Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

1393-1416 de 4305

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
16'
Eugeni d'Ors: El Xenius del Noucentisme
Introducció a la figura d'Eugeni d'Ors L'episodi analitza la figura de l'intel·lectual Eugeni d'Ors, conegut pel seu pseudònim Xenius. Es defineix com el principal impulsor i ideòleg del noucentisme a Catalunya, un moviment que va transformar la cultura catalana a principis del segle XX. Trajectòria i Controvèrsia Política La vida d'Eugeni d'Ors està marcada per una evolució personal i política complexa que encara avui genera polèmica: Etapa Catalana: Va gaudir d'una influència extraordinària sota el govern de la Mancomunitat i el suport de la Lliga Regionalista. Ruptura: Després de la mort de Prat de la Riba, les desavinences amb Puig i Cadafalch i acusacions de malversació van provocar la seva marxa a Madrid. Etapa Madrilenya i Franquisme: Va passar a escriure exclusivament en castellà i, durant la Guerra Civil, es va alinear amb el bàndol franquista, ocupant càrrecs culturals durant la dictadura. El Noucentisme vs. Modernisme Es fa una distinció clara entre els dos moviments: Modernisme: Hereditari del romanticisme, impulsiu, heterodox i sovint al marge del poder polític. Noucentisme: Caracteritzat per l'ordre, l'harmonia, el classicisme i la recerca de la "feina ben feta". Va ser un moviment estretament lligat a les estructures de poder, cosa que va permetre la creació d'infraestructures culturals com biblioteques i museus. Obra Literària i el Periodisme d'Idees L'obra d'Eugeni d'Ors es classifica principalment dins de la literatura d'idees: El Glossari: Recull d'articles curts publicats a La Veu de Catalunya. És considerat el seu llegat més important per la seva prosa brillant i la seva capacitat de crear un ideari de societat civilitzada i urbana. La ben plantada: Obra que defineix l'ideal estètic noucentista, tot i que es descriu com una "antinovel·la" on l'argument és secundari respecte al programa ideològic. Gualba, la de mil veus: Una obra amb un caire més romàntic i barroc que tracta temes com l'incest. "Allò que deia el Xenius era paraula de Déu."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
17'
El teatre de Salvador Espriu: De la paraula al mite
Explorant el teatre de Salvador Espriu L'episodi analitza la faceta dramatúrgica de Salvador Espriu, una part de la seva obra menys coneguda però fonamental per al cànon de la literatura catalana. Tot i no tenir una producció extensa, els interlocutors destaquen la profunditat mètica i el compromís ètic dels seus textos. Els tres pilars teatrals Espriu només va escriure tres obres d'estricte caràcter teatral, cadascuna amb referents culturals molt marcats: Antígona: Considerada l'obra més transcendent pel seu contingut. Utilitza el mite grec com a metàfora de la Guerra Civil Espanyola, descrivint una guerra fratricida on la protagonista tria la humanitat per sobre de les lleis dels homes. Primera història d'Ester: Definida com una "improvisació per a titelles", és una obra que descansa totalment sobre la paraula i la riquesa del llenguatge. Ambientada en el món bíblic, presenta el món com un teatre controlat per fils. Una altra Fedra, si us plau: L'obra amb menys recorregut escènic, que neix d'una traducció i revisió del mite clàssic. Referent i llenguatge Es debat sobre si el teatre és exclusivament literatura o espectacle. En el cas d'Espriu, el text té una força literària pròpia que permet una lectura enriquidora independent de la representació. Els seus referents es divideixen en tres mons: 1. El món clàssic mediterrani (grec). 2. El món bíblic i jueu. 3. El món egipci. "Espriu era una persona molt culta que utilitzava la precisió de les paraules, des de l'argot fins a la creació de neologismes." El llegat escènic L'episodi recorda figures com Núria Espert i Maria Aurèlia Capmany com a referents en la posada en escena de l'univers d'Espriu. S'emfatitza la importància que institucions com el Teatre Nacional de Catalunya incorporin l'autor per consolidar-lo com un clàssic imprescindible del repertori català.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
12'
L'univers literari i acadèmic de Montse Palau
Retrat de Montse Palau: Literatura, Universitat i Compromís En aquesta conversa entre Jordi Tiñena i el presentador, s'analitza la figura de Montse Palau, una autora clau del Camp de Tarragona. Se la defineix com una persona d'activitat intensa però de producció literària pausada, marcada per silencis que responen a la seva exigent tasca com a professora universitària a la URV. Trajectòria i Obra Literària Palau va iniciar la seva carrera de molt jove i va ser part de l'eclosió de narradors dels anys 90. Es destaca que la seva obra és curta però intensa, amb títols com: Interferències (1989): La seva primera novel·la. Cadires confortables (1990): Recull de relats molt ben rebut per la crítica. Sospiria (1993). El nom del pare (1999): Considerada pel col·laborador com la seva millor obra, on explora el retorn a les arrels de la protagonista i el retrobament amb la joventut. Vessant Acadèmic i Compromís amb el món de la dona L'autora destaca pel seu paper com a co-directora del Seminari de Dona i Literatura, on s'analitza la relació entre el gènere i l'escriptura. La conversa reflexiona sobre si existeix una "literatura de dones" específica, un debat que els interlocutors consideren digne de ser abordat en un futur programa. Curiositats i Pseudònims "Montserrat Palau és gran amant dels boleros, probablement pel que tenen de literari." Es revela un detall poc conegut per al gran públic: Palau va publicar la novel·la Sapore di Sale sota el pseudònim Eva Maria SF dins la col·lecció de narrativa femenina La Rosa de Pitiminí. També es destaca la seva vinculació amb els mitjans de comunicació i la seva experiència prèvia en la ràdio.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
21'
Presentació del llibre 'En sintonia': 20 anys de ràdio
Celebració literària pels 20 anys de la ràdio local L'episodi se centra en la presentació del llibre "En sintonia: 8 relats", una obra commemorativa del 20è aniversari de l'emissora municipal de Tarragona. A diferència d'edicions anteriors centrades en l'assaig, aquesta vegada s'ha optat per la ficció literària per homenatjar el mitjà. Característiques de l'obra Autoria col·lectiva: Recull textos d'escriptors del Camp de Tarragona amb vinculació directa o indirecta amb la ràdio. Diversitat d'estils: Els relats varien des de la nostàlgia i la memòria fins al gènere negre i el fantàstic. Reflex de l'autor: Es destaca que cada relat és molt representatiu de l'estil personal de qui l'ha escrit. Conversa amb Vicenç Villatoro L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, encarregat de la presentació oficial a la Casa Canals, reflexiona sobre la naturalesa dels mitjans: "La clau de la ràdio i el que permet la seva màgia és que no es veu i, per tant, hi projectes la teva imaginació sobre un buit." Participació de l'audiència El programa obre micròfons als oients, qui expressen la seva estimació per la ràdio com a eina d'acompanyament i informació diària. Es regalen els primers exemplars del llibre a les persones que truquen, evidenciant la fidelitat i la proximitat de l'audiència local.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
20'
Salutació Transmesa: Confirmació de Benvinguda Nocturna
Anàlisi de la Interacció Aquest document recull una seqüència repetitiva de salutacions que s'estén al llarg d'un període de temps determinat. L'intercanvi consisteix en l'expressió formal i cordial de "Bona nit". Punts Clau del Diàleg Freqüència Constant: La salutació es repeteix de manera rítmica en intervals regulars. Cordialitat: S'estableix un to de respecte i cortesia entre els participants. Absència de Contingut Addicional: El missatge se centra exclusivament en el protocol d'acollida o comiat. "Bona nit" En resum, es tracta d'una interacció purament fàtica, on l'objectiu principal és mantenir el canal de comunicació obert o tancar-lo amablement.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
20'
Víctor Català i la vigència de Solitud
Introducció a l'obra de Víctor Català En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena ens apropa a la figura de Caterina Albert, coneguda universalment sota el pseudònim masculí de Víctor Català. L'espai destaca la importància de recuperar els clàssics de la literatura catalana, especialment en un context on la literatura ha perdut pes en els plans d'estudi actuals. La personalitat i el pseudònim L'origen del nom: El pseudònim va néixer per la necessitat social d'amagar la seva identitat femenina després de la polèmica generada per obres trencadores com La infanticida. El nom de Víctor Català prové d'un personatge d'una novel·la que l'autora mai va arribar a acabar. Doble vida: Tiñena explica que Caterina Albert va mantenir el pseudònim per separar clarament la seva vida privada de la seva activitat literària pública. Estil viril: En la seva època, la seva prosa va ser qualificada de "marit de paraules" o estil viril per la duresa dels temes i la potència del seu llenguatge. Temàtiques i estil literari L'obra de Víctor Català s'emmarca dins del modernisme i es caracteritza per: Duresa i realisme: Un enfocament en el món tèrbol, els drames rurals i la brutalitat de la vida. Relació amb la natura: La visió de l'ésser humà com un element minúscul davant un entorn hostil. Perspectiva femenina: La incorporació de la dona com un ésser integral, amb desitjos espirituals i físics, trencant els tabús de l'època. "Jo m'estimo la vida tal com és, amb les seves alegries i les seves misèries; les misèries m'impacten més i tenen un ressò més important a la meva ànima." Recomanacions de lectura Per als qui vulguin introduir-se en el seu univers, es recomanen especialment: Drames rurals i Caires vius: Reculls de narracions breus i impactants. Solitud: La seva obra mestra absoluta, que narra la història de la Mila en una ermita de muntanya. Tot i la riquesa lèxica que pot requerir una adaptació inicial del lector modern, el seu contingut emocional i simbòlic es manté totalment vigent.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
12'
Àngel Octavi Brunet i l'obra 'El meu cadàver i jo'
Anàlisi del panorama literari i l'obra d'Àngel Octavi Brunet L'espai s'inicia destacant el nou programa televisiu dedicat a la literatura emès a la televisió de Reus, un format àgil i visual que inclou entrevistes i recomanacions. Tot seguit, la conversa se centra en la figura d'Àngel Octavi Brunet, un dels escriptors més prolífics de les terres de Tarragona. L'autor: Àngel Octavi Brunet Productivitat excepcional: Malgrat tenir una feina de vuit hores en l'àmbit sanitari i càrregues familiars, és un autor constant que guanya nombrosos premis. Estil cinematogràfic: Gran part de la seva narrativa està influenciada pel cinema i l'estructura de guió, buscant un ritme ràpid on el lector visualitzi les escenes. Trajectòria: Creador del detectiu McIntosh, tot i que la seva obra actual s'allunya d'aquesta sèrie. 'El meu cadàver i jo': L'obra premiada Aquesta novel·la, guanyadora del Premi Vila d'Escó 2005, suposa un canvi de rumb vers la ciència-ficció: Temàtica: Explora conceptes com la matèria exòtica i els desplaçaments temporals, fruit de col·laboracions amb l'astrònom Manel Sant Romà. Estructura: El llibre tanca de forma circular, començant i acabant amb la mateixa escena, però amb un coneixement diferent per part del lector. Narrativa d'entreteniment: Tot i els conceptes físics, és una novel·la d'aventures, plena d'un humor constant i personatges poc convencionals. "És un llibre de lectura rapidíssima, a l'abast de tothom i amb un sentit de l'humor constant." Finalment, es destaca el paper vital dels premis literaris i les editorials locals per consolidar la infraestructura literària a Catalunya.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
19'
Estrena de Tinta Negra i perfil d'Adam Mañé
Represa de la temporada literària amb Jordi Tiñena El programa Punt de lectura inicia una nova etapa amb un canvi d'horari, situant-se els dijous després de les 12 del migdia. En aquesta primera edició, l'escriptor i professor Jordi Tiñena analitza l'estat de la literatura al Camp de Tarragona i celebra l'augment de la presència literària als mitjans de comunicació. Nous espais dedicats als llibres Es destaca la posada en marxa de Tinta Negra, un nou programa de televisió a Canal Reus: Format: Reportatges, entrevistes i recomanacions de llibres. Institucions implicades: Rep el patrocini de l'Ajuntament de Tarragona, l'Ajuntament de Reus, la Diputació i la Fundació Caixa Tarragona. Horaris: S'emet els dimarts amb diverses reemissions els dissabtes. L'univers literari d'Adam Mañé La secció central se centra en la figura d'Adam Mañé, un autor descrit com a rigorós i poc mediàtic, que destaca principalment com a poeta del trobar clus (poesia tancada o hermètica). "Per mi la literatura és art en primer lloc i, per tant, el missatge principal és estètic. És per això que me la jugo a cada paraula, a cada lletra, a cada so." Els punts clau de la seva obra inclouen: * Poesia conceptual: Una obra que requereix esforç i expertesa per part del lector, centrada en la bellesa formal i la depuració del llenguatge. * Narrativa: Tot i ser principalment poeta, va guanyar el Premi Pin i Soler amb Garites deshabitades, una obra que busca una experiència sensorial similar a la cinematogràfica. * Reconeixements: Ha estat guardonat amb premis prestigiosos com l'Ausiàs March (per N-340) i el Miquel de Palol.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
14'
Maria Antònia Oliver: Trajectòria i Claus Literàries
Maria Antònia Oliver: Una Veu Fonamental de la Literatura Catalana En aquest episodi del Punt de Lectura, Jordi Tiñena ens apropa a la figura i l'obra de Maria Antònia Oliver, una de les escriptores més consolidades i respectades de les lletres catalanes actuals. Membre del col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona i la Generació dels 70, Oliver destaca per una carrera prolífica i un compromís professional inqüestionable. Perfil i Trajectòria Professional Nascuda a Mallorca el 1946 i resident a Barcelona, va iniciar la seva carrera molt jove, amb només 20 anys. Segons Tiñena, és una de les poques escriptores professionals del país, ja que ha compaginat la creació literària amb: Escriptura de guions per a ràdio i televisió (TVU, TVC, Catalunya Ràdio). Traducció de grans clàssics (Moby Dick, Virginia Woolf, Mark Twain, entre d'altres). Col·laboració activa en col·lectius com Ofèlia Dracs. Característiques de la seva Narrativa L'obra d'Oliver es mou constantment entre dos eixos que sovint s'entrellacen: L'element fantàstic i meravellós: Arrelat en les rondalles mallorquines que va escoltar i llegir durant la seva infantesa. El realisme i el compromís: Una mirada honesta sobre la realitat, les nissagues familiars i temes socials complexos. "És una literatura molt honesta des del punt de vista professional... una autora que domina els recursos de la narrativa, que té ofici." Obres i Reconeixements L'escriptora ha rebut els guardons més prestigiosos, com el Premi Prudència Bertrana o el Premi Ramon Llull. Entre les seves obres recomanades destaquen: Crineres de foc: Una barreja de realisme i embolcall fantàstic. Joana E.: Una de les seves novel·les amb més èxit de públic. Tallats de lluna: La seva obra més recent (l'any 2000), que aborda temes com l'homosexualitat i la malaltia, escrita després d'un període de silenci per motius de salut personals.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
13'
Josep Ixart i el paper de la crítica literària
La figura de Josep Ixart i la seva influència En aquesta conversa, Jordi Tiñena destaca la figura de Josep Ixart com la personalitat més important de la crítica literària catalana de finals del segle XIX. Nascut a Tarragona el 1852, Ixart va ser un pilar fonamental per a la consolidació del realisme i el naturalisme a Catalunya. Mentor de Narcís Oller: Ixart va exercir una tutela estilística decisiva sobre el seu cosí, el novel·lista Narcís Oller. Sense la seva guia cap al realisme europeu, obres com La febre d'or segurament no haurien existit. Professionalització de la crítica: Va ser el primer a abordar el fenomen literari de manera professional durant la Renaixença, en un context on la literatura culta encara s'estava recuperant. Influència estatal: La seva autoritat no es limitava a l'àmbit català; va mantenir relacions intel·lectuals amb figures com Leopoldo Alas 'Clarín' i va dirigir institucions de pes com la Biblioteca de Arte y Letras. L'estat de la crítica actual vs. la vuitcentista Tiñena reflexiona sobre les diferències entre la crítica de l'època d'Ixart i la contemporània, assenyalant certes mancances en l'actualitat: Manca de referents: Es troba a faltar el paper del crític com a "far" o guia que orienta els escriptors cap a les noves tendències mundials. Professionalitat i temps: Actualment, la precarietat fa que molts crítics llegeixin "en diagonal", cometent errors que demostren una manca d'atenció profunda a l'obra. Els extrems inútils: El col·laborador critica tan els qui ho "trinxen" tot sistemàticament com els qui són excessivament benèvols i només "pengen medalles". "La crítica que serveix és aquella que diu la veritat amb tot el respecte del món, capaç de valorar el treball però assenyalar les mancances." La relació entre l'escriptor i el crític Finalment, es discuteix com reben els autors les valoracions de la seva obra. Tot i que hi ha un component emocional inevitable, l'escriptor madur agraeix l'honestedat intel·lectual. El pitjor escenari per a una novel·la no és una mala crítica, sinó la indiferència o el fet de passar desapercebuda per als suplements literaris.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
10'
Aigües Encantades: Clàssic de Joan Puig i Ferreter
Joan Puig i Ferreter i la recuperació d'un clàssic modernista En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena analitza la figura de l'escriptor de la Selva del Camp, Joan Puig i Ferreter, amb motiu de la representació de la seva obra més emblemàtica, Aigües Encantades, al Teatre Metropol de Tarragona. L'autor: Entre el modernisme i la ruptura Nascut el 1882, Puig i Ferreter és un dels màxims exponents del modernisme català. La seva trajectòria va estar marcada per: Un origen familiar irregular i uns inicis vitals durs com a vagabund a França. Una prolífica carrera com a dramaturg, narrador i polític (diputat d'ERC). La direcció de l'editorial Proa. Aigües Encantades: Un conflicte vigent L'obra és considerada un clàssic perquè, segons Tiñena, resisteix el pas del temps i planteja problemàtiques que encara ressonen en la societat actual. Inspirada tècnicament en el teatre d'Ibsen (especialment en Un enemic del poble), l'argument se centra en: Una sequera persistent en un poble tarragoní. L'enfrontament entre la tradició religiosa (processons per demanar pluja) i la modernitat científica (un enginyer i una estudiant que proposen canalitzar aigües subterrànies). Conflictes generacionals, de gènere i de poder (Església contra ciència). "Aigües Encantades és una obra que planteja uns conflictes i uns nuclis temàtics que encara avui són perfectament presents i moderns." Llegat literari Tot i que actualment es representa poc a nivell professional, Puig i Ferreter manté la seva rellevància gràcies a obres de capçalera com Camins de França i el cicle novel·lístic El Pelegrí Apassionat.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
14'
Perfil literari de Jordi Cervera: l'escriptor incombustible
Anàlisi de la trajectòria de Jordi Cervera En aquesta sessió de lectura, Jordi Tiñena presenta la figura de l'escriptor Jordi Cervera, un autor del Camp de Tarragona que destaca per la seva proactivitat i versatilitat dins el panorama literari català. Cervera és definit com un membre essencial de la "infanteria literària", aquells autors que mantenen viva l'estructura editorial i el sistema cultural del país més enllà de les grans estrelles mediàtiques. Característiques de l'obra i l'autor Polifacètic: Ha explorat gairebé tots els gèneres: poesia, novel·la, narrativa breu, teatre i assaig de no-ficció. Incombustible: Amb una producció constant des de fa més de 15 anys, guanya premis literaris i publica regularment cada any. Estil personal: La seva obra es caracteritza per una marcada sensualitat i, sovint, per l'erotisme. Dualitat personal: Se'l descriu com una persona seriosa i pausada en l'àmbit professional (ràdio i cultura) que es transforma en un amant de les motos i el cuir en el seu temps lliure. Obres destacades i recorregut L'autor ha guanyat nombrosos guardons, des del premi Reus de comunicació (1991) fins al Premi Ferran Canyameres (2005) per "Mosques". Poesia: Iniciada amb Pintallavis (1991), seguida de títols com Fluix Fluit, Atzabara o Talayot. Novel·la: "Ànima de benzina (2003) és una novel·la que s'ha de llegir si es vol entrar en un tipus de narrativa peculiar i no convencional." Mosques (2006) es recomana com la millor porta d'entrada per a lectors que busquen un estil més tradicional però amb el segell propi de l'autor. Dibuixos absents (Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler 1995). Altres gèneres: L'obra de teatre Vars (1995) i diversos reculls de contes i llibres de no-ficció sobre territoris com Valls o Santa Coloma de Farners. L'espai conclou ressaltant la importància de creadors com Cervera, que actuen com a base perquè la literatura catalana pugui exportar-se i créixer.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
13'
Emili Rosales i l'èxit de 'La ciutat invisible'
En aquest espai dedicat a la literatura, en col·laboració amb el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona, en Jordi Tiñena analitza la figura i l'obra de l'autor rapitenc Emili Rosales. Tot i la seva trajectòria com a editor i professor, la seva faceta com a novel·lista ha assolit el màxim reconeixement amb el Premi Sant Jordi 2004. Perfil de l'autor i trajectòria professional Emili Rosales (La Ràpita, 1968) és un professional profundament vinculat al món de l'edició, actualment a l'editorial Planeta. Malgrat residir a Barcelona per necessitats laborals, manté un fort vincle emocional amb les Terres de l'Ebre, que sovint reflecteix en la seva obra. La seva carrera va començar l'any 1989 amb la poesia, tot i que ell mateix afirma que la seva millor producció poètica es troba ara dins les seves novel·les. L'anàlisi de 'La ciutat invisible' És la seva obra més premiada i reconeguda, on aconsegueix la rara unió entre el vistiplau de la crítica i l'èxit de públic. La novel·la s'estructura sobre dos eixos temporals: El rerefons històric (segle XVIII): El projecte de Carles III per construir una gran ciutat comercial al Delta (la Sant Petersburg de la Mediterrània). La trama contemporània: Una història moderna que inclou temes com el món de la droga, la lluita contra el Pla Hidrològic de l'Ebre i la passió per l'art. Reflexions sobre la narrativa i la trama Tiñena i Rosales coincideixen en la preferència per les novel·les amb argument i trama clara. L'obra de Rosales destaca per: * La capacitat de fer conviure diferents temps literaris. * Una estructura narrativa que explora les causes dels fets (la trama) i no només la successió d'esdeveniments. * Un estil llegidor però de gran qualitat literària. "Poder condensar el perfum de la vida a través de les paraules és l'essència de la poesia que Rosales trasllada a la seva prosa."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
16'
Perfil literari de Joan Cavallé al Punt de Lectura
Introducció a la figura de Joan Cavallé L'espai Punt de Lectura de Tarragona Ràdio, amb Jordi Tiñena, dedica aquesta edició a l'escriptor i gestor cultural Joan Cavallé, arran de l'homenatge rebut pel Col·lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona. Cavallé és definit per la seva discreció personal, un esperit introspectiu i una profunda autoexigència envers la creació literària. Trajectòria i estil literari Sentit de la professió: Tant Cavallé com Tiñena comparteixen la idea del respecte reverencial per la literatura, fet que els va portar a trigar a considerar-se a si mateixos com a "escriptors". Teatre (el pilar central): És el gènere on més ha destacat, amb obres estrenades en espais de prestigi com la Fira de Tàrrega, el Teatre Romea o el Festival Grec. El seu teatre es caracteritza per: Ser un teatre textual, on la paraula i el llenguatge són els protagonistes. Refusar el teatre purament comercial per investigar noves formes de representació. Narrativa i Traducció: Ha guanyat premis rellevants com el Ciutat d'Alzira amb Rei de mi. També destaca la seva tasca ingent traduint al català tot el teatre de Samuel Beckett. Influència en la gestió cultural Com a gestor a l'Ajuntament de Tarragona, la seva tasca ha estat clau per transformar el panorama cultural de la ciutat, impulsant iniciatives com les Tardors Literàries i donant un suport actiu i eficaç als escriptors locals. Projectes de futur Després d'uns anys de silenci editorial per motius personals, s'espera que properament publiqui una nova novel·la que ja té enllestida i que torni a estrenar obra teatral, mantenint la qualitat i el rigor que el caracteritzen. "Li havia costat moltíssim creure's escriptor... un sentiment que jo comparteixo plenament."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
15'
Francesc Valls Calçada i la seva novel·la 'L'Aigua parlava'
Anàlisi de 'L'Aigua parlava' i la tasca d'Arola Editors En aquesta edició del programa, s'aborda el retorn de Francesc Valls Calçada a la narrativa després de disset anys de silenci novel·lístic. El protagonista de la conversa és el seu nou llibre, L'Aigua parlava, una obra que destaca per la seva singularitat en el panorama de la literatura catalana actual. Una novel·la històrica insòlita La novel·la es diferencia de la producció històrica habitual per diversos motius: Ambientació temporal: Se situa a l'any 1000, una època poc transitada pels novel·listes per la falta de documentació. Risc lingüístic: L'autor fa un exercici de recreació d'un català medieval hipotètic, inventant una llengua que transmet el "perfum" de l'època sense perdre la llegibilitat. Geografia: Presenta una imatge fascinant de la Tàrraco abandonada, una ciutat fantasmagòrica amb les ruïnes romanes encara intactes però deshabitades. El protagonista i l'estil L'obra es narra en primera persona i ressegueix l'autoconstrucció d'un personatge que passa per estats molt diversos: De novici i monjo a cavaller, passant per esclau a galeres. L'actitud del protagonista es descriu com a molt moderna, actuant sense lligams morals i aprofitant cada ocasió vital. Tot i contenir escenes de gran crueltat, la narració està amarada d'humor i ironia, fet que crea una distància saludable per al lector. El paper d'Arola Editors al Camp de Tarragona Es destaca la feina extraordinària d'editorials com Arola o Cositània en la normalització de la cultura local. Segons els interlocutors: "Estan fent una feina extraordinària... aposten per col·leccions de teatre i poesia en un país on es publica molt poca poesia." Descentralització: Aquestes editorials ja no només publiquen història local, sinó que competeixen en narrativa, teatre i recuperació de clàssics com Josep Pin i Soler o Puig i Ferreter.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
14'
Sebastià Joan Arbó: El clàssic oblidat de l'Ebre
Sebastià Joan Arbó i la seva reivindicació literària En aquesta edició del Punt de Lectura de Tarragona Ràdio, el col·laborador Jordi Tiñena ens convida a redescobrir la figura de l'escriptor Sebastià Joan Arbó, un autor que, tot i haver gaudit d'un gran prestigi abans de la Guerra Civil, ha anat desapareixent de les línies mestres del consum literari actual. Arbó és definit com un clàssic modern que mereixeria un lloc permanent a les prestatgeries de fons de qualsevol llibreria. Més enllà del costumisme: L'existencialisme d'Arbó Un dels punts clau de la conversa és el desmuntatge de l'etiqueta de "costumista" que sovint s'ha associat a l'autor. Tiñena argumenta que: La comparació amb Blasco Ibáñez ha estat un "mal favor", ja que l'obra d'Arbó és molt més profunda i fosca. La seva escriptura s'apropa més al realisme rus de Dostoievski i a l'existencialisme de Sartre o Camus. Els seus personatges són figures torturades, infelices i marcades per un destí tràgic, allunyant-se de la simple descripció folklòrica. L'obra mestra: Terres de l'Ebre Publicada cap al 1932, "Terres de l'Ebre" es destaca com la seva novel·la més sòlida i recomanable per als qui vulguin iniciar-se en el seu univers. Els aspectes més rellevants d'aquesta obra són: Densitat i realisme: És una novel·la llarga (unes 400-500 pàgines) que retrata la duresa extrema del treball al Delta de l'Ebre i el cultiu de l'arròs. Força dramàtica: Atrapa el lector des de l'inici amb una atmosfera opressiva on la vida és una lluita constant contra el fracàs. Les raons de l'oblit i el llegat final L'espai reflexiona sobre per què autors d'aquesta magnitud cauen en l'oblit. Tiñena ho atribueix a la combinació de: 1. La pressa del mercat editorial per la novetat constant. 2. El parèntesi de 40 anys de silenci cultural durant el franquisme. 3. La manca de presència d'aquests clàssics en els plans d'estudi actuals. "És un d'aquests autors que haurien d'estar de fons de les llibreries habitualment i que s'haurien de llegir permanentment." L'autor també va destacar per les seves biografies (Verdaguer, Cervantes), traduccions i per haver guanyat el Premi Nadal l'any 1948 amb Sobre las piedras grises.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
15'
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Introducció al punt de lectura En aquesta edició del programa, amb la col·laboració del col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona, Jordi Tinyena ens apropa al coneixement de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). No es tracta de centrar-se en un llibre concret, sinó en la institució que aglutina els autors que utilitzen el català com a eina de creació. Origen i necessitat històrica L'entitat va néixer l'any 1977, en plena transició espanyola, per omplir un buit legal i professional després del llarg parèntesi de la dictadura. En aquell moment, la precarietat de la literatura catalana era extrema: - No existia una indústria editorial consolidada. - Mancaven contractes d'edició i regulacions sobre els drets d'autor. - L'associació va servir com a instrument d'impuls en un mercat que tot just començava a organitzar-se. Funcionament i serveis actuals Actualment, l'AELC compta amb uns 900 associats i funciona d'una manera similar a un col·legi professional. Per ser-ne membre, el criteri és molt ampli: només cal haver publicat un llibre en català, independentment de si es tracta de literatura, guions, crítica, ciència o cuina. Serveis que ofereix l'entitat: Informació i agenda: Mitjançant la seva web (escriptors.cat), difonen actes, novetats i presentacions. Assessorament jurídic: Servei gratuït per a socis en temes de contractes i fiscalitat (Hisenda). Premis literaris: Convoquen guardons com el Premi Cavall Verd o el Premi Jaume Fuster a la trajectòria. Gestió de drets: Col·laboració amb Cedro per a la gestió del cànon de reprografia (fotocòpies). Unió per la llengua, no pel territori Un dels trets més distintius de l'AELC és el seu caràcter transfronterer. L'únic vincle necessari és la llengua catalana, fet que permet que hi hagi socis de: - Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. - La Franja d'Aragó i la Catalunya Nord. - L'Alguer (Sardenya). "Allò que vehicula la pertinença és la llengua i no pas la pertinença a un estat o a una comunitat."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
17'
Antoni de Bofarull i la gènesi de la novel·la catalana
Antoni de Bofarull: Un pilar de la Renaixença L'espai Punt de Lectura analitza la figura d'Antoni de Bofarull, un autor fonamental nascut a Reus que va desenvolupar la seva carrera a Barcelona. Bofarull destaca per ser un dels grans impulsors de la Renaixença i per la seva participació directa en la restauració dels Jocs Florals el 1859. Una polifonia intel·lectual Bofarull va ser un autor polifacètic que va abordar diverses disciplines per contribuir al redreçament cultural de Catalunya: - Història: Va ser historiador professional, autor de la Historia crítica, civil y eclesiástica de Cataluña. - Lingüística: Va escriure una gramàtica catalana en col·laboració amb Adolf Blanch. - Traducció i literatura: Va traduir les grans cròniques medievals al castellà i va conrear poesia, drama i narrativa. L'Orfaneta de Menargues: La primera novel·la en català Publicada el 1862, L'Orfaneta de Menargues o Catalunya agonitzant és considerada la primera novel·la històrica ambiciosa de la literatura catalana contemporània. Combina dos gèneres clarament diferenciats: 1. Model històric: Basat en autors com Walter Scott, utilitza el Compromís de Casp per plantejar una tesi política: la decadència de Catalunya neix amb l'arribada de la dinastia castellana dels Trastàmara. 2. Trama de fulletó: Un triangle amorós ple de traïcions i aventures que servia per atraure el gran públic de l'època. "Els mals de Catalunya arrenquen del Compromís de Casp; el monarca castellà no va entendre mai el caràcter català ni els seus furs." Llegat i recepció Tot i que l'estètica i el ritme del segle XIX poden resultar llunyans per al lector actual, l'obra va tenir un impacte enorme, especialment en els circuïts catalanistes. Bofarull va obrir el camí a la narrativa catalana, tot i que passarien set anys fins que un altre autor s'atrevís a seguir les seves passes amb una ambició similar.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
11'
Josep Lluís Burguera i 'Raïms i Ferments'
Presentació de la novel·la de Josep Lluís Burguera En aquest nou capítol de Punt de Lectura, Jordi Tiñena presenta la darrera obra de l'escriptor Josep Lluís Burguera titulada Raïms i Ferments. L'autor, tot i no ser extremadament prolífic, destaca per la seva discreció personal i la qualitat de la seva prosa, amb obres prèviament guardonades com el Premi Ciutat de Palma. Temàtica i context històric La novel·la s'endinsa en un escenari poc freqüentat per la literatura catalana contemporània: El segle XIX i la revolució agrària a Catalunya. La creació de la primera cooperativa agrària a Barberà de la Conca l'any 1894. Una trama que abraça tres generacions d'una mateixa família fins a l'extinció del cooperativisme el 1939. Estil i referents Tiñena subratlla la capacitat de Burguera per afabular i crear mons versemblants, barrejant la gran història amb la intrahistòria o vida quotidiana. L'autor utilitza un llenguatge acurat i una narrativa que convida a una lectura fluida. "És una barreja entre la gran història i la petita història... aquells episodis de les persones que naturalment viuen en aquella història." Un dels referents explícits de l'obra és la pel·lícula Novecento de Bernardo Bertolucci, compartint l'esperit de les nissagues lligades a la terra i el retrat d'un fresc històric rural molt potent.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
20'
Els Jocs Florals: l'impuls de la Renaixença literària
Els Jocs Florals: Origen, Restauració i Impacte Cultural En aquesta conversa al Punt de Lectura, Jordi Tiñena analitza la importància històrica dels Jocs Florals com a catalitzador de la literatura catalana moderna. Tot i que sovint es perceben com una tradició antiga, el seu paper va ser clau per estructurar un sistema literari que al segle XIX era pràcticament inexistent. Els Orígens i la Restauració Arrels medievals: L'origen es remunta al segle XIV a les corts occitanes de Tolosa de Llenguadoc. Era l'època dels trobadors, on l'occità era la llengua poètica de prestigi. La Renaixença: El 1859 es restauren a Barcelona amb l'objectiu de connectar la pulsió cultural del segle XIX amb l'esplendor medieval. Els impulsors, com Rubió i Ors, parlaven de "restauració" i no de creació. Confusió lingüística: Durant els primers anys del moviment, existia la creença errònia d'anomenar el català com a llemusí, fruit de la influència de la lírica trobadoresca. Estructura i Premis El certamen estava reglat per un Consistori (jurat) format pels prohoms de la cultura. Els premis principals seguien la tríada de Pàtria, Fe i Amor: Flor Natural: Primer premi (Amor). Viola d'Or: Segon premi (Fe). Englantina de Plata: Tercer premi (Pàtria). "Els Jocs Florals van servir per crear tota la infraestructura absolutament imprescindible: autors, editors i lectors." El Llegat i la Vigència Impuls de gèneres: Tot i néixer com un premi poètic, aviat van obrir-se a la narrativa i la novel·la (amb autors com Narcís Oller). Cocreació social: Destaca la figura del cos d'adjunts, ciutadans que pagaven quotes voluntàries per finançar el certamen i l'edició dels llibres premiats. Actualitat: Avui dia, tot i la gran proliferació de premis comercials, els Jocs Florals es mantenen en moltes localitats com una forma de respecte a la tradició i militància cultural. Finalment, es recorda la celebració del centenari de Pilar Prim a Valls i la figura de Narcís Oller, la primera novel·la del qual va ser precisament premiada en uns Jocs Florals.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
13'
Joaquim Ruyra: Mestre de la Paraula i el Paisatge
Homenatge a Joaquim Ruyra: Més enllà del Modernisme En aquesta entrega del punt de lectura, Jordi Tiñena, representant del col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona, ens convida a redescobrir la figura de Joaquim Ruyra (1858-1939). Malgrat ser sovint encasellat com un autor modernista per cronologia, Ruyra destaca per una veu pròpia i singular que defuig els tòpics del moviment. Un estil basat en la bellesa descriptiva L'obra de Ruyra no se centra en grans trames argumentals ni en personatges turmentats, sinó en la perfecció del llenguatge. Jordi Tiñena destaca diversos aspectes clau: Virtuosisme formal: Ruyra posseeix un do especial per a l'adjectivació i la creació d'imatges visuals potents mitjançant les paraules. Narrativa breu: No va ser un novel·lista de formats llargs; la seva força resideix en el conte i la narració curta. Temàtiques quotidianes: Les seves històries sovint capturen escenes marineres a Blanes, festes populars o moments de fantasia suau, on el paisatge esdevé protagonista. "No és un autor per a buscadors d'històries, però sí per a buscadors d'un llenguatge ben utilitzat i ben situat." Vida i trajectòria literària Nascut a Girona en una família benestant, Ruyra va poder dedicar-se a la literatura sense la pressió de sobreviure'n. Tot i que va iniciar-se en castellà amb l'aspiració de professionalitzar-se a Madrid, el seu retorn a Catalunya va marcar la seva aposta definitiva pel català, influenciat per la riquesa lírica de Jacint Verdaguer. Recomanació per a nous lectors Per a aquells que vulguin iniciar-se en el seu univers, Tiñena proposa un "menú de degustació" centrat en una obra emblemàtica: Llibre recomanat: Marines i boscatges. Contes destacats: El Jacobé, La Fineta i El garet de l'enramada. Valor actual: Tot i que la seva riquesa lèxica pot suposar un repte per als lectors actuals (incloent-hi els estudiants de batxillerat), la seva lectura és una experiència estètica comparable a uns "focs artificials" lingüístics.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
17'
Perfil de Joan Perutxo: Fantasia, Història i Erudició
Joan Perutxo: Un Personatge Singular de les Lletres Catalanes L'espai d'avui es dedica a la figura de Joan Perutxo (1920-2003), un dels escriptors més polifacètics i originals del segle XX. Tot i ser un autor prolífic amb més de 70 obres, durant molts anys va ser més conegut com a personatge que no pas llegit per la seva obra, un fet que va canviar amb el reconeixement tardà a partir dels anys 80. Perfil Biogràfic i Professional Orígens: Nascut al barri de Gràcia (Barcelona) en una família de comerciants, va heretar un gust profund per la bibliofília i les biblioteques. Doble vessant: Jurista de professió (va exercir com a jutge a llocs com Gandesa), va compaginar la seva carrera judicial amb una passió literària constant i col·laboracions en mitjans com La Vanguardia i la revista Destino. L'absència de la guerra: Tot i haver lluitat a la Guerra Civil i viure la postguerra, aquests temes estan completament absents de la seva obra, potser per un desig deliberat d'allunyar-se'n. Una Literatura Única i Fantàstica Perutxo es caracteritza per una tríada d'elements que defineixen el seu estil: La Història: L'apel·lació constant a períodes passats. La Fantasia: Presència de vampirs, espectres i elements meravellosos sota la influència de Lovecraft. La Quotidianitat: La barreja del món real amb l'imaginari. "Els fantasmes no existeixen, però em fan molta por." L'autor destaca pel seu vernís cultural, oferint obres ben documentades que exigeixen un lector atent i culte. La seva obra mestra, Les històries naturals (1960), és un referent ineludible de la literatura catalana que ha estat àmpliament traduït a idiomes com el xinès, el turc o l'alemany. Recomanacions de Lectura Les històries naturals: L'obra de referència sobre el Dip de Pratdip. Les aventures del cavaller Cosme: Ideal per a qui vulgui introduir-se en el seu món amb menys dificultat. Pamela: Una novel·la d'ambientació històrica singular. Llibre de cavalleries: Un dels seus primers aprops a la narrativa.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
16'
L'univers literari de Julio Ricardo Trigo
Introducció a l'autor i la seva identitat L'espai de lectura d'avui es dedica al perfil de l'escriptor Julio Ricardo Trigo, un autor amb una trajectòria singular. Nascut a Galícia i criat a València, actualment resideix a Tarragona. Tot i el seu origen gallec, ha adoptat la llengua catalana com la seva eina d'expressió literària principal, defensant que la seva pàtria és la seva llengua. L'opció lingüística i l'estàndard literari Un dels aspectes més fascinants de Trigo és la seva tria conscient del català oriental (l'estàndard de Catalunya) per sobre de la variant valenciana, malgrat haver-se format al País Valencià. Segons l'entrevista, aquesta decisió respon a una voluntat d'apostar per un estàndard amb: Un major abast editorial i cultural. Un recorregut literari que li permet connectar amb un públic més ampli. La superació de les dificultats i pressions que sovint pateix la llengua al País Valencià. Trajectòria professional i l'obra premiada Trigo és descrit com un professional de la cultura, dedicant-se intensament a la literatura des de l'any 1987. La seva obra és extensa i ha estat reconeguda amb nombrosos guardons: Poesia: Va iniciar-se amb Els plecs de l'hivern (Premi Benvingut Oliver) i ha guanyat guardons prestigiosos com el Salvador Espriu per Lectures d'un segle o el Vicent Andrés Estellés per Llibre de Quietud. Narrativa: Ha conreat la novel·la juvenil (Premi Enric Valor) i la novel·la per a adults, destacant la seva darrera publicació, Després de l'oblit (2005). Característiques de la seva narrativa El seu estil destaca per una preocupació profunda per l'estructura i la construcció novel·lística, fugint de la simple narrativitat comercial: "Ja seria excessiu que ara vinguessin els sud-americans a ensenyar-nos novament com es construeix una novel·la." Els seus escenaris solen ser personals i evocadors: Ligàcia: Una Galícia inventada que recorda el realisme màgic i el Macondo de García Márquez. Portugal: Context de la seva novel·la Fado, explorant la riquesa de la literatura galaicoportuguesa. L'Argentina: On situa personatges que afronten la descoberta de la seva identitat i el passat familiar. Perfil com a dinamitzador digital Actualment, l'autor és molt actiu a la xarxa a través de diversos blogs, on exerceix de franc tirador cultural: El pont sobre el llac: Dedicat a les lletres gallegues i portugueses. El violinista Celeste: Un espai de cultura general. Quadern de Tarragona: Un diari d'impressions sobre la seva nova ciutat de residència.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
19'
Balanç literari del 2005 al Camp de Tarragona
Inventari literari del 2005: Una collita esplèndida En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena realitza un repàs exhaustiu de la producció literària de l'any 2005 a les comarques de Tarragona. L'espai reivindica la qualitat dels autors locals davant la centralització editorial de Barcelona i la tendència a tractar el llibre com un simple producte de consum. Poesia: El gènere resistent Tot i ser considerat el "germà petit" de la literatura pel seu risc editorial, el 2005 ha estat un bon any per als poetes del territori: * Cinta Molet: Poemes del Sud. * Isabel Ortega: Runa plena (guanyadora del premi Comas i Maduell). * Lourdes Malgrat: Debut amb Amat. * Altres autors destacats: Sebastià Poy (Calç als llavis), Dan Baixeras i Jordi Abelló (Clus), Josep Lluís Burguera, Xavi Ferrer, Alba Xirinachs i Roser Guasch. Narrativa i Novel·la La narrativa tarragonina es mostra consolidada amb autors de llarg recorregut: * Obra col·lectiva: Castellers (Columna), amb participació de Magí Sunyer, Joan Cavallé i Montse Palau, entre d'altres. * Àngel-Octavi Brunet: La Gràcia Reig, una crònica generacional del prolífic autor. * Rosa Pagès: M'he descuidat de dir-te gràcies. * Margarida Aritzeta: El llegat dels filisteus. * Jordi Tiñena: Menció a la seva darrera novel·la publicada a l'octubre. Literatura Juvenil i Altres Gèneres Fina Anglès: Destaca pel seu llibre infantil Vella lluna treu el nas i el projecte interdisciplinari Un passeig amb els sentits. Àmbit Juvenil: Andreu Carranza, Maria Lluïsa Amorós i Isabel Olesti amb La muntanya dels secrets. Teatre: Una fita poc freqüent amb la publicació de Lucrècia de Magí Sunyer. "Un autor que publica a Barcelona és un autor català, però un que publica a Tortosa o Tarragona sovint és titllat de local; hem de reivindicar els nostres escriptors des del territori."