Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

289-312 de 2926

Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
56'
25 anys de ràdio: Marina Port Tàrraco i Editorial Arola
Commemoració de la ràdio i projectes clau a Tarragona En aquest episodi especial emmarcat en els 25 anys de Tarragona Ràdio, es realitza un viatge retrospectiu per esdeveniments que van marcar la ciutat i la seva cultura. El programa se centra en la transformació de la façana marítima i l'excel·lència de la indústria editorial local. La Marina Port Tàrraco: Una finestra al mar El programa recupera unitats mòbils de l'any 2006 per parlar de la inauguració de la marina de luxe. Segons Xavier Bisba, conseller delegat del projecte, aquesta infraestructura no és només un port, sinó una obertura de la ciutat cap al mar: • L'arribada d'iots de luxe de fins a 120 metres amb tecnologia d'última generació (potabilitzadores i depuradores pròpies). • La creació d'un espai públic amb 6 edificis de serveis, oficines, restaurants i un pub irlandès. • La instal·lació d'una innovadora tanca de vidre de més d'un quilòmetre que garanteix la privacitat dels navegants sense impedir la visió als ciutadans. "Això serà un gran pas per a Tarragona; per aquí ha començat la façana marítima." Editorial Arola: Deu anys de passió per la cultura En una entrevista amb Alfred Arola, es repassa la trajectòria de l'editorial tarragonina, destacant el seu paper com a referent cultural a Catalunya: • Equilibri editorial: Un 50% de producció dedicada a la literatura (poesia, teatre, narrativa) i l'altre 50% a l'assaig i temes locals. • Especialització: Són referents en llibres de teatre, cuina i guies d'excursionisme. • Èxits destacats: El llibre TAT de Moixaines, un recull de jocs infantils que s'utilitza àmpliament en escoles bressol. • L'aposta per la qualitat de l'objecte: La importància del paper, el disseny i la fotografia per sobre del consumisme ferotge. Retorn musical a 1986 El tancament del programa, de la mà de Joan Maria Bertran, ens transporta a l'any de fundació de l'emissora (1986) amb una selecció musical que inclou temes de Duncan Dhu, Duble Buble i l'incombustible Lionel Richie.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h
25 anys de ràdio: Política comarcal i l'avi Ramon
Memòria històrica i actualitat del Tarragonès L'episodi d'avui de 25 anys de ràdio commemora el quart de segle de l'emissora barrejant l'actualitat política de 2008 amb el record entranyable dels col·laboradors més veterans. Gestió supramunicipal: El Consell Comarcal del Tarragonès L'entrevista central amb Eudald Roca, alcalde de la Secuita i president del Consell Comarcal, analitza els reptes d'aquesta institució: • Suport als municipis petits: El Consell actua com una gerència d'empresa per oferir serveis que els pobles petits no poden gestionar sols. • Eixos prioritaris: Es destaquen els serveis socials (atenció a la immigració i gent gran), el medi ambient (gestió de residus) i el foment del Tarragonès interior. • Infraestructures: Preocupació pels col·lapse de l'AP-7 i l'impacte de l'AVE (estació Camp de Tarragona). Roca remarca la necessitat de millorar les connexions viàries amb Tarragona i Reus abans que l'alta velocitat arribi a Barcelona. L'avi Ramon: L'ànima de la ràdio El programa ret homenatge a Ramon Martí, conegut per tothom com l'avi Ramon, una figura clau de la història de l'emissora: • Trajectòria: Recorda els seus inicis als estudis de la Part Alta (Passatge del Fòrum) i el seu pas per les diferents seus de la ràdio. • L'estil de la batalleta: Destaca la importància de l'espontaneïtat i la proximitat amb l'oient, superant qualsevol guió preparat. "Hem de ser el que som, perquè la gent vol conèixer-te tal com ets." Repàs musical de 1986 L'espai final conduït per Joan Maria Bertran recupera l'esperit de l'any de fundació de la ràdio amb èxits de: • Hombres G i el seu clàssic "Marta tiene un marcapasos". • Decibelios amb el tema "Vacaciones en el Prat". • La música de Tanita Tikaram com a fil conductor.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
58'
25 anys de ràdio: El desallotjament del carrer Comte
Commemoració de la crisi del carrer Comte Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, emès originalment el 2011, recupera un programa gravat el 2006 amb motiu del primer aniversari del desallotjament del carrer Comte. La tertúlia analitza les causes, les vivències personals dels afectats i la gestió política de la crisi provocada per l'aparició d'esquerdes estructurals. Impacte Humà i Social Els veïns comparteixen el trauma viscut durant el desallotjament d'urgència. Es destaca la pèrdua de la llar i, en molts casos, del lloc de treball, afectant especialment els tallers dels artistes del carrer. • Incertesa i por: Molts veïns van haver de viure en hotels durant mesos, com la Juana Coll o el Pep Escoda. • Solidaritat veïnal: Malgrat la tragèdia, el succés va servir per unir la comunitat. • > "La por no era que caiguessin les cases, era la por de l'Ajuntament i que ens toqués pagar els plats trencats a nosaltres." La Crítica a la Gestió Política i Tècnica El debat se centra en la responsabilitat de les institucions. Es denuncia que el problema real va ser una claveguera sense manteniment durant 40 anys, mentre que l'Ajuntament inicialment intentava responsabilitzar els propietaris. • Especulació immobiliària: Es critica l'aparició de buites o agents immobiliaris que buscaven fer negoci amb la desgràcia dels veïns. • Manca de prevenció: Es discuteix la degradació general de la Part Alta de Tarragona i la necessitat d'una llei de rehabilitació més estricta. Intervenció Municipal i Futur El tinent d'alcalde, Joan Areggio, intervé per defensar l'actuació municipal i exposar el pla de rehabilitació previst per a la zona. • Acords i convenis: S'esmenta el pla d'acció de quatre anys per millorar el subsol i la peatonalització de diversos carrers. • Garanties jurídiques: Areggio explica les dificultats legals per intervenir en propietats privades en ruïna, defensant l'ús del registre de solars sense edificar. Cloenda Musical El programa finalitza amb un segment dedicat a l'any 1986, coincidint amb el naixement de l'emissora, amb èxits de Gabinete Caligari i Janet Jackson.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
59'
25 anys de Tarragona Ràdio: Educació i Gent Gran
Commemoració dels 25 anys de Tarragona Ràdio L'episodi s'emmarca en la celebració del quart de segle de l'emissora, recordant la seva fundació el 17 de febrer de 1986. Es destaca la trajectòria històrica del mitjà i es promocionen actes especials com el sorteig de la Gran Panera. L'Institut Municipal d'Educació de Tarragona (IMET) S'entrevista Carles Cepero, futur director gerent del nou organisme autònom creat per l'Ajuntament de Tarragona. Els punts clau de la conversa inclouen: • La creació d'un ENS amb autonomia gestionària, organitzativa i pressupostària. • L'objectiu d'optimitzar els recursos educatius i millorar l'agilitat administrativa. • La prioritat absoluta en el manteniment i conservació digna dels centres educatius públics. • La voluntat de potenciar l'ús social de les escoles fora de l'horari lectiu. "S'ha d'anar notant que es mimen, que s'estimen... que els alumnes disposin d'unes instal·lacions absolutament dignes i lluents." Estudi sobre la Gent Gran a Sant Pere i Sant Pau Teresa Jordán, treballadora de Càritas, presenta les conclusions d'un informe detallat sobre les persones majors de 75 anys al barri: Problemàtiques detectades • Soledat i aïllament: Un gran nombre d'avis expressa la necessitat de companyia i voluntariat. • Barreres arquitectòniques: Prop d'un 35% manifesta dificultats de mobilitat, sovint per la falta d'ascensors en edificis relativament moderns. • Dificultats econòmiques: Es detecta un endeudament sorprenent i falta de liquiditat per arribar a final de mes a causa de pensions baixes i costos de dependència. Propostes d'actuació • Foment del voluntariat d'acompanyament per pal·liar el buit emocional. • Millora de la informació sobre els serveis socials, ja que hi ha un gran desconeixement per part dels usuaris potencials. • Reclamació a les administracions per una aplicació més àgil de la Llei de Dependència.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
59'
25 anys de Tarragona Ràdio: Del Mercat Central a Ràdio Fòrum
Memòria Històrica i Actualitat de Tarragona L'episodi d'avui commemora els 25 anys de Tarragona Ràdio, realitzant un viatge entre el passat i el present de la ciutat. La narració se centra en dos eixos principals: l'obertura de la carpa provisional del Mercat Central a la Plaça Corsini i l'evolució de l'emissora des dels seus inicis com a Ràdio Fòrum. El Mercat Central a la Plaça Corsini Es recullen les primeres impressions del trasllat dels venedors a la nova carpa a causa de les obres de reforma de l'edifici històric: • Infraestructura: Una carpa ignífuga amb un cost superior als 3 milions d'euros, destacada per la seva lluminositat i neteja. • Experiència del client: Els usuaris valoren positivament l'amplitud i el sistema de colors (blau per al peix, vermell per a la carn, verd per a la verdura) per orientar-se. • Incidències: S'informa d'una avaria en una canonada per una excavadora a prop del mercat que, afortunadament, no va tallar el subministrament a la instal·lació. L'era de Ràdio Fòrum amb Montse Palau L'entrevista amb Montse Palau, col·laboradora històrica, repassa l'evolució del mitjà: • Inicis (1986): Palau recorda l'etapa de formació mitjançant convenis amb l'INEM i l'Ajuntament, on va començar en la secció d'informatius basant-se en les notícies de la premsa diària. • Creativitat: Ella va ser l'autora de l'eslògan publicitari guanyador per a la ciutat de Tarragona en aquella època. • Retorn i Maduresa: El seu retorn deu anys més tard va coincidir amb una ràdio més professionalitzada a la Rambla Nova, on va participar en programes de crònica social. "La ràdio per a mi va ser com una família; el millor és que després de 25 anys encara mantenim l'amistat." Recull Musical de 1986 La secció final, conduïda per Joan Maria Bertran, punxa els èxits que marcaven l'època a l'emissora: • Bruce Springsteen amb "Janey, Don't You Lose Heart". • Madonna i el seu clàssic "Papa Don't Preach". • Gabinete Caligari amb l'emblemàtic "El calor del amor en un bar".
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
59'
Projecte Educatiu i Ràdio Escolar a Sant Salvador
Educació i Ràdio al Barri de Sant Salvador Aquest episodi de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari de l'emissora i posa el focus en una iniciativa educativa singular de l'any 2007: el programa setmanal realitzat pels centres educatius del barri de Sant Salvador. Aquest projecte s'emmarca dins dels Plans d'Entorn, una col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya per enfortir el lligam entre les escoles i la comunitat local. Objectius del Pla d'Entorn L'Albert Pallarès, coordinador del Pla, explica que la finalitat principal és que la societat en el seu conjunt es faci responsable de l'educació, no només els centres. Els punts clau del pla inclouen: • Coordinació institucional: Unió d'esforços entre l'Ajuntament i el Departament d'Educació. • Vincle amb el barri: Connectar l'activitat escolar amb la vida dels veïns i entitats. • Inclusió i catalanització: Facilitar l'acollida dels alumnes nouvinguts en un barri amb una diversitat cultural significativa. El programa: "Obrim una finestra al món" La ràdio s'utilitza com una eina pedagògica potent. Els professors Josep Maria Calvet (Institut Sant Salvador) i Maria Antònia Casador (CEIP Sant Salvador) detallen com s'organitza aquesta experiència: • Millora de l'expressió oral: S'utilitza el català com a llengua vehicular per fer-la atractiva més enllà de les aules. • Participació democràtica: Tot i que només una representació d'alumnes va als estudis, tota la classe participa en la redacció de guions, contes i investigació de temes. • Temàtiques diverses: El primer programa tracta sobre Mèxic, incloent entrevistes a veïns del barri d'origen mexicà per apropar realitats llunyanes. "El món de la ràdio és un món màgic i desconegut que ajuda a la catalanització i a practicar l'expressió oral dels nostres joves." Impacte en l'alumnat Els docents destaquen que la ràdio genera una gran expectativa i motivació. Tot i els nervis inicials davant del micròfon, l'experiència permet als nens i adolescents trencar barreres, treballar la convivència i sentir-se protagonistes del seu entorn.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h
25 anys de Tarragona Ràdio: Història, l'IES Campclar i música del 86
Commemoració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio L'episodi d'avui s'emmarca en la celebració dels 25 anys de l'emissora, fent un repàs a la història de la ciutat i de la ràdio a través dels seus protagonistes. Es destaca la data del 17 de febrer de 1986 com l'inici oficial de Ràdio Fòrum (actual Tarragona Ràdio). L'IES Campclar: Un quart de segle de lluita educativa La primera part del programa compta amb la presència de Marc Suanes, historiador, i Jordi Tiñena, professor i escriptor, per parlar del llibre sobre els 25 anys de l'IES Campclar. Punts clau de la història de l'institut: • Orígens obrers: El centre va néixer l'any 1981 en uns barris de Ponent que mancaven de serveis bàsics, sent un motor de dignificació per a la comunitat. • Esperit reivindicatiu: Es recorda com la comunitat educativa va haver de lluitar per qüestions fonamentals com la recepció de l'edifici (en terra de ningú entre l'Estat i la Generalitat) o la falta de calefacció, protagonitzant vagues amb mantes. • El català com a eina de cohesió: Jordi Tiñena destaca que la implantació del català va ser una qüestió de justícia social per garantir la igualtat d'oportunitats als alumnes de famílies castellanoparlants. • Trajectòria cultural: L'institut s'ha caracteritzat per una activitat constant amb orquestres, teatre i setmanes culturals. Lluís Marsal: Una vida dedicada a les ones El programa entrevista Lluís Marsal, el col·laborador més veterà de l'emissora, que ja voltava pels estudis abans de la inauguració oficial. Evolució radiofònica: • Inicis accidentats: Va començar en els informatius per falta d'espai en els programes musicals, malgrat no tenir experiència prèvia. • Programes emblemàtics: Es repassen espais com el Música a l'abast (que va durar 10 temporades), el Bacallà a la llauna (dedicat al pop-rock català) i el programa casteller Toc de castell. • La transformació tècnica: Marsal recorda l'època de les cintes de cassette i els discs de vinil, on tot es portava de casa per passió a la ràdio. 25 anys de música: El 1986 El programa tanca amb la secció de Joan Maria Bertran, recuperant els èxits internacionals del moment de la fundació de la ràdio: • Whitney Houston amb el tema Greatest Love of All. • El grup Bangles i la seva rítmica cançó Walk Like an Egyptian.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
59'
Patrimoni a la Casa Canals i l'Humor a la Ràdio
Un viatge pel patrimoni i la comunicació Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, emès originalment l'octubre de 2006, ens convida a una doble exploració: la riquesa arquitectònica de la Casa Canals i el paper fonamental de l'humor en els mitjans de comunicació. Visita a la Casa Canals Acompanyats per Jordi Rovira, visitem una de les cases nobles més imponents de Tarragona, reoberta l'any 2006 després d'una restauració profunda. Durant el recorregut destaquen: • El saló principal, d'estil imperi i decoració francesa, que es conserva gairebé idèntic al segle XIX. • El saló blau, caracteritzat pel seu paviment fabricat a València i una conservació impecable del seu mobiliari original. • El jardí noble, situat a la planta principal, on destaca un eucaliptus monumental i fonts històriques restaurades. Comunica 06: La ràdio que fa riure Marta Montagut, professora de la URV, presenta les jornades dedicades a l'humor radiofònic. Es discuteix com l'humor s'ha convertit en una eina per entendre l'actualitat política i social. "Molta gent t'ho diu: escoltant un programa d'humor m'assabento més de l'actualitat política que no pas amb un informatiu." Els punts clau de les jornades inclouen: • L'anàlisi de programes com Minoria Absoluta i els morning shows. • La fina línia entre la llibertat d'expressió i el respecte. • La presència de professionals de primer nivell com Toni Clapés, Manel Fuentes, Oriol Grau i Carles Capdevila. 25 anys de música El programa tanca amb un espai conduït per Joan Maria Bertran, recordant èxits de l'any 1986, incloent el mític Rock Me Amadeus de Falco.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h
La Rambla Nova de Tarragona: 150 anys d'història i evolució
Història i Creixement de la Rambla Nova L'episodi realitza un profund viatge històric pel principal passeig de Tarragona, des de la seva gènesi a mitjans del segle XIX fins a la culminació del seu darrer tram el 2006. • L'enderroc de la muralla de Sant Joan (1854): Marca l'inici del projecte que pretenia unir la Part Alta amb el barri de la Marina. • Evolució urbanística: Es destaca com el passeig ha passat de ser una esplanada a un eix vertebrador que connecta el balcó del Mediterrani amb el riu Francolí. • Edificis i Monuments: La Rambla ha estat l'escenari d'edificis nobles catalogats i de monuments emblemàtics que sovint han generat polèmica, com els Herois de 1811 o la recent Torre dels Vents. L'Acte Inaugural del 2006 Es recorda el moment històric del 12 de febrer de 2006, quan es va donar per finalitzat el projecte que tancava el passeig fins a la plaça de les Corts Catalanes. "Hem de fer un homenatge a les persones que fa cent anys van creure en aquest projecte i van pensar que Tarragona podria tenir aquest eix vertebrador." — Joan Miquel Nadal La Rambla en Format Digital: El CD del Museu d'Història Maite Martorell, tècnica del Museu d'Història de Tarragona, presenta el CD interactiu La Rambla 1854-2006 del mar al riu. • Contingut ric: Inclou més de 200 imatges d'arxiu i 25 projectes urbanístics, alguns dels quals mai es van arribar a realitzar. • Visió històrica: No només analitza l'arquitectura, sinó també el context polític i social de cada època. • Accessibilitat: Un recurs gratuït per apropar la història local als ciutadans a través de les tecnologies digitals. 25 Anys de Tarragona Ràdio L'emissora celebra el seu aniversari recuperant moments del seu arxiu sonor, combinant la història local amb èxits musicals de l'any del seu naixement, el 1986.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 1min
25 anys de ràdio: Memòria de la Guerra Civil i Ràdio Fòrum
Commemoració de la Guerra Civil i Història de la Ràdio Local Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio celebra el seu 25è aniversari mitjançant un viatge per la memòria històrica de la ciutat i els orígens de la pròpia emissora. El contingut es divideix en dues grans temàtiques: el desenllaç de la Guerra Civil a Tarragona el 1939 i l'evolució de la ràdio municipal des de 1986. Els 70 anys del final de la Guerra Civil a Tarragona L'espai recull la darrera part de l'especial Només en fa 70, centrant-se en l'ocupació de la ciutat per les tropes franquistes el 15 de gener de 1939. • Cicle de conferències al CaixaFòrum: Helena de Diego desgrana el programa Biografies històriques, que analitza personatges clau com Hitler, Stalin i Winston Churchill per entendre el context europeu de l'època. • L'exposició de Robert Capa: Carles Carol detalla les fotografies inèdites que el famós fotoperiodista va realitzar durant la caiguda de Tarragona. L'exposició destaca la recerca geogràfica per localitzar exactament on es van fer les fotos (com la Rambla Nova o el carrer Ramon i Cajal) i l'explicació de l'èxode de refugiats cap al nord. Els orígens de Ràdio Fòrum El programa entrevista a Joaquim Fernández Moya, un dels pioners de l'emissora quan encara s'anomenava Ràdio Fòrum l'any 1986. • Inicis i col·laboració: Es recorda l'etapa amateur on els col·laboradors portaven els seus propis discos (LPs) de casa en bosses de plàstic. • Evolució tecnològica: Els convidats reflexionen sobre el canvi abismal entre la ràdio analògica dels 80 i la digitalització actual (internet, TDT i ordinadors). Especial Musical: L'any 1985 Com a tancament, es repassen els èxits musicals que sonaven just abans del naixement de l'emissora, incloent-hi: • Opus: Life is life • Tears for Fears: Everybody Wants to Rule the World
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h
70 anys del final de la Guerra Civil a Tarragona
Memòria Històrica i Commemoració a Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora el 70è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 15 de gener de 1939. A través de testimonis d'historiadors i representants institucionals, es reconstrueix el passat bèl·lic per educar les noves generacions. L'ocupació de la ciutat i el patiment civil L'historiador Jordi Piqué detalla com la ciutat va ser ocupada per dos fronts principals el gener de 1939: • L'entrada pel pont del Francolí des de Cambrils pel cos d'exèrcit marroquí. • L'entrada de la quinta divisió de Navarra per l'Avinguda Catalunya, arribant a l'Ajuntament a les 15:00 h. Es descriu una Tarragona exhausta i paralitzada, que havia patit més de 150 atacs aeris i gairebé 4.000 bombes. La població supervivent estava formada majoritàriament per dones, nens i gent gran, ja que els homes estaven mobilitzats al front republicà. El valor de la memòria i els actes commemoratius Sota el lema "Només en fa 70", l'Ajuntament de Tarragona i el Memorial Democràtic han organitzat un cicle d'activitats que inclou: • Museïtzació i obertura de refugis antiaeris per fer sentir a la ciutadania l'angoixa dels bombardejos. • Un congrés acadèmic sobre el paper de l'Església durant la guerra. • Projeccions de documentals com La Batalla de la Memòria de Màrius Pons. "Si torna a haver-hi una altra guerra, jo em posaré sota la primera bomba que caigui; no estic disposada a passar pel que vaig passar." Aquesta cita, compartida per Rosa Rossell, reflecteix l'horror viscut pels tarragonins i la urgència de mantenir viva la memòria democràtica per evitar que la història es repeteixi. Documentació i literatura de guerra Es destaca la figura de Lluís de Salvador, periodista que va relatar el dia a dia dels bombardejos, i la tasca de l'hemeroteca municipal per preservar aquests textos en llibres com Tarragona sota les bombes.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h
25 anys de ràdio: Memòria viva de Tarragona Ràdio
Retrocés a la Història de l'Emissora Aquest episodi especial celebra l'aniversari de Tarragona Ràdio, realitzant un viatge emocional i documental a través dels seus 25 anys d'història. El programa actua com un exercici de memòria col·lectiva sobre l'evolució de la ràdio local i els seus protagonistes. Protagonistes i Testimonis El contingut es vertebra a través de converses i records de figures clau per a la institució i la ciutat: • Pere Godell: Es recupera l'entrevista al polifacètic músic i compositor, reconegut amb la Medalla President Macià al mèrit del treball. Es destaca la seva participació a la Lleva del Biberó. • Rosa Gutiérrez: Una de les veus pioneres que va viure l'inici de les emissions l'any 1986. El seu testimoni és clau per entendre els orígens a la plaça del Rubellat sota el nom de Ràdio Fòrum. Seccions Culturals i Musicals L'episodi no només se centra en la història radiofònica, sinó que també explora el context cultural de l'època: • Maria Bertran: S'encarrega de la secció musical, posant el focus en els èxits de l'any 1985. • Banda Sonora: L'inici del programa ve marcat per la música de Starship i el seu famós tema "Nothing's gonna stop us now". "Un repàs a la memòria d'aquesta casa que ens porta per diferents llocs i que espero que sigui del teu agrat."
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 12min
Dimissió de Josep Maria Andreu al Nàstic de Tarragona
Context de la Notícia L'episodi se centra en el gener de 2007, un moment històric per al Gimnàstic de Tarragona. Es repassa la notícia de la dimissió irrevocable de Josep Maria Andreu com a president del Consell d'Administració de la Societat Anònima Esportiva (SAE). Reaccions Escolades Diversos protagonistes de l'entorn grana expressen el seu parer sobre la sortida del president: • Agustí Mallol (Federació de Penyes): Proposa un gran homenatge popular i expressa el seu dolor per la fi d'una "època daurada". • Quico Ramírez (Staff tècnic): Defineix Andreu com una persona accessible i el millor president de la seva trajectòria. • Josep Sicart (Director esportiu): Reconeix que la notícia era un rumor latent i destaca que Andreu va portar el club de Segona B a Primera Divisió. La Roda de Premsa de Dimissió Josep Maria Andreu explica els motius de la seva decisió, assenyalant directament les declaracions de l'aleshores alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal. "No puc ni vull continuar com a president... per responsabilitat, per honestitat i per principis." Punts Clau de la Intervenció • Crítica a la política: Andreu considera les paraules de l'alcalde com a "desafortunades" i una falta de sensibilitat cap al club en un moment on es qüestionava la gestió del Consell. • Gestió Esportiva i Econòmica: Defensa que l'equip a Primera Divisió és un premi i no un fracàs. Subratlla la situació financera sanejada de l'entitat. • El futur estadi: Malgrat deixar la presidència de la SAE, Andreu manifesta la seva voluntat de continuar vinculat al projecte del nou estadi i la ciutat esportiva. Torn de Preguntes i Polèmica Durant la roda de premsa, es discuteixen qüestions com la intromissió política en l'esport, el model de futbol professional que penalitza els equips humils que pugen de categoria i la transició de poders cap a Raül Font.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h
25 anys de ràdio: Medicina, Universitat i Memòria
Memòria Històrica de Tarragona Ràdio L'episodi celebra el camí de l'emissora des de la seva fundació com a Ràdio Fòrum l'any 1986. Al llarg del programa, es repassen moments clau de la història local i es dóna veu a protagonistes de la societat tarragonina que han excel·lit en els seus àmbits. Entrevista amb el Dr. Lluís Dalclos El prestigiós cardiòleg i oncòleg, nou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, comparteix la seva trajectòria professional a l'estranger. Trajectòria i Visió Mèdica • Vocació i orígens: Tot i venir d'una família de metges, la seva passió inicial era l'enginyeria naval a causa del seu vincle amb el mar de Tarragona. • Especialització: Davant la falta d'oportunitats a l'Espanya dels anys 50, es va formar a Anglaterra i posteriorment va desenvolupar la seva carrera als Estats Units (Texas). • Avenços en Oncologia: Destaca la millora radical en la supervivència del càncer gràcies a la radioteràpia moderna i la importància de l'educació sanitària des de la infància. "Les malalties no s'han d'amagar, s'han d'explicar per poder lluitar contra elles." El trasllat de la Facultat de Lletres de la URV Jordi Blay, professor de la Universitat Rovira i Virgili, detalla el canvi de seu de l'edifici de la Plaça Imperial Tarraco cap a l'Avinguda Catalunya. • L'emoció del canvi: El trasllat tanca una etapa en un edifici que ha estat testimoni de la Transició i de la vida universitària des del 1971. • Repte logístic: La dificultat de moure milers de llibres i documents acumulats durant dècades. • Actes de comiat: Es destaca la celebració d'una "última lliçó" simbòlica i la recollida de fotografies i anècdotes per part dels exalumnes. Secció Musical: El Record de 1985 El programa tanca amb un espai dedicat a la música que sonava durant els primers anys de l'emissora, centrant-se en l'any 1985 i destacant èxits internacionals com els de Madonna.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
57'
25 anys de ràdio: Arqueologia clàssica i idiomes a Tarragona
Patrimoni Arqueològic i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) L'episodi comença amb una entrevista a la professora Isabel Rodà, qui el 2007 assumia la direcció de l'ICAC. La conversa se centra en la necessitat d'apropar el ric patrimoni de Tarraco a la ciutadania perquè no es vegi com un simple decorat, sinó com un teixit viu de la societat actual. Gestió i preservació del patrimoni • La importància de la prevenció arqueològica en les obres urbanístiques del segle XXI. • El concepte de valor afegit: com els comerços i restaurants poden integrar restes romanes (com les voltes del circ) per guanyar prestigi. • La continuïtat històrica: reflexions sobre la gestió de l'aigua i la cultura del vi des de l'època romana fins avui. "Les pedres no són una cosa que ens impedeix el progrés... s'han de saber integrar a la nostra societat actual." 20è Aniversari de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tarragona La segona part del programa commemora els vint anys de l'EOI amb la seva directora, Yolanda Scott. Es repassa l'evolució del centre des d'uns inicis precaris fins a convertir-se en un referent amb més de de 3.000 alumnes. Reptes i anècdotes de l'EOI • La històrica falta d'un edifici propi (la situació de homeless acadèmica) i les reivindicacions per l'ús de la Chartreuse. • L'adaptació a la Llei Orgànica d'Educació (LOE) i els nous requisits d'edat per matricular-se. • La riquesa de la multiculturalitat a les aules, on conviuen alumnes de diverses nacionalitats amb l'objectiu comú d'aprendre llengües com l'àrab, el rus o l'alemany. Secció Musical: Èxits del 1984 Per tancar el programa, es recuperen cançons que sonaven a Ràdio Fòrum fa 25 anys (el 1984), destacant la influència de grups nacionals com Siniestro Total.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
59'
25 Anys de Tarragona Ràdio: Homenatge als Oients
Tancament del programa especial 25 anys L'episodi d'avui marca la fi del programa dedicat a commemorar els 25 anys d'història de Tarragona Ràdio, que es va iniciar el passat 11 de gener de 2011. En aquesta emissió especial, el protagonisme recau absolutament en els oients històrics que han acompanyat l'emissora des de la seva fundació. Testimonis i vivències dels oients Diversos col·laboradors i oients fidels han compartit les seves memòries personals sobre l'emissora: • Imma Llaveria: Oient des del 1986 que ara ha fet el salt a la ràdio local i col·labora en programes sobre videojocs i la PlayStation 3. • Maria Tudó: Recorda amb nostàlgia la primera trobada d'oients al pati de l'Ajuntament i com la ràdio va ajudar a reunir familiars que havien perdut el contacte. • Dora Rioja: Una de les concursants més actives, que recorda la precarietat i la il·lusió dels primers estudis a la plaça del Rubellat i al carrer de la Nau. • Mari Carme Belando: Destaca la funció de la ràdio com a companyia indispensable a la cuina i al cotxe per estar al dia de l'actualitat local i del Nàstic de Tarragona. 25 anys de música (1992) La segona part del programa ofereix un recorregut musical pel 1992, recopilant èxits que van marcar l'època: • Temes de Sergio Dalma, OBK, Eros Ramazzotti i Rosendo. • Un reconeixement especial al rock català amb Sopa de Cabra i Els Pets. Reflexions sobre la ràdio de proximitat Els participants han coincidit en el paper de l'emissora com a eina de cohesió social. "Llavors no hi havia xarxes socials, la ràdio era el nostre Facebook; trucàvem per quedar, per felicitar aniversaris i per sentir-nos a prop els uns dels altres." L'emissora es prepara per a una nova etapa amb la programació d'estiu que començarà la setmana vinent en horari de tarda.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h
25 anys de ràdio: La nevada de 2005 i Francisco Pasqual
La història de Tarragona a través de les ones En aquest episodi especial de 25 anys de ràdio, es realitza un viatge en el temps per recordar un dels fenòmens meteorològics més insòlits a la ciutat i per homenatjar els col·laboradors que van marcar els inicis de l'emissora. La gran nevada del 1 de març de 2005 Es recuperen les cròniques i connexions en directe del matí en què Tarragona es va despertar blanca. La secció inclou: • Crònica a peu de carrer: Josep Sunyer narra la situació als barris de Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador, on els nens gaudien de la neu i els veïns immortalitzaven el moment amb fotografies. • Gestió de l'emergència: Una entrevista històrica amb Santi Parés, director general d'emergències, qui explica l'activació del pla Neucat en fase d'emergència i les afectacions a les carreteres de l'Alt Camp i la Conca de Barberà. • Consells tècnics: Un mecànic local ofereix recomanacions sobre la conducció amb gel i el manteniment dels vehicles en condicions de fred extrem. "No cal que te'n vagis als Pirineus per fer-te fotos a la neu, ja te les fas aquí i aprofites el dia." L'època de Ràdio Fòrum amb Francisco Pasqual L'entrevista central de l'episodi és amb Francisco Pasqual, col·laborador clau des de l'any 1986. Es repassen els seus inicis a l'antiga seu de la part alta: Programes i estil musical • L'Arte del Ruido: El seu primer programa a la ràdio. • Rumores Blasphemous: Un espai compartit amb Anna Cardó dedicat a la New Wave, el Techno-Pop i la música britànica dels 80, amb grups com Depeche Mode. Anècdotes de la ràdio amateur • L'ús de la unitat mòbil compartida amb la brigada municipal, que consistia en un cotxe vell on s'instal·lava l'emissora. • El record de la broma dels Sants Innocents, on van fer creure a la ciutat que la cantant Sabrina visitava els estudis, provocant aglomeracions de gent a la porta.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 1min
25 anys de ràdio: Del ferrocarril a la memòria històrica
Commemoració del Ferrocarril Tarragona-Reus L'episodi dedica una part significativa als 150 anys de la línia ferroviària Tarragona-Reus, destacant la importància històrica d'aquest trajecte per a la connexió de la regió. Problemes logístics i celebracions • S'analitzen les dificultats per traslladar la locomotora La Vaporosa, una peça clau de l'exposició que finalment no ha pogut arribar per traves administratives. • Es detallen els actes alternatius, com els trens escolars al Museu del Ferrocarril de Vilanova i el viatge del Tren del Centenari amb passatgers vestits d'època. Evolució del transport • Es compara la durada del viatge original (30 minuts) amb l'actual (12 minuts). • Testimoni de Vicente, exmaquinista, sobre la transició del vapor a l'electricitat i la pèrdua del componente humà en favor de l'eficiència. Carme Casas i les Dones del 36 L'entrevista amb Carme Casas, representant de l'associació Dones del 36, posa el focus en el paper femení durant la República i la postguerra. Objectius de l'associació • L'associació s'autodissol a causa de l'edat avançada de les seves membres, però manté el llegat de fer visible la lluita de les dones que normalment quedava a l'ombra de la dels homes. • Es destaca la seva tasca de divulgació en instituts i universitats per transmetre la memòria històrica a les noves generacions. Reflexions sobre la Llei de la Memòria Històrica "Les ferides estan obertes ara perquè s'ha fet un mal treball marginant la recuperació de la memòria d'una banda." • Carme Casas critica la llei per no anul·lar completament els judicis militars del franquisme i denuncia el drama dels nens robats i les apropiacions de criatures durant la dictadura. El centenari de La Salle (SAIE) Es repassa l'aniversari dels 100 anys d'arribada dels germans de les escoles cristianes a Tarragona. • Josep Maria Prats, director del centre, explica la proposta que la Generalitat atorgui la Creu de Sant Jordi al col·legi. • Es defineix l'estil educatiu de la institució basat en l'humanisme cristià i la cultura de l'esforç. • Projectes de futur: Remodelació arquitectònica i adaptació del centre als reptes del segle XXI.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
56'
25 anys de Tarragona Ràdio: La Torre dels Vents i la Casa de la Festa
Commemoració del 25è Aniversari L'episodi celebra el quart de segle de Tarragona Ràdio, recordant els seus inicis com a Ràdio Fòrum l'any 1986. Es repassa l'evolució de l'emissora municipal, que va néixer amb pocs recursos però amb una gran il·lusió per part dels col·laboradors, fins a convertir-se en un referent de la comunicació local a la Part Alta i els barris de Tarragona. La Torre dels Vents: Un Nou Símbol Urbà Es detalla el procés de creació del monument situat a la plaça de les Corts Catalanes, a través d'una entrevista amb el seu dissenyador, Antoni Mas. Els punts clau de la discussió inclouen: • Orígens i Disseny: L'escultura va néixer d'una proposta durant l'exposició Curriculum l'any 2003. Té una alçada de 30 metres per garantir la seva visibilitat davant els grans edificis de la zona. • Simbolisme: L'obra vol representar la capacitat industrial de Tarragona, utilitzant materials i colors (gris mat) que recorden les estructures de les fàbriques del voltant. • Interacció amb el vent: El monument inclou peces mòbils i una llisca superior que marca la direcció del vent, a més de forats que li confereixen lleugeresa visual. • Canvi de nom: Inicialment anomenada L'encís bellugadís, va ser rebatejada com a Torre dels Vents per decisió de l'alcalde Joan Miquel Nadal per ser un nom més contundent i pràctic. "Un monument no serveix per a res material, sinó que té una representació espiritual o de caràcter de la gent del lloc." La Casa de la Festa: Patrimoni Viu Es presenta el projecte de la Casa de la Festa, un espai situat a la Via Augusta destinat a conservar i difondre el patrimoni festiu de la ciutat. Característiques del Projecte • Espai Dinàmic: No es concep com un museu estàtic, sinó com un centre viu per a les entitats del Seguici Popular. • Ubicació Estratègica: Situat en un antic concessionari de cotxes, a prop del recorregut tradicional de les festes de Santa Tecla. • Objectius: Facilitar el relleu generacional de la festa i oferir un punt de referència turístic i pedagògic durant tot l'any. Aspectes Tècnics i Gestió • L'arquitecte Rogelio Jiménez destaca la rehabilitació de l'edifici, que inclou una estructura diàfana i una façana de vidre. • El regidor Carles Sala explica que la gestió podria ser externa per garantir que l'espai estigui obert i actiu constantment, evitant la rigidesa de la gestió purament administrativa.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
29'
Biogàs, Purins i Repàs als Estats de la UE
L'Actualitat de la Unió Europea i la Tecnologia Sostenible L'episodi d'aquesta setmana de La Nau Espai Europa ens porta en un trajecte a través de la política, la geografia i la innovació aplicada al sector primari. El programa se centra especialment en el potencial del biogàs com a solució mediambiental per a les explotacions ramaderes i continua el seu repàs detallat pels països membres de la UE. Innovació: El Projecte GERONIMO 2 Biogàs La part central de l'episodi compta amb una entrevista a Oana Magna, directora d'Iris, una empresa d'enginyeria amb seu a Castelldefels que lidera el projecte europeu GERONIMO 2 Biogàs. Els punts clau discutits inclouen: • Conversió de residus: L'objectiu principal és transformar els purins (residus orgànics ramaders) en biogàs mitjançant la descomposició microbiològica en absència d'oxigen. • Beneficis ambientals: Reducció del 18% dels gasos d'efecte hivernacle generats pel sector agrícola, eliminació d'olors i producció d'abonament natural de qualitat. • Model d'èxit: Es pren com a referència Alemanya, que ja compta amb més de 6.000 plantes de biogàs que alimenten milions de llars. • Suport als ramaders: El projecte pretén acompanyar 72 granges europees (12 d'elles a Catalunya) en la creació de plans de negoci i la superació de barreres administratives i financeres. Viatge Geogràfic pels 27 estats membres El programa continua el seu perfil exhaustiu de diversos països, aportant dades sobre la seva entrada a la UE, sistema polític i economia: • Espanya (1986): Monarquia constitucional definida per la seva diversitat lingüística i cultural. • Estònia (2004): Estat bàltic amb una economia forta en tecnologia i una capital medieval (Tallinn) molt ben conservada. • Finlàndia (1995): Coneguda per la seva natura intacta i el seu lideratge mundial en telecomunicacions. • França: Membre fundador amb la superfície més gran d'Europa i un sistema republicà amb un president amb poders amplis. • Grècia (1981): Bressol de la democràcia i la civilització europea, on el turisme i la navegació són motors econòmics. • Hongria (2004): Estat d'Europa central amb una llengua (magiar) única i una capital formada per la unió de Buda i Pest. • Irlanda (1973): El conegut com a Tigre Cèltic que va passar de ser una societat agrària a un hub tecnològic. "Volem obrir el camí als grangers per convertir un problema mediambiental en una solució energètica."
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
30'
Municipalisme, crisis financeres i exploració de Mart
Exploració Espacial i Missions de la NASA L'episodi comença amb el seguiment de l'última missió del transbordador Endeavour, que va partir cap a l'Estació Espacial Internacional (EEI) el passat dilluns. Aquesta és la penúltima missió d'aquesta generació de naus especials. Equipament Científic i l'AMS-02 La nau transporta l'Espectròmetre Magnètic Alfa (AMS-02), un aparell clau per investigar l'origen de l'univers i la matèria fosca. L'experiment compta amb la participació de 16 països, incloent-hi Espanya a través del centre Ciemat. S'espera que les dades sobre partícules còsmiques obrin noves fronteres en el coneixement del Big Bang. Estructura Local i el Comitè de les Regions L'eix central del programa analitza el paper dels municipis a la Unió Europea, destacant que el 80% de les lleis estatals són transposicions de polítiques comunitàries. El Comitè de les Regions (CdR) És un òrgan consultiu que representa els interessos locals i regionals a Brussel·les. Compta amb 344 representants, on Espanya en té 21. Després del Tractat de Lisboa, el mandat dels seus membres ha passat de 4 a 5 anys. Reformes i Reduccions de Municipis a Europa En un context de crisi econòmica, diversos països han optat per fusionar ajuntaments per reduir despeses: * Grècia: Ha passat de 1.034 a 355 municipis per estalviar 1.100 milions d’euros. * Dinamarca i Suècia: Porten dècades reduint estructures locals; a Suècia la població mínima per municipi és de 5.000 habitants. * Catalunya i Espanya: Tot i tenir un gran nombre de municipis petits (334 a Catalunya tenen menys de 500 habitants), el debat sobre les fusions està paralitzat des de l'informe Roca de l'any 2000. Entrevista amb Alfons González El professor de Dret Comunitari de la URV, Alfons González, reflexiona sobre la necessitat de col·laboració entre municipis per crear àrees metropolitanes i optimitzar serveis com el transport. "Els polítics no s'atreveixen a fusionar municipis; prima el localisme dels petits regnes de taifes per sobre de l'eficiència econòmica." Actualitat Geopolítica i Econòmica L'IA de la nau, Karinae, descodifica les últimes notícies: * Crisis de deute: L'Eurogrup aprova el rescat de 78.000 milions d'euros per a Portugal. * Cas Strauss-Kahn: Discussió sobre la possible dimissió del director del FMI després de la seva detenció a Nova York. * Immigració: Tensió a l'illa de Lampedusa i pressió per revisar l'espai Schengen. Geologia a Mart Es comenten les imatges de la sonda Mars Express sobre les fosses d'Anili, esquerdes de 500 metres de profunditat que suggereixen activitat geològica o biològica activa a causa de la presència de metà.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
30'
Dia d'Europa: Orígens, Reptes Actuals i Futur de la Unió
La Declaració Schuman i el Naixement d’Europa L'episodi aprofundeix en el 9 de maig de 1950, data en què Robert Schuman va presentar la declaració que posaria les bases de la cooperació europea. En un context postbellic i sota l'amenaça d'una tercera guerra mundial, la proposta de posar en comú la producció de carbó i acer entre França i Alemanya va ser el mecanisme clau per garantir la pau. "Europa no es farà d'una vegada ni en una obra de conjunt, es farà gràcies a realitzacions concretes que creïn primer una solidaritat de fet." Valors i Identitat Comunitària Els interlocutors reflexionen sobre com la Unió Europea ha evolucionat de ser un acord econòmic a una unió de valors centrada en la democràcia, la solidaritat i el progrés social. S'emfatitza que la integració és un procés continu que respecta les identitats nacionals sota el principi d'actuar en comú quan és més eficient. Geopolítica i Exteriors: El Món Àrab i Bin Laden En l'entrevista amb Manel Camós, director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, s'analitzen temes d'actualitat global: • Revoltes àrabs: S'observen amb optimisme però amb humilitat, destacant el desig de democràcia d'aquests pobles i el paper humanitari d'Europa. • Mort d'Osama Bin Laden: Valorada com una fita en la lluita contra el terrorisme global, tot i que s'adverteix que l'amenaça persisteix. • Multilateralitat: L'aposta per un món multipolar amb nous actors com la Xina, l'Índia i el Brasil. Ampliacions i Reptes Econòmics Es detalla el procés d'adhesió de nous estats, mencionant països com Croàcia, Turquia o Islàndia. S'explica que entrar al "club" europeu requereix complir estrictament la legislació comunitària i els estàndards de drets humans. A nivell econòmic, s'informa sobre el rescat financer de Portugal de 78.000 milions d'euros i el debat sobre la reintroducció de controls temporals a l'espai Schengen per la crisi migratòria de Tunísia. Cultura i Actes a Tarragona Amb motiu de la celebració del Dia d'Europa, s'anuncien diverses activitats a la zona de Tarragona: • Cicle de cinema amb les pel·lícules guanyadores dels Premis Lux. • Concerts i programes d'aprenentatge permanent amb estudiants francesos en pràctiques. • Commemoració dels 25 anys d'Espanya a la Unió Europea.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
29'
La Nau Espai Europa: Un Recorregut per la Unió Europea
Exploració de la Unió Europea El programa La Nau Espai Europa realitza un viatge informatiu a través dels diferents estats membres de la Unió Europea, destacant la seva diversitat política, demogràfica i social. L'objectiu principal és apropar la realitat dels països veïns als oients per entendre millor la identitat comunitària. Alemanya i la seva Hegemonia Demogràfica Es destaca el paper fonamental d'Alemanya dins el conjunt europeu: • És el país amb la població més nombrosa de tota la Unió Europea. • Actua com un motor econòmic i polític clau per a l'estabilitat de la regió. L'Estructura Administrativa de Bèlgica El programa analitza la complexitat territorial de Bèlgica, que es defineix com un estat federal: • Està dividit en tres regions clarament diferenciades amb competències pròpies. • La seva capital, Brussel·les, no només és el centre del país sinó també el cor administratiu d'Europa. Democràcia a Bulgària Finalment, es fa una menció especial a les institucions búlgares: • S'analitza la funció de l'Assemblea Nacional Búlgara. • Es posa èmfasi en el sentiment de pertinença i orgull nacional que tenen els seus ciutadans envers el seu propi país dins el marc del projecte europeu. "Alemanya representa la veu més nombrosa en el cor de la nostra Unió, marcant el camí demogràfic del continent."
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
29'
Funcionament de la Unió Europea i Projectes Socials
Estructura Institucional de la Unió Europea L'episodi detalla com la Unió Europea (UE) funciona com una entitat única on els estats membres deleguen competències a institucions comunes per guanyar influència global. Es descriu el triangle institucional format per: • Comissió Europea: La branca executiva que proposa lleis i gestiona el dia a dia. • Parlament Europeu: Representant de la ciutadania, escollit directament cada cinc anys. • Consell de la Unió Europea: Representa els governs dels estats membres. També es distingeix clarament entre el Consell Europeu (caps d'estat) i el Consell de la UE (ministres), a més d'esmentar organismes clau com el Tribunal de Justícia, el Banc Central Europeu i el Defensor del Poble. Projecte Correspondències Ciutadanes Es presenta una iniciativa artística i social anomenada Correspondències Ciutadanes, que connecta barris de Tarragona, França i Romania. Els convidats, Jordi Collado i Nani Blasco, expliquen: • L'ús de l'art per generar debat social sobre la immigració i els models de barris. • La crítica al model de "guetització" i la necessitat de construir una identitat europea més enllà de les institucions. "Només la migració ens podrà ajudar a construir un model europeu social, més enllà de l'institucional." Actualitat i Debats Polítics El programa repassa notícies d'agenda europea, destacant: • El rescat financer de Portugal (estimat en 75.000 milions d'euros). • La postura de la UE davant el règim de Gaddafi a Líbia, rebutjant els seus fills com a interlocutors. • La polèmica per la doble seu del Parlament Europeu (Brussel·les i Estrasburg), que genera una despesa innecessària de 180 milions d'euros anuals. • Les proves de resistència (stress tests) a les centrals nuclears després de l'accident de Fukushima.