Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

3745-3768 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Ambient de Sant Jordi a Tarragona i Setmana Medieval
Celebració de la Diada a la Rambla Nova L'episodi d'avui se centra en la vibrante activitat a la Rambla Nova de Tarragona durant el matí de Sant Jordi. L'ambient es caracteritza per una gran afluència de públic, especialment grups escolars i entitats que aprofiten la jornada per donar-se a conèixer. Actes de la Setmana Medieval de Montblanc Es destaca l'inici imminent de la Setmana Medieval de Montblanc, amb esdeveniments clau com: El Dracum Nocte: L'arribada de les forces del mal, un acte molt popular entre el jovent. L'entrega de la Rosa. El concert del 20è aniversari del grup Brams. La representació de la Llegenda de Sant Jordi. Reivindicacions Socials i Tradició L'espai dóna veu a entitats locals, com el grup d'esplai Fent Camí, que porten més de 12 anys venent roses per autofinançar-se. Durant l'entrevista, han aprofitat per fer una reivindicació clara: "No tenim local i em sembla que l'Ajuntament no dona disposició ni a parlar ni a negociar... si algú en té un que li sobri, nosaltres el rehabilitarem." El Pols del Carrer Roses i Llibres: Tot i que les roses ja inunden el carrer (a uns 3 euros la unitat), encara es veuen pocs llibres a les mans dels vianants; predomina el passeig previ a la compra. Preferències Infantils: Els nens entrevistats mostren interès per temàtiques de futbol (llibres sobre el Barça, Guardiola o Piqué) i programes com Polònia/Cracòvia. Presència Política: Es nota la proximitat de la precampanya electoral amb parades de partits polítics repartint marxandatge.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Sant Jordi a Tarragona: Llibres, Lletres i Tradició
La Diada de Sant Jordi a la Rambla Nova de Tarragona L'episodi descriu l'ambient festiu a la Rambla Nova de Tarragona durant el matí de Sant Jordi. Tot i un cel tapat, l'activitat és frenètica amb la presència de grups escolars, parades de llibres i roses, i una gran afluència de públic. La jornada es presenta plena de continguts culturals i entrevistes amb autors destacats. Continguts i Autors Convidats El programa fa un repàs dels escriptors que passaran pel seu estand: Tecla Martorell amb De sols i de llunes. Julio Ricardo Trigo i el seu èxit El somni de Tàrraco. Eudald Carbonell i David Soler amb l'obra Tocats del bolet. Toni Orensanz presentant El falsari. L'Escola de Lletres de Tarragona Una part central de la conversa és l'entrevista a l'Ingrid Ventura, representant de l'Escola de Lletres. Es destaca la tasca d'aquesta entitat en el foment de la creació literària entre els joves: Tallers d'escriptura: Ofereixen espais per a joves d'entre 12 i 16 anys que hi assisteixen per plaer. Metodologia: Es treballa a partir de textos modèlics per trencar el mite del "full en blanc". Activitats programades: Lectura pública sobre la llibertat dels pobles, una lectura de textos propis amb un refrigeri i la participació en la creació d'un drac de desitjos. Altres esdeveniments destacats "No fa un dia radiant, però la pluja no amenaça i la festa es viu on s'ha de viure." Setmana Medieval de Montblanc: Inici de la festa amb novetats en el seu programa. Teatre Metropol: Recepció oficial als escriptors tarragonins amb una performance de la companyia Trono Villegas. Propostes populars: Una "petonada popular" a la tarda i tancament musical amb el grup Vergüenza Ajena.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
IT Dansa porta tres coreografies al Teatre Metropol
La Dansa Jove protagonitza el Sant Jordi a Tarragona L'espectacle de la companyia IT Dansa, la jove formació de l'Institut del Teatre, arriba al Teatre Metropol de Tarragona aquest divendres. La directora artística, Catherine Allard, destaca que aquest projecte funciona com un pont entre les aules i el món professional, oferint als ballarins dos anys d'experiència real als escenaris. Formació Professional i Visió Artística Experiència real: El projecte simula unes pràctiques professionals (comparat amb el MIR dels metges) on els ballarins aprenen la disciplina diària i el treball amb coreògrafs. Selecció rigorosa: No és un pas obligatori per a tots els alumnes; es realitza una selecció basada en la qualitat i l'esperit artístic. Reivindicació: Allard subratlla la importància d'avançar cap a una companyia pública estable de repertori a Catalunya. Detall de les tres coreografies L'espectacle presenta tres propostes variades que mostren la versatilitat de la companyia: Stijn Celis: Una peça de base acadèmica i gran caràcter poètic, amb música contemporània de György Ligeti. Rafael Bonachella: Una proposta plena d'energia i rapidesa amb música original de Ramón Balagué. Peça Teatral: Una obra d'un coreògraf jove (23 anys) centrada en l'expressivitat i la personalitat de cada ballarí, que connecta directament amb el somriure del públic. "En dos anys canvien; ja no són alumnes, són professionals que es deuen sentir més lliures i assegurs sobre on volen anar."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
III Sopar Solidari del Rotary Club de Tarragona
Iniciativa Benèfica a Tarragona L'entitat Rotary Club de Tarragona organitza aquest dissabte la tercera edició del seu sopar solidari a l'Hotel Imperial Tàrraco. L'objectiu principal d'aquesta gala és la recaptació de fons per a projectes humanitaris i de desenvolupament social. Objectius de la Recaptació Enguany, els recursos obtinguts es destinaran majoritàriament a: Projecte a les Filipines: Adquisició d'un autobús escolar per als centres de formació professional que gestionen els pares rogacionistes. Aquests centres atenen uns 1.200 estudiants en situació vulnerable. Arxiu Històric: Una part del benefici es dedicarà a la remodelació i catalogació de la biblioteca de l'Arquebisbat de Tarragona, dins d'un conveni de col·laboració de tres anys. Funcionament del Rotary Club Josep Maria Boqueres, vocal de l'entitat, explica que el club és un grup de professionals que es reuneix setmanalment per: Debatre temes d'actualitat local i comarcal. Convidar ponents de diversos àmbits (polític, cultural o econòmic). Impulsar campanyes de caràcter mundial, com la lluita contra la poliomielitis. "Aquest sopar està obert a qualsevol persona que vulgui col·laborar, no només als membres del club. L'objectiu és aconseguir la xifra més alta possible per ajudar." Detalls de l'Esdeveniment Preu: 50 euros per tiquet. Activitats: Durant el sopar es farà una rifa amb obsequis d'artistes i entitats locals i hi haurà disponible una fila zero per a donacions directes. Inscripcions: Es poden fer directament a través de l'hotel o contactant amb l'organització.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Tarrumba: La Primera Mostra de Rumba a Tarragona
Presentació del Tarrumba i l'escena local L'episodi se centra en la promoció del Tarrumba, la primera mostra de rumba de Tarragona, que tindrà lloc entre el 30 d'abril i l'1 de maig. A través de l'entitat La Curiosa, s'impulsa aquest festival per donar veu a les bandes locals i consolidar el gènere a la ciutat. Grups protagonistes i fusió musical Durant la tertúlia intervenen representants de diverses formacions que exemplifiquen la riquesa del gènere: Son de la Chama: Un grup de nou persones que aposta per la fusió, barrejant rumba catalana amb influències de reggae, ska i ritmes brasilers. Vergüenza Ajena: Una formació més propera a la rumba tradicional o gitana, que presenta el seu primer disc amb 12 cançons gravades de forma totalment autogestionada. Altres participants: També s'esmenten grups com Iquindoi, A Boces i Savi, destacant la presència d'artistes de tota la província. El ressorgir de la rumba i la vida de carrer Els convidats debaten sobre com la rumba ha deixat de ser un gènere per a generacions grans per convertir-se en la música de festa per excel·lència entre el jovent. Es destaca el valor de la música "callejera" i el paper de la comunitat gitana de la Part Alta en l'organització del festival. "L'important de la música és trobar noves fórmules per innovar a partir de les arrels." Calendari d'activitats 22 d'abril: Inauguració d'una exposició fotogràfica d'Àlex Carmona sobre la rumba a la seu de l'Associació de Gitanos. 23 d'abril (Sant Jordi): Presentació oficial del disc de Vergüenza Ajena a la Rambla. 30 d'abril - 1 de maig: Jornades centrals del festival amb concerts i activitats sonores.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
26'
Entrevista a Francesc Xavier Grau, rector de la URV
Balanç i Futur de la Universitat Rovira i Virgili El rector Francesc Xavier Grau analitza la gestió dels seus primers quatre anys al capdavant de la URV i presenta els eixos principals de la seva candidatura per a la reelecció el proper 6 de maig. Durant l'entrevista, destaca la solidesa institucional i l'absència de discrepàncies greus en el model universitari actual. Fites del primer mandat • Adaptació acadèmica: S'ha realitzat una transformació integral de les titulacions antigues cap al nou marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior (Pla Bolonya). • Infraestructures: S'ha aconseguit un finançament rècord de 77 milions d'euros (el 12% del total de Catalunya), que ha permès finalitzar les facultats de Lletres i Infermeria. • Campus d'Excel·lència: La URV s'ha situat entre les 15 millors universitats de l'Estat gràcies al projecte Catalunya Sud. Objectius per al nou mandat (2010-2014) • Consolidació docent: Implementar plenament les metodologies centrades en l'estudiant per garantir l'acreditació de competències a nivell internacional. • Noves obres: Finalitzar la Facultat d'Educació i Psicologia, el campus de les Terres de l'Ebre i planificar la nova Facultat de Medicina a Bellissens (Reus). • Recerca i Excel·lència: Tornar a presentar el projecte de Campus d'Excel·lència Internacional per obtenir el segell oficial i major finançament. El debat sobre el model universitari El rector reflexiona sobre la inversió pública en educació superior: "La inversió per estudiant a la URV és de 7.000 euros, mentre que a universitats homòlogues d'Holanda, com Maastricht, és de 14.000 euros. Cal reflexionar sobre quin esforç volem fer com a societat." Grau critica la visió economicista que afirma que hi ha massa universitats, defensant que el sistema català i espanyol és competitiu i homologable als millors estàndards europeus, tot i la falta de recursos. Projectes de territori a Tarragona • Parc Científic i Tecnològic: El projecte d'Energia i Química depèn actualment de l'aprovació del POUM per part de l'Ajuntament de Tarragona. • La Sabinosa: El rector reitera que la universitat no té la propietat ni la responsabilitat d'aquest projecte, tot i que manté la seva disposició a col·laborar si les administracions titulars l'impulsen.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
De la xarxa a la cuina: L'èxit d'El Cocinero Fiel
El fenomen del videoblog gastronòmic Txaber Allué, conegut com el creador del blog El Cocinero Fiel, comparteix la seva trajectòria des dels inicis com a pioner en el format de videoreceptes a Espanya. Amb milions de visites a YouTube, el seu projecte s'ha convertit en un referent de la cuina domèstica i accessible. Tipus d'audiència i comunitat El blog atrau tres perfils principals d'usuaris: • Seguidors fidels: Aquells que esperen la recepta setmanal i la reprodueixen a casa. • Cercadors puntuals: Persones que arriben a través de Google buscant receptes específiques (com la seva famosa truita de patates). • Curiosos del món 2.0: Professionals de la comunicació interessats en l'èxit del format digital. De la pantalla al paper: El llibre L'entrevista se centra en la publicació del seu llibre amb l'editorial Planeta, que recull 115 receptes amb un enfocament pràctic i realista: • El disseny està pensat per a ser usat a la cuina (format que permet embrutar-se o doblegar-se). • Inclou comentaris reals dels seguidors procedents de les xarxes socials. • Prioritza la senzillesa per evitar que la gent s'enfronti a "fronteres" tecnològiques o estris complicats. Futurs projectes i professionalització L'èxit del blog ha portat a Allué a participar en programes de Canal Cocina i a guanyar premis com a millor videoblogger gastronòmic. Tot i que manté la seva tasca com a professor associat a la URV i la UOC, el projecte ja representa una part important dels seus ingressos i activitat vital. "L'objectiu principal és que la gent s'animi a cuinar a casa; si ho poses complicat, la gent es desanima." La importància de la cuina real Txaber defensa la cuina de mercat i el producte de proximitat, lamentant de vegades la pèrdua d'especialització als mercats tradicionals. El seu mètode es basa en la prova i error i en adaptar receptes clàssiques per fer-les més àgils per a la vida moderna.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Cultura a Tarragona: El nou CSCMAC i el projecte de la Tabacalera
El nou Centre de Classificació i Catalogació (CSCMAC) L'entrevista comença amb l'anunci de la creació del Centre de Classificació i Catalogació de Restes Arqueològiques de Catalunya (CSCMAC) que s'ubicarà a l'edifici noble de la Tabacalera. • Es defineix com un centre de recerca i generació de coneixement, no només de difusió. • Actuarà com un arxiu de materials per a especialistes que vulguin realitzar monografies i estudis profunds. • Les obres, que ja estan pressupostades, consistiran principalment en l'adequació de l'espai (terres, lleixes i tancaments) i s'espera que finalitzin abans d'acabar l'any. "Aquest serà un centre que situarà a Tarragona en un lloc central dins del món arqueològic." La Tabacalera i el Museu Arqueològic Nacional Es discuteix el futur del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i la seva possible ubicació a la Tabacalera. • Existeixen negociacions obertes amb Madrid per resoldre la titularitat estatal de diversos equipaments. • S'esperen novetats importants pel Consell Local de Patrimoni al juny. • L'objectiu és aconseguir una inversió econòmica forta de l'Estat o el traspàs complet de la gestió. Equipaments culturals i Capitalitat Centres d'Art i Biblioteques • El Centre d'Art Contemporani tindrà nova direcció abans de l'estiu i disposa d'una partida de 300.000 euros compartida entre Generalitat i Ajuntament. • La Biblioteca Pública (de titularitat estatal però gestió autonòmica) també és una prioritat de trasllat a causa de la falta d'espai actual. Horitzons 2012 i 2016 • Tarragona serà Capital de la Cultura Catalana el 2012, un esdeveniment que servirà d'assaig per a la candidatura a la Capital Europea de la Cultura el 2016. • Es destaca la cultura com un motor econòmic i un factor d'identitat clau en la globalització. Patrimoni i Esdeveniments Pròxims • Teatre Romà: S'anuncia l'obertura i posada en valor del monument pel 18 de maig (Dia Internacional dels Museus), amb una intervenció de 200.000 euros per fer-lo visitable. • Festival SCAN: El festival internacional de fotografia de 2010 tindrà una vessant local més forta però mantenint el prestigi internacional amb el projecte Talent Latent. • Sant Jordi: Presentació de la campanya "La veu amb frisa", que portarà la poesia a les llars d'avis i persones que no poden sortir al carrer.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Festa Un dia per a l'Esperança d'Intermón Oxfam
Solidaritat a la Rambla Nova de Tarragona L'entrevista presenta la celebració de la festa Un dia per a l'Esperança, organitzada per Intermón Oxfam. Aquest esdeveniment solidari anual se celebra a 47 ciutats de l'estat espanyol amb el suport de més de 3.000 voluntaris. Dades Crítiques sobre la Pobresa Durant la conversa, s'exhibeixen dades alarmants del Banc Mundial: * Cada minut, 100 persones cauen en la pobresa extrema. * Més de 1.000 milions de persones viuen amb menys d'un dòlar al dia. "Pobresa és totes aquelles barreres que fan indigna la vida d'una persona: no tenir accés a la terra, a l'aigua, als crèdits o a l'educació." Projectes i Reivindicació Política Enguany, el focus principal és el projecte de gestió d'aigua a l'Equador, garantint que els petits productors tinguin accés al rec i a l'aigua potable davant l'acaparament dels grans terratinents. A més, s'aprofita la presidència espanyola de la Unió Europea per reclamar el compliment del compromís del 0,7% per a l'ajuda al desenvolupament. Activitats de la Jornada La cita a la Rambla Nova de Tarragona inclou una proposta lúdica per a tota la família: * Jocs infantils sobre justícia econòmica i aigua. * Taller de bijuteria amb pedres de l'Índia per explicar el comerç just. * Lectura del manifest a càrrec de Xavier Grasset a la una del migdia. * Vermut solidari, dansa i actuacions musicals en directe.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
La URV aposta pels e-readers al Campus Catalunya
Presentació dels e-readers a la comunitat universitària El Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha acollit una campanya informativa per donar a conèixer els lectors de llibres digitals. L'objectiu principal és familiaritzar els estudiants amb la tecnologia de tinta electrònica abans de la implementació d'un nou sistema de préstec a les biblioteques del CRAI. Característiques de la campanya Educació tecnològica: S'explica la diferència fonamental entre el continent (l'e-reader) i el contingut (l'e-book). Beneficis per l'usuari: Es destaca que la pantalla no cansa la vista, no té reflexos sota el sol i ofereix una gran autonomia (fins a 3.000 canvis de pàgina). Préstec futur: Es preveu que el servei de préstec de dispositius estigui operatiu entre el juny i el setembre. La coexistència amb el llibre tradicional "El llibre no és tant el dispositiu sinó el contingut, i els bibliotecaris treballem amb els continguts." Roser Lozano, directora del CRAI, subratlla que el pas al digital és una evolució natural que permetrà estalviar espai físic i facilitarà que els alumnes portin tota la seva bibliografia bàsica en un sol dispositiu sense pes addicional. Malgrat l'avenç, es preveu que el paper i el digital conviuran durant les properes dècades. Altres iniciatives per Sant Jordi Coincidint amb la setmana de Sant Jordi, la universitat també organitza una acció solidària en col·laboració amb l'URV Solidària, oferint llibres duplicats de la biblioteca per només un euro.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
27'
El sector editorial davant la campanya de Sant Jordi
La logística i el repte de Sant Jordi Els directors de les editorials tarragonines Cossetània (Jordi Ferrer) i Arola Editors (Alfred Arola) analitzen el procés de preparació per a la diada de Sant Jordi. Tot i que la feina editorial pròpiament dita ja està enllestida, els dies previs se centren en la logística i la distribució per assegurar que les novetats arribin a totes les llibreries. • L'engranatge editorial depèn que l'autor, l'editor i el logista funcionin en sincronia. • Sant Jordi actua com un gran aparador que concentra el treball de tot un any en una sola jornada. • Es venen xifres espectaculars (fins a 7 o 8 milions de llibres) que fan rodar l'economia del sector. El concepte d'editorial local Els invitats reflexionen sobre l'etiqueta d'editorial local. Defensen que, tot i estar ubicats fora de Barcelona (a Valls i Tarragona), la seva vocació és nacional. Els llibres d'interès local sovint tenen un mercat immediat més fort, però la qualitat dels autors i les obres els permet competir en tot el territori català. "Si no existís Sant Jordi, molts d'aquests llibres no s'arribarien a vendre mai." Novetats i especialització Ambdues editorials presenten una gran quantitat de novetats (entre 40 i 50 títols cadascuna). Subratllen la importància de ser referents en gèneres concrets per sobreviure en el mercat: • Cossetània destaca en excursionisme, natura i cuina. • Arola Editors és un referent consolidat en l'àmbit del teatre i la poesia. El futur digital i les noves tendències L'episodi conclou amb una mirada al llibre digital (ebook): • El creixement de l'interès per llibres de fons i poesia indica una maduració cultural. • El llibre digital encara és incipient a Catalunya, representant una quota de mercat petita en comparació amb els Estats Units. • Es preveu que els dispositius (e-readers) hagin de baixar de preu i oferir més connectivitat per atreure el públic jove.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Llegim Tàrraco: Literatura, Patrimoni i Accessibilitat
Unió de forces per la cultura a Tarragona El programa destaca la col·laboració estratègica entre tres institucions clau de la ciutat: el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), la Biblioteca Pública de Tarragona i l'ONCE. Aquesta aliança neix amb l'objectiu de revitalitzar el coneixement del patrimoni romà a través de la literatura històrica. El format: Llegir el patrimoni L'activitat es basa en l'experiència dels clubs de lectura, una iniciativa que es remunta a l'any 2005. Els punts fonamentals d'aquest projecte són: - Fusionar història i literatura: S'utilitza la novel·la històrica com a porta d'entrada per comprendre millor el passat. - Activitats complementàries: No només es tracta de llegir, sinó que les sessions s'acompanyen de conferències d'especialistes i visites guiades als espais reals que apareixen als llibres. - Obertura al públic: Tot i que hi ha una part reservada als membres del club, moltes propostes són obertes a la ciutadania en general. L'accessibilitat com a prioritat Un dels pilars d'aquesta edició és el compromís amb la inclusió. La incorporació de l'ONCE garanteix que les persones amb discapacitat visual puguin participar de ple dret: - S'adapten els textos a formats accessibles com el braille i el sistema d'àudio Daisy. - Es treballa en la millora de l'accessibilitat auditiva i tàctil per normalitzar la cultura per a tothom. "Sol es va més de pressa, però junts es va més lluny." Properes activitats i autors El cicle se centra en autors locals que faciliten la interacció directa amb el lector: - Julio Ricardo Trigo presentarà "El somni de Tàrraco", una obra ambientada en l'època d'August. - El programa inclourà una conferència del director del museu, Francesc Tarrats, i una visita especial al Teatre Romà de Tarragona el 18 de maig.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Prevenció i oci nocturn: El model NitsQ a Tarragona
Un nou enfocament per a la seguretat nocturna a Tarragona L'episodi se centra en el seminari coordinat pel Fòrum Europeu per la Seguretat Urbana, on es van reunir representants de 15 països a Tarragona per debatre sobre el fenomen de les drogues i la creació de respostes locals. El focus principal és el programa NitsQ, una iniciativa que busca garantir un oci nocturn de qualitat i segur a través del diàleg i la participació comunitària. Estratègies de prevenció i salut Les convidades, expertes en prevenció de drogodependències, destaquen que els models d'èxit ja no segueixen una estructura jeràrquica vertical, sinó que es basen en la participació des de la base: Consciència cívica: Treballar amb els ciutadans per millorar la seva pròpia salut de manera sostenible. No prohibició: L'estratègia de prevenció no es basa a jutjar ni prohibir, sinó a assessorar i acompanyar. Intercanvi europeu: Catalunya es troba en una franja intermèdia entre el nord d'Europa (més avançat en segells de qualitat com Zurich o París) i els països del sud. Col·laboració amb l'oci nocturn i seguretat Un dels punts clau és l'aliança amb els locals nocturns i els cossos de seguretat: Alternatives a les sancions: S'ofereixen programes psicoeducatius per a joves que consumeixen a la via pública com a alternativa per evitar la multa econòmica. Plataforma NitsQ: Un espai de diàleg on participen propietaris de locals, voluntaris i policia per definir la marca de qualitat de Tarragona. Reducció de riscos: S'aposta per oferir informació objectiva perquè el consumidor pugui decidir de manera segura, sense crítiques ètiques. "L'estratègia de treball vertical no funciona. Si es treballa des de la base per crear una consciència cívica, els processos són més lents, però més sostenibles." El futur de l'oci a la ciutat Finalment, es reflexiona sobre la necessitat que Tarragona defineixi el seu propi model d'oci des de dins, evitant que es repeteixin exemples de consum descontrolat com el Saloufest. L'objectiu és que la nit sigui vista com un espai de socialització saludable on la cultura i la música en viu tinguin un paper protagonista.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
26'
El Consell Municipal de la Gent Gran de Tarragona
Participació i Associacionisme de la Gent Gran En aquest episodi es destaca la importància del Consell Municipal de la Gent Gran de la ciutat de Tarragona, un òrgan que coordina unes 58 entitats i actua com a pont entre l'Ajuntament i la realitat del col·lectiu. L'Estructura i el Funcionament del Consell • El Consell agrupa una gran diversitat d'associacions, des de partits polítics fins a entitats de malalts d'Alzheimer. • L'executiva es reuneix mensualment per planificar un calendari d'activitats anual. • El proper 5 de maig tindran lloc les eleccions a l'executiva, amb vuit candidatures per a tres places, cosa que demostra la vitalitat i l'interès per participar-hi. Activitats i Projectes Principals El Consell no només organitza oci, sinó que fomenta la inclusió social i la salut: • Cultura: Grups de teatre que representen obres d'una hora i corals que fan trobades estacionals. • Salut: Jornades de prevenció de la diabetis i tallers de memòria o risoteràpia. • Esports: Jocs esportius per a la gent gran i la nova iniciativa de gimnàstica d'estiu en parcs i platges. El Valor del Voluntariat i la Vida Activa Els convidats, Juan i Manel, subratllen que la jubilació és només del món laboral, no de la vida activa. "La vida no admet jubilació; si una persona es paralitza, se li paralitza tot." Es discuteixen temes fonamentals com la mobilitat urbana (vistes i barreres arquitectòniques detectades per la gent gran) i la lluita contra el maltractament i l'aïllament social. Es destaca que moltes d'aquestes persones dediquen una jornada equivalent a la laboral al voluntariat, compaginant-ho amb la cura dels nets.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Preparatius de Sant Jordi amb el Gremi de Llibreters
Sant Jordi: La logísitica i les recomanacions del sector En aquesta entrevista, Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona, detalla com es viu des de dins la preparació per a la diada de Sant Jordi. Tot i que la visibilitat és a les parades de la Rambla, Rovira subratlla que el cor de l'activitat resideix a la llibreria, on es gestiona el fons i l'experiència del client. Gestió de novetats i fons editorial Logística anticipada: La planificació comença després de Nadal, amb la recepció de novetats durant els mesos de febrer i març. El paper de la llibreria: És l'espai on el lector busca llibres de fons (títols que no són novetats mediàtiques) i on hi ha una major diversitat. Venda d'impuls: Les parades a l'exterior estan enfocades principalment a les novetats i als llibres amb un fort suport mediàtic. Realitat del sector i tendències Autors locals: Rovira convida a desmitificar aquest terme per evitar el "localisme" que pot limitar la projecció de l'escriptor cap a un mercat global. Llibre electrònic: Segons el llibreter, l'e-book ha generat un cert fracàs comercial inicial respecte a les expectatives creades, mantenint el paper com el format protagonista absolut de la diada. Recomanacions destacades per a la diada "Llegir requereix un esforç, no és com la televisió que et va entrant tot fet; requereix la voluntat de posar-s'hi." Entre les obres recomanades, basades majoritàriament en històries reals, destaquen: * Olor de Colònia de Sílvia Alcántara: Un retrat coral de la vida en una colònia tèxtil. * Pretòria de Pep Blai: Una novel·la sobre corrupció urbanística. * Janet Nú de Joan Giner: Basada en un brigadista de la Batalla de l'Ebre. * La posada de las almas de Luisa González: Una història sobre un poble inundat per una presa.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Cuina i reinserció social a la Presó de Tarragona
Iniciativa gastronòmica pionera al Centre Penitenciari El programa explora una activitat inèdita a Catalunya: un taller de cuina impartit per professionals del sector (AQ Restaurant) per als interns del Centre Penitenciari de Tarragona. Aquesta iniciativa no només busca ensenyar tècniques culinàries, sinó que se centra en la reinserció social i la millora de la convivència mitjançant l'autogestió de l'alimentació. L'autogestió com a clau contra la conflictivitat Un aspecte distintiu de la presó de Tarragona és que no utilitza càtering extern. Els mateixos interns són els encarregats de preparar els àpats diaris per a unes 470 persones, sota la supervisió de cuineres professionals del Departament de Justícia. • Impacte en la convivència: Segons el director, Francisco Romero, l'autogestió del menjar redueix els conflictes. • Qualitat i adaptació: Es preparen menús vegetarians i musulmans per adaptar-se a la diversitat del centre (60% d'immigració). • Treball remunerat: Els interns que treballen a la cuina reben una compensació econòmica mensual. El taller de cuina: El salmó com a protagonista Els propietaris de l'AQ Restaurant, la cuinera Anna i en Quintín Quinsac, van liderar un curs pràctic centrat en el salmó, un producte econòmic i versàtil. • Plats elaborats: Sashimi, tàrtar, hamburgueses de salmó i salmó marinat. • Objectiu personal: Que els interns puguin cuinar aquests plats per a les seves famílies durant els permisos. Veu dels protagonistes i futur del projecte "Les petites coses aquí es magnifiquen; la concepció de la vida et canvia." Aquestes paraules de Josep Reyes, un intern amb experiència prèvia en hostaleria, reflecteixen la importància d'aquestes activitats per mantenir el cap ocupat i preparar-se per al futur. Davant l'èxit de la prova pilot, els organitzadors es plantegen oferir formació continuada no sols en cuina, sinó també en servei de sala, per oferir una sortida professional real quan els interns recuperin la llibertat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Entrevista a Francesc Roig: El futur de Càritas Tarragona
Francesc Roig assumeix la direcció de Càritas Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Francesc Sant Roig explica els motius i els reptes de la seva recent etapa com a director en funcions de Càritas Diocesana de Tarragona. Roig destaca que el seu compromís neix d'una profunda voluntat de servei i del desig d'aportar solucions pràctiques en un context de crisi social. Estructura i objectius de l'entitat El nou director subratlla que Càritas no és una organització rígida, sinó una estructura que ha de funcionar de baix a dalt, posant el focus en les parròquies i el voluntariat: La base parroquial: L'essència de l'entitat es troba en l'atenció directa que es dóna a cada barri i municipi. Complexitat territorial: La diòcesi abasta zones molt diverses (Tarragonès, Baix Penedès, Conca de Barberà), cadascuna amb necessitats específiques. Col·laboració institucional: Es busca una major integració amb Càritas Catalunya per compartir solucions amb altres ciutats com Barcelona o Girona. L'impacte de la crisi i l'atenció humana Roig alerta sobre la gravetat de la situació econòmica actual, especialment per a aquelles famílies que han esgotat les prestacions d'atur. Davant d'això, proposa un model basat en l'empatia: "Hem de ser capaços d'entendre la realitat dels altres amb el cor i sense prejudicis, donant respostes directes que tranquilitzin les persones." Gestió de projectes i voluntariat Pel que fa a la continuïtat de la tasca social, s'han tractat punts clau: Avaluació de programes: Tots els serveis es mantindran d'entrada, però se'n revisarà l'eficàcia periòdicament. Casa de Transeünts: Es confirma que el servei seguirà, tot i que s'està negociant amb l'Ajuntament de Tarragona una gestió externa més eficaç. Resiliència del voluntariat: Malgrat que les subvencions i aportacions econòmiques han baixat, el nombre de voluntaris s'ha mantingut o fins i tot ha crescut, demostrant la solidaritat de la societat civil.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
L'èxit del Cocinero Fiel: De la xarxa a les llibreries
Introducció i èxit digital L'entrevista presenta Xavier Lluen, conegut digitalment com El Cocinero Fiel, per analitzar el fenomen del seu videoblog gastronòmic. En tres anys, ha assolit xifres impressionants a la xarxa: • Més de 16.000 visites diàries. • Un total acumulat de 7 milions de reproduccions (especialment a YouTube). • Posicionament com a pioner en el format de receptes en vídeo a l'estat. Influències i orígens Xavier explica que la seva inspiració va venir del director de cinema Robert Rodríguez, que incloïa receptes ràpides i divertides com a extres en els seus DVDs. A partir d'aquesta idea d'agilitat i senzillesa, va decidir crear el seu propi canal. Pel que fa a la seva formació, admet que tot i tenir una base familiar i d'etapa universitària, el seu veritable aprenentatge ha estat autodidacta a través d'internet. Tipus d'audiència L'entrevistat identifica tres perfils de seguidors clarament diferenciats: 1. El seguidor fidel que replica cada recepta setmanalment. 2. L'usuari puntual que arriba des de cercadors com Google buscant una recepta específica (com la truita de patates). 3. El professional del món 2.0 que observa el canal per la seva estratègia de comunicació i presència a xarxes socials. Salt al format paper: El llibre Fruit d'aquest èxit digital, l'editorial Planeta ha publicat el seu llibre, que recull 115 receptes. Xavier destaca certs aspectes del volum: • Evolució de les receptes: Ha millorat els plats originals gràcies al feedback dels comentaris dels usuaris. • Senzillesa: L'objectiu és que la gent s'animi a cuinar a casa sense por a la frustració. • Interactivitat: El llibre inclou comentaris reals extrets de la xarxa que aporten variants o anècdotes. "L'objectiu principal és que la gent s'animi a cuinar a casa; si ho poses complicat, la gent es desanima." Futurs projectes L'activitat de Xavier no s'atura amb el llibre. Pròximament participarà en un programa per a Canal Cocina on es mostrarà la seva faceta més quotidiana, anant a comprar al mercat i cuinant a la seva pròpia llar. Malgrat compaginar-ho amb la seva tasca acadèmica a la URV i la UOC, el projecte gastronòmic ja suposa una part important dels seus ingressos i dedicació.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Futur cultural a Tarragona: Tabacalera i grans projectes
La Tabacalera com a nou eix cultural L'entrevista a Adam Anyer, director dels serveis territorials de Cultura, posa de manifest la transformació de l'espai de la Tabacalera en un centre neuràlgic de coneixement. • Centre de Materials Arqueològics: Ubicat a l'edifici noble, serà un arxiu viu per a la recerca i catalogació de peces de tot Catalunya. Les obres s'estimen en pocs mesos i s'esperen enllestir abans de finals d'any. • Museu Nacional Arqueològic (MNAT): Es mantenen negociacions intenses amb l'Estat per concretar el seu trasllat i el finançament necessari. Equipaments previstos a la "Ciutat de la Cultura" La Tabacalera no només acollirà restes arqueològiques, sinó un ecosistema cultural complet: • Centre d'Art Contemporani: Tindrà direcció abans de l'estiu i disposarà d'un pressupost inicial de 300.000 euros (aportats al 50% per Generalitat i Ajuntament). • Biblioteca Pública: Es treballa amb el Ministeri per desencallar el trasllat a un espai més gran i funcional. Capital Cultural i Projecció Internacional Tarragona es prepara per a fites clau com la Capitalitat de la Cultura Catalana (2012) i la candidatura a Capital Europea de la Cultura (2016). "El trajecte cap al 2016 ja paga la pena perquè obligarà a posar la ciutat al dia en l'àmbit cultural." Anyer subratlla que la cultura és un motor econòmic i d'identitat fonamental en l'era de la globalització. Patrimoni i Festivals Recuperació del Teatre Romà Es preveu que el 18 de maig (Dia dels Museus) s'inauguri la primera intervenció per fer visible aquest monument històric, obrint-lo finalment a la ciutadania i a les escoles. Festival SCAN El festival internacional de fotografia evolucionarà aquest 2010 cap a una major implicació local, buscant que la ciutat se senti més seu un esdeveniment que ja té un gran prestigi internacional. Sant Jordi: La Veu amb Frisa Com a novetat per a la diada d'enguany, es presenta el projecte La veu amb frisa, que portarà recitals de poesia a les llars d'avis per apropar la literatura a aquells que no poden sortir al carrer.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
La Plataforma Mouta i la defensa de la capitalitat de Tarragona
Anàlisi de l'acte central per la capitalitat Els representants de la plataforma Mouta, Anna Gispert i Jordi Requesens, fan una valoració molt positiva de l'acte celebrat el passat 30 de desembre a les escales de la catedral de Tarragona. Destaquen que s'ha aconseguit generar un debat real a la ciutat sobre l'avantprojecte de la Llei de Vegueries. Els punts clau de la seva valoració inclouen: * Reconeixement de la societat civil: El moviment ha servit per donar veu als ciutadans més enllà dels representants polítics. * Trencament de la desafecció: Hi ha una clara voluntat de la població de participar en les decisions que afecten el territori. * Consens i unitat: L'acte va mostrar una imatge d'unitat sota el color vermell, simbolitzant que tots els tarragonins defensen un objectiu comú. Estratègia i futures mobilitzacions Davant la incertesa sobre l'aprovació del projecte per part del Govern de la Generalitat, la plataforma planteja diverses línies d'actuació: * Manifestació a Barcelona: Es contempla com una opció real si l'Estat o la Generalitat no escolten les demandes de la ciutat. * Aliances territorials: Mouta aposta per sumar esforços amb altres zones en conflicte, com la Vall d'Aran, Lleida, la Catalunya Central o el Penedès. * Seguiment exhaustiu: Estaran amatents a les reunions del Consell de Govern de gener per reaccionar de forma immediata. "Si convé anar a Barcelona, anirem a Barcelona; si convé presenciar l'acte al Parlament, el presenciarem." La relació amb Reus i el focus a Barcelona Respecte a la tensió amb Reus, la plataforma considera que certs sectors han encrespat els ànims de manera innecessària. Defensen que, tot i que cada ciutat té el seu valor, la capitalitat històrica i moderna correspon a Tarragona. Tanmateix, subratllen que l'adversari real no resideix al territori veí, sinó a Barcelona, on es prenen les decisions legislatives. Finalment, recorden que tot i l'urgència actual de la capitalitat, la plataforma continua treballant en altres infraestructures vitals com el bypass ferroviari, la cultura i el sistema de transports, que consideren igualment estratègics per al futur de la demarcació.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Centenari de la Cavalcada dels Reis Mags a Tarragona
Celebració del Centenari i Actes Commemoratius La ciutat de Tarragona es prepara per a una de les cites més esperades de l'any: la Cavalcada de Reis, que enguany celebra el seu centenari. La regidora de Joventut i Festes, Sandra Coloma, destaca que la comissió organitzadora, presidida per Jordi Cortat, ha treballat de forma altruista per oferir una edició especial que s'allargarà durant tot el 2010. Els actes principals del centenari inclouen: - Un autobús retolat amb la imatge dels Reis Mags que recorre la ciutat. - Una exposició de fotografies històriques al vestíbul del Metropol. - La publicació d'un llibre commemoratiu a l'octubre que recollirà imatges inèdites d'aquest segle de tradició. - La retransmissió en directe per Televisió Espanyola per a tot Catalunya. Detalls de l'Esdeveniment i Seguretat L'organització ha posat un focus especial en la seguretat, renovant les 17 plataformes de les carrosses. A més, s'ha anunciat que per al 2011 es convocarà un concurs artístic per modernitzar l'estètica de la cavalcada sense perdre'n l'essència. Logística: Participen unes 300 persones (voluntaris, brigada, Guàrdia Urbana) i s'esperen entre 30.000 i 40.000 espectadors. Caramels: Es llançaran tones de caramels aptes per a celíacs, amb un embolcall especial del centenari. Horaris: L'arribada per mar a les Escales Reials serà a les 18:15h, i l'inici de la cavalcada des del carrer Reial a les 19:00h. "Volem que tot el territori català conegui la nostra cavalcada i que se l'estimi tal com nosaltres l'estimem." Solidaritat i Tradició als Barris A banda de l'acte central, ses majestats Melcior, Gaspar i Baltasar visitaran diversos barris com Sant Pere i Sant Pau, Camp Clar, Torrenova i el Pilar. També realitzaran visites solidàries a hospitals i centres per a nens en risc d'exclusió social el dia 6 de gener.
Arxiu Sonor 2010 Toc de castell
2 de febr. del 2010
3'
Èxit i eufòria a Tarragona: La Tripleta Màgica a casa
La celebració de la Tripleta Màgica L'entrevista capture l'instant d'eufòria viscut a la plaça de la Font de Tarragona per Santa Tecla, on la colla ha aconseguit descarregar la tripleta màgica. El cap de colla, el Jordi, destaca que, tot i haver-la assolit prèviament a l'Arbós, fer-ho davant de la pròpia afició té un valor emocional afegit. Canvis tècnics i resiliència Per assolir aquest èxit, l'equip tècnic ha hagut d'introduir canvis significatius en l'estructura dels castells: Ajustos al tronc: S'ha ressituat l'Albert Grau de quart a terços i s'ha incorporat el Jordi Alomar com a quart. Defensa límit: El Jordi subratlla que s'ha hagut de "defensar l'indefensable", basant l'èxit en la convicció. Fortalesa mental: Es remarca que la colla es troba en un gran moment psicològic, afirmant que: "On no arriba el cos, arriba la ment." Horitzó: El Concurs de Castells Aquesta victòria serveix com un impuls moral decisiu per a la pròxima cita clau: el Concurs de Castells. Tot i l'eufòria actual, el cap de colla manté la prudència i recorda la importància de seguir treballant amb la màxima concentració, ja que en el món casteller tot pot canviar ràpidament. La preparació de la setmana vinent estarà marcada per aquest punt positiu de felicitat que suma en el rendiment del grup.
Arxiu Sonor 2010 Toc de castell
2 de febr. del 2010
3'
Actuació i caigudes dels Xiquets del Serrallo
Balanç de la Diada Castellera L'entrevista amb el Jordi Mallou, membre dels Xiquets del Serrallo, se centra en la difícil jornada viscuda a causa de diverses caigudes que han condicionat l'actuació de la colla. Tot i haver començat amb bon peu, els incidents amb la canalla i les estructures han marcat el ritme de la diada. Incidents i Castells Realitzats 4 de 7 amb l'agulla: Descarregat amb èxit i molta lluita, fet que va donar molta moral a la colla. 5 de 7: El castell ha caigut per un problema de lligat a la banda del dos i un canvi de darrer moment en el segon. Aquesta caiguda ha afectat físicament a castellers que havien de fer el pilar caminant de l'endemà. 3 de 7: S'ha considerat descarregat segons les bases del concurs, malgrat que l'enxaneta i l'acotxador s'han despenjat. Estat de la Canalla i Futur Immediat La seguretat i l'estat anímic de la canalla són les principals preocupacions: "Són cops, però la canalla del cinc se'ns ha agafat una mica de por." Els menors es troben bé físicament, patint només cops i contusions. L'aspecte psicològic és complicat, ja que l'enxaneta ha refusat tornar a pujar després de l'incident. La colla avalua si podrà afrontar la tercera ronda depenent de la disposició dels nens.
Arxiu Sonor 2010 Toc de castell
2 de febr. del 2010
1'
Recuperació del 5 de 7 pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau
Èxit Històric a Santa Tecla L'entrevista realitzada a Juanín del Barco, cap de colla dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, destaca un moment clau per a la formació tarragonina: la recuperació del 5 de 7 durant la diada de Santa Tecla. Aquesta construcció no només és important per la seva dificultat tècnica, sinó pel seu valor simbòlic. La Superació de les Dificultats Recuperació d'un castell emblemàtic: La colla feia entre 6 i 7 anys que no assolia aquesta construcció, considerada durant molt de temps el seu "castell estrella". Resiliència davant les baixes: L'èxit té un valor afegit, ja que la colla s'ha hagut de refer de baixes recents de castellers (Aixola i Xumas) a causa de caigudes prèvies. Eufòria col·lectiva: El moment de descarregar el castell ha estat descrit com un esclat de felicitat i unitat per part de tots els membres. Projecció cap al Concurs de Castells L'assoliment d'aquest objectiu actua com un motor moral de cara a la setmana vinent. Tot i la prudència del cap de colla, es respira optimisme: Augment de la moral: Arriben al Concurs de Castells amb la confiança renovada. Nous reptes a l'horitzó: Malgrat que el cap de colla prefereix no confirmar-ho oficialment, es rumoreja la possibilitat d'intentar el 4 de 8. "Això li dona més valor a aquest castell, encara... hem estat tot a una i ho hem pogut assolir."