Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1465-1488 de 3966
  • El Campanar: Fe, Diàleg Interreligiós i Visita Papal - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    30'

    El Campanar: Fe, Diàleg Interreligiós i Visita Papal

    Reflexions sobre la Fe i l'Evangeli L'episodi d'avui se centra en el 28è diumenge del temps ordinari, analitzant el passatge de l'Evangeli segons Sant Lluc sobre la curació dels deu leprosos. Mossèn Joan Magí destaca la importància de la gratitud i el reconeixement de l'ajuda de Déu: • La fe no només guareix el cos, sinó que salva l'ànima. • El cas del samarità ensenya que sovint els qui tenen menys boira ritualistíca són els qui millor capten la força de la gràcia. • Es recorda l'exemple de Naaman el leprós com a mostra d'humilitat davant la paraula de Déu. Actualitat Diocesana i Esdeveniments S'anuncien diverses activitats clau per a la comunitat de l'Arquebisbat de Tarragona: • La celebració de la Verge del Pilar el 12 d'octubre. • La reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense i l'inici de curs a la Facultat de Teologia. • Jornades de formació sobre matrimoni, família i preparació per a la Jornada Mundial de la Joventut. Preparació per a la Visita de Benet XVI Monsenyor Jaume Pujol reflexiona sobre la propera visita del Sant Pare a Barcelona per a la dedicació del Temple de la Sagrada Família. L'arquebisbe utilitza la figura de Sant Pere per explicar el ministeri papal: "Déu acostuma a triar un camí singular per a les transformacions dels cors i del món: el camí del sofriment i de la humilitat." • El Papa és presentat com el successor del pescador de Galilea, recordant que la seva missió és ser columna de l'Església. • Es demana una preparació interior per acollir les seves paraules d'esperança. Diàleg per la Pau: Trobada de Sant Egidi L'episodi recull un extens debat celebrat a Tarragona amb representants del cristianisme, l'islamisme i el judaïsme. Els punts més rellevants van ser: • El paper de la Comunitat de Sant Egidi en el manteniment de l'esperit d'Assís. • La necessitat del coneixement recíproc per vèncer la por i la violència que neixen de la ignorància. • Testimonis sobre els conflictes a la Costa d'Ivori i l'esperança de pau a l'Orient Mitjà sota el lideratge del president Obama. • La globalització ha convertit el món en un mosaic de cultures on l'exclusió és l'única via que condueix al xoc.

  • El Viajante de Jaume Sisa: Entre la música i la literatura - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    30'

    El Viajante de Jaume Sisa: Entre la música i la literatura

    Un viatge per l'univers creatiu de Jaume Sisa Aquest episodi de Tràfic d'Abstraccions a Tarragona Ràdio ens convida a explorar una de les obres més singulars i literàries del cantautor català Jaume Sisa. Es tracta del disc-llibre titulat "El Viajante", publicat l'any 1996 sota el segell de la col·lecció Libros Discos de l'Europeo. L'obra destaca pel seu caràcter polifacètic, on la música s'entrellaça amb poemes, recitats i reflexions iròniques sobre la societat i l'existència. Els Alter Egos i Personatges del Disc El programa destaca com Sisa utilitza diversos alter egos per narrar aquesta història coral, mostrant el que el locutor defineix com una certa "esquizofrènia creativa": • El Viajante: El narrador omniscient que obre el disc i representa el "comerciant d'il·lusions". • Ricardo Solfa: El personatge madrileny conegut per cantar boleros en castellà, sovint vist com un sacrilegi pels puristes. • Armando Llamado: Un altre dels desdoblaments del músic. • Ventura Mestres: Un personatge amb barretina que ret homenatge a l'avi de Sisa. Contingut i Seccions de l'Obra El programa repassa diverses peces clau que configuren aquest projecte: • Poesia i Recitats: S'inclouen textos satírics de l'apartat Mensajería, com un anunci de premsa que busca "professionals de la sana rebel·lia" amb un to marcadament crític cap a l'intel·lectualisme i les ONGs. • Intersecció Musical: S'escolten cançons com "La fruta prohibida" i "Una eternidad", que juguen amb l'amor i la repetició. • Variedades: Un espai on el Sisa més abstracte reflexiona sobre ciència, mística i la condició humana amb un llenguatge gairebé surrealista. "Soy viajante del comercio de ilusiones, represento lo que no se puede ver. Tengo máscaras, sombreros y bigotes, nombres propios y falsos carnés." Aquest disc és, en definitiva, una mostra de la capacitat de Sisa per transitar entre la cançó i la literatura, oferint una mirada lúcida i sovint humorística sobre les contradiccions del món modern i la seva pròpia identitat.

  • Efemèrides, mil·lenarisme i la guerra del francès - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    30'

    Efemèrides, mil·lenarisme i la guerra del francès

    Memòria Històrica i Efemèrides L'episodi comença amb un record emotiu als 70 anys de l'afusellament de Lluís Companys (15 d'octubre de 1940). Es destaca la seva negativa a portar bena als ulls i les seves darreres paraules de compromís amb Catalunya. Monogràfic: La Fi del Món i el Mil·lenarisme El programa explora el concepte de milenarisme, sovint confós amb el terme modern mileurisme, centrant-se en les profecies de l'Apocalipsi de Sant Joan. • El Regne Milenari: Un període de pau divina de mil anys a la Terra. • Càlculs bíblics: La creença que el món duraria 6.000 anys basant-se en els dies de la Creació del Gènesi. • L'any 1000: Es debat si realment va haver-hi un pànic col·lectiu o si va ser una construcció d'historiadors posteriors. Es mencionen moviments de camperols com la Pau de Déu. Tarragona fa cent anys Repàs de les notícies del 15 d'octubre de 1910 a través del Diari de Tarragona: • L'activitat comercial al port amb vaixells arribant d'Islàndia i Finlàndia. • La creació de la Sociedad Tarraconense de Atracción de Forasteros per impulsar el turisme. El Document: La barbàrie de 1808 Es presenta un document excepcional trobat en un llibre d'òbits a Torredembarra. El rector Anton Boní narra en primera persona com va ser ferit i saquejat per les tropes franceses durant la Guerra del Francès mentre intentava protegir l'església. Curiositats i Notícies Arqueològiques • L'incendi de Londres (1666): Tot i destruir el 80% de la ciutat, va purificar l'ambient eliminant la plaga de la pesta. • Troballes a Israel: El descobriment de mosaics bizantins del segle VI a Tel Shikmona.

  • Anna Roig i L'ombre de ton chien: Pop en Català i Francès - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    29'

    Anna Roig i L'ombre de ton chien: Pop en Català i Francès

    Exploració del disc 'Anna Roig i L'ombre de ton chien' L'episodi d'avui de Tràfic d'abstraccions se centra en la proposta musical d'Anna Roig, líder del grup L'ombre de ton chien. El programa destaca la capacitat del conjunt per crear un pop elegant i proper, trencant amb l'hegemonia de la música anglosaxona en utilitzar exclusivament el català i el francès. Característiques de la formació El grup destaca per la seva naturalitat i la combinació de llengües. Els membres que l'integren són: • Anna Roig: veu i composició. • Carles Sants: teclats. • Magí Batalla: guitarra. • Carles Munts: contrabaix. • Ricard Parera: bateria. Cançons i Temàtiques El programa ofereix un recorregut per diverses peces clau del seu repertori: • L'univers personal: Amb temes com Mon monde, s'introdueix l'oient en un món interior propi. • Amor i quotidianitat: La cançó Je t'aime (Jotem) explora el sentiment amorós amb un joc lingüístic bilingüe. • Gastronomia i erotisme: A Dolces nits de somnis curts, es presenta un autèntic tractat eròtico-gastronòmic. • Teatralitat i personatges: Un dels punts forts és la capacitat dramàtica de l'Anna, especialment visible en la cançó de la Trini Sánchez Mata, un personatge amb tendències psicopàtiques que serveix per mostrar el vessant més interpretatiu del grup. "No cal passar per l'anglès per arribar a comunicar el que es vol comunicar." Propers Concerts i Bolos Es detalla l'agenda de la banda per als propers mesos, incloent actuacions a Santa Maria de Palau Tordera, Barcelona, Tarragona i Valls, finalitzant l'any amb una festa especial al Palauet de Barcelona el 31 de desembre.

  • Sessió de Benvinguda: Salutacions i Obertura Nocturna - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    28'

    Sessió de Benvinguda: Salutacions i Obertura Nocturna

    Introducció a la Jornada Nocturna El programa d'avui es caracteritza per una obertura cerimonial on preval la cortesia i la recepció dels oients. Mitjançant una seqüència estructurada de salutacions, s'estableix el to de la sessió del vespre, posant èmfasi en la connexió directa amb l'audiència. Dinàmica de la Benvinguda • Es produeix una repetició rítmica de la salutació formal per tal de garantir que tots els assistents se sentin inclosos des de l'inici. • La interacció manté un caràcter constant i homogeni, assegurant que el missatge arribi amb claredat. "Bona nit" Aquest mantra serveix com a eix vertebrador de tota la primera part de l'episodi, creant un ambient de calma i familiaritat que prepara el terreno per als continguts posteriors. L'ús reiterat d'aquesta expressió subratlla la importància de les formes en la comunicació de proximitat.

  • Bona nit, Violeta: Poesia, música i desig a la ràdio - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    2h

    Bona nit, Violeta: Poesia, música i desig a la ràdio

    L'essència de la Nit Violeta Aquest episodi de La Nit Violeta a Tarragona Ràdio es presenta com un refugi nocturn de paraules, música i reflexions profundes sobre l'amor. L'espai, conduït per una veu que acompanya l'oient fins a la una de la matinada, explora la sensualitat, la nostàlgia i la companyia emocional. Temàtiques de l'amor i el desig El programa es basteix sobre la lectura de cartes i textos poètics que toquen diversos vessants de l'experiència humana: • L'amor com a pèrdua i record: S'aborden històries d'amors que ja no hi són físicament però que perduren en l'ànima i la pell, com el record d'un primer petó fa un any. • L'erotisme i la passió: Es descriuen trobades apassionades, jocs de tres i la força salvatge del desig que trenca amb les convencions de l'amor educat. • L'amistat i el suport: La música serveix per recordar que sempre hi ha algú disposat a ajudar en els moments de foscor, simbolitzat en el clàssic You've Got a Friend. • La natura i el pas del temps: L'arribada de la tardor actua com una metàfora del final de l'estiu i de la vida, barrejant por i bellesa. "Res no val tant com un instant d'amor. Recordant-te, pensant-te, recordant l'ombra del teu somriure." Acompanyament Musical La selecció musical és una part integral del relat, incloent peces emblemàtiques que reforcen el sentiment de cada secció: • Versions de l'Hallelujah de Leonard Cohen. • Clàssics de la chanson française com Je t'aime... moi non plus. • Balades contemporànies que parlen de la primavera i l'hivern de l'ànima.

  • La fe, el diàleg interreligiós i la cultura de la pau - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    30'

    La fe, el diàleg interreligiós i la cultura de la pau

    Reflexions sobre la Fe i l'Evangeli En aquest retorn després de les vacances, el programa analitza les lectures del 27è diumenge de Temps Ordinari. Es destaca la importància de tenir una fe sincera, encara que sigui petita com un gra de mostassa, per afrontar les injustícies i violències del món actual. Els Dons de Déu i el Servei • Mossèn Joan Magí remarca que cal revifar els dons rebuts i actuar amb la força de l'Esperit Sant. • Se subratlla la figura del servent humil: complir amb el deure sense buscar recompenses mundanes. • Crida a la responsabilitat col·lectiva per treballar en l'entorn més proper (família, feina, escola). Diàleg Interreligiós i Pau Universal L'episodi posa un focus especial en la condició de Tarragona com a seu d'una important taula rodona sobre el diàleg interreligiós organitzada per la Comunitat de Sant Egidi. "La guerra és la mare de totes les pobreses; per acabar amb la pobresa, hem d'acabar amb les guerres." Punts clau del diàleg: • Participació d'experts del cristianisme, judaisme i islam. • L'establiment de ponts de diàleg per sobre d'interessos particulars. • La trajectòria de Sant Egidi com a "laboratori de pau" des de la seva fundació el 1968. Justícia Social: L'anàlisi del "Top Manta" Mossèn Ricard Cabré ofereix una visió crítica sobre la persecució del top manta, contraposant-la a la impunitat de les grans superfícies comercials. • Es qüestiona la diferència entre el que és il·legal i el que és injust. • Es demana més tolerància cap als immigrants que busquen sobreviure de manera honrada. Actualitat Diocesana • Presentació del nou Pla Pastoral a la Casa dels Concilis. • Informació sobre la propera visita del Papa Benet XVI a Santiago i Barcelona el novembre de 2010. • Recursos digitals i vocabularis religiosos pioners de l'Arquibisbat.

  • Actualitat Sardanista, l'Editorial de Tornaveu i la Sardana de l'Any - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    1h 22min

    Actualitat Sardanista, l'Editorial de Tornaveu i la Sardana de l'Any

    L'Editorial de Tornaveu i la Crisi en la Cultura L'episodi comença amb una anàlisi profunda de l'últim editorial de la revista digital Tornaveu. Es discuteix com la crisi econòmica ha afectat directament les festes tradicionals i la cultura popular catalana. • Es critica l'excessiu intervencionisme municipal en l'àmbit de la cultura i l'esport. • Es denuncia que la contractació d'espectacles sovint respon a criteris d'interès polític i electoralista en lloc de potenciar l'autogestió. • L'editorial constata una mancança de recursos municipals per a activitats que alguns ajuntaments consideren superfluas. La Sardana de l'Any: Eliminatòries i Incidències Es presenta la 22a edició del concurs La Sardana de l'Any, on es decideix quina és la composició més popular de l'any 2010. Rectificació de la Primera Eliminatòria Es comunica un error tècnic en el muntatge de la primera sardana del cap de setmana anterior (25-26 de setembre). "L'errada consisteix en la supressió de 20 compassos de llargs, fet que desvirtua l'obra." Com a solució, l'obra es tornarà a presentar en una eliminatòria futura, mentre que es validen els resultats de la resta de peces de la tanda. L'Agenda Cultural i Sardanista Es detalla l'ampli ventall d'activitats per a la setmana: • Aplecs: Celebració dels 50 anys de Girona com a Ciutat Pubilla, Aplec de la Barceloneta, Malgrat de Mar i Vilanova de Bellpuig. • Concursos de Colles: Resultats dels certàmens de la Mercè a Barcelona i de Santa Tecla a Sitges. • Esbart Dansaire: Trobades d'esbars infantils a Reus i actuació de l'Esbart Ciutat Comtal al Vendrell. Fusió i Innovació: Tenora, Jazz i Cobla El programa explora noves fronteres musicals: • L'estrena de l'òpera L'home del paraigua de Joan Martínez Colás al Liceu, on la tenora representa l'origen català del missioner Vicenç Ferrer. • El disc Amargós i Vidal, una visió contemporània de la cobla que fusiona el jazz amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. Xafarderies i Vida Associativa En un to més distès, els locutors debaten sobre qüestions terminològiques com la diferència entre entablat i ampostissat. Finalment, es presenta el nou vestuari de la Colla Xerinola de Tarragona, descrivint els nous colors i materials que estrenaran properament.

  • Anàlisi de Dioptria de Pau Riba i Canvi d'Horari - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    29'

    Anàlisi de Dioptria de Pau Riba i Canvi d'Horari

    Introducció i Novetats de la Programació El programa comença anunciant un nou horari d'emissió. A partir d'ara, els oients podran sintonitzar l'espai els divendres a les 22:30h, amb una repetició els diumenges a la mateixa hora, servint com a preludi a la Nit Violeta. Repàs Musical: L'Univers de Pau Riba La part central de l'episodi es dedica a analitzar l'obra de Pau Riba, concretament el seu disc fonamental Dioptria. Anàlisi del Disc i Col·laboracions Es destaca que Dioptria és una obra mestra de la música catalana. Durant la secció es comenten detalls de la reedició del 2006 a càrrec de Caindústria Cultural, tot recordant la vàlua del vinil original que incloïa: • Una contraportada il·lustrada per Nazario. • Fotografia d'alta qualitat. S'esmenten els col·laboradors de luxe que van participar en l'enregistrament original: • Toti Soler i Jordi Sabatés. • Albert Batiste. • Jaume Sisa (encarregat de l'orgue). • Mercè Pastor, parella de Riba en aquell moment. Interpretació Lírica i Atmosfera El podcast intercala fragments poètics i musicals que evoquen la cotidianitat i la primavera. Es llegeixen passatges que parlen de regadores, botons blancs per terra i la sensació de mandra i son que l'autor descriu com a part del procés creatiu. "Us pensareu que és tot una mentida, però jo no us diré ni sí ni no." El programa tanca amb una invitació a seguir explorant els detalls minuciosos de les cançons, els quals sovint queden eclipsats per la fama general de l'àlbum.

  • Setena Temporada: Conquesta de València i Història de la Discapacitat - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    29'

    Setena Temporada: Conquesta de València i Història de la Discapacitat

    Inici de la Setena Temporada El programa estrena la seva setena temporada amb un format lleugerament renovat però mantenint l'essència de divulgació històrica i humor. Els locutors comenten el retorn després de l'estiu i introdueixen les noves seccions que s'aniran veient al llarg dels més de 30 programes previstos. Conquesta de València per Jaume I L'efemèride de la setmana ens transporta al 28 de setembre de 1238, data de la capitulació de la ciutat de València davant el rei Jaume I. • El setge a la ciutat va durar cinc mesos. • L'exèrcit de Jaume I era inicialment reduït, però es va convertir en una mena de croada amb cavallers vinguts d'arreu d'Europa. • El rei moro Sayan va lliurar les claus de la ciutat pactant per evitar el saqueig, demanant respecte i convivència per a musulmans, cristians i jueus. • Malgrat aquests pactes inicials, segles després (1609) es produiria l'expulsió definitiva dels moriscos. Monogràfic: La Discapacitat a la Història Es realitza un recorregut per la percepció i el tracte cap a les persones amb discapacitat des de la prehistòria fins a l'actualitat. Evolució i Involució Social • Prehistòria: Contràriament al que es podria pensar, hi ha evidències (com a Atapuerca o a les restes neandertals de Shenidar) que els grups nòmades cuidaven els seus membres amb discapacitat, permetent que visquessin molts més anys del que permetria la supervivència individual. • Edat Antiga: Amb les civilitzacions complexes apareix una involució. A Esparta s'eliminava els infants dèbils, i a Mesopotàmia neix la demonologia, associant la discapacitat a forces malignes. • Edat Mitjana i Moderna: El cristianisme va substituir l'eliminació per la marginalitat i la caritat (almoina), sovint tancant aquestes persones en hospitals en condicions infrahumanes. • Humanisme i Segle XX: Figures com Joan Lluís Vives van començar a parlar de reinserció. Al segle XX, els moviments associatius als Estats Units van ser claus per a les ajudes governamentals actuals al primer món. El Paper Higiènic: Curiositats S'expliquen els mètodes de neteja personal abans de la invenció del paper modern: • Els romans feien servir esponges amb aigua salada lligades a un pal. • Els grecs utilitzaven pedres o argila. • Els xinesos (segle II aC) van ser els inventors del paper higiènic; al segle XVI, el tamany del paper determinava el rang social de l'emperador. Rafael de Riego i el Trienni Liberal Es contextualitza el document de la proclama de Rafael de Riego de 1820, moment clau en què el militar es va revoltar contra l'absolutisme de Ferran VII per reinstaurar la Constitució de 1812, iniciant el Trienni Liberal.

  • La Nit Violeta: Poesia, Música i Esperança - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    1h 58min

    La Nit Violeta: Poesia, Música i Esperança

    Benvinguda a la Nit Violeta L'episodi obre amb una invitació a la introspecció i a la calma nocturna des de les freqüències de Tarragona Ràdio. El programa es presenta com un espai on la nit s'alimenta de paraules suaus i fragments de vida a través de la música. El Procés Creatiu i l'Art de Viure Es realitza una reflexió poètica sobre com hem de modelar la nostra pròpia realitat mitjançant la creativitat: • L'ús de la lletra i el dibuix com a eines per a burlar-se del destí. • La importància de pintar la vida amb tots els colors, destacant especialment el violeta com a símbol d'inspiració divina i mundana. • La transformació d'elements naturals, on els arbres es converteixen en àngels que escampen melodies. "Fes un món de llapis, on els teus traços tinguin l'harmonia de l'amor." Preparació per a un Nou Dia El podcast tanca amb un missatge d'empoderament personal per afrontar el futur immediat. Es proposa un ritual simbòlic per a l'endemà: • Substituir el pijama de l'angoixa per la camisa de l'alegria. • Adoptar l'optimisme i la simpatia com a vestimenta diària. • La recerca constant del camí de la bona sort i l'esperança malgrat les dificultats.

  • La Sardana de l'Any i Antologia de Vicenç Bou - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    1h 24min

    La Sardana de l'Any i Antologia de Vicenç Bou

    Inici de la 22a edició de La Sardana de l'Any El programa d'avui destaca per l'estrena de la nova temporada del certamen La Sardana de l'Any, una iniciativa de la Federació Sardanista de Catalunya que busca potenciar i divulgar les noves composicions sardanistes. En aquesta edició, participen un total de 72 sardanes estrenades l'any 2010. Funcionament del concurs • El certamen consta de 18 eliminatòries setmanals amb 4 peces cadascuna. • Les votacions es poden realitzar per telèfon, correu electrònic o a través del web oficial. • Les 18 més votades passaran a les semifinals que tindran lloc a principis del 2011. • La gran final se celebrarà el 28 de maig de 2011 a l'Auditori de Granollers. Homenatge a Vicenç Bou En motiu del 125è aniversari del seu naixement, el programa continua amb l'antologia cronològica de la seva obra. En aquesta secció es recullen peces emblemàtiques com: • Emporium (1917): Dedicada a la colla barcelonina homònima. • Buliaines (1918): Una composició interpretada pels Montgrins sota la direcció de Lluís Albert. "Vicenç Bou representa la visió popular i melòdica de la sardana amb un impacte realment impressionant." Agenda i Actualitat de Cobla Esdeveniments i Aplecs S'han repassat els aplecs més importants del territori, destacant l'Aplec de Constantí i les celebracions a Girona pels 50 anys com a Ciutat Pubilla de la Sardana. També s'han detallat les actuacions d'esbars a les festes de la Mercè de Barcelona i les festes de Misericòrdia a Reus. Crònica de Tarragona S'han fet públics els resultats del concurs de colles de Santa Tecla, on la colla Mare Nostrum de Barcelona va obtenir el primer lloc en la categoria de Bàsic d'Honor Gran.

  • Bona nit, Violeta: Música i paraules a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    1h 59min

    Bona nit, Violeta: Música i paraules a Tarragona Ràdio

    Un espai de companyia nocturna Aquest episodi del programa Bona nit, Violeta ofereix una experiència radiofònica centrada en la proximitat amb l'oient i l'ambientació nocturna. Emetent des de Tarragona Ràdio, l'espai es defineix per la seva voluntat de fer companyia a través d'una selecció acurada de música i paraules. Eixos principals del programa • L'acompanyament emocional: El programa es presenta com un espai per estar al costat de qui escolta fins a la una de la matinada. • L'ambientació sonora: Es destaca l'ús de la música com a fil conductor per a la seducció i la calma nocturna. • Identitat local: La vinculació directa amb la ciutat de Tarragona i la seva ràdio pública ens situa en un context geogràfic concret. "Tenim dues hores per buscar-te, per enamorar-te i per ser al teu costat amb paraules i música." L'estructura es manté constant amb una salutació repetitiva que reforça el caràcter hipnòtic i tranquil de la franja de matinada, convidant a la desconnexió i al benestar de l'audiència.

  • Santa Tecla i món sardanista amb Joan Salvador 'Genó' - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    1h 23min

    Santa Tecla i món sardanista amb Joan Salvador 'Genó'

    L'actualitat de la Festa Major i el món de la sardana Aquest episodi del programa habitual de món sardanista a Tarragona Ràdio se centra en la celebració de Santa Tecla i la figura del perpetuador de les festes, a més de repassar l'agenda cultural de cobles i esbars a tot el territori català. Entrevista a Joan Salvador i Sorolla "Genó" L'eix central del programa és la conversa amb el Joan Salvador, fuster de professió i figura clau en la recuperació d'elements del Seguici Popular de Tarragona. • El convidat reflexiona sobre la seva elecció com a perpetuador de les festes 2010. • Repàs de la seva trajectòria: des dels inicis l'any 1944 a les colles de sardanes fins a la creació d'estructures per a la Mulassa, l'Àguila o el Drac. • Comparativa històrica: el Genó recorda quan a Tarragona hi havia fins a 16 colles sardanistes actives als anys 40 i la censura que patien durant la dictadura. Reivindicació de la sardana al Seguici Durant l'entrevista es genera un debat interessant sobre l'absència de les colles sardanistes dins el Seguici Popular: "Surt tothom, menys les sardanes. És una cosa incomprensible que no s'hagin incorporat com a part del folklore que es balla al carrer." Seccions i Espais Musicals • El Racó de la Marta: Es llegeix un text d'Esteve Fàbregas sobre la sardana com a missatge de pau, traduït a 40 idiomes i que defineix la dansa com a "clàssica i matemàtica". • Antologia de Vicenç Bou: Continuació del repàs cronològic per l'obra del compositor en el seu 125è aniversari, escoltant peces com La Somrienta (1914) i Èxtasi (1915). • Notícies sardanistes: S'anuncia el proper inici del concurs La Sardana de l'Any i l'actuació internacional de la Cobla Voltamont als Jardins de Luxemburg de París. Agenda i Concursos Es detallen els actes per a la setmana vinent: • 62è Concurs Nacional de Colles a Tarragona (Moll de Costa). • Ballades de la Principal de Tarragona per la Mercè i Misericòrdia a Tarragona, Reus i Vandellòs. • Representació del Retaule de Santa Tecla per l'Esbar Santa Tecla.

  • La Nit Violeta: Poesia i Música a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    2h 1min

    La Nit Violeta: Poesia i Música a Tarragona Ràdio

    Un Espai per a la Tendresa i la Reflexió L'episodi d'avui de La Nit Violeta, emès des de Tarragona Ràdio, convida els oients a un viatge sensorial a través de la paraula i la música. El programa se centra en la creació d'una atmosfera de serenitat, utilitzant la ràdio com un canal per transmetre paraules secretes i cançons que porten al paradís. Temes Principals i Reflexions • L'Amor com a Fil Conductor: Es descriu l'amor no només com un sentiment, sinó com un aire secret, una brasa que encén el cor i una presència constant en el silenci i el perfum. • Consciència Social: Mitjançant la cançó de Phil Collins, es reflexiona sobre la indiferència davant la pobresa i la necessitat de pensar dues vegades abans d'ignorar qui ho necessita. • Enyorança i Memòria: Es narren històries de joventut, de canvis vitals i de la pèrdua de la innocència, simbolitzades pel pas del temps i les experiències viscudes. Fragments Destacats "L'amor ets tu perquè ja escoltes la nit violeta i simplement per escoltar-la tot se fa més amor." El programa destaca per la seva capacitat de transformar la quotidianitat en instants d'eternitat, on la veu i la música es fusionen per acompanyar l'oient fins a la matinada.

  • La Diada, festes majors i els beneficis de la sardana - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    1h 28min

    La Diada, festes majors i els beneficis de la sardana

    Celebració de la Diada i Festes Majors L'episodi d'avui se centra en la coincidència de la Diada Nacional de Catalunya amb el ric calendari de festes majors i aplecs que recorren el país durant el mes de setembre. S'emfatitza la vitalitat de la cultura popular a les comarques tarragonines. Esdeveniments destacats • L'apleg de les Pinyeres: Una celebració modesta però constant el dia 11 de setembre. • Tortosa: Tancament de les festes de la Cinta. • Reus i Tarragona: Inici imminent de les festes de la Misericòrdia i Santa Tecla. La sardana com a exercici de salut Es dedica un espai rellevant a comentar un article sobre els beneficis físics i cognitius de ballar sardanes, citant les tesis de l'Hospital Mont Sinai de Nova York. Punts clau sobre l'aprenentatge del ball • Es reclama que el ball s'hauria d'ensenyar a les escoles i instituts com a recurs per a totes les edats. • Actualment, la via principal d'aprenentatge és privada (acadèmies, centres cívics o colles sardanistes) i sovint no compta amb subvencions. • Els experts recomanen combinar les classes teòriques amb la pràctica habitual en aplecs i festes populars. "El ball és un recurs hàbil per a les diferents edats... cal practicar-lo de manera adequada i ben guiada." Música i tancament El programa inclou peces musicals emblemàtiques: • Sardana cordial de Jesús Ventura, dedicada a Jordi Molina (1987). • Una peça de Manuel Saderra Puigferrer dedicada a la seva esposa (1947). • El programa clou amb l'himne nacional, Els Segadors.

  • La Nit Violeta: Amor, Poesia i Intimitat - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    2h

    La Nit Violeta: Amor, Poesia i Intimitat

    Exploració de l'Amor i la Soledat L'episodi es submergeix en una atmosfera íntima on es barregen la poesia, la musicoteràpia i la reflexió personal. Es tracten temes com el desengany, la llibertat retrobada i la necessitat vital de l'altre. Tematologies Principals • L'absència i l'espera: Es reflexiona sobre la figura de l'amant que no arriba, personificada en l'estació de tren i els combois que passen buits. • La solitud urbana: El plaer de passejar de nit pels carrers deserts, observant les finestres il·luminades i imaginant vides alienes. • Metàfores de l'amor: L'amor es descriu com una onada, una flama o una droga, destacant-ne la capacitat de destrucció i regeneració. Contingut Artístic "Sense tu no sóc res, el meu món és petit i el meu cor pedaços de gel." L'episodi intercala cançons emblemàtiques que reforcen el sentiment de melancolia i passió, creant un contrast entre el silenci de la nit violeta i el crit del desig. Seccions Destacades L'inici del programa marca el retorn a la natura (els bancals d'avellaners) i la transició cap a la foscor com un espai de confort. Es clou amb una invitació a la paciència amorosa, recordant que l'amor, com les onades, sempre acaba tornant.

  • Actualitat Sardanista: Festes de Santa Tecla, Misericòrdia i Vicenç Bou - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    1h 21min

    Actualitat Sardanista: Festes de Santa Tecla, Misericòrdia i Vicenç Bou

    Panorama de les festes majors i l'actualitat sardanista En aquesta edició del programa, s'analitza l'estat de les festes majors de Misericòrdia (Reus) i Santa Tecla (Tarragona), posant èmfasi en com els organitzadors mantenen el gruix d'activitat malgrat les dificultats econòmiques. Homenatges i reconeixements • Es destaca la figura de Joan Salvador Sorolla 'Genó', nomenat perpetuador de les festes de Tarragona per la seva tasca callada però fonamental en la recuperació de la imatgeria i les tradicions locals des del 1944. • Es reconeixen els Teclers d'Honor, membres de l'Esbart Santa Tecla amb més de 25 anys de trajectòria. L'obra de Vicenç Bou i novetats discogràfiques El programa continua amb el cicle dedicat a la integral de la sardanista de Vicenç Bou, coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement. "Vicenç Bou va saber trobar melodies que el van fer popular més enllà del món estrictament sardanista, fins i tot al Paral·lel barceloní." Es presenta també el Sardà Show 5 de la Cobla Contemporània, un recull de versions peculiars de cançons de l'estiu i música de cinema adaptades a la sardana. L'Aplec del Siurebre a Garcia Entrevista amb Josep, organitzador de l'aplec de Garcia, qui explica curiositats sobre el nom de l'esdeveniment (una barreja dels noms dels rius Siurana i Ebre) i els detalls de la programació per a la jornada.

  • L'obra de Vicenç Bou i records de les colònies - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    1h 22min

    L'obra de Vicenç Bou i records de les colònies

    Un viatge per la història i l'obra de Vicenç Bou L'episodi d'avui se centra en la figura de Vicenç Bou i Geli, un dels compositors més influents i populars de la història de la sardana, coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement. La dicotomia entre la popularitat i el purisme El programa reflexiona sobre com la sardana va evolucionar de dansa regional a símbol nacional. Es destaca la figura de Bou, sovint criticat pels puristes per la senzillesa de les seves mel·lodies, però defensat per grans figures com Josep Pla i Carles Fages de Climent per la seva capacitat de fer ballar a tothom. • Vicenç Bou: Nascut a Torroella de Montgrí, va dirigir la cobla Els Montgrins i va crear obres amb un gran atractiu melòdic. • Cants de Maig: Una de les seves primeres composicions que encara avui gaudeix d'una gran popularitat. "Bou i Vicenç han escrit les sardanes més universalment populars... han fet ballar tothom." - Josep Pla Actualitat, agenda i vida social sardanista L'episodi també cobreix l'activitat frenètica del món collaire i sardanista de finals d'agost: Activitats i Relíquies Musicals • Es repassa l'agenda de plecs, destacant el de Cambrils i l'atípic plec ancestral d'Empúries. • S'introdueix la secció La Relíquia, on s'escolta un disc de 45 revolucions de 1961 de la cobla La Salvatana, amb la peça Animandins. Connexió directa amb les colònies S'estableix una connexió telefònica amb el David, que es troba a les Piles (Conca de Barberà) dirigint les colònies de l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa. Els infants participants expliquen les seves experiències amb els jocs de nit i els tallers de teatre abans de la cloenda de l'estada.

  • Havaneres des del Balcó: Nits d'Alacant i Tradició - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    31'

    Havaneres des del Balcó: Nits d'Alacant i Tradició

    Havaneres des del Balcó Aquesta edició del programa Havaneres des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio, s'endinsa en la tradició musical marinera amb una selecció de peces que evoquen la calma i la bellesa de la Mediterrània. Melodies i Paisatges Marins L'episodi es caracteritza per una atmosfera contemplativa on el mar és el protagonista absolut. Els temes tractats inclouen: • La interpretació poètica de la calma del mar i el vol de les gavines. • L'evocació de la platja i el cel com a elements de llibertat. • L'ús del rom com a element tradicional lligat a la cultura del mar. Destacats Musicals Un dels moments més rellevants és la col·laboració musical que connecta el territori català amb el valencià: • Nits Alacantines: Una peça de Francisco Grau interpretada per una banda de música de la Comunitat Valenciana. • La barreja de compassos reconeguts que transporten l'oient a les festes i nits de la costa. "Sembla que corre com el cel enllà... el mar tot és, mar de donar-se." L'episodi tanca amb una llarga seqüència de comiat que referma el vincle amb l'audiència nocturna.

  • Havaneres des del balcó: Programa 355 a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    31'

    Havaneres des del balcó: Programa 355 a Tarragona Ràdio

    Un viatge musical a través de l'havanera L'episodi 355 del programa Habaneras desde el balcó de Tarragona Ràdio ofereix una selecció musical que connecta les tradicions marineres de Catalunya amb les sonoritats de Cuba i Itàlia. Conduït per Núria Cartanyà, el programa repassa peces clàssiques interpretades per corals i grups contemporanis. Temes i composicions destacades • L'herència de Tolosa i Torrevella: El programa s'inicia amb el repertori de Tolosa i una interpretació dels Coros y Orquestas Salinas de Torrevieja. Es destaca la peça El adiós del soldado, una cançó plena de nostàlgia sobre el comiat d'un militar. • L'Empordanet i la tradició local: El grup L'Empordanet aporta el toc català amb la cançó La barqueta (2007), una obra que evoca la vida a la costa i el balanceig de les onades. • La petjada d'Ernesto Lecuona: Es ret homenatge al prodigiós compositor cubà Ernesto Lecuona, citat com l'autor cubà més internacional. La seva famosa peça Siboney és interpretada pels Mills Brothers en una adaptació que fusiona estils. • Història i llegenda a Barcelona: El grup Rems interpreta Gavina del Pla de Palau, una cançó amb una forta càrrega política i històrica que fa referència a: - La desfeta de l'11 de setembre de 1714. - La repressió sota el regnat de Felip V. - La construcció de la Ciutadella com a símbol de control militar sobre la ciutat. Connexions Internacionals "Oh sole, mio, sta'n fronte a te." El programa no es limita a l'havanera estricta, sinó que explora gèneres germans com la cançó napolitana amb una versió de O sole mio interpretada per la cantant Mina. Finalment, es tanca el cercle amb la immortal La Paloma de Sebastián Iradier, interpretada des del Canadà per Albert Bio i François Brinet.

  • Havaneres des del balcó: De Mèxic al Mediterrani - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    29'

    Havaneres des del balcó: De Mèxic al Mediterrani

    Viatge musical a través de l'havanera En aquesta edició número 354 del programa Havaneres des del balcó a Tarragona Ràdio, es presenta una selecció musical que connecta les arrels mexicanes amb la tradició marinera catalana i el tango europeu. El programa destaca per la seva varietat interpretativa i el seu contingut nostàlgic. Seccions i peces destacades • L'herència mexicana: S'homenatja l'autor Ignacio Fernández Esperón amb peces clàssiques com La barca de oro i Adiós, mi chaparrita, interpretada pels Lecuna Cuban Boys. Aquestes cançons narren comiats amorosos i la tristor de la partida. • Tradició catalana i marinera: El grup L'Empordanet (referenciat com veus de l'Estein) interpreta El llop de mar, una composició de Ramon Carreras que descriu la vellesa d'un pescador que, tot i no poder feinejar, manté viva l'enyorança per la xarxa i el temporal. • Fusió i modernitat: - Es presenta el tango-havanera Yucali, escrit el 1934 per Roger Fernay i interpretat per Deli Paspala, que descriu una illa utòpica de desitjos i felicitat. - Es tanca amb la popular Vestida de nit, amb lletra de Glòria Cruz i música de Castor Pérez, interpretada per Terra Endins, una oda a la memòria marinera i els records compartits. "Si pogués fer-me escada i amagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat." Tancament del programa Els presentadors Núria Cartanyà i Javier Perdina agraeixen l'audiència el seu suport continuat, que ha permès arribar a més de 350 programes, i conviden els oients a la propera cita dominical.

  • Havaneres des del Balcó: Programa 353 a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    29'

    Havaneres des del Balcó: Programa 353 a Tarragona Ràdio

    Havaneres i Música Popular: Una Antologia Radiofònica L'episodi 353 del programa Havaneres des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio, presenta una selecció musical acurada que recorre el gènere de l'havanera, la lírica i peces instrumentals clàssiques. Conduït per Núria Castanyà i Javier Perdina, el programa destaca per la seva varietat i profunditat històrica. Peces Musicals Destacades • La Gavina: Interpretada pel grup Cavall Bernat de Frederic Sirés, una de les composicions més emblemàtiques del gènere. • Malalt d'Amor: Una interpretació del grup Morralla, amb lletra de Joan Als i música de Carles Casanovas. • L'Havanera de Jesús Guridi: Extreta de la comèdia lírica La condesa de la aguja y el dedal, estrenada originalment l'any 1950. • Versions Instrumentals: S'inclou una adaptació per a trio de guitarres de l'òpera Carmen de Bizet i un tango del pianista Joaquín Achúcarro. Història i Terminologia En el programa s'explica l'evolució del terme havanera. Durant els seus inicis, el gènere també era conegut amb altres denominacions: "Es coneixia el gènere musical habanera en els seus inicis també com a dança americana o americana." Conclusió de l'Emissió L'espai tanca amb un agraïment als oients de Tarragona Ràdio, reafirmant el seu compromís amb la difusió d'aquest patrimoni musical mariner i popular.

  • Havaneres des del Balcó: Terra Endins i Josep Ferrer - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2010
    28'

    Havaneres des del Balcó: Terra Endins i Josep Ferrer

    Retransmissió d'Havaneres a Tarragona Ràdio Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó (número 352) ens apropa a la tradició musical marinera amb una selecció de peces clàssiques i l'anàlisi de figures històriques de la música catalana. Peces Musicals i Autors • El grup Terra Endins, originari de Girona, protagonitza part de la sessió amb la interpretació de la peça Enyorament. • Es ret homenatge a la figura de Josep Ferrer i Esteve, guitarrista, compositor i pedagog gironí del segle XIX, destacant la seva influència en el gènere. Varietats del Gènere "Joan Furió ens ofereix dos tangos." El programa no només se centra en la havanera estricta, sinó que explora gèneres germans com el tango, demostrant la versatilitat dels intèrprets convidats com Joan Furió. La sessió tanca amb una sèrie de comiats que marquen la fi de l'emissió radiofònica habitual.