Resum del Contingut Aquesta gravació consisteix exclusivament en una seqüència de comiats repetitius. Els interlocutors utilitzen la fórmula estàndard de cortesia per indicar la finalització d'una trobada o emissió. Punts Clau de la Sessió Finalització de l'acte: Es repeteix constantment l'expressió "Fins demà!" com a tancament definitiu. Ritme de la comunicació: Les intervencions es produeixen en intervals curts, reforçant la idea d'un punt final. Claredat del missatge: No s'introdueix cap tema addicional, prioritzant la comunicació fàtica per cloure la connexió. "Fins demà!" Aquesta frase resumeix la totalitat de la interacció, actuant com un mecanisme de comiat formal entre les parts implicades.
Nova obertura d'Adidas a la Rambla Nova La reconeguda marca líder en roba i calçat esportiu, Adidas, ha inaugurat el primer establiment de caràcter monomarca a la ciutat de Tarragona. Aquesta nova botiga, situada estratègicament a la Rambla Nova, va obrir les seves portes el passat dissabte amb una gran celebració que va incloure activitats esportives i la presència de les autoritats locals. Un projecte liderat per Berni Álvarez L'exjugador d'ACB i actual entrenador del CBT (Club Bàsquet Tarragona), Berni Álvarez, és un dels socis impulsors d'aquest projecte. Álvarez destaca que la seva relació amb la marca és històrica: "Des dels 25 anys fins als 38 que em vaig retirar... ells m'ajudaven amb el tema esportiu i jo amb el tema màrqueting." L'entrenador compagina actualment la seva tasca al club de bàsquet amb la supervisió de la botiga, especialment en aquests primers dies de funcionament. Característiques i oferta de l'establiment L'espai destaca pel seu disseny modern i la seva gran superfície d'exposició: Dimensions: Més de 210 metres quadrats d'exposició al públic. Estructura: Dues plantes diferenciades que ofereixen una experiència de compra completa. Productes: Planta baixa: Seccions d'home, dona i nen (incloent-hi la col·lecció Disney), a més de material per a running, gimnàs i pàdel. Planta superior: Productes especialitzats en futbol i bàsquet (amb la línia oficial de l'NBA), a més d'una àmplia zona de moda casual o informal. Un impuls comercial per a la ciutat Malgrat el context econòmic actual, els impulsors han apostat per Tarragona com un mercat amb gran potencial. La botiga opera en horari continuat de 10:00h a 20:30h, oferint un servei d'assessorament personalitzat de la mà de professionals vinculats al món de l'esport.
Presentació de la I Cursa Monumental L'episodi detalla l'organització de la primera edició de la Cursa Monumental, una iniciativa que neix de la col·laboració entre l'empresa 79 Events i la xarxa de camins de Tarragona, amb l'objectiu de posar en valor el patrimoni natural i històric de l'extraradi de la ciutat. Modalitats de la competició L'esdeveniment, que tindrà lloc el proper 17 de juny, presenta tres disciplines principals adreçades a adults: Cursa BTT (30 km): Un recorregut tècnic amb força desnivell que passa pel Mèdol, Boscos i Rodolat del Moro. Cursa de muntanya (13 km): Una prova a peu amb un nivell de dificultat mig-alt que inclou un tallafocs exigent amb pendents del 30-40%. Caminada popular (5,5 km): Una modalitat apta per a tothom que arriba fins al Pont del Diable i torna al punt d'inici. Vessant solidari i infantil La Jove Cambra Internacional (JCI) de Tarragona coorganitza la part benèfica del matí: Cursa Solidària Infantil: Destinada a nens de 3 a 12 anys, organitzada per trams d'edat per garantir la seguretat. Objectiu benèfic: Les aportacions (donatius voluntaris en fer la inscripció) aniran destinades a la lluita contra la leucèmia. Activitats paral·leles: Hi haurà inflables, tallers de xapes, contacontes i la presència del Banc de Sang. "L'objectiu és fomentar l'esport i la salut, donant cabuda a tothom: nens, grans, experts o principiants." Logística i inscripcions El centre neuràlgic serà l'aparcament del Parc del Francolí. Les inscripcions es poden fer online a la web oficial o de forma presencial fins al 14 de juny, tot i que s'habilitaran inscripcions d'última hora al lloc de la cursa.
L'atemptat a Enpetrol: La nit que Tarragona no va dormir Aquest podcast commemora el 25è aniversari de l'atemptat d'ETA contra el complex petroquímic d'Enpetrol a Tarragona, ocorregut el juny de 1987. A través d'un documental sonor dirigit per Vicente Rubio, es recuperen les veus dels periodistes que van viure la crisi en directe i les trucades d'una població angoixada. L'explosió i el caos inicial L'atemptat va consistir en una explosió en les canonades que transportaven etilè des del pantalà fins a la refineria. Tot i que les autoritats van informar ràpidament que el producte no era tòxic, la visió de les flames gegantines i el cel enrogit va provocar el pànic generalitzat. • La població va fugir massivament cap a l'interior o cap a Barcelona. • Es van produir col·lapses telefònics i de trànsit sense precedents. • Moltes famílies es van separar durant la fugida precipitada. El paper crucial de la ràdio En una època sense telèfons mòbils ni xarxes socials, la ràdio es va convertir en l'únic vehicle de comunicació fiable. Emissores com Ràdio Tarragona (Radio Cadena) i Ràdio Salou (Cadena SER) van obrir els seus micròfons per a dues funcions vitals: 1. Trobar persones: Molts ciutadans trucaven per avisar els seus familiars que estaven bé o per demanar on eren els seus fills o pares. 2. Informar i calmar: Transmetre les ordres oficials del Govern Civil i de Protecció Civil per evitar accidents de trànsit majors. Relats dels periodistes i testimonis Periodistes com Javier Pedrol, Enric Pujol, Javier Pons i Jordi Prats recorden la dificultat de treballar amb mitjans precaris i la tensió de veure com els bombers refrigeraven els tancs veïns per evitar una explosió per simpatia (efecte dominó). "La ràdio és el vehicle ideal per informar a la gent, per comunicar a la gent, per avisar a la gent en cas de perill." Conseqüències i seguretat Tot i l'espectacularitat de l'incendi, no es van haver de lamentar víctimes directes pel foc, però sí que es van produir alguns accidents de trànsit durant l'evacuació i robatoris en domicilis abandonats. El documental destaca la psicosi de pànic que va viure la ciutat davant la magnitud del complex industrial.
L'Atemptat i les Primeres Explosions Cap a la mitjanit del 12 de juny de 1987, la ciutat de Tarragona es va veure sacsejada per un parell de fortes explosions al complex petroquímic. L'incident es va originar en un rack (conducció) d'etilè i nafta de l'empresa Empetrol, generant unes flames de grans dimensions visibles des de desenes de quilòmetres, incloent-hi poblacions veïnes com Reus i Salou. Impacte Immediat i Resposta Civil • L'èxode massiu: Milers de ciutadans, presos del pànic i davant l'espectacularitat de les flames, van abandonar la ciutat en cotxe o fins i tot a peu. • Col·lapse de comunicacions: Les línies telefòniques es van saturar i les carreteres principals (N-340 i l'autovia de Salou) van patir embotellaments greus. • Punts crítics: El barri de Torreforta i la Universitat Laboral van ser les zones més afectades per la proximitat al foc, obligant a desallotjaments preventius. El Paper Crucial de la Ràdio Davant l'absència de telèfons mòbils i una coordinació institucional inicialment lenta, les emissores de ràdio (Radio Cadena, Radio Salou, Cataluña Radio) es van convertir en l'únic vehicle d'informació: • Van servir per localitzar familiars que s'havien perdut durant la fugida. • Van emetre missatges de calma per part del Governador Civil, Vicente Valero, assegurant que el fum no era tòxic. • Molts testimonis encara recorden la ràdio com l'eina que els va fer decidir si havien de tornar a casa o seguir fugint. "Va ser com una mena de bateig de foc per a molts periodistes de l'època; la ràdio va ser el vehicle ideal per informar en cas de perill." Investigació i Revindicació Tot i que inicialment es va tractar com un possible accident tècnic, a mesura que avançava la matinada, les autoritats (Josep Maldonado) van trobar indicis de criminalitat. Finalment, l'organització terrorista ETA va reivindicar l'autoria mitjançant la col·locació de diversos artefactes amb temporitzadors, transformant un incident industrial en un dels atemptats més impactants de la història de Tarragona.
Inici de la nova temporada castellera Tarragona Ràdio enceta la 21a temporada del seu programa de referència, Toc de Castell. Aquesta nova etapa arriba amb canvis en la presentació però mantenint l'essència informativa que el caracteritza. Novetats i estructura del programa Nou presentador: El periodista Josep Ardila assumeix la conducció del programa. Equip de col·laboradors: Es manté el bloc de set experts de l'any passat, incloent-hi l'Àvex Alonso, Albert Mercader i Gorka Bertran, entre d'altres. Horari: S'emetrà cada dilluns en directe de 20:00 h a 21:00 h, amb una remissió a mitjanit. Secció de convidats: Cada setmana un expert visitarà l'estudi per participar en la tertúlia. L'actualitat de les colles i el Concurs de Castells L'estrena del programa se centra en el Concurs de Castells de Tarragona. L'Ester Roca, directora castellera del certamen, serà la primera convidada. "Quina actuació castellera creieu que valdrà per entrar dissabte i diumenge al concurs?" Aquesta és la pregunta de la setmana llançada a través de les xarxes socials (Facebook i Twitter). A més, es repassa l'inici de curs de les principals colles: * Colla Jove Xiquets de Tarragona: Han rodat castellers i canalla a la Vall de l'Arrabassada amb castells de vuit. * Xiquets de Tarragona: Preparen la diada de Sant Joan amb l'objectiu del 2 de 8 amb folre. * Colla Joves Xiquets de Valls: Anàlisi del 3 de 9 amb folre carregat al Pati. * Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa: Ambdós han descarregat ja el 3 de 9 amb folre.
Formació estratègica per al turisme rus L'increment espectacular del turisme rus a Tarragona ha portat a la Cambra de Comerç i a l'empresa Ceob a impulsar un curs intensiu de rus dirigit específicament als botiguers i comerciants de la ciutat. L'objectiu és oferir eines de comunicació bàsiques per millorar l'atenció al client i potenciar les vendes d'un perfil de visitant amb una alta propensió a la compra. Contingut i metodologia del curs La professora nativa Llutmila Bondar és l'encarregada d'impartir aquesta formació de dues setmanes d'estat que destaca per: Vocabulari pràctic i personalitzat: Cada alumne adapta el temari segons el seu sector (òptiques, souvenirs, restauració, etc.). Desmitificació de l'idioma: S'ensenya a desxifrar l'alfabet cirílic i a utilitzar frases fetes comercials (preus, talles, colors). Relació diària: Les classes se centren en situacions quotidianes de la botiga, fugint d'una fluïdesa gramatical complexa per prioritzar la utilitat immediata. El perfil del consumidor rus Durant l'entrevista es descriuen les característiques principals d'aquest turista: Independència: Prefereixen mirar i triar sense pressió abans de demanar ajuda al personal. Interessos: Busquen productes de marca, artesania local original i tòpics gastronòmics com la paella o la sangria. Rols de compra: Sovint la dona és qui pren la decisió final de compra i gestiona el pressupost familiar durant les vacances. "No pretenem conversar de manera fluida en dues setmanes, és impossible, però sí aprendre vocabulari bàsic que et pot salvar una venda."
L'impacte de l'atemptat d'Empetrol a Tarragona L'episodi rememora la matinada del 12 de juny de 1987, quan un atemptat de la banda terrorista ETA contra el rack de la refineria d'Empetrol (actual Repsol) va provocar un incendi de proporcions històriques. Tot i l'espectacularitat de les flames i el fum negre del etilè, el succés no va causar víctimes mortals, però sí un caos social sense precedents. El paper fonamental de la ràdio En una època sense telefonia mòbil ni xarxes socials, la ràdio es va convertir en l'únic vehicle de servei públic per a una població atemorida. Els periodistes convidats destaquen diversos punts clau: • Gestió de la informació: Mentre el governador civil vacil·lava sobre si evacuar la ciutat, periodistes com Javier Pedrol van prendre la iniciativa de calmar la gent gràcies a fonts directes de la indústria. • Solidaritat ciutadana: Malgrat el col·lapse de les carreteres amb gent marxant en pijama cap a Andorra o Barcelona, es va viure un sentiment d'ajuda mútua. • Connexió emocional: Els testimonis recullen el dramatisme de les trucades de familiars que intentaven localitzar treballadors de la petroquímica. Evolució del risc químic i la seguretat 25 anys després, els professionals analitzen com aquest accident va marcar un abans i un després en la seguretat industrial i la comunicació de crisis a Tarragona: "En cas d'emergència, la millor opció és confinar-se i escoltar la ràdio." • Es van implementar el Pla SECTA (posteriorment PLASEQTA) i sistemes de refrigeració automàtica a les esferes de gas. • La indústria química va passar d'un hermetisme total a una política de transparència i pedagogia amb la ciutadania. • Tot i la immediatesa del Twitter o Facebook actuals, els experts defensen que la ràdio manté la seva robustesa tecnològica davant col·lapses digitals.
Records del 12 de juny de 1987 El programa rememora l'atemptat perpetrat per la banda terrorista ETA contra el rack de canonades d'Empetrol a Tarragona. Aquella matinada de juny va marcar un punt d'inflexió en la percepció del perill per part dels ciutadans, generant reaccions de pànic incontrolat i la fugida de milers de persones. El paper crucial dels mitjans de comunicació La ràdio es va convertir en l'únic vincle d'informació per a una població que no sabia què estava passant. * Es destaca la tasca de Javier Pedrol a l'antiga Ràdio Tarragona. * La ràdio continua sent, avui dia, el canal recomanat per les autoritats en cas d'emergència química. "El que genera la por és el pànic de no saber què passa." Comunicació de risc i seguretat 25 anys després Nani Rodríguez, professora de la URV i experta en comunicació de risc, analitza l'evolució de la seguretat en els polígons petroquímics: Millora tecnològica: Les empreses privades han estat les que més han invertit en seguretat i manteniment. Diferència entre Perill i Risc: L'experta aclareix que el perill és inherent a l'activitat, mentre que el risc és un factor probabilístic que es pot minimitzar amb inversió i protocols. Cultura de risc: La població ha d'habituar-se a les sirenes i als simulacres com a part de la seva vida quotidiana per tal d'evitar reaccions desproporcionades. Comparativa amb altres zones industrials Tarragona presenta una concentració industrial altíssima (57 instal·lacions) comparada amb altres zones de l'Estat. Tot i que s'ha avançat molt, les retallades en Protecció Civil poden dificultar les campanyes de conscienciació necessàries per mantenir la societat informada i segura.
La Situació de BASF a Tarragona i Noves Inversions L'entrevista amb Joan Maria García Girona, director de BASF a la Canonja i vicepresident de l'AEQT, destaca la solidesa de la companyia malgrat el context de crisi. Tot i que el 2012 es preveu complex, el nivell d'ocupació de les plantes es manté estable respecte a l'any anterior gràcies a la integració en una xarxa de producció europea. Detalls del pla d'inversions de 22 milions La multinacional ha anunciat una inversió directa de 22 milions d'euros per a Tarragona durant el 2012, xifra que forma part d'un paquet de 40 milions per a tot l'Estat espanyol. Aquests fons es destinaran a: • Ampliació de capacitats: Especialment a la planta de formulació de fungidicides (4 milions). • Diversificació de productes: Inversió en la planta de catalitzadors (5 milions) per produir nous referents. • Modernització tecnològica: Actualització de sistemes de control per millorar l'eficiència a mitjà termini. "Invertim per fer que les nostres plantes produeixin més i millor, garantint la competitivitat orgànica del centre." El Projecte de l'Estació Intermodal i el Tercer Fil Un tema central és la construcció d'una estació intermodal pròpia, pressupostada en 20 milions d'euros addicionals. Aquesta inversió roman "congelada" a l'espera de la connexió amb l'ample de via europeu. El compromís del Ministeri de Foment Després de la reunió amb la ministra Ana Pastor, es desgranen diversos punts clau: • Calendari: El Ministeri es compromet a que el tercer fil sigui una realitat el 2015. • Factibilitat: El projecte es licitarà el 2013 i s'executarà entre 2014 i 2015. • Provisionalitat: García Girona argumenta que el tercer fil és una "solució provisional" ja que la demanda de les químiques i el Port (unes 20 unitats diàries) saturaria la via ràpidament. Seguretat i Mercaderies Perilloses L'entrevistat desmitifica el risc del transport ferroviari de productes químics per la façana marítima: • Menys del 10% del volum total de la companyia circula per carretera/ferrocarril com a mercaderia perillosa (ADR), ja que la majoria es mou per canonada o vaixell. • El ferrocarril es defensa com un mitjà estadísticament molt més segur que el camió per al transport d'aquests materials.
Presentació de l'espectacle 'Pau, la vida de Pau Casals' L'Enric Rovira, membre de la companyia Foraniteatre, presenta la seva darrera producció que tindrà lloc al Teatre Metropol de Tarragona el dissabte 2 de juny. Aquesta obra tanca el cicle de Metropol Familiar i ofereix una visió única sobre la vida del mestre Casals mitjançant el llenguatge dels titelles i la música. Característiques de la proposta artística Titelles xecs: L'obra utilitza marionetes de fusta d'estil xec, amb una estètica clàssica i manipulació a la vista del públic. Música en viu: Un violoncel·lista (Denis Navarro) acompanya tota la funció interpretant peces emblemàtiques del repertori de Casals. Creació pròpia: Tant l'escenografia com els 25 titelles que apareixen en escena han estat fabricats artesanalment per la companyia del Camp de Tarragona. Contingut i valors de l'obra L'espectacle segueix un fil cronològic que narra la trajectòria de Pau Casals des de la seva infantesa al Vendrell fins al reconeixement internacional: Inicis: El seu primer instrument (la carbasseta) i el seu aprenentatge amb l'orgue. Formació: El seu pas per ciutats com Barcelona, Brussel·les i París. Compromís: El seu posicionament antibèl·lic durant la Guerra Civil i el seu cèlebre discurs a l'ONU. "La música és un llenguatge universal que hauria de fer que tots els pobles del món s'unissin." Públic objectiu Tot i que es recomana especialment per a infants de 6 a 12 anys per la seva càrrega històrica i dramàtica, l'espectacle fascina també la gent gran pel seu component visual, els canvis de llum i la forta connexió emocional amb els fets històrics relatats durant els seus 50 minuts de durada.
Tarragona cap a l'Smart City 2017 L'Ajuntament de Tarragona ha inaugurat unes jornades tècniques dedicades a les ciutats intel·ligents i la sostenibilitat, amb el focus posat en els Jocs del Mediterrani de 2017. L'objectiu principal és transformar la ciutat en un referent d'eficiència energètica, hídrica i de mobilitat. Projectes Clau de Transformació El Jardí Vertical de la Tabacalera: Una estructura innovadora i de gran magnitud que destaca per: L'ús d'aigua provinent directament del clavegueram per al reg. L'estalvi de més de 26.000 litres d'aigua diaris. Un sistema biològic de control de plagues mitjançant ocells que s'alimenten d'insectes. Alta capacitat de captació de CO2. Gestió Hídrica: Implementació de telecomptadors d'aigua intel·ligents per detectar fuites i optimitzar el consum domèstic i municipal. Mobilitat Sostenible: Acord amb Repsol per introduir l'ús de biodièsel a la flota d'autobusos municipals. Innovació Tecnològica i Repercussió L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i experts com Lluís Carreras han destacat que el model de Tarragona està despertant interès internacional, incloent-hi invitacions a certàmens a Chicago. "L'important no és tenir molts aparells intel·ligents, sinó tenir una concepció d'origen on tot el que fem sigui sostenible ambientalment i econòmica." Les jornades han aplegat més de 250 participants d'arreu de l'Estat i del sud de França, demostrant que el disseny de jardins verticals s'està consolidant com una solució per a ciutats densament poblades.
Presentació del Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica El programa de Tarragona Ràdio presenta una nova iniciativa cultural de gran rellevància per a la ciutat: un congrés mundial d'arqueologia clàssica que se celebrarà a finals de novembre. Aquest projecte, impulsat per la Fundació Privada Mútua Catalana, neix amb la voluntat de posicionar Tarragona com un centre neuràlgic de la recerca científica i de recuperar l'esperit del gran congrés de l'any 1993. Objectius i temàtica central El congrés no vol ser només un esdeveniment aïllat, sinó que s'estableix amb una periodicitat biennal. Els eixos principals són: Recerca científica: El tema central d'aquesta primera edició serà l'epigrafia (estudi de les inscripcions antigues) a les províncies romanes de la Tarraconense, la Lusitana i la Bètica. Homenatge a Géza Alföldy: Es retrà tribut al prestigiós historiador i epigrafista, peça clau en la internacionalització de la Tàrraco romana. Divulgació social: Tot i l'alt nivell acadèmic, el congrés inclourà ponències obertes al públic, exposicions al Museu Nacional Arqueològic i actes populars. Estructura i continuïtat Segons els impulsors, el projecte té una planificació a llarg termini: Anys parells (com el 2012): Celebració del congrés amb ponents internacionals de primer nivell (Alemanya, Itàlia, etc.). Anys senars: Publicació de les actes del congrés, resolent el problema històric de la manca de difusió de les memòries d'excavació. Horitzó 2014: El congrés servirà com a preparació per a la gran commemoració del 2000 aniversari de la mort de l'emperador August. "Tarragona va ser la segona capital de l'imperi romà i la crida científica que es fa des de la ciutat és sempre molt ben acollida a nivell mundial."
Presentació del certamen Acústica 2012 El Teatre el Magatzem de Tarragona acull aquesta setmana el cicle musical Acústica 2012, una iniciativa que neix amb la voluntat de tenir continuïtat trimestral. En aquesta edició inaugural, el protagonisme recau en els instruments de vent, tot i que en el futur es preveu obrir el format a altres especialitats com el piano. Programació i propostes artístiques El cicle es divideix en tres jornades consecutives amb propostes diferenciades: Dijous (Javier Pie i Ignasi González): Presenten un repertori que explora els vincles entre el jazz i el cinema. Interpretaran estàndards que van néixer en bandes sonores i oferiran en primícia una peça composta per a la pel·lícula Fill de Caín de Jesús Monllaó. Divendres (Stromboli Jazz Band): Una proposta dinàmica que utilitza l'humor i la interacció per trencar la "quarta paret". El quintet oferirà un viatge pel dixie, el jazz i la música popular. Dissabte (Sexistformance): Un quartet de saxos que presenta l'espectacle Mira com sona, on fusionen la música en directe amb projeccions audiovisuals inspirades en la història de l'art i sèries de televisió. Reflexió sobre la cultura i el públic Els músics i programadors han posat èmfasi en diversos aspectes clau del certamen: La proximitat del format: El Teatre el Magatzem permet una escolta acústica, sense amplificacions, facilitant una connexió directa i íntima entre l'intèrpret i el receptor. El valor de l'entrada: Es reivindica la necessitat de pagar entrada (10 euros) com una forma d'educar el públic i garantir la viabilitat de la cultura professional en temps de crisi. "La música no és el que surt de l'instrumentista, sinó el que arriba a les persones; en un espai petit, el caliu i la proximitat estan garantits."
Òscar Cadiach i la seva fita a l'Himàlaia L'alpinista tarragoní Òscar Cadiach ha visitat Tarragona Ràdio després d'aconseguir una fita excepcional: coronar dos cims de més de 8.000 metres en menys de tres setmanes: l'Annapurna i el Dhaulagiri. Aquest èxit suposa una injecció de moral vital per al seu gran objectiu final: completar els 14 vuit mil del planeta. Anàlisi dels cims conquerits En l'entrevista, Cadiach detalla les dificultats de cada muntanya: Dhaulagiri: Tècnicament molt exigent. Van haver d'obrir traça ells mateixos en condicions de fred extrem i vent constant, escalant trams difícils sense encordar per guanyar agilitat. Annapurna: Una muntanya marcada pels perills objectius. Cadiach la defineix com una prova de pressió psicològica extrema, on el risc de devallades és constant. "L'Annapurna és un 70% pressió psicològica; has d'escollir el millor moment, però saps que cada dia hi ha perills que et poden caure al damunt." Propers passos al Pakistan Sense temps gaire per al descans, l'alpinista ja prepara la seva propera expedició al Pakistan per aquest mes de juny, amb dos objectius clars: Broad Peak (8.047 m): Cim que ja coneix i on va obrir la ruta Fem Tarragona. K2: La mítica muntanya on espera tenir èxit després d'experiències passades agredolces. Preparació i finançament Cadiach destaca que, als seus 10 cims oficials de 14, hi suma una preparació física basada en l'endurance (natació, bici i córrer) i una gran fortalesa mental. Malgrat la seva trajectòria, reconeix les dificultats per trobar patrocini en el context econòmic actual i agraeix el suport de la Diputació, el Port de Tarragona i companys particulars.
Situació de l'Exclusió Social a Tarragona L'entrevista amb Victòria Pellegrin, tinent d'alcalde de l'Àrea de Serveis a la Persona, se centra en l'impacte de la crisi econòmica a la ciutat i com l'ajuntament està gestionant l'increment de la demanda d'ajuda. S'emfatitza que la pobresa ha deixat de ser un fenomen marginal per afectar a àmplies capes de la societat que anteriorment no requerien assistència. Reptes de la Demanda i Pressupostos • La demanda de serveis socials s'ha triplicat entre 2010 i 2011, especialment per part de families que no responien al perfil habitual d'usuari. • L'Ajuntament de Tarragona manté un pressupost superior als 9 milions d'euros, malgrat les retallades generals. • S'ha produït un canvi de model: de la prevenció s'ha passat a la reacció davant l'emergència. La Problemàtica de la Renda Mínima d'Inserció (RMI) "Hem tingut una davallada d'expedients de la RMI d'un 37%, un dels més elevats de Catalunya, el que ens deixa amb menys recursos per a les famílies." Aquesta reducció de la RMI obliga l'ajuntament a cobrir les necessitats bàsiques mitjançant ajudes d'urgència puntuals per a aliments, lloguers, subministraments i hipoteques, les quals no resolen el problema estructural de fons. Atenció a la Dependència i Gent Gran • El Servei d'Ajuda a Domicili (SAD) és el programa més gran, amb una inversió de 2,4 milions d'euros. • S'aposta fort pel programa de Gent Gran Activa per retardar situacions de dependència, ja que la prevenció és molt més econòmica que l'assistència directa. • Es menciona la signatura del Contracte Programa (2012-2015) amb la Generalitat, que garanteix un marc de finançament plurianual per als serveis bàsics. Col·lectius Vulnerables i Futurs Equipaments Discapacitat i Centres de Treball Existeix una gran preocupació per les retallades de l'administració central i autonòmica que afecten els Centres Especials de Treball. L'ajuntament dóna suport a mocions i manifests per evitar el tancament d'aquests centres, que són vitals per a la inserció laboral de persones amb discapacitat. Novetats al Barri del Serrallo Es confirma que s'està treballant en la creació d'una nova llar de jubilats al Serrallo, compartint espais amb l'associació de veïns, seguint un model de gestió compartida que ja funciona en altres zones de la ciutat.
Anàlisi de la interacció Aquest document presenta una seqüència de salutacions idèntiques realitzades durant un període de temps determinat. El contingut es redueix exclusivament a l'expressió de cortesia "Bona nit", repetida de manera sistemàtica cada 30 segons aproximadament. Característiques de la comunicació Monotonia: No hi ha variació en el missatge transmès. Cadència: Les intervencions es produeixen amb una regularitat gairebé matemàtica. Absència de conflicte: Es tracta d'un intercanvi o emissió purament fàtica. "Bona nit" En resum, el text no aporta informació addicional més enllà de la salutació reiterada, possiblement indicant una prova de so, un bucle de reproducció o una interacció molt limitada entre els interlocutors.
Presentació d'unes noves instal·lacions esportives L'episodi se centra en la inauguració d'Estar Pàdel Tarragona, un nou centre dedicat exclusivament a la pràctica del pàdel situat al Polígon Riu Clar. Aquest projecte neix de la iniciativa de sis amics vinculats al món del tennis que han volgut omplir el buit de pistes indoor a la ciutat. Infraestructura i projectes de futur Actualment, el centre ha finalitzat la seva primera fase, que inclou: - 4 pistes indoor (cobertes) amb una alçada mínima de 6,5 metres. - 2 pistes exteriors. - Una zona infantil amb monitor per facilitar la conciliació familiar. De cara a l'any vinent, es preveu una segona fase que inclourà un gimnàs amb màquines de cardio i una innovadora pista individual per a partits d'un contra un, ideal per a quan no es poden reunir quatre jugadors. Serveis i funcionament El centre ofereix una gran flexibilitat per als usuaris: - Horari ampli: Obert de dilluns a diumenge, de 8:00 a 23:00 h. - Reserves: Es poden gestionar a través de la seva pàgina web, tant per a socis com per a no socis. - Escola de pàdel: Classes particulars i grupals per a totes les edats, des de nens fins a adults. - Lligues d'empresa: Donada la seva ubicació industrial, s'estan fomentant competicions entre els treballadors de la zona. "L'èxit i el ganxo que té el pàdel és que és un esport senzill de practicar, social i que ha atret amb molta força el sector femení." L'auge del pàdel Segons el responsable del centre, Matías Jiménez, el gran èxit d'aquest esport es deu a la seva facilitat d'aprenentatge i al seu caràcter social. El centre ja compta amb més de 60 socis en la seva primera setmana, amb l'objectiu d'arribar aviat als 200.
Un mapa detallat per a la descoberta i la conservació En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es presenta el nou mapa del Pont del Diable i els seus voltants, una obra de l'enginyer i excursionista Xavier Martorell publicada per l'Editorial Piolet. A diferència d'una guia d'itineraris tancats, aquest mapa és una eina oberta que permet a l'usuari explorar el territori amb una precisió excepcional. Característiques tècniques i contingut Escala 1:5.000: Una escala molt exigent on cada centímetre equival a 50 metres reals, oferint un nivell de detall superior als mapes convencionals. Recuperació de la toponímia: Martorell ha fet una tasca ingent de recerca bibliogràfica (basada en autors com Teresa Montanya) i de camp, parlant amb la gent gran per salvar noms de llocs que s'estan perdent. Límits geogràfics: L'espai cartografiat s'estén des de Els Pallaresos al nord, fins a Sant Pere i Sant Pau al sud, i entre les carreteres de Valls i del Pont d'Armentera. Objectius del projecte L'autor destaca dos motius fonamentals per a la creació d'aquest mapa: Consciència i conservació: Martorell sosté que, un cop un espai ja no pot estar aïllat, la millor manera de protegir-lo és que la ciutadania el conegui i el senti seu. "Si tots ho coneixem una miqueta més, potser ens aixecarem unes quantes veus a dir: cal fer això? Podem facilitar el progrés sense destruir el que s'ha generat durant anys?" Identitat i llengua: El mapa actua com un reservori cultural que preserva la riquesa de la llengua a través dels seus topònims, connectant el paisatge amb la història local. Públic objectiu Tot i que és ideal per a excursionistes, l'autor posa un èmfasi especial en els corredors de muntanya i ciclistes, animant-los a no mirar només el cronòmetre o les passes, sinó també el patrimoni històric i els noms dels indrets per on passen.
Balanç Positiu i Maduresa Política Begoña Floria, portaveu del grup municipal socialista i de l'equip de govern a l'Ajuntament de Tarragona, fa un balanç satisfactori del primer any de mandat. Malgrat no disposar de majoria absoluta, Floria destaca que aquesta situació ha esdevingut una oportunitat per millorar la qualitat democràtica i la gestió municipal a través del diàleg constant. Els punts clau d'aquest balanç inclouen: Estabilitat institucional: L'aprovació del 99% dels acords demostra, segons la portaveu, una capacitat de negociació sòlida. Relació amb l'oposició: Es destaca un canvi d'actitud en els grups de l'oposició, que han passat de postures destructives a una major responsabilitat de ciutat. Govern en solitari vs. coalició: Davant l'oferta d'entrada del PP al govern per garantir l'estabilitat, Floria prioritza els projectes de ciutat per sobre de les cadires. Gestió de la Crisi i Relació amb la Generalitat Floria es mostra molt crítica amb la manca de suport de la Generalitat de Catalunya. Denuncia que els ajuntaments són l'últim esglaó que rep la pressió directa de la ciutadania sense disposar de la liquidesa necessària per culpa dels impagaments autonòmics. "No podem dir-li al ciutadà que no li podem donar un ajut d'urgència perquè no ens paga la Generalitat tot el que ens deu." L'Ajuntament ha hagut de triplicar les ajudes d'urgència social (lloguer, llum, etc.) mentre aplicava un pla d'ajust sever a deu anys que limita la inversió actual però busca garantir la viabilitat futura. Projectes de Futur i Inversions De cara al segon any de mandat, els objectius se centren en: Jocs Mediterranis 2017: Considerats un projecte de país per posicionar Tarragona com a Smart Olympic City i porta d'entrada al mercat mediterrani. Projectes estratègics: Continuïtat en les obres del Mercat Central, l'Escola Oficial d'Idiomes i l'arribada d'Ikea. Infraestructures: Valoració positiva, tot i que amb cautela, de l'aposta del Ministeri de Foment pel tercer fil ferroviari per a la sortida de mercaderies del Port de Tarragona.
Projecte Filigrana: Solidaritat a través del reciclatge tèxtil L'entitat Càritas Tarragona, mitjançant el seu projecte Filigrana, gestiona la recollida, reciclatge i distribució de roba per a famílies sense recursos. Des de la botiga del barri de Torreforta, s'ha fet una crida urgent a la ciutadania a causa de l'increment de la demanda i la disminució de les donacions. Necessitats principals i logistíca Actualment, el projecte requereix prioritàriament: * Roba d'home i de nen, que són les peces més escasses. * Mobiliari infantil com ara bressols i cotxets. * Roba de la llar (llençols i estovalles). El procés logístic s'estructura així: 1. Recollida: Les donacions es poden portar a les parròquies o directament al magatzem central del Polígon Francolí. 2. Selecció i reparació: Un equip de voluntaris selecciona la roba per talles i gènere, reparant botons o rentant les peces si cal. 3. Distribució: La roba es reparteix setmanalment als anomenats roperos (botigues Filigrana). L'impacte social i el voluntariat L'any 2011, el centre de Torreforta va realitzar unes 8.000 atencions, amb una mitjana de 40 a 50 persones diàries. La responsable, Pilar Boates, destaca que la venda es fa a un preu simbòlic per dignificar la persona, permetent que sentin que estan adquirint un producte i no només rebent caritat. "Més important que la possible venda és l'acollida que tenen aquestes persones." El projecte compta amb uns 60 voluntaris entre les dues botigues (Torreforta i Plaça del Fòrum), els quals realitzen una tasca fonamental d'escolta activa i acompanyament emocional per a persones en situacions de precarietat econòmica.
Anàlisi de la Pobresa Socialitzada L'episodi aborda l'impacte de la crisi econòmica a través del llibre "Socialización de la pobreza en España", coordinat per Àngel Belzunegui, sociòleg de la Universitat Rovira i Virgili. La tesi principal és que la pobresa ja no afecta només a col·lectius marginals, sinó que s'està estenent com una taca d'oli cap a la classe mitjana. Els Nous Perfils de la Pobresa L'estudi identifica canvis significatius en qui pateix la manca de recursos: • Joves amb estudis superiors: Persones d'entre 24 i 35 anys que viuen soles i tenen feines amb remuneracions extremadament baixes. • Homes d'edat mitjana: Pares de família d'entre 35 i 50 anys que han perdut la feina i tenen grans dificultats per reinserir-se al mercat laboral. • Pobresa Infantil: No és una pobresa pròpia, sinó induïda per la situació econòmica dels pares, afectant greument el desenvolupament de nens menors de 16 anys. Conceptes Clau i Estadístiques • Llindar de la pobresa: Es calcula fixant el 60% de la mediana de les rendes del país. • Convergència de gènere: Tot i que històricament la pobresa ha estat femenina, la crisi està igualant les taxes entre homes i dones. • Risc de cohesió social: L'expert adverteix que l'augment del conflicte social és latent i que indicadors indirectes, com l'augment de la taxa de suïcidis en homes, mostren el trencament del teixit social. "Molta gent que pensava que no li tocaria, ara es troba en situacions realment complexes." El Paper de l'Estat i el Futur L'entrevista conclou amb una comparativa europea on es destaca que països com Finlàndia aconsegueixen reduir la pobresa infantil en un 95% gràcies a la inversió pública, mentre que a Espanya la intervenció és molt menys efectiva. Es preveu que, amb les retallades actuals, la taxa de pobresa mantingui una trajectòria ascendent cap a nivells propers a països com Romania.
El repte del periodisme davant la violència masclista L'experta Elvira Altés reflexiona sobre el paper clau, però millorable, que han tingut els mitjans de comunicació des que la violència masclista va passar a ser un tema d'interès públic a finals dels anys 90. Tot i que els mitjans han estat essencials per visibilitzar el problema i posar-lo a l'agenda política, encara s'arrosseguen pràctiques heretades del periodisme de successos. Les mancances del tractament actual Segons Altés, el periodisme tendeix a centrar-se en el fet puntual i descuidar el procés. Algunes de les crítiques principals inclouen: Sensacionalisme i morbo: L'ús de recursos propis del periodisme groc que no ajuden a entendre les arrels del problema. Descontextualització: Es tracta el crim com un succés aïllat, sovint buscant excuses com els gelos o una discussió puntual. Espai inadequat: Es demana traslladar aquestes notícies de la secció de Successos a la de Societat, destacant-ne les derivades polítiques, legals i psicològiques. Noves eines i bones pràctiques L'entrevista destaca l'ús de materials didàctics com el DVD Eines per Visibilitzar les Aportacions de les Dones, que analitza casos per identificar errors i encerts. Un avenç real és l'eliminació del terme incorrecte: "Un tòpic habitualíssim era el crim passional. Ara pràcticament ja no el veus enlloc perquè no té res a veure amb la passió ni amb l'amor." Cap a un canvi de mentalitat L'objectiu final d'aquestes jornades i de la creació del Gabinet d'Anàlisi dels Casos d'Homicidi per part de la Generalitat és trencar amb les complicitats masculines i la permissivitat social. El periodisme ha de tractar la violència masclista com una vulneració dels drets humans fonamentals per contribuir al canvi cultural necessari.
Celebració de la Diada Anual de la Congregació de la Sang El programa aborda la celebració de la jornada de germanor de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostra Senyora, que té lloc el primer dissabte de juny. Aquesta festivitat marca el final de curs de l'entitat abans de la parada estiuenca i serveix per retre homenatge a la fidelitat dels seus membres. Els Guardons i Reconeixements Durant l'acte es lliuren diverses distincions estructurades per criteris d'antiguitat i servei: * Escut de Solapa d'argent: Atorgat als tres congregants més antics de la llista per premiar la seva longevitat. * Fidelitat als Armats: Reconeixement als membres que porten 25 anys com a armats. * Mencions especials: Enguany es commemora el 10è aniversari de la Banda de Timbals i es lliura un premi a Tarragona Ràdio per la seva tasca de difusió. El paper de Tarragona Ràdio i la fidelització històrica L'entrevistat, Carles Bages, destaca la importància dels mitjans locals en la supervivència i el ressò de la Setmana Santa tarragonina. Es fa especial menció a la retransmissió de la recollida dels misteris i els programes especials des de l'església de Natzaret. "Tarragona Ràdio ha ajudat a difondre la Setmana Santa d'una manera més participativa i festiva, acostant imatges impagables a les llars." Reptes per al 2013 De cara a la propera temporada, l'objectiu principal és la renovació i fidelització històrica dels armats. Aquest projecte busca: 1. Apropar la vestimenta i els elements a la realitat de la Guàrdia Pretoriana del segle I. 2. Finançar la iniciativa mitjançant una subscripció ciutadana, implicant comerços i particulars, per no gravar la tresoreria de la congregació.
