Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

1417-1440 de 3966

Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
1h 22min
Campionat de Colles Veteranes i l'actualitat sardanista
Actualitat de la Sardana i els Concursos de Colles En aquesta edició del programa 1-2 i seguit, s'analitza el panorama competitiu de les sardanes a Catalunya, destacant la cloenda del campionat de veterans i les properes cites importants del calendari. Victòria de la colla Toc de Dansa El programa destaca la proclamació de la colla tarragonina Toc de Dansa com a campiona de Catalunya en la categoria de colles veteranes. • La final es va disputar a la plaça Söller de Barcelona. • S'ha celebrat la bona sintonia i el "bon rotllo" entre la colla campiona i la subcampiona, Roques Blaves de la Passió d'Esparreguera, una imatge de germanor poc habitual en categories grans. Esdeveniments i Premis Destacats S'han repassat diversos actes culturals i competitius recents: • Campionat de Punts Lliures: Expectació per la final que tindrà lloc a Igualada, que promet un gran espectacle. • Concurs fotogràfic Aplec Baix Camp: S'han fet públics els guanyadors en les categories de temàtica de l'aplec i costums tradicionals catalans. • La Sardana de l'Any: Presentació de la desena eliminatòria del certamen del 2010. Innovació en el Món de la Cobla El programa explora noves sonoritats i projectes de futur: • La unió de la cobla La Principal de la Bisbal amb l'orquestra de corda de l'Empordà. • La iniciativa de recuperar el flaviol i la gralla a les escoles primàries de Tarragona. • El nou projecte de la cantant Maite Mer: una cobla formada íntegrament per dones que es presentarà el març del 2011 amb un repertori modern liderat per Marc Timón. "Aquesta imatge de la foto conjunta entre colles rivals és una imatge inconcebible encara en la categoria de colles grans."
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
28'
Busaltres 364: Havaneres des del Balcó de Tarragona
Un Programa Dedicat a la Música Marinera Aquesta edició del programa Busaltres, emès des de Tarragona Ràdio, ens convida a gaudir de la música tradicional en el seu programa número 364. L'espai es centra principalment en el gènere de les havaneres, oferint una experiència auditiva que connecta l'oient amb la mar i la tradició local. Contingut i Estructura Musical L'episodi es caracteritza per una selecció musical acurada que transporta l'audiència mitjançant melodies marineres clàssiques. El programa destaca per la seva atmosfera relaxada, utilitzant el recurs visual de ser emès "des del balcó", simbolitzant una obertura a la brisa i al sentiment mediterrani. • L'essència del gènere: Es posa èmfasi en la llibertat del vent i el compàs rítmic de les cançons de taverna i alta mar. • Connexió local: La vinculació amb la ciutat de Tarragona és un element central de la identitat del programa. "Amb el vent en llibertat..." Temàtiques Destacades El programa no només ofereix música, sinó que actua com un espai de difusió cultural per a un estil que forma part integral del patrimoni musical català. Es fa èmfasi en la vitalitat de les composicions i la seva capacitat per evocar records i sentiments d'enyorança i aventura marítima.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
30'
Havaneres des del Balcó: Clàssics i Melodies de Mar
Un Viatge per la Tradició de l'Havanera Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó (número 363) ens convida a un recorregut sonor per Tarragona Ràdio, explorant peces fonamentals del repertori d'havaneres i composicions influenciades per aquest ritme. Peces Destacades i Compositors • Llegat Familiar: S'homenatja la figura d'Olga Ramos, reconeguda intèrpret de cuplets i havaneres, a través d'una interpretació realitzada per la seva filla. • Versions Instrumentals: S'inclou la mítica peça Siboney, del compositor cubà Ernesto Lecuona, en una versió instrumental a càrrec d'Alfredo Valdés Jr. • El Grup Boromàs: El programa presenta fragments d'obres de Salvador de Bau, com Entre les barques i La barca abandonada, destacant la seva visió poètica del mar. Influències Internacionals i Ritmes L'episodi explora com el compàs de l'havanera ha traspassat fronteres: • Mèxic i el Bolero: Es parla de la cançó Aquellos ojos verdes, escrita per Nilo Menéndez el 1930, que malgrat ser un estàndard internacional, està construïda sobre compassos d'havanera. • Composicions de Josep Bastons: Es tanquen les seccions musicals amb Mariner de terra endins, una col·laboració entre Narcisa Oliver i el mestre Josep Bastons. "Jo t'estimo, més que el blau de la mar; com el cel estima les estrelles, com l'aigua la llibertat." Conclusió del Programa El programa finalitza amb una evocació a la vida costanera i la nostàlgia del mar des de la muntanya, tot acomiadant els oients fins a la pròxima edició.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
29'
Música i Esperança: Anàlisi de Lletres Cristianes
L'Esperança i el Perdó a través de la Música En aquesta edició del programa Porta a l'Esperança, els presentadors Samuel Garcia i Alexia Bernet exploren la riquesa del missatge cristià a través d'una selecció de cançons contemporànies. L'objectiu principal és aprofundir en com la música pot transmetre la Paraula de Déu i donar resposta a les inquietuds humanes. L'Esperança com a motor vital El programa destaca la cançó "Mi Esperanza" de Marcos Vidal, guanyadora d'un premi ARPA l'any 2005. L'anàlisi se centra en: • La satisfacció de les necessitats espirituals, més enllà de les físiques o emocionals. • La figura de Crist com a raó de l'existència i guia en temps de dificultat. • La capacitat de l'esperança per proporcionar perspectiva i consol davant els problemes diaris. La Teologia del Perdó Es presenta la cançó "Diez denarios", d'un cantautor barceloní, basada en una paràbola bíblica de Jesús. Els punts clau de la reflexió inclouen: • La comparació entre un deute impagable (els talents) i els petits deutes humans (els denaris). • La crítica a la ingratitud humana: sovint demanem perdó però som incapaços d'oferir-lo als altres. • El sacrifici de Crist com el pagament final del deute de la desobediència humana per pur amor. "Jesús va pagar amb la seva vida el deute que nosaltres devíem i ho va fer per amor." Cloenda i Invitació L'episodi finalitza amb la interpretació de cants de lloança com "Tan gran és Ell" i "Holy, Holy, Holy", convidant els oients a participar en els cultes de l'Església Protestant de Tarragona cada diumenge a dos quarts de dotze.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
29'
Serge Gainsbourg: Vida i Obra d'un Icona Rebel
Un Retrat de Serge Gainsbourg Aquest episodi de Tràfic d'Abstraccions explora la complexa trajectòria de Serge Gainsbourg, un dels artistes més influents i controvertits de la música francesa. El programa repassa des de la seva infància marcada per la Segona Guerra Mundial fins a la seva consagració com a icona cultural. Els Orígens i la Persecució L'espai destaca els moments més durs de la seva joventut com a fill de jueus a la França ocupada: • Va ser obligat a portar l'estrella de David, de la qual mofava anomenant-la "estrella de xerif". • Es va haver d'amagar a les províncies de l'interior per escapar de les SS. • Aquesta experiència traumàtica va inspirar temes provocadors com el Nazi Rock. Carrera Artística i Fracassos Inicials L'èxit no va ser immediat per a Gainsbourg. El programa detalla la seva evolució professional: • Els seus inicis com a pianista de bar i la seva etapa a l'escola de Belles Arts. • El rebuig inicial del públic i la crítica, que es burlava del seu físic. • La transició d'un jazz modern i minoritari cap a un estil més comercial per aconseguir l'èxit massiu. Diversitat Estilística i Llegat El podcast subratlla la capacitat de Gainsbourg per a la reinvenció constant: • Va experimentar amb gèneres tan diversos com el reggae (gravat a Jamaica), el rap, la música afro-cubana i el rock simfònic. • Es recorda la seva col·laboració amb la seva filla Charlotte Gainsbourg. "He vingut a dir-te que me'n vaig... i les teves llàgrimes no hi podran canviar res."
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
30'
Sessió de Benvinguda: Salutacions i Obertura
Introducció a la Sessió L'episodi d'avui es caracteritza per una obertura extensa centrada en la cortesia i el protocol de benvinguda. Al llarg de la gravació, s'estableix un diàleg constant basat en la reiteració de la salutació institucional. Dinàmica de la Benvinguda • Es produeix una repetició sistemàtica del missatge de "Bona nit", la qual cosa reforça l'atenció de l'audiència en els moments inicials del programa. • L'estructura del podcast s'organitza en intervals regulars per mantenir la connexió amb el públic receptor. "Bona nit" Objectius del Segment El contingut posa el focus en la importància de les fórmules de cortesia en l'entorn comunicatiu. Tot i la manca de temes tècnics addicionals en aquesta transcripció, es denota una voluntat de crear un ambient de comoditat i proximitat. En resum, aquesta secció serveix com a preàmbul necessari per a qualsevol discussió posterior, establint una base de respecte mutu entre els interlocutors.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
1h 59min
La Nit Violeta: Poesia, música i sentiments a Tarragona Ràdio
Un viatge sensorial a través de la paraula i la música L'episodi d'avui de La Nit Violeta ens submergeix en una atmosfera de romanticisme, melancolia i intimitat. Conduït des dels estudis de Tarragona Ràdio, el programa s'erigeix com un espai on el silenci, la paraula enamorada i les melodies s'entrellacen per acompanyar els somnis dels oients. Temes principals de la vetllada • La seducció i el silenci: S'explora la dualitat entre el que es diu i el que se sent, definint la seducció com l'art de transmetre el sentiment del cor mitjançant la paraula. • L'absència i el record: Es reflexiona sobre la dificultat d'oblidar i la presència constant de l'ésser estimat en els petits detalls quotidians, com la mirada o els gestos de la gent al carrer. • La complicitat en la distància: El locutor crea un vincle directe amb l'oient, descrivint escenes d'intimitat imaginària i la sensació de proximitat malgrat la realitat física. Reflexions destacades El programa utilitza la poesia per descriure la passió i el desig, sovint personificats en la figura de la Nit Violeta. S'aborden conceptes com la melancolia innocent i la necessitat de l'altre per trobar el camí cap a casa. "La seducció consisteix en dir el que el cor permet sentir amb una paraula enamorada." Cloenda i pròxims programes L'episodi tanca amb una nota de comiat agredolç, recordant que el proper diumenge no hi haurà emissió habitual a causa d'un programa especial d'eleccions, citant els oients per d'aquí a 15 dies.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
29'
Malevaje: El tango cañí de la movida madrileña
Introducció al món de Malevaje L'episodi d'avui se centra a explorar la trajectòria i la música de Malevaje, un grup format a Madrid en plena movida madrileña que va decidir apostar per un gènere aparentment allunyat del rock d'aquella època: el tango. Orígens i evolució del grup El grup va néixer amb una proposta que fusionava l'esperit del rock amb la nostàlgia del tango argentí. Amb el pas dels anys, la formació ha anat evolucionant cap a un so més clàssic i acústic, allunyant-se de l'electrificació inicial però mantenint sempre la seva essència. • El líder indiscutible és Antonio Bartrina (veu i lletres). • Altres membres fundadors inclouen Fernando Gilabert, Ramon Godes i Edi Clavo. • Han col·laborat amb figures destacades d'altres bandes com Los Coyotes o Gabinete Caligari. Un repàs per la seva discografia El podcast fa un recorregut per diversos treballs clau de la banda, molts dels quals es troben actualment descatalogats i només accessibles en formats antics com l'LP o el casset sota el segell Tres Cipreses. • Margot (1986): Un disc que inclou versions de clàssics i temes propis plens de desamor i ironia. • Arriba los corazones (1987): Àlbum on es troben odes a la quotidianitat i la vida nocturna. • A mi modo (2009): Un dels seus treballs més recents on refermen el seu estil propi. "Malevaje no es un grupo de rock, ni de pop... es un grupo de tangos hecho por gente joven con un espíritu clásico." Temàtiques principals de les cançons Les lletres de Malevaje, escrites majoritàriament per Bartrina, giren al voltant de personatges marginals, amors traïts i la realitat dels barris: • L'enyorança i el desengany: Cançons com Margot mostren la duresa de les relacions i la pèrdua de la identitat. • La precarietat i la vida bohèmia: Temes com Arroz Blanco parlen de la desolació de la nevera buida i l'orgull de viure al marge del sistema. • L'homenatge als mestres: La banda professa una devoció absoluta per Carlos Gardel, fins al punt que el nom del grup prové d'un dels seus tangos famosos.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
29'
Espalda Maceta: El minimalisme acústic de José Juan
Introducció a l'univers de José Juan L'episodi d'avui se centra en el projecte musical Espalda Maceta, el pseudònim del músic José Juan. Aquest artista destaca per la seva aposta radical pel minimalisme: la seva veu acompanyada únicament per una guitarra de nylon. Tot i la seva nuesa sonora, José Juan té una llarga trajectòria vinculada a la ciutat de Tarragona i Valls: • Va formar part dels grup Improbables. • És membre actiu de Cocina, una formació de caràcter principalment instrumental. Anàlisi musical i referents La música d'Espalda Maceta es descriu com acústica pura, carregada de melancolia i una tristor que evoca grans noms de l'escena internacional. Els principals referents esmentats són: • Clàssics del folk i l'indie: Elliot Smith, Nick Drake, Jeff Buckley i Nick Cave. • Influències sorolloses: Malgrat el seu estil actual, ha crescut amb el so de Nirvana (Kurt Cobain), Los Planetas (a qui versiona) i Yo La Tengo. "De soroll també en sap fer, però aquí està tranquilet i ens canta temes tan bonics com aquest." Trajectòria i directes El podcast repassa el recorregut del músic, destacant la seva capacitat per adaptar-se a diferents escenaris: Fites destacades • Ha format part del circuit Artistes en Ruta. • Ha actuat en festivals de renom com el Primavera Club a Barcelona i Madrid. • Ha compartit escenari amb figures internacionals com Tom Waits a l'Auditori del Fòrum i ha estat taloner de Damien Jurado. Discs i cançons presentades Es fa un recorregut pel seu disc de 2008, Madera y poca luz, editat per Van Robert, i s'anuncia la presentació del seu nou treball a Tarragona: El miedo al silencio. Durant l'episodi s'escolten peces com: • I no voy a darte más • Evitarte para conservarte • Hay gente que • Una adaptació de la Cançó de Bressol tradicional menorquina.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
29'
La Chanson Francesa Adaptada al Català
Retrospectiva de la Chanson Francesa Aquest episodi de Tràfic d'abstraccions presenta un recorregut musical per les grans peces de la chanson francesa i les seves adaptacions al català durant els inicis de la Nova Cançó. Amb una atmosfera íntima i melancòlica, ideal per a la tardor, el programa destaca la riquesa de les lletres i la qualitat de les versions locals. Peces Clau i Adaptacions • L'herència de Jacques Brel i Yves Montand: S'analitzen i reprodueixen versions emblemàtiques com No te'n vagis pas (Ne me quitte pas) i Les fulles mortes. • L'estètica del Cinemascope: Es destaca la figura de Josep Maria Espinàs com a adaptador i de Joan Albert Amargós en la direcció musical, posant èmfasi en la fusió entre el cinema i la cançó. • Eurovisió i Serge Gainsbourg: El programa explora el vessant més pop amb la versió catalana de Poupée de cire, poupée de son, la cançó que va triomfar a Eurovisió. • Grans Veus Femenines: Es tanca l'episodi amb les interpretacions de Magda, la Guillermina Motta i les referències a la icònica Edith Piaf. Cites i Reflexions "Avui toca un programa d'aquells amb poca xerrameca i molta música, per fer l'exercici de nostàlgia i recrear-nos en l'ambient de tardor." L'episodi serveix com a homenatge als compositors originals i als intèrprets catalans que van saber traslladar la sensibilitat francesa a la nostra llengua.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
29'
El Campanar: Solemnitat de Crist Rei i Miscel·lània Miquel Barberà
L'Església i la Fidelitat a la Veritat L'episodi d'avui comença amb una reflexió profunda de Monsenyor Jaume Pujol Balcells sobre la naturalesa de l'Església i el seu compromís ineludible amb la veritat. Partint de la visita de Benet XVI al Regne Unit, l'arcabisbe subratlla que l'objectiu de l'Església no és ser atractiva per se, sinó ser fidel al missatge de Jesucrist. • La veritat s'ha de defensar fins i tot quan comporta pèrdua de popularitat o martiri. • Es fa una crida als creadors d'opinió pública i mitjans de comunicació perquè respectin els valors morals i religiosos. • Es rebutja el políticament correcte i es demana sinceritat en les relacions humanes. "Una Església que busqués sobretot ser atractiva estaria en el camí equivocat." Canvi de Cicle Litúrgic: Solemnitat de Crist Rei S'anuncia el final de l'any litúrgic (Cicle C) amb la festa de Crist Rei. Mossèn Joan Magí comenta el passatge de sant Lluc sobre la crucifixió, destacant que el regne de Déu no s'imposa per la força, sinó per l'amor i el perdó. Homenatge a Mossèn Miquel Barberà El programa dedica un espai ampli a la presentació del llibre Miscel·lània Mossèn Miquel Barberà i Anglès, un recull que repassa la història de l'Arxidiòcesi de Tarragona entre 1969 i 2009. • Mossèn Francesc Manresa: Destaca la lleialtat i la vocació musical de Barberà. • Mossèn Joaquim Claver: Explica que l'obra és una eina clau per entendre els darrers 40 anys de vida diocesana. • Cardenal Lluís Martínez Sistac: Agraeix la col·laboració de Barberà com a Vicari General i la seva dimensió de servei universal. Acció Missionera i Cultura Ajuts del Domund a escala mundial Es detallen diversos projectes finançats gràcies a les donacions de la jornada del Domund, centrats principalment en la millora de la mobilitat dels missioners en zones de difícil accés: • Àfrica: Compra d'embarcacions per a la diòcesi de Quiliuà (Congo). • Oceania: Adquisició de motores a Papua Nova Guinea per visitar centres aïllats. • Àsia i Amèrica: Projectes similars a Myanmar i Colòmbia (Riu Isquandé). Agenda Cultural Finalment, es recorda la celebració del curs d'Història i Arqueologia Cristiana de Tarragona el proper 25 de novembre, amb conferències sobre els ritus i l'art funerari a l'antiga Tàrraco.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
1h 22min
Actualitat Sardanista: Concursos, Aplecs i Vicenç Bou
Resum del Programa En aquest episodi del programa sardanista, l'equip repassa l'actualitat més destacada del món de la sardana i la dansa tradicional catalana. El contingut se centra en la novena eliminatòria del concurs 'La Sardana de l'Any 2010', les finals de campionats de colles i una mirada profunda a l'obra del compositor Vicenç Bou. Sardana de l'Any i Votacions L'episodi presenta quatre noves peces estrenades el 2010 perquè els oients puguin triar quina passa a les semifinals. S'expliquen els canals de participació: • Web de la Federació Sardanista de Catalunya (fet.sardanista.cat). • Correu electrònic o telèfon directe a Tarragona Ràdio. • Cartes postals a l'Avinguda de Roma a Tarragona. Agenda d'Activitats i Aplecs S'anuncien diverses cites clau per al cap de setmana: • Tarda d'Obligades a Sant Pere de Ribes: Un esdeveniment excepcional on s'interpreten sardanes que ressalten instruments concrets com el contrabaix, el flabiol o el fiscorn. • Festa de Tardor a Badalona: Celebració de Badalona com a Capital de la Cultura Catalana 2010. • Propers aplecs a Sant Vicenç dels Horts i Sant Climent de Llobregat. Competicions de Colles Sardanistes Es detallen els resultats de la final de colles infantils i juvenils celebrada a Valls: • La colla Estel de les Gavarres es proclama campiona alevina. • Cabirols de Sabadell guanya en categoria juvenil. • Es destaca la facilitat de la sardana revessa del concurs, encertada per 21 colles. Cultura i Formació Es posa èmfasi en la importància del patrimoni immaterial: • Simposi a Barcelona: Reflexió sobre l'associacionisme cultural amb representants de la Generalitat i la UNESCO. • Seminaris de dansa: Curs sobre jotes i balls tradicionals de les comarques tarragonines. "Aquest món de les sardanes fóra el paradís... si danséssim sense fúries ni rampells i l'obra dels bons artistes aplaudíssim ben fort." Monogràfic: Vicenç Bou En commemoració del 125è aniversari del seu naixement, s'analitza l'etapa dels anys 30 del compositor. S'escolten peces com Mariagna, Utília i Mimosa, destacant el paper de la tenora en la seva obra musical.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
29'
Sr. Chinarro i la crònica punk de la Barcelona dels 80
Monogràfic sobre Sr. Chinarro L'episodi d'avui se centra en la figura d'Antonio Luque, l'ànima del projecte musical Sr. Chinarro. Es destaca la seva evolució artística durant els anys 90, centrant-se especialment en l'àlbum El porqué de mis peinados (1997). Trajectòria i Estil Musical • El so inicial del grup es va comparar amb el disc Disintegration de The Cure per la seva foscor. • Les lletres d'Antonio Luque es caracteritzen per l'ús de la metàfora, el surrealisme i el costumisme, barrejant jocs de paraules amb imatges de la vida quotidiana. • La col·laboració amb Jesús Llorente va ser clau per a la creació del segell Aquarela Discos, neixent de la necessitat de publicar la música que altres segells rebutjaven. Evolució i Maduresa "Antonio Luque és l'ànima de Senyor Chinarro i en aquest disc anava bastant fosca la cosa." Amb l'arribada de David Belmonte el 1997, el so del grup va experimentar una transformació cap a estils més coloristes i alegres, tot i mantenir la càrrega lírica complexa que els defineix. Literatura i Crònica Social El programa fa un parèntesi per presentar el llibre Que pagui Pujol, una crònica punk de la Barcelona dels anys 80. Una visió de la dissidència • El llibre, editat per La Ciutat Invisible, recull la història de l'escena musical alternativa i els espais desapareguts de la capital catalana. • S'inclou un fragment de l'epíleg de David Fernández, que descriu l'obra com una crònica "musico-sentimental" i salvatge contra el sistema establert.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
29'
La civilització Anasazi i l'enigma de l'Amazonia
Introducció i Efemèrides L'episodi d'avui de No em vinguis amb històries comença amb el recordatori de la mort de la gran bailaora Carmen Amaya el 19 de novembre de 1963. Es destaca que va ser un geni autodidacte del flamenc que va arribar a actuar davant del president Roosevelt. Monogràfic: Els Anasazi (Segona Part) Es reprèn l'estudi d'aquest poble precolombí que habitava el sud-oest dels actuals Estats Units (Colorado, Arizona, Nou Mèxic i Utah). Economia i Subsistència • Eren agricultors sedentaris que conreaven blat de moro, fesols i carabasses. • Malgrat no conèixer la metal·lúrgia, dominaven tècniques d'irrigació complexes amb canals i envasaments. • Complementaven la dieta amb la recol·lecció i la caça de bissons i cérvols, però mai a cavall, ja que aquest animal no va arribar fins a la colonització espanyola. Societat i Creences • Matriarcat: S'organitzaven sota un sistema matriarcal i matrilineal on les dones posseïen el patrimoni i els habitatges. • Religió: Creien en esperits anomenats Cachines i en el déu Cocopeli. • Arquitectura: Construïen edificis circulars subterranis anomenats Kibes (o Kivas) per a cerimònies rituals i reunions comunitàries. El debat sobre la civilització i el col·lapse Es discuteix si eren realment una civilització. Els arguments a favor inclouen el seu urbanisme (nuclis d'uns 30.000 habitants al Canyon Chaco) i els coneixements d'astronomia. El seu col·lapse cap a l'any 1300 s'atribueix a una crisi ecològica per sobreexplotació de recursos. Curiositats i Notícies de Tarragona • Adolf Hitler: Es qüestionen les seves creences religioses, concloent que feia servir el cristianisme com a eina política mentre mantenia cert interès per l'esoterisme. • Tarragona fa 100 anys: Notícies del 1910 sobre la millora del correu a Horta de Sant Joan i l'estrena de sarsueles al Teatre de l'Ateneu. • Descobriment a l'Amazònia: Es parla de la troballa de geòglifs gegants apareguts degut a la desforestació, revelant una possible civilització desconeguda a la selva brasilera.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
1h 59min
La Nit Violeta: Melodies i Versos a Tarragona Ràdio
Un Refugi de Música i Poesia L'episodi de La Nit Violeta a Tarragona Ràdio s'erigeix com un espai introspectiu on la paraula i la melodia es fusionen per explorar l'univers dels sentiments. El programa convida l'oient a deixar-se endur per una follia poètica que transita entre el passat i el futur. Temes Centrals de la Vetllada • L'Eternitat de l'Amor i el Desig: Es reflexiona sobre la pulsió d'estimar, la por a la pèrdua i la voluntat de perviure a través dels records. • La Melangia i la Nostàlgia: El programa evoca imatges de trens que passen, cartes mai enviades i llibres d'infantesa que desperten la nostàlgia del que ja no hi és. • L'Acompanyament en la Soledat: Es fa una crida especial a aquells que treballen de nit o que se senten sols, oferint la música com un pont de connexió. Selecció Musical i Textos El programa intercala clàssics nacionals i internacionals que reforcen el missatge de cada secció: "De sobra sabes que eres la primera, que no miento si juro que daría por ti la vida entera." Es reciten poemes que parlen d'abraçades que busquen la unitat i de noms entrellaçats en les parets de la memòria, utilitzant la nit violeta com a metàfora d'un temps suspès on tot és possible.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
1h 23min
Campionat de Catalunya 2010 i l’actualitat sardanista
Resum del Programa En aquesta edició número 728 de l'espai 1, 2 i seguit a Tarragona Ràdio, s'analitza el canvi històric en el Campionat de Catalunya de colles sardanistes, on la colla Mare Nostrum ha aconseguit trencar l'hegemonia de la colla Violetes del Bosc en una final molt disputada a Balaguer. Actualitat i Competicions • El triomf de la colla Mare Nostrum és especialment significatiu després d'una crisi profunda que gairebé els fa abandonar la competició. • S'anuncia la vuitena eliminatòria del concurs La Sardana de l'Any (edició 2010) i es recorden els mecanismes de votació popular. • S'informa sobre el lliurament dels Premis Sardana 2010 a L'Escala i el reconeixement de la sardana com a element festiu patrimonial d'interès nacional. Agenda i Esdeveniments de Cobla • S'enumeren diverses ballades i aplecs a Gavà, Cornellà de Llobregat, Sant Pere de Ribes i Tarragona. • Es detallen els preparatius de les Festes Decennals de la Candela 2011 a Valls, amb l'estrena de la sardana Candela 2011 d'Alfred Abad. • Es presenta el programa del concert de Cap d'Any a Tarragona (8 de gener), on la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i la Reus Jove interpretaran peces clàssiques i versions en format big band com ara In the Mood. Secció de Xafarderies "Abans ens hauríem de preocupar de tenir una nació i després ja tindríem la dansa nacional" • Es discuteix la polèmica de l'Esbart Sant Martí del Clot, foragitat de la seva parròquia després de 65 anys. • Es comenta la participació de la colla Tarragona Dansa en un calendari d'energia eòlica (Alicat). • Connexió telefònica amb el David, que explica la satisfacció per la victòria de la Mare Nostrum i la presentació del vestuari de la comparsa de Carnaval.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
30'
Jornada de Germanó i preparatius de la JMJ a Tarragona
L'Església Diocesana i la Jornada de Germanó L'episodi se centra inicialment en la celebració de la jornada de Germanó, sota el lema "Església, comunitat de fe, de caritat i d'esperança". Mossèn Joaquim Fortuny, vicari general i econm de l'Arquebisbat de Tarragona, explica que l'objectiu principal és la presa de consciència dels fidels sobre la necessitat de sostenir l'Església entre tots, especialment després de la fi de les aportacions directes dels pressupostos de l'estat. Dades i Finances • S'observa un increment en la generositat dels fidels malgrat la crisi econòmica. • L'any 2009 es van recollir 93.424 euros en la col·lecta de Germanó, superant els 87.000 de l'any anterior. • L'aportació total de l'arxidiòcesi ha passat d'aproximadament 1,3 milions a més de 8 milions d'euros, degut en part a obres extraordinàries de restauració en parròquies i rectories. "L'autofinançament passa perquè tothom prengui consciència que, per tirar endavant les accions pastorals i socials, són necessaris mitjans econòmics." Comentari de l'Evangeli i Espiritualitat Mossèn Joan Magí analitza les lectures del 33è diumenge del temps ordinari (Sant Lluc). El missatge central és la seguretat que dona la fe davant les adversitats i els temps de crisi. Es destaca la importància de no separar el tracte amb Déu del tracte amb els altres, promovent la solidaritat i el treball actiu. Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) Es detallen els preparatius per a l'acollida de 8.000 joves procedents de tot el món que passaran per Tarragona camí de la JMJ de Madrid 2011. Logística de l'acollida • Col·laboració de famílies acollidores per allotjar joves a dormir i esmorzar. • Ús d'espais emblemàtics com el Tarraco Arena per a l'Eucaristia multitudinària el 14 d'agost de 2011, ja que la Catedral estarà en obres. • Promoció de la Ruta dels Primers Cristians per mostrar el patrimoni martirial de la ciutat. Comunicació Digital Anna Robert, coordinadora de comunicació, presenta les noves eines per connectar amb els joves i voluntaris: • La pàgina web oficial delejot.cat. • El butlletí mensual Connectats. • Un perfil a Facebook per facilitar el contacte entre els grups internacionals i la diòcesi.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
29'
Reflexions de Comiat i el Pas del Temps
Una Anàlisi sobre el Comiat L'episodi d'avui se centra en la naturalesa dels comiats i la continuïtat temporal. A través de la repetició d'una frase emblemàtica, s'explora com els éssers humans gestionem el final de les interaccions quotidianes. El Significat de "Fins demà" L'ús recurrent de l'expressió Fins demà simbolitza una promesa de retorn i una estructura de seguretat en la nostra rutina diaria. Alguns punts clau discutits inclouen: • La repetició com a mantra per reforçar els vincles socials. • La transició entre el tancament d'una jornada i l'expectativa de la següent. • El silenci que segueix a cada comiat com un espai de reflexió. "Fins demà no és només un comiat, és la seguretat que el temps continua malgrat la pausa nocturna." L'Absència i el Silenci En la segona part del podcast, l'enfocament canvia cap a l'expressió no verbal. L'ús de l'exclamació (!) sense text suggereix: • L'embranzida emocional d'un comiat que es queda sense paraules. • La intensitat del moment present. • La importància de les pauses en la comunicació moderna. L'episodi conclou amb una sèrie de reflexions sobre com les paraules acaben esvaint-se per donar pas a la pura presència sonora o visual.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
29'
Benjamin Biolay: Repàs a la seva trajectòria i el disc Rose Kennedy
Un Viatge per la Música de Benjamin Biolay Aquest episodi realitza un recorregut detallat per la vida i obra de l'emblemàtic músic francès Benjamin Biolay (referenciat al podcast com Benjamin Violet), destacant especialment el seu treball en l'àlbum Rose Kennedy. Perfil de l'Artista i Inicis El programa explora les arrels i les connexions personals de Biolay, un artista polifacètic que ha exercit de cantautor, compositor, músic i productor discogràfic. • Biografia i Família: Va néixer el 1973 i és germà de la cantant Coralie Clément, a qui ha ajudat a produir els seus discos. • Relacions destacades: Es menciona el seu vincle amb Chiara Mastroianni, filla de Catherine Deneuve i Marcello Mastroianni. • Primers passos: La seva carrera va arrencar el 1994, passant per una etapa de singles fins a la publicació del seu primer LP amb Virgin France. Repàs de la seva Discografia El locutor numera els diversos treballs que han consolidat Biolay com un referent del pop francès modern: • Rose Kennedy (2001): El seu primer gran disc d’estudi. • Négatif (2003): Un àlbum doble molt aclamat. • Clara et moi (2004): Banda sonora original per al cinema. • Home (2004): Un projecte de duets íntims. • La Superbe (2009): Un dels seus treballs més recents en el context de la gravació. Col·laboracions i Faceta de Productor Biolay no només ha brillat com a solista, sinó que ha estat una peça clau darrere les càmeres per a grans icones de la cançó francesa: "Ha treballat de lletrista, arranjador o productor per a icones com Juliette Gréco, Julien Clerc o Françoise Hardy." També ha col·laborat amb artistes contemporanis com Keren Ann o Valérie Lagrange, demostrant la seva versatilitat en el gènere.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
30'
Ecos de la Nit: Salutació Continuada i Meditació
Benvinguda i Continuïtat de la Nit L'episodi d'avui presenta una estructura singular basada en la repetició rítmica d'una salutació nocturna. Aquest format busca establir un estat de relaxació profund per als oients, eliminant qualsevol distracció externa. L'Art de la Salutació • La frase "Bona nit" s'utilitza com un mantra repetitiu al llarg de tota la sessió. • El ritme és constant i pausat, dissenyat per abaixar les pulsacions i preparar el cos per al descans. "Bona nit" Impacte en el Descans L'objectiu principal d'aquest contingut és acompanyar l'usuari en els moments previs a la son. La repetició no és buida, sinó que funciona com un ancoratge auditiu que redueix l'ansietat i el soroll mental. Dinàmica del Podcast • Constant auditiu: No hi ha canvis bruscos de volum ni interrupcions. • Focalització: El focus es manté exclusivament en la paraula acollidora de comiat.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
30'
Havaneres des del balcó: De Cadis a Filipines
Viatge Musical a través de l'Havanera En aquesta edició número 362 de l'espai Havaneres des del balcó a Tarragona Ràdio, s'explora la riquesa i la diversitat d'aquest gènere musical. El programa realitza un recorregut que uneix les costes de Cadis, Cuba, les Filipines i la Costa Brava, destacant les connexions culturals i sentimentals que la música ha teixit entre aquests territoris. Peces Destacades i Orígens • Habaneras de Cádiz: Interpretada per Carlos Cano amb el Coro Gaditano de Julio Pardo. Aquesta peça és un homenatge a la germanor entre l'Havana i Cadis, amb lletra d'Antonio Burgos. • La Catalina del Café de la Marina: Basada en l'obra de Josep Maria de Sagarra, aquesta havanera evoca l'ambient mariner de la Costa Brava, la tramuntana i la vida quotidiana dels pescadors. • Influència a les Filipines: Es presenta una peça singular provinent de la regió de Dilao (Batangas), fruit de l'intercanvi musical durant l'època colonial espanyola. • La Paloma: Un clàssic universal de Sebastián Iradier, interpretat en una versió instrumental amb arpa des de Xile. Temàtiques Generals L'episodi subratlla el sentiment d'enyorança (com a La noia dels cabells arrisats), el vincle amb el mar i la tradició del rom cremat. "L'Havana és Cadis amb més negrets; Cadis és l'Havana amb més ‘salero’." El programa conclou amb un repàs a formacions de la Catalunya Nord i una mirada a la permanència d'aquestes melodies en l'actualitat.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
29'
Havaneres des del Balcó: Tresors de la cançó de taverna
Exploració de la Música Tradicional i Popular Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó (número 361), emès des de Tarragona Ràdio, ret homenatge al gènere de l'havanera i la música de taverna. El programa destaca la importància de la recerca històrica per preservar el patrimoni cultural. Peces Musicals i Interpretacions L'episodi presenta una selecció d'obres clau interpretades per diversos grups i solistes: • La Gavina: Una peça fonamental de Frederic Sirés, interpretada pel Grup Xarxa. La gravació que s'escolta és en directe, la qual cosa permet captar l'essència natural de l'actuació amb sons ambientals. • La Iguana: Una peça curiosa recopilada l'any 1928 a Guayaquil (Equador) per Manuel de J. Álvarez, que mostra les influències transatlàntiques del gènere. • La Paloma: El clàssic universal de Sebastián Iradier, interpretat en una versió de piano per Giovanni Marrandi. Seccions Instrumentals i Recerca El programa dedica un espai a l'anàlisi de la música tradicional com a base de la identitat cultural: "El treball d'investigació a la música tradicional és importantíssim per no deixar perdre una part de la nostra cultura popular." Es destaca la figura de Josan (José Antonio Esteban La Peña) amb la seva obra instrumental titulada senzillament Habanera, interpretada per Julián Núñez.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
1h 59min
Nit Violeta: Poesia, Amor i Sensibilitat Musical
Introducci2 i Atmòsfera L'època actual de la societat sovint ens imposa un ritme frenètic, però aquest episodi de Nit Violeta convida a la pausa i a la reflexiò profunda. A través de la poesia i la música, es crea un espai per explorar la sensibilitat humana i la recerca de la pròpia identitat. Els Eixos de l'Amor i la Bellesa El contingut se centra en la descripciò d'una bellesa que transcendeix les formes físiques per assolir un pla espiritual. Es discuteixen conceptes com: • L'amor com a punt de partida de l'existència. • La sensibilitat com a eina per connectar amb l'altre. • L'ànima i la seva independència de la perfecciò o l'orgull. "Només la nit violeta sap trenar desitjos al teu costat." Reflexions sobre el Secret Compartit El podcast subratlla la importància de la intimitat. El diàleg entre el locutor i l'oient es descriu com un secret compartit que es guarda sota el vel de la nit, permetent una llibertat d'expressiò que no es troba durant el dia. Cloenda Poètica L'episodi finalitza amb imatges evocadores de la vesprada i petons que saben a mel, reforçant el to romàntic i introspectiu de tota la sessiò.
Arxiu Sonor Programes 2010
21 de febr. del 2010
1h 22min
Un, dos i seguit: Actualitat sardanista i Fira Mediterrània
Panorama de l'activitat sardanista i esdeveniments destacats L'episodi d'avui del programa Un, dos i seguit repassa l'agenda sardanista de les comarques tarragonines i del conjunt de Catalunya, posant el focus en el tancament de la temporada d'aplecs i les mostres de cultura d'arrel. Esdeveniments i Fires • Aplec de Salou: Es destaca com el "final de temporada luxós" amb la participació de tres cobles i el canvi d'ubicació a la plaça del Centre Cívic. • Fira Mediterrània de Manresa: Repàs de la 13a edició, amb especial atenció al projecte de reformació de la sardana de Sergi Belbel i les actuacions de la Cobla Sant Jordi. • La Jota com a Patrimoni: Es comenta la recent decisió de la Generalitat de declarar la Jota com a element festiu patrimonial d'interès nacional, seguint els passos de la sardana. Concursos i Competicions • La Sardana de l'Any: Presentació de les quatre peces de la setena eliminatòria per a la votació popular. • Campionat de Colles: Crònica dels resultats a Girona, amb la victòria de la colla Violetes del Bosc i la bona actuació de la colla tarragonina L'Essència. • Memorial Joaquim Serra i Conrat Saló: Cites clau per a la música de cobla de qualitat que se celebren aquest cap de setmana. Història i Tradició En la secció de la Relíquia, es ret homenatge a Vicenç Bou en el 125è aniversari del seu naixement, escoltant sardanes dedicades a figures femenines com Nuri o Teresa. "Cal escampar llavor que sigui bona per mantenir la part cultural i no només gimnàstica de la sardana." Finalment, es fa referència a una carta a la revista Som sobre la història del Jurat de Girona, un grup que va professionalitzar les puntuacions dels concursos durant dues dècades.