiu, recomanant l'experiència com una activitat que val la pena per a tothom.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
4'
Convivència i tradicions a l'Associació Gitana de Tarragona
La Comunitat Gitana a la Part Alta de Tarragona L'entrevista realitzada al local de l'Associació Gitana, situada a la Baixada de la Peixateria, destaca la forta integració de la comunitat a la Part Alta de Tarragona. La Marta, membre de l'associació, subratlla la convivència harmònica entre gitanos i pallos (terme que s'utilitza amb confiança i sense ànim d'ofendre). Identitat i Treball Es desmunten diversos prejudicis i estereotips negatius sovint associats al poble gitano: Integració laboral: La comunitat està formada per persones treballadores; s'esmenten exemples concrets de membres que són mossos d'esquadra o jubilats després de tota una vida laboral. Diferenciació: Es recalca que els gitanos autòctons de Tarragona tenen una realitat molt diferent d'altres grups que han arribat recentment de països com Romania. Religió: Malgrat l'augment del moviment evangelista, es manté una devoció molt forta per Sant Magí, patró de Tarragona. El Rol de la Dona i la Festa de Sant Magí La conversa posa un focus especial en la figura de la dona gitana actual: "No és perquè som gitanes tenim d'anar sota l'home... Ara anem per igual." Igualtat: Es defensa una relació de respecte mutu dins la parella, allunyant-se de les imatges sensacionalistes dels reportatges televisius. Preparatius festius: La nit del 18 d'agost es viu amb la intensitat d'un casament. Les noies joves s'arreglen i es vesteixen de gala, sent un moment clau per a la socialització de la joventut de la Part Alta.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
2010-08-16 UM MIGUEL BOSÉ 1
** Miguel Bosé estrena la nova Tarraco Arena Plaza** El programa connecta amb la unitat mòbil a Tarragona per copsar l'ambient previ al concert de Miguel Bosé, que serveix per inaugurar oficialment la remodelada Tarraco Arena Plaza (antiga plaça de bous). L'expectació és màxima tot i que falten 11 hores per a l'inici de l'espectacle. Punts clau de la connexió: Fans de matinada: S'entrevista un grup de seguidores procedents de Castelló i València que fan cua des de les 7 del matí per assegurar-se la primera fila. Destaquen la personalitat enganxosa de l'artista i la qualitat dels seus músics. Modernització del recinte: Es destaca la capacitat de la nova plaça per permetre l'entrada de tràilers de grans dimensions directament a l'interior per a la descàrrega de material. L'amenaça de la pluja: Tot i que comença a ploure, el recinte compta amb una cúpula retràctil que permetrà fer el concert sota sostre si és necessari. "Miguel t'envolte, et fa vibrar... la primera fila enganxa encara que hagis d'estar 15 hores esperant." Resum de l'actualitat i esports El segment final inclou un repàs ràpid a les notícies més destacades del dia: 1. Educació: Problemes de places a la universitat i noves proves de nivell per a alumnes d'FP. 2. Successos: Detenció per una mort a Blanes i incendis forestals a Rússia i Portugal. 3. Esports: Valentino Rossi fitxa per Ducati, el Barça prepara la remuntada de la Supercopa i l'Espanyol ultima el fitxatge de Sergio García.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
SOS Himalaia: El llegat solidari d'Iñaki Ochoa de Olza
El Projecte SOS Himalaia En aquesta conversa, s'explica la missió de la Fundació Iñaki Ochoa de Olza, nascuda per donar continuïtat als desitjos de l'alpinista navarrès després de la seva mort a l'Anapurna el 2008. El seu germà, Pablo Ochoa, detalla com el projecte busca retornar a les muntanyes tot el que Iñaki va rebre d'elles. Objectius i Gestió Humanitària Construcció d'un orfanat: Actualment treballen a Katmandú (Nepal) per aixecar un centre d'acollida. Protecció de la infància: Ja tenen sota la seva protecció 131 nens i nenes, inclosos nadons, que han estat abandonats o han patit tragèdies. Ètica Transparent: La fundació té la premissa estricte que el 100% dels fons recaptats es destina íntegrament als projectes al Nepal. Els membres de la fundació assumeixen personalment totes les despeses de gestió, telèfon i viatges. Col·laboració i Suport Local La solidaritat a Catalunya té un pes fonamental en el projecte: Prop de 4.000 catalans formen part del grup de suport a les xarxes socials. Es destaca la figura de Mr. Lila, un col·laborador local nepalès de total confiança que gestiona els recursos sobre el terreny. Es convida a la ciutadania a participar en el duatló solidari a Tarragona per recaptar fons. "Iñaki volia retornar el que havia rebut i va pensar que els nens i nenes orfes d'aquests països serien el destí ideal del seu esforç."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Efectes de les fortes pluges en els càmpings de Tarragona
Balanç de les tempestes a Tarragona El programa analitza les conseqüències de les fortes precipitacions que van afectar la demarcació de Tarragona, especialment a la ciutat i zones costaneres com Altafulla i Torredembarra. Les pluges van obligar a suspendre actes emblemàtics de les festes de Sant Magí, com la diada castellera i la processó. Impacte en el sector dels càmpings Joan Anton, president de l'Associació de Càmpings de Tarragona Ciutat, i Berta Cabré, presidenta de l'associació provincial, detallen la situació: Incidències menors: Tot i les inundacions en parcel·les i carrers interns, no s'han registrat danys personals greus ni desperfectes materials estructurals. L'incident més destacat va ser un taxi caigut en una riera a la zona de Tamarit, sense ferits. Comportament del client: Alguns campistes, especialment els de tenda de campanya, van decidir avançar la seva marxa a causa de les molèsties. Tot i això, els usuaris de bungalows i autocaravanes han mantingut la normalitat. Fenomen tropical: S'ha destacat que les tempestes actuals són més curtes però molt més intenses, amb caràcter gairebé tropical. Ocupació i perspectives de temporada Malgrat el contratemps meteorològic, el sector es mostra optimista: L'ocupació durant la primera quinzena d'agost ha estat excel·lent, fregant el 90-95%. El sol ha tornat ràpidament, cosa que ha permès recuperar la normalitat en les instal·lacions i accessos. El client estranger (holandesos al juliol, francesos i anglesos a l'agost) conviu amb el públic nacional en un equilibri del 50% durant aquest mes. "El client de càmping de tota la vida comprèn això i quasi disfruta amb aquestes situacions perquè sap que van intrínseques a l'activitat."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Situació i objectius del Nàstic: Entrevista a José María Fernández
Presentació del Trofeu Ciutat de Tarragona El president del Consell d'Administració del Nàstic, José María Fernández, analitza l'estat de l'equip a 24 hores del partit contra l'Espanyol. Aquest esdeveniment, que tindrà lloc demà a les 18:30h, servirà per fer la presentació oficial de la plantilla i les noves cares del projecte per a la temporada 2010-2011. Objectius i Filosofia Esportiva Fernández ha volgut transmetre un missatge de prudència i treball, allunyant-se de promeses buides sobre l'ascens directe: Valors clau: El nou projecte es basa en la serietat, el treball i la il·lusió. Retorn a l'essència: L'objectiu prioritari és recuperar la unió entre l'afició i l'equip. Noves oportunitats: El president veu de manera molt positiva el nou format de playoff (fins al sisè classificat) per pujar a Primera Divisió, una proposta que el mateix Nàstic va defensar a la Lliga. "No volem llançar missatges de pujar a primera perquè sí; el nostre missatge és serietat i treball. Si som seriosos, els resultats arribaran." Situació Econòmica i Social El club reconeix haver passat per moments d'extrema dificultat, però encara el futur amb més garanties gràcies a: Estabilitat financera: La signatura del conveni amb l'Ajuntament a 10 anys i l'obtenció de préstecs bancaris han evitat el concurs de creditors (fallida). Deute controlat: Es confirma un dèficit aproximat de 5 milions d'euros, que ja s'ha ajornat a llarg termini per poder pagar capital i interessos de forma viable. Massa social: Actualment el club compta amb uns 5.700 socis. La política de preus s'ha mantingut o rebaixat (no aplicant l'augment de l'IVA) per ajudar l'aficionat en temps de crisi. Mercat de Fitxatges i Televisió Pel que fa a la confecció de la plantilla, el president destaca que s'han fet 11 fitxatges i que actualment es busca un davanter centre, tot i que no es faran bogeries econòmiques. Respecte als drets televisius, el club té un contracte amb Mediapro per valor de 2,1 milions d'euros, xifra que aporta tranquil·litat a la tresoreria.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
30'
Entrevista a Josep Lluís Carod-Rovira: Balanç i futur
Balanç del Govern i Actualitat de Tarragona El vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, repassa en aquesta entrevista el llegat del govern de coalició i el seu vincle amb la ciutat de Tarragona. L'entrevista comença amb una reflexió sobre la diada castellera de Sant Magí, on destaca la vitalitat de la Colla Jove i la necessitat de posar en valor el mèrit de carregar castells de gama alta. Projectes d'infraestructures i gestió pública • Complex Sant Jordi: Carod-Rovira dona un ultimàtum de 15 dies a l'empresa adjudicatària. Si no es reprenen les obres, s'optarà per un nou projecte i una nova licitació que podria ser menys ambiciosa però més viable econòmicament. • Inversions al Camp de Tarragona: El vicepresident xifra en 1.200 els nous professionals sanitaris incorporats des del 2003 i destaca la Llei de Barris com un motor de recuperació per a la Part Alta de Tarragona. Reflexió política i el futur de l'independentisme "Les independències no s'improvisen i un procés d'independència és un procés que necessita temps." Sobre l'auge del sobiranisme, Carod-Rovira analitza les mancances de les estructures de partits actuals per respondre a les necessitats d'una societat que evoluciona cap a l'estat propi. Adverteix que no n'hi ha prou amb la paraula independència, sinó que cal treballar la viabilitat internacional, el repartiment de patrimoni i la seguretat. El Llegat del Tripartit i la Llengua Catalana • Alternança democràtica: Reivindica el pacte del Tinell com el primer govern d'esquerres en 64 anys. • Projecció internacional: Destaca la internacionalització de la cultura a través de l'Institut Ramon Llull i la nova Llei del Cinema, que permetrà triar la llengua a les sales. • Integració nacional: Defensa que un projecte nacional ha de ser integrador, posant d'exemple la presidència de José Montilla com una mostra de maduresa política de Catalunya. Finalment, el vicepresident confirma que no participarà en la campanya electoral però que seguirà vinculat a Tarragona, on resideix habitualment.