Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

1345-1368 de 2926

Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
29'
Havaneres des del balcó: Polèmiques d'autoria i sons de Cuba
Explorant l'Havanera: Històries i Melodies En aquesta edició número 393 del programa Havaneres des del balcó a Tarragona Ràdio, s'ofereix un viatge musical que uneix Catalunya, Cuba i l'Argentina a través del gènere de l'havanera. El programa combina interpretacions clàssiques amb anècdotes històriques sobre la propietat intel·lectual de les peces. Temes Principals i Curiositats • L'Havanera de Tomeu Penya: El programa s'obre amb el grup Port Vell i la col·laboració de Núria Feliu, interpretant una peça contemporània del cantautor mallorquí Tomeu Penya, inclosa en el disc Temps d'Havanera. • Instrumentals de Cuba: Es ret homenatge a la tradició cubana amb una versió instrumental de La vella cubana, a càrrec dels cèlebres músics de jazz Arturo Sandoval i Paquito D'Rivera. • El misteri de la 'Casita Blanca': Un dels segments més interessants se centra en la cançó interpretada per l'argentina Julia Helena Dávalos. Es discuteix la polèmica sobre la seva autoria: - La peça és coneguda per tres títols: Busco un rincón lejano, Tendrás un altar i La casita blanca. - Existeix una disputa històrica entre els autors Juan Carlos Vera i René Coleman enfront d'Ivan Díez i Antonio Polido, aquests últims reclamant que van ser víctimes d'un plagi 40 anys després de la creació de l'obra. • Rumba i Tradició Local: El grup barceloní Mar i Vent aporta un ritme més animat amb la rumba-havanera Lola, la tabernera, una composició de Casanovas i Bastons que evoca l'ambient mariner de Calella. "Aquesta peça l'havien escrit argentins i, segons diu la història del tango, 40 anys després algú la va plagiar i fins i tot li va canviar el títol." Conclusió Musical L'episodi tanca amb l'havanera mexicana No vuelvo a amar de Rocío Banquells, reafirmant el caràcter internacional d'aquest gènere que, tot i tenir arrels profundes a la costa catalana, és un llenguatge compartit arreu de l'Atlàntic.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
29'
Havaneres des de el Balcó: La Golondrina i tradició mexicana
Retorn a les arrels de l'havanera En aquesta edició número 392 del programa Havaneres des de el Balcó a Tarragona Ràdio, s'explora la riquesa musical d'aquest gènere amb una mirada especial cap a les influències llatinoamericanes, especialment la connexió amb Mèxic. Seccions i temes destacats • L'obertura cubana: El programa s'inicia amb el ritme de l'havanera mulata, recordant l'essència cubanita que defineix l'estil. • Mèxic i la nostàlgia: Es presenta una interpretació molt especial de la coneguda peça La Golondrina, una havanera mexicana que simbolitza el comiat i el record. • Versions i intèrprets: S'analitzen i reprodueixen diferents versions de clàssics com La Paloma, destacant: - La veu de Jairo Aguiar en la seva interpretació de La Golondrina. - La versió instrumental a càrrec de l'orquestra de Percy Faith. Reflexions sobre el gènere El programa destaca com la música viatja entre fronteres, transformant-se però mantenint la seva ànima emocional. Com es diu durant l'emissió: "Semblava al carrer una versió més de La Paloma, diferent d'altres." Aquesta cita subratlla la versatilitat de les peces clàssiques que, tot i ser conegudes, sempre ofereixen matisos nous segons l'intèrpret o la regió geogràfica.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
29'
Havaneres des del Balcó: El clàssic La Gavina
Introducció al programa d'havaneres El programa 391 de Havaneres des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio, se centra en la tradició musical marinera. L'episodi d'avui destaca la cançó i la interpretació de peces clàssiques del gènere, explorant les diverses maneres en què diferents grups aborden una mateixa obra. Anàlisi de 'La Gavina' de Frederic Sirès L'eix central d'aquest espai és la comparativa de versions de la famosa peça La Gavina, composta per Frederic Sirès. El presentador explica la història darrere de la cançó: • Va ser dedicada a una noia cubana anomenada Ofelia. • Sirès la va conèixer durant una estada a la illa caribenya. • L'autor utilitza la gavina com a metàfora per enviar missatges d'amor i melangia. Interpretacions destacades Es presenten dues interpretacions diferenciades que mostren la riquesa de l'estil de cada formació: Grup Port Vell: La seva versió s'inclou en el treball Temps de venera. Com a grup de Barcelona, aporten el seu estil propi del barri del Port Vell. L'Empordanet: Una versió que manté l'essència tradicional de la zona de l'Empordà. "Oh, gavina voladora, que voleies sobre el mar... digues-li que sento dolça melangia i que penso en ella en tot moment." El programa conclou amb una invitació als oients per a la propera edició, tancant amb la característica música ambiental del gènere.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
29'
Havaneres i Clàssics: De 'El meu avi' a 'O Sole Mio'
Repàs de les Havaneres més Emblemàtiques L'episodi d'avui de Busaldres, emès des de Tarragona Ràdio, se centra en la tradició de les havaneres, explorant diferents versions de peces clau del cançoner català i internacional. El meu avi: La joia de Josep Lluís Ortega Monasterio El programa dedica una part substancial a analitzar "El meu avi", considerada l'havanera més coneguda i cantada en català. S'han presentat dues interpretacions diferenciades: • La primera versió a càrrec del grup Barca de Mitjana del Maresme. • La segona versió interpretada per L'Empordanet. Es destaquen detalls històrics i curiositats sobre la composició: • Va ser escrita a Palamós per Josep Lluís Ortega Monasterio. • Tot i que la lletra parla d'un vaixell anomenat "El Català", el nom real del vaixell de guerra era Montserrat. • La lletra narra l'experiència dels mariners de Calella i Palafrugell que van morir a la coberta durant la guerra a Cuba contra els americans. "I en el mar de les Antilles retronaren els canons... els mariners de Calella no varen tornar." De Catalunya a Nàpols: L'èxit de 'O Sole Mio' L'espai musical s'obre cap a Itàlia per parlar d'una de les cançons més gravades de la història: "O Sole Mio". • Composada per Eduardo Di Capua l'any 1899. • Com a dada curiosa, la cançó va quedar en segon lloc en el concurs on es va estrenar; la guanyadora d'aquell certamen ha caigut en l'oblit. • S'escolta la versió de Marco Cagliari, inclosa en el seu treball Mia Dolce Vita.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
29'
Havaneres des del Balcó: Carmen i Clàssics Mexicans
Explorant la Havanera a l'Òpera i la Tradició Mexicana En aquest episodi de Havaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio, ens submergim en les curioses connexions entre l'òpera clàssica i la música popular. La narrativa es centra en com els ritmes i les melodies viatgen entre continents i gèneres. La Connexió entre Sebastien Gadier i l'Òpera Carmen Es detalla la història de la famosa havanera de l'òpera Carmen de George Bizet. El locutor explica un fet històric fascinant: • L'autor de La Paloma, Sebastien Gadier, va redactar originalment una havanera anomenada El Arreglito. • Bizet es va basar pràcticament "nota a nota" en aquesta peça per a la seva obra mestra. "Basada en aquesta havanera de l'Arreglito, gairebé clavada igual... nota a nota diria jo." Interpretacions i Clàssics de Mèxic El programa presenta diverses versions de peces icòniques, destacant la riquesa instrumental i vocal del gènere: • Orquestra Filharmònica de la Ciutat de Mèxic: Una versió rapsòdica de la havanera de Carmen. • El Consorcio: Interpretació de Un viejo amor enregistrada en viu a Mèxic l'any 2003. • La Hija del Mariachi: Una versió inclosa en la seva Colección Ranchera que explora els sentiments de la nostàlgia i el desamor. Temes recurrents i nostàlgia Les lletres de les cançons seleccionades giren al voltant de la durabilitat dels records i la impossibilitat d'oblidar un vell amor, un tema central en la lírica mexicana i de les havaneres.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
29'
Havaneres des del balcó: Programa 388
Monogràfic sobre el Gènere de l'Havanera En aquesta edició número 388 de Havaneres des del balcó, s'explora l'evolució musical d'aquest gènere tan arrelat a Catalunya. El programa destaca la transició entre les peces clàssiques i les interpretacions contemporànies, posant èmfasi en la riquesa instrumental i vocal que defineix les cançons de taverna i marineres. Peces Destacades i Compositors • El meu avi: S'analitza com aquesta peça actua com un divisor d'aigües en la història del gènere i es presenta una interpretació orquestral. • Adopcions instrumentals: Es reprodueix la versió de l'orquestra de Fran Purcell, que adapta un Tango d'Albéniz al ritme d'havanera, demostrant la versatilitat de la melodia. • Lola la tavernera: El grup Morralla aporta un aire festiu amb la interpretació de la rumba havanera, barrejant els instruments tradicionals com la guitarra amb ritmes més vius. Històries del Mar i l'Emigració Les lletres repassades durant el podcast narren la vida dels mariners de Calella i Palafrugell, els seus viatges a les Antilles i els conflictes bèl·lics històrics. "Visca Catalunya, visca el català. Arribaren temps de guerra, de perfícies i traïcions." Tancament i Producció L'episodi conclou amb la clàssica peça La Paloma de Sebastià Iradier, considerada una de les havaneres més universals, sota la direcció tècnica de Silvia García i la locució de Xavier Pardina.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
29'
Havaneres des del Balcó: Món Sonor i Nostàlgia Cubana
Retorn a les Arrels Marineres L'episodi 387 del programa Habaneras desde el Balcón a Tarragona Ràdio ofereix un viatge líric a través de la tradició de l'havanera. El contingut destaca per la seva forta càrrega emocional i poètica, evocant imatges del mar, pins i records del passat. Poesia i Paisatge Marítim • La narració inicial transporta l'oient a un món de llum, amor i calma. • Es fa un homenatge als vells mariners, descrits com a "prínceps de xarxa" i "herois de tempestes". • La lletra de les cançons subratlla temes clàssics: dones, pàtria, veles i flors. Peces Musicals i Autors Destacats El programa presenta una selecció acurada de versions instrumentals i cantades: • Gloria Cruz i Castor Pérez: Referències clau en l'estil interpretatiu. • Claude Piaf: Versió instrumental de peces emblemàtiques com Vestida de nit. • José White: Es presenta la seva obra mestra La bella cubana, interpretada per l'Orquestra Serenata Tropical. • Henry Geromet: Versió de la cèlebre havanera Aquellos ojos verdes. "Si pogués fer-me escata i apagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat" Connexions Internacionals El programa explora la universalitat del gènere, mencionant versions alemanyes de La Paloma i altres interpretacions que demostren com l'havanera ha viatjat arreu del món mantenint la seva essència nostàlgica.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
29'
L'Ascensió, el model de les Caixes i Mans Unides
Reflexions sobre la Festa de l'Ascensió L'episodi se centra en el significat catequètic de l'Ascensió del Senyor, explicant que no es tracta d'un viatge espacial, sinó de l'entrada de Jesús en la glòria de Déu. Se subratlla que el cel és la persona mateixa de Crist, qui acull la humanitat per sempre. • La missió dels cristians: Abans d'anar al cel, Jesús encomana la tasca de ser testimonis i ensenyar a viure segons el seu missatge. • Fe i obres: Es discuteix la relació entre la fe i les bones accions, citant C.S. Lewis i la metàfora de les tisores. Justícia i Pau: El futur de les caixes d'estalvi Es realitza una anàlisi crítica sobre la transformació del sistema financer i la possible pèrdua de la funció social de les caixes. Es destaca que aquestes institucions van néixer sense ànim de lucre per fomentar l'estalvi popular i l'obra social. Factors de la crisi financera • La punxada de la bombolla immobiliària. • El procés de fusió i bancarització de les entitats. • L'entrada de capital privat que pot desvirtuar la seva missió original. "Les caixes han prestat un servei insubstituïble al nostre país i han mantingut la seva finalitat bàsica de previsió i ajut." Mans Unides: Nous reptes i projectes Entrevista a Teresa Feliu, la nova presidenta de Mans Unides a Tarragona. Es repassen els èxits recents, com el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia, i es detallen els projectes futurs a Ruanda, la Índia i Cambodja. Projectes destacats • Construcció d'un centre de costura a Ruanda per a la formació de noies joves. • Ampliació d'escoles de secundària a l'Àfrica i dispensaris a la Índia. • Suport a famílies amb malalts de Sida a Cambodja. Agenda Diocesana i Actualitat S'informen de diversos actes com l'ordenació presbiteral a Cornudella de Montsant, sopars col·loquis d'Arcadi Oliveres i la preparació dels voluntaris per a la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
29'
Morts papals, Bob Dylan i el misteri de la Mona Lisa
Resum de l'episodi Aquest episodi del programa de divulgació històrica No em vinguis amb històries combina efemèrides religioses, la trajectòria d'una icona de la música popular i darreres troballes arqueològiques. L'Efemèride: La mort de Joan XXIII Es commemora la mort del papa Joan XXIII (Angelo Giuseppe Roncalli) el 3 de juny de 1963. Malgrat ser considerat inicialment un papa de transició per la seva avançada edat, va revolucionar l'Església Catòlica amb: • La convocatòria del Concili Vaticà II. • L'obertura cap a cristians no catòlics i el diàleg amb les forces socials. • Les seves encícliques socials Mater et Magistra i Pacem in Terris. Monogràfic: Els orígens de Bob Dylan El programa analitza la figura de Robert Allen Zimmerman, mundialment conegut com a Bob Dylan. Es destaquen punts clau de la seva biografia inicial: • La seva transició del rock and roll cap al folk, buscant una música més realista i profunda. • L'elecció del seu nom artístic influenciada pel poeta Dylan Thomas. • La influència cabdal de Woody Guthrie i el seu trasllat a Nova York per conèixer-lo. • El seu paper com a cronista dels conflictes socials i creador d'himnes antibèl·lics com Blowin' in the Wind. Notícies d'Actualitat i Curiositats Arqueològiques • La Mona Lisa: Es comenten les excavacions al convent de Santa Úrsula a Florència a la recerca de les restes de Lisa Gherardini, la possible model de Leonardo da Vinci. • Egipte: El descobriment d'un nou colós d'Amenhotep III a Luxor, trobat trossejat però en bon estat de conservació. • Història Local: Un recull de notícies de fa cent anys a Tarragona, incloent-hi una curiosa missa celebrada en esperanto i la fira de bestiar a Lleida. • Víkings: El projecte de construcció d'un dràcar per repetir la ruta des de Noruega fins a Istanbul.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
28'
El disc Rovallat: Monogràfic de Depeche Mode
Depeche Mode: Icones de la Música Electrònica En aquesta edició del programa El disc Rovallat, Joan Maria Bertran ens convida a fer un viatge retrospectiu cap a la dècada dels 80 i 90 per recuperar un dels treballs més emblemàtics de la banda britànica Depeche Mode. Els Inicis i Influències • El grup es va formar a Essex, Anglaterra, l'any 1980. • Van ser figures clau en l'escena musical futurista de finals dels 70. • La seva música va estar profundament influenciada per pioners com Kraftwerk. El Disc Destacat: 101 El programa se centra en l'àlbum titulat 101, una gravació sonora d'un concert en directe. • Data de gravació: El disc va ser capturat el 18 de juliol de 1988. • Impacte: Aquest treball va sonar amb molta força a les emissores locals com Tarragona Ràdio i l'antiga Ràdio Fòrum. • Cançó destacada: Durant l'emissió s'analitza i s'escolta el tema Strange Love. "Actualment segueixen sent un grup d'un gran èxit comercial i de públic, tot mantenint alhora un important prestigi en el panorama musical." Llegat Musical El presentador destaca com el grup ha sabut evolucionar des de les seves arrels electròniques fins a convertir-se en un fenomen de masses que encara avui dia manté la seva rellevància i prestigi internacional.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
1h
La Final de la Sardana de l'Any i l'actualitat sardanista
La Gran Final a Granollers El programa se centra en la celebració de la 22a final del concurs de la Sardana de l'Any, que té lloc al Teatre Auditori de Granollers. S'expliquen els detalls de les dues sessions programades i la participació de les cobles Marinada i Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Sardanes Finalistes i Premis • S'enumeren les deu sardanes finalistes, incloent composicions d'autors com Joaquim Soms, Martí de Mont i Lluís Alcalà. • Es detalla el procés de votació popular i l'espectacle musical Rebombori, dirigit per Jordi Paulí, que inclou la participació de la banda Mestre Montserrat i Núria Feliu. Actualitat i Crònica Social L'episodi repassa diverses notícies del món de la cultura popular: • Formació per a entitats: La jornada de formació per a equips directius organitzada per la Federació de Ateneus de Catalunya al Castell de Montjuïc. • Aniversaris i Exposicions: El 65è aniversari de la colla En Saires del Penedès i la inauguració de l'exposició sobre la sardana al Vendrell. • Necrològiques: Es ret homenatge a Joaquim Bo, fundador dels En Saires, i es dona el condol per la mort del ciclista Xavi Tondo. Espai de Reflexió i Crítica Es recupera un text del crític Josep Pasqual publicat a la Revista Musical Catalana. "Les presentacions orals micròfon en mà en els concerts musicals són una de les expressions més pures del que és innecessari." L'article genera un debat sobre la vigència dels presentadors en els concerts de cobla, qüestionant si aquesta figura ha quedat obsoleta en comparació amb els concerts de música culta on s'utilitza principalment el programa de mà. Selecció Musical Durant el programa s'escolten diverses peces clau: • Rosa Vella de Josep Saderra. • Pina de Joan Givert (Premi de la Crítica 1979). • Pastoral d'hivern de Manuel Oltra, una peça per a tenora i piano. • Dolsenyor de Tomàs Gil Membrado.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
30'
El Campanar: Bíblia, Immigració i Santa Tecla
Reflexió sobre l'Evangeli de Pasqua L'episodi s'inicia amb una anàlisi de l'Evangeli segons Sant Joan, situant-nos en el sisè diumenge de Pasqua. Es destaca el missatge de Jesús sobre l'amor i el compliment dels manaments, així com la promesa de l'enviament de l'Esperit Sant com a consolador i guia permanent per als creients. La Bíblia: Història i Actualitat Monsenyor Jaume Pujol reflexiona sobre la importància de la Sagrada Escriptura: • Repàs històric des de la impremta de Johannes Gutenberg (1454) fins a la primera Bíblia impresa en català a València (1478). • Presentació d'una nova edició popular de la Bíblia a Catalunya, assequible i il·lustrada. • La Bíblia no és considerada un monòleg de Déu, sinó un diàleg constant amb la humanitat. "La Bíblia és un llibre que hem de tenir a cada casa... el fonamental és que la llegim amb freqüència." Solidaritat i Immigració Mossèn Ricard Cabrè aborda el fenomen migratori des d'una perspectiva ètica i cristiana: • Crítica a la mentalitat de "mà dura" i de tancament de fronteres que creix en la societat actual. • Reconeixement de la migració com un dret humà fonamental recollit en la Declaració Universal. • Denúncia de les desigualtats comercials i econòmiques entre els països rics i els subdesenvolupats. Congrés Internacional sobre Santa Tecla Entrevista a mossèn Joer Maria Gabaldà sobre el proper congrés dedicat a la patrona de Tarragona: • L'objectiu és aprofundir en la figura de Santa Tecla com a primera màrtir i dona evangelitzadora. • Es discutiran les Actes de Pau i Tecla (segle II) amb la participació d'experts de Ginebra, Harvard i Roma. • El congrés inaugurarà les noves instal·lacions del Seminari de Tarragona l'octubre vinent. Crida a la Participació i l'Agenda Diocesana Es recorden diversos actes per a la setmana, com els diàlegs per a joves a Montblanc i les jornades missioneres. També es fa èmfasi en la campanya de la renda, animant els oients a marcar la casella de l'Església per donar suport a la seva tasca social i evangelitzadora.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
58'
Factoria 2.0: El magazín cultural dels estudiants de la URV
Resum del Programa L'episodi d'avui de Factoria 2.0 és un recull especial que repassa la trajectòria d'aquest magazín cultural de Tarragona Ràdio, realitzat per deu estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Al llarg de quatre mesos, l'equip ha ofert una visió fresca i entusiasta de l'actualitat cultural, social i esportiva de les comarques tarragonines. Equip i Seccions El programa destaca per la diversitat de les seves seccions i el caràcter dels seus col·laboradors: • Presentació: La Maria Santiago i el Quim Navales han estat el fil conductor, aportant professionalitat i anècdotes personals divertides. • Actualitat Cultural: La Núria Jaques i el Pep Simó, coneguts com els modernillos, han cobert festivals, música i l'oci a Tarragona. • Món Online: L'Anna Cendra i la Laia Bové han analitzat l'impacte de les xarxes socials i la vida a la xarxa. • Pantalla: L'Albert Carnicer i l'Anna Arnal han repassat de manera crítica la televisió i el cinema. • Esports: La Bet Altarriba ha realitzat entrevistes a esportistes de primer nivell com Marc Bartra o Isidre Esteve. • Entrevistes i Qüestionaris: La Sílvia Sagalà ha sotmès els convidats a qüestionaris ràpids i desquiciants. Temes Destacats • Periodisme i Futur: El programa recull reflexions de referents com Josep Cuní i Xavier Graset sobre la situació actual de la professió, la crisi i la influència de les noves tecnologies. • Política Jove: Debat amb representants joves de Tarragona sobre la desafecció política, el màrqueting electoral i el fenomen del friquisme. • Cultura i Música: Entrevistes exclusives a grups com Manel, en el seu inici de gira al Teatre Bartrina de Reus, i Bongo Botrako. • Humor i Bromes: S'inclouen moments divertits com entrevistes fictícies a Mario Casas o bromes telefòniques a oients sobre els seus hàbits televisius. "El temps que dediquem a lamentar-nos és un temps que no estem invertint en la millora i l'anàlisi de per què estem malament." — Josep Cuní sobre el periodisme actual.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
29'
Loquillo y los Trogloditas: El doble directe de 1989
Homenatge al Rock and Roll en Vinil En aquesta edició del programa Disc Rovellat, conduït per Joan Maria Bertran, es ret homenatge a la història de Tarragona Ràdio a través de la música. L'episodi se centra en un àlbum emblemàtic: el doble disc en directe de Loquillo y los Trogloditas publicat l'any 1989. L'objectiu de la sessió és fer un recorregut per aquelles peces que, tot i no ser els èxits comercials més evidents (com Cadillac Solitario o La Mataré), capturen l'essència frenètica i l'actitud de la banda en el seu apogeu. Selecció Musical i Context Històric L'any 1989 no només marca la publicació d'aquest disc, sinó que també coincideix amb els primers anys de vida de l'emissora (llavors anomenada Ràdio Fòrum). El resum destaca les següents cançons: • Carne para Linda: Una peça amb una lletra fosca i contundent sobre obsessions i desaparicions. • Coleccionistas: Un tema que explora el desig i les relacions des d'una perspectiva descarada. • Pirates: Una declaració d'intencions sobre la llibertat i el plaer de viure al marge de les normes. • Brisa d'Abril: El moment de calma del programa, una cançó més relaxada i melòdica. • Mis Problemas con las Mujeres: Un clàssic que dóna nom a un dels seus treballs d'estudi i que relata les crisis d'identitat al voltant dels trenta anys. Reflexions sobre l'època El programa subratlla la importància del ritme frenètic del rock and roll per recordar "vells temps". A través de les lletres de José María Sanz (Loquillo), s'evoca un món que moltes vegades ha estat prohibit o incomprès. "He modelat una bandera... per el plaer de crear." L'espai clou amb la mítica cançó Siempre Libres, reafirmant l'esperit anarquista i independent que ha caracteritzat la carrera de la banda barcelonina.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
29'
Cine i fe: Destino Oculto i Les Cròniques de Narnia
Reflexions Cristianes sobre el Cinema Actual Aquest episodi de Porta a l'Esperança explora la intersecció entre la fe cristiana i les narratives cinematogràfiques contemporànies, centrant-se en dos títols recents: Destino Oculto i La travessia del viatger de l'Alba. Determinisme vs. Lliure Albir a Destino Oculto La discussió sobre la pel·lícula protagonitzada per Matt Damon serveix per analitzar conceptes teològics profunds: • El lliure albir: Es planteja si els humans som realment lliures o si estem sota un "pla mestre" rígid. Des de la perspectiva bíblica, es defensa que Déu ens ha creat amb capacitat de decidir. • La natura dels àngels: Es contraposa la visió de la pel·lícula (agents que controlen i limiten) amb la visió bíblica, on els àngels són éssers que beneeixen i protegeixen. • Conseqüències de la desobediència: S'explica que el destí tràgic és fruit de la desobediència humana i no d'un joc diví. La Temptació i la Redempció a Les Cròniques de Narnia L'anàlisi de l'obra de C.S. Lewis destaca com cada personatge s'enfronta a les seves pròpies debilitats: • Vicissituds humanes: L'orgull, l'enveja i la cobdícia es personifiquen en l'Edmund, la Lucy i l'Eustace. • El procés de la temptació: Es descriu com un camí que neix en els sentits i que la publicitat moderna sovint explota per crear falses necessitats. • La figura d'Aslan: Es vincula directament amb la figura de Jesucrist, l'únic capaç de transformar el cor humà i lliurar-lo de la seva "pell de drac" (el pecat). "Jesucrist s'ofereix en sacrifici pels nostres pecats d'una vegada i per sempre, tal com fa Aslan en la història."
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
29'
Kissinger, Història del Gos i Terratrèmols a Espanya
Henry Kissinger: L'Arquitecte de la Política Exterior El programa comença analitzant la figura d'Henry Kissinger en el seu 88è aniversari. Kissinger és descrit com un personatge maquiavèl·lic i polaritzador, essencial per entendre la política dels Estats Units entre 1969 i 1977. • Punts de fricció: Se l'acusa d'impulsar l'Operació Còndor i les dictadures a Sud-amèrica. • Punts a favor: Va aconseguir l'acostament històric amb la Xina i l'URSS. • Contrast: Malgrat el seu perfil fosc, va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1973 per l'alto el foc al Vietnam. "Kissinger és el criminal de guerra més gran que campa lliure pel món." L'Evolució i Domesticació del Gos S'explora l'origen de la relació entre humans i cànids, des dels avantpassats prehistòrics fins a la domesticació real. Orígens Biològics • Els miàcids van ser els precursors que van viure fa 50 milions d'anys. • El Canis lupus (llop) va evolucionar fa uns 300.000 anys. La Domesticació Es debaten dues teories: si el gos es va apropar a l'home per carronya o si l'home va capturar cadells de llop. Les evidències més recents a la Cova Goyet (Bèlgica) situen els primers gossos domesticats fa 31.700 anys. El Rol del Gos en la Història i la Guerra • Segona Guerra Mundial: Ús massiu de gossos com a missatgers, sanitaris i, de forma tràgica, com a gossos suïcides russos entrenats per explotar sota tancs alemanys. • Antiguitat: Des dels mastins d'Egipte fins als mosaics de Pompeia amb la famosa advertència Cave Canem. • Espai: El sacrifici de la gossa Laika el 1957. Geologia i Arqueologia: Terratrèmols i Batalles Es fa un repàs als terratrèmols més devastadors de l'estat espanyol, destacant el de Torrevella (1829) i el de Granada (1884), amb una reflexió sobre la falta de preparació actual. Finalment, es comenta una descoberta arqueològica al nord d'Alemanya: les restes d'una gran batalla de l'Edat del Bronze (1200 a.C.) amb cranis fracturats i material bèl·lic primitiu.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
27'
Els Sugar Cubes i el debut de Björk: 25 anys de Life's Too Good
L'ascens dels Sugar Cubes L'episodi d'avui de Tràfic d'Abstraccions explora el llegat dels Sugar Cubes, la banda islandesa que va catapultar la carrera internacional de Björk. Es destaca especialment el seu primer àlbum, Life's Too Good, publicat el 1988 i que va esdevenir un fenomen de culte tant a Europa com als Estats Units. Impacte i Estil Musical El grup va destacar per una barreja eclèctica de gèneres que desafiava les etiquetes de l'època: • Post-punk i Indie: Una raresa a finals dels 80 que va captivar la crítica especialitzada. • Fusions: Elements de jazz, funk i pop abstracte. • Èxit Comercial: L'àlbum va vendre més de 500.000 exemplars als EUA, una xifra sorprenent per a un grup alternatiu. El segell Bad Taste Es menciona la creació del segell discogràfic Bad Taste (Smult), una iniciativa contracultural fundada pels mateixos membres del grup per fomentar l'art jove islandès. "Els Sugar Cubes van fundar un segell discogràfic que es deia Bad Taste, mal gust, i que va ser tota una insígnia contracultural que fomentava el treball artístic de joves islandesos." Trajectòria de la Banda Tot i l'èxit inicial, el programa repassa la breu però intensa vida del grup: 1. 1986: Neix el single Birthday, la llavor de l'èxit. 2. 1988: Publicació de l'àlbum debut Life's Too Good. 3. Decadència: L'evolució del grup cap a projectes personals i canvis interns va derivar en discs com Stick Around for Joy (1992) abans de la seva dissolució definitiva.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
59'
Sardanes, Cobla i la Jove Orquestra Tradicional
Actualitat i Espectacles Musicals L'episodi d'avui destaca la presentació de la Jove Orquestra Catalana d'Instruments Tradicionals al Palau de Congressos, amb l'obra Maragall amb so de paraula del prestigiós pianista i compositor Conrat Sador. Aquesta iniciativa aplega joves talents de diversos conservatoris i escoles de música. Agenda i Festivals d'Estiu Es repassen les activitats més rellevants del panorama sardanista: • Aplecs i ballades: Destaca l'aplec de Móra d'Ebre i les ballades amb cursos per a joves a Torredembarra i el Vendrell. • Porta Ferrada: El festival de Sant Feliu de Guíxols pren el relleu de Peralada en la programació de música per a cobla, amb la participació de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Girona i la cantant Néboa. • Beca Josep Maria Bernat: Es recorda la convocatòria per a joves instrumentistes de cobla. La Força de les Xarxes i Estrades Curioses El programa tanca comentant l'impacte de les xarxes socials en la difusió de la música tradicional. S'esmenta el cas de la sardana Xar de Quira de Geroni Velasco, que va causar sensació entre els infants per la seva sonoritat moderna i els efectes sonors inclosos en la interpretació de la Cobla Reus Jove. "A vegades sents que ja has dit el que volies dir, i poques paraules basten." L'emissió finalitza recordant que la propera setmana no hi haurà repetició el diumenge a causa de la cobertura de les eleccions a Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
57'
Factoria 2.0: Guia per a un estiu cultural i actiu
L'Estiu a Tarragona i més enllà L'episodi final de la temporada de Factoria 2.0 es presenta com una guia completa per aprofitar els mesos d'estiu, ja sigui des de la ciutat de Tarragona o viatjant a l'estranger. Els col·laboradors comparteixen experiències personals i recomanacions sobre oci, cultura i creixement personal. Música, Festivals i Festes Majors • Concerts a Tarragona: S'anuncien actuacions d'artistes com Roger Hodgson, Miguel Ríos, Raimon i Sergio Dalma. • Escó Summer Festival: Destaca la presència de Melendi, M-Clan i Els Pets els dies 15 i 16 de juliol. • Festes Majors: Repàs a les cites imprescindibles del territori, com Sant Magí i Santa Tecla a Tarragona, i festes populars a localitats com El Morell, Vilaseca o La Pobla de Mafumet. Viatges i Experiències Alternatives • Voluntariat Internacional: La Sílvia Sagalà explica la seva experiència d'alfabetització a Nicaragua, destacant el valor emocional d'ajudar les comunitats locals. • Interrail per Europa: En Quim Navales detalla com recórrer països com França, Bèlgica i Holanda de manera econòmica utilitzant el tren. • El Camí de Santiago: L'Anna Arnal descriu el tram francès des de Ponferrada, oferint consells pràctics sobre l'equipament necessari. • Festes Populars: Des de la bogeria dels Sanfermines a Pamplona fins a la ruta de festes majors catalanes com les de Mataró (Les Santes) o Vilafranca del Penedès. Oci a la Pantalla i Xarxes Socials • Sèries Recomanades: L'Albert Carnisser i l'Anna Arnal proposen maratons de sèries com Breaking Bad, Game of Thrones, Dexter i Misfits. • Actualitat Digital: Es comenten els temes més calents de Twitter, incloent el festival de Eurovisión, la fi del programa SLQH i el regnat de Lady Gaga. Final de Temporada i Homenatges "Gràcies per la cura i la paciència que has tingut perquè has fet d'aquest taller de ràdio que hagi sortit rodó." L'equip tanca el programa amb un emotiu homenatge a la seva coordinadora, Marta Montagut, i als tècnics que han fet possible el taller de ràdio de la Universitat Rovira i Virgili.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
31'
Tancat per Defunció: L'àlbum «Llença-t'hi» (1991)
Repàs de la trajectòria de Tancat per Defunció El programa El Disc Rovellat dedica aquesta edició a analitzar el segon àlbum del grup sabadellenc Tancat per Defunció, titulat Llença-t'hi (1991). La banda, liderada per Jaume Papell, va néixer el 1986 a partir de jam-sessions al local Piano Jazz de Sabadell. Fites i Producció Musical • Inicis i èxits: El 1989 van guanyar el concurs de pop-rock de Vic, fet que els va permetre gravar el seu primer disc, Sense Retorn, produït per Pep Sala. • Internacionalització: L'any 1991 van fer història en ser el primer grup de parla catalana a actuar al Music Seminar de Nova York. • Producció de qualitat: El disc Llença-t'hi va comptar amb la producció de Toni Carmona, conegut per treballar amb l'Orquestra Mondragón i Joaquín Sabina. Anàlisi de les Cançons Principals El programa reprodueix i comenta les peces clau de l'àlbum: Llença-t'hi: El tema que dóna nom al disc i un dels seus himnes. Sense Llum: Una cançó que reflexiona sobre la manca de llibertat d'acció i la influència de la televisió. Missatge: Una peça melòdica sobre la distància i la comunicació personal. Lluny dels records: Cançó atmosfèrica que tanca la cara A del vinil. Coses que passen: Qualificada pel locutor com la "cançó porno" del grup pel seu contingut lúdic i explícit. Amor d'estiu: Un dels grans èxits comercials del grup que encara perdura en el record. El declivi de la banda Tot i l'èxit de públic, el grup va patir la falta de suport de la seva discogràfica, Pick Up, que no va invertir prou en la seva promoció. Això va provocar un silenci de tres anys fins a la publicació del seu darrer disc, Viatge en silenci (1995). "L'any 1991 van ser seleccionats per l'SGAE per tocar al Music Seminar de Nova York, sent el primer grup de parla catalana que hi toca."
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
29'
Miquel Àngel, el Barça de Wembley i el Divendres 13
Introducció i Efemèride Esportiva L'episodi comença amb una celebració de l'efemèride del 20 de maig de 1992, data en què el FC Barcelona va guanyar la seva primera Copa d'Europa a l'estadi de Wembley amb el famós gol de Ronald Koeman. Els locutors connecten aquest fet històric amb l'actualitat de l'equip en el moment de l'enregistrament. Monogràfic: El Llegat de Miquel Àngel (Segona Part) Es reprèn la biografia de Miquel Àngel Buonarroti des de 1503 fins a la seva mort el 1564, destacant la seva relació complexa amb el mecenatge papal: El Mausoleu de Juli II i la Capella Sixtina • La construcció de la tomba de Juli II va ser la gran frustració de l'artista, un projecte que va durar 40 anys i va quedar reduït respecte a la idea original. • La decoració de la bòbada de la Capella Sixtina (1508-1512) va sorgir d'una conspiració de Bramante per fer fallar Miquel Àngel, qui es considerava principalment escultor. • L'obra va resultar un èxit sense precedents, on l'artista va aplicar el seu coneixement de l'anatomia i el clarobscur per donar volum a les figures. Obres de Maduresa i el Judici Final • Sota el papat de Pau III, va pintar el Judici Final (1536-1541), una obra que va causar un gran escàndol per la nuesa de les figures, algunes de les quals van ser posteriorment tapades amb panys. • En la seva darrera etapa, es va centrar en l'arquitectura, destacant el seu treball a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, on va projectar la gran cúpula. "Miquel Àngel portava un casc de cartró amb una vela encesa sobre el cap per tenir llum i treballar durant la nit sense haver d'utilitzar les mans." Notícies de Tarragona fa 100 anys A través del Diari de Tarragona del 20 de maig de 1911, es repassen les cròniques de l'època: • Una crítica teatral sobre una sarsuela on es descriu un actor com a "archisúper". • L'aprovació del pressupost per a la carretera de Mollerussa a l'Espluga de Francolí. • La publicitat de l'època destacant la liquidació d'una merceria al carrer Sant Agustí. Curiositats: L'Origen del Divendres 13 S'expliquen les diverses teories sobre la malastrugança d'aquesta data: • Teoria Històrica: La detenció massiva dels Cavallers Templers per ordre de Felip IV de França el divendres 13 d'octubre de 1307. • Teoria Cristiana: La presència de 13 comensals a l'Últim Sopar i la crucifixió de Jesús en divendres.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
58'
Actualitat Sardanista: Estrenes a Tarragona i Aplecs
Actualitat de la Cultura Popular i la Sardana El programa d'avui se centra en la gran vitalitat creativa a la ciutat de Tarragona, on recentment s'han estrenat fins a quatre sardanes, majoritàriament d'autors locals. S'analitza la necessitat de donar més visibilitat als compositors joves i residents per estimular la creació musical per a cobla. Esdeveniments i Convocatòries Destacades • Impacte Econòmic de la Fira Mediterrània de Manresa: Segons un estudi recent, cada euro investit genera un retorn de 8 euros al territori, amb una assistència que supera les 100.000 persones. • Concurs Fotogràfic Aplec Baix Camp: La Colla Sardanista Rosa de Reus convoca la 45a edició d'aquest certamen amb premis especials pel 50è aniversari de l'entitat. • Digitalització de l'obra de Joan Amades: Gran part del llegat del folclorista ja és accessible a internet gràcies al Departament de Cultura. La Nota Musical i Històrica • Es destaca l'estrena de la sardana Tendresa de Rafael Guinovar i Víctor i Berta d'Alfred Abad. • A la secció de La Relíquia, es recorda la final de la Sardana de l'Any de 1978 a Girona, destacant el retorn de Manuel Saderra i Puigferrer amb l'obra Al 25è Aplec de Banyoles. L'Agenda del Cap de Setmana S'ofereix un repàs exhaustiu dels aplecs i ballades per tot Catalunya, destacant: "És ara l'època de més quantitat d'aplecs grossos i plenament sardanistes." • Aplecs: Porqueres, Molins de Rei, Figueres, Sitges, Tàrrega i Benissanet. • Activitats a Tarragona: Ballades a l'Argentera, Montblanc, la Canonja i Deltebre.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
57'
Factoria 2.0: Festivals, Trapezi i Tarracoviva
Panorama Cultural i Festivals d'Estiu L'episodi d'avui de Factoria 2.0 ofereix una guia completa sobre l'activitat cultural a Catalunya, centrant-se en els grans esdeveniments de la temporada. Els Grans Festivals de Música La Núria Jaques ens detalla les cites imprescindibles per als amants de la música indie i electrònica: • Primavera Sound: Arriba a la desena edició amb propostes alternatives a diversos escenaris de Barcelona. • Palm Fest: El festival de referència a l'Hospitalet de l'Infant, consolidat en el pop nacional. • FIB (Benicàssim): Un dels festivals amb més projecció internacional, destacant per la seva barreja de música, moda i cinema. • Sònar: El referent mundial en música avançada i art multimèdia. Arts Escèniques i Patrimoni L'actualitat cultural es trasllada també a Reus i Tarragona amb dos dels esdeveniments més potents del territori. El Trapezi de Reus S'analitza la 15a edició de la Fira del Circ de Catalunya. Malgrat les retallades pressupostàries, el festival manté la qualitat amb una seixantena d'espectacles. "Hem sabut fer equilibris i malabars per mantenir una programació que faci goig." Tarracoviva: Tornar als Orígens El festival romà de Tarragona permet una immersió total en la història antiga a través d'exposicions com Roma Norum Vita i activitats de reconstrucció històrica. Societat, Pantalles i Esport • Xarxes Socials: Repàs a les tendències sobre Lady Gaga i els rumors virals sobre Shakira i Piqué. • Pantalla: Un viatge per la història de l'humor televisiu, des de la movida madrilenya fins a sèries modernes com Pop Ràpid o Arroz Pasado. • L'altra cara de l'esport: Una anàlisi del futbol femení amb Carlos Roca i l'elisabet García, denunciant la falta de suport mediàtic i econòmic.
Arxiu Sonor Programes 2011
13 de març del 2011
27'
El Campanar: L'Evangeli de la Porta i el Ball de Sant Cris
Reflexió sobre l'Evangeli i el Pastor L'episodi d'aquesta setmana se centra en el quart diumenge de Pasqua, posant el focus en l'Evangeli segons Sant Joan. Jesús es presenta amb el símbol de la porta de les ovelles, una imatge que ens recorda que la vida eterna i la comunicació amb Déu passen per la unió amb Crist. • Jesús com a mediador: Només a través d'ell podem accedir al regne de Déu. • L'acció cristiana: Passar per la porta significa estimar, ajudar i consolar els germans. Cultura i Tradició: El Ball de Sant Cris de Salomó S'analitza la riquesa del Ball de Sant Cris de Salomó, una representació sacre que data de 1840. Aquesta obra combina el ball parlat i l'auto sacramental, narrant l'aventura de Josep Nin, un mercader que va portar un crucifix des d'Alger per salvar el seu poble de la fam. Actualitat de l'Església a Catalunya Es destaca la recent reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense al Santuari del Loreto, on s'han tractat temes rellevants per a la comunitat: Noves edicions del Catecisme: Propera publicació en català per celebrar el 20è aniversari del seu origen. Ensenyament de la religió: Crida a les famílies per matricular els fills a l'assignatura de religió com a complement de la formació integral. Catalònia Sacra: Desenvolupament d'una plataforma de turisme religiós per posar en valor el patrimoni artístic de les deu diòcesis catalanes. Missions i Solidaritat Internacional Es detalla la tasca de l'Obra de Sant Pere Apòstol, que ajuda milers de seminaristes i novicis a l'Àfrica, Àsia i Amèrica, destacant casos concrets com el seminari de Boma (RDC) i el de Bogotà (Colòmbia). "Jo sóc la porta. Els que hi entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pastoratges." El Repte de les Telecomunicacions Amb motiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions, es reflexiona sobre com les xarxes socials i els mitjans digitals han de ser eines per a la solidaritat i l'evangelització, vencent l'analfabetisme religiós i evitant la superficialitat del consum.