Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

1729-1752 de 4305

Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
21 de maig del 2012
1'
Sempre Nàstic: El programa de referència de Tarragona Ràdio
Sempre Nàstic: L'actualitat grana a Tarragona Ràdio Aquest segment presenta la careta i l'estructura del programa referent per als aficionats del Gimnàstic de Tarragona. A través d'una selecció de col·laboradors i seccions especialitzades, l'espai ofereix una visió integral del club. Seccions Principals i Col·laboradors L'episodi destaca pel seu ventall de continguts tècnics i històrics: Anàlisi del rival: Amb Santi Cog, per desgranar les estratègies dels oponents. La secció sense nom: L'espai de Miguel González que aporta curiositats, com l'origen de cançons de l'any 1935. Històries de segona: Conduït per Àlex Pareja, centrant-se en relats de futbol base i trajectòries vitals, com la cerca de jugadors a Ceuta. L'altra lliga: Amb José Antonio Loafés, on s'analitza l'eficiència golejadora i la situació a la taula classificatòria. Debat i Opinió El programa no defuig la confrontació d'idees: "Respecte pel d'Utrecht... ho vull veure, perquè no hi ha res més." Es dedica un temps considerable a la tertúlia, el debat i la polèmica sobre el rendiment de l'equip i les decisions tècniques, incloent-hi referències a jugadors o figures internacionals. Horaris i Emissió El programa es pot seguir diàriament a les 20:00h i a les 23:00h a través de la freqüència de Tarragona Ràdio o el seu portal web oficial.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
17'
Situació i futur del Club Natació Tarracó
Situació Econòmica i Gestió El president del Club Natació Tarracó, Josep Maria Clavé, analitza la salut financera de l'entitat en un context de crisi. Actualment, el club es manté en un equilibri pressupostari proper a zero, tot i que arrossega un deute històric derivat de reformes estructurals i la pèrdua de socis per la competència de piscines municipals. Aportació Municipal: L'Ajuntament de Tarragona contribueix amb 60.000 euros anuals, xifra que representa el 6% del pressupost total. Massa Social: El club compta actualment amb 1.800 socis, el mínim vital per a la seva supervivència. L'objectiu és recuperar els 2.200 socors mitjançant quotes assequibles. Model de Club: Es referma la identitat de club social privat, descartant la integració total a la xarxa municipal, tot i estar oberts a la ciutadania. Oferta Esportiva i Millores Recentment s'ha reformat el gimnàs i s'ha potenciat l'oferta d'activitats per atraure nous perfils: Natació: Continua sent l'eix central, amb l'escola duplicant el nombre d'infants en els darrers dos anys. Disciplines: S'ofereix natació sincronitzada, runners, tennis taula, squash i arts marcials (aikido, judo, karate). Competició i Jocs del Mediterrani 2017 El club viu un bon moment esportiu amb referents com Eduard Galdeano (campió d'Espanya) i joves promeses becades als Estats Units. "El 2017 és una oportunitat per tots... ha de motivar els nostres nedadors a esforçar-se més per poder arribar allà." Clavé reivindica un paper protagonista per al Tarracó en els Jocs del Mediterrani 2017, lamentant el poc ressò mediàtic que rep la natació en comparació amb el futbol o el bàsquet, fet que pot afectar la motivació dels esportistes de base.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
17'
Tàpies i la URV: L'empremta d'un artista universal
El llegat d'Antoni Tàpies a la Universitat Rovira i Virgili L'episodi ret homenatge a la figura d'Antoni Tàpies, mort als 88 anys, destacant la seva estreta vinculació amb la ciutat de Tarragona a través de la creació de la identitat visual de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La creació de l'emblema universitari El doctor Joan Martí, primer rector de la institució, rememora com va sorgir l'encàrrec del logotip l'any 1992: Generositat i compromís: Tàpies va acceptar l'encàrrec de forma immediata i totalment gratuïta, demostrant el seu compromís amb el coneixement i la cultura. Simbologia profunda: El disseny utilitza l'alfa romana (A) com a principi clar i l'omega dibuixada cap a l'infinit, simbolitzant una institució que neix amb força i que no té fi. Humanisme i espiritualitat: El logotip inclou la característica creu de l'artista, reflectint la seva visió com a intel·lectual, filòsof i humanista interessat en l'espiritualitat. Reconeixements i Honoris Causa L'any 1994, Tàpies va ser investit com el primer Doctor Honoris Causa de la URV (juntament amb Antoni Maria Badia i Margarit i Josep Maria Bricall). Aquesta distinció buscava premiar: La seva capacitat d'universalitat. L'harmonia entre l'arrelament a la terra i la projecció internacional. La seva figura com a referent de l'art contemporani dels segles XX i XXI. "El logotip de la nostra universitat era dels més admirats i envejat per moltíssims col·legues a Madrid." Un llegat vigent L'actual rector, el doctor Francesc Xavier Grau, confirma que l'obra original presideix el despatx de rectorat i que la imatge ha esdevingut un símbol plenament consolidat i reconegut. En motiu del 20è aniversari de la universitat, es planteja realitzar un homenatge oficial per recordar la figura d'un artista que va saber plasmar l'esperit de vanguarda de la institució.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
12'
Donació d'òrgans i teixits a Catalunya i Tarragona
La situació de les donacions a Catalunya En aquesta entrevista, la doctora Maria Bodí, coordinadora de trasplantaments de l'àrea de Tarragona i les Terres de l'Ebre, analitza l'estat actual de les donacions. Catalunya es posiciona com un referent mundial, essent pionera des dels anys 80 en l'organització d'aquests programes. Com fer-se donant: La importància de la comunicació La doctora destaca que el pas fonamental no és un tràmit administratiu, sinó la comunicació familiar: Comunicar-ho a l'entorn: La família és qui finalment manifestarà la voluntat del difunt en el moment de la mort. Carnet de donant: És una forma activa i evident de mostrar el compromís, tot i que no és un registre oficial vinculant. Document de Voluntats Anticipades (DVA): La via més formal, que permet introduir la decisió en una base de dades accessible per als professionals sanitaris. Diferència entre òrgans i teixits És crucial distingir entre el trasplantament d'òrgans vitals i el de teixits, sovint anomenat el "gran oblidat": Òrgans: Provenen majoritàriament de persones en mort encefàlica (un 3% de la mortalitat hospitalària). El ronyó és l'òrgan amb més llista d'espera, seguit del fetge, cor i pàncrees. Teixits: Es poden obtenir de gairebé qualsevol persona que mori per aturada cardíaca. Inclouen còrnies, pell, ossos i vàlvules, que tot i no salvar la vida directament en tots els casos, canvien radicalment la qualitat de vida del receptor. Reptes i noves vies de futur Atès que les donacions per mort encefàlica han arribat al seu sostre, s'estan explorant noves alternatives: Donació de viu: Ja representa el 25% dels trasplantaments renals. Donació en asistòlia: Aprofitar òrgans de pacients que moren per aturada cardíaca (com ja es fa a l'Hospital Clínic). "Catalunya té les taxes de trasplantaments més altes del món, amb uns resultats excel·lents tant en quantitat com en qualitat."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
12'
El nou jardí vertical de la Tabacalera a Tarragona
El projecte innovador dels jardins de la Tabacalera L'Ajuntament de Tarragona està ultimant les proves tècniques per a l'obertura dels jardins de l'antiga fàbrica de tabacs, un espai que destaca per la seva sostenibilitat i alta càrrega tecnològica. El projecte no només busca crear una zona verda, sinó convertir-se en un referent de les Smart Cities. Una icona de sostenibilitat: El jardí vertical L'element més impactant és el seu jardí vertical, considerat un dels més grans del món amb prop de 3.000 metres quadrats de superfície vegetada. Les seves característiques principals són: Filtració biològica natural: El sistema aprofita l'aigua del clavegueram per al reg, tancant el cicle de l'aigua al 100%. Procés Babilon: Les plantes actuen com a digestors naturals que purifiquen l'aigua mentre s'alimenten. Eficiència de recursos: L'aigua sobrant del reg vertical es recull per ser utilitzada, després d'un tractament amb llums ultravioletes, en el reg del jardí horitzontal. Tecnologia i eficiència energètica El complex incorpora sistemes d'avantguarda per garantir un funcionament òptim i un baix impacte ambiental: Il·luminació LED: Tota la instal·lació utilitza llums d'alta generació amb control d'intensitat punt a punt. Smart City: El jardí serveix com a prova pilot per integrar la tecnologia en els serveis municipals (clavegueram, enllumenat i reg). "És una façana viva que tindrà els canvis propis de la vegetació; a la primavera la imatge serà espectacular." Obertura i civisme Tot i que l'obra civil ja està acabada, l'Ajuntament demana unes setmanes de paciència per ajustar els sistemes electrònics i de reg abans de retirar les tanques. El regidor d'espais públics ha fet una crida al civisme per mantenir aquest nou equipament que recupera un espai històricament tancat i misteriós per als tarragonins.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
16'
La Guia Gourmand 2012: 21 anys de gastronomia catalana
Presentació de la 21a edició de la Guia Gourmand Fèlix Llovell, editor de la Guia Gourmand, presenta a Tarragona Ràdio l'edició de l'any 2012 d'aquesta publicació referent en el sector de la restauració i l'hoteleria a Catalunya i Andorra. El projecte, que va néixer l'any 1992 amb l'impuls dels Jocs Olímpics, té com a objectiu prioritari donar visibilitat i prestigi als establiments del territori. Metodologia i Criteris de Puntuació A diferència d'altres guies anònimes com la Michelin, els autors (Fèlix Llovell i Ramon Segú) s'identifiquen durant les seves visites. Els criteris per puntuar sobre 10 es divideixen en: Cuina (fins a 6 punts): Es valora el producte, les textures, el punt de cocció i la presentació del plat. Servei i Marc Físic (fins a 4 punts): Inclou l'atenció al client, la qualitat de la vaixella, les copes i la cura del celler (presència de sommelier, varietat de referències). L'excel·lència en la cuina catalana L'editor destaca l'evolució de la cuina catalana en els darrers 25 anys, situant-la al capdavant del rànquing mundial. L'any 2012, el Celler de Can Roca pren el relleu d'El Bulli com l'únic restaurant amb la puntuació màxima de 10 sobre 10. Es mencionen referents de les comarques tarragonines com Can Bosch, Torreó de l’Indià o Les Bruixes de Burriac (Premi Restaurant de l'Any). Anècdotes i detalls tècnics Llovell subratlla la importància de "filar prim" en les inspeccions, comprovant detalls com l'accessibilitat per a persones amb discapacitat o l'acceptació de mascotes per evitar que els establiments "donin gat per llebre". "Convé que Catalunya tingui la seva guia pròpia per donar prioritat als establiments de casa nostra." La guia està disponible en paper (en català i castellà) i es pot consultar de forma íntegra i gratuïta al seu lloc web oficial.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
17'
El nou jardí vertical de la Tabacalera a Tarragona
Projecte Innovador als Jardins de la Tabacalera L'Ajuntament de Tarragona ultima els detalls per a l'obertura imminent dels jardins de l'antiga fàbrica de tabacs. Aquest projecte destaca per la instal·lació d'un jardí vertical de grans dimensions que combina sostenibilitat, tecnologia i urbanisme intel·ligent. Tecnologia i Sostenibilitat: El Cicle de l'Aigua L'aspecte més revolucionari és el seu sistema de gestió hídrica, que permet un cost zero d'aigua potable: Filtració biològica: El sistema extreu aigua directament del clavegueram. Depuració natural: Les plantes de la façana actuen com a digestors biològics, purificant l'aigua mentre s'alimenten. Recuperació i reutilització: L'aigua sobrant es recull, es tracta amb llums ultraviolades per eliminar bacteris i s'utilitza per regar el jardí horitzontal a peu de carrer. Capacitat: El sistema pot produir uns 20.000 litres diaris d'aigua regenerada. Dimensions i Impacte Urbà Amb una longitud de 180 metres i una alçada de 16 metres, aquest jardí de 3.000 metres quadrats es posiciona com un dels més grans d'Europa (i possiblement del món). Segons l'arquitecte municipal Rogelio Jiménez: "És una façana viva que aporta una millora contra els contaminants i actua com un gran dipòsit de carboni per a la ciutat." Equipaments i Smart City L'espai no només és una zona verda, sinó que amaga infraestructures clau per a la ciutat: Il·luminació intel·ligent: Ús de tecnologia LED d'alta generació amb control punt a punt per evitar la contaminació llumínica. Edificis de serveis: La façana cobreix la Capsa Jove, el centre Tarragona Impulsa i el futur Arxiu Municipal. Suport a la cultura: Espais d'assaig per a l'Associació de Músics de Tarragona. Finalment, el regidor Javier Terrés ha fet una crida al civisme per preservar aquest nou equipament que recupera un espai històricament tancat i misteriós per a la ciutadania.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
18'
Donacions i trasplantaments d'òrgans a Tarragona
La realitat dels trasplantaments a Tarragona L'entrevista amb la doctora Maria Budí, coordinadora de trasplantaments de l'àrea de Tarragona i les Terres de l'Ebre, ofereix una visió detallada sobre l'estat actual de les donacions i els trasplantaments a la regió. Catalunya es consolida com un referent mundial en aquest àmbit, amb taxes de trasplantament que es troben entre les més altes del món. Com es pot ser donant? La doctora subratlla que la voluntat de ser donant s'ha de manifestar clarament per evitar dubtes en el moment de la defunció. Hi ha tres vies principals: Comunicació amb la família: És el punt més crític, ja que els coordinadors sempre consultaran els familiars directes. Carnet de donant: Una declaració d'intencions activa, tot i que no existeixi un registre oficial centralitzat per a aquest carnet. Document de Voluntats Anticipades (DVA): La via més formal i segura, ja que queda registrat a la base de dades de la Generalitat. Tipus de donacions i necessitats Existeix una gran diferència entre la donació d'òrgans i la de teixits: Òrgans: Els més demandats són el ronyó (amb la llista d'espera més llarga) i el fetge. També es trasplanten cor, pulmons i pàncrees. Teixits: Sovint oblidats, inclouen còrnies, pell, os, vàlvules cardíaques i teixit vascular. Tot i que no sempre salven la vida de forma imminent, milloren radicalment la qualitat de vida del receptor. Tendències i reptes de futur Un aspecte positiu és la baixada de la negativa familiar, que a Tarragona se situa en només 2 de cada 10 casos. No obstant això, l'èxit en la seguretat viària i els tractaments mèdics ha reduït la mortalitat per mort encefàlica, cosa que obliga a buscar noves alternatives: "Augmentar l'obtenció d'òrgans a partir de persones que moren en situació de mort encefàlica ha arribat una mica al tope... cal estudiar noves vies com la donació de viu o l'aturada cardíaca." Actualment, la donació de viu ja representa un 25% dels trasplantaments renals a Catalunya.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
27'
Francesc Vallès analitza el Congrés del PSOE i l'agenda de Tarragona
Resum de l'entrevista política amb Francesc Vallès El diputat socialista Francesc Vallès analitza en profunditat els resultats del recent 38è Congrés Federal del PSOE, on Alfredo Pérez Rubalcaba s'ha imposat a Carme Chacón per un marge estret. Vallès reflexiona sobre la falta d'integració real en la nova executiva i els reptes de futur per al PSC i el territori tarragoní. Resultats del Congrés Federal i la Nova Executiva Vallès reconeix una certa decepció per la derrota de Carme Chacón, tot i que admet la total legitimitat de la victòria de Rubalcaba per 22 vots de diferència. Segons el diputat: • La unitat del partit no és el mateix que la integració de sensibilitats. • L'executiva entrant té un suport del 80%, però Vallès critica que pràcticament no s'han incorporat membres de la candidatura de Chacón. • Compara la situació amb la de Pere Navarro al PSC, qui sí que va integrar els seus rivals (Àngel Ros i Joan Ignasi Elena). El Paper del PSC i el Model d'Estat Malgrat la derrota de la candidata amb qui el PSC tenia més afinitat, Vallès defensa que els socialistes catalans han deixat la seva empremta federalista en la ponència política. "No podem fer dir a Rubalcaba coses que no està dient; ell ha defensat la descentralització de l'aeroport del Prat i l'aturada del Transvasament de l'Ebre." El diputat argumenta que el discurs d'un missatge únic per a tot Espanya es refereix exclusivament a la igualtat en drets socials i prestacions (sanitat i educació), i no a una recentralització política com la que proposa el Partit Popular. Actualitat a Tarragona: Congrés Regional i Tercer Fil De cara al futur immediat, s'anuncia el Congrés regional de la Federació del PSC al Camp de Tarragona: • Vallès expressa el seu suport total a Josep Fèlix Ballesteros per liderar la federació. • L'objectiu és recuperar la credibilitat i confiança ciutadana davant el que considera un "seguidisme" del govern de la Generalitat per part dels representants actuals. Finalment, sobre la sortida de mercaderies del Port, Vallès qualifica el projecte com a estratègic i prioritari. Tot i ser conscient de les dificultats econòmiques, exigeix al PP i a Alejandro Fernández un calendari clar per al Tercer Fil o la línia Reus-Roda, per evitar que Tarragona perdi pes econòmic davant Barcelona o València.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
9'
Artur Gaya presenta 'Gràcies, Ovidi' a Tarragona
Homenatge a la figura d'Ovidi Montllor L'artista Artur Gaya, conegut per la seva trajectòria amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, presenta el seu nou projecte en solitari titulat "Gràcies, Ovidi". Aquest espectacle neix de la necessitat personal i artística de reivindicar l'obra i la figura d'Ovidi Montllor, un referent que, segons Gaya, va ser clau per donar-li la força necessària per pujar als escenaris. Estructura i contingut de l'espectacle El concert es basa en el disc homònim publicat recentment i inclou un repertori d'unes 16 o 17 cançons. La selecció s'ha fet seguint diversos eixos temàtics per mostrar totes les facetes de l'artista d'Alcoi: Cançons de lluita i compromís: Temes que mantenen una vigència absoluta en la societat actual. Cançons romàntiques: Peces que mostren la vessant més tendra i humana de l'Ovidi. Poesia musicada: Reivindicació de la tasca de Montllor com a divulgador de poetes com Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit i Josep Maria de Sagarra. Música tradicional: Incorporació d'elements d'arrel popular que l'Ovidi va saber integrar en la Nova Cançó. Un projecte necessari per a les noves generacions Gaya emfatitza que l'objectiu no és un exercici de nostàlgia, sinó una manera de fer que els més joves descobreixin un material que encara avui resulta essencial i necessari. "L'Ovidi tenia la gràcia de dir les coses amb senzillesa, amb tendresa i, al mateix temps, amb una mica de mala llet." Gira i presentacions L'espectacle inicia la seva gira formal en teatres a la Sala El Magatzem de Tarragona. Posteriorment, visitarà escenaris destacats com el festival BarnaSants a Barcelona (23 de març), Mallorca i la Cava de Jazz de Terrassa.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
19'
El futur i la reforma del Consell Comarcal del Tarragonès
Anàlisi de la reforma dels Consells Comarcals El president del Consell Comarcal del Tarragonès, Frederic Adán, analitza la futura reestructuració d'aquestes institucions arran de les trobades amb la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. La reforma prevista no serà uniforme a tot Catalunya, sinó asimètrica, adaptant-se a la realitat demogràfica i territorial de cada comarca. Eixos de la reforma i competències La transformació de l'administració local s'articularà en tres vessants principals: Àmbit territorial: Definir on és necessari el Consell segons la mida dels municipis (diferenciant clarament zones metropolitanes de comarques amb pobles petits). Àmbit administratiu: Concreció de les competències i acompanyament d'un nou sistema de finançament per garantir la viabilitat dels serveis. Àmbit polític: Debat sobre la reducció del nombre de consellers o la possible creació d'un Consell d'Alcaldes. Serveis essencials al Tarragonès Adán subratlla que, tot i que a la capital (Tarragona) la tasca del Consell pot semblar difuminada, és vital per als 19 municipis de la comarca amb menys de 20.000 habitants. Sense aquesta institució, es crearien ciutadans de segona categoria. Els pilars de la seva activitat són: Ensenyament: Gestió de 28 línies de transport escolar, menjadors i beques. Serveis Socials: El 50% de la plantilla es dedica a aquesta àrea per atendre nuclis petits. Medi Ambient: Recollida i eliminació de residus, essent sovint el recurs d'urgència per a pobles amb crisis de serveis. Situació econòmica i pressupostos 2012 S'han aprovat uns comptes realistes de 18,6 milions d'euros, amb una reducció d'1,4 milions respecte a l'any anterior. La contenció ha obligat a: Prioritzar ensenyament i serveis socials. Retallar en participació, cultura i joventut. Estalvi logístic: El Consell ha abandonat el local de compra del carrer Doctor Femenov per centralitzar-se a la seu del carrer de les Coques i reduir despeses de manteniment. "Si s'eliminessin els Consells Comarcals, es podrien originar ciutadans de primera i segona categoria en funció de l'amplitud del municipi on visquessin."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
6'
Descartables: Teatre físic sobre la fragilitat de les relacions modernes
El projecte escènic Descartables Dani Meyer, director de l'obra, ens presenta Descartables, una peça de teatre físic que sorgeix després d'un procés creatiu i d'assaig de més d'un any i mig. L'espectacle no es limita al text, sinó que hibrida diversos llenguatges artístics per oferir una experiència sensorial completa: Dansa contemporània i moviment de gran precisió. Video-projeccions i un component visual de fort impacte. Una escenografia simbòlica basada en dotze cubs blancs i negres que els actors mouen constantment, com si fos un Tetris. Temàtica: L'amor en l'era de la immediatesa L'obra explora la manca de comunicació en les parelles actuals, marcada per l'acceleració del món modern. Els protagonistes, interpretats per Laia Paella i Toni Ramírez, encarnen una parella en un procés ambigu entre el casament i el divorci. Els eixos principals de la narrativa són: * La frustració davant la impossibilitat d'assolir l'amor idíl·lic de Disney o Hollywood. * La contraposició entre els mites clàssics (Tristany i Isolda, Narcís) i la realitat tangible. * La reflexió sobre la caducitat dels vincles afectius. "Avui dia tot és líquid... tot es compra perquè duri molt poc i tot és d'usar i tirar. És portar a les relacions aquest concepte de la descartabilitat." Gira i representacions Després de passar per la Nau Ivanov i Girona, l'obra arriba a la Sala Trono de Tarragona. Aquesta parada és especialment significativa per a l'equip, ja que part del repartiment és de la zona. Les funcions tindran lloc aquest divendres i dissabte a les 21:00h.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
8'
La Festa de Santa Agda a Riba-roja d'Ebre
La Revolució de les Dones i la Tradició Local Riba-roja d’Ebre celebra la seva festa major d'hivern en honor a Santa Agda (o Santa Àgueda), una festivitat on les dones prenen simbòlicament el control del municipi. Des de la seva refundació l'any 1987, aquesta celebració s'ha convertit en un referent de la comarca de la Ribera d'Ebre. Els Punts Clau de la Celebració El Poder Municipal: L'Alcaldessa i les Regidores: Mitjançant unes eleccions democràtiques dins l'Associació de Dones, s'escullen les representants que rebran la vara de comandament de mans de l'alcalde en un ple extraordinari. Gastronomia Típica: Destaquen els pans de peixic o redoltets i, especialment, la coca en forma de pit, vinculada a la protecció contra les malalties mamàries. Elements Folklòrics: La festa compta amb la geganta Agda i les nanes Clotja i Majorala. Ofrena del Pan Beneït: Les santagderes (tradicionalment dones casades l'any anterior) porten els pans beneïts sobre el cap fins a l'església. Una Festa amb Arrels i Solidaritat La festivitat no només és un acte religiós o de poder simbòlic, sinó un espai de cohesió social que inclou: Activitats per a nens organitzades per l'Associació de Joves. Actes lúdics com el bingo i berenars populars. Homenatges a les dones més grans de la vila. "Santa Agda és el dia en què les dones manen als pobles i els homes s'han de quedar a casa o servir-les durant un dia."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
10'
La Festa de Santa Agda a Riba-roja d'Ebre
La Revolució de les Dones a Riba-roja d'Ebre Cada mes de febrer, el municipi de Riba-roja d'Ebre celebra una de les seves tradicions més arrelades: la festa de Santa Agda (o Santa Àgueda). Aquesta festivitat, considerada la festa major d'hivern i declarada d'interès comarcal, destaca per ser el moment de l'any en què les dones assumeixen el control simbòlic del municipi. Els Pilars de la Festivitat El Poder Municipal Femení: Un dels actes centrals és l'elecció democràtica d'una alcaldessa i dues regidores. Durant un ple extraordinari, l'alcalde real els lliura la vara de comandament, simbolitzant el traspàs de poders per la durada de la festa. Gastronomia i Tradició: L'ofrena de pans és un element identitari. Es preparen els pans de pessic en forma de pit, beneïts durant la missa. La creença popular afirma que menjar-ne protegeix contra les malalties de mama. Figures Festives: La celebració compta amb la presència de la geganta Agda i les nanes Clotxa i la Majorala. Actes Destacats del Programa El Pregó: Pronunciat sempre per una dona del poble que viu fora, reforçant el vincle amb la diàspora local. Activitats Populars: Des de bingos amb xocolatada i redoltets (pasta típica) fins a tardes de jocs al "Parc Xis Xis". El Berenar de Dones: Un tancament multitudinari que reuneix més de 250 participants des de la seva refundació l'any 1987. "Santa Agda és sinònim de la festa de les dones, on elles manen i els homes han de servir-les per un dia." Aquest model de festa s'ha estès per tota la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat, mantenint viva la invocació a la santa com a protectora de la salut femenina.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
13'
La crisi econòmica i institucional del Club Bàsquet Tarragona
Situació actual i la fusió fallida La presidenta del Club Bàsquet Tarragona (CBT), Loli Salas, explica que la fusió anunciada amb l'altre equip de la ciutat (ADT) per crear el Tarragona Bàsquet 2017 no s'ha formalitzat mai a nivell jurídic. Tot i el canvi de nom oficial, el CBT continua gestionant en solitari tota l'estructura professional i les despeses derivades. "No puc fer cap valoració perquè realment la fusió i l'acord no han arribat a cap lloc. No es va signar, amb la qual cosa no hi ha hagut un veritable acord." Crisi de tresoreria i finançament El club travessa una situació econòmica crítica amb un problema de tresoreria molt greu. Els motius principals són: Retards de l'Ajuntament: El consistori té pendent una aportació d'uns 385.000 euros que encara no aribat. Incompliments de l'altre club: L'altre part de la fusió no ha aportat els patrocinis ni els ingressos per socis pactats. Dependència pública: La presidenta reconeix que l'esport a la ciutat depèn massa dels diners municipals i que cal trobar noves vies de finançament privat. Perspectives esportives i de futur Malgrat la incertesa financera, l'equip professional manté un bon nivell a la Lliga Adecco Oro. Salas destaca: L'objectiu esportiu: Salvaguardar la categoria és prioritat absoluta, un repte que es veu factible després de les darreres victòries. Potència de la base: El CBT és un dels clubs de Catalunya amb més equips en categories preferents, mantenint el compromís amb la formació de joves a pesar dels problemes econòmics. Planificació: Actualment és impossible planificar la temporada 2012-2013 sense saber l'aportació exacta que rebran de l'administració pública.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
23'
Salut a Tarragona: Quiròfans, Llistes d'Espera i Gestió
Gestió de l'Onada de Fred i Salut Pública L'entrevista comença abordant l'impacte de l'onada de fred actual en el sistema sanitari. Josep Marcadé, director territorial de Salut a Tarragona, detalla les mesures preventives per garantir la mobilitat de les ambulàncies i la vigilància de malalts crònics fragils. • Es recomana evitar sortir al carrer si no és indispensable. • Cal mantenir una bona hidratació i alimentació. Recuperació de l'Activitat Quirúrgica a Joan XXIII A partir del proper dilluns, l'Hospital Joan XXIII reobrirà tots els seus quiròfans (un total d'onze) en horari de matí. Aquesta mesura s'emmarca en l'objectiu de reduir les llistes d'espera en un 2% anual. Priorització de Pacients Es pretén aplicar nous criteris de priorització basats en la qualitat de vida del pacient i no només en el tipus de patologia. Marcadé destaca que durant el 2011 l'activitat en oncologia no va patir retallades, mantenint les mateixes xifres que el 2010. Coordinació Sanitària i Codi Infart Un dels projectes estratègics és la creació d'una gestió única per als hospitals Joan XXIII, Santa Tecla i el Francolí a Tarragona. Unitat d'Hemodinàmica i Horaris Respecte a la polèmica per l'horari de la unitat d'hemodinàmica per a casos d'infart: "L'horari actual de 8 a 17h està establert des del 2009 i ha permès reduir la mortalitat per infart en un 5%." Es preveu prendre una decisió sobre l'ampliació d'horaris (a 12 o 24 hores) a finals de febrer, en coordinació amb altres territoris com Girona i Lleida. Atenció Primària i Nous Equipaments Es fa un balanç positiu del tancament nocturn de certs CAPS, ja que no s'ha detectat un col·lapse a les urgències hospitalàries, i se subratlla el bon funcionament de l'atenció domiciliària. En l'àmbit d'infraestructures, la prioritat per al 2012 és el centre d'alta resolució (CAR) de Camp Clar, tot i que el projecte podria ser revisat per ajustar-se a les necessitats reals i evitar espais infrautilitzats.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
9'
Tarragona acull la First Lego League sobre alimentació
Presentació de la First Lego League a Tarragona Aquesta setmana s'ha presentat a la seu de BASF la primera edició a Tarragona de la First Lego League (FLL), una competició internacional que busca despertar l'interès dels joves per la ciència i la tecnologia. L'esdeveniment tindrà lloc el dissabte 4 de febrer a les instal·lacions de Catalunya Caixa. Objectius i valors del projecte L'objectiu principal d'aquesta iniciativa, organitzada en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la fundació FIRST, és: * Fomentar les vocacions científiques i tecnològiques (STEM). * Promoure el treball en equip, l'esperit emprenedor i la competició sana. * Abordar reptes reals mitjançant solucions innovadores. "Aquest concurs pretén descobrir la diversió i l'emoció que poden donar la ciència i la tecnologia." El repte d'enguany: Food Factor L'edició actual se centra en la seguretat alimentària. Els participants han d'investigar problemes reals com la contaminació dels aliments i proposar solucions. La competició es divideix en dues categories: 1. Junior (fins a 9 anys): Sota el lema Snack Attack, els més petits han d'investigar sobre aperitius i crear una maqueta de Lego amb elements mòbils. 2. Sèniors (10 a 16 anys): Han de presentar un projecte científic i, a la tarda, competir amb un robot dissenyat i programat per ells mateixos per resoldre missions específiques. Projecció internacional A Espanya participen uns 3.500 joves. Els guanyadors de la fase local de Tarragona passaran a la final estatal a Pamplona (11 de març), amb la possibilitat de classificar-se per a les lligues europea i mundial.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
21'
Campanya de Mans Unides i testimoni des de Malawi
Mans Unides i el Dret a la Salut L'organització Mans Unides presenta la seva campanya anual a Tarragona, centrada aquest 2012 en el dret a la salut. L'objectiu principal és denunciar la precarietat extrema en què viuen milers de persones a causa de malalties com la sida (VIH), la malària i la tuberculosi, especialment en el continent africà. Accions i Solidaritat a Tarragona Per recaptar fons i sensibilitzar la població, s'han programat diverses activitats: * Marxa de la Solidaritat: Un recorregut de 20 km amb joves de secundària per finançar un internat femení a l'Índia. * Concurs de clipmetratges: Vídeos de 2.0 sobre la problemàtica de l'aigua a l'Àfrica. * Sopars solidaris: Esdeveniments arreu de la diòcesi per recollir donatius. Malgrat la crisi econòmica actual, l'entitat destaca que la fidelitat dels donants es manté, tot i que les aportacions individuals han baixat aproximadament un 5%. Testimoni de Julio Feliu a Malawi El missioner Julio Feliu, que viu a Malawi des de l'any 1967, ofereix una visió crua i realista de la situació al país: Salut i Medicaments: Denuncia la dificultat d'accés als retrovirols pel seu alt cost i les traves governamentals per adquirir genèrics més econòmics. Malalties Endèmiques: La malària és una plaga constant que causa una alta mortalitat infantil i neonatal. Realitat Social: Malawi pateix una corrupció rampant, una crisi energètica severa i la pèrdua de l'estructura comunitària tradicional a causa de la urbanització descontrolada. "Jo els pertanyo a ells. Més que ells pertànyer-me a mi, jo sóc part de la comunitat malawiana." Dependència i Mercat Global Feliu subratlla la vulnerabilitat econòmica del país, que depèn de l'exportació de productes com el tabac (l'or verd) i el blat de moro, patint les conseqüències de les lleis del mercat internacional i el control de les llavors transgèniques.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
20'
Taleia i la Reconstrucció de la Música Romana a Tarragona
Taleia Celebra 10 Anys amb 'Carmina Cànere' El grup de reconstrucció històrica tarragoní Taleia presenta el seu primer treball discogràfic, Carmina Cànere (poesia cantada). Aquest disc és el resultat de deu anys d'investigació rigorosa i arqueologia experimental, centrat a recuperar els sons de la vida quotidiana de l'antiga Roma. La Música com a Ciència i Art L'enfocament de Taleia es diferencia de la creació musical convencional per la seva base científica: Arqueologia experimental: No només fan música, sinó que reconstrueixen els instruments a partir de fonts escrites, iconografia (mosaics, pintures) i restes arqueològiques. Recerca de fonts: Atès que pràcticament no queden partitures (exceptuant casos com l'Epitafi de Seiquilos enregistrat en pedra), el grup ha estudiat tractats antics i sistemes de notació mitjançant signes. Col·laboració internacional: Han mantingut contacte amb grups europeus de referència com Ludi Scaenici per perfeccionar la tècnica. Instruments Recuperats El disc destaca per l'ús exclusiu d'instruments d'època romana, alguns d'ells molt rars: De corda: La kízara (còpia d'una trobada a Pompeia) i la pandoura (antecessora de la guitarra). De vent: L'utriculum (similar al sac de gemecs), la doble tíbia, la fula de pa (sirings) i la flauta obliqua. De percussió: El sístrum (ritual), químbala (platerets) i tímpano. Música del Poble, no de l'Amfiteatre "Hem deixat de banda la música dels espectacles oficials per centrar-nos en la música de carrer, de banquet i de taverna." El projecte no es limita al so; va acompanyat de dansa i poesia, oferint una visió completa de la cultura popular romana que es podrà veure en directe durant el festival Tarraco Viva.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
17'
L'ADT trenca l'acord amb el CBT i aposta per un nou model
Balanç de la fusió del bàsquet tarragoní Robert Hernández, president de l'ADT (Associació Esportiva Torreforta), analitza la situació del club sis mesos després de la creació del Tarragona Bàsquet 2017, fruit de la unió forçada amb el CBT (Club Bàsquet Tarragona) per motius econòmics. Aspecte positiu: Es va aconseguir salvar el bàsquet professional a la ciutat en un moment crític. Aspecte negatiu: La falta de planificació i la sensació d'haver perdut l'aparador i la identitat pròpia de l'ADT. Ruptura del pacte i futur de l'ADT Hernández anuncia oficialment que l'ADT no renovarà l'acord de col·laboració la pròxima temporada. Els motius principals són la manca d'un full de ruta clar i la voluntat de recuperar la independència del club. "No estem disposats a continuar amb aquest pacte... l'ADT treballarà perquè la seva cantera continuï sent independent i tingui un equip sènior com a mirall, sense ser professional." Un nou model professional per a Tarragona 2017 El president proposa una visió a mitjà termini, amb la mirada posada en els Jocs Mediterranis de 2017, que trenqui amb el model actual basat en subvencions municipals: Sinergies: Crear una estructura que sumi tots els clubs de la ciutat i el territori, no només els dos grans. Finançament: Buscar noves fórmules d'esponsorització privada davant la tisorada de l'Ajuntament. Horitzó: Consolidar un equip de futbol a Segona A i un equip de bàsquet que sigui referent entre la LEB Or i l'ACB. Situació econòmica i subvencions Actualment, l'aportació municipal ha patit una forta retallada. Tot i que l'Ajuntament ha promès fons per a l'estiu de 2012, aquests diners aniran destinats directament a liquidar deutes financers i a mantenir l'estructura professional actual fins a final de temporada.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
7'
Arepo: Òpera i Humor amb Pablo López a Tarragona
L'òpera des d'una vessant còmica i divulgativa L'entrevista presenta l'espectacle Arepo, protagonitzat pel baix-baríton Pablo López i el pianista Josep García. Aquesta proposta forma part del cicle Clàssics per a Veu i Piano i tindrà lloc a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona. L'objectiu principal és apropar la música clàssica a tots els públics mitjançant un format fresc que recorda als monòlegs humorístics. Un repertori adaptat i curiós El concert no pretén ser una lliçó magistral d'història de la música, sinó una experiència entretinguda basada en: Selecció d'àrees populars: Peces de títols coneguts com Don Giovanni, Don Carlo o Faust. Adaptació vocal: El repertori s'ha escollit específicament per a la veu de baix-baríton, incloent també gèneres com la sarsuela i la cançó. Criteris anecdòtics: S'interpreten des de l'àrea més curta o més llarga de la història fins a peces on el cantant només ha d'emetre una única nota mentre el piano brilla. "És una barreja entre un monòleg humorístic sobre el món de l'òpera que introdueix les peces que es fan a continuació." Perfil de l'artista i visió del gènere Pablo López combina la seva doble formació com a actor de l'Institut del Teatre i cantant de l'ESMUC per oferir una interpretació polifacètica. Defineix l'espectacle com una "òpera per a no iniciats", ideal per a aquells que temen avorrir-se en un concert convencional. L'artista tanca l'entrevista amb una anècdota sobre els tòpics del sector: La soprano busca el director. El tenor busca la farmàcia. El baix (com ell) sempre busca el bar.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
25'
Albert Abelló: Infraestructures i Reactivació a Tarragona
Resum de l'Entrevista a Albert Abelló El president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, analitza els reptes econòmics i de infraestructures que afronta el territori, destacant la necessitat urgent de reactivar l'economia per sobre de projectes a llarg termini. Infraestructures Clau: El Tercer Fil i l'A-27 L'eix central del debat se centra en la necessitat d'infraestructures que facin el Port de Tarragona més competitiu: • El Tercer Fil: Abelló defensa la implementació immediata d'aquesta solució provisional per connectar amb l'ample de via europeu. Utilitza la metàfora de "omplir la nevera" per explicar que abans de projectes estètics com la façana marítima, cal garantir la viabilitat econòmica actual. • L'A-27: Qualifica aquesta autovia com una prioritat absoluta que acumula 25 anys de retard. Insta els polítics a renegociar amb les constructores actuals per evitar nous concursos que retardin les obres dos anys més. "No podem anar amb tonteries de fer coses d'aquí a 10 anys. El més important és reactivar la nostra economia ja." Economia, Mercat Laboral i Sector Financer L'anàlisi econòmica d'Abelló és realista i crític amb la situació actual: • Crisi i Atur: Adverteix que les xifres d'atur són greus i que la recuperació no serà immediata. • Reforma Laboral: Es mostra a favor d'una normativa que s'acosti als estàndards europeus per facilitar la generació d'ocupació. • Sistema Financer: Preveu que el crèdit continuarà sent molt restrictiu degut a l'alt endeutament i als actius immobiliaris tòxics dels bancs. Comerç i Turisme: Turisme Rus i Creuers Pel que fa a la dinamització local, Abelló proposa accions directes: • Turisme Rus: Lamenta que Tarragona no aprofiti prou el flux de turistes russos (6 de cada 10 que venen a Catalunya dormen a la Costa Daurada) i demana una política municipal més activa. • Aposta pels Creuers: Defensa que el Port ha de liderar l'atracció de creueristes, ja que Tarragona es troba a la cua dels ports espanyols en aquest sector. • Tarragona de Tapes: Anuncia que la propera edició se centrarà en la qualitat extrema sota el concepte "Selection", amb 40 establiments de la ciutat.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
24'
Novetats i relleu a la 7a Baixada del Pajarito
La Baixada del Pajarito: Un Clàssic Renovat L'episodi d'avui se centra en la setena edició de la Baixada del Pajarito, una cursa d'andròmines que ha esdevingut un acte emblemàtic i alternatiu del Carnaval de Tarragona. Enguany, l'esdeveniment està marcat per un relleu generacional en l'organització i diversos canvis logístics de rellevància. Relleu en l'Organització Després de sis anys liderant el projecte, la Colla Pajarito, representada per Jordi Llor, traspassa la gestió a l'associació People Entertainment (Laura Navarro i Jordi Vinyoles). • L'objectiu és fer créixer l'esdeveniment mantenint l'esperit crític. • La nova organització aposta per un model de micromecenatge humà i col·laboracions amb l'entorn empresarial local. Canvis en el Recorregut i Logística A causa de les obres al carrer de la Peixateria, el circuit s'ha hagut de traslladar temporalment: • Nou punt de sortida: Pàrquing Jaume I (esplanada davant la URV). • Traçat: Baixada pel carrer Puig d'en Pallars, passant per la plaça de la Pagesia (que servirà de graderia natural per al públic) i finalitzant al carrer Lloret. Novetats de la 7a Edició L'organització ha dissenyat un programa més extens que comença a les 10 del matí: • Vilatx Pajarito: Una zona de boxs amb servei de bar per finançar l'acte, tallers de caricatures i activitats per a infants. • Interacció Musical: Els participants poden escollir la cançó que sonarà durant la seva baixada per personalitzar el show. • Premis Ampliats: Es lliuraran 10 premis, valorant aspectes com la sostenibilitat (Premi Capitancian), la capacitat de crítica i l'originalitat, fugint de la competició per velocitat. "No és un acte de ploma, sinó que és un acte del poble." Consells Tècnics i Seguretat Els organitzadors recorden la importància de la seguretat per evitar accidents: • Els carretons han de tenir sistemes de frenada i direcció obligatoris. • Es prohibeixen vehicles prefabricats com monopatins o patinets simples. • El control de seguretat podrà vetar qualsevol andròmina que es consideri perillosa o participants sota els efectes de l'alcohol.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
14 de maig del 2012
14'
Programació d'hivern 2012 al Teatre el Magatzem
La Temporada d'Hivern a la Cooperativa Obrera El Teatre el Magatzem, vinculat a la Cooperativa Obrera Tarragonense, inicia la seva programació per a l'any 2012 amb una aposta clara per la il·lusió i la interdisciplinarietat, malgrat el context de retallades econòmiques. Àngel Cunès i el programador Javi expliquen que el centre funciona com un Ateneu del segle XXI, combinant tres eixos fonamentals: Programació d'espectacles: Música, teatre i màgia. Formació: Activitats a l'Aula d'Arts Escèniques i cursos de creació literària. Espai d'entitats: Col·laboracions amb grups com la Biblioteca Lacaniana. Aspectes Destacats de la Cartellera La programació d'aquest cicle se centra en el format petit i mitjà, buscant la proximitat amb el públic: Homenatges Musicals: L'estrena és aquest divendres amb l'espectacle "Gràcies Ovidi" d'Artur Gaià, un tribut a Ovidi Montlló que busca "desvetllar consciències". Cicle de Carnaval: Es recupera la tradició de les carnavalades amb xirigotes i espectacles crítics, allunyats de l'estètica clàssica de les rues. Talent Local: Continuïtat en la música d'autor amb artistes com Miguel Zanón i Josep Romeu. Teatre Metafòric: Destaca l'obra "L'última pirueta" de la companyia Bravi de Reus, una metàfora sobre la crisi actual. Reflexió sobre el Model Cultural a Tarragona Els responsables fan una crida a la coordinació entre espais escènics (com la Sala Trono o el futur Teatre Tarragona) per evitar duplicitats. Subratllen que el seu espai és ideal per a formats acústics i íntims. "Interessa que les coses que es facin arribin a una audiència; és un esforç absurd fer programació i que siguem quatre gats per manca de difusió."