Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

1153-1176 de 4305

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
26'
Balanç de mandat i futur del Tercer Fil a Tarragona
El Tercer Fil i el Corredor Mediterrani L'entrevista comença abordant la recent reunió entre el Ministeri de Foment i l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). Alejandro Fernández manté una postura crítica malgrat els compromisos del govern d'Espanya: • El diputat reitera la seva oposició al projecte tal com està plantejat, argumentant que el pas de mercaderies per les platges de Tarragona hipoteca el futur disseny de la ciutat. • Malgrat la discrepància amb la ministra Ana Pastor (del seu propi partit), Fernández reivindica la seva autonomia política i conviccions personals. • Afirma que la implantació del Tercer Fil suposa l'ajornament definitiu del projecte de la façana marítima. "Les conviccions en política no te les poden marcar ni a Frankfurt, ni a Barcelona, ni a Madrid. Són qüestions personals i de manera d'entendre la teva ciutat." Balanç del primer any de mandat municipal Fernández valora el primer any del govern de Josep Fèlix Ballesteros (PSC), caracteritzat per la manca de majoria absoluta i la crisi econòmica: • Descriu l'equip de govern com a desorientat i amb dificultats per adaptar-se a la nova realitat política de pactes. • Critica la gestió en l'àmbit cultural (Tarraco Viva, Concurs de Castells) i la paràlisi en el desplegament del Pla General. • Defensa l'actitud del Partit Popular com a oposició constructiva que ha permès aprovar pressupostos per evitar la paràlisi de la ciutat, a diferència de la postura de Convergència i Unió. Futur polític: Estabilitat i possibles pactes L'entrevista finalitza explorant la possibilitat d'un acord de govern estable entre el PSC i el PP: • Fernández confirma l'existència de converses informals per dotar la ciutat de major agilitat i determinació en l'acció de govern. • Reivindica la legitimitat de demanar l'alcaldia en algun període del mandat, basant-se en el creixement electoral del seu partit. • Garanteix que no presentarà una moció de censura, prioritzant l'estabilitat de les institucions en l'actual context de crisi.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
14'
Presentació de la 2a edició del Festival Minipop
El Festival Minipop es professionalitza En aquesta entrevista es presenta la segona edició del Festival Minipop, organitzat per l'associació Tacletes. L'esdeveniment neix amb la filosofia de crear un espai on tant adults com nens puguin gaudir de la música pop en directe en un horari adaptat a les famílies, trencant la barrera que sovint imposa la maternitat i la paternitat per accedir a l'oci nocturn. Ubicacions i novetats El festival s'expandeix en espai i temps durant el cap de setmana: * Dissabte: Al Passeig de les Palmeres, oferint vistes emblemàtiques al mar i a l'amfiteatre. * Diumenge: Al barri del Serrallo, sota la Pèrgola, incloent sortides gratuïtes amb el vaixell Tarragona Blau. * S'incorpora una zona d'emprenedores per mostrar el talent de mares locals i una zona específica per a nadons. Programació musical destacada El cartell combina noms consolidats amb bandes emergents: * Bet: Actuació especial d'una artista molt vinculada al projecte. * Renaldo i Clara: Una aposta pel talent emergent que comença a sonar amb força. * Quart Primera i Joan Colomo: Presentació de nous treballs discogràfics. * DJ Lopo i Guillem Ilkiway: Sessions pensades perquè pares i fills ballin conjuntament. Tallers i activitats familiars La coordiandora de tallers, Sílvia Iturria, destaca que les activitats estan pensades per a la participació conjunta de tota la família: * Creació d'instruments amb materials reciclats a càrrec de l'il·lustrador Gallo. * Tallers tèxtils, d'origami, de cal·ligrafia i de teatre interactiu. * Tots els talleristes són, majoritàriament, professionals de Tarragona per tal d'impulsar el talent local. "Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
9'
Tortell Poltrona i la reflexió vital de 'Grimègies'
En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el cèlebre pallasso Tortell Poltrona (Jaume Mateu) presenta el seu espectacle Grimègies al Teatre Metropol. L'entrevista aprofundeix en la figura del pallasso com a mirall de la societat i en la seva faceta més solidària amb Pallassos sense Fronteres. L'espectacle: Grimègies Origen del nom: El terme prové d'una paraula recuperada pel pintor Isidre Nonell que feia referència a la disbauxa, evolucionant cap a la bogeria o secrets explicats a cau d'orella. Temàtica profunda: L'obra és una reflexió des del punt de vista del pallasso sobre la vida i la mort. Poltrona utilitza l'humor per canalitzar les pors humanes. Format: Es tracta d'un solo teatral on el personatge es troba amb un "viatge" assignat des del naixement. L'ofici de pallasso i l'evolució El pallasso al teatre vs. al circ: L'artista explica que la caixa escènica d'un teatre (a la italiana) canvia la relació amb l'espectador respecte a la pista rodona del circ, on el públic t'envolta. Un procés viu: Poltrona defineix l'espectacle com un work in progress. L'humor del pallasso es depura amb els anys i les milers de funcions, adaptant-se fins i tot a la climatologia o al tipus de públic. Compromís social i activitat Projecte solidari: Com a fundador de Pallassos sense Fronteres, l'artista viatja a París per coordinar la xarxa internacional, que realitza més de 3.000 funcions anuals en camps de refugiats, com els de Líbia o Tunísia. Circ Cric: Manté una activitat frenètica amb visites escolars al seu centre al Montseny. "El pallasso ha de fer riure de les pors que tenim per poder-les vèncer."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
18'
Josep Maria Soler i el futur de la medicina a Tarragona
Balanç de vuit anys al capdavant de l'Acadèmia El doctor Josep Maria Soler Poblet finalitza el seu mandat de vuit anys com a president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques a Tarragona. Durant aquest període, la institució ha dut a terme una intensa activitat centrada en la formació continuada, amb resultats destacables: Realització de més de 320 unitats didàctiques i conferències. Implementació de màsters especialitzats en col·laboració amb la universitat, oberts a metges, infermeres i fisioterapeutes. Concessió de beques de recerca per fomentar la qualitat i el progrés de la professió. La importància vital de la formació continuada El doctor emfatitza que la medicina és una disciplina que exigeix un aprenentatge constant. La tecnologia, la farmacologia i els mètodes de diagnòstic evolucionen diàriament, convertint la formació en un imperatiu ètic i moral per garantir la millor atenció a la societat. "No es pot considerar la professió mèdica sense la formació continuada. El metge té l'obligació d'estar preparat dia a dia." Crisi, sostenibilitat i gestió sanitària Soler reflexiona sobre l'impacte de la crisi econòmica i les retallades en el sector salut: Sostenibilitat: Admet que el sistema s'ha vist compromès per haver ofert serveis per sobre de les possibilitats reals del país. Ètica professional: Malgrat les retallades salarials, cap metge s'ha donat de baixa de l'Acadèmia per motius econòmics, demostrant el seu compromís amb el coneixement. Gestió: Reivindica la necessitat que els professionals (metges i infermeres) participin directament en la presa de decisions i la gestió, ja que cada recepta o prova té una repercussió econòmica i assistencial directa. Mapa sanitari de Tarragona i infraestructures L'entrevista analitza la relació entre els principals centres hospitalaris de la ciutat: Hospital Joan XXIII: Reiterat com l'hospital universitari de referència, tot i haver patit mancances de gestió per part de directius aliens al territori. Hospital de Santa Tecla: Definit com l'hospital històric amb el qual cal trobar sinergies i col·laboració. Infraestructures: Soler aposta per millorar els centres actuals i fomentar la cooperació entre ells en lloc d'esperar la construcció de nous macro-hospitals que podrien paralitzar el sistema.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
20'
Crisi i futur del periodisme a Tarragona
La crisi del sector periodístic al Camp de Tarragona L'entrevista amb Ignasi Soler, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, analitza la situació crítica que viu el sector de la comunicació. La combinació d'una economia feble i la caiguda lliure del mercat publicitari està posant en risc el dret a la informació del territori. Impacte real i pèrdua de llocs de feina El pes de la crisi ha estat especialment dur a les comarques tarragonines, on el sector ja era estructuralment feble: Tancament de mitjans: S'han citat casos significatius com Ona Valls, Onda Rambla, Canal Català de Tarragona i l'edició de Tarragona del diari El Punt. Reducció de plantilles: Mitjans com el Diari de Tarragona, Canal Reus o l'ACN han patit retallades severes. Xifres alarmants: Es calcula la pèrdua d'uns 30 llocs de feina directes en l'últim any i mig, tot i que Soler estima que la xifra real podria ser el doble si es compten productores i empreses de comunicació externes. El periodisme com a servei públic essencial Soler reivindica que la informació no és una mercaderia qualsevol, sinó un servei públic fonamental per a la democràcia: "No podem viure sense mitjans de comunicació. Si desapareixen els mitjans locals, com sabrem què fa l'alcalde o qui són els candidats?" El perill del col·lapse: Sense mitjans propis, el territori perd la capacitat de debatre temes crucials com infraestructures o polítiques locals, quedant a mans de la informació que arriba de Barcelona o Madrid. La perversió del model: El sistema basat exclusivament en la publicitat ha col·lapsat. Soler critica que s'hagi venut la idea de la gratuïtat de la informació, quan produir periodisme de qualitat és un procés car i que requereix professionals amb criteri. Propostes per al futur El Col·legi de Periodistes proposa una taula de diàleg urgent que inclogui l'administració, els partits polítics i els empresaris per definir un nou model de viabilitat. Es demana que els mitjans públics no es vegin com un luxe i que es busquin fórmules com la consorciació entre ajuntaments per garantir la supervivència de les emissores i televisions locals.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
51'
El retorn del Nàstic a Primera: Temporada 2005-2006
La Crònica d'un Ascens Històric Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora la gesta de la temporada 2005-2006, la qual va culminar amb el retorn del Gimnàstic de Tarragona a la Primera Divisió espanyola després de més de mig segle d'absència. A través de les narracions originals i entrevistes, es repassa una trajectòria plena de superació, des d'un inici dubitós fins a la glòria absoluta. Un Inici Complicat i la Reacció • La temporada va començar amb incertesa després de derrotes dures contra el Tenerife (3-1) i un contundent 0-4 a casa contra l'Sporting de Gijón. • El punt d'inflexió va arribar a l'estadi José Zorrilla contra el Valladolid, on l'equip va mostrar per primer cop el seu gran potencial competitiu. • El lideratge de jugadors com Ismael Irurzun, Diego Torres i Antoni Pinilla va ser clau per redreçar el rumb tant a la Lliga com a la Copa del Rei. Superació davant l'Adversitat: Les Lesions L'equip va haver de sobreposar-se a una plaga de lesions de llarga durada de jugadors fonamentals: • Manolo Martínez es va trencar els auriculars al camp de l'Elx en una escena dramàtica. • Marco i Alfonso Vera també van causar baixa, posant a prova la profunditat de la plantilla de Luis César Sampedro. Serial de Fitxatges i la Porteria "Aquesta frase a mi m'impacta i em molesta... m'enfada que digui que com ha d'entrenar demà en aquest camp de merda." Amb aquestes paraules, el tècnic descrivia la tensa marxa del porter Juanjo Valencia, que va marxar el darrer dia del mercat d'hivern. Això va provocar l'arribada sorpresa de Rubén Pérez, qui acabaria sent una peça clau en el tram final. L'Èxtasi de la Marea Grana • El desplaçament històric a Lleida amb més de 6.000 aficionats va marcar una fita en la comunió entre l'equip i la ciutat. • La victòria a Castàlia amb el crit de "Illa, illa, illa, Pinilla meravilla" va apropar el somni de la lliga de les estrelles. • Finalment, el 3 de juny de 2006 a Xerès, el Nàstic va segellar matemàticament l'ascens, deslligant l'eufòria total a la Font del Centenari i a tot Tarragona.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
16'
Nou Concurs de Botiguers a Tarragona Ràdio
Impuls al comerç local de Tarragona Tarragona Ràdio, en col·laboració amb diverses associacions de comerciants, ha posat en marxa un nou concurs diari amb l'objectiu de dinamitzar i donar visibilitat a les botigues dels barris i del centre de la ciutat. La iniciativa busca pal·liar els efectes de la crisi actual mitjançant la fidelització de la clientela i la promoció de la proximitat. Punts clau de la campanya: Col·laboració institucional: Participen la Unió de Botigues de Sant Pere i Sant Pau, la Unió de Comerciants de Torreforta i comerços del centre de Tarragona. Estratègia de dinamització: Es pretén que la ràdio sigui el nexe d'unió entre el botiguer i el client, obligant als guanyadors a desplaçar-se físicament als establiments per recollir els premis. Diversitat de premis: Durant 20 dies es repartiran obsequis que van des de serveis de salut, com neteges dentals, fins a sessions de fotografia, roba o coques de Sant Joan. Gran premi final: Tots els participants de la campanya entraran en el sorteig d'un cap de setmana de relax en un hotel amb spa. "Tarragona Ràdio vol ser la ràdio del comerç de Tarragona; tots junts podem tenir més notorietat." Primer lliurament: Salut Dental En l'estrena del concurs, s'ha destacat la tasca de la Clínica Dental Netadent, ubicada al barri de La Granja, un negoci amb més de 12 anys d'experiència. El premi del dia, una revisió i neteja dental, ha estat adjudicat mitjançant un sorteig en directe entre els oients que han respost correctament a les preguntes sobre l'establiment.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
17'
Tarragona acull la Trobada d'Escriptors per la Terra
Una cruïlla de literatura i compromís ambiental Tarragona es converteix en l'epicentre mundial de la paraula i l'ecologia amb la celebració del cinquè Encuentro d'Escritores por la Tierra, una iniciativa liderada per Àngel Juárez, president del Centre d'Iniciatives Ecològiques Mediterrània i la Fundació Mare Terra. Origen i Filosofia de la Red Internacional Aquesta xarxa va néixer fa més de sis anys a Nicaragua d'una conversa amb l'històric Ernesto Cardenal, amb l'objectiu de: * Denunciar la degradació d'ecosistemes vitals arreu del món. * Sensibilitzar la societat i pressionar governs i organismes internacionals. * Plantejar alternatives reals a la crisi social i econòmica, que Juárez defineix com a estafa encoberta. Actes i Figures de Relleu La trobada aplega més de 200 personalitats d'arreu del món, incloent: - Escriptors: Ana María Matute, Manuel Vicent i Federico Mayor Zaragoza. - Cantautors i activistes: Patxi Andión, membres de la delegació de Mèxic i de Cuba. - Activitats destacades: S'organitzen debats sobre turisme sostenible, arqueologia, el canvi climàtic i una exposició impactant sobre la esclavitud infantil i els nens soldat a Sierra Leona. "La paraula la tenim com un arma súper poderosa de denúncia contra les pors i les injustícies." Unió amb els Premis Ones Mediterrània Enguany, per optimitzar esforços logístics, la trobada coincideix amb la XVIII edició dels Premis Ones Mediterrània. Aquest certamen, de gran prestigi internacional, reconeixerà la tasca de: 1. La Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano pel seu impuls al periodisme ambiental. 2. L'empresa tarragonina Cator per la seva responsabilitat social i ambiental. 3. Projectes de conservació de la natura a Portugal i infraestructures solidàries a Etiòpia. La cita culminarà amb la lectura del Manifest de Tarragona al Teatre Metropol, reivindicant un món més just i sostenible.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
13'
Decena edició de la festa 'Posa't la gorra' d'AFANOC
Suport als infants amb càncer i les seves famílies L'Associació de Nens amb Càncer de Catalunya (AFANOC) celebra la 10a edició de la seva festa anual a Port Aventura amb l'objectiu de recaptar fons i sensibilitzar la societat sobre la realitat del càncer infantil. L'esdeveniment, que tindrà lloc a la plaça de la Xina del parc, combina activitats lúdiques amb la reivindicació social. Funcionament i participació Per participar en la jornada i accedir al parc, és imprescindible adquirir la gorra solidària, que inclou el tiquet d'entrada: La venda d'entrades es fa exclusivament de forma anticipada. Es pot comprar a la seu d'AFANOC, a botigues col·laboradores o consultar els punts de venda a la seva pàgina web. L'estructura de la festa inclou tallers, actuacions musicals i la lectura d'un manifest. L'atenció integral d'AFANOC L'entitat ofereix una xarxa de suport que va més enllà de l'assistència mèdica, centrant-se en la qualitat de vida: Suport psicològic i psicopedagògic: Tant per a l'infant malalt com per als seus germans, sovint els "grans oblidats". Assessorament burocràtic: Ajuda en la gestió de tràmits administratius i ajudes econòmiques per a desplaçaments. Sensibilització: Xerrades a escoles i personal sanitari per humanitzar el tractament. "Volem que ningú es trobi amb les mancances que nosaltres vam patir fa 10 o 20 anys." La Casa dels Xuclis: Un llar lluny de casa Un dels projectes estrella és la Casa dels Xuclis, una casa d'acollida a Barcelona per a famílies desplaçades que han de fer tractaments de llarga durada als hospitals de referència (Vall d'Hebron i Sant Joan de Déu): Compta amb 25 apartaments privats i zones comunes (cuina, biblioteca). El servei és totalment gratuït per a les famílies. L'objectiu actual és garantir el seu manteniment i potenciar la investigació psicosocial sobre com l'entorn influeix en la curació. Finalment, l'entrevista destaca com fenòmens televisius com Polseres Vermelles han ajudat a trencar el tabú del càncer infantil, mostrant una realitat on, tot i la duresa, també hi ha espai per a l'alegria i les ganes de viure.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
24'
Balanç del primer any de mandat amb Victòria Forns (CiU)
Balanç del primer any de mandat municipal Victòria Forns, portaveu de Convergència i Unió (CiU) a l'Ajuntament de Tarragona, analitza el primer any del mandat sota l'alcaldia de Josep Fèlix Ballesteros. Forns descriu un consistori en una situació "estranya" amb un govern en minoria (12 regidors) recolzat puntualment pel Partit Popular. Economia i fiscalitat municipal Forns ratifica el vot contrari del seu grup als pressupostos i a l'augment d'impostos per diversos motius: • Manca de diàleg: Crítica la falta de consens i de reunions a la Junta de Portaveus per debatre les finances. • Pressió fiscal excessiva: Considera que la pujada d'impostos no reflecteix la realitat econòmica dels ciutadans i empresaris locals. • Prioritats pressupostàries: CiU lamenta la baixa inversió en reactivació econòmica, polígons industrials i turisme (on denuncia que el pressupost pràcticament només cobreix sous). • Gestió interna: Proposa una simplificació de l'estructura municipal, la fusió d'empreses públiques i la renegociació de contractes de serveis per estalviar. Relació amb la Generalitat i el govern de l'Estat L'entrevista aborda la complexa situació financera de les administracions superiors: • Deute de la Generalitat: Forns reconeix els 14,5 milions d'euros que el govern català deu a Tarragona, però atribueix la situació a l'herència del tripartit. • Pla de proveïdors: CiU va votar a favor del pla de finançament imposat pel govern de Rajoy per permetre que les empreses proveïdores de l'Ajuntament puguin cobrar factures pendents. • Injustícia financera: Denuncia que Catalunya pateix un dèficit fiscal que obliga a retallades més severes malgrat haver fet els deures abans que altres comunitats. Política municipal i lideratge intern Sobre l'estabilitat política fins al 2015 i el canvi en la direcció local de CDC: • Consens: Es mostra oberta a acords de ciutat per qüestions estratègiques, prioritzant la ciutat per sobre dels partits. • Lideratge: Forns es reafirma en el seu lideratge davant els rumors de divisió interna, assegurant que se sent "absolutament forta" i celebrant l'arribada de Joan Besora com a nou president local del partit. Projectes Estratègics i Infraestructures La portaveu defineix els eixos clau per al futur immediat: • Tarragona 2017: Els Jocs del Mediterrani han de servir per reclamar equipaments i infraestructures vitals. • Tercer Fil: Defensa aferrissadament el tercer carril ferroviari per a la sortida de mercaderies del Port, demanant al PP de Tarragona que rectifiqui i se sumi al consens territorial. "Hem de posar pel davant sempre la ciutat, per davant dels nostres partits."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
7'
Últimes funcions de Parlour Song a la Sala Trono
L'obra de Jez Butterworth tanca temporada L'actor Joan Negrier explica els detalls de les darreres representacions de l'obra Parlour Song (traduïda com a 'Part l'Ursong' a la conversa) a la Sala Trono. Aquesta producció pròpia és una col·laboració amb el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) i suposa l'estrena d'aquest autor contemporani a l'Estat. Un triangle amorós atípic L'espectacle es defineix com una comèdia negra o àcida que explora la fragilitat de les relacions personals: Influències: El text té fortes reminiscències de l'estil de Harold Pinter, especialment en l'ús del subtext i les coses que es diuen sense paraules. Trama: La història d'un home que intenta, de forma desesperada i impossible, posar-se en forma per recuperar l'amor de la seva dona. Simbolisme: Tot i que no hi ha una acció trepidant, hi ha una gran tensió latent, descrita com una "olla a pressió" que pot esclatar en qualsevol moment. Equip i producció Repartiment: Format per Josep Julien, Victòria Pagès i el mateix Joan Negrier. Direcció: A càrrec de Magda Puyo, destacant la unió de talent tarragoní amb professionals de prestigi. Coproducció: Negrier remarca la importància d'unir esforços econòmics entre centres de la província de Tarragona en moments de crisi. "Les coses canvien, sempre ha sigut així i sempre ho serà... no hi ha res a fer." Clausura de la Sala Trono Aquest cap de setmana serà especial, ja que no només s'acaben les funcions de l'obra, sinó que la sala tanca les seves portes fins a la tardor. S'han programat quatre funcions finals (divendres, dissabte tarda/nit i diumenge) amb la voluntat de convertir cada representació en una festa de comiat de la temporada.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
9'
La pantomima romana tanca el festival Tarraco Viva
L'acte de cloenda de Tarraco Viva El festival romà de Tarragona, Tarraco Viva, arriba al seu punt àlgid aquest cap de setmana. L'acte final tindrà lloc diumenge a la tarda a l'Auditori August del Palau de Congressos amb l'espectacle titulat «Ic, evita, felicites, la pantomina romana». Aquesta proposta és fruit del treball de l'Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) sota la direcció de Joan Pasqual. Característiques de l'espectacle L'obra es defineix com un exercici de reconstrucció històrica que recupera gèneres teatrals populars considerats antigament com a "menors". L'espectacle destaca per: Una barreja de dansa, pantomima, farsa i música en directe. Un format de variatès d'època amb un to festiu i alegre. La participació de 40 persones en escena, incloent actors, músics i ballarins. Un laboratori de recerca que l'Aula de Teatre desenvolupa conjuntament amb el festival des de fa 13 anys. Col·laboracions i elements culturals La producció compta amb una xarxa de col·laboradors locals que aporten rigor i riquesa a la posada en escena: Zones Àlata: Suport tècnic i artístic en el laboratori de teatre clàssic. Ball de Bastons de l'Esbart Santa Tecla: Recreació de les danses pírriques, danses guerreres d'origen grec que els romans van adoptar i que són l'antecedent directe del ball de bastons actual. Grup Ludi: Responsables de la música romana reconstruïda. Némesis: Col·laboració en el disseny i fidelitat del vestuari. "El que més pot sorprendre és el treball dels actors. És una comèdia fresca, visual i amb molt de moviment, ideal per a una cloenda." Detalls de l'esdeveniment i valoració L'espectacle s'iniciarà a les 18:00h del diumenge 27 i és d'entrada lliure fins a completar l'aforament de més de 1.000 localitats. Joan Pasqual subratlla la importància del festival com un actiu cultural, econòmic i social fonamental per a la ciutat de Tarragona, remarcant el seu gran prestigi internacional.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
24'
Balanç del primer any de mandat a l'Ajuntament de Tarragona
Introducció i valoració política En el marc del primer aniversari de les eleccions municipals de 2011, Arga Sentís, portaveu d'ICV-EUiA, analitza la situació política de Tarragona. L'entrevista posa de manifest una crítica a la política de saló i als pactes basats en el repartiment de cadires en lloc de projectes de ciutat. Gestió del Govern Municipal i Grans Projectes Sentís valora el govern local amb un "no progressa satisfactòriament", assenyalant una profunda manca de coratge per aplicar un projecte d'esquerres clar. Pel que fa als futurs esdeveniments: • Jocs del Mediterrani 2017: Critica la falta de concreció i la dependència d'inversions externes. Proposa aprofitar-los per millorar la cohesió territorial i el transport públic. • Smart City: Expressa dubtes sobre projectes com el jardí vertical de la Tabacalera, que considera una "façana sense contingut". Urbanisme i el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) L'entrevistada qualifica d'absurd el retard de 10 anys en la tramitació del POUM. Atribueix aquest problema a una mala gestió dels serveis tècnics municipals i no a una persecució política per part de la Generalitat, tot recordant que les lleis urbanístiques han anat evolucionant durant aquest temps. Economia, Fiscalitat i Polítiques Socials En un context de crisi, Sentís reconeix l'esforç per mantenir polítiques socials però critica la gestió en educació, especialment pel que fa a les escoles bressol i la deslleialtat institucional de la Generalitat. Sobre la situació financera: • Admet que el pla d'ajustament és inevitable però molt dur per als ciutadans. • Denuncia que el Reial Decret per pagar proveïdors beneficia principalment a les entitats bancàries. "L'Ajuntament ha de recordar que els seus votants són d'esquerra i ha de tenir més coratge per defensar polítiques progressistes."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
9'
Càritas demana roba d'home i nen al projecte Filigrana
Crida urgent per a la donació de roba El projecte Filigrana de Càritas, situat a Torreforta i la plaça del Fòrum de Tarragona, ha fet una crida pública davant la disminució de les donacions. Tot i que es rep material de tota mena, actualment hi ha una manca crítica de roba d'home i de nen, així com de mobiliari infantil (cotxets, bressols, etc.). Dades clau i funcionament Necessitat creixent: L'augment de la demanda, impulsat per la crisi econòmica, contrasta amb la baixada de les donacions. Impacte social: Només l'any 2011 es van realitzar més de 8.000 atencions. Preus simbòlics: La roba es ven a preus molt baixos per dignificar la persona, permetent que sentin que compren allò que necessiten en lloc de rebre caritat directa. El procés de reciclatge i gestió "Tot passa per un procés de reciclatge i posada a punt per donar una oportunitat a persones amb pocs recursos." Recollida: La roba es pot portar a les parròquies o al magatzem central del polígon del Francolí. En casos de mobilitat reduïda, disposen de furgoneta per a la recollida a domicili. Triatge: Un equip de més de 60 voluntaris (35 a Torreforta i uns 25 a l'altra seu) selecciona, renta i cus les peces si és necessari. Distribució: Un cop en perfecte estat, la roba es distribueix setmanalment als roperos per a la seva venda. La importància de l'acollida Pilar Boates, responsable del projecte, destaca que la feina de les voluntàries va més enllà de la logística; es busca crear un ambient càlid on les persones puguin sentir-se escoltades i acompanyades en les seves situacions familiars i econòmiques difícils.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
7'
Èxit i premis al Bar House per 'Tarragona de Tapes'
El Bar House triomfa en la seva primera participació El restaurant Bar House, situat a la Part Alta de Tarragona, ha celebrat l'entrega de premis del concurs organitzat paral·lelament a la ruta gastronòmica Tarragona de Tapes. Tot i ser el seu primer any, l'establiment ha aconseguit la Forquilla de Plata gràcies a la seva tapa estrella, el caneló 'Cric Crac'. Premis i iniciatives sorprenents L'Andrea Muñoz, responsable de l'establiment, ha destacat que van voler anar més enllà de la simple participació oferint incentius exclusius per als seus clients: Dos creuers per la Mediterrània amb Costa Cruceros. Lots de regals de la Perfumeria Júlia i la llibreria Abacus (valorats en 200 €). Experiències de relax a l'hotel La Figuerola. Xecs descompte en sabateries i productes veterinaris. La veu dels protagonistes Els guanyadors dels creuers, el Toni i la Blanca, s'han mostrat molt satisfets tant amb la qualitat de la tapa del Bar House com amb la dinamització que el certamen aporta a la ciutat. Segons expliquen, la ruta els ha permès descobrir nous racons de Tarragona de forma lúdica. Suport institucional Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, ha lloat la capacitat d'iniciativa del sector privat: "Ens dóna molta alegria veure com els establiments incorporen la seva pròpia iniciativa i entusiasme per sobre de la promoció general." Finalment, el restaurant ja mira cap al futur participant en les jornades de Tàrraco a Taula amb una carta de cuina romana i les properes jornades del Peix Blau.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
6'
L'evolució i tradició del Ball del Sant Crist de Salomó
Història i Evolució del Ball L'entrevista amb l'Enric Reverter, director artístic de l'obra entre els anys 1972 i 2007, repassa la trajectòria del Ball del Sant Crist de Salomó. El canvi fonamental es va produir l'any 1972, quan la representació va deixar de fer-se al carrer per traslladar-se a l'interior de l'església. Aquest canvi va anar acompanyat d'un disseny professional d'escenografia i vestuari a càrrec de Fabià Puigcerver i Iago Pericot, de l'Institut del Teatre, que encara es manté vigent. Participació Ciutadana i Cohesió Un dels aspectes més destacats és la gran implicació dels habitants de Salomó, un poble de menys de 500 habitants: Més de 100 persones participen directament en l'obra entre actors i tècnics. La tradició es transmet de generació en generació; els qui feien d'angelets el 1972 ara són avis dels actuals intèrprets. L'esdeveniment actua com un fort element de cohesió social per a la comunitat. Essència i Sentiment Tot i les millores en lluminotècnia i so, l'essència de la història es manté intacta. La narració se centra en la llegenda del mercader que porta el sant Crist des de terres llunyanes. Reverter subratlla que, més enllà de la religiositat mística, existeix un sentiment col·lectiu profund: "No és que sigui tothom místic i religiós, però quan es fa el ball, els que són dintre l'església ho viuen, i els que són a casa seva també." L'èxit de públic d'aquest any, amb les entrades exhaurides gairebé cada diumenge de maig, demostra la vitalitat d'aquesta representació tradicional.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
14'
Inauguració del Centre d'Art de Tarragona amb Bushra Khalili
Inauguració de la primera mostra del Centre d'Art de Tarragona El matí d'avui s'ha marcat una fita cultural a la ciutat amb la presentació de l'exposició 'Wet Feet', la primera acció pública del Centre d'Art de Tarragona. L'acte ha tingut lloc al Tinglado número 2 del Moll de Costa, espai que acollirà la mostra fins a finals de juliol. Una declaració de principis artística Segons ha explicat la directora del centre, Cèlia del Diego, l'elecció de l'artista no ha estat casual: Es tracta d'una aposta per la projecció internacional amb una visió arrelada al context mediterrani. L'objectiu és visibilitzar la feina de mediació realitzada pel centre durant els darrers mesos. Es vol oferir una mirada crítica i diferenciada de la que presenten els mitjans de comunicació convencionals. L'exposició: 'Wet Feet' de Bushra Khalili L'artista marroquina Bushra Khalili, reconeguda mundialment amb exposicions en centres com el MoMA de Nova York, presenta a Tarragona una selecció d'obres creades entre 2007 i 2012. "No diria que el meu treball és una crítica directa, sinó que parteixo de petits detalls i històries particulars per proposar noves perspectives que ens afecten a tots." La mostra es defineix principalment per la instal·lació, combinant diversos llenguatges: Serigrafies que obren el recorregut. Instal·lacions de vídeo amb fragments que interroguen l'espai. Fotografies inèdites de la sèrie 'Wet Feet', que dona nom a l'exposició. El títol fa referència a la política migratòria dels Estats Units envers Cuba (Wet Feet / Dry Feet), però l'artista el trasllada al context mediterrani per reflexionar sobre la geografia i les fronteres. Informació pràctica L'exposició s'inaugura oficialment a les 20:00h d'avui i romandrà oberta fins al 29 de juliol, amb horaris de visita de dijous a diumenge. Coincidint amb l'obertura, el centre també estrena el seu nou portal web: catarragona.net.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
14'
La Canonja estrena la 1a Mostra de Teatre Amateur
La Canonja presenta la seva primera edició de la Mostra de Teatre Amateur, fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament, l'Orfeó Canongí i la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. Aquest certamen neix amb la voluntat de dinamitzar l'escena local i oferir una plataforma als grups del Camp de Tarragona en un espai emblemàtic com l'Orfeó. Punts Clau de l'Esdeveniment Dates: Se celebra durant dos caps de setmana consecutius, a finals de maig i principis de juny. Objectius: Potenciar l'associacionisme cultural i treure profit de la recent remodelació de l'Orfeó Canongí. Participants: Inclou companyies de Reus, Tarragona, Constantí i el grup local Camàndoles. Programació de la Mostra Locus (Llops Teatre, Reus): Una tragicomèdia ambientada en un centre psiquiàtric. Dejate el balcón abierto (Tecla Smith, Tarragona): Una proposta basada en l'univers literari de Federico García Lorca. Políticament incorrecte (Camàndoles, La Canonja): Un vodevil de gran format i ritme trepidant amb 13 actors en escena. Cloedo (Companyia En Fa Patir, Constantí): Una obra interactiva on el públic ha de resoldre un misteri. 28 cèntims (Teatre Vuit, Tarragona): Una reflexió social sobre la lluita d'un home contra una gran empresa de telefonia. "Volem que el públic s'animi, surti i vingui, i que aquesta sigui la primera de moltes edicions que farem." L'entrevista també posa en valor el recent èxit de l'Impossible, el festival de màgia del municipi, que ha tancat la seva sisena edició amb més de 1.000 espectadors, consolidant La Canonja com un referent cultural a la zona.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
22'
Classe Sense Fum: Prevenint el tabaquisme a l'ESO
Projecte Educatiu de Prevenció del Tabaquisme L'alumnat de primer i segon d'ESO de l'Escola Roig de Tarragona ha compartit la seva experiència en el programa Classe Sense Fum. Aquesta iniciativa s'emmarca en la celebració del Dia Mundial Sense Fum (31 de maig) i té com a objectiu principal evitar l'inici del consum de tabac entre els joves. Participants i coordinació El projecte és fruit del treball en xarxa entre diverses institucions: * Salut i Escola: Un programa de la Generalitat que ofereix consultes obertes amb infermeres als instituts. * Servei de Prevenció de Drogues: Des de l'Ajuntament de Tarragona, es realitzen tallers específics. * Escola Roig: Amb el professor Àngel Mora al capdavant del grup. Aprenentatges i tallers realitzats Els alumnes han participat en diverses activitats per prendre consciència dels riscos reals del tabac: * Tallers sensorials: Han pogut veure i olorar substàncies com l'alquitrà, cosa que ha generat un gran impacte visual i olfactori. * Enquestes de camp: L'alumnat ha entrevistat fumadors i exfumadors per analitzar la despesa econòmica i l'addicció. * Eslògans i compromisos: Tota la classe signa un contracte de compromís de no fumar durant el curs. "Si els teus pulmons no vols alquitranar, deixa de fumar." Reflexions sobre l'addicció i la pressió social Fruit de la formació, els joves han identificat els motius pels quals s'arriba al consum: 1. Pressió de grup: La necessitat de no semblar "un cagat" o de voler ser "més xulo". 2. Sensació de maduresa: L'error de creure que fumar et fa més gran quan, en realitat, t'envelliex. 3. L'addicció: La comprensió de la nicotina com una substància emocionalment i física difícil de deixar. El paper del fumador passiu S'ha posat un accent especial en el dret dels no fumadors. Els alumnes han après que els fumadors passius inhalen el fum sense filtre (la boqueta del cigarro), rebent directament substàncies químiques molt perilloses. Valoren molt positivament la prohibició de fumar en espais tancats com restaurants per protegir la seva salut.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
20'
Sèrie de salutacions nocturnes reiterades
Resum de l'intercanvi Aquest document recull una seqüència ininterrompuda de salutacions que es repeteixen al llarg de més de vint minuts. El contingut es limita exclusivament a la fórmula de cortesia "Bona nit", reiterada de manera sistemàtica en intervals regulars de 30 segons. Característiques de la interacció Consistència temporal: Les intervencions es produeixen amb una cadència exacta cada mig minut. Absència de diàleg: No s'exposen temes, arguments ni informació addicional més enllà de la salutació. To de la comunicació: Es manté un registre formal i educat durant tota la transcripció. "Bona nit" En definitiva, es tracta d'una estructura repetitiva que podria indicar un assaig de protocol, una prova de so o una interacció ritualitzada de comiat.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
22'
Gestió Esportiva i Infrastructures dels Jocs Mediterranis
Situació dels Clubs d'Elit i Ajuts Municipals El regidor d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona, Javier Tarrés, ha confirmat que el consistori mantindrà els compromisos econòmics amb els principals clubs d'elit de la ciutat (Gimnàstic de Tarragona, Club Bàsquet Tarragona i ADT), malgrat la difícil situació financera. Reducció de subvencions: Les aportacions ja s'han reduït en més d'un 50% respecte a exercicis anteriors. Criteris de supervivència: L'Ajuntament no finançarà "grans aventures" ni fitxatges de luxe; l'ajuda es limitarà al que és bàsic i necessari per mantenir les categories. Noves fórmules de finançament: Es demana als clubs que cerquin patrocinis privats i no depenguin exclusivament de les arques municipals. "No hi haurà diners per a tot allò que es destini a fitxatges o complements d'elit; l'Ajuntament viu una situació molt difícil." Projectes per als Jocs del Mediterrani 2017 Pel que fa a la planificació dels Jocs del Mediterrani, el regidor ha detallat l'estat dels equipaments clau i les prioritats constructives: Centre Aquàtic: Imprescindible per allotjar una piscina olímpica de 50 metres, exigent del Comitè Olímpic. Nou Pavelló: Una instal·lació amb capacitat per a uns 5.000 espectadors. Anella Mediterrània: El projecte es concentrarà a la zona de Camp Clar, incloent la rehabilitació de l'estadi d'atletisme. Vila dels Atletes: S'estudien diverses opcions com el Pou Boronat o el Pla Parcial 10 (zona Ikea) com a alternatives si l'oficial no prospera. Esport Base i Equipaments de Barri S'ha posat un èmfasi especial en la protecció de l'esport base. Javier Tarrés assegura que l'Ajuntament serà present per garantir que els infants i joves puguin pagar les seves fitxes i continuar la seva pràctica esportiva als barris, entenent el futbol base com el motor d'èxit futur dels clubs. Finalment, s'ha tractat la recuperació d'espais en desús com el Complex Sant Jordi i la Ciutat de Repòs i Vacances, on es col·labora amb la Generalitat per convertir-los en centres cívics i esportius per als veïns.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
8'
Els Dolents de Shakespeare amb Manel Barceló al Metropol
Els Malvats de Shakespeare a Escena L'actor Manel Barceló arriba al Teatre Metropol de Tarragona per presentar una obra singular basada en un text de l'autor i dramaturg Steven Berkoff. L'espectacle és una dissecció profunda i sovint irònica de l'essència del mal a través dels personatges més obscurs i emblemàtics de l'univers de William Shakespeare. L'Essència de l'Obra i la Posada en Escena Minimalisme i Paraula: L'obra fuig de les grans produccions clàssiques. Barceló actua sol, despullat d'escenaris complexos o vestuaris d'època, per centrar-se exclusivament en la força de la paraula i la interpretació. Desacralització del Teatre: El text utilitza el sarcasme per baixar Shakespeare de l'estrat de "déu" i apropar-lo a la realitat, analitzant amb humor com els actors incorporen aquests rols. Classificació de la Maldat: S'hi exploren diversos perfils de dolents, des del dolent mediocre com Iago fins al dolent genial com Ricard III. Una Perspectiva Psicològica L'espectacle no només és una mostra teatral, sinó també una lliçó de psicologia profunda. Barceló estableix una connexió directa entre l'autor anglès i el pare del psicoanàlisi: "Abans que existís el senyor Sigmund Freud, va existir William Shakespeare." Segons l'actor, els personatges de Shakespeare són antecedents dels estudis psicològics moderns, ja que es confessen davant del públic explicant les seves motivacions i traumes, convertint l'espectador en una mena de psicòleg. Context de la Representació La funció forma part d'unes jornades organitzades pel Col·legi de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona, que exploren la relació entre el psiquisme i el teatre. En acabar la representació, s'obrirà un col·loqui al Fòrum Metropol per reflexionar sobre l'experiència interpretativa i la naturalesa d'aquests personatges.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
23'
El Fons Fotogràfic Víctor a l'Arxiu de Tarragona
Cedida del Llegat de Víctor Martínez Cisterna L'Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona ha incorporat recentment el fons fotogràfic de Víctor Martínez Cisterna, un recull massiu que testimonia 40 anys de professió (1970-2010). L'acte de cessió no només inclou imatges, sinó també objectes físics com una càmera d'estudi de la marca Anaca de 1960 i diversos focus. Característiques del Fons • Volum: Es calcula que hi ha entre 180.000 i 200.000 negatius. • Temàtica: Predomina la fotografia social (bodes, batejos, comunions), però també inclou projectes industrials rellevants com la construcció de pantalans, la presa d'aigua de Vandellòs i moviments al port de Tarragona. • Documentació social: El fons recull des de grups musicals dels anys 70 fins a passarel·les de moda i actes publicitaris. L'Evolució de la Fotografia: Del Vidre al Digital Durant l'entrevista, el Víctor reflexiona sobre el seu aprenentatge a la prestigiosa casa Canadell, on es va especialitzar en l'art del retoc manual. "Quan sàpigues retocar, t'hauran passat dos i tres anys; era una feina llarga d'aprendre." En referència a l'era actual, es discuteixen els perills de la fotografia digital: • Obsolescència: El risc de perdre fitxers per canvis en els suports (CD, DVD, discs durs). • Sobreproducció: La tendència actual de fer centenars de fotos d'un mateix acte, cosa que dificulta la tasca de selecció i conservació en comparació amb l'era analògica, on cada clic era precís. Futur i Gestió de l'Arxiu Jordi Piqué, director de l'arxiu, explica que aquest material s'integrarà al nou Centre d'Imatges de Tarragona, situat a la Tabacalera. • El procés inclourà la catalogació i digitalització per fer el contingut accessible al públic. • S'admet que la situació econòmica actual limita els recursos humans per processar aquest volum ingent de feina a curt termini.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
21 d’ag. del 2012
27'
Smart City Tarragona: El nou Smart Park Tabacalera
Introducció al Projecte Smart City a Tarragona L'entrevista amb Javier Villamayor, tinent d'alcalde d'Activació Econòmica, se centra en la inauguració de l'Smart Park Tabacalera, una fita clau en l'estratègia de la ciutat per esdevenir una Smart City (Ciutat Intel·ligent). Aquest projecte no és només una millora estètica, sinó una aposta per la sostenibilitat i l'eficiència. L'Smart Park i el Jardí Vertical El projecte destaca per diversos elements innovadors: • Gestió de l'aigua: S'utilitza un sistema de rec basat en la reutilització d'aigües residuals tractades in situ, estalviant fins a 26.000 litres diaris d'aigua potable. • Principi de Quilòmetre Zero: S'evita el trasllat d'aigua utilitzant recursos propers per minimitzar la despesa energètica. • Sostenibilitat Cràdel-to-Cràdel: Els materials utilitzats en l'obra estan pensats per ser recuperats o reutilitzats en un futur. • Integració urbana: Es busca crear un "bosc al mig de la ciutat" per millorar el benestar ciutadà. Estratègia i Col·laboracions en l'Àmbit Smart Villamayor subratlla que una ciutat intel·ligent és aquella que és més eficient i costa menys diners mantenint la qualitat dels serveis. Per aconseguir-ho, l'Ajuntament treballa en tres eixos: Mobilitat Sostenible: Millora del transport públic i gestió del trànsit privat. Aliances amb empreses: Convenis amb grans companyies (com Repsol, BASF, Agbar) per aplicar tecnologia en la millora d'instal·lacions esportives i sistemes de rec. Telelectura d'aigua: Instal·lació de dispositius per conèixer el consum d'aigua en temps real, fomentant l'estalvi domèstic. "No té sentit aplicar tecnologia si no és per mantenir el mateix servei o millorar-lo i que ens costi menys diners." El Llegat dels Jocs del Mediterrani 2017 L'esdeveniment dels Jocs del Mediterrani s'utilitza com un catalitzador per a la transformació de la ciutat. L'objectiu no és només l'esport, sinó deixar un llegat intangible en forma de millors infraestructures gestionades amb criteris smart i un teixit econòmic més modern. Promoció Econòmica, Ocupació i Polígons En l'àmbit de l'activació econòmica, es destaquen diverses iniciatives: • Tarragona Impulsa: Trasllat dels serveis d'ocupació a la Tabacalera per centralitzar la formació i l'ajuda a l'emprenedoria. • Viver d'Empreses: Reducció del 28% de les tarifes de lloguer per atraure empreses de perfil tecnològic i jove. • Modernització de Polígons: Creació d'una eina de geolocalització d'empreses (polígons.tarragona.cat) i millores en la senyalització i mobilitat a polígons com el de Riuclar. Finalment, s'anuncia la participació d'experts internacionals com Jeremy Rifkin en futurs fòrums sobre Smart Green Cities que se celebraran a la ciutat al novembre.