Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

1369-1392 de 4305

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
23'
La comunicació no verbal amb Sònia Navarro
Introducció i Context En aquest darrer episodi de la temporada, la psicòloga Sònia Navarro aborda un tema menys patològic però altament rellevant: la comunicació no verbal. S'explora com els gestos, la postura i la mirada transmeten informació crucial que sovint ignorem de manera conscient però processem de forma innata. Fonaments de la Comunicació És fonamental comprendre que la comunicació és un conjunt on les paraules només representen una petita part del missatge: • Paraules: Constitueixen només un 7% del que comuniquem. • To i ritme de veu: Representen aproximadament un 38%. • Llenguatge corporal: Suposa entre el 55% i el 65% del total de la comunicació. "Un gest individual s'ha de veure sempre dins de tot el context de la persona i la situació." Gestos Comuns i el seu Significat Sònia Navarro detalla diversos gestos quotidians i la seva interpretació psicològica: Les Mans i els Braços • Tapar-se la boca: Si es fa mentre es parla, pot indicar una mentida o veritat a mitges. Si es fa mentre s'escolta, pot reflectir desconfiança cap a l'interlocutor. • Palmes cap amunt: Símbol de franquesa, confiança i obertura. • Braços creuats: Indica una actitud de tancament, protecció o falta d'escolta activa. • Fregar-se les mans: Si és ràpid, indica entusiasme; si és lent, pot denotar dubte o desconfiança. Altres Gestos Corporals • Acariciar-se la barbeta: Senyal que la persona està prenent una decisió o buscant una resposta. • Gratar-se el coll: Indica dubte o falta de comprensió sobre el que s'està escoltant. • Objectes com a barrera: L'ús de bosses, carpetes o jaquetes davant del cos actua com un mecanisme de protecció davant la inseguretat. La Mirada i el Contacte Físic La mirada és descrita com l'eina més potent per detectar sentiments com l'odi, la tristesa o l'alegria. Una mirada massa fixa pot ser invasiva, mentre que l'absència de contacte visual sol generar desconfiança o indicar una gran timidesa. Finalment, l'episodi conclou recordant que la congruència entre el que diem i el que fem amb el cos és la clau per a una comunicació eficaç.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
22'
La relació pares i fills: El repte d'educar cap a la independència
L'educació com a camí cap a l'autonomia En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'analitza la complexitat de la relació entre pares i fills, especialment durant l'època estival. La idea central és que educar no és manar sobre una propietat, sinó acompanyar una persona en el seu camí cap a la independència total. Tipus de famílies i comunicació L'especialista descriu diversos models familiars que poden dificultar el desenvolupament de l'infant: Família lúdica: Aquella que només comparteix oci i evita el diàleg profund, utilitzant la televisió o activitats constants per omplir el buit. Família autoritària: Pot generar fills excessivament submisos i dependents o, pel contrari, nens molt conflictius que es rebel·len contra el control. Família productiva: Centrada en l'aprenentatge constant, generant nens estressats amb una autoexigència massa elevada. Punts clau per a una bona criança La intervenció destaca algunes pautes fonamentals per millorar la convivència i el futur dels fills: Coherència i límits: Els nens necessiten normes clares i estables. La incoherència dels pares (avui sí, demà no) genera confusió i malestar. El valor de la frustració: És vital que els infants experimentin petites frustracions; actuar com una vacuna emocional per evitar futurs processos depressius davant els problemes de la vida adulta. Paciència en l'aprenentatge: Cal permetre que els fills col·laborin en les tasques domèstiques respectant els seus ritmes, sense que les presses de l'adult tallin el seu procés d'autonomia. "Educar és crear una persona que ha de ser independent... que no t'ha de necessitar." La comunicació en l'adolescència Es remarca que la confiança no es pot improvisar. Molts pares intenten parlar de temes com el sexe de cop als 15 anys, però si no hi ha hagut una via de comunicació oberta des de la infància, l'adolescent tendirà a tancar-se.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
21'
Efectes psicològics de la malaltia de Parkinson
L'impacte emocional del Parkinson En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza la malaltia de Parkinson més enllà dels símptomes motors. El Parkinson és una afecció degenerativa del sistema nerviós central que, a causa de la disminució de la dopamina, no només afecta el moviment, sinó que altera profundament el benestar psicològic i la qualitat de vida del pacient i el seu entorn. Símptomes i complicacions psicològiques L'episodi detalla les diverses manifestacions no motores que poden sorgir com a conseqüència tant de la degeneració cerebral com dels efectes secundaris del tractament farmacològic: Depressió i Ansietat: Fins a un 80% de les persones afectades poden patir estats depressius. L'ansietat sovint es manifesta en crisis de pànic, de vegades vinculades a la medicació (levodopa). Trastorns del son: La dificultat per a la desactivació física i mental provoca casos greus d'insomni. Alteracions sexuals: Afecten el 65% dels pacients, incloent des de la inhibició del desig fins a la hipersexualitat. Dèficits cognitius: Problemes de memòria, atenció i dificultats en la funció executiva. Símptomes psicòtics: En fases avançades es poden produir deliris o al·lucinacions, sovint reversibles si es regula la medicació. L'estratègia terapèutica La intervenció psicològica és clau per a l'adaptació a la nova realitat del malalt. S'emfatitza la importància de: Tallers d'estimulació cognitiva per mantenir les capacitats mentals. Tècniques de relaxació i respiració per gestionar l'ansietat i l'insomni. Atenció al cuidador, ja que la parella o familiars sovint pateixen un desgast emocional que pot derivar en depressió. "La salut passa pel benestar psicològic; és fonamental assumir els canvis i no quedar-se enganxat en els trastorns de l'estat d'ànim."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
23'
La Fibromiàlgia i el seu abordatge psicològic
Introducció a la Fibromiàlgia En aquest episodi, la psicòloga clínica Sònia Navarro aprofundeix en la fibromiàlgia, una malaltia que, malgrat haver estat malentesa durant anys, va ser reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1993. S'emfatitza que no és un trastorn psicològic, sinó una malaltia reumatològica caracteritzada per un dolor crònic no articular que afecta músculs, tendons i lligaments. Simptomatologia i Diagnòstic L'episodi detalla les dificultats del diagnòstic, que sovint es produeix per eliminació d'altres patologies, generant un gran desgast emocional en el pacient: • Dolor generalitzat: Descrit com a cremó, punxades o pesantor en zones específiques del cos. • Rigidesa i fatiga: Especialment en llevar-se o després de períodes de repòs. • Alteracions de la son: Un son de mala qualitat fragmentat pel mateix dolor. • Símptomes secundaris: Colon irritable, formigueig a les extremitats i, freqüentment, ansietat i depressió derivades de la condició crònica. "Moltes vegades l'ansietat i la depressió no són la causa, sinó la conseqüència d'haver de conviure amb un dolor constant i invalidant." El Paper de la Psicologia Tot i ser una afecció física, l'ajuda psicològica és fonamental per gestionar la malaltia en totes les seves dimensions: • L'acceptació del dolor: Treballar el dol per la vida anterior i acceptar la nova condició crònica. • Tècniques de control: Ús de la respiració diafragmàtica i la relaxació (Jacobson o Schulz) per reduir la tensió muscular i la percepció del dolor. • Gestió de pensaments: Identificar i canviar pensaments irracionals i negatius que alimenten la frustració. • Comunicació i xarxa social: Ensenyar al pacient a demanar ajuda i a comunicar el seu estat als familiars per evitar la incomprensió. Consells per al Dia a Dia L'especialista recomana mantenir un diari del dolor per identificar patrons i variar les pautes de comportament. Així mateix, subratlla la importància de fer esport suau per no perdre massa muscular i no focalitzar tota la vida i les converses al voltant de la malaltia.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
19'
L'esquizofrènia: tipus, tractament i normalització
L'esquizofrènia com a malaltia crònica En aquesta sessió amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'explora profundament l'esquizofrènia, desmitificant-la i presentant-la com una malaltia crònica que, amb el seguiment adequat, permet una vida normalitzada. La incidència se situa entre l'1% i el 3% de la població, afectant per igual homes i dones, tot i que el primer brot sol aparèixer abans en els homes (adolescència) que en les dones (al voltant dels 30 anys). Símptomes i tipologies Es distingeixen dos grans grups de manifestacions: * Símptomes positius: Deliris, al·lucinacions auditives o visuals i agitació. Són els més "cridaners". * Símptomes negatius: Falta d'energia (alògia), aplanament afectiu, retraïment social i depressió. L'especialista detalla els principals tipus d'esquizofrènia: 1. Paranoide: Predominen les idees de persecució o grandesa. 2. Desorganitzada: Caracteritzada per un llenguatge i comportament incoherent i un fort deteriorament cognitiu. 3. Catatònica: Afecta la part psicomotora, amb mutisme o imitació mecànica de gestos i paraules. 4. Residual: Es dona quan, després d'un brot, la persona manté una bona estabilitat amb tractament. Tractament i el paper de la teràpia La clau de l'èxit resideix en la combinació de dos pilars fonamentals: * Farmacologia: Els antipsicòtics són imprescindibles durant tota la vida per mantenir l'equilibri químic cerebral. * Teràpia psicològica: Essencial per a l'acceptació de la malaltia i per ensenyar al pacient a discriminar entre les al·lucinacions i la realitat. "L'esquizofrènia no és una malaltia que es curi, és una malaltia que es compensa o es manté en equilibri." Prevenció de la marginalitat i suport familiar Finalment, es destaca la importància de mantenir els processos formatius i laborals per evitar que el pacient caigui en l'exclusió social. L'entorn familiar ha de ser informat i valent per acompanyar el pacient en l'autogestió de la seva salut, eliminant el fals estigma de l'agressivitat associat a aquest trastorn.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
15'
L'esquizofrènia: conceptes, símptomes i realitats
Entenent l'esquizofrènia L'esquizofrènia és una de les malalties mentals que genera més por a causa del seu desconeixement, però la psicòloga Sònia Navarro aclareix que, tot i ser una patologia crònica, es pot controlar per portar una vida normalitzada. Símptomes de la malaltia Els símptomes es divideixen principalment en dues categories: Símptomes positius (manifestacions evidents): Al·lucinacions: Experiències sensorials (auditives o visuals) que s'originen a l'interior del cervell però es perceben com a reals. Deliris: Creences falses, persistents i no compartides (com el deliri de persecució o de grandesa). Trastorns del pensament: Llenguatge desorganitzat i incoherent. Agitació física: Estats emocionals i motrius molt exagerats. Símptomes negatius (més subtils): Falta d'energia, abúlia (dificultat per iniciar tasques) i aïllament social. Aplanament afectiu: falta de resposta emocional o expressió facial. Pobresa en el llenguatge i falta de motivació. Causes i diagnòstic No existeix una causa única, sinó un conjunt de factors: Predisposició genètica: Anomalies en el funcionament cerebral. Factors ambientals: Lesions en el naixement o situacions d'estrès extrem que desemboquen en un brot psicòtic. Edat d'aparició: Habitualment es diagnostica a partir dels 18 anys. En homes sol aparèixer durant l'adolescència i en dones al voltant dels 30 anys. "L'esquizofrènia vol dir ment dividida; la persona té una disfunció entre el que veu i percep i la realitat que veuen els altres." És fonamental el recolzament familiar i el seguiment estricte de la pauta farmacològica per evitar recaigudes i mantenir l'estabilitat del pacient.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
17'
Comprendre el trastorn bipolar amb Sònia Navarro
En aquesta conversa, la psicòloga clínica Sònia Navarro aprofundeix en la complexitat del trastorn bipolar, una condició sovint mal diagnosticada degut a la naturalesa canviant dels seus símptomes. Reptes en el diagnòstic El diagnòstic és complex perquè els pacients es poden presentar en fases molt diferents, cosa que porta a confusions freqüents amb altres patologies: * Fase maníaca: Es pot confondre amb l'esquizofrènia a causa de la presència d'al·lucinacions o deliris. * Fase depressiva: Es pot confondre amb una depressió major. * Diagnòstic longitudinal: Els especialistes requereixen temps i observació continuada per identificar el patró de variabilitat de l'estat d'ànim. Causes i factors de risc Tot i que les causes exactes són desconegudes, s'ha determinat que és una combinació multifactorial de factors genètics, biològics i ambientals. Navarro destaca alguns punts clau sobre la seva aparició: * Sorgeix habitualment a finals de l'adolescència o principis de l'edat adulta. * Hi ha una major incidència en nivells socioeconòmics alts i en professions creatives. * Pot haver-hi relació amb complicacions durant el part o infeccions víriques en l'embaràs. * Nens amb TDAH no tractat podrien tenir una major predisposició a desenvolupar-lo de grans. Impacte i tractament El trastorn té un fort impacte en l'entorn del pacient, ja que la inestabilitat emocional genera molt de patiment. "L'acceptació de la malaltia és el primer pas fonamental per poder treballar-la." Tot i que és una afecció crònica (similar a l'esquizofrènia en la seva persistència), es pot aconseguir un estat d'equilibri o fase eutímica mitjançant la combinació de farmacologia i una teràpia a llarg termini.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
23'
La síndrome del burn-out o estar cremat a la feina
Introducció al Burn-out En aquest episodi del racó psicològic, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza la síndrome d'estar cremat al treball, coneguda internacionalment com a burn-out. Aquesta patologia es defineix com un esgotament emocional profund fruit d'una reacció psicològica a situacions laborals que sobrepassen la capacitat de tolerància de l'individu. Col·lectius de risc No tothom té el mateix risc de patir burn-out. Afecta principalment a professionals l'objecte de treball dels quals són les mateixes persones: • Àmbit sanitari i social: Metges, infermeres, psicòlegs i assistents socials. • Educació: Mestres i professors. • Atenció al públic: Funcionaris i treballadors en finestretes amb atenció constant. • Comandaments intermedis: Aquells que pateixen pressió tant de superiors com de persones al seu càrrec. Símptomes i Manifestacions El burn-out és una malaltia que apareix progressivament i que sovint la persona afectada tendeix a negar per por al fracàs professional. Símptomes psicològics i emocionals • Sensació de buidor i desmotivació absoluta. • Baixa autoestima i sentiments d'impotència. • Irritabilitat que pot derivar en males contestes o agressivitat verbal cap als clients o pacients. • Dificultat per a la concentració i baixa tolerància a la frustració. Símptomes físics i conductuals • Fatiga crònica: Esgotament que no desapareix amb el descans físic. • Molèsties gastrointestinals, mals de cap i taquicàrdies. • Augment del consum d'estimulants com el cafè, l'alcohol o fàrmacs per intentar mantenir el ritme. Prevenció i Estratègies de Gestió La prevenció no recau només en l'individu, sinó també en les condicions laborals, però hi ha eines personals clau: • Ajust d'expectatives: Cal adaptar les aspiracions inicials a la realitat quotidiana de la feina. • Gestió emocional: Aprendre a posar distància emocional i a no reprimir les emocions, sinó a expressar-les en el lloc adequat. • Equilibri vital: Reservar espais per a la família, la parella i els hobbies per evitar que la vida sigui exclusivament laboral. • Organització de l'agenda: Limitar el nombre de persones ateses per garantir una atenció de qualitat i evitar la saturació. "Hem d'aprendre a gestionar les emocions: ni controlar-les excessivament ni reprimir-les, sinó saber on i com expressar-les."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
24'
L'estrès: de la resposta de supervivència a la patologia
Què és realment l'estrès? En aquest episodi, la psicòloga clínica Sònia Navarro aclareix que l'estrès, malgrat l'ús col·loquial que en fem, no és una malaltia en si mateixa, sinó una resposta del sistema nerviós davant una amenaça percebuda. Origen i significat • El terme prové del camp de la física, referint-se a la força aplicada sobre un metall. • En psicologia, defineix el límit màxim de tolerància d'una persona abans de patir conseqüències físiques o mentals. Resposta Biològica i Tipologies El cos respon mitjançant una cascada hormonal que llibera adrenalina, noradrenalina i cortisol, preparant-nos per a l'atac o la fugida. • Estrès Transitori (Agut): És una resposta positiva i necessària que ens ajuda a sobreviure a perills reals. • Estrès Crònic: És la variant negativa que ocorre quan el cos es manté en un estat d'alerta constant, debilitant el sistema immunològic. "L'estrès crònic és el procés en què la maquinària es posa en marxa tantes vegades que acaba per espatllar-se." Conseqüències i Símptomes L'impacte de l'estrès continuat es manifesta en tres nivells: 1. Emocional: Crisis de pànic, depressió, baixa autoestima i pèrdua de concentració. 2. Conductual: Irritabilitat, aïllament personal o agressivitat. 3. Físic: Migranyes, fatiga extrema, insomni, problemes dermatològics (èczemes, caiguda de cabell) i tensions musculars com el bruxisme. Factors Estressants i Tractament Els elements que desencadenen l'estrès són subjectius i depenen de la percepció individual. Poden ser canvis vitals (matrimoni, naixement de fills, mudances) o situacions laborals (excés de feina, mobbing, trajectes llargs). Per combatre'l, es proposa: • Teràpia racional emotiva: Reavaluar com interpretem la realitat. • Hàbits saludables: Practicar exercici físic, mantenir una bona alimentació i dedicar temps al descans. • Tècniques de relaxació: Fonamentals per reduir l'activació constant del sistema nerviós.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
22'
Comprendre i superar la hipocondria amb Sònia Navarro
La hipocondria: Molt més que una preocupació per la salut En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro explica que la hipocondria és un trastorn d'angoixa obsessiu on la persona té la convicció o la por irracional de patir una malaltia greu. Afecta entre un 1% i un 5% de la població, especialment als homes, i es caracteritza per una fixació extrema en les funcions corporals i un patiment constant. Característiques principals del trastorn Interpretació errònia: S'atribueixen sensacions corporals normals (sorolls estomacals, mal de cap puntual) a patologies mortals com el càncer, la sida o problemes de cor. Peregrinatge mèdic: Els pacients visiten múltiples especialistes buscant un diagnòstic que confirmi les seves pors, ja que l'alleujament de saber que no tenen res dura molt poc. Cicle obsessiu: L'angoixa s'alimenta de la recerca constant d'informació a Internet i de parlar contínuament sobre malalties amb l'entorn. L'aprenentatge familiar i la prevenció L'origen no és genètic, sinó que es tracta d'un aprenentatge vital. "Normalment, quan un és hipocondríac, ve d'una família ja hipocondríaca on s'ha vigilat molt i s'ha parlat en excés de la malaltia des de la infància." Tractament i recuperació La recuperació és possible si el pacient accepta que el seu problema és psicològic i no físic. Les claus de la teràpia són: Detecció de pensaments irracionals: Identificar les idees catastrofistes. Tècniques de relaxació: Per abaixar els nivells d'angoixa corporal. Desensibilització sistemàtica: Exposició graduada a les pors (imaginar-se fent una prova mèdica o escoltant símptomes) fins a neutralitzar l'angoixa. Aïllament del tema: Prohibició de buscar a Internet o parlar de malalties amb amics i familiars.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
22'
Trastorns de dependència i obsessiu-compulsiu
Introducció als Trastorns de la Personalitat En aquest episodi final de la sèrie dedicada als trastorns de la personalitat, la psicòloga Sònia Navarro analitza els dos últims perfils de la llista: el trastorn per dependència i el trastorn obsessiu-compulsiu. Es subratlla la importància de diferenciar les conductes puntuals d'un patró de comportament generalitzat i estable en el temps. Trastorn de la Personalitat per Dependència Aquest trastorn es caracteritza per una necessitat excessiva que els altres s'ocupin d'un mateix, generant comportaments de submissió i adhesió. Inseguretat extrema: Dificultat per prendre decisions quotidianes sense un aconsellament excessiu. Por a la separació: Temor patològic a l'abandó, fet que porta a la persona a buscar una nova parella immediatament després d'una ruptura. Anul·lació del jo: Dificultat per expressar desacords per por al rebuig i tendència a fer tasques desagradables per guanyar-se l'acceptació dels altres. Idees irracionals: Pensaments dicotòmics on la persona creu que és totalment incapaç de sobreviure sola. "Jo no puc sobreviure sense algú que es faci càrrec de mi o sense algú que em protegeixi." Trastorn de la Personalitat Obsessiu-Compulsiu És fonamental no confondre'l amb el Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) d'angoixa. Mentre el TOC es focalitza en àrees concretes (neteja, seguretat), el trastorn de personalitat és una rigidesa global. Perfeccionisme paralitzant: L'excessiva preocupació pels detalls, normes i llistes fa que sovint es perdi l'objectiu principal de la tasca. Falta de flexibilitat: Són persones molt rígides, poc espontànies i amb dificultats per delegar tasques (creuen que ningú les farà tan bé com elles). Incapacitat per a l'oci: Veuen el descans com una pèrdua de temps i se senten obligats a ser productius constantment, fins i tot en moments de diversió. Acumulació: Dificultat per desfer-se d'objectes inútils, encara que no tinguin valor sentimental. Tractament i Consulta La recuperació passa per una reconstrucció de la personalitat i el qüestionament de les estructures de pensament que el pacient considera lògiques. Tot i que els pacients amb aquests trastorns rarament consulten pel tret de personalitat en si, solen arribar a la consulta derivats per altres problemes com: Trastorns d'ansietat. Processos depressius. Trastorns adaptatius per la dificultat de gestionar la vida quotidiana. Finalment, es recorda que tenir trets aïllats d'aquests perfils és normal i no implica un diagnòstic, el qual sempre ha de ser realitzat per un professional.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
24'
Els trastorns de personalitat límit i d'habitació
Introducció i perfils psicològics al teatre L'episodi comença amb una reflexió sobre com determinades obres de teatre, com Festen o El mètode Grönholm, representen a la perfecció prototips i perfils psicològics complexos. Sònia Navarro destaca la importància de parlar dels secrets familiars i com aquests afecten el comportament individual fins que surten a la llum d'una manera catàrsica. Classificació dels trastorns de personalitat Es fa un breu repàs dels grups de trastorns ja tractats en sessions anteriors: • Grup 1: Persones amb conductes estranyes o excèntriques (paranoide, esquizoide, esquizotípic). • Grup 2: Persones amb tendència al dramatisme i impulsivitat (histriònic, narcisista, antisocial). • Grup 3: Persones amb pors, inseguretats i ansietat. El trastorn de personalitat límit (Borderline) És un dels trastorns més complexos i amb una incidència d'entre l'1% i l'1,5% en la població general, arribant al 10% en consultes de salut mental. • Por a l'abandonament: Tenen una angoixa constant per ser deixats sols, ja sigui per motius reals o imaginaris. • Relacions inestables: Passen de la idealització al menyspreu absolut de manera molt ràpida. Són perfils molt absorbents. • Impulsivitat i conductes de risc: Poden presentar addiccions (compres, drogues, alimentació), conducció temerària i tenen un alt risc de realitzar intents de suïcidi. • Inestabilitat emocional: Pateixen canvis d'humor sobtats i un sentiment crònic de buidor. "És un trastorn on la persona va sempre al límit, passant del blanc al negre, de l'entusiasme a l'ensopiment més absolut en qüestió de dies." El trastorn de personalitat per habitació Aquest trastorn pertany al tercer grup i es caracteritza per una inseguretat extrema: • Autoavaluació negativa: Es menystenen constantment i creuen que, si els altres els coneixen de veritat, no agradaran. • Aïllament social: A diferència de l'esquizoide (que no vol relacions), la persona amb trastorn per habitació sí que vol relacionar-se però no se'n veu capaç per por al ridícul o a la crítica. • Vulnerabilitat: Són persones molt manipulables degut a la seva necessitat de ser agradables per evitar el rebuig. Conclusió i diagnòstic Navarro subratlla que aquests trastorns solen germinar en l'adolescència però no es poden diagnosticar fins als 18 anys per no confondre'ls amb els canvis propis d'aquella etapa vital. Sovint es presenten de forma barrejada, amb característiques de diversos trastorns simultàniament.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
26'
Trastorns de Personalitat: Histriònic, Narcisista i Antisocial
Exploració dels Trastorns del Segon Grup En aquesta sessió del Racó Psicològic, la psicòloga clínica Sònia Navarro aprofundeix en el segon grup de trastorns de la personalitat, caracteritzats per una elevada emotivitat, dramatisme i inestabilitat en el control dels impulsos. Advertiments Inicials sobre l'Autodiagnòstic Abans d'entrar en detalls, es fa un èmfasi especial en la prudència: • No s'ha de confondre un tret puntual de caràcter amb un trastorn. • Tots podem tenir punts de narcisisme o antisistema, però el trastorn implica un patró de conducta constant i inadequat. • El diagnòstic és complex i només el pot realitzar un professional. Característiques dels Trastorns Principals 1. Trastorn Histriònic Es defineix per una cerca constant d'atenció i protagonisme. • Ús de l'aspecte físic i el coqueteig per atraure els altres. • Conducta molt teatral i exagerada. • Gran vulnerabilitat a l'angoixa de separació o abandonament. • Té una incidència d'entre el 2 i el 3%, essent més freqüent en dones. 2. Trastorn Narcisista Es basa en una necessitat extrema d'admiració i una manca absoluta d'empatia. • Sentiment de superioritat i creença de ser "especial". • Utilització dels altres per obtenir un profit personal. • Relacions socials àmplies però molt breus, ja que es cansen quan deixen de ser el centre. 3. Trastorn Antisocial Es detecta sovint per conductes que voregen o superen els límits de la legalitat. • Fracàs en l'adaptació a les normes socials. • Irresponsabilitat i manca de remordiments. • Impusivitat i incapacitat per planificar el futur. • Molts casos arriben a la consulta mitjançant peritatges judicials o des de centres penitenciaris. "El trastorn de personalitat és una conducta constant: la persona té un patró inadequat però el viu com si fos l'adequat perquè és la seva forma habitual de funcionar."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
24'
Trastorns de personalitat del Grup A i símptomes
Introducció als Trastorns de Personalitat L'episodi se centra en el desglossament detallat dels trastorns de personalitat que formen part del Grup A, caracteritzats per conductes estranyes o excèntriques. La psicòloga Sònia Navarro aclareix que aquests patrons no són conductes puntuals, sinó una manera habitual de percebre la vida que sol manifestar-se des de l'adolescència. El Grup A: Desconfiança i Aïllament Trastorn de Personalitat Paranoide • Es defineix per una desconfiança generalitzada cap a les intencions dels altres. • La persona viu en un estat d'alerta constant, malpensant de familiars i companys sense base suficient. • Són extremadament rígids, controladors i no accepten crítiques, ja que les perceben com atacs a la seva reputació. Trastorn de Personalitat Esquizoide • Es caracteritza per un distanciament total de les relacions socials. • A diferència d'altres trastorns, l'esquizoide no desitja ni gaudeix del contacte humà; prefereix activitats solitàries. • Mostren una gran fredor emocional i indiferència tant a les lloances com a les crítiques. "Jo sóc el meu millor amic i la vida és més fàcil sense els altres." Trastorn de Personalitat Esquizotípic • Inclou conductes excèntriques i distorsions cognitives (creences en poders màgics o percepcions visuals i auditives anòmales). • A diferència de l'esquizoide, l'esquizotípic sovint sí que pateix pel seu aïllament, però no sap com integrar-se. • Important: Si no es tracta, és l'únic dels tres que pot derivar en una esquizofrènia clínica. Diagnòstic i Tractament L'abordatge terapèutic depèn de l'acceptació del diagnòstic per part del pacient. El pronòstic és millor com més aviat s'intervingui, ja que una persona de 50 anys té els patrons molt més reafirmats que una de 20. Molts pacients arriben a consulta no pel trastorn en si, sinó per patologies derivades com la depressió o l'ansietat.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
22'
Introducció als trastorns de la personalitat
Comprensió de la personalitat i els seus trastorns En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro defineix la personalitat com un patró de conducta estable i predictible al llarg del temps. Aquesta es configura mitjançant una combinació de la base genètica i els factors ambientals (família, cultura i experiències personals). Què és un trastorn de la personalitat? Un trastorn sorgeix quan apareixen conductes inflexibles i desadaptades que es desvien significativament de les normes socials i culturals de l'entorn. Els punts clau per identificar-los són: Inici precoç: Normalment es comencen a manifestar durant l'adolescència. Manca de consciència: La persona que el pateix no sent que tingui un problema; creu que la seva visió de la realitat és la correcta i que els altres s'equivoquen. Estabilitat: No és un episodi puntual o una crisi passatgera, sinó una estructura de comportament que es manté constant. Dificultat en el control d'impulsos: Necessitat de gratificació immediata i reaccions desproporcionades. Classificació dels 10 trastorns segons Sònia Navarro Navarro divideix els trastorns en tres grans grups segons les seves característiques comunes: Grup A (Aïllament i desconfiança): Inclou el paranoide, l'esquizoide i l'esquizotípic. Són persones amb dificultats per diferenciar la realitat externa de la informació interna. Grup B (Dramatisme i emotivitat): Engloba l'histriònic, el narcisista, l'antisocial i el límit (o borderline). Es caracteritzen per conductes erràtiques i una gran càrrega dramàtica. Grup C (Ansietat i por): Comprèn el trastorn per evitació, per dependència i l'obsessiu-compulsiu de la personalitat. "La personalitat és un patró de conducta que cada persona té, que és relativament estable al llarg del temps i que es manté dins d'una mateixa tònica." Tractament i Diagnòstic El diagnòstic ha de ser realitzat sempre per un professional, ja que moltes persones poden presentar símptomes aïllats sense patir un trastorn. La recuperació és possible si el pacient aconsegueix el primer pas: prendre consciència de la seva malaltia per poder treballar en la reestructuració d'aquest patró de conducta tan rígid.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
22'
Psicologia dels celos: De la inseguretat a la patologia
Anàlisi de la Gelosia amb Sònia Navarro En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro desgrana la naturalesa dels celos (gelosia), desmitificant idees arrelades a la nostra societat i analitzant com aquest sentiment afecta les relacions humanes, especialment en l'àmbit de la parella. L'origen de la gelosia Contràriament a la creença popular de l'amor romàntic, la gelosia no és una prova d'estimació profunda, sinó un reflex de problemes interns: Inseguretat personal: La persona gelosa dubta de la seva pròpia vàlua. Baixa autoestima: Es creu que no es té la capacitat suficient perquè l'altre ens continuï triant. Creences irracionals: Es basen en la idea que la parella és una propietat privada i no un ésser lliure. Gelosia sana vs. Gelosia patològica Navarro diferencia clarament entre una reacció puntual i un trastorn: Gelosia sana: Petites inseguretats anecdòtiques que no interfereixen en la convivència ni coarten la llibertat de l'altre. Gelosia patològica: Un sentiment obsessiu que genera un patiment constant (24 hores al dia). El gelós construeix una realitat paral·lela i veu "fantasmes" i intencions d'infidelitat en qualsevol acte innocent. "La persona gelosa ho passa fatal perquè veu fantasmes a qualsevol acte absolutament innocent." Diferències de gènere i riscs S'observa que, tot i que el sentiment d'inseguretat és idèntic, la manifestació externa sol variar: Homes: Tendeixen a una agressivitat més directa, verbal o física, sovint lligada a la violència de gènere. Dones: Acostumen a manifestar-ho de forma passiva-agressiva o a través de quadres depressius. Tractament i recuperació La teràpia és possible però requereix un procés lent i, sobretot, l'acceptació del problema per part del pacient. El tractament se centra a atacar les idees irracionals i treballar el control d'impulsos per reconstruir l'autoestima des de la base. Altres tipus de gelosia L'episodi també esmenta breument la gelosia filial (entre germans), on la base torna a ser la por a perdre l'atenció i l'estimació dels pares, especialment amb l'arribada d'un nou membre a la família o durant l'adolescència.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
21'
La fibromiàlgia: enfocament psicològic i dolor crònic
La fibromiàlgia des de la psicologia L'episodi d'avui del racó psicològic se centra en la fibromiàlgia, una patologia de diagnòstic relativament recent (acceptada per l'OMS el 1993) que es defineix com un quadre de dolor crònic generalitzat que afecta músculs, tendons i lligaments. La psicòloga Sònia Navarro destaca que, tot i ser un malestar físic, la seva gestió és indestriable de la salut mental. Diagnòstic i Símptomes El diagnòstic és complex i sovint arriba per eliminació d'altres malalties com l'artritis o el reuma. S'utilitzen criteris específics com: Dolor continuat durant almenys tres mesos. Sensibilitat extrema en, com a mínim, 11 dels 18 punts de dolor estratègics del cos (cervicals, espatlles, genolls, etc.). Símptomes associats: rigidesa matinal, trastorns digestius, formigueig, problemes de concentració i insomni. La connexió Cos-Ment Existeix un fort lligam entre aquesta malaltia i els trastorns d'ansietat i depressió. Es debat si el dolor provoca la depressió o si l'estat emocional precedeix el dolor, però el que és segur és que: L'estrès i els esdeveniments traumàtics (accidents, pèrdua de feina, separacions) solen ser precursors del diagnòstic. L'atenció excessiva al dolor n'augmenta la percepció: > "Si estem molt pendents a nivell mental del nostre dolor, encara el percebem amb un grau més alt del que és." Afecta majoritàriament a dones d'entre 30 i 50 anys, tot i que els casos en homes i persones més joves estan creixent. Estratègies de Tractament Sònia Navarro posa èmfasi en el fet que el tractament farmacològic (analgèsics i relaxants) queda curt si no s'acompanya de teràpia psicològica centrada en: Acceptació: Deixar de comparar-se amb el que es feia abans i valorar els guanys en el present. Intel·ligència emocional: Gestionar el trauma i l'estrès acumulat. Tècniques físiques: Ús de la relaxació i la respiració diafragmàtica per reduir la tensió muscular.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
24'
La síndrome de l'àbia esclava: Sobrecàrrega i benestar
Introducció a la síndrome de l'àbia esclava L'episodi explora un fenomen psicològic i social creixent: la síndrome de l'àbia esclava. Aquesta situació afecta dones que, després d'haver criat els seus fills i complert amb les seves obligacions laborals, es veuen empeses a assumir de nou la responsabilitat total de la cura dels nets, la llar i, sovint, de familiars malalts. Característiques i Perfil Psicològic La psicòloga Sònia Navarro destaca que no es tracta d'un perfil limitat a una classe social, sinó que és transversal. Les característiques principals inclouen: • Dificultat per dir que no: Dones educades sota un estricte sentit del deure i la responsabilitat. • Sentiment de culpabilitat: La por a ser considerada una "mala mare" o "mala àvia" si prioritza el seu temps personal. • Autoestima lligada al servei: La seva vàlua personal s'ha construït històricament al voltant de la cura dels altres. Simptomatologia de la sobrecàrrega El cos i la ment manifesten l'esgotament de maneres molt diverses, sovint confoses amb malalties físiques comunes: • Símptomes físics: Taquicàrdies, hipertensió, fatiga crònica, marejos, dificultats respiratòries i fins i tot diabetis per estrès. • Símptomes psicològics: Ansietat, tristesa, desànim i, en casos greus, pensaments de suïcidi causa de la desesperança. "Moltes d'aquestes dones arriben al metge per temes físics, però l'origen real és una càrrega d'estrès diària i continuada que no els permet descansar cap dia de la setmana." El paper de la família i l'entorn Es discuteix com la societat i els fills sovint s'aprofiten de la disponibilitat de les àvies per comoditat o estalvi econòmic, sota el pretext que "així l'àvia s'entreté". Això invisibilitza les necessitats d'intimitat, lleure i descans de la dona gran. Camins cap a la recuperació El tractament passa per un procés d'aprenentatge d'assertivitat: Reconèixer el dret al propi temps: Entendre que voler espai personal no significa estimar menys la família. Treballar l'autoestima: Desvincular la bondat moral del sacrifici extrem. Marcar límits: Aprendre a delegar responsabilitats i a dir "no" de manera coherent i sense traumes.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
26'
Trastorns de l'alimentació: Anorèxia i Bulímia
Introducció als Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) En aquesta sessió amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'aborden de manera profunda l'anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa. Tot i que sovint es presenten com un tàndem o una evolució de l'una cap a l'altra, cadascuna té característiques pròpies, encara que ambdues comparteixen una base de trastorn obsessiu compulsiu (TOC) i una alteració greu de la percepció de la imatge corporal. Diferències clau entre Anorèxia i Bulímia • Anorèxia nerviosa: Es caracteritza per una restricció severa de la ingesta d'aliments. Les persones afectades solen tenir personalitats molt autoexigents, amb una gran capacitat de sacrifici i voluntat, que utilitzen per mantenir el seu pes molt per sota de la normalitat. • Bulímia nerviosa: A diferència de l'anorèxia, aquí es produeixen episodis d'atracons (ingesta compulsiva) seguits de conductes compensatòries com el vòmit provocat, a causa d'un sentiment aclaparador de culpa. "Moltes vegades es comença per un tema d'anorèxia i és molt fàcil acabar amb bulímia." Factors de risc i causes L'episodi detalla diversos factors que influeixen en l'aparició d'aquests trastorns: • Factors predisponents: L'edat (entre 13 i 22 anys), el gènere (majoritàriament femení, en una proporció de 9 a 1), i personalitats amb pensament dicotòmic (tot o res). • L'entorn familiar: Famílies molt rígides, sobreprotectores o aquelles on no es respecten els límits individuals i els rols estan invertits. • Pressió social: El model cultural de bellesa actual i la publicitat que vincula la primor amb la felicitat i l'èxit. Conseqüències i Tractament Les conseqüències són tant psicològiques (depressió, irritabilitat, aïllament social) com fisiològiques (desnutrició, pèrdua del cicle menstrual o amenorrea, problemes cardíacs i danys a l'esòfag per l'àcid gàstric en el cas de la bulímia). Pel que fa al tractament, es divideix en tres fases segons la gravetat: 1. Ambulatori: En fases inicials. 2. Hospital de dia: Quan cal una vigilància estreta de les menjades. 3. Ingrés hospitalari: En casos crítics on hi ha risc de mort o desnutrició extrema.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
28'
Trastorns d'Ansietat: TOC, Estrès Posttraumàtic i TAG
Exploració dels Trastorns d'Ansietat Comuns En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza tres manifestacions específiques de l'ansietat que, tot i ser diferents en la seva forma, comparteixen una base de patiment emocional significatiu. L'enfocament principal recau en com identificar-los quan comencen a interferir negativament en la vida quotidiana. El Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) El TOC es defineix per la presència de dos elements clau que formen un cercle viciós: • L'obsesió: Pensaments recurrents, intrusius i irracionals que generen angoixa (per exemple, por a la contaminació o a haver deixat el gas obert). • La compulsió: Conductes repetitives o rituals que la persona realitza per intentar calmar l'angoixa de l'obsessió. Al podcast es subratlla que la diferència entre una mania i un trastorn és el grau de limitació que imposa: "El límit està en si interfereix en la vida quotidiana. Si has de sortir de casa mitja hora abans perquè has de comprovar set vegades si has tancat la porta, parlem d'un trastorn." Trastorn d'Estrès Posttraumàtic (TEPT) Aquest trastorn apareix després d'haver viscut o presenciat un esdeveniment traumàtic on la vida (pròpia o aliena) ha corregut perill. Es caracteritza per la presència de flashbacks o imatges recurrents que fan reviure el trauma. • S'associa habitualment a situacions de maltractament, accidents greus, catàstrofes o terrorisme. • La capacitat de superació no depèn de la gravetat del fet, sinó de les eines d'afrontament i la intel·ligència emocional de la persona. Trastorn d'Ansietat Generalitzada (TAG) Es descriu com una angoixa constant que s'estén a tots els àmbits de la vida. La persona viu preocupada permanentment per la feina, la família, la imatge que projecta i qualsevol petit imprevist domèstic. Cas Pràctic i Suport Emocional Durant el programa, una oient (Maria) comparteix la seva experiència després de superar un càncer. Navarro aclareix diversos punts clau sobre la gestió emocional en malalties cròniques: Acceptació del plorar: Plorar no és negatiu; és una eina de descàrrega emocional necessària. Cercle de pensaments: El baixó anímic sol venir d'un encadenament de pensaments negatius inconscients. L'acompanyant: La importància de tenir algú que ajudi a mantenir l'activitat i el contacte amb l'exterior per trencar el bucle obsessiu.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
23'
Trastorns d'ansietat: Crisis de pànic, fòbies i agorafòbia
Exploració del Benestar Psicològic i l'Ansietat En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'analitzen les diferents vessants de l'ansietat quan aquesta deixa de ser una resposta defensiva saludable per esdevenir una patologia cronificada. L'episodi se centra a desgranar els trastorns més habituals que afecten la vida quotidiana de les persones. Atacs de Pànic i Crisis d'Ansietat L'atac de pànic es descriu com un episodi de malestar extremadament intens que sorgeix de forma sobtada. • Símptomes físics: Taquicàrdies, marejos, tremolors, sensació d'ofec, suor i formigueig. • Impacte emocional: Por a morir o a patir una malaltia greu de forma imminent. • El cicle de la por: La por a repetir l'experiència porta a l'evitació, creant un cercle viciós que cronifica el trastorn. "L'ansietat el que fa és preparar el cos per atacar o per fugir... el problema és quan percebem un perill que no és real." L'Agorafòbia: Més enllà de la por a les multituds Es clarifica que l'agorafòbia no és només la por a llocs concorreguts, sinó la por a trobar-se en situacions on fugir o rebre ajuda sigui difícil. Les persones afectades solen recloure's a casa seva, l'únic lloc on se senten segures, limitant severament les seves relacions socials i laborals. Fòbia Social vs. Timidesa Sònia Navarro estableix una distinció clara entre el caràcter discret i el trastorn patològic: Característiques de la Fòbia Social • Incapacitat absoluta per actuar en situacions d'exposició pública. • Elevada susceptibilitat a la crítica i por extrema al judici aliè. • Baixa autoestima i sentiments profunds d'inferioritat. Fòbies Específiques i el seu Tractament Es defineixen les fòbies com por irracional i desproporcionada davant d'estímuls concrets (animals, sang, agulles o transports). • Facilitat de recuperació: A diferència de l'ansietat generalitzada, les fòbies específiques tenen una solució més ràpida si el pacient s'implica, podent-se resoldre sovint en pocs mesos de teràpia enfocada.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
20'
Introducció a l'ansietat i els seus trastorns
En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro defineix l'ansietat com una emoció natural i necessària per a la supervivència, actuant com un mecanisme d'alarma davant de perills. L'entrevista desmitifica la connotació exclusivament negativa d'aquest estat i explica com esdevé patològic. Els tres components de l'ansietat L'ansietat es manifesta a través de tres eixos fonamentals: - Biològic: Simptomatologia física com taquicàrdies, respiració curta, tensió muscular, dilatació de pupil·les i formigueig a les extremitats per la redistribució de la sang cap als òrgans vitals. - Cognitiu: Inclou les creences i pensaments sobre la situació. És el component clau que determina si percebem un perill com a real o imaginari. - Conductual: Les respostes d'actuació davant l'amenaça, principalment fugir, evitar o atacar. De l'emoció al trastorn La diferència clau entre l'ansietat normal i un trastorn d'ansietat resideix en la interferència en la vida quotidiana. L'ansietat es torna patològica quan: "L'ansietat es converteix en una cosa patològica o en un trastorn quan ens afecta a la nostra vida quotidiana." Es destaca la importància de la intel·ligència emocional com a mètode de prevenció i s'adverteix sobre els perills de l'autodiagnòstic en una societat on termes com depressió o angoixa s'utilitzen de forma banal. La psicòloga subratlla que un tractament precoç és molt efectiu, mentre que els casos cronificats durant anys són més complexos de tractar.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
22'
L'insomni: causes, tipus i pautes per a un bon descans
Resum de l'episodi amb la psicòloga Sònia Navarro En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro aborda el tema de l'insomni, definint-lo no com una patologia en si mateixa, sinó com un símptoma habitual en trastorns d'ansietat, depressió o addiccions. La importància de la son La son és una necessitat fisiològica fonamental per a la regeneració física i mental. Tot i que la mitjana és de vuit hores, el ritme biològic de cada persona determina les hores necessàries per sentir-se descansat. Tipus d'insomni L'insomni es manifesta de dues maneres principals: - Dificultat per conciliar la son: La persona no pot adormir-se quan es fica al llit. - Dificultat per mantenir la son: Despertars intermitents que fan que la son no sigui reparadora. La clau del descans: La desactivació Per poder dormir, cal una doble desactivació: 1. Fisiològica: El cos ha de baixar la temperatura i les freqüències cardíaca i respiratòria. 2. Cognitiva: Cal aturar el flux de pensaments obsessius o excitants que mantenen el cervell connectat. Pautes i recomanacions Sònia Navarro proposa diverses estratègies pràctiques per combatre l'insomni: - Higiene de la son: Mantenir una habitació còmoda, sopar lleuger i evitar excitants (tabac, alcohol) abans de dormir. - La regla dels 15 minuts: Si en un quart d'hora no t'adorms, has de sortir del llit. El llit s'ha d'associar exclusivament amb dormir, no amb l'angoixa de no poder fer-ho. - Activitats tall: Per tallar el pensament cognitiu, es recomana la lectura o la imaginació dirigida fora del llit. - Evitar pantalles: L'ordinador i la televisió a l'habitació són contraproduents per a les persones amb problemes de son. - La migdiada ideal: Ha de ser curta, d'entre 15 i 20 minuts (màxim 30), i sempre a primera hora de la tarda. "L'insomni puntual es converteix en transitori quan comencem a obsessionar-nos per por a no dormir; generem el pensament i posem les bases perquè realment no ens adormim." Finalment, es recorda que si l'insomni persisteix de forma crònica, pot ser el senyal d'un problema psicològic subjacent que requereix tractament especialitzat.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
17'
Homenatge a Maria Mercè Marçal: Vida, Lluita i Literatura
La figura polièdrica de Maria Mercè Marçal En aquesta conversa al Punt de Lectura, Jordi Tiñena analitza el llegat de Maria Mercè Marçal, coincidint amb la inauguració de la seva fundació a Sabadell. Se la descriu com una dona activa en múltiples fronts, amb paral·lelismes clars amb Montserrat Roig per la seva implicació total en la societat. El compromís polític i feminista Marçal no va ser només una escriptora, sinó una activista compromesa amb el seu temps: Militància política: Va formar part del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), arribant a formar part del seu comitè superior i presentant-se a les llistes per Lleida l'any 1979. Feminisme i visibilitat: Va ser pionera a l'hora d'abordar la condició lesbiana amb normalitat dins la literatura catalana. Catalanisme: La seva activitat cultural va anar sempre lligada a la defensa de la llengua i les llibertats nacionals. "Jo no sóc un home." Aquesta frase, citada per Tiñena a partir d'una entrevista, resumeix la seva ferma afirmació de la condició femenina en un món literari dominat per homes. Obra literària: Entre la poesia i la novel·la L'episodi destaca la dualitat de la seva producció: Poesia: Descrita com a assequible, directa i clara. Molts dels seus poemes van ser musicats per la Nova Cançó (Marina Rossell, Maria del Mar Bonet). Narrativa: La seva única novel·la, La passió segons René Vivien, és considerada una obra mestre de finals del segle XX, tot i ser una lectura complexa i exigent. Traducció i edició: Va tenir un paper clau en la fundació de Llibres del Mall i va traduir grans autores com Colette o Yourcenar per donar veu a la literatura femenina. El context social: El treball com a càstig Abans d'entrar en matèria literària, els interlocutors reflexionen sobre el concepte de treball i oci. Es defensa el dret als ponts i festius, criticant la visió liberal que prioritza la competitivitat extrema davant del benestar. Tiñena arriba a afirmar, amb ironia bíblica, que el treball és un "càstig" i que la societat hauria d'aspirar a treballar menys per dedicar més temps a la família i a la cultura.