Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

25-48 de 2926

Arxiu Sonor Programes 2011
18 de des. del 2011
12'
Èxits Musicals de l'Any 1975: De Melina al Rumore
Retrospectiva Musical de l'Any 1975 Aquest segment radiofònic realitza un viatge en el temps per recordar les cançons que van marcar la pauta musical ara fa més de tres dècades. El repàs inclou gèneres variats, des de la sevillana tradicional fins al pop dels grans divos de l'època. Grandes Veus i Ritmes Populars Los Amigos de Gines: El programa s'obre amb la sevillana "Adiós", un clàssic sobre l'acomiadament dels amics. Camilo Sesto: Es destaca la cançó "Melina", on es lloa la potència vocal de l'artista i la càrrega emocional de la lletra. Desmadre 75: Un moment més distès amb l'escandalosa i divertida "Saca el güisqui, cheli", que recorda l'etapa dels guateques i les festes de discoteca. Els Reis de la Cançó d'Estiu El locutor posa especial èmfasi en la figura de Georgie Dan, assenyalant que l'estiu no començava oficialment fins que no s'escoltava un dels seus temes. Sorprèn la seva longevitat en la indústria, ja que el 1975 ja triomfava amb "El Bimbo". "No sabem quin és el secret de la seva conservació, però Georgie Dan ja estava l'any 1975 oferint-nos les seves ja típiques cançons d'estiu." Tancament amb una Icona Italiana L'episodi finalitza amb Raffaella Carrà i el seu cèlebre tema "Rumore", destacant també la increïble capacitat de l'artista per mantenir-se vigent amb el pas dels anys. Es convida als oients a continuar el repàs l'endemà amb l'any 1976.
Arxiu Sonor Programes 2011
18 de des. del 2011
15'
Recull d'èxits musicals de l'any 1973
Retorn als clàssics de 1973 Aquest episodi ens proposa un viatge musical a través del temps per recordar les cançons velles que van marcar l'any 1973. El locutor presenta una selecció d'artistes emblemàtics que formen part del patrimoni de la música popular, oferint fragments de les peces que van sonar amb força en aquella època. Selecció Musical Destacada L'itinerari sonor d'avui inclou: Juan Bau: Amb el tema La estrella de David, descrita com una cançó mística que narra una història sota el cel d'Israel. Manolo Escobar: Una figura de l'Espanya més tradicional que va triomfar amb l'himne estiuenc ¡Viva España!, celebrant la cultura i el paisatge espanyol. Los Diablos: Grup clàssic que l'any 73 va destacar amb el tema rítmic Mi talismán. Marian Conde: Aporta l'aire festiu amb Taca, tacatà, una cançó amb ritmes que ja apuntaven cap a la música de discoteca i ideal per a l'estiu. Fórmula Quinta: L'episodi tanca amb la famosa Eva María se fue, servint com a comiat del programa. Conclusió i tancament L'espai acaba amb una sensació de nostàlgia alegre i la promesa de continuar el recorregut cronològic cap a l'any 1974 en la propera edició. "Eva Maria se fue, com nosaltres marxem avui, però amb la promesa de que demà tornarem."
Arxiu Sonor Programes 2011
18 de des. del 2011
9'
Música de l'any 1972 i cançons d'estiu retrobades
Selecció musical de 1972 per tancar la setmana Aquest episodi musical realitza un viatge en el temps fins a l'any 1972, oferint una selecció de temes clàssics per acomiadar la setmana de manera excepcional en dijous. El programa se centra en la nostàlgia de les cançons d'estiu retrobades i la celebració de dates assenyalades. Punts clau de l'episodi Recomanacions musicals: Es destaca la proposta de la Cecília amb la peça "Dama de dama". Èxits de l'època: S'inclou un dels grans hits de l'estiu de 1972, "Vacaciones de Verano". La figura de Bruno Lomas: El tancament arriba amb la versió original de "Ven sin temor", interpretada pel reconegut artista Bruno Lomas. Vigència intergeneracional: Es menciona que aquests temes continuen vius gràcies a versions posteriors, com la que va realitzar el grup Seguridad Social l'any 2009. Comiat i celebracions L'emissió no només serveix com a repàs musical, sinó també com a espai de connexió amb l'audiència en un context festiu: "Que passeu una bona festivitat de Sant Joan, felicitats a tots els Joans i que tingueu un molt bon cap de setmana." L'espai s'acomiada emplaçant els oients a retrobar-se el dilluns següent per continuar explorant els èxits d'estiu d'anys passats.
Arxiu Sonor Programes 2011
18 de des. del 2011
13'
Èxits Musicals Estiuencs de l'Any 1971
Recull de Grans Èxits de 1971 Aquest espai radiofònic ens convida a fer un viatge en el temps per recordar les cançons més populars de l'estiu de 1971. El programa destaca la diversitat de ritmes que sonaven en aquella època, des del flamenc-pop fins a la balada romàntica i la rumba. Peces Musicals Destacades Dolores Vargas: S'ha recordat el mític tema Achillipú, una cançó amb un ritme frenètic i molt conegut que va marcar una fita en la carrera de l'artista coneguda com "La Terremoto". Nino Bravo: S'ha homenatjat la figura d'aquest cantant amb la seva veu privilegiada. S'ha reproduït íntegrament el clàssic Un beso y una flor, una balada sobre el comiat i l'esperança de trobar un futur millor. Peret: El programa tanca fent esment a la rumba catalana, representada per l'icònic artista Peret. Fragment Rellevant "Al partir un beso y una flor, un te quiero, una caricia y un adiós. Es ligero equipaje para tan largo viaje." Aquesta lletra de Nino Bravo resumeix el sentiment de melancolia i determinació que caracteritza un dels temes més recordats de la música espanyola dels setanta.
Arxiu Sonor Programes 2011
18 de des. del 2011
10'
Viatge musical a l'any 1970: Èxits i balades
Un recorregut per la nostàlgia de 1970 Aquest episodi ens convida a realitzar una regressió musical cap a l'any 1970, una època marcada per cançons melòdiques d'un gran contingut emocional i ritmes que van definir l'estiu d'aquella dècada. El programa repassa tres figures icòniques de l'escena musical espanyola. Els protagonistes del programa Alberto Cortés i la seva cançó "Distancia": Una peça carregada de nostàlgia que parla sobre el record del poble natal, la infantesa i els sentiments que perduren en el temps. Com diu la lletra: > "Un corazón de guitarra quisiera para cantar lo que siento" Nino Bravo amb el clàssic "Te quiero": Es destaca la figura de Nino Bravo com una de les grans veus del moment. Aquesta balada romàntica és un dels pilars del repertori melòdic de 1970 i simbolitza la passió i la fidelitat amorosa. Los Diablos i el seu èxit "Un rayo de sol": Per tancar el repàs amb energia, el programa ens transporta a un registre amb més ritme. Aquest tema és un referent de la música festiva i de les lletres alegres de principis dels setanta. Estructura de la secció El locutor explica que aquestes càpsules musicals es realitzen diàriament abans de les 19:00 h, dedicant cada jornada a un any específic de les dècades dels 60 i 70. Finalment, s'anuncia que el proper programa es dedicarà als èxits de l'any 1971, mantenint viu el fil conductor de la memòria musical del segle XX.
Arxiu Sonor Programes 2011
18 de des. del 2011
12'
Èxits Musicals de l'Any 1968
Recorregut pels Grans Èxits de 1968 Aquest episodi realitza un viatge musical per l'any 1968, destacant algunes de les cançons més emblemàtiques que van marcar l'època a Espanya. Des de la cançó melòdica fins al pop i els ritmes més moguts, es repassen els títols que encara avui perduren en la memòria col·lectiva. Temes i Artistes Destacats Juan I. Júnior i l'Anduriña: S'obre el programa amb Anduriña, una peça nostàlgica sobre una noia que marxa del seu poble. Fórmula V: El grup madrileny protagonitza bona part de la sessió amb dos dels seus primers grans èxits: Tengo tu amor: Una oda a la felicitat sentimental per sobre dels diners. La playa, el mar, el sol, el cielo y tú: Un tema estiuenc que tanca l'espai. Massiel i Eurovisió: Es recorda el triomf del La, la, la. El locutor fa un apunt històric rellevant: > "Joan Manel Serrat l'havia de cantar ell, però la volia cantar en català... finalment va anar en castellà al festival i la va cantar Massiel." Henry Stephen: El ritme caribeny arriba amb Mi limón, mi limonero, una cançó extremadament popular i ballable de l'any 68. Context Històric L'any 1968 es presenta com un moment d'efervescència musical on convivien diversos estils, des de les balades amb història fins al naixement del pop comercial que dominaria les llistes d'èxits els anys següents.
Arxiu Sonor Programes 2011
18 de des. del 2011
14'
Recull dels Grans Èxits Musicals de l'Any 1969
Retrospectiva Musical: L'esperit de 1969 Aquest programa ret homenatge als temes que van dominar les llistes d'èxits durant l'any 1969, una època daurada per a la música pop i folk a Espanya. A través d'un recorregut sonor, es reviuen melodies que han perdurat en l'imaginari col·lectiu. Peces Clau del Programa Andrés Do Barro i el seu "O Tren": Es destaca la figura d'aquest cantautor gallec, que va aconseguir la fita d'arribar al número u cantant en gallec. La lletra evoca la nostàlgia del retorn a la llar: > "Un tren vai andando pasinho a pasinho, e vai me levando cara ao meu destiño." Fórmula V i l'himne generacional: El grup madrileny fa acte de presència amb la cançó "Cuéntame", un tema que ha transcendit la seva època gràcies, en part, a la seva associació amb la popular sèrie de televisió homònima al segle XXI. Karina i el seu llegat: Es menciona la mítica cançó "El baúl de los recuerdos", un dels hits més representatius de la carrera de l'artista i de l'any 1969. Context i Nostàlgia El programa no només reprodueix la música, sinó que connecta aquestes obres amb la seva pervivència actual, recordant com certes melodies es converteixen en clàssics que superen la barrera del temps, sent recordades tant per les generacions que les van viure com per les noves.
Arxiu Sonor Programes 2011
18 de des. del 2011
15'
Èxits de l'estiu de 1967: Viatges i Mallorca
El fenomen musical de l'estiu de 1967 Aquest episodi realitza un recorregut nostàlgic per les cançons que van marcar l'any 1967, una època on la música popular a Espanya estava fortament influenciada pel turisme i el desig de modernitat. Mallorca i la temàtica del viatge L'any 1967 es descriu com a "monotemàtic", centrat gairebé exclusivament en els viatges, els avions i, molt especialment, l'illa de Mallorca. Diversos artistes van dedicar els seus èxits a aquest motor econòmic i social: Cristina y los Stop: Amb el seu estil yeyé, van triomfar amb El turista un millón, una cançó que narra les peripècies d'un visitant a les Illes Balears. Los Mismos: Van interpretar l'icònic tema El Puente, que imaginava de forma utòpica la construcció d'un pont des de València fins a Mallorca per facilitar l'arribada de turistes. Los Cuatro de la Torre: Presenten Vuelo 502, mantenint la línia argumental del transport aeri. "Será maravilloso viajar hasta Mallorca sin necesidad de tomar el barco o el avión." L'evolució del Pop i el Rock espanyol El programa també destaca grups que van començar a explorar sons més contundents o romàntics: Los Brincos: Es presenta la seva transició d'un so més comercial a un estil més roquer amb El Pasaporte. També s'escolta la seva vessant més tradicional i romàntica amb la cançó Lola. Los Bravos: El programa tanca amb el gran èxit Los chicos con las chicas, un himne a la llibertat juvenil i als nous temps que corrien. Conclusió del repàs musical El recull serveix per entendre com la música de l'època no només buscava l'entreteniment, sinó que actuava com un reflex de l'obertura social i el boom turístic que transformava el país.
Arxiu Sonor Programes 2011
18 de des. del 2011
15'
Recull dels Grans Èxits Musicals de l'Estiu de 1966
Retorn als Clàssics de 1966 Aquest programa realitza un viatge nostàlgic per la banda sonora que va marcar l'estiu de l'any 1966. A través d'una selecció de peces emblemàtiques, es repassa una època caracteritzada per cançons alegres, ritmes ballables i l'eclosió del pop espanyol. Les Cançons i Artistes Destacats Per entendre el panorama musical d'aquell estiu, el programa destaca els següents temes: The Brisks: Amb la seva cançó humorística "Pepe será papá", que reflecteix l'estil divertit de l'època. Los Bravos: Un dels grups més influents de la dècada, present amb dos grans èxits: "La motocicleta", un himne a la llibertat i la joventut. "Black is Black", el seu reconegut hit internacional amb el qual el programa s'acomiada. Los Brincos: Amb el romanticisme de "Un sorbito de champán", una peça que l'anunciador defineix com tot un clàssic. Luis Aguilé: L'expert en cançons festives amb la seva popular i estrafolària "Juanita Banana". Bruno Lomas: Aportant un toc més sentimental i melòdic amb el tema "Como ayer". Context i Reflexió L'emissió subratlla que l'any 1966 va ser un moment on predominaven les cançons divertides, tot i que hi havia lloc per a balades romàntiques. "Estem repassant durant aquests dies els èxits de l'estiu d'anys pretèrits." Aquesta sèrie de programes continua el seu recorregut cronològic, havent començat per l'any 1965 i amb la promesa de seguir amb el 1967 en la propera sessió.
Arxiu Sonor Programes 2011
18 de des. del 2011
14'
Èxits musicals de l'estiu: Un viatge a l'any 1965
Repàs dels Èxits Estiuencs de 1965 Aquest espai radiofònic ens convida a realitzar un viatge nostàlgic a través de la música que va marcar l'estiu de l'any 1965. Es tracta d'una selecció de cançons curtes, generalment d'uns dos minuts de durada, que van dominar les llistes i les emissores de ràdio en aquella època. Cançons i Artistes Destacats El programa fa un recorregut per diverses peces icòniques de la música popular espanyola dels anys seixanta: Los Tres Sudamericanos: Amb la seva famosa cançó "Me lo dijo Pérez", que evoca les virtuts i l'ambient alegre de Mallorca. Los Sírex: Presentats com a líders de les llistes de vendes amb l'himne "La Escoba". Los Brincos: El grup apareix per partida doble amb els temes "Borracho" i finalment "Mejor". Concha Velasco: No pot faltar el clàssic "La chica ye-ye", un dels temes més representatius de la dècada. Johnny y Charlie: Responsables de "La Yenka", un ball que el locutor defineix com la "Macarena" d'aquell any pel seu caràcter senzill i popular. Una Mirada al Passat El programa posa èmfasi en la brevetat de les cançons d'aquell temps, fet que permet repassar fins a sis temes en només quinze minuts. L'espai es planteja com una sèrie diària, on cada jornada s'avançarà un any en el temps per continuar redescobrint la música estiuenca dels anys posteriors. "Això era la Macarena d'aquell any 1965, amb el seu ritme d'esquerra, esquerra, dreta, dreta, davant i darrere."
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
3'
CASTELLS. 3D9 XIQUETS (TRIPLETA)
La història es consagra a la plaça de la Font Els Xiquets de Tarragona han viscut una jornada èpica durant la Diada de Santa Tecla, assolint una fita sense precedents en la seva trajectòria. La colla matalassera ha aconseguit completar la tripleta màgica, la qual cosa representa la millor actuació de tota la seva història. Detalls de l'actuació L'execució del 3 de 9 amb folre ha estat el moment culminant de la diada, destacant per: Un intent vàlid que ha mostrat una mida excel·lent i una estructura molt rodona des de l'inici. La participació clau del cap de colla, Roger Peiró, dirigint el ritme sota una gran tensió emocional. Una descarregada èpica després d'una sortida de la canalla una mica brusca que ha obligat el folre i els terços a treballar de valent. Una diada per al record Amb aquesta actuació, la colla ha sumat tres castells de gamma alta en una mateixa sessió: 4 de 9 amb folre: El primer descarregat en la seva història. 5 de 8: Completat amb solvència. 3 de 9 amb folre: La cirereta que ha tancat una temporada espectacular. "Els Xiquets de Tarragona aconsegueixen la millor diada de tota la seva història." La plaça de la Font s'ha confirmat com una plaça de gamma extra, on la rauxa i l'esforç col·lectiu han permès als matalassers entrar definitivament al grup de les colles punteres del món casteller.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
2'
CASTELLS. 3D9 JOVE
Crònica del 3 de 9 amb folre de la Colla Jove La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha intentat tancar la seva participació en la diada de Santa Tecla amb el 3 de 9 amb folre, un castell que dominaven amb solvència durant la temporada. Tot i l'execució inicialment impecable, l'estructura s'ha vist compromesa en el tram final. Desenvolupament de la construcció Inici prometedor: El castell presentava una mida rodona i estable, amb uns tempos d'execució molt ràpids gràcies a l'agilitat de la canalla. Ascens ràpid: Els pisos de sisens, dosos i l'aixecador s'han col·locat amb una precisió total, mantenint el ritme que caracteritza la colla. L'aleta: L'enxaneta ha coronat el castell ràpidament, fent que la Jove sumés un nou 3 de 9 amb folre carregat al seu historial. El desenllaç i la valoració de la diada Malauradament, un cop feta l'aleta, el castell s'ha començat a obrir a l'alçada del pis de quarts. Malgrat els esforços per defensar-lo, l'estructura no ha resistit i ha acabat cedint. "L'estaven patint molt a nivell de quarts... finalment el castell ha quedat només carregat." Tot i la caiguda, la diada de la Colla Jove ha estat històrica, ja que han aconseguit completar una actuació de gama extra que inclou: 1. El 5 de 9 amb folre (la supercatedral). 2. El 4 de 9 amb folre. 3. El 3 de 9 amb folre (carregat). Aquesta combinació de castells de nou i gamma extra situa la colla tarragonina en l'elit del món casteller, un fet que actualment només està a l'abast de quatre colles.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
0'
CASTELLS. 5D7 SERRALLO
Crònica de la Descarregada Els Xiquets del Serrallo han aconseguit completar amb èxit el 5 de 7, una construcció que ha requerit un esforç titànic per part de tota la colla. El castell s'ha mostrat exigent des de l'inici, especialment en el treball d'encaix entre els diferents pisos. Moments clau de l'execució L'Encaix Crític: La feina dels segons i els terços ha estat fonamental per mantenir l'estructura mentre la canalla pujava. La Sortida de la Canalla: Un cop feta l'aleta, el moment més delicat ha estat la baixada. El castell ha començat a tremolar de forma ostensible. Resistència als Quarts: El pis de quarts ha patit una pressió extrema, però han sabut aguantar les batzegades per evitar la caiguda. "L'hauran d'aguantar, haurà de treballar especialment aquest encaix de segons i terços." Conclusió de la Diada La plaça ha esclatat en aplaudiments en reconeixement a la capacitat de patiment i la tècnica dels castellers. Ha estat un castell salvat in extremis gràcies a la rapidesa dels dosos i la fermesa de la base, consolidant així una gran actuació per a la colla tarragonina.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
0'
Claus tècniques i gestió del temps en castells
Anàlisi de la Complexitat Tècnica L'explicació se centra en la dificultat intrínseca de bastir un castell complex, on no només compta la força bruta, sinó l'equilibri de variables crítiques. Segons l'interlocutor, l'èxit depèn d'una combinació precisa d'elements. Factors Determinants per a l'Èxit Per aconseguir que la construcció sigui un èxit, cal dominar tres pilars fonamentals: Factor Temps: La rapidesa i el ritme d'execució són vitals per no esgotar la pinya i el tronc. Factor Pes: La gestió de la càrrega, ja que malgrat es busqui una estructura lleugera, el volum de gent acumulada és elevat. Factor Tècnic: La col·locació i el treball de cada casteller per mantenir l'estabilitat. "El secret d'aquest castell és saber treballar el factor temps amb el factor pes i tècnic." Característiques de l'Estructura Es destaca que es tracta d'un castell amb una càrrega sonora i física molt important. S'emfatitza que, per molt que s'intentin alleugerir les parts superiors, el tronc i la base pateixen una pressió considerable a causa de la quantitat de gent que s'hi implica.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
1'
Anàlisi de l'actuació castellera i el repte del 5 de 9
Reflexió sobre la jornada castellera L'anàlisi de la darrera actuació se centra en la dificultat tècnica i el cop anímic que va suposar no assolir els objectius fixats, especialment amb el 5 de 9 amb folre. Malgrat la preparació exhaustiva, la realitat de la plaça va mostrar la cara més amarga d'aquest món. La preparació del 'Cinc' El castell s'havia assajat intensament amb proves de 5 de 8 molt solvents. Existia una confiança plena per part de tota la colla en les seves possibilitats d'èxit. Tècnicament, es considera un dels castells més complicats del panorama actual. L'impacte dels errors El desenvolupament de l'actuació va estar marcat per la gestió emocional dels errors: 1. El 3 de 10: Va suposar un desgast psicològic molt important per a la colla. 2. L'estratègia de remuntada: Es va intentar recuperar el rumb amb el 3 de 9, una decisió agosarada per intentar refer-se abans de tornar a la màxima dificultat. "Quan jugues amb un programa de màxims d'aquest tipus, es pot passar de tot i ahir, malauradament, vam viure la cara amarga dels castells." Conclusió Tot i el resultat negatiu, es reafirma que el treball hi és i que la colla té el nivell tècnic necessari, tot i que en aquesta ocasió la sort o els factors externs no van acompanyar una actuació exigent de màxims.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
2'
Estratègia i reptes del 4 de 10 amb Folre i Manilles
L'aposta pels castells de Gamma Extra L’interlocutor detalla que les decisions preses durant la temporada no han estat fruit de la improvisació, sinó que responien a una declaració d'intencions seriosa i planificada. L'objectiu tècnic de la colla era consolidar ràpidament els castells de nou per poder guanyar el marge de temps necessari per afrontar reptes superiors. El full de ruta i els obstacles L'estratègia preveia assolir fites clares per centrar-se en les estructures de deu pisos: L'objectiu era dedicar exclusivitat al 4 de 10 amb folre i manilles una vegada fets els deures amb les altres construccions. Malauradament, el 3 de 10 ha quedat pendent, fet que altera el calendari previst originalment. Tot i que marcar-se ara el 4 de 10 com una fita imminent a plaça és pràcticament impossible, la decisió de la colla és començar a treballar-lo intensament a l'assaig. Un repte inèdit en el món casteller El discurs posa èmfasi en la necessitat de no estancar-se en ser només una "colla de 3 de deu". Cal evolucionar i afrontar nous límits: "Hem d'anar endavant, afrontar reptes nous, i aquest és un repte increïble que ningú ho ha provat a plaça encara." Es planteja l'assaig del 4 de 10 com una forma de veure com respon l'estructura i avançar feina per a les properes temporades, amb la convicció absoluta que és un castell que es pot fer i es pot treballar.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
0'
La rivalitat castellera i l'esperit competitiu
Reflexió sobre la Competència Castellera L'interlocutor exposa una visió centrada en la gestió pròpia i l'autonomia de la colla, defugint de la dependència del que puguin fer o opinar els rivals directes, concretament els Castellers de Vilafranca. Punts Clau de la Intervenció Foc de casa: L'orador prioritza la feina interna de la seva colla, afirmant que ja tenen prou tasques i reptes propis com per focalitzar-se en l'activitat externa. Estímul mutu: Es reconeix que l'èxit d'una colla pot actuar com un catalitzador per a l'altra gràcies a l'esperit competitiu intrínsec del món casteller. Esportivitat: S'expressa una voluntat de reconeixement mutu davant les fites assolides pels altres. "Si això és un estímul per descarregar els deu de deu, els felicitarem i punt." En resum, el text descriu una relació de respecte i indiferència constructiva, on la competició serveix exclusivament com a motivació per assolir noves fites tècniques, com el mític castell de deu.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
2'
CASTELLS. 4D9F JOVE
Resum de l'actuació castellera La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha protagonitzat un dels moments més intensos de la diada en completar el 4 de 9 amb folre. Tot i les dificultats estructurals que han sorgit durant l'execució, la colla ha demostrat una gran capacitat de resistència i domini tècnic. Desenvolupament del castell L'ascens: El castell ha començat amb bon ritme sota les ordres del cap de colla, Jordi Santís. Malgrat que l'estructura s'ha mostrat oberta de terços des de l'inici, el tronc ha mantingut les mides suficients per permetre l'entrada de la canalla. La carregada: Amb una execució àgil de l'aixecador i l'enxaneta, el castell s'ha carregat amb seguretat malgrat la pressió visual de veure els terços tan oberts. La descarregada: Ha estat la part més crítica. El resum destaca la feina espectacular del folre, que ha hagut de treballar al límit per subjectar una estructura que tendia a deformar-se. Punts clau de l'èxit La finesa de la canalla en el moment de la baixada, essent molt curosos per no desestabilitzar el castell. La resistència de les mans al folre, que no han cedit ni un centímetre. Aquesta actuació se suma al 5 de 9 amb folre carregat prèviament, refermant la gran diada de la colla lila. "L'han hagut de suar i de quina manera. El que més han suat aquesta temporada, segur."
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
2'
Els Xiquets de Tarragona descarreguen el 5 de 8 per Santa Tecla
Èxit dels Xiquets de Tarragona en la diada de Santa Tecla Els Xiquets de Tarragona han obert la seva actuació a la diada de Santa Tecla amb un impecable 5 de 8, repetint l'estratègia i l'èxit que ja van assolir el diumenge passat. El castell s'ha mostrat sòlid en tot moment, destacant per una execució tècnica molt polida. Desenvolupament de l'estructura Mida i ritme: El castell ha presentat una mida excel·lent i una estructura molt equilibrada ("rodonet") als pisos de terços i quarts. Ascens de la canalla: L'entrada dels dosos, aixecadors i l'enxaneta s'ha realitzat amb un ritme sostingut i molta serenor, sense necessitat de precipitar-se. Moments clau: Malgrat un lleuger patiment visual a nivell de quints i posteriorment de terços durant la descarregada, la colla ha mantingut el control absolut. Aletes i descarregada El moment culminant ha arribat amb les dues aletes consecutives, primer a la banda del tres i després a la de la rengla. La sortida de la canalla ha estat exemplar, marcada per la tranquil·litat i la serenor. "La plaça que reconeix que el castell ja està pràcticament descarregat." Projecció de la diada Aquest èxit inicial és clau per a les aspiracions de la colla, ja que el cap de colla, Roger Peiró, ha confirmat les intencions de prémer l'accelerador en les pròximes rondes: * L'objectiu immediat per a la segona ronda és el 4 de 9 amb folre. * La confiança generada pel 5 de 8 permet als Matalassers afrontar el repte del castell de nou amb les màximes garanties.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
0'
Anàlisi del 3 de 10 amb folre i manilles
Anàlisi de l'intent casteller El resum de l'actuació destaca la solidesa tècnica i la preparació prèvia del castell, subratllant que l'estructura estava perfectament assajada i sota control. Malgrat el resultat final, les sensacions són de domini absolut sobre la construcció. Punts clau de l'execució Preparació excel·lent: El castell s'ha treballat intensament i l'estructura es va mostrar estable. L'incident inesperat: La caiguda o el desmuntatge va venir per un factor imprevist, concretament amb la canalla (la canelleta). Demostració de força: Desmuntar un 3 de 10 amb folre i manilles a l'alçada del pis de dosos és una fita que molt poques colles poden assolir. Conclusions i futur "Hem demostrat que el tenim dominat, que el tenim ben entrenat" L'equip manté la confiança de cara a la diada d'Aridara, amb el convenciment que, si se superen aquests petits entrebancs tècnics, el castell de deu pisos esdevindrà una realitat propera.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
0'
Valoració de la Plaça Vilafranquina i la Campanya dels 300
Reconeixement de la Tradició Castellera L'interlocutor destaca la importància de la plaça on es troben, qualificant-la com la més castellera. Es valora molt positivament l'esforç i la moguda organitzativa que s'ha dut a terme per part de les colles participants. Projectes Ambitxos i la Campanya dels 300 Un dels punts clau de la intervenció és la referència directa a la denominada campanya dels 300, una iniciativa que fa temps que es gesta i que genera una gran satisfacció entre els organitzadors i les colles. Entusiasme col·lectiu: Es subratlla l'alegria de veure com les colles s'animen a participar. Programació: Es destaca la preparació de programes ambiciosos que enriqueixen l'activitat castellera. Agraïment: L'orador expressa un sentiment de gratitud profunda cap a tots els implicats. "Quan veus que s'animen i que es belluguen i que preparen un programa ambiciós, evidentment contents i molt agraïts."
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
0'
Preparatius dels Castellers de Vilafranca per al 3 de 10
Estat d'ànim i objectius de la colla Els castellers es mostren molt animats i optimistes de cara als reptes que tenen al davant. Es tracta d'objectius que ja s'havien fixat prèviament per a la cita de Sant Fèlix i en els quals han seguit treballant intensament a l'assaig. L'evolució del 3 de 10 amb folre i manilles El progrés amb el 3 de 10 ha estat significatiu, destacant especialment la millora en l'execució tècnica: S'ha aconseguit posar el castell fins a dosos (6 anys). La colla destaca una solidesa inèdita: a diferència d'altres ocasions on el castell presentava un brandeig excessiu, ara es mostra molt estable i ben quadrat de mides. La solvència de la torre de 9 Pel que fa a la gamma extra de torres, les sensacions són immillorables gràcies al treball de base: S'han completat dues torres de 8 netes durant la temporada. El volum de torres de 7 netes a l'assaig ha estat clau per garantir la confiança. En l'últim assaig es va poder col·locar la torre de 9 amb folre i manilles fins a dosos i acotxador (2-1). "Ara hem aconseguit que es noti molt sòlid i molt bé de mides, a diferència d'altres vegades on es notava un brandeig des del principi."
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
0'
Estratègia i Evolució del 4 de 9 Net
Evolució Tècnica de la Colla L'activitat recent s'ha centrat en la consolidació d'estructures de gamma extra. Després dels èxits assolits a Reus, la colla ha mantingut un ritme de treball intens per polir els detalls dels seus castells més ambiciosos. Fites Recents a Assaig 4 de 9 net: S'ha carregat prèviament a Reus i es continua treballant per a la seva millora. 4 de 8 net: Es va descarregar novament el dimecres passat, sent l'execució més satisfactòria fins a la data. Aspectes de Millora i Objectius El focus principal ara es troba en l'optimització de la base i l'encaix general de l'estructura: Encaix amb la pinya: Encara manca ajustar la interacció entre el tronc i la base. Gestió de la pinya: Es preveu comptar amb un volum de camises òptim per a les cites importants. Planificació de rondes: L'objectiu és arribar a la tercera ronda amb les màximes garanties per intentar el 4 de 9 net. "Si arribem a aquesta tercera ronda com ens agradaria arribar, el 4 de 9 net també és un objectiu."
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
16 de nov. del 2011
0'
Anàlisi tècnica del 3 de 10 amb folre i manilles
Anàlisi de l'execució dels Minyons L'interlocutor destaca la gran soltura i rapidesa que demostren els Minyons de Terrassa en l'execució de castells de gamma extra, especialment pel que fa a la col·locació del peu, el folre i les manilles. Es destaca una comparativa directa amb la dinàmica de treball de la Torre de Nou, subratllant l'agilitat del pis de manilles. Aspectes clau de la solidesa castellera Agilitat tècnica: La rapidesa en muntar les estructures de base és un tret distintiu. Capacitat de reacció: Malgrat els dubtes de la canalla (aixecador i enxaneta) amb els dosos ja col·locats, el castell es va poder desmuntar amb seguretat. Control del desmuntatge: Es valora positivament que l'estructura no caigués malgrat la tensió del moment. "El tema és que el van desmuntar sense caure." Perspectives de futur Finalment, es posa sobre la taula l'anunci del 4 de 10 amb folre i manilles per part de Nani Matas, interpretat com un moviment estratègic de previsió.