Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

2809-2832 de 2926

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Creació de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya
Context i Objectius de la Nova Aliança Energètica S'ha constituït oficialment la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya, una plataforma formada per set municipis del sud de Catalunya (Ascó, La Fatarella, Móra la Nova, Riba-roja d'Ebre, Tivissa, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, i Vilalba dels Arcs). Segons ha explicat l'alcalde de Móra la Nova, Joan Manel Sabanza, l'objectiu principal és transformar la percepció del territori: de ser vist com una zona que pateix la servitud de les centrals, a ser una oportunitat de futur i creixement econòmic. Reivindicacions i Estratègies Clau Concentració de la producció: Aquests municipis representen el 70% de la producció energètica de Catalunya, però consideren que no n'han rebut el rèdit suficient fins ara. Atracció d'inversions: Es pretén crear un clima favorable perquè empreses que tenen un alt consum elèctric s'instal·lin a prop dels centres de producció per criteris d' eficiència energètica (evitant pèrdues en el transport). Avantatges competitius: Es demana a les empreses productores preus de l'energia més avantatjosos per a les indústries que es radiquin en aquestes comarques. Mix energètic total: Tot i que sovint s'associa la zona només a l'energia nuclear, la Mesa defensa un mix que inclou eòlica, fotovoltaica, hidroelèctrica i cicle combinat. "Volem transformar el que fins ara s'ha volgut fer veure com una desgràcia —tenir centrals de producció— en una oportunitat de futur." Incidència Política i Formació La Mesa neix amb una voluntat transversal (amb alcaldes de diferents signes polítics) per evitar el debat partidista. Reclamen tenir veu en la planificació del Pla de l'Energia de Catalunya i aspiren a acollir centres de recerca i formació especialitzada per generar ocupació qualificada al territori. Altres notícies: Accident mortal a Tortosa L'episodi també informa d'un accident greu a la carretera C-12 a l'altura de Tortosa, entre un turisme i un autocar escolar. El xoc ha provocat la mort del conductor del cotxe i ferides lleus a sis menors, la monitora i el conductor de l'autocar.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
3r aniversari del Club dels Tarragonins i Dia d'Internet
Festa del 3r Aniversari del Club dels Tarragonins La tinent d'alcalde de Participació, Begoña Flòria, presenta els detalls de la celebració del tercer aniversari del club infantil municipal, que ja compta amb gairebé 9.000 socis. La festa tindrà lloc el proper diumenge 8 de maig a l'Avinguda Vidal i Barraquer, una nova ubicació escollida per la seva amplitud i accessibilitat. Novetats i activitats destacades Agermanament amb el Club Super3: Un dels moments clau serà el vincle formal amb el club infantil més gran del món per compartir valors. Enlairament de globus: A les 12:00h es llançaran globus biodegradables amb desitjos dels nens sobre "Tarragona al món". Acció solidària: Es vendrà el gelat del club (apte per a celíacs) per 1 euro, destinant la recaptació íntegra a AFANOC per ajudar nens amb càncer. Programació: Actuació del grup Macedònia, titelles i més de 22 espais de jocs durant tota la jornada (d'11h a 19h). Mobilitat: Els socis podran utilitzar l'autobús urbà de l'AMT de franc durant tot el diumenge presentant el seu carnet. "Volem que els nens i nenes de Tarragona participin activament en la vida de la ciutat i creixin amb valors solids." Commemoració del Dia d'Internet (17 de maig) L'Ajuntament de Tarragona prepara diverses iniciatives per potenciar la Societat de la Informació: Primer e-book municipal: Es publicarà un llibre electrònic col·laboratiu amb experiències de ciutadans sobre la presència de Tarragona arreu del món (com el carrer Tarragona Street a Florida). Consolidació dels Telecentres: S'ha creat un servei administratiu estable per garantir la formació tecnològica, especialment per a la gent gran, on hi ha una forta demanda i llistes d'espera de fins a 5 mesos. Administració Electrònica: Flòria destaca el salt qualitatiu en la gestió virtual. Actualment, la Carpeta Ciutadana i la Carpeta Empresa permeten fer tràmits complets (com l'ocupació de via pública) de forma 100% digital amb validesa legal.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
2011-05-03 PREMIS PER A TREBALLS DE RECERCA DE TECNOLOGIA
Reconeixement al talent jove en l'àmbit tecnològic L'episodi recull l'entrevista als guanyadors de la quarta edició dels Premis del Col·legi d'Enginyers Industrials de Tarragona per a treballs de recerca de batxillerat. Els guardons, emmarcats dins del Fòrum TRIX, busquen fomentar les vocacions tècniques i valorar la creativitat, la viabilitat i la posada en pràctica de projectes innovadors. Projectes Guardonats Els tres primers premis presenten solucions a problemes actuals mitjançant la tecnologia i la sostenibilitat: Primer Premi: Joaquim Ramos (Institut Domènech i Montaner, Reus). Ha desenvolupat un sistema de gestió de magatzem amb elevadors robotitzats. El projecte consisteix en una maqueta on un robot realitza tasques de càrrega i descàrrega de palets de forma autònoma, comunicant-se amb l'operari via Bluetooth. Segon Premi: Gerard Baquer (Institut de Can Brils). Ha creat una màquina per a l'automatització de processos industrials, concretament una empaquetadora de bales que funciona mitjançant un controlador lògic programable (PLC). Tercer Premi: Marina Domènech (Institut Comte de Rius, Tarragona). Ha investigat la cuina amb energia solar mitjançant la construcció de dos tipus de forns (un de parabòlic i un de caixa), demostrant l'eficàcia de les energies renovables a la zona de Tarragona. El futur de l'enginyeria i la formació Durant la conversa, Fernando Torres, secretari del Col·legi, destaca la necessitat urgent d'enginyers per millorar la productivitat del país i la competitivitat respecte a economies com l'alemanya. "El que val és el que aporta valor; si volem recuperar el lloc que hem perdut, necessitem la creativitat d'aquests joves." Els estudiants coincideixen que la realització d'aquests treballs els ha ajudat a definir el seu futur acadèmic cap a enginyeries (mecànica i electrònica) i ciències mediambientals, tot i reconèixer la duresa del batxillerat tecnològic i l'esforç que requereixen aquestes disciplines.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
2011-05-03 CAPSA JOVE. ASSOCIACIÓ DE MUSICS DE TARRAGONA, MIGUEL ALBERTO CRUZ.
L'obertura de la Capsa Jove a la Tabacalera L'entrevista a Miguel Alberto Cruz, president de l'Associació de Músics de Tarragona (AMT), se centra en l'obertura imminent de la Capsa Jove, un nou equipament cultural situat al complex de la Tabacalera. Després d'onze anys de reivindicacions, aquest espai esdevindrà el centre neuràlgic de la música a la ciutat. Infraestructures i característiques de la sala L'espai destaca per la seva polivalència i capacitat tècnica: Sala de concerts: Amb una capacitat per a 550 persones, serà la més gran de la província en la seva categoria. Producció multimèdia: L'escenari permetrà la gravació simultània d'àudio i vídeo en directe, connectat amb estudis de gravació i una aula de videocreació. Impacte visual: Disposarà d'una pantalla gegant exterior de gairebé 100 m² per projectar activitats. Serveis addicionals: Bucs d'assaig per a les bandes locals, espais de formació i una zona de bar. Gestió i model de negoci La gestió del centre serà mixta (públic-privada) entre l'Ajuntament de Tarragona i l'AMT. L'objectiu és crear un clúster creatiu que funcioni com una nova indústria: "No anem a saltos de mata... el nostre projecte és un projecte de societat, és un projecte civil." Programació i esdeveniments futurs L'associació, que compta amb més de 530 socis, ja planeja les primeres activitats: Tribut a Bob Marley: Pel Dia Internacional de la Música (juny). Festival de l'AMT: Coincidint amb les festes de Sant Magí a l'agost, que arribarà a la seva 13a edició. Promoció local: Espai prioritari per a bandes de la ciutat, com els Bongo Botrako, i la presentació del 8è CD de l'entitat al desembre.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Balanç de l'Àrea d'Espais Públics de Tarragona
Balanç de Gestió: Brigades Municipals i Espai Públic L'entrevista amb Antonio Rodríguez, regidor d'espais públics de l'Ajuntament de Tarragona, repassa les principals fites i estadístiques de la seva àrea durant el mandat, destacant l'èxit de la Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR) i la lluita contra l'incivisme. La Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR) La BIR s'ha consolidat com un dels serveis més valorats per la ciutadania des de la seva creació el 2008: - S'han realitzat un total de 7.100 actuacions, que representen uns 38.100 metres quadrats reparats. - La distribució de les tasques és molt clara: un 83,5% correspon a voreres, l'11,5% a asfalt i un 5% a elements diversos de barris (com pilones). - Les zones amb més activitat són la Part Alta i el Centre, seguides de barris com Sant Pere i Sant Pau. - El temps de resposta és d'unes 48 hores de mitjana, arribant a les 24 hores en casos greus. Manteniment i Esdeveniments La Brigada Municipal tradicional s'encarrega d'un volum ingent de feina logística i manteniment continu: - Gestió de 36.000 m² de d'empostissats i instal·lació de milers de tanques i banderoles per a festes. - Manteniment dels 10.000 bancs de la ciutat (reparació de llistons i pintura) i de les 112 àrees de jocs infantils. - Ús de 20.000 kg de pintura anuals per a senyalització viària horitzontal. Incivisme i Control de Plagues Un dels punts més crítics és el cost econòmic dels actes incívics i la gestió de la fauna urbana: - L'incivisme costa a la ciutat uns 660.000 euros anuals, sent la neteja de pintades la partida més cara (280.000 €). - Respecte al control de coloms, les captures s'han duplicat: de les 6.100 el 2006 a gairebé 14.000 captures el 2010 gràcies a l'ús de gàbies en edificis municipals. "De cada avís que rebem, acabem fent 2,7 actuacions a la zona; si veiem una anomalia al costat de la trucada del ciutadà, també la reparem." Projectes Emblemàtics Es destaca la renovació de la barana del Balcó del Mediterrani, una obra molt reconeguda per la seguretat i l'estètica, amb plans per ampliar-la cap a la via Augusta en el proper mandat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Balanç de la 5a campanya de la Fundació Bona Nit
Resum de la campanya d'ajuda a persones sense llar En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Antoni Coll, president de la Fundació Bona Nit, i Teresa Bea, voluntària de Càritas, fan balanç de la cinquena edició de la seva campanya hivernal. Els resultats mostren un increment significatiu de la demanda d'ajuda a la ciutat de Tarragona. Dades clau del balanç S'han atès 407 persones diferents durant els sis mesos de fred. S'han registrat un total de 3.290 pernoctacions. La fundació ofereix 20 llits diaris a través de la Pensió Carmen, on també es facilita higiene i bugaderia. L'Ajuntament de Tarragona col·labora garantint el dinar en un restaurant local. Perfil de les persones ateses L'impacte de la crisi econòmica ha diversificat el perfil dels usuaris: * Edat: La franja majoritària se situa entre els 35 i els 50 anys. * Gènere: Tot i que la majoria són homes, s'ha detectat un augment alarmant de dones (passant de 7 a 27 en un any). * Situació: Persones que viuen en caixers, parcs o coves. S'han trobat casos de persones empadronades a Tarragona que han perdut la feina i la casa, fins i tot ex-autònoms. * Salut: S'ha observat una incidència notable de malalties mentals, especialment entre el col·lectiu femení. Noves iniciatives: El Cafè Caliu Una de les grans novetats d'aquest any ha estat la reobertura de l'antiga Casa del Transeunt com el Cafè Caliu. Està gestionat per voluntaris i ofereix: * Esmorzars gratuïts per a unes 70-80 persones diàries. * Aliments donats per fleques i establiments locals. * Un espai d'acollida obert de dilluns a diumenge. "L'important són les persones, i procurem tindre-hi molta atenció. Molts ens pregunten per feina, perquè els estranya que la societat no els pugui donar una oportunitat." Suport i futur La fundació sobreviu gràcies a donatius particulars, iniciatives solidàries (com la venda del llibre Tarragona enamora) i futurs esdeveniments com un concert benèfic a carrec del Cor dels Amics de la Catedral el proper 13 de maig.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Anàlisi de la mort de Bin Laden i el seu impacte global
Context de la notícia L'emissora analitza l'anunci oficial de la mort d'Ossama Bin Laden, líder d'Al-Qaeda, confirmat pel president dels Estats Units després d'una operació militar al Pakistan. Aquest esdeveniment es considera la notícia de l'any, donat el pes històric de l'organització en els atemptats de l'11-S a Nova York i l'11-M a Madrid. Anàlisi geopolítica i seguretat Experts de la Universitat Rovira i Virgili (URV) aporten diverses claus sobre el futur de l'organització i la seguretat mundial: Estructura en xarxa: Es destaca que Al-Qaeda no és una organització piramidal, sinó una xarxa descentralitzada i moderna. Per tant, la mort del seu líder no implica la fi de la seva capacitat operativa. Estratègia dels EUA: L'èxit militar permet a Barack Obama treballar amb menys pressió i plantejar una possible retirada de l'Afganistan. Focus al Pakistan: Es posa en relleu el paper ambigu d'aquest país com a soci necessari però focus constant de radicalisme. Perspectiva europea i reaccions L'anàlisi es deté en la diferència entre l'opinió pública americana i l'europea: Diferents cultures polítiques: Mentre als EUA es celebren manifestacions de joia, a Europa es preveu una reacció més prudent, centrada en comunicats oficials sense entrar en la polèmica de l'execució. Alerta antiterrorista: S'alerta que els serveis d'intel·ligència europeus han de mantenir o reforçar la vigilància davant possibles actes de revenja. Primavera Àrab: S'argumenta que Al-Qaeda no ha tingut cap paper en les recents revoltes al Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, tot i que alguns dictadors havien usat el terrorisme com a excusa per mantenir el poder. "Bin Laden ja no tenia la força del lideratge... Al-Qaeda és una estructura en xarxa i la seva capacitat de fer mal continua igual."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Tretzena edició del Festival Tarraco Viva a Tarragona
Presentació de la 13a edició de Tarraco Viva L'episodi se centra en la presentació de la tretzena edició del Festival de Reconstrucció Històrica Tarraco Viva, que enguany avança les seves dates del 5 al 15 de maig a causa de les eleccions municipals. La tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, destaca que el festival s'ha consolidat com un referent europeu en la seva matèria, atraient visitants d'arreu del món, incloent-hi els Estats Units i diverses ciutats de l'Estat espanyol. Novetats i activitats destacades • Curs d'història de Roma: Una de les grans peticions de la ciutadania, amb quatre conferències impartides per arqueòlegs de prestigi. • Exposició a la Plaça Verdaguer: Produïda per la Caixa Fòrum i comissariada per l'equip de Tarraco Viva, es podrà visitar fins al 24 de juny. • Recreació del Senat Romà: Per primera vegada es representarà el funcionament del senat a la Sala August del Palau Firal i de Congressos. • Presència de gladiadors: Enguany hi haurà actuacions de gladiadors durant els dos caps de setmana del festival. Gestió pressupostària i col·laboracions Malgrat la reducció de l'aportació municipal directa, el festival ha mantingut el seu pressupost gràcies a la implicació del Consorci de la Tarraco Romana, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, i el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. "En aquests 13 anys el que hem fet és anar caminant a poc a poc, però amb pas ferm, fins a passar literalment la mà per la cara als festivals en què ens vam emmirallar." Balanç polític de Rosa Rossell Rossell, que afronta el seu últim festival com a responsable de Patrimoni, repassa el seu mandat : • Recuperació de monuments: Destaca les intervencions al Pont del Diable i a l'Amfiteatre. • Impuls a la recerca: Ha propiciat excavacions clau com les del temple d'August o la volta del Pallol. • Política Lingüística: Instauració del servei de política lingüística a l'Ajuntament. El futur de la Tabacalera i el Museu Arqueològic Rossell expressa preocupació pel projecte de la Tabacalera. Afirma que, mentre l'Ajuntament i el Ministeri estan en sintonia, la Generalitat de Catalunya ha fet un "pas enrere" en la creació del consorci i el patronat per gestionar el futur Museu Nacional Arqueològic, possiblement per motius econòmics o canvis de prioritats polítiques.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Agenda Cultural de Tarragona: Cap de Setmana del 29 d'abril
La Guia de l'Oci a Tarragona Tarragona Ràdio presenta una agenda plena d'activitats per al darrer cap de setmana de l'abril, destacant la inauguració del REC 2011, la celebració de la Fira d'Abril i nombrosos concerts de rumba i pop-rock. Concerts i Música en Directe Love of Lesbian: Actuació gratuïta en format acústic aquesta nit a la Sala Zero (22:00h). Els Pets: Amb el seu espectacle Els Pets fan més teatre al Teatre Metropol, tot i que les entrades ja estan exhaurides. Tarrumba: Segona mostra de rumba catalana amb cercaviles, tallers i concerts a la Rambla Nova i la Plaça de l'Escorxador. Cancel·lació: El concert de M-Clan al Palau de Congressos ha estat suspès. Festivals i Cinema REC 2011: L'11a edició del Festival Internacional de Cinema s'inaugura amb la pel·lícula Nowhere Boy al Pla de la Seu. També destaca l'espai REC Lanui amb propostes d'experimentació visual i música en directe. Cinema a l'Antiga Audiència: Projeccions de títols com Muda, Hanner i Pur durant tot el cap de setmana. Dansa i Tradició Dia Internacional de la Dansa: Masterclass de flamenc, barres de dansa clàssica al Balcó del Mediterrani i exhibicions al Parc del Francolí. Fira d'Abril de Bonavista: Un espai de 250 metres quadrats amb 8 casetes i espectacles que preveu rebre més de 45.000 visitants. Gastronomia i Altres Activitats Tarragona de Tapes: Inici de la tercera edició amb la participació de 60 locals de Tarragona, Torredembarra i Vila-seca, oferint tapa i beguda per 2,50 euros. Activitats Infantils: Contacontes a la Biblioteca de Torreforta i a El Corte Inglés. "La rumba és una manera de viure i molt més que un estil musical."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Sinistralitat viària al Camp de Tarragona: Balanç 2010
Balanç de la Seguretat Viària al Camp de Tarragona L'entrevista amb el sots-inspector Josep Cuevas, cap de l'àrea regional de trànsit dels Mossos d'Esquadra, analitza la situació de la sinistralitat viària després d'un inici d'any 2011 tràgic i fa un repàs de les dades del 2010. Inicis del 2011 i Cap d'Any Tot i que la nit de Cap d'Any va ser qualificada de tranquil·la pel que fa a incidents greus, les dades de controls d'alcoholèmia mostren una realitat preocupant: Es van realitzar prop de 300 lectures d'alcoholèmia només al Camp de Tarragona. El percentatge de positius es va situar al voltant del 9%. S'ha detectat un repunt en el consum de drogues al volant respecte a anys anteriors. Balanç de l'any 2010 El sots-inspector destaca que l'any 2010 va seguir una tendència positiva de reducció de la sinistralitat, tot i que el gener del 2011 ha començat amb tres víctimes mortals en només dos dies. Durant la darrera dècada, els accidents mortals a Catalunya s'han reduït a la meitat. El desembre de 2010 va tancar sense cap víctima mortal al Camp de Tarragona. Els Mossos prioritzen l'anàlisi conjunta de ferits greus i morts, ja que la línia entre ambdós sovint depèn de factors de sort. Causes i Vies de Risc L'anàlisi de la sinistralitat apunta directament al comportament dels conductors: L'element humà és la causa principal en la gran majoria d'accidents. Les distraccions (ús del GPS/tonton, mòbil o nens al darrere) i el cansament són factors crítics. Les vies amb més incidència continuen sent la N-340, la C-31 i la N-420. "Hem de pensar què portem a les nostres mans i quina és la nostra responsabilitat quan conduïm. El risc zero és molt complicat, però s'ha de treballar conjuntament per assolir-lo."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
42'
Balanç del 2010 i reptes de Tarragona pel 2011
Anàlisi de l'actualitat a Tarragona i comarques En aquest debat periodístic, representants de la premsa escrita analitzen l'estat de la ciutat de Tarragona en el canvi d'any cap al 2011, marcat per una forta sensació d'austeritat econòmica i paràlisi de grans infraestructures. 1. La relació Tarragona-Reus i el model comercial • La competència entre ambdues ciutats s'ha descrit com una "batalla estèril" que pot haver desgastat relacions institucionals, tot i que s'intueixen moviments conciliadors des de les cambres de comerç. • L'arribada d'IKEA i El Corte Inglés ha consolidat Tarragona com la capital de les grans superfícies, mentre que Reus manté la seva fortalesa en el comerç urbà i tradicional. • Segons els tertulians: "Col·laborant i sumant esforços es fan moltes més coses que no pas anant a la contra." 2. Infraestructures i Crisi Econòmica • El 2010 es defineix com l'any en què el territori ha pres consciència real de la manca de liquiditat pública. • Projectes aparcats o en perill: - El Nou Camp del Nàstic (lligat a un model urbanístic ara inviable). - L'autovia A27 i la Ciutat Judicial. - La remodelació del Banc d'Espanya i la Tabacalera. • Els pocs projectes que veuen la llum són obres menors o iniciades fa temps, com el Teatre Tarragona o la comissaria de la Guàrdia Urbana. 3. Transformació del sector financer i empresarial • Es discuteix la fusió (o absorció) de Caixa Tarragona dins de Catalunya Caixa com un procés acceptat amb "resignació cristiana" davant la pèrdua de poder territorial. • S'anticipa una possible reestructuració similar en les cambres de comerç per optimitzar recursos en un context de vaques magres. 4. Perspectives polítiques i electorals del 2011 • Les eleccions municipals del 22 de maig marcaran l'agenda. Es preveu que l'"efecte Mas" (després de la victòria de CiU a la Generalitat) influeixi en els resultats locals. • El nou govern de la Generalitat és batejat com el govern de les retallades, amb un discurs hiperrealista que descarta noves grans inversions a curt termini. 5. Polèmica de Marina Port Tàrraco • La sentència que obliga a l'enderroc d'edificis per manca de llicència és vista com un cop a l'autoestima de la ciutat i un exemple de mala gestió administrativa entre el Port i l'Ajuntament.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de febr. del 2011
0'
L'Evolució del Format Musical: Dels 80 a l'Actualitat
Transformació dels Suports Musicals L'evolució de la tecnologia ha canviat radicalment la manera com consumim música. Durant la dècada dels anys 80, el panorama estava dominat per formats físics i analògics que definien l'experiència de l'oient. Els Formats Predominants A l'època, l'usuari tenia opcions molt limitades però tangibles: Cintes de caset: El format portàtil per excel·lència que permetia la gravació personal i l'ús en reproductors de cotxe o walkmans. Discos de vinil: El suport preferit per a la fidelitat d'àudio i el col·leccionisme, que exigia un ritual d'escolta més estàtic. "En els 80, l'única opció era la cinta de caset i els discos de vinil." Aquesta limitació tècnica feia que la música fos un bé físic i preuat, molt allunyat de la ubiqüitat digital que coneixem avui dia.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
Els Xiquets de Tarragona fan història per Santa Tecla
Fita Històrica a la Diada de Santa Tecla En un ambient de màxima emoció durant la Festa Major, els Xiquets de Tarragona han assolit una de les seves millors actuacions. L'execució del 3 de 9 amb folre ha estat el moment culminant de la jornada, demostrant la solidesa técnica de la colla matalassera. Desenvolupament de la construcció El castell s'ha viscut amb una gran intensitat, especialment en els moments crítics del pom de dalt: Carregada del castell: L'aixecador i l'enxaneta han coronat l'estructura amb precisió malgrat la tensió acumulada. Sortida de la canalla: Ha estat un moment especialment brusc i delicat, on el tronc ha hagut de treballar de valent per mantenir l'estabilitat i no perdre el castell. Descàrrega: Després de la sortida dels dosos i els sisens, la colla ha aconseguit completar l'estructura, desfermant l'eufòria a la plaça. Un èxit sense precedents Amb aquesta fita, la colla ratifica el seu gran estat de forma: "Els Xiquets de Tarragona aconsegueixen la millor diada de tota la seva història. 3 de 9 amb folre descarregat pels matalassers." Aquesta victòria permet a la colla completar la prestigiosa tripleta màgica, situant Tarragona en el centre del panorama casteller actual.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
Compromís de Repsol amb la Tradició Castellera
Suport a la Cultura Popular Repsol reafirma el seu compromís amb el territori mitjançant una aliança estratègica amb el món casteller. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal el foment de la cultura popular i les tradicions més arrelades a la zona de Tarragona. Valors i Col·laboració Cooperació: L'aliança subratlla la importància del treball en equip sota el lema que junts es pot arribar més amunt. Identitat: Suport directe a les activitats que defineixen el patrimoni cultural català. Territorialitat: Foment de la cohesió social a les comarques tarragonines. "Junts podem arribar molt amunt." Aquesta col·laboració no només se centra en l'àmbit logístic, sinó que vol ser un motor per a la preservació de la tradició en un context modern.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
ULTIM TOC CASTELL. 2D7 SP I SP
Crònica de la diada castellera El text descriu un moment de gran intensitat durant l'execució d'un castell per part dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. La narració se centra en la figura de l'enxaneta i l'aixecador en el tram final de l'estructura. Desenvolupament de la construcció Ascens de la canalla: L'aixecador arriba a l'alçada de dosos mentre l'enxaneta espera el seu torn per coronar el castell. Moment crític: Es destaca la importància que l'enxaneta mantingui la mirada amunt per garantir l'estabilitat i la concentració. L'aleta: L'enxaneta fa els passos finals i aconsegueix coronar l'estructura. "Dos de set carregat pels castellers de Sant Pere i Sant Pau." Resultat final Malgrat que el castell s'ha arribat a carregar, l'estructura ha acabat cedint durant el descens. La narració suggereix que les presses i una lleugera precipitació han impedit que es pogués descarregar completament, tot i que representava una fita històrica per a la colla en aquella jornada.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
ULTIM TOC CASTELL. 2D8 VILAFRANCA
La Gesta del Dos de Vuit El text descriu un moment de gran intensitat i emoció a la Plaça de la Font de Tarragona. Es narra la culminació d'un castell d'extrema dificultat, el dos de vuit sense folre (conegut com a 2de8sf o dos de vuit net), destacant la precisió dels moviments i la reacció del públic davant d'aquesta fita històrica. Els Moments Clau de l'Execució La culminació: Es descriu amb detall com l'enxaneta arriba a l'alçada de dosos, col·loca els peus amb seguretat i aconsegueix carregar la torre. La descarregada: Tot i la fragilitat de l'estructura, el castell es manté estable. El narrador destaca el control a nivell de terços malgrat algun moviment o "patalí". El descens: La seguretat dels més xics (enxaneta, aixecador i dosos) permet completar la descarregada amb èxit fins a arribar a la pinya. Un Moment Històric "Els castellers han entrat el castell cap a la història a la plaça de la Font; un moment realment espectacular." L'execució es defineix com un moment màgic i espectacular, tancat amb una gran ovació per part de tota la plaça, reconeixent la fita assolida per la colla.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
Confusió i fatiga durant la retransmissió en directe
Resum de la incidència Durant la cobertura informativa, s'ha produït un moment de confusió terminològica quan un dels locutors s'ha referit erròniament als Xiquets de Reus. Aquest lapsus ha estat corregit immediatament pels companys, generant una interacció espontània sobre l'estat físic i mental de l'equip. Punts clau de la conversa Lapsus geogràfic: L'interlocutor ha confós el grup o la localització, esmentant Reus de manera equivocada. Fatiga acumulada: Es fa referència a la llarga durada de la jornada (tres hores), suggerint que el cansament comença a passar factura. Benestar de l'equip: S'aconsella, en un to amable, la necessitat d'ingerir aliments o sucre per recuperar l'energia. "On tens el cap? Són tres hores. Potser sí que hauries de menjar tu, eh?"
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
ULTIM TOC CASTELL. 5D7 SERRALLO
Descripció de la descarregada El resum de l'actuació destaca la gran dificultat tècnica i el patiment visual que s'ha viscut durant la fase final del castell. La rengla ha hagut de fer un esforç titànic per gestionar l'encaix entre els segons i els terços per evitar el col·lapse del pilar. Moments clau de l'execució Gestió del tremolí: Una vegada l'aixecador i l'enxaneta han fet la seva feina, el castell ha començat a patir un tremolí constant que ha posat a prova la resistència de la pinya i el tronc. Sortida de la canalla: Els dosos han hagut de baixar amb molta pressió però amb celeritat, mantenint l'equilibri en un moment on el moviment a nivell de quarts era extrem. La salvada final: El cronista destaca la feina dels Xiquets del Serrallo, especialment la capacitat de patir a la part mitjana del castell per no deixar-lo caure. "Impressionantment salvat pel xiquet de Serrallo, sobretot a nivell de quarts." Conclusió Finalment, malgrat el moviment excessiu i la pressió acumulada, el castell s'ha pogut completar i descarregar, provocant l'ovació unànime de tota la plaça davant la feinada realitzada.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
1'
ULTIM TOC CASTELL. 5D9 JOVE
La Jove de Tarragona aconsegueix la Gama Extra L'emissió capta un moment d'altíssima intensitat emocional i tècnica on la Colla Jove Xiquets de Tarragona assoleix un deis seus grans objectius de la jornada. El castell, descrit inicialment com a molt "rodonet", ha requerit un esforç titànic a la part central de l'estructura. Desenvolupament de la construcció Inici i estructura: El castell presenta una bona mida i una execució inicial molt parada, sota les instruccions del segon cap de colla, Jordi Crespo. Moments crítics: Durant l'ascens de la canalla, s'ha detectat un lleuger tremolí a nivell de quarts, concretament a la banda del tres, que ha obligat als castellers a treballar intensament per mantenir l'estabilitat. Culminació: Amb una enxaneta decidida que ha fet el pas amb seguretat, s'ha assolit la primera aleta del cinc de nou amb folre. "La Colla Jove Xiquets de Tarragona és de gama extra, la plaça ho celebra, la pell de gallina." Significat del castell L'èxit en carregar aquest castell de gama extra ha desfermat l'eufòria a la plaça, confirmant el gran estat de forma de la colla i la precisió del seu pom de dalt.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
1'
ULTIM TOC CASTELL. 4D9F XIQUETS
Crònica d'un castell per a la història L'execució del 4 de nou amb folre per part dels Xiquets de Tarragona es descriu com un exercici de resistència, tècnica i control emocional. Des dels primers instants, la solidesa de la base ha estat la clau de l'èxit. Una estructura sòlida i pausada El castell s'ha anat bastint amb un ritme tranquil i pausat, permetent que cada pis s'assentés correctament: El folre: S'ha definit com una "roca", mantenint-se compacte i estable durant tota la durada de la construcció. Terços i quints: Han hagut de treballar amb intensitat, especialment a nivell de quints, on s'ha patit més per mantenir la verticalitat. La canalla: Ha demostrat una gran maduresa, movent-se amb calma fins i tot en els moments de màxima tensió. El moment culminant: l'aleta i la descarregada "Carrega aquest 4 de nou amb folre dels Xiquets de Tarragona, que ja el tenen, que l'han d'aguantar, que s'està deformant, però que no s'han de precipitar." Malgrat que l'estructura s'ha començat a deformar un cop carregada, la defensa aferrissada dels castellers ha permès completar la descarregada amb èxit, convertint-se en el primer de tota la seva història. Significat de la fita Aquesta victòria no només és tècnica sinó moral, refermant que la ciutat de Tarragona és un referent casteller de primer ordre. La capacitat de treure els dosos i els sisens amb seguretat ha confirmat la solidesa d'aquesta colla.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
ZZ IND PASSIO CASTELLS
L'Essència de la Tradició Castellera El contingut presenta una expressió de compromís i entusiasme per una de les tradicions més arrelades de la cultura catalana: els castells. A través d'un missatge clar i directe, s'emfatitza la relació entre el mitjà de comunicació i aquesta activitat cultural. Idees Principals ID local: La vinculació directa de Tarragona Ràdio amb la comunitat i les seves festes. Sentit de pertinença: L'ús de la paraula "passió" per descriure com es viu el món casteller des de la ràdio. Foment de la cultura: La ràdio actua com a altaveu i motor de promoció del fet casteller. "A Tarragona Ràdio ens apassionen els castells." Aquesta declaració d'intencions subratlla la importància de les colles castelleres en el teixit social de la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
ZZ SALVADOR FERRE 1
Valoració de la Diada Castellera L'interlocutor expressa una barreja de sentiments respecte a la propera diada a la Bisbal del Penedès. Tot i la satisfacció per la presència de colles de renom, hi ha un sentiment de pèrdua per les absències destacades. Punts Clau de la Jornada Presència de les Colles de Valls: Es destaca la importància històrica de la Colla Vella i la Joves de Valls a la plaça bisbalenca, afirmant que sempre han garantit un espectacle de grans castells. Absència dels Castellers de Vilafranca: Es lamenta profundament que la colla vilafranquina no hi participi, qualificant la gestió de la seva absència com a deficient. Impacte en l'espectacle: Es recorda amb nostàlgia el frec a frec entre les tres colles grans, que portava la diada a un nivell "brutal". Reflexions sobre el Futur "Vilafranca ens havia fet unes grandioses diades a la Bisbal." Tot i que la diada no es considera "malmesa" gràcies al potencial de les colles vallenques i els Minyons de l'Arbós, l'orador insisteix que cal tocar de peus a terra i reconèixer que el format actual perd una part de l'essència dels últims anys. L'objectiu final és que l'Aviada sigui un èxit i es puguin veure construccions de qualitat.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
ZZ SALVADOR FERRE 2
Anàlisi de la Situació Actual El text descriu una situació de fort malestar entre persones que històricament han gestionat el món casteller i altres àmbits culturals. La crítica es centra en la pèrdua de confiança i les maneres de fer de l'actual administració municipal, que han posat en risc esdeveniments clau com la diada. Perfil del Lideratge Crític Es fa una descripció molt directa del perfil de la persona que ocupa l'alcaldia des del 2008, destacant-ne diversos trets negatius: Incapacitat per delegar: L'orador afirma que l'alcalde ho vol controlar tot personalment. Afany de protagonisme: S'utilitza l'expressió popular per descriure algú que vol ser "la núvia al casament i el mort a l'enterro". Aïllament institucional: Ha anat escombrant la gent que hi col·laborava, provocant que molts hagin decidit apartar-se de la gestió activa. "No sap delegar, tot ho vol fer ell i de mica en mica ha anat escombrant la gent" Conseqüències en l'Àmbit Cultural Aquest estil de govern ha afectat diversos col·lectius, no només els castellers, sinó també altres figures festives com el diable. El sentiment general és de resignació davant la impossibilitat de canviar les dinàmiques de treball imposades des de l'alcaldia.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
2'
Crisi i negociació per la diada castellera de la Bisbal
Conflicte per la contractació de colles a la Bisbal El text exposa una situació de tensió política i castellera derivada de les retallades pressupostàries a l'Ajuntament de la Bisbal. El focus principal és la desavinença entre el consistori i la direcció d'una colla castellera pel que fa a l'organització de la diada local. Les negociacions econòmiques L'alcalde argumenta que, a causa de la crisi, no es poden destinar 25.000 euros a la diada i planteja un límit de 10.000 euros. La proposta municipal inicial preveu portar només una colla gran i dues de petites. El president de la colla, Miquel Ferret, va oferir flexibilitat en el preu i la possibilitat de portar dues colles grans ajustant el pressupost per trobar una solució de consens. La ruptura de la paraula donada Segons el testimoni present a les negociacions, l'ajuntament no hauria complert la seva paraula: "Ens diu que al cap d'uns dies ens dirà alguna cosa i el proper que ens diu és que no hi anem." L'interlocutor critica que l'alcalde no hagi valorat la trajectòria i els mèrits històrics de la colla a la plaça, deixant-los finalment fora de la diada. Resposta interna i aclariments sobre els vetos Es desmenteixen rotundament els rumors sobre possibles vetos a altres colles, com la Joves de Valls. El testimoni defensa la figura del president Miquel, assegurant que tot i la pujada de to lògica per la gravetat dels fets, mai va faltar el respecte a ningú. S'exigeix una actitud ferma davant el que consideren una injustícia, considerant fins i tot la dimissió si la resposta de la directiva no és prou contundent davant l'alcaldia.