Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1753-1776 de 4305
  • La 7a Baixada del Pajarito: Novetats i Relleu al Carnaval - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    27'

    La 7a Baixada del Pajarito: Novetats i Relleu al Carnaval

    Relleu Organizatiu i Nova Etapa L'edició d'enguany del Carnaval de Tarragona marca un punt d'inflexió per a la Baixada del Pajarito. Després de sis anys liderant el projecte, la colla original de Jordi Llor cedeix el testimoni a l'associació People Entertainment. Aquest relleu generacional busca fer créixer l'esdeveniment mantenint la seva essència crítica i festiva. Adaptació a nous reptes i finançament L'organització ha hagut de superar tres grans obstacles aquest any: • Formalització administrativa: Creació d'una entitat amb NIF per gestionar l'acte. • Canvi d'ubicació: A causa de les obres al carrer Peixateries, el circuit es trasllada al pàrquing Jaume I i la plaça de la Pagesia. • Autogestió econòmica: Davant la manca de subvenció directa de l'Ajuntament, s'ha recorregut al mecenatge humà i empresarial i a la recerca d'espònsors locals. Novetats de la Setena Edició: El Village Pajarito Una de les grans apostes és l'ampliació de l'horari i l'oferta d'activitats. A partir de les 10 del matí, s'inaugurarà el Village Pajarito, una zona de boxes i ball on el públic podrà: Veure les andròmines de prop abans de la cursa. Gaudir d'un espai animat amb música i servei de bar (els beneficis del qual financen l'acte). Participar en tallers realitzats per entitats com la Colla Jove, les Tecletes o l'Octavius. Concurs, Categories i Seguretat L'acte comptarà amb 10 categories de premis (en lloc de les 5 habituals), incloent reconeixements a la sostenibilitat (Premi Capitancian), a l'andròmina més econòmica (Cutralux) o als participants més joves. "No prioritzem la velocitat, sinó la capacitat de generar crítica i fotre canya; és un acte del poble i per al poble." Es recorda que, tot i el to de catxondeu, la seguretat és primordial. Els vehicles han de ser de construcció pròpia (no prefabricats), disposar de frens operatius i direcció. L'organització es reserva el dret de vetar qualsevol andròmina que suposi un perill o participants sota els efectes de l'alcohol. Art i Cultura Local El cartell d'enguany ha estat dissenyat per l'artista Josep Maria Rosselló, seguint la tradició d'involucrar creadors tarragonins. A més, els trofeus són peces artesanes de Jumping Clay i complements de Les Loles, reforçant el caràcter artístic i comunitari de la baixada.

  • Nou projecte de l'església de Bonavista - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    10'

    Nou projecte de l'església de Bonavista

    Detalls de la Nova Església de Bonavista L'entrevista realitzada per Josep Ardila al rector de la parròquia de Bonavista, mossèn Isidre Foguet, detalla l'avantprojecte definitiu per a la construcció del nou complex parroquial després de dotze anys d'espera i cinc propostes diferents. Estructura i Característiques del Projecte El nou edifici serà una construcció moderna i funcional que s'estructurarà al voltant d'un pati central o atri, similar als claustres monàstics, i constarà de tres parts principals: El Temple: Un espai sagrat dedicat exclusivament a la pregària. La Rectoria: Dependències per a la comunitat de preveres. Centre Parroquial: Sales per a catequesi, despatxos, un saló d'actes i la seu de Càritas. Soterrani: Inclourà magatzems i unes 30-35 places de pàrquing destinades al lloguer per ajudar a finançar l'obra. Calendari i Pressupost S'estima que el conjunt de les obres tindrà un cost aproximat de 2,5 milions d'euros, finançats principalment pel fons comú de l'Arquebisbat de Tarragona. Inici previst: Es preveu que les obres comencin el 2 de novembre. Durada: Mínim un any a causa de l'envergadura del projecte. Ubicació: El nou accés principal estarà orientat cap a la plaça, canviant la disposició de l'antiga planta. Impacte Social El rector destaca la voluntat que l'empresa adjudicatària prioritzi la contractació de treballadors del barri per fomentar l'ocupació local. Des del 1966, la parròquia havia funcionat en infraestructures provisionals construïdes en només 13 dies, i actualment la comunitat es troba dispersa en tres ubicacions diferents, esperant amb ganes la unificació en el nou temple. "No serà una església multiús, sinó un espai sagrat on la gent vegi clarament que és un lloc per pregar."

  • Dimissió del Síndic de Greuges de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    3'

    Dimissió del Síndic de Greuges de Tarragona

    Anàlisi de la dimissió de Josep Francesc Ferrer El síndic de Greuges Municipal de Tarragona, Josep Francesc Ferrer, ha presentat la seva dimissió oficial aquest dilluns de matí, just deu minuts abans de l'inici de la Junta de Portaveus de l'Ajuntament. La renúncia s'ha formalitzat mitjançant una carta personalitzada adreçada a l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i a la resta de portaveus dels grups municipals. Punts clau de la compareixença institucional Unanimitat política: L'alcalde ha destacat que totes les decisions preses en la junta d'aquest matí s'han adoptat per unanimitat, mantenint la cohesió institucional des del nomenament de la figura fins al seu cessament. Incompatibilitat de càrrecs: S'ha revelat que, si Ferrer no hagués dimitit per iniciativa pròpia, l'Ajuntament ja tenia preparat un informe de la Secretaria Municipal per procedir al seu cessament a causa d'altres càrrecs que ostenta. Període de reflexió: S'obre una etapa d'anàlisi profunda que no només servirà per cercar un successor, sinó per avaluar la mateixa institució del Síndic, el seu reglament i si l'estructura actual s'adequa a les necessitats ciutadanes. Continuïtat del servei "Hem de fer un període de reflexió per buscar un altre perfil de síndic i veure si el reglament respon al que la ciutat necessita." Pel que fa a la gestió administrativa, l'alcalde ha assegurat que: Els expedients en curs es tramitaran sota la supervisió del secretari municipal. L'equip tècnic de la sindicatura (tres persones) es mantindrà per garantir la confidencialitat de la documentació. Es recorda als ciutadans que, mentrestant, poden dirigir les seves queixes al Síndic de Greuges de Catalunya.

  • Crisi i reptes del transport a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    17'

    Crisi i reptes del transport a Tarragona

    Impacte de la crisi en el sector del transport El sector del transport de mercaderies a la província de Tarragona es troba en una situació crítica. Segons Josep Lluís Aimat, director de la FEAT, l'activitat ha patit una davallada d'entre el 34% i el 35%, arribant a ser superior al 70% en l'àmbit de la construcció i l'obra pública. Conseqüències estructurals Tancament d'empreses: Només a la federació, unes 300 empreses han desaparegut. Reducció de flotes: A nivell estatal s'ha produït una pèrdua de més de 90.000 vehicles autoritzats. Perfil de l'afectat: Les empreses mitjanes (4-10 vehicles) són les que més pateixen per la seva rigidesa estructural, mentre que els autònoms i les grans empreses han mostrat una resistència lleugerament superior, tot i l'alt risc de morositat. Factors de risc i fiscalitat L'entrevistat descriu un "cercle infernal" causat per diversos factors: Costos del carburant: La desaparició del gasoil professional efectiu i l'increment d'impostos com el cèntim sanitari. Manca de crèdit: La paràlisi financera impedeix la circulació de l'activitat econòmica. Morositat: Tant de l'administració pública com del sector privat. "Si no hi ha entitats financeres que realment posen diners dintre dels circuits econòmics, tota l'activitat es paralitza immediatament." Reivindicació d'infraestructures Es critica durament la gestió de la inversió pública, prioritzant obres "d'escaparate" com l'AVE a zones amb poca demanda en detriment d'eixos estratègics: L'A-27: Vital per connectar Tarragona amb l'interior de la península. Es demana al nou govern del PP que reactivi les obres per evitar el cost burocràtic i les indemnitzacions per rescissió de contractes. Corredor Mediterrani: Considerat una prioritat absoluta per la Unió Europea i el teixit exportador local.

  • Entrevista a Carles Castillo sobre Seguretat i Urbanisme - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    25'

    Entrevista a Carles Castillo sobre Seguretat i Urbanisme

    Seguretat i Gestió Policial L'entrevista comença abordant la dimissió del síndic de greuges, Josep Francesc Ferrer, per incompatibilitats amb altres càrrecs. Castillo admet una errada col·lectiva de l'Ajuntament en no detectar-ho abans, tot i que defensa l'honestedat del síndic. Videovigilància i Nova Comissaria S'anuncia el vistiplau de la Generalitat per instal·lar càmeres a la Part Baixa, amb un cost estimat de 200.000 - 250.000 euros. La posada en marxa depèn de la nova comissaria de la Guàrdia Urbana, actualment aturada per desacords econòmics amb l'empresa constructora. • La tecnologia actual permetrà millors prestacions a un preu més baix. • Es preveu que les obres de la comissaria podrien acabar en 3-5 mesos si es reprèn el ritme. • Hi ha intenció d'implementar càmeres també a la zona de Llevant. El Repte de l'Urbanisme: El POUM Castillo defineix el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) com la seva "obsessió" i prioritat absoluta. Actualment, l'Ajuntament treballa per resoldre més de 100 pàgines de prescripcions de la Generalitat. "Dormo amb les prescripcions de la Generalitat sota l'almoada per veure si aconseguim aquesta flexibilitat." Projectes Estratègics i Jocs Mediterranis • El bloqueig del POUM fa perdre oportunitats d'inversió i complica el desenvolupament de plans com el de la Vall del Llorito. • Sobre la Vila Mediterrània per als Jocs del 2017, Castillo aposta personalment per l'entorn del futur IKEA, per aprofitar la infraestructura per a habitatge social i lloguer jove posteriorment. Actualitat Política i el PSC En l'àmbit polític, Castillo demana a l'oposició que deixi governar i evitar el partidisme en temps de crisi. Respecte al futur del PSC, mostra la seva preferència per Carme Chacón per al Congrés del PSOE i obre la porta a liderar una candidatura d'equip a nivell local a Tarragona sota un discurs de claredat i renovació.

  • Sinergies entre Tacletes i l'Escola Olga Xirinacs - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    11'

    Sinergies entre Tacletes i l'Escola Olga Xirinacs

    Col·laboració per a la Infància i l'Educació a Tarragona L'episodi explora la unió de forces entre l'associació de mares Tacletes i l'AMPA de l'Escola Olga Xirinacs per organitzar una jornada lúdica i reivindicativa a la ciutat de Tarragona. La conversa se centra en la programació d'un concert del grup Mine i la defensa d'un model pedagògic singular. L'Esdeveniment: Música i Berenar Popular Horaris i activitats: La jornada començarà a les 17:30h a la Plaça dels Sedassos amb un berenar tradicional de coca i xocolata, seguit d'una xaranga musical. El Concert: A les 19:00h se celebrarà un concert familiar del grup Mine a la Sala el Cau. Aquest grup ha estat seleccionat per la seva capacitat d'adaptar-se al públic infantil dins d'un horari assequible per a les famílies. Defensa del Model Pedagògic Olga Xirinacs L'Anabel González, presidenta de l'AMPA, explica la preocupació de la comunitat educativa davant la possible absorció per part del Col·legi Tarragona. Els punts clau de la seva reivindicació inclouen: Educació per projectes: L'escola no utilitza llibres de text tradicionals; la metodologia és 100% basada en projectes i aprenentatge manipulatiu. Implicació familiar absoluta: Les famílies participen directament en comissions mixtes, la biblioteca i l'hort ecològic. Tallers intergeneracionals: Es barregen nens de diferents edats (P3 fins a 2n) per fomentar l'aprenentatge col·laboratiu. "No és que ens treguin una escola que estimem molt, és que tota la ciutat de Tarragona perd un model d'escola singular." Sinergies Reivindicatives La Núria Serrano de Tacletes destaca que l'associació recolza l'escola perquè ambdues entitats comparteixen la visió d'una educació compartida i un oci familiar de qualitat on pares i fills s'impliquen activament.

  • Calamar a la Romana: Comèdia i feminisme a la Tàrraco clàssica - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    8'

    Calamar a la Romana: Comèdia i feminisme a la Tàrraco clàssica

    Humor i Tradició amb la Companyia 45RPM L'entrevista presenta l'estrena (o reestrena) de l'obra teatral "Calamar a la Romana", dirigida i escrita per Vicenç Canyón. Després de 18 anys de trajectòria, la companyia tarragonina 45RPM torna al Teatre Metropol amb una proposta que barreja la història local amb l'humor d'embolic. Una Tàrraco Romana en Clau Femenina L'obra se situa a l'any 27 aC, en una època on els homes eren fora lluitant a les guerres càntabres. El relat se centra en: L'aparició del primer grup feminista de la història romana a Tàrraco. Les peripècies de les habitants de tres cases clau: la casa de la Calpúrnia, la de la Pròcula i la de Calamar. Una trama plena de mentides, embolics i clandestinitat, on les dones prenen el protagonisme davant l'absència masculina. Detalls de la Producció Elenc: L'obra compta amb 14 actrius sobre l'escenari, sota la direcció de l'únic home del grup, Vicenç Canyón. Evolució: Tot i que es va estrenar parcialment al juny, aquesta representació inclou canvis significatius en el timing i la posada en escena basats en l'experiència prèvia. Objectiu: L'autor destaca que la prioritat absoluta és que el públic s'ho passi bé i rigui, especialment per començar l'any amb optimisme. Informació Pràctica "L'objectiu és que el públic s'ho passi bé; som un grup amatner que ho fem amb tota la voluntat del món." Data i hora: Diumenge 29 a les 18:30 h. Lloc: Teatre Metropol, Tarragona. Preu: 10 euros (disponibles a Servicaixa i en taquilla). L'entrevista conclou amb una crida a donar suport a la cultura local i als projectes tarragonins en el marc de la capitalitat cultural de la ciutat.

  • L'Animació Sociocultural i la Fira de Sant Pere i Sant Pau - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    24'

    L'Animació Sociocultural i la Fira de Sant Pere i Sant Pau

    L'Animació Sociocultural: Més enllà del Treball Social En aquest episodi s'analitza en profunditat la figura de l'animador sociocultural, un perfil professional que sovint es confon amb el treballador social però que té funcions molt específiques de dinamització i cohesió comunitària. Mentre que el treballador social se centra en la legislació i la gestió de drets, l'animador és el motor que mou la gent i els recursos en espais tan diversos com: • Residències de la tercera edat i centres de joventut. • Centres cívics, museus i biblioteques. • Àrees de cultura i festes dels ajuntaments. El Cicle Formatiu a l'Institut Vidal i Barraquer Amb una trajectòria de 14 anys, el cicle de l'Institut Vidal i Barraquer ha evolucionat d'un perfil d'alumnat adult amb experiència a un de més jove procedent de batxillerat. La titulació s'ampliarà l'any vinent per incloure l'especialitat turística, reflectint la versatilitat d'aquests estudis. Projecte de Crèdit de Síntesi: La Fira d'Entitats El cor de la discussió és el projecte realitzat pels alumnes per a la Fira d'Entitats de Sant Pere i Sant Pau. Aquest projecte s'ha dut a terme sota la metodologia d'aprenentatge servei, on l'aprenentatge teòric es posa al servei de necessitats socials reals. "Vam detectar una manca de xarxa entre les entitats del barri i el repte principal per als alumnes va ser organitzar la fira a cost zero." Detalls de l'esdeveniment i reptes • Creació de xarxa: El principal objectiu ha estat unir les 17 entitats participants (socials, esportives i culturals) per crear vincles duradors. • Complexitat logística: Els alumnes han gestionat des del contacte inicial amb entitats fins a la producció tècnica, la difusió i la creació d'una guia física d'entitats. • Activitats destacades: S'ha organitzat la gravació d'un lipdub amb la participació de tot el barri, exhibicions de taekwondo, Bollywood i una cercavila final. Experiència i Vocació de l'Alumnat Els alumnes participants (Ester, Jennifer, Meritxell i Iago) comparteixen com el cicle els ha servit de pont cap a l'Educació Social i com han après a gestionar dinàmiques de grup, autoestima i resolució de conflictes en entorns reals.

  • Futur de la Marina Port Tàrraco: Iots de luxe i obertura comercial - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    16'

    Futur de la Marina Port Tàrraco: Iots de luxe i obertura comercial

    Futur i Estratègia de la Marina Port Tàrraco El director general de la Marina Port Tàrraco, Marc Colls, analitza la nova etapa de les instal·lacions després de sis mesos sota la gestió de capital provenint de Qatar. L'objectiu principal és posicionar Tarragona com un referent mediterrani per a embarcacions de grans dimensions i dinamitzar l'espai per a la ciutat. Vessant Nàutica: Iots de Gran Eslora L'estratègia nàutica se centra a atreure el mercat de luxe internacional (Rússia i Estats Units): - Remodelació d'amarraments: Es redueix el nombre de places (de 115 a 64) per poder acollir vaixells de fins a 130 metres, adaptant-se a la tendència actual del mercat. - Competitivitat: Port Tàrraco destaca com una de les poques instal·lacions a la Mediterrània capaç d'atracar diversos vaixells de més de 100 metres simultàniament. - Promoció internacional: L'empresa participa en esdeveniments clau a Mònaco i Florida per captar clients. Vessant Immobiliària i Comercial Amb una ocupació actual del 38% en els 12.000 m² d'espai disponible, les previsions són: - Dinamització de locals: Es treballa en projectes per omplir les plantes baixes en un termini de 3 a 5 mesos. - Perfil d'activitat: Es prioritza el públic familiar i els actes culturals o esportius, descartant explícitament l'oci nocturn per mantenir la coherència amb el servei nàutic de luxe. Integració amb la Ciutat Un dels punts clau és millorar l'experiència del ciutadà a la Marina: - Accessos peatonals: Es preveu eliminar barreres i fer la zona de l'Escala Reial exclusivament per a vianants. - Gestió de vehicles: Els cotxes es desviaran cap a la part posterior per fer el passeig més "humà" i còmode. - Canvi d'imatge: S'ha renovat el branding (de Puerto a Port Tàrraco) per reforçar la identitat local. "No es tracta de portar vaixells a qualsevol cost, sinó d'oferir una qualitat que ens converteixi en un port de referència."

  • Actualitat dels Serveis Socials a Tarragona amb Anna Soler - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    24'

    Actualitat dels Serveis Socials a Tarragona amb Anna Soler

    Gestió de Pressupostos i Deutes a Tarragona L'entrevista comença abordant la complexa situació financera entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona. Actualment, existeix un deute superior als 2 milions d'euros corresponent a serveis prestats el 2011. • La causa principal del retard és el treball amb un pressupost prorrogat. • Es preveu normalitzar els pagaments amb l'aprovació dels nous pressupostos de 2012. • El compromís és mantenir les mateixes xifres d'aportació que l'any anterior per garantir la continuïtat dels serveis. Impacte de la Llei de la Dependència Es discuteix la moratòria aplicada pel govern central (PP) que afecta els dependents lleus (Grau 1). • Prioritat absoluta: Les persones amb graus 2 i 3 continuaran rebent les prestacions amb normalitat. • Dades territorials: Hi ha més de 30.000 persones en situació de dependència a la demarcació de Tarragona. • Existeix un tap important de sol·licituds pendents de valoració que l'administració local ha de gestionar amb recursos limitats. Renda Mínima d'Inserció (PIRMI) Després de la polèmica regularització de l'estiu, la situació a Tarragona compta amb uns 1.500 expedients actius. "L'insatisfacció ve perquè la prestació s'ha hagut de derivar a persones amb problemes estrictament laborals, quan estava pensada per a situacions socials concretes." Equipaments, Infància i Adopcions S'analitza l'estat de les infraestructures i els processos de protecció de menors: Infraestructures i Salut Mental • La residència de la xarxa Santa Tecla a Ponent segueix endavant amb places concertades. • S'ha detectat un excedent de places per a gent gran a la demarcació (amb residències buides a Reus) mentre que falten recursos per a salut mental i discapacitats. Protecció a la Infància • No hi ha col·lapse als centres de menors com Sant Josep gràcies a la nova Llei de drets i oportunitats de la infància, que prioritza la prevenció. • Les adopcions internacionals han patit una davallada espectacular a causa de les restriccions dels països d'origen. • L'acolliment familiar segueix sent una figura difícil de promoure per la naturalesa temporal i el vincle emocional que genera.

  • Explorant la foscor vital a la Sala Trono - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    12'

    Explorant la foscor vital a la Sala Trono

    L'obra "Més enllà de la Foscor" a Tarragona El director Joan Arqués presenta a la Sala Trono una proposta escènica singular que s'allunya de la comèdia convencional per endinsar-se en una reflexió profunda sobre la condició humana. L'espectacle és una producció externa que inicia la temporada de companyies convidades a la sala tarragonina. Estructura i Temàtica L'obra es compon de quatre històries independents de vint minuts cadascuna, unides per un nexe conceptual: la foscor. Arqués destaca que no es tracta només d'una absència de llum física, sinó d'una realitat vital: Foscor metafòrica: Una exploració dels racons interns de l'individu. Visió no pejorativa: La foscor es planteja com un pas necessari i vital, no necessàriament negatiu. L'excés de llum: Una de les peces reflexiona sobre com l'enlluernament o l'excés de claredat pot ser tan nociu com l'obscuritat. Dramatúrgia Emergent Els textos han estat escrits expressament per a aquest projecte per quatre dramaturgs emergents formats a l'Institut del Teatre: Denise Duncan Salvador Sánchez Núria Vizcarro Cristina Cordero "Són gent molt potent de la que se'n parlarà; han adaptat la seva escriptura a l'estètica de la posada en escena i a la comunicació constant amb la direcció." Posada en Escena i Reivindicació Malgrat ser quatre relats diferents, l'obra manté una unitat discursiva gràcies a: * Un repartiment de quatre actors que transiten per gairebé totes les històries. * Una escenografia transformable que crea ressonàncies visuals i sonores entre els relats. * Una banda sonora i il·luminació que actuen com a elements dramatúrgics clau. Finalment, Arqués aprofita per reivindicar el teatre de qualitat fet fora dels circuits comercials i la importància de crear xarxes estables entre les sales alternatives de Catalunya per donar visibilitat a projectes que exigeixen un gran esforç personal i artístic.

  • El Gran Circ Italià dels Germans Rossi arriba a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    9'

    El Gran Circ Italià dels Germans Rossi arriba a Tarragona

    Inauguració i detalls de l'espectacle El prestigiós Il Circo Italiano dels Germans Rossi s'ha instal·lat al Parc del Francolí de Tarragona per presentar el seu nou espectacle. La inauguració oficial tindrà lloc el dia 27 de gener amb una gala especial a un preu popular de 7 euros. L'espectacle, que ha tingut un èxit rotund a Barcelona durant el Nadal, ofereix: Dues hores de funció sota una carpa moderna i climatitzada. Números corals amb fins a 15 artistes simultanis en pista (malabaristes, trapezistes i acròbates). Presència de personatges clàssics com Pinotxo i referències a la cultura popular actual. Una barreja d'il·lusionisme, pallassos i el famós triple salt mortal. Una tradició familiar de sis generacions Ronnie Rossi, responsable del circ, destaca que la companyia és una autèntica "ciutat itinerant" composta per unes 100 persones i 50 tràilers. Es tracta d'una empresa familiar amb més de 50 anys d'història, on actualment conviuen la cinquena i la sisena generació d'artistes. "El circ, si no està ben organitzat i ben portat, malament anem. Som un petit poble internacional amb gent d'Itàlia, la Xina o Amèrica." Logística i educació en el circ Un dels aspectes més rellevants és la gestió de la vida quotidiana de les famílies. El circ disposa de dos tràilers-escola on els nens segueixen el curs escolar amb professors subvencionats pel Ministeri d'Educació, garantint que no abandonin els estudis mentre estan de gira. Informació Pràctica Ubicació: Parc del Francolí (final del carrer Lluís Companys). Dates: Del 27 de gener al 6 de febrer. Horaris: Funcions de divendres a dilluns. Portes Obertes: Jornada especial per a escoles per conèixer els assajos i la vida interna del circ.

  • Defensa del tercer fil ferroviari pel Port de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    7'

    Defensa del tercer fil ferroviari pel Port de Tarragona

    L'aposta pel tercer fil com a clau competitiva El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu, ha ofert una conferència a la Cambra de Comerç per defensar el projecte del tercer fil ferroviari. Aquesta infraestructura permetria connectar el port amb la xarxa d'ample de via europeu, facilitant la sortida de mercaderies cap al nord d'Europa. Avantatges tècnics i econòmics Els punts clau defensats en la proposta són: Cost reduït: El projecte té un pressupost estimat de 180 milions d'euros, una xifra molt inferior als 700 milions que costaria la recuperació de la línia Reus-Roda. Rapidesa d'execució: Estaria enllestit en un màxim de tres anys, essent una realitat el 2015. Viabilitat: La solució consisteix a instal·lar un tercer raïl en la línia actual de la costa fins a Sant Vicenç de Calders i enllaçar amb Castellbisbal. Respecte urbanístic: S'ha subratllat que aquesta obra no hipoteca la façana marítima de la ciutat. Impacte en el teixit industrial Andreu ha destacat que empreses com BASF ja estan dissenyant estratègies per exportar a Europa mitjançant el ferrocarril. Segons el president, la infraestructura no és només pel port, sinó per a tota l'economia del territori. "El port de Tarragona i la ciutat som el que som gràcies al port. És el primer focus industrial i empresarial que hem de defensar." Incerteses polítiques Malgrat la solidesa del projecte, existeix preocupació per la postura del nou govern de Mariano Rajoy, que podria prioritzar altres corredors (com el del nord), deixant la proposta tarragonina en desavantatge en un context de crisi econòmica.

  • Nous membres del Senat de Tarragona: reptes i visió de futur - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    30'

    Nous membres del Senat de Tarragona: reptes i visió de futur

    Introducció al Nou Senat de Tarragona L'episodi presenta cinc de les noves incorporacions al Senat de Tarragona, un òrgan assessor format per ciutadans de diversos àmbits que busquen aportar la seva experiència a l'alcaldia. Els membres comparteixen la seva il·lusió i sorpresa en ser nomenats i subratllen la responsabilitat que representa tenir una línia directa amb l'alcalde per millorar la ciutat. Perfils i Representativitat Els interlocutors provenen de sectors variats, garantint una visió de 360 graus de la realitat local: • Montserrat Estopà: Representa el moviment veïnal i la Federació Veïnal Segle XXI. • Marina Robert: La veu més jove, vinculada a l'AFANOC i representant de l'emprenedoria juvenil. • Josep Bertran i Pitu Boronat: Professionals del sector químic i relacions externes amb gran experiència en la indústria. • Claustre Sevil: Ex-treballadora del Ministeri de Foment, aportant coneixements tècnics en infraestructures. Objectius i Funció del Senat El debat se centra en la naturalesa del Senat, definint-lo com un panel públic assessor o un catalitzador d'idees. Tot i no ser un òrgan executiu ni vinculant, la seva vàlua resideix en el sentit comú i l'experiència dels seus membres per: • Oferir consell basat en la trajectòria professional i personal. • Generar opinió documentada que pugui ser integrada en els plans de l'Ajuntament. • Crear una xarxa de sinergies entre la societat civil per treballar de manera col·laborativa. Inquietuds i Millores per a la Ciutat Els nous senadors identifiquen diversos punts crítics per al futur immediat de Tarragona: Seguretat i Espai Públic Es destaca la necessitat de millorar la seguretat ciutadana i la neteja, especialment al centre històric i els accessos a la ciutat. S'apunta que cal preservar millor el patrimoni arqueològic per evitar que zones com el Fòrum es degradin. Projecció Exterior i Comerç Existeix una preocupació compartida sobre la capacitat de la ciutat per vendre's a si mateixa. Montserrat Estopà assenyala que, tot i ser Patrimoni de la Humanitat, Tarragona sovint perd atractiu un cop el turista és dins de la ciutat. Així mateix, Marina Robert lamenta la pèrdua de vida comercial als carrers interiors en comparació amb ciutats veïnes com Reus. "Hem de ser valents i no treballar tant a curt termini; calen projectes visionaris que il·lusionin la ciutat a 50 anys vista." Conclusions L'episodi tanca amb una crida a l'optimisme i a la visió de futur. Els senadors coincideixen que, malgrat la crisi econòmica, la creativitat i la unió de tota la societat civil sota projectes comuns (com els Jocs Mediterranis) són les claus per al progrés de Tarragona.

  • Carles de Castellarnau guanya el Premi Joan Guinjoan - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    9'

    Carles de Castellarnau guanya el Premi Joan Guinjoan

    Reconeixement a la nova creació musical El músic tarragoní Carles de Castellarnau ha estat guardonat amb el prestigiós Premi Internacional de Música Joan Guinjoan per a joves compositors. Aquest reconeixement arriba en un moment clau de la seva carrera, ja que era l'última convocatòria en què podia participar pel límit d'edat de 35 anys. L'obra: Intervallum Mundi Motus L'obra guanyadora és el fruit de mesos de treball intens durant l'estiu del 2011. Castellarnau explica que la peça es basa en conceptes complexos: Manipulació temporal: Utilitza processos de compressió i descompressió del temps. Estructura matemàtica: Els esdeveniments musicals es calculen a partir de proporcions definides. Concepte clàssic: El títol fa referència a definicions antigues del temps. Trajectòria i futur professional L'entrevista destaca el perfil atípic de Carles de Castellarnau, qui va iniciar-se en la música de forma autodidacta als 14 anys i no va ingressar al conservatori fins als 23. Actualment cursa estudis de composició a l'Esmuc. Respecte al futur del sector, el compositor reflexiona sobre la necessitat d'adaptació: "La música contemporània haurà d'adaptar-se als nous temps... potser anar més apropant-se al públic." Properes cites Estrena oficial: El 30 de maig a l'Auditori de Barcelona, a càrrec del grup Barcelona 216. Nous projectes: Actualment treballa en un quintet per al grup Crossing Lines.

  • Insubmissió fiscal d'una parella d'empresaris a Siurana - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    9'

    Insubmissió fiscal d'una parella d'empresaris a Siurana

    La Insubmissió Fiscal de Siurana L'Andreu Bartolomé i la Maria Casademunt, propietaris del restaurant Siurana al Priorat, han decidit emprendre una acció d'insubmissió fiscal a l'Estat espanyol. Aquesta decisió, motivada per la situació social i econòmica de Catalunya, implica que els seus impostos seran abonats exclusivament a l'Agència Tributària Catalana. Motivacions i Objetius Causes: La parella denuncia l'espoli fiscal de 20.000 milions d'euros que pateix el país, fet que provoca retallades i una fallida de la Generalitat per falta de recursos. Finalitat: Instar el govern català a gestionar els propis recursos i demostrar que Catalunya és un país viable. Legitimitat: L'Andreu defensa que no són delinqüents, sinó ciutadans que actuen per dret moral davant una injustícia econòmica. Implementació Pràctica Calendari: La mesura s'aplica des de gener de 2012. El primer gran pagament serà el de l'IVA al mes d'abril, seguit de l'impost de societats. Procediment: Els fons es posaran a disposició de la Generalitat perquè el president actui en favor dels interessos del territori. "Nosaltres fem insubmissió a l'estat espanyol, no pas a Catalunya. Volem comportar-nos com a ciutadans normals, pagant els nostres impostos a l'Agència Tributària Catalana." Suport i Reacció Social La iniciativa ha rebut un ressò inesperat i el suport de diversos col·lectius: des d'entitats independentistes fins a bombers, mossos d'esquadra i artistes. Tot i l'hivern, al poble de Siurana la rebuda ha estat de ple suport, veient-ho com una acció valenta per ajudar els ciutadans que ho estan passant malament.

  • Tarracó Roller: Patinatge en família i competició a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    11'

    Tarracó Roller: Patinatge en família i competició a Tarragona

    Radiografia del club Tarracó Roller En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Òscar Álvarez, responsable del club Tarracó Roller, explica la trajectòria i les activitats d'aquesta entitat que ja fa un parell d'anys que promou el patinatge en línia a la ciutat. L'objectiu principal és fomentar l'esport tant en l'àmbit recreatiu com en el competitiu. Activitats i col·laboracions El club destaca per la seva col·laboració amb l'associació Tacletes, amb qui organitzen una activitat molt especial els dimecres: Patinatge en família: Una iniciativa on pares, mares i nens aprenen junts al Parc del Francolí. Classes regulars: Es realitzen els dimarts i dijous per a nens i adults. Entrenaments específics: Els divendres a l'Escullera, enfocats a la millora de la resistència aeròbica i la tècnica. Rutes urbanes: Els dimarts, els adults posen en pràctica el que han après recorrent els carrers de Tarragona. El camí cap a la competició L'evolució dels alumnes ha portat el club a fer un salt cap a la competició federada. Enguany, quatre patinadors infantils (la Mar, la Leire, la Laura i l'Armand) competiran al Campionat de Catalunya. Reptes i infraestructures Un dels punts crítics comentats és la falta d'espais adequats. El club reclama la necessitat d'un patinòdrom (pista ovalada específica) per poder entrenar amb seguretat, ja que actualment han d'utilitzar espais públics com el pàrquing del Francolí, compartint espai amb vehicles i vianants. "Portar 20 nens en fila és bastant perillós... no tenim un lloc específic per poder entrenar i això es nota a l'hora de competir." Calendari i futur El club té previst participar en diverses curses (Prat de Llobregat, Montmeló, Marató de Berlín) i planteja crear una lliga interna a Tarragona per evitar els alts costos de desplaçament a Barcelona.

  • Calçotades vivencials i ecològiques a l'Hort de la Sínia - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    8'

    Calçotades vivencials i ecològiques a l'Hort de la Sínia

    Una experiència gastronòmica i sensorial Joan, de l'Hort de la Sínia, presenta una proposta pionera de calçotada vivencial que va més enllà del simple fet de menjar. Des d'una finca dedicada a l'avicultura ecològica des de fa 15 anys, s'ofereix una activitat on el visitant connecta amb la terra i el producte. Característiques singulars de l'activitat Aromatització amb espígol: Els calçots es couen amb restes de poda de lavanda (espígol), el que els confereix un flaire i gust únics. Participació activa: Els assistents poden participar en tot el procés: des de collir els calçots a l'hort fins a preparar-los per a la brasa. Producte 100% ecològic: Tot el menú prové d'agricultura certificada, en col·laboració amb la botiga L'Espirador de Tarragona. Opcions inclusives: S'ofereix una alternativa vegetariana amb proteïna vegetal com el seitan o el tofu. La màgia de la salsa i l'entorn La jornada s'amenitza amb elements pedagògics i llegendes locals: "Aquí a l'Hort de la Sínia hi viuen bruixes bones; per això la nostra és la recepta de les bruixes, un secret familiar per a la salsa de calçots." L'entorn permet gaudir de l'espai natural del riu Gaià, la platja i el Castell de Tamarit, a més de tallers pedagògics i espais de relaxació dins la mateixa finca. Informació pràctica Capacitat: Grups d'entre 15 i 25 persones per mantenir l'exclusivitat i qualitat. Horari: Comença a les 12:00h i s'allarga fins després de dinar. Temporada: Des d'ara fins a la segona quinzena de març (Sant Josep), depenent de la climatologia.

  • Actualitat i planificació educativa a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    25'

    Actualitat i planificació educativa a Tarragona

    Gestió de Centres i Planificació Escolar En aquesta entrevista, la directora dels serveis territorials d'Ensenyament, Mari Àngels González, analitza la situació educativa a Tarragona, marcada per una davallada demogràfica de més de 200 alumnes en els propers cursos i la necessitat d'optimitzar recursos econòmics. El futur de l'Escola Olga Xirinacs L'escola serà fusionada amb l'Escola Tarragona (zona Joan XXIII) a causa de la precarietat de les seves instal·lacions actuals al mòdul de l'antiga escola PACS. Els punts clau són: • Optimització: L'Escola Tarragona té capacitat per a 450 alumnes i actualment només en té 180. • Continuïtat pedagògica: Es pretén sumar els dos projectes educatius i es podria negociar un canvi de nom (com ara Tarragona-Olga Xirinacs). • Garanties per al personal: Tot el professorat té l'opció de continuar al centre fusionat. • Mesures per a les famílies: Es priorititzaran trasllats cap a altres centres per a aquelles famílies que tinguin dificultats reals de desplaçament a peu. Projectes d'Infraestructures Educatives González exposa la dificultat de noves construccions pel pes del deute d'obres passades (30 escoles al territori encara s'estan pagant): • Institut Tarragona (Plaça Imperial Tarraco): No es pot construir l'edifici definitiu a curt termini. Es preveu ampliar espais a l'antiga facultat de lletres, cedida per l'Ajuntament, per garantir la continuïtat del batxillerat. • Escola Ponent: Es considera una prioritat absoluta per la saturació de la zona, tot i que continuarà en mòduls prefabricats amb millores en les pistes. • Escola la Revaçada: Hi ha problemes amb el sobrecost del terreny (1,5 milions d'euros) que l'Ajuntament ha de cedir en condicions de construcció. Finançament de Llars d'Infants i Calendari • 0-3 anys: El departament subratlla que no és ensenyament obligatori ni gratuït. Les famílies hauran d'assumir una part de les quotes davant la reducció del finançament de la Generalitat. • Calendari escolar: Es confirma la implantació dels exàmens de setembre a secundària. • Jornada compactada: Tot i la demanda dels instituts, la conselleria no preveu aplicar-la de forma general, però s'estudia en punts amb necessitat de transport i menjador. "No s'ha de tancar per tancar, sinó racionalitzar per optimitzar el que tenim en un context de davallada de la població escolar."

  • Èxit del curt 'El barco pirata' als Goya i Gaudí - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    14'

    Èxit del curt 'El barco pirata' als Goya i Gaudí

    'El barco pirata': Un projecte amb accent tarragoní cap a l'èxit L'episodi se centra en l'entrevista als responsables del curtmetratge El barco pirata, una obra dirigida per Fernando Trullols i coproduïda pel tarragoní Daniel Villanueva i Arturo Méndiz. El projecte ha aconseguit una fita històrica en ser nominat simultàniament com a millor curtmetratge de ficció als Premis Goya i als Premis Gaudí del 2012. La producció i el treball en equip Els productors expliquen la complexitat de tirar endavant un projecte d'aquestes característiques: Rols clars: Daniel i Arturo es defineixen com els "empresaris" que converteixen una idea en realitat, gestionant un equip de 30 a 40 persones. Inversió elevada: Tot i ser un curtmetratge, ha tingut un cost aproximat de 60.000 euros, finançat per la passió de fer cinema més que per un ànim de lucre immediat. Futurs projectes: Ja tenen en marxa un nou curtmetratge que es rodarà a les comarques de Tarragona, aprofitant les localitzacions singulars de la zona i el suport de TV3. L'essència de la història El director, Fernando Trullols, destaca que el curtmetratge és una peça emocional en un context de crisi: "És una comèdia sobre un pare que vol que la innocència del seu fill i la il·lusió pel Nadal es mantinguin en un món gris." Argument: La trama segueix un pare separat amb pocs recursos que fa l'impossible per aconseguir el regal que el seu fill ha demanat als Reis: un barco pirata. Repartiment de luxe: L'obra compta amb actors de gran prestigi com Alberto Sanjuan, que va acceptar participar-hi "per amor al guió", a més d'Antonio de la Torre i Raúl Arévalo.

  • La nova temporada castellera i el Concurs de Castells - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    13'

    La nova temporada castellera i el Concurs de Castells

    Perspectives de la Temporada i el Concurs de Castells L'entrevista amb Anna Guasc, presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, repassa l'inici d'una temporada marcada per la celebració del Concurs de Castells de Tarragona. La proximitat d'aquest esdeveniment ha accelerat els assajos de moltes colles, que busquen la màxima seguretat i perfecció tècnica. Novetats en el Concurs de Castells Es planteja un canvi històric per ampliar el certamen a dos dies, una proposta sorgida inicialment pels Xiquets del Serrallo i recolzada per les colles de la ciutat: Dissabte: Dedicat a les colles de vuit. Diumenge: Reservat per a les colles de nou i de gamma extra. Objectiu: Sumar més colles (fins a 30) i evitar les restriccions d'aforament que havien limitat la participació en edicions anteriors. Professionalització i Seguretat Les dades de la temporada 2011 mostren un creixement exponencial i una millora en la qualitat: S'han realitzat 8.200 castells, superant amb escreix els 6.700 del 2010. L'índex de caigudes ha baixat fins a un 3,5%, xifra molt positiva que demostra el compromís amb la seguretat activa i passiva (ús del casc). Projectes de Futur S'està treballant en la proposta de crear una Biennal de Castells per mantenir la presència del món casteller durant els anys que no hi ha concurs, lligant-ho amb el patrimoni de Tarragona i la seva capitalitat cultural. "Tot el que sigui sumar és molt positiu. El concurs és un aparador del fet casteller i un incentiu per a la il·lusió de les colles."

  • Concentració a Tarragona en suport a Marta del Castillo - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    9'

    Concentració a Tarragona en suport a Marta del Castillo

    Justícia i Canvi Legislatiu a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Sònia Sánchez, impulsora de la plataforma ciutadana local, detalla la convocatòria d'una concentració a la Plaça de la Font per protestar contra la sentència del cas Marta del Castillo. L'acte forma part d'una onada de protestes a nivell estatal que busca visualitzar la indignació ciutadana i la sensació de desprotecció davant la llei. Objectius de la Mobilització Solidaritat familiar: Expressar el suport incondicional a la família de la jove andalusa davant una sentència que consideren profundament injusta. Reforma de les lleis: Exigir al Govern espanyol modificacions en el sistema judicial per garantir una protecció real dels ciutadans. Resposta pacífica: L'acte consistirà en una concentració silenciosa amb la lectura d'un manifest oficial de la família. Connexió Ciutadana i Casos Locals Sánchez explica que la iniciativa ha sorgit de manera espontània a través de les xarxes socials, unint persones que comparteixen un sentiment d'impotència. També recorda que aquesta lluita no és només per un cas puntual, sinó per totes les injustícies, citant com a exemple local la desaparició d'Aurora a Tarragona. "Hem de sortir al carrer i dir que no estem d'acord; units farem la força per perquè algú canviï les coses."

  • Balanç i futur de la URV davant les retallades pressupostàries - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    27'

    Balanç i futur de la URV davant les retallades pressupostàries

    Anàlisi de la situació financera a la Universitat Rovira i Virgili El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Francesc Javier Grau, analitza l'impacte de les crisis econòmica i les retallades en la institució a l'equador del curs 2011-2012. Tot i una reducció d'ingressos del 16% (uns 13,5 milions d'euros) durant el 2011, la universitat ha pogut mantenir l'equilibri gràcies a una política d'estalvi prèvia i un pla plurianual de recerca. Previsions per al 2012 i preocupació pel 2013 • Es preveu una reducció addicional del 2% per al 2012 (aproximadament 1,3 milions d'euros). • La URV encara no disposa de pressupost fix oficial per al 2012, ja que depèn de l'aprovació dels comptes de la Generalitat al Parlament. • El rector expressa una gran preocupació pel 2013, moment en què s'esgotarà el coixí financer dels estalvis anteriors. Mesures d'ajust i preservació del personal El rector destaca que la prioritat absoluta és preservar el personal, tant docent com investigador, per evitar un retrocés en el desenvolupament de la darrera dècada. Tanmateix, s'han d'aplicar mesures d'estalvi operatiu: • Manteniment del tancament d'edificis a l'agost i control de la despesa energètica. • Reducció en la freqüència de neteja i altres serveis externalitzats. • Aturada de grans infraestructures com la nova Facultat d'Educació i Psicologia. El finançament de la universitat a Catalunya "Catalunya està molt per sota del conjunt d'Espanya en finançament universitari; el llindar mínim hauria de ser el 0,5% del PIB i actualment som al 0,38%." El rector subratlla l'alta eficiència del sistema català, que amb menys recursos obté resultats científics internacionals d'alt nivell. També critica el desconeixement polític sobre la realitat universitària i la necessitat d'un debat de fons sobre el model d'ingressos públics i les taxes universitàries.

  • Celebració de l'Any Nou Xinès a la URV de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
    15'

    Celebració de l'Any Nou Xinès a la URV de Tarragona

    Els estudiants xinesos de la Universitat Rovira i Virgili (URV) celebren l'arribada de l'Any del Drac amb una jornada cultural i festiva al Campus Catalunya. L'esdeveniment té com a objectiu apropar les tradicions del seu país a la comunitat universitària de Tarragona i pal·liar l'enyorança de la llar durant la seva estada acadèmica. Activitats i Tradicions destacades La celebració inclou una gran varietat de tallers i mostres culturals que posen en relleu el patrimoni xinès: * Artesania i Art: Tallers de cal·ligrafia xinesa i l'art tradicional de retallar paper (patrimoni de la humanitat). * Gastronomia: Degustació de plats típics com els ravioles xinesos (on de vegades s'amaga una moneda de la sort) i sopa de pollastre. * Simbologia: L'ús predominant del color vermell, que simbolitza la bona fortuna, i la figura del drac com a signe de prosperitat. El perfil de l'estudiantat Actualment hi ha prop de 150 estudiants xinesos a la universitat que cursen diferents estudis, principalment: 1. Cursos de llengua i cultura hispànica. 2. Graus en llengua i literatura. 3. Màsters en relacions empresarials. Significat de la Festa de la Primavera Per als estudiants, aquesta festivitat (també anomenada Festa de la Primavera) és un moment d'unió equivalent al Nadal occidental. "San Yuan significa tres inicis: l'inici de la primavera, l'inici de l'Any Nou i l'inici de gener." L'acte serveix com a plataforma per a la difusió cultural i per compartir la seva identitat amb els companys i professors tarragonins.