Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

241-264 de 2926

Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 1min
Entrevista a Oriol Grau al Col·legi Mare Nostrum
Retrobament amb l'actor Oriol Grau L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio ens porta un document històric de l'arxiu de l'emissora, gravat originalment el març de 2003. L'actor i director tarragoní Oriol Grau visita els alumnes de cinquè de primària del Col·legi Mare Nostrum per sotmetre's a una de les seves entrevistes més sinceres i directes. Trajectòria i Personatges Clau Durant la xerrada, Grau repassa els punts més destacats de la seva carrera artística, posant especial èmfasi en el seu vincle amb la cultura local i la televisió nacional: • El seu paper com a capellà al Ball de Dames i Vells de Tarragona, un espectacle satíric amb més de 500 anys d'història. • La seva tasca com a director de la reeixida sèrie de TV3 Plats Bruts, explicant-ne l'origen en una habitació de bar amb Joel Joan i Jordi Sànchez. • La creació del popular personatge Palomino, inspirat en el cantant de bars Bernardo. Reflexions sobre l'Ofici d'Actor Grau comparteix amb els nens la realitat de ser artista, allunyant-se de la visió superficial de la fama: "Aconseguir ser actor no té res a veure amb sortir per la tele; em va costar 15 anys de feina constant abans de guanyar-me la vida plenament." • Destaca la importància del treball en equip i la preparació física i vocal com a pilars de la professió. • Confessa la seva timidesa fora dels escenaris i com l'ús de personatges disfressats li permet mantenir un cert anonimat al carrer. • Critica el format de programes com Operación Triunfo, defensant que per a qualsevol ofici calen anys d'estudi i no només uns mesos de concurs. Records de l'Any 1990 La secció final del programa, conduïda per Joan Maria Bertran, fa un viatge musical a l'any 1990, recordant els èxits d'aquella època com els del grup català Sau amb el seu disc Quina nit.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
58'
Balanç del carnet per punts i literatura a Tarragona Ràdio
Punts clau de l'episodi Aquest episodi del programa 25 anys de ràdio, emès el 19 d'abril de 2011, combina l'anàlisi social amb la memòria literària de l'emissora. El contingut principal gira entorn de la valoració del carnet per punts un any després de la seva implantació i la presentació del llibre En sintonia, que recull relats d'autors locals inspirats en la ràdio. Taula rodona: El carnet per punts (Balanç 2007) Es recupera un debat del juliol de 2007 amb la participació d'experts del sector per analitzar l'impacte d'aquesta mesura: • Josep Lluís Aimat (Transportistes): Critica la falta de distinció entre el carnet privat i el professional. Argumenta que la pèrdua del carnet per una infracció en el lleure pot comportar l'acomiadament indirecte o la inutilitat laboral d'un conductor professional, perjudicant greument l'empresa. • Carles Tarragó (Autoescola): Admet que la mesura ha reduït la sinistralitat, però assenyala la vulnerabilitat dels professors d'autoescola, que poden perdre punts per errors de l'alumne durant les classes pràctiques. • Andreu Antolín (Aula Magna): Explica el funcionament dels cursos de recuperació de punts, destacant que el perfil majoritari és el de gent jove (18-30 anys) i que són formacions molt intensives de cap de setmana. "El carnet professional s'hauria de considerar un títol formatiu i no només un instrument privat." Literatura: El llibre 'En sintonia' Es presenta un monogràfic sobre el llibre commemoratiu dels 20 anys de Tarragona Ràdio, on diversos escriptors tarragonins parlen dels seus relats: Relats destacats • Àngel-Octavi Brunet: Presenta una aventura del detectiu Marc McIntosh que s'embolica en el món dels esports de ràdio. • Jordi Cervera: Fa un homenatge a la periodista Yolanda García a través d'una història amb tints de novel·la negra. • Olga Xirinacs: Aporta el personatge de Jaume Rius, que viu sota terra i es connecta al món exterior mitjançant la ràdio. • Magí Sunyer: Reflexiona sobre la ràdio com a eina de resistència i guerrilla informativa. Memòria Musical: L'any 1990 L'espai final conduït per Joan Maria Bertran repassa els èxits de fa dues dècades: • Tom's Diner de Suzanne Vega. • Sang en el fang de Sangtraït, representant del rock català. • Déjame entrar de Los Elegantes.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 1min
Els Pets al Col·legi Pràctiques i música del 1990
Retorn als Clàssics: Els Pets a l'Escola En aquest episodi especial del programa 25 anys de ràdio, retrobem una gravació històrica del 8 d'abril de 2003. Els protagonistes són el Lluís Gavaldà i el Joan Reig, membres del conegut grup de Constantí, Els Pets, que visiten el Col·legi Pràctiques de Tarragona per sotmetre's a les preguntes dels alumnes. Curiositats i Intimitats del Grup Durant la xerrada amb els nens i nenes, es discuteixen diversos aspectes de la seva carrera i vida personal: • L'origen del nom: Expliquen amb humor que el nom Els Pets va ser escollit de manera democràtica entre una llista on era l'opció que acumulava menys vots, convertint-se en una senya d'identitat escatològica i gamberra. • Cantar en català: Els artistes defensen que cantar en la seva llengua materna era el pas més natural i sincer, tot i que en els seus inicis el rock català no tenia les facilitats d'avui dia. • La gestió de la fama: Diferencien la seva fama, que veuen com una mostra de carinyo i proximitat, de la fama fabricada per programes de màrqueting com Operación Triunfo. "Triomfar no és important. És més important estar a gust amb tu mateix i tenir gent que t'estima." Records d'Infantesa i Gires • Amistat de tota la vida: El Joan i el Lluís recorden que són amics des del cotxet a Constantí, i que aquest lligam personal és el secret de la seva longevitat com a banda. • La duresa del camp: Comparant la vida del músic amb la de pagès, afirmen sense dubtes que la feina al camp és molt més dura i sovint poc agraïda econòmicament. Repàs Musical: L'any 1990 La segona part del programa tanca amb una mirada a la música d'ara fa unes dècades, coincidint amb el canvi d'any en la secció musical: • Es destaca la figura de Madonna amb el seu èxit Vogue. • Es clou l'episodi amb el grup català Sau i la cançó Foc al cos, inclosa en l'icònic disc Quina nit.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 1min
25 anys de ràdio: Aventures al Salto Ángel i records de Yolanda García
L'aventura amazònica de Toni Arbonès L'episodi recupera un reportatge del març de 2006 on l'escalador Toni Arbonès detallava el seu projecte per conquerir en lliure la paret del diable al Salto Ángel (Veneçuela). Aquesta paret, d'uns 1.100 metres de roca, és considerada una de les més difícils i desplomades del món. Dificultats de l'expedició • Entorn i logística: Un viatge complex que inclou vols interns, periple en canoa pel riu Churrún i convivència amb fauna perillosa com caimans i les serps mapenares. • Escalada vertical: La paret és tan desplomada que l'aigua del salt passa per darrere els escaladors. Requereix una gran quantitat d'aigua (2-3 litres per persona/dia) i dormir en hamaques rígides durant uns 15 dies. • Cura tècnica: La roca és de quercita, molt dura però amb arestes que poden tallar la corda si no es vigila el fregament. "És la paret més gran i desplomada del món... tard o d'hora t'hi has d'acostar per deixar la teva empremta." La trajectòria de Yolanda García a Tarragona Ràdio En la segona part del programa, s'entrevista Yolanda García, una de les veus més emblemàtiques de l'emissora durant una dècada (2000-2010). Records i anècdotes professionals • El salt professional: Yolanda explica com va deixar la Cadena SER després de 18 anys per sumar-se al projecte de Tarragona Ràdio, buscant fer més ràdio local i de carrer. • Patrullatges i coves: Es recorda el seu perfil de periodista tot terreny, baixant a la Cova Urbana de Tarragona, patrullant amb la policia o fent programes especials a la presó. • L'Aventura de la Vida: Un espai educatiu on els nens de la ciutat eren els protagonistes, destacant pel seu realisme i sentit comú. Moments còmics Es recuperen talls de veu d'atacs de riure incontrolables en antena amb companys com Teresa Ortega i Josep Sunyer, sovint provocats pel cansament de matinar (es llevava a les 4:45h) o per situacions surrealistes durant els simulacres de protecció civil.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 2min
Memòria de Tarragona: Petons i l'agermanament amb Pompeia
Relats d'Arxiu: Un viatge al 2006 Aquest episodi ens transporta a l'any 2006 a través de dos reportatges emblemàtics de l'arxiu de Tarragona Ràdio, celebrant els seus 25 anys d'emissió. El programa combina la crònica social local amb la història i el patrimoni internacional. La Segona Petonada Popular El 24 d'abril de 2006, just l'endemà de Sant Jordi, la Rambla de Tarragona va acollir un acte insòlit per promoure l'afecte i l'amor. • Es va llegir un manifest-menú ple de jocs de paraules gastronòmics sobre l'amor. • Els participants rebien una piruleta a canvi d'un petó a l'escenari. • Destaca la participació espontània d'infants, parelles de totes les edats i fins i tot petons de grup a tres bandes. • L'espectacle va comptar amb la música de Lax'n'Busto i el conte de l'Abel Ferrús sobre per què l'amor és cec. "Hem vingut a demostrar-nos l'amor amb abraçades i afecte. Que comenci la petonada!" Expedició a la Campania: L'agermanament amb Pompeia L'octubre de 2006, una delegació tarragonina encapçalada per l'alcalde Joan Miquel Nadal va viatjar a Itàlia per segellar els vincles entre dues ciutats unides pel seu passat romà. • Patrimoni de la Humanitat: Visites detallades a Oplontis, Herculano i el cràter del Vesuvi. • A Herculano, els expedicionaris van observar com el fang volcànic va segellar la ciutat, permetent una conservació excepcional de les estructures de fusta. • Nàpols i el Museu Arqueològic: Visita a la famosa sala prohibida amb símbols fàl·lics romans usats com a talismans de fertilitat. • L'acte oficial: L'agermanament es va signar a la Casa Comunal de Pompeia amb la presència d'autoritats italianes i el bisbe Carlo Liberati. 25 anys de música: 1989 La part final del programa recupera èxits del pop-rock català de l'any 1989, com la mítica cançó Nena de Lax'n'Busto, temes de Sau i l'èpica de Sangtraït.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 1min
Festival Dixieland: Santiago Auserón i Herbert Chris
El Festival Dixieland de Tarragona Aquest episodi de Tarragona Ràdio, emès el 2011 però centrat en records de l'any 2006, celebra el moviment musical del jazz i el dixie a la ciutat. El programa recupera entrevistes històriques amb figures clau que han passat pel festival. Santiago Auserón i la Big Band L'entrevista amb Santiago Auserón (Radio Futura, Juan Perro) destaca la seva col·laboració amb la Big Band del Taller de Músics de Barcelona. Durant la conversa, el músic reflexiona sobre: • El seu paper respecte al jazz: Aclareix que no es considera un crooner ni un cantant de jazz pur, sinó un artista que bascula entre gèneres. • La seva passió acadèmica: Revela que manté el seu interès per la filosofia, especialment en la percepció del so i la relació entre música i llenguatge. • El repertori del festival: Adaptacions de temes clàssics de Radio Futura (com "La negra flor" o "Annabel Lee") i Juan Perro sota els arranjaments d'Enric Palomar. Els Herbert Chris Rhythm Kings El programa també compta amb la presència als estudis de Herbert i Tom, membres d'aquesta formació internacional. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: • Música en directe: La interpretació de temes com "Tarragona Stump", una peça improvisada i composta exclusivament a la ràdio com a homenatge a la ciutat. • Debat sobre estils: La visió dels músics sobre les etiquetes de New Orleans versus estil Chicago, argumentant que les divisions són més una qüestió de crítica musical que de pràctica interpretativa. • Impressions de Tarragona: Una visió crítica però amable sobre l'arquitectura i el contrast entre la part antiga i les construccions modernes de la ciutat. Records de 1989 En el tram final, es fa un viatje musical a l'any 1989 amb èxits de l'època que van marcar la trajectòria de l'emissora, incloent-hi artistes com Gloria Estefan i el grup local Els Pets. "No sóc un cantant de jazz, ni ho pretenc; sóc un cantant de carrer de trajectòria rockera que estima el jazz."
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 1min
Especial 25 anys: Literatura i memòria a la presó de Tarragona
Memòria històrica: El cas de Georg Welzel L'episodi se centra en la investigació del periodista Raúl Riebenbauer sobre l'execució a garrot vil de Georg Welzel (conegut falsament com Heinz Chess) a la presó de Tarragona l'any 1974. La investigació de Riebenbauer • Després d'anys de recerca, Riebenbauer va publicar El silencio de Georg, un llibre que desemmascara la identitat real de l'executat, un ciutadà alemany que la dictadura va fer passar per un apàtrida polonès. • L'autor explica les dificultats per accedir als arxius militars i com el sistema judicial i polític ha intentat mantenir un silenci administratiu sobre aquests fets. Reflexions sobre la vida a la presó • Es discuteix la finitud de la línia que separa les persones de dins i de fora dels centres penitenciaris. • L'ús d'eufemismes com interns en lloc de presos per suavitzar la realitat de la privació de llibertat. Certamen literari de Sant Jordi La segona part del programa recull l'acte d'entrega de premis dels Jocs Florals celebrats dins del centre penitenciari. Guanyadors i obres • Juan Alfonso García: Guanyador en les categories de Carta d'amor i Narrativa. Les seves obres exploren el sentiment de frustració, l'anhel de llibertat i la metàfora del "jardiner trist". • Antoni García y Rossell: Premi de Poesia amb un sonet sobre la intensitat de les emocions. "Els somnis ningú els pot empresonar, i ni tan sols ho intenten." Secció musical: L'any 1989 El programa tanca recordant èxits musicals de fa 25 anys, destacant la cançó Palabras para Julia de Los Suaves (versió de Veneno) i l'energia de Sopa de Cabra amb Cardíaco y acabado.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h
Especial Presó de Tarragona: Voluntariat i Tallers
Una Mirada a la Vida dins del Centre Penitenciari Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, enregistrat originalment l'any 2006, ens submergeix en la realitat quotidiana dels interns i els professionals del centre. Al llarg del programa, es destaquen les activitats de reinserció, el valor emocional del voluntariat i la gestió del temps en captivitat. El Paper Vital del Voluntariat Manolita: Més de 20 Anys d'Acompanyament El programa compta amb el testimoni de la Manolita, una voluntària que des de fa més de dues dècades dedica la seva vida a ajudar els interns. • La seva tasca és bàsicament vocacional i humanitària. • Actua com a pont entre els reclusos i el sistema judicial (advocats, fiscals i jutges). • Posa èmfasi en la necessitat d'una doble reinserció: no només de l'intern cap a la societat, sinó de la mateixa societat per acceptar els qui surten. "L'amor ho cura tot... les persones atrapades en un hoyo saben agrair qualsevol llum que se'ls ofereixi." Activitats Formatives i Creatives Formació Digital i la Revista Punòmnia A l'aula d'informàtica, el David coordina un dels espais més demandats per la població reclusa: • Els interns aprenen des de zero o perfeccionen tècniques d'edició. • Es publica una revista digital que reflexa l'activitat interna. • L'accés a Internet està estrictament supervisat i limitat a finalitats formatives. La Biblioteca i la Lectura La Nelda, la bibliotecària, explica que els llibres més sol·licitats inclouen la premsa diària, revistes esportives, poesia i, curiosament, el Codi Penal. Tallers Productius i d'Oficis El CIRE i el Treball Remunerat Els tallers del CIRE permeten que els interns duguin a terme feines per a empreses externes a canvi d'un salari: • S'aprenen hàbits laborals i s'adquireix autonomia econòmica. • Es realitzen muntatges industrials com el de paelles o manipulació de plàstics. Ceràmica, Fusteria i Cuina • Ceràmica i Enquadernació: Són tallers molt valorats on es produeixen veritables obres d'art. • Esports i Fusteria: S'organitzen campionats i exposicions que milloren l'autoestima dels interns. • La Cuina: Considerada una de les millors de Catalunya, on es preparen diversos menús adaptats a necessitats dietètiques o religioses. Secció Musical: Recordant l'Any 1989 Com a tancament, es fa un repàs per la música que sonava l'any 1989, amb temes de: • Los Toreros Muertos • Seguridad Social • Lax'n'Busto
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 2min
Especial de Tarragona Ràdio: Vida a la Presó
Radiografia del Centre Penitenciari de Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ens apropa a la realitat quotidiana del del Centre Penitenciari de la ciutat, gravat l'abril de 2006. A través de converses amb el seu director, Francisco Romero, i diversos professionals de l'àmbit del tractament, s'explora com s'organitza aquesta "petita ciutat" que acull uns 380 interns. El Funcionament i l'Estructura L'organització de la presó es basa en dos pilars fonamentals: la seguretat interior i el tractament per a la reinserció. • Model radial: El centre segueix una estructura antiga (de 1951) on les cel·les es distribueixen com radis d'una bicicleta. • Rutina diària: La vida està pautada per horaris estrictes que combinen higiene, alimentació, formació i activitats lúdiques o esportives. • Evolució del perfil: En els darrers anys, el perfil de la població reclusa ha canviat cap a una major heterogeneïtat, amb un 35% d'interns estrangers. El Rol dels Professionals de Tractament L'objectiu principal del tractament és oferir eines i valors perquè els interns puguin viure en llibertat amb èxit. Els perfils destacats inclouen: • Juristes Criminòlegs: Assessoren legalment i elaboren pronòstics sobre la perillositat i la capacitat de reinserció. • Educadors: Actuen com el referent continu i guia de l'intern durant tota la seva estada. • Psicòlegs: Gestionen programes especialitzats en toxicomanies, delictes violents i violència domèstica. • Mestres: Ofereixen educació bàsica, alfabetització i preparació per a exàmens oficials (ESO, UNED), lluitant contra el fracàs escolar que afecta el 90% dels reclusos. Connexió amb l'Exterior i Reinserció "La comunicació de l'intern amb la societat i el contacte familiar és el que facilita la resocialització una vegada s'ha complert la condemna." Es detallen els tres tipus de comunicacions principals: 1. Comunicacions orals: A través de locutoris amb vidre. 2. Comunicacions familiars: En sales preparades per a un contacte més directe. 3. Comunicacions íntimes: Destinades a mantenir el vincle de parella estable. Finalment, es discuteix el paper de la secció oberta o tercer grau, on els interns que han evolucionat positivament poden sortir a treballar o fer activitats a l'exterior, mantenint la responsabilitat de tornar a dormir al centre.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
59'
El Nàstic a la Lliga de les Estrelles: Temporada 2006-2007
Crònica d'un Un Any Històric Aquest episodi especial de 25 anys de ràdio commemora el pas efímer però intens del Gimnàstic de Tarragona per la Primera Divisió espanyola durant la temporada 2006-2007, coneguda com la Lliga de les Estrelles. A través de les narracions originals de Tarragona Ràdio, es repassen els moments més vibrants, les crisis institucionals i les fites esportives d'aquell any. Inestabilitat a la Banqueta i la Directiva • El comiat de Luis César: Després d'un inici prometedor amb una victòria històrica a l'Estadi Olímpic Lluís Companys contra l'Espanyol, l'equip va entrar en una dinàmica negativa. La derrota contra el Mallorca va precipitar el cessament de l'home de l'ascens en una nit frenètica de reunions. • L'era Paco Flores: L'arribada del tècnic barceloní va portar un estil més pragmàtic i declaracions mediàtiques memorables, tot i que no va aconseguir salvar l'equip malgrat algunes victòries de prestigi. • Ball de presidents: El club va viure una situació excepcional amb tres presidents en una sola campanya: Josep Maria Andreu, Raül Font (interí) i Javier Salvador. Mercat de Fitxatges i Polèmiques • L'episodi detalla casos rocambolescos com el de Miguel Ángel Llera i el seu fitxatge frustrat pel Watford, o la marxa de referents com Abel Buades cap al Cadis. • Es recorda la incorporació de Tobias Grahn, el fitxatge més car de la història del club fins aleshores, marcat per les lesions i la dificultat d'adaptació. La "Bèstia Negra" de les Remuntades Un dels temes recurrents és la fragilitat defensiva en els minuts finals. El Nàstic va deixar escapar punts clau contra rivals com: • Racing de Santander: Empat in extremis al Nou Estadi i una golejada dolorosa al Sardinero. • Osasuna i Recreativo de Huelva: Partits on els grana dominaven però acabaven perdent per errades pròpies en el temps de descompte. "A vegades hem de dir que el futbol és molt injust. Havíem d'agafar aire i ens acaben de clavar el segon gol." Moments de Glòria als Grans Temples Malgrat el descens final, el podcast celebra les victòries que van fer vibrar l'afició: • La victòria per 0-2 a San Mamés amb gols de Portillo i Pinilla. • El triomf històric al Nou Estadi contra el Sevilla, que aleshores era el líder de la lliga i millor equip del món segons les estadístiques. • El contundent 4-0 contra l'Espanyol, un dels partits més complets de l'etapa a Primera.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 1min
25 anys de ràdio: Recepta electrònica i Rock Català
L'evolució de la salut i la cultura a Tarragona Aquest episodi especial de 25 anys de ràdio realitza un viatge en el temps per analitzar dues fites significatives per a la societat local: la modernització del sistema sanitari i l'explosió musical del rock en català. La revolució de la recepta electrònica (2006) L'entrevista amb Andreu Soriol, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona el 2006, detalla la implementació del sistema de recepta electrònica. Els punts clau discutits inclouen: • Seguretat i precisió: El sistema informàtic elimina els errors de transcripció i la interpretació errònia de la lletra del metge. • Gestió de pacients crònics: Permet als pacients obtenir medicació durant mesos sense haver de visitar el CAP exclusivament per gestions administratives. • Control del sobreconsum: El creuament de dades evita l'acumulació excessiva de medicaments a les llars i possibles intoxicacions per duplicitat de fàrmacs. • Confidencialitat: S'ha creat una "autopista paral·lela" d'informació per garantir que les dades mèdiques estiguin protegides i l'usuari pugui decidir quina farmàcia veu el seu historial. "Això és un projecte de país, una experiència única que vol reunir condicions de seguretat i fiabilitat total." L'alimentació i l'obesitat juvenil Soriol també destaca una campanya per promoure la dieta mediterrània entre els joves, alertant sobre l'augment de l'obesitat mòrbida i la importància de recuperar hàbits saludables com menjar amb calma i evitar els greixos saturats. L'era daurada del Rock Català: 'Bacallà a la Llauna' La segona part del programa compta amb l'Esther Àvila i el Lluís Marçal, protagonistes del mític programa musical de l'emissora. Es recorda l'any 1991 com un moment d'eclosió cultural: • Pioners a Tarragona: Van ser els primers a oferir una estructura professional de ràdio comercial dedicada exclusivament a la música en català. • Dels polisportius a l'èxit: Es comenten les condicions precàries dels inicis, on els camerinos eren els lavabos dels polisportius, fins a arribar a concerts multitudinaris com el del Palau Sant Jordi o les 12 hores de Rock a Reus. • Grups de referència: S'esmenten bandes com Whiskins, Sau, Sopa de Cabra, Bars i Tancat per Defunció. • El paper de les emissores municipals: La reivindicació de la ràdio local com el motor que va donar veu a grups que les grans xarxes nacionals ignoraven en un principi.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 1min
25 anys de ràdio: L'arribada de l'AVE i memòria històrica
L'arribada de l'Alta Velocitat a Tarragona L'episodi dedica una part central a recordar la inauguració del tren d'alta velocitat (AVE/TGV) el desembre de 2006. Es realitza una crònica detallada sobre l'estació del Camp de Tarragona i els primers viatges inaugurals cap a Madrid. Aspectes logístics i crítiques • Es discuteix la manca de senyalització adequada a les carreteres d'accés des de Reus i Tarragona. • S'analitzen les tarifes del pàrquing (fins a 14 euros per dia) i la dependència del vehicle privat. • Es detalla el preu dels bitllets, des dels 65 euros en classe turista fins als serveis de classe club. Connexions i transport públic Es fa ressò de la problemàtica del transport fins a l'estació, situada a la Secuita: • L'existència de quatre línies d'autobús sincronitzades, tot i que algunes zones com Torredembarra o Altafulla queden mal comunicades. • El conflicte del taxi entre l'ajuntament de la Secuita i la Generalitat per les llicències extraordinàries. Memòria històrica: L'atemptat d'Enpetrol El programa entrevista Jordi Bertran, qui va viure des de la ràdio l'atemptat d'ETA a la refineria d'Enpetrol l'any 1987. Es descriu el caos de la nit, la manca de telèfons mòbils (ús de cabines) i la reacció de la ciutat. "La imatge que et queda, més que l'explosió, és la flamarada i el resplandor que arribava a tot Tarragona." Trajectòria radiofònica i música Jordi Bertran repassa els seus inicis a Ràdio Fòrum (actual Tarragona Ràdio) l'any 1986: • Participació en l'equip musical amb el programa L'última lluna. • Evolució de la ràdio analògica (vinils i cassets) cap a la professionalització. • L'episodi tanca amb un repàs musical de l'any 1989 amb èxits de Paula Abdul, Hombres G i Els Pets.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
57'
L'impacte de l'AVE al Camp de Tarragona
L'arribada de l'alta velocitat al territori Aquest episodi de 25 anys de ràdio analitza la històrica inauguració de l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona l'any 2006. El programa recupera entrevistes clau per entendre les expectatives, les pors i els reptes logístics que va suposar aquesta infraestructura per als municipis de la zona. Negociacions i acords municipals Els alcaldes de La Secuita (Eudal Roca) i Perafort (Joan Martí Pla) expliquen els detalls del conveni signat amb Adif després de quatre anys de tenses negociacions. Els punts principals del pacte inclouen: • El subministrament d'aigua potable garantit durant tot l'any per a l'estació. • La gestió i el tractament de les aigües residuals i el seu aprofitament per al rec. • La creació de borses de treball locals per als serveis auxiliars de l'estació (neteja, aparcament, etc.). • Un protocol d'autoprotecció i seguretat, especialment rellevant per la proximitat de la indústria química. El problema dels accessos i el transport Els alcaldes es mostren molt crítics amb la manca de planificació de la mobilitat terrestre: • Denuncien que s'estrena una estació del segle XXI amb carreteres del segle XIX. • Hi ha una forta preocupació pel col·lapse de la Nacional 240 i la manca de llicències de taxi suficients (només 4 entre els dos pobles). • Es critica que moltes línies d'autobús són directes i no donen servei als pobles del voltant. "Comencem una estació del segle XXI amb els accessos del segle XIX." L'experiència de Lleida i el perfil del viatger El professor Jordi Martí, de la Universitat de Lleida, aporta una perspectiva comparada basada en l'experiència prèvia de la capital de la Terraferma: • El perfil d'usuari és majoritàriament una persona d'uns 40 anys que viatja per feina. • L'AVE substitueix principalment el cotxe particular fins que la línia a Madrid sigui totalment competitiva en temps (unes 3 hores). • S'emfatitza la importància de la intermodalitat (connexió cotxe-tren-bus) com a clau de l'èxit de qualsevol estació allunyada del nucli urbà. Bloc Musical de 1989 El programa tanca amb un record de la música que sonava l'any 1989, destacant temes com Eternal Flame de The Bangles i el rock català de Sopa de Cabra amb On ets?.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h
25 anys de ràdio: Homenatge a J.M. Mosté i llei antitabac
Homenatge a Josep Maria Mosté L'episodi comença amb un emotiu record a Josep Maria Mosté, qui fou regidor de l'Ajuntament de Tarragona i el primer president de l'empresa municipal de mitjans de comunicació. Es recupera una entrevista realitzada amb motiu del 25è aniversari de l'emissora on Mosté destaca: • La transició de Ràdio Fòrum a l'actual Tarragona Ràdio. • El valor de l'equip humà per sobre dels mitjans materials precaris dels inicis. • La importància de la unitat política per damunt dels colors partidistes en benefici de la ciutat. "Tarragona ha aconseguit que la gent no siguin rivals, però no pas enemics." Impacte de la Llei Antitabac (2006) El programa viatja en el temps fins al gener de 2006 per analitzar l'entrada en vigor de la llei antitabac. Mitjançant una unitat mòbil, es recullen diversos testimonis al carrer: • Hostaleria: Els propietaris de bars petits debaten sobre si permetre fumar o no, amb la por a la pèrdua de clientela com a principal preocupació. • Fumadors i no fumadors: Opinions contraposades entre aquells que se senten "perseguits" i els que celebren poder gaudir d'espais nets de fum i olors. • Farmàcies: S'observa un increment en la venda de mètodes per deixar l'hàbit, com parxes i xiclets de nicotina. Salut Pública i Prevenció Es realitza una entrevista a l'epidemiòloga Cinta Daufí, representant de la Coordinadora d'Activitats sobre Tabaquisme. Els punts clau de la conversa inclouen: • La presentació de la coordinadora (també anomenada Tasta o Coacta). • L'eficàcia de la llei en la reducció del nombre de fumadors a Catalunya. • L'explicació tècnica de la coximetria, prova que mesura el monòxid de carboni en sang. • La dada alarmant de les 732 morts anuals a la província de Tarragona vinculades directament al tabac. Secció Musical El tancament de l'episodi es dedica a repassar els èxits de l'any 1989, amb temes de grups emblemàtics com U2, Celtas Cortos i Sau.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 1min
25 anys de ràdio: Emergències 112, el programa Boira i èxits de 1989
Un repàs a la història de Tarragona Ràdio Aquest episodi de la sèrie commemorativa 25 anys de ràdio ofereix un contingut variat que combina el reportatge de servei públic, l'entreteniment especialitzat en misteris i un viatge musical en el temps. La gestió de les emergències: El 112 a Catalunya El programa inicia amb un reportatge detallat de Josep Sunyer emès originalment el 2006 sobre el funcionament del Centre d'Emergències de Catalunya (CECAT). Funcionament i tecnologia del CECAT • El centre gestiona unes 1.500 trucades diàries, de les quals malauradament només un 20% són reals. • Disposa de tecnologia punta per a la geolocalització de trucades des de telèfons fixos i mòbils. • Coordina diversos plans d'actuació com el PENTA o el PLASEQTA (per al sector químic). • Utilitza el Video Wall per monitoritzar càmeres en directe de polígons petroquímics i autopistes. Problemes i civisme "L'eficàcia del centre augmentaria considerablement si deixéssim de rebre bromes o equivocacions que bloquegen el sistema." Es destaca la importància de diferenciar el 112 (emergències) del 012 (informació) per evitar col·lapsar els recursos vitals. L'època del misteri amb el programa "Boira" La segona part de l'episodi compta amb l'entrevista a Àlex García, director i presentador de l'emblemàtic programa Boira, que va marcar les nits de la ràdio local durant sis anys. • Història i trajectòria: El programa va començar l'any 2003 i es va convertir en un referent local i nacional, guanyant el premi al millor programa de ràdio local d'Espanya. • Contingut i producció: Una barreja d'enigmes, investigacions paranormals en directe i seccions d'espiritualitat o psicologia. • L'evolució cap a internet: Va ser pioner en l'ús del podcast a Tarragona, fet que li va donar una dimensió universal amb oients a l'Amèrica Llatina. Memòria Musical: L'any 1989 Finalment, el programa tanca amb l'espai de Joa Maria Bertran, repassant els èxits musicals que sonaven el 1989: Simply Red - If You Don't Know Me by Now Duncan Dhu - Rozando la eternidad Els Pets - Ella m'estima
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
59'
25 anys de ràdio: República i records de Ràdio Fòrum
Un viatge per la història i la memòria radiofònica Aquest episodi commemora els 25 anys de Tarragona Ràdio amb un doble vessant: la recuperació de la memòria històrica de la ciutat i les vivències personals dels primers col·laboradors de l'emissora. La Segona República a Tarragona (75è Aniversari) L'historiador Jordi Piqué detalla el programa d'actes per commemorar la proclamació de la República: • Es presenten més de 23 actes, incloent-hi exposicions, conferències i visites guiades per la Tarragona republicana. • Es destaca la col·locació de l'escultura "Herois de 1811" (els Despullats) a la Rambla Nova durant l'any 1931, superant la censura moral de l'època. • La República es defineix com una revolució urbana i modernitzadora, protagonitzada per classes mitjanes i professionals liberals. • Es discuteixen projectes clau com la recuperació del patrimoni arqueològic i l'objectiu de l'escolarització total. Els inicis de Ràdio Fòrum: L'època del casset Fernando Julián, un dels primers col·laboradors l'any 1986, recorda la precarietat i la il·lusió dels inicis: • Programes mítics: El refugi atòmic i Vida salvatge dels animals de carretera, aquest darrer centrat en concerts en directe. • Dificultats tècniques: La gravació de concerts amb cassets que sovint s'embrutaven, provocant situacions compromeses en antena. • Cercadors de vinils: La logística de viatjar setmanalment a Barcelona per visitar discogràfiques i aconseguir les darreres novetats promocionals. "Ho fèiem amb moltíssima il·lusió, tot i que teníem l'justet justet de tecnologia i havíem de reciclar cintes contínuament." Evolució Musical L'espai final de Joan Maria Bertran ens transporta als èxits del 1989, una època marcada pels maxmixos i els remixos que dominaven les pistes de ball i les ones radiofòniques a finals dels 80.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
58'
Josep Maria Terrassa: Vida i llegat d'un home de ràdio
Homenatge a la figura de Josep Maria Terrassa Aquest episodi especial commemora els 25 anys de Tarragona Ràdio amb una taula rodona enregistrada originalment el 1997. El programa ret homenatge a Josep Maria Terrassa, una icona de la radiodifusió tarragonina, conegut especialment pel seu personatge Maginet. La ràdio com a motor social i benèfic Durant la tertúlia, amics i col·laboradors recorden com la ràdio d'aquella època funcionava com una autèntica família i una de les primeres plataformes de solidaritat ciutadana: • Es destaca la creació del Club Maginet i les penyes benèfiques. • Es recorden les campanyes per recollir medicaments com la penicilina i joguines per a nens hospitalitzats. • La capacitat de mobilització de Terrassa va aconseguir omplir la Plaça de Toros de Tarragona el 1958 per celebrar els seus 25 anys de professió. Caràcter i professionalitat Els ponents defineixen Terrassa no només com un periodista, sinó com un radiofonista vocacional. • Es lloa la seva faceta de narrador d'anècdotes, amb una gràcia i capacitat oratòria singulars. • Es menciona la seva estreta relació amb Torredembarra, localitat de la qual va ser nomenat fill adoptiu. • Es revela la relació amb el seu guionista i amic, Joan Juncosa, amb qui compartia una gran afinitat creativa. "Josep Maria Terrassa era la veu i era el cor... però jo crec que era el cervell del Maginet." Secció Musical: Recordant l'any 1989 Cap al final de l'episodi, el programa viatja a l'any 1989 a través de la música de: • Sau: Només ho faig per tu • Richard Marx: Right Here Waiting • Els Pets: Vespre
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
56'
Homenatge a Josep Maria Terrassa i el Maginet Pelacanyes
Recordant la figura de Josep Maria Terrassa Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ret homenatge a Josep Maria Terrassa, un dels radiofonistes més emblemàtics de la ciutat, coincidint amb el 15è aniversari de la seva mort (1996). Terrassa no només va ser un pioner del mitjà, sinó també el creador del popular personatge Maginet Pelacanyes. El Maginet Pelacanyes i la ràdio benèfica El programa recupera fragments històrics de les intervencions del Maginet, un nen de set anys imaginari que va captivar l'audiència durant 50 anys. Entre els aspectes destacats trobem: • La seva tasca de solidaritat, recaptant milions de pessetes per a institucions i persones necessitades. • La seva emblemàtica filosofia: > "Demanar sense molestar, perdonar sense ofendre." • Fragments musicals i humorístics, com el famós "Examen de Maginet" i la lliçó de multiplicar del "Siete por siete". Història de la ràdio a Tarragona S'inclou una entrevista realitzada l'any 1995 on Terrassa recorda el naixement de Ràdio Tarragona (EAJ-33) el 20 d'agost de 1933: Els inicis precaris • La primera emissora va ser impulsada per l'Associació de la Premsa. • Terrassa va guanyar un concurs entre 17 aspirants per ser el primer locutor amb només 20 anys. • Les emissions es feien amb bateries de cotxe i els oients usaven ràdios de galena. Evolució del mitjà Terrassa reflexiona sobre la velocitat de la ràdio respecte a la televisió i la premsa, afirmant que és l'únic mitjà que manté la primícia i la proximitat amb l'oient. Faceta Teatral i Guardons Es destaca la seva passió pel teatre, amb una intervenció emotiva a la reinauguració del Teatre Metropol el 1995, recitant "L'elogi a la sardana" de Joan Maragall. També es repassa la seva extensa llista de premis, destacant el Premi Ondas (1955) i la Creu de Sant Jordi (1990). Secció musical: L'any 1989 El programa tanca recuperant èxits musicals de l'any 1989 de la mà de Joan Maria Bertran, amb artistes com Janet Jackson, Dinamita pa los Pollos i el grup de Vic, Sau.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 2min
20 anys d'Ajuntaments Democràtics a Tarragona
Retrospectiva de la Transició Municipal a Tarragona Aquest episodi especial commemora el 20è aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques del 3 d'abril de 1979. A través d'una entrevista realitzada l'any 1999, es repassa l'evolució política de la ciutat amb dos protagonistes que han viscut tot el procés des de dins de l'Ajuntament. Els Protagonistes L'espai reuneix dues figures clau de la política tarragonina que van entrar com a regidors el 79 i continuaven en actiu vint anys després: • Joan Miquel Nadal (aleshores alcalde de la ciutat per Convergència i Unió). • Josep Anton Burgasé (tinent d'alcalde d'Urbanisme pel Partit dels Socialistes). Records de la Primera Campanya (1979) Els convidats recorden amb nostàlgia la precarietat i la intensitat d'aquells primers comicis: • La falta d'infraestructura als partits i la necessitat de fer cursos intensius de formació administrativa. • El tòpic dels cartells electorals: col·locats a mà amb escombres i raspalls per tal que fossin el més alts possible. • La transició pactada amb l'últim alcalde del règim anterior, Esteve Banús, a qui van demanar que no fos present el dia de la presa de possessió per simbolitzar la ruptura. Temes i Conflictes de l'Època Durant la tertúlia surten a la llum els grans reptes que es van trobar: • La crisi de l'aigua: un dels debats més crispats que va derivar en la creació d'una companyia mixta amb Aigües de Barcelona. • Vagues i protestes: conflictes amb el servei de neteja i situacions tenses amb alguns sectors de la Guàrdia Urbana encara propers a la ideologia de l'antic règim. El Pacte de Progrés i la Relació Política Es discuteix la importància del govern d'unitat que es va formar en la primera legislatura: "Vam donar una lliçó del que calia fer en un moment que les circumstàncies ens obligaven a donar-nos la mà." Els polítics reflexionen sobre com la coneixença personal entre rivals ha permès solucionar crisis ciutadanes, tot i les dures batuses dialèctiques en els plenaris. Secció Musical: Èxits del 1989 El programa tanca amb un recull musical de deu anys enrere (1989) amb temes de: • Bobby Brown • Les Aventures de Kirlian (Un dia gris) • Sopa de Cabra (No hi ha camí)
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h 3min
20 anys de les eleccions municipals de 1979 a Tarragona
Commemoració de la Transició Democràtica a Tarragona Aquest programa especial de Tarragona Ràdio, emès originalment l'any 1999, reuneix els líders polítics que van encapçalar les llistes electorals en les històriques eleccions municipals del 3 d'abril de 1979. L'espai serveix per reflexionar sobre el pas de la dictadura a la democràcia a nivell local, destacant l'entusiasme ciutadà i els reptes estructurals de la ciutat. Reptes i Temes Clau del Primer Consistori Els convidats recorden que la situació de Tarragona a finals dels setanta era crítica en diversos aspectes: • L'abastiment d'aigua: Descrit com el problema més greu i urgent de l'època. • Dèficit infraestructural: Manca de clavegaram, carrers sense asfaltar i serveis socials inexistents. • Crisis econòmica i atur: Un context de recursos municipals molt limitats (un pressupost d'uns 300 milions de pessetes per a 100.000 habitants). • Contaminació industrial: La necessitat de començar a controlar les emissions de les fàbriques del cinturó industrial. El Pacte de Progrés Es debat profundament sobre el Pacte de Progrés, una coalició que va unir PSC, PSUC, CiU, ERC i els Independents per governar la ciutat. • L'objectiu principal era barrar el pas a l'UCD (considerada continuista del règim anterior) i marcar una ruptura clara amb el franquisme. • Hi ha opinions divergents: mentre alguns el veuen com un èxit de consens, d'altres com Àngel Ballver (UCD) el consideren un fracàs que va personalitzar la política contra la seva formació. Reflexió 20 Anys Després Els protagonistes coincideixen en una certa visió nostàlgica respecte a l'honestedat i la bona fe d'aquella època en comparació amb la política professionalitzada de finals dels 90. "No anàvem com ara a fer política, perquè de política en aquell moment no en sabíem... érem, per sobre de tot, uns bona fe."
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h
25 anys de ràdio: Bigas Luna, el pop-rock català i l'any 1989
Cinema a Tarragona: El rodatge de Jo soy la Juani L'episodi dedica una part important a recordar el rodatge de la pel·lícula de Bigas Luna a les comarques tarragonines l'any 2006. El director buscava retratar la modernitat de la perifèria, escollint barris com Bonavista com a escenaris clau. La figura de la Juani • Representa la icona de la dona ibèrica del segle XXI: valenta, alliberada i independent. • L'actriu Verónica Echegui va ser seleccionada entre més de 3.000 candidates per la seva autenticitat. • La producció va utilitzar eines innovadores per a l'època, com un consultori virtual per connectar amb el públic jove. La promoció de la música en català Es recorda el programa Bacallà a la llauna (i la seva versió estiuenca Bacallà en remull), que va ser pioner en la difusió del pop-rock català a principis dels anys 90. El paper de les emissores municipals • Lluís Marçal explica com les ràdios locals van ser les úniques a defensar grups que llavors eren ignorats pels grans mitjans. • Programes com aquest van servir de plataforma per a bandes com Els Pets, Sopa de Cabra o Bars. • Es destaca la fita de realitzar emissions en xarxa amb altres emissores del Camp de Tarragona (Reus, Cambrils, Valls). "Estàvem sols defensant aquest tipus de música... les emissores municipals van obrir moltes portes que en aquell moment estaven tancades per desídia." Memòria musical de 1989 En l'última secció, es fa un viatge retrospectiu a l'any 1989 amb tres èxits emblemàtics: • Like a Prayer de Madonna, consolidant la seva maduresa artística. • Aquí no hay playa de The Refrescos, el gran èxit d'un estiu. • El boig de la ciutat de Sopa de Cabra, marcant l'inici del fenomen del rock català.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
57'
25 anys de ràdio: Inauguració del Teatre Metropol (1995)
Commemoració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio En aquest episodi especial del programa 25 anys de ràdio, conduït per Sílvia García, es recorda un dels moments més emblemàtics de la història de la ciutat de Tarragona: la reobertura del Teatre Metropol el 10 de març de 1995, després d'una ambiciosa reforma integral dirigida per l'arquitecte Josep Llinàs. La Recuperació de l'Obra de Josep Maria Jujol El teatre, obra original de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol de l'any 1908, havia patit dècades de degradació. Durant l'acte inaugural, es van destacar diversos punts clau: • El compromís institucional de l'Ajuntament de Tarragona i el suport del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. • La preservació de la simbologia marina i nàutica que Jujol va imprimir a l'edifici. • El desig dels artistes locals que el Metropol esdevingués un espai assequible per a la cultura popular i tarragonina. Parlaments Oficials i Simbolisme L'episodi recupera àudios originals de l'acte, incloent-hi: "Feia massa temps que la nostra ciutat es delia per disfrutar d'un teatre propi. Avui aquest anhel ja és una realitat." Intervenen figures clau de l'època com l'alcalde Joan Miquel Nadal, qui reflexiona sobre l'orgull del tarragonisme i la importància de recuperar el patrimoni per mirar cap al futur. L'acte clou amb una original proposta del grup Trono Villegas, on el públic participa en la inauguració obrint un opúscle simultàniament amb l'alçament del taló. Viatge Musical a l'Any 1989 Finalment, de la mà de Joan Maria Bertran, el programa fa una clucada d'ulls al passat musical de l'any 1989, recordant èxits de: • Milli Vanilli (Baby, Don't Forget My Number). • Los Flechazos (En el Club). • El grup de Vic Sau (Per la porta de servei).
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
1h
25 Anys de Ràdio: Patrimoni i Història de l'Emissora
Celebració dels 25 Anys de Tarragona Ràdio En aquest episodi especial, el programa commemora un quart de segle d'història, alternant el record d'actes passats amb entrevistes a figures clau que han documentat l'evolució de l'emissora i la comunicació a la ciutat. Projecte 'Adoptem un Monument' Es recupera una unitat mòbil de l'any 2006 on el Col·legi César August va apadrinar el Teatre Metropol. Aquest acte formava part d'una iniciativa educativa per apropar el patrimoni als més joves. • El director del centre, José Antonio Muñoz, explica la preparació prèvia dels alumnes sobre el modernisme. • Intervenció de Josep Maria Jujol fill, que aclareix que el seu pare no era deixeble de Gaudí, sinó un col·laborador directe amb estil propi. • La regidora de patrimoni d'aquell moment, Maria Mercè Martorell, destaca la importància de crear un vincle entre els infants i el llegat de la ciutat. Entrevista amb Cinta Bellmunt La periodista i escriptora Cinta Bellmunt, autora del llibre del 15è aniversari de l'emissora, analitza la història de la ràdio local: • Precarietat inicial: Recorda l'etapa a l'antic Mercat del Fòrum treballant amb màquines d'escriure i cintes reciclades. • Dificultats de l'arxiu: Bellmunt explica la complexitat de recopilar la memòria sonora per falta d'un sistema de conservació sistematitzat. • Evolució del periodisme: Es discuteix com la tecnologia i internet han canviat la forma de contrastar la informació respecte a l'època en què les notícies arribaven via telèfon o de veïns. "Vam fer el llibre en només quatre mesos, consultant el fons de Ràdio Tarragona a l'Arxiu Històric i amb la memòria viva dels veterans." Retorn Musical al 1989 L'espai final connecta amb la música de fa dues dècades de la mà de Joan Maria Bertran, recordant èxits que van marcar l'any 1989 com la Lambada.
Arxiu Sonor Programes 2011
15 de març del 2011
58'
25 anys de ràdio: Càritas i l'Any Jubilar a Tarragona
Resum de l'episodi especial 25 anys de Tarragona Ràdio Aquest programa especial commemora els 25 anys de l'emissora recuperant moments clau de la història de la ciutat, centrats especialment en el compromís social i el patrimoni religiós i cultural. La tasca social de Càritas Tarragona En la primera part, es recupera una entrevista d'octubre de 2007 amb Carme Borbonès, aleshores directora de Càritas. Els punts principals discutits inclouen: • L'estrena dels nous locals al carrer August, que permeten una atenció més digna i centralitzada per als usuaris. • La implementació del projecte Roba Social a Camp Clar, un model que substitueix l'antic rober per una botiga normalitzada. • L'enfocament en la formació i inserció laboral com a eina per retornar la dignitat a les persones. "L'espai de Càritas ha de ser una referència on la gent trobi una mà amiga en els moments de feblesa." L'Any Jubilar de Sant Fructuós (2008-2009) La segona meitat de l'episodi se centra en el 1750è aniversari del martiri de Sant Fructuós, Auguri i Eulogi. El Doctor Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, detalla: • Els objectius espirituals i culturals de la celebració, destacant la riquesa del patrimoni paleocristià de Tàrraco. • El recorregut del pelegrí, que connecta el seminari, la catedral i l'amfiteatre. • La projecció internacional a través d'un congrés d'experts i la presentació de l'esdeveniment a la fira Fitur a Madrid. Dimensions de l'esdeveniment L'Arquebisbe i l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros subratllen que l'Any Jubilar no és només religiós, sinó que té vessants socials (ajuda a Terra Santa i a persones sense sostre) i culturals, posicionant Tarragona com una capital del cristianisme primitiu. Finalment, es recorda la història musical de l'emissora amb el grup La Unión i el seu èxit de 1984, Sildavia.