Tots els episodis · 2013

4251 episodis disponibles

episodis

3097-3120 de 4251

Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
El millor de la temporada: Port Tàrraco, Nàstic i Food Photo
Resum de l'episodi Aquest programa especial de Tarragona Ràdio recupera els continguts més destacats de la temporada 2011-2012, centrant-se en tres grans eixos: la transformació de la Marina Port Tàrraco, la història del Club Gimnàstic de Tarragona i la celebració del Food Photo Festival. La Nova Etapa de la Marina Port Tàrraco Entrevista amb Marc Colls, director general de la instal·lació, sobre l'adquisició per part d'un grup inversor de Qatar. Els punts clau inclouen: • Estratègia de luxe: Reducció del nombre d'amarraments per acollir iots de fins a 160 metres d'eslora. • Impacte econòmic: La presència de tripulacions (entre 60 i 80 persones per vaixell) genera un consum directe en serveis locals i restauració. • Integració ciutadana: Voluntat d'obrir l'espai comercial a la ciutat, evitant l'oci nocturn conflictiu i apostant per l'oci familiar. 125 Anys del Club Gimnàstic de Tarragona El periodista Enric Pujol presenta el llibre commemoratiu del 125è aniversari de l'entitat, una obra de 600 pàgines i 1.500 fotografies. • Club Poliesportiu: Es destaca que el Gimnàstic és el primer club poliesportiu de l'estat a arribar a aquesta xifra. • Arxiu històric: El llibre es basa en un fons documental recuperat l'any 2001 que inclou llibres d'actes des de 1894. • > "El Gimnàstic ha aguantat dictadures, repúbliques i monarquies d'una manera estoica." Food Photo Festival Gunter Bier, director del certamen, detalla la segona edició del festival de fotografia gastronòmica, únic al món en el seu moment. • Participació internacional: Més de 400 professionals de països com Rússia, Xile, Estats Units i tota Europa. • Tallers especialitzats: Formació en tècniques com la fotografia de líquids, el food styling i l'ús de microscopis per captar textures alimentàries. • Exposicions al Moll de Costa: 19 mostres situades als refugis i tinglados del port.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Història, oficis i vida social del Serrallo
El barri del Serrallo: Passat, present i identitat Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ofereix un profund repàs a la història viva del barri mariner del Serrallo, a través de la veu dels seus protagonistes. El programa s'estructura en dos grans blocs: la recuperació dels oficis tradicionals i el vibrat teixit associatiu i cultural que manté viva la identitat serrallenca. Els oficis de la mar i la seva evolució Es realitza un homenatge a les professions que han definit el barri durant generacions, destacant la transformació tecnològica i el paper fonamental de la dona: • Remendadores i peixateres: Dones com la Paquita Rimbau i la Malaneta expliquen la feina a terra, des de cosir xarxes fins a la venda directa al mercat durant més de 50 anys. • La subhasta del peix: En Joan Antoni descriu el pas de la subhasta cantada a l'electrònica, un canvi que ha eliminat el gest i la veu tradicional del procés de venda. • Pescadors "reciclats": El testimoni de Lluís Palau mostra com antics pescadors ara es dediquen a la divulgació amb embarcacions turístiques i pedagògiques. "Abans la subhasta es cantava a la baixa, era un joc de mirades i gestos on calia anar molt viu per no perdre la millor caixa." Teixit associatiu i cultura popular La segona part del programa se centra en les entitats que vertebren la vida social del barri, des de les més històriques fins a les més recents: • Gremi de Marejans: Una institució amb arrels al segle XIII que combina la seva funció mutualista original amb el manteniment del patrimoni de Setmana Santa. • Diables Boramar i Víbria: El representant de la gent jove i la cultura del foc, destacant el Correfoc de Santa Tecla com un dels moments culminants per al barri. • Agrupació Coral: Refugi d'una tradició de cant que es remunta a les sobretaules a bord de les barques. Problemàtiques i reptes de futur Els convidats coincideixen en algunes preocupacions clau per al futur del Serrallo: • La manca de locals socials i espais per guardar el material cultural (passos de Setmana Santa, bèsties de foc, etc.). • La fractura generacional en algunes entitats, com la Coral, que pateix per la falta de relleu jove. • L'evolució urbanística: Com el barri ha hagut d'adaptar-se a la rehabilitació d'edificis i la pèrdua de població local cap a zones residencials properes.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
La història i el dia a dia del barri del Serrallo
Una mirada al passat i present del Serrallo L'episodi recupera dos espais monogràfics sobre el barri mariner de Tarragona, produïts originàriament per a la temporada 2011-2012. A través de veus institucionals i veïnals, s'explora el pes de la tradició pesquera i l'impacte de la modernització. Els orígens: 150 anys d'història • El barri va néixer a mitjans del segle XIX per la necessitat de traslladar les barraques de pescadors a causa de l'arribada del ferrocarril. • L'any 1859 marca un punt d'inflexió amb les primeres construccions precàries, que inicialment havien de tenir rodes per poder-se moure segons les necessitats del Port. • La comunitat es va consolidar ràpidament: l'any 1880 ja es va inaugurar l'església de Sant Pere, actuant com a centre espiritual i educatiu. "El Serrallo té una personalitat de poble dins de la ciutat de Tarragona, fruit del seu aïllament geogràfic entre les vies, el riu Francolí i el mar." El projecte de recuperació gràfica El Port de Tarragona, mitjançant el seu Arxiu i el Museu del Port, ha impulsat una iniciativa per recollir la memòria oral i gràfica: • S'han recopilat més de 500 fotografies i pel·lícules familiars cedides pels veïns. • L'objectiu és preservar la història viva que no sempre apareix als documents oficials. Transformació urbanística i canvis socials El debat se centra en com la profunda remodelació de la façana marítima ha afectat el barri: • Aspectes Positius: Obertura del barri a la ciutadania, creació d'un passeig de gran valor estètic i una oferta gastronòmica amb 22 establiments de restauració. • Aspectes Negatius: Pèrdua del contacte directe amb l'activitat pesquera real, que ara queda confinada en recintes tancats per motius d'higiene i seguretat. • S'evidencia un canvi en l'estructura familiar: la dona, que abans era la gestora administrativa del negoci de la pesca, s'ha incorporat al mercat laboral extern. Reptes de futur i vida associativa El barri destaca per una vitalitat cultural immensa (castellers, gegants, diables, corals), però s'enfronta a dues mancances històriques: • La falta d'un local social o centre cívic que aglutini totes les entitats. • La necessitat de revitalitzar l'activitat comercial durant els dies feiners a l'hivern.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Sardanes, noves tecnologies i l'actualitat de l'estiu
Impacte de les Noves Tecnologies en el Sardanisme L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre com les xarxes socials, especialment Facebook, estan canviant el món de la sardana. Es destaca que aquestes eines serveixen tant per a la divulgació d'entitats com per al debat, tot i que no sempre de manera positiva. Els clarobscurs de Facebook • L'ús positiu permet a les entitats sardanistes tenir el ressò mediàtic que sovint els falta en mitjans convencionals. • Com a punt negatiu, s'esmenta l'aparició de perfils anònims que ataquen el sector de forma "barroera" i sense voluntat de diàleg. • Es destaca la col·laboració entre particulars i la Federació Sardanista per mantenir agendes digitals actualitzades. Actualitat i Agenda de Festes Majors Amb l'arribada de l'estiu, el programa repassa l'explosió d'activitats al carrer. Es fa un èmfasi especial en les festes de Sant Pere a Reus i altres localitats tarragonines. Esdeveniments destacats • Jocs Olímpics: Es recorda la presència de la sardana en l'àmbit olímpic des de Barcelona 92. • Festivals: La participació de la cobla al Festival de la Portaferrada amb propostes innovadores. • Concursos: Detalls sobre el prestigiós certamen de Ceret-Banyoles i el Memorial Pere Fontàs. Debat sobre la Qualitat Musical A través de la revista Tornaveu, es recull l'opinió de Joaquim Rocabado sobre la polèmica de la qualitat de les composicions al concurs La Sardana de l'Any. "Es tracta de deixar de banda l'apreciació i el gust personal i potenciar una altra realitat, la del grup o sector que l'envolta." Secció Musical El programa inclou peces clau com: • La màgica nit de Sant Joan de Jordi Moroleda. • Adaptacions del grup ABBA en format sardana per la Cobla Contemporània.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Campionat de Veterans i l'Agenda Sardanista
La Categoria de Veteranes i el Compromís L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre l'estat de les colles veteranes en el món de la sardana. Tot i l'existència d'una trentena d'anelles actives, s'observa una certa por al compromís, ja que només cinc s'han inscrit formalment per disputar el Campionat de Catalunya. "Hi ha un greu problema de por o al·lèrgia al compromís en el món de les colles." Actualitat i Novetat Tecnològica Es destaquen diversos punts clau de l'actualitat sardanista: • El Memorial Pere Fontàs utilitza el Facebook com a eina de difusió, una novetat en els concursos musicals. • La Cobla Sabadell, en el seu 60è aniversari, aposta pel micromecenatge per poder editar el seu nou disc. • A Tarragona es confirma el cicle de ballades d'estiu, tot i que amb un format més reduït. Agenda: Aplecs, Ballades i Esbarts L'espai dedica una part molt important a repassar els esdeveniments territorials: • Aplecs destacats: Borges del Camp (Verge de la Riera), El Vendrell, Perpinyà i Tolosa de Llenguadoc. • Festes Majors: S'acosta la festivitat de Sant Pere a Reus i festes a Valls, on les cobles Cossetània i Reus tindran un paper protagonista. • Cultura Popular: El festival Mudat a Tarragona integra música i dansa tradicional amb la participació d'esbarts com el Santa Tecla. Espai Musical El programa ret homenatge a la figura de Conrad Saló, mestre de la instrumentació per a cobla i director històric de la Principal de la Bisbal. S'escolta la sardana "Maria Pietat" i es presenta la col·laboració entre la cobla i la Polifònica de Puig-reig.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Anàlisi de salutacions i l'intercanvi de Ramon
Introducció a la sessió de nit El contingut consisteix en una llarga seqüència de salutacions nocturnes que estableixen el to de la interacció. Tot i que la majoria del temps es manté una estructura repetitiva, el protocol de comunicació és el protagonista d'aquest segment. Dinàmica de la conversa • La repetició del missatge "Bona nit" indica una fase d'espera o una entrada formal en un espai de diàleg. • Es destaca la constància del locutor a l'hora de mantenir la formalitat social durant tota la durada de la intervenció. Intervenció de Ramon Cap als deu minuts i mig de la sessió, apareix una variació significativa en el patró de comunicació amb l'esment d'un nom propi: "Ramon" Aquest moment trenca la monotonia de les salutacions i podria indicar la identificació d'un interlocutor específic o un canvi de torn en la paraula abans de tornar al cicle habitual de tancament. Conclusió del segment El podcast finalitza mantenint la mateixa estructura de cortesia amb la qual va començar, assegurant una atmosfera pausada i constant fins a l'últim segon.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Resum del Podcast: Conversa de Benvinguda Nocturna
Benvinguda i Salutacions L'episodi d'avui es caracteritza per una sèrie continuada de salutacions cordials entre els participants. La interacció es centra en l'establiment d'un contacte inicial amigable, repetint la fórmula de cortesia habitual per a les hores tardanes del dia. Dinàmica de la Conversa Durant tota la sessió, el focus principal ha estat: • El manteniment d'un clima positiu i relaxat. • La reiteració de l'expressió "Bona nit" com a eix central de la comunicació. "Bona nit" Aquesta frase resumeix l'esperit de la trobada, on la simplicitat de la salutació busca connectar amb l'oient de manera directa i sense complicacions addicionals. No s'han tractat temes tècnics ni debats complexos, prioritzant la cortesia social.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
28'
Havaneres des del Balcó: Homenatge i Tradició Marítima
Un Recorregut per la Tradició de les Havaneres Aquest episodi número 451 del programa Havaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio ofereix una selecció musical que viatja des de l'Argentina fins a la costa catalana, passant pel País Basc i Nàpols. Al llarg de l'emissió, es posa un èmfasi especial en la figura del Mestre Ortega Monasterio. Peces Destacades i Grups • Els Quatre Germans Salteños: El programa s'inicia amb el grup argentí interpretant Tendrás un altar, una peça amb lletra d'Antonio Polito i música d'Iván Díaz. • Grup Vallparadís: Presenten una proposta curiosa que barreja el castellà i l'eusquera amb el tema Bitxinxo, evocant racons de Sant Sebastià i la vida marinera d'Euskal Herria. • O Sole Mio: S'inclou la versió universal de Jerry Valle sobre l'obra d'Eduardo Di Capua, adaptada al ritme d'havanera. • Duet d'Ortega Monasterio: Interpreten Corrandes Marineres, unes peces que, tot i no ser estrictament havaneres, mantenen l'esperit del mar i la festa. L'Homenatge a Ortega Monasterio El programa dedica una part final molt emotiva a les composicions d'Ortega Monasterio, destacant: Les Corrandes Marineres, que parlen de Palamós, la festa de Sant Joan i la vida quotidiana a la costa. La Balada d'en Lucas, interpretada pel Grup 6, que narra la pèrdua de la pau i el paisatge costaner davant l'arribada de "gent de fora". "Jo tenia una caseta vora el mar... Jo vaig perdre sa alegria i sa pau de cada dia." Tancament del Programa L'emissió conclou amb l'havanera La Cubanita, una peça que transporta l'oient a l'ambient del Carib amb referències al cafè, el tabac i el ron, tancant així un cicle de música marinera de diverses latituds.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
31'
Havaneres des del balcó: Tradició, Mar i Mèxic
Exploració de la Música Marinera i l'Havanera Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó a Tarragona Ràdio ofereix un recorregut sentimental i musical per la tradició de les havaneres, des de les costes catalanes fins a les influències mexicanes. Composicions i Artistes Destacats • Grup Morralla: Han obert el programa amb la peça Ànima marinera de Tito Corona, una obra que exalça la identitat dels pescadors i el llegat generacional del mar. • Clara Sánchez Castro: Es presenta el seu primer disc Autorretrat, destacant l'havanera Vine'm a buscar, una col·laboració amb el grup Port-Bo i el mestre Antoni Mas que explora la metàfora del naufragi vital. • Maria de Lourdes: Es recorda aquesta veu mexicana amb la versió de No vuelvo a amar, subratllant el caràcter internacional del gènere i la seva evolució en diferents territoris. L'Herència de l'Havanera i el Folklore El programa analitza peces clàssiques com La Paloma de Sebastián Iradier, destacant la complexitat de les seves lletres originals: "La lletra autèntica de La Paloma té una durada de 8 o 9 minuts; alguns utilitzen fragments diferents de l'original." Finalment, s'explora la figura de Manuel Maria Ponce i la seva obra A la orilla de un palmar, interpretada per la cantant i pintora Germán, que reflecteix la connexió entre la música clàssica i el folk tradicional mexicà. Temàtiques Recurrents • La vida del pescador i el retorn a port. • L'enyorança i l'amor com a conceptes passatgers. • La preservació del patrimoni musical a través de corals i grups polifònics.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
Havaneres des del Balcó: Programa 449
Introducció al Programa Aquesta edició del programa Havaneres des del balcó, emès a través de Tarragona Ràdio, arriba al seu número 449. L'espai es dedica a explorar la tradició musical de l'havanera i gèneres germans recordant actuacions històriques i peces emblemàtiques del repertori popular. Contingut Musical i Interpretacions Peces Destacades El programa inclou interpretacions que evoquen la mar i la nostàlgia: • O Sole Mio: Una interpretació inicial que ressalta per la seva serenor post-tempesta. • Fins demà: Una peça melancòlica que parla del comiat, la distància i els records que perduren en el temps. L'Orquestina del Fabirol Es recupera la memòria de l'Orquestina del Fabirol, qui va actuar fa anys a la Palaalta de Tarragona. El locutor destaca la seva versatilitat amb dos temes especials: 1. Una peça titulada "Sin título", definida com una americana. 2. L'havanera "Tú", de l'autor cubà Eduardo Sánchez de Fuentes. "L'americana era una de les formes d'anomenar al ritme de l'havanera." Curiositats Històriques El programa posa èmfasi en com la terminologia musical ha evolucionat. S'esmenta que l'havanera "Tú" va ser coneguda a Catalunya durant una època sota el nom de "Tecla", demostrant l'arrelament d'aquestes composicions en la cultura local tarragonina.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Tarragona Ràdio: Melodies marineres i llegendes de Menorca
Viatge musical des del Balcó de Tarragona Ràdio En aquest episodi numero 448 del programa des del balcó de Tarragona Ràdio, s'ofereix una selecció musical que combina la cançó de taverna, les balades mediterrànies i la poesia musicada. El recorregut musical ens transporta des de les costes catalanes fins a l'illa de Menorca, explorant temes d'amor, desamor, llegendes marineres i el paisatge balear. Llegendes i Poesia Menorquina Un dels pilars de l'episodi és la connexió amb Menorca, destacant: • Llegendes de Ciutadella: Es narra la història de la Ciutat de Parella, una mítica ciutat enfonsada que només es pot desencantar amb la trobada de set Joans i set Joanes a la vora del mar. • Interpretacions regionals: El grup Joana Pons i ses Guitarras (actius des de 1991) i la formació Sis de Ponent aporten l'autenticitat del folklore illenc. • Poesia musicada: S'inclouen versos de poetas com Tòfol Mus i composicions de Deseado Mercadal, que capturen l'essència de la vida a l'illa. Grans Veus i Clàssics Mariners El programa també ret homenatge a intèrprets clàssics i noves versions: • Ramon Caldús: Presenta una versió rítmica del clàssic Ojos de España, ampliant la gamma del programa més enllà del vals tradicional. • Col·laboracions locals: Es destaca la cançó Ulls Verds, amb la lletra de Miquel Servià i la música del mestre Ricard Viladesau, interpretada per Laura Casanovas. "No oblidis que fins les roses tenen espines, no oblidis que fins al ferro es pot trencar." L'episodi conclou amb una balada sentimental que compara l'estimada amb la pròpia illa de Menorca, tancant amb un ambient de pau i llum característica de la Mediterrània.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Havaneres i Somnis de Llibertat a Tarragona Ràdio
Presentació del Programa L'episodi 447 d'Abanees des del Balcó a Tarragona Ràdio ens convida a un viatge musical a través del gènere de l'havanera, explorant històries de pirates, amors i la nostàlgia del mar. El Pirata: Mites i Llegendes del Mar Es presenta la peça interpretada pel grup Boira, titulada "El Pirata", una composició de Carles Casanova i Josep Bastoms. La lletra ens transporta a: • La recerca de naus per abordar sota el vent de tramuntana. • Un recorregut geogràfic que va des de Formentera i Mallorca fins a l'Empordà. • La llegenda del tresor amagat a l'illa d'Espalmador. "Canta la pirata coberta, somnis de llibertat." Repertori d'Aires de Garbí El programa destaca el treball del grup Aires de Garbí i el seu disc Denominació d'Origen. Es mencionen dues peces clau: • "Anna": de Zequiel Molina. • "Havanera": de Joan Prats. Nostàlgia i Comiat En la part final, se subratlla la temàtica de la cala solitària i la pèrdua de la vida marinera, on conceptes com la guitarra i el jardí florit simbolitzen el retorn a la llar i la pau perduda.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
28'
Davaneres 446: Cançons de Mar i Ritmes de Filipines
Introducció al programa Davaneres Aquest episodi número 446 de Davaneres, emès des de Tarragona Ràdio, ens submergeix en la cultura marinera i les connexions musicals internacionals. El programa s'inicia amb una peça clàssica que homenatja la tradició dels pescadors. Tradició marinera amb 'Les Veus del Mar' La primera part del programa destaca per la interpretació de la cançó Petit pescador, composta per Joaquim d'Otrà. Aquesta peça, executada pel grup Les Veus del Mar, descriu: • La vida quotidiana a trenc d'albada. • El desig de la infantesa de seguir els passos familiars al mar. • El sentiment de protecció materna i l'amor pels pares. "Ai pare, ai pare, com tu vull ser pescador." Connexions amb Filipines: El gènere Kundiman El programa explora la influència de les músiques orientals, concretament de les Filipines. Es presenta una peça interpretada pel grup Boramar que utilitza la llengua tagal i el català. • Es menciona el gènere musical Kundiman, caracteritzat pel seu ritme i cadència pura. • La cançó presentada es titula Ai nena (basada en el tema de Generoso B. Nimerman). • L'estructura combina versos en tagal amb parts en català, demostrant el mestissatge cultural. Tancament de la transmissió L'última part de l'espai radiofònic es converteix en un acomiadament rítmic i repetitiu, desitjant bona nit a tota l'audiència mentre la música s'esvaeix lentament.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
Recull d'Havaneres: De l'Empordanet a Nàpols
Panorama Musical de l'Havanera Aquest episodi presenta una selecció eclèctica de peces musicals centrades en el gènere de l’havanera, explorant des de les arrels tradicionals catalanes fins a interpretacions internacionals i estils operístics. Interpretacions Destacades • L'Empordanet i el grup Porvó: Es destaca el treball de Clara amb la cançó La vanera del nàufrag, una peça carregada de sentiment i simbolisme mariner. • Lídia Borda: L'artista argentina aporta una visió clàssica amb l'havanera antiga Que silba el viento, que evoca la malenconia i el pas del temps. • Antonio Molina: Sorprèn la incursió del popular cantant en aquest gènere amb Robaría el firmamento. Segons el locutor, Molina podria tenir entre vuit i dotze havaneres en el seu repertori. Connexions Regionals i Internacionals • Es fa un viatge fins a les terres de l'Ebre, concretament a Tortosa, amb la presència de Pep Gimeno 'Botifarra' i el seu estil de jota i música tradicional adaptada. • El tancament té un caire operístic amb el tenor suec Jussi Björling, qui interpreta la reconeguda peça napolitana O sole mio, presentada aquí pel seu vincle rítmic amb l'havanera. "Que sóc nàufrag de la vida sense barca i sense mà."
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Havaneres des del Balcó: Tradició Marina i Melodies de l'Ahir
Havaneres i Records: Un Viatge Musical Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó (número 444) presenta una selecció emotiva de peces musicals que connecten la tradició marinera de Catalunya amb les sonoritats de l'Argentina, Itàlia i Veneçuela. Melodies d'Anada i Tornada • L'herència argentina: L'episodi s'obre amb la veu de Lidia Borda, interpretant una peça plena de sentiment que evoca la nostàlgia de l'ahir i la persistència del record. • La tradició de Josep Lluis Ortega Monasterio: Es reten homenatges a aquest compositor clau amb cançons com La Balada del Lucas, interpretada per Veus del Mar, i l'emblemàtica El Meu Avi. • Conexions internacionals: S'explora la versió de l'havanera napolitana O Sole Mio pel famós tenor suec Jussi Björling i la peça veneçolana Brisas del Torbes per Rosalinda García. Curiositats i Històries del Mar L'espai destaca la història darrere de Busco un rincón lejano (o La casita blanca), una cançó amb una autoria complexa que es remunta a principis del segle XX a l'Argentina, aquí interpretada per César Isella. "Jo tenia una caseta vora al mar, jo tenia un jardí florí i un cel de pau." Tancament amb Identitat L'episodi culmina amb el clàssic El Meu Avi, una cançó que narra la història dels mariners de Calella a la guerra de Cuba, reafirmant el vincle històric i cultural de Catalunya amb les Antilles.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
26'
Havaneres des del Balcó: De la Taverna al Saló Clàssic
Exploració de l'Havanera i la Cançó Marinera En aquesta edició del programa Havaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio, es realitza un recorregut musical que abraça des de les composicions més populars i festives fins a les peces de saló més acadèmiques. L'episodi destaca la versatilitat del ritme de l'havanera i la seva capacitat per fusionar-se amb altres estils com la rumba o el flamenc. Destaquem els següents gèneres i estils: • Havanera-Rumba: Una variant animada que convida al ball i la celebració. • Havanera Espanyola i Aflamencada: Interpretacions que mantenen el compàs mariner però amb l'ànima de la copla i el flamenc. • Havanera de Saló: Peces clàssiques interpretades amb guitarra, d'un caràcter més formal i concertístic. Protagonistes i Obres Clau El programa ret homenatge a diversos artistes que han marcat la història d'aquest gènere: • El grup Penjàs de Valls, amb la seva versió de Lola la tavernera. • El llegendari Antonio Molina, mostrant la seva faceta marinera amb Arrullo marinero. • El concertista de guitarra Joan Furió, que recupera obres històriques del segle XIX de compositors com Antonio Jiménez Manjón. • Grups experimentals com Electro Toilets, que aporten una visió colorista i moderna a clàssics com La Gavina de Frederic Sirés. "L'havanera és un ritme que, tot i la seva tradició, es canvia i s'adapta bastant fàcilment a nous estils."
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Havaneres des del Balcó: Programa 442 a Tarragona Ràdio
L'Esperit de la Mar a Tarragona Ràdio L'episodi 442 del programa Havaneres des del Balcó ens submergeix en la tradició musical marinera des de l'emissora municipal de Tarragona. L'emissió se centra en la preservació del patrimoni de la havanera i el cant de taverna, connectant l'audiència amb les arrels pesqueres i de navegació. Temes Principals i Contingut • Tradició Oral i Música: Es posa en valor el gènere de la havanera com un vehicle per recordar els "temps durs" i la vida dels mariners de generacions passades. • Relats de Vida Marinera: El programa inclou líriques que narren la història d'un personatge que ja als tretze anys es guanyava la vida a la mar, reflectint la duresa i la bellesa de l'ofici. • Connexió amb el Territori: L'emissió es realitza des de Tarragona, reforçant el vincle de la ciutat amb la seva identitat mediterrània. Lírica Destacada El programa destaca la cançó que parla d'un rapaç de barco i el seu despertar a les tres de la matinada: "Una havanera vella, llunyana sona, mirar se'n va, deixen enrere esteles, camins nous que naveguen." Aspectes destacats de la producció: Atmosfera Sonora: L'ús de la música com a fil conductor emocional per a l'oient. Narrativa Nostàlgica: Es fa èmfasi en el record de la mare i la núvia de l'alba com a figures que esperen el retorn dels mariners.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Havaneres des del Balcó: Tradició Musical i Havaneres Divines
Exploració del Gènere de l'Havanera L'episodi 441 del programa Havaneres des del Balcó, emès des de Tarragona, ofereix un recorregut sonor per la tradició d'aquest gènere musical tan vinculat al mar i a la nostàlgia. El programa combina peces clàssiques amb interpretacions corals i de banda, subratllant les arrels compartides entre Catalunya i Cuba. Peces i Interpretacions Destacades • L'Havanera com a expressió emocional: Es presenta l'havanera no només com un ritme, sinó com una narració poètica de l'amor i el record. • Col·laboracions i Versions: S'inclouen obres d'autors com Arturo Gatica i Jorge Villamil, així com interpretacions de la Coral Santiago Apóstol i la Banda de Música Puente Romano. • Temàtica Social i Lírica: El programa transita des de lletres purament romàntiques fins a composicions amb càrrega social i satírica, com la peça que reflexiona sobre els valors tradicionals i la religió. "I cantaré una cançó sota dels pins, una dolça havanera, tot contemplant un bell paisatge d'una terra catalana, gentil i generosa." Connexió Cultural El programa emfatitza la identitat catalana integrada en el ritme tropical, recordant com aquest gènere ha esdevingut part del patrimoni cultural local a través del contacte amb les Antilles.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
El Futur de la Cobla i Agenda Sardanista
El Debat sobre el Futur de la Cobla L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre la viabilitat de la Cobla més enllà de la sardana tradicional. Es planteja si aquesta formació musical podria sobreviure de manera autònoma com a ensemble de concert davant una possible davallada de l'activitat sardanista. Eixos del Debat: • La interpretació de literatura sinfònica lliure. • L'exigència qualitativa del públic ballador com a repte per al desenvolupament de la cobla. • La conferència de Francesc Rius a Tarragona titulada: > "El futur de la Cobla està en les ballades de sardanes o en la música de concert." Agenda i Activitats Destacades Es detalla una agenda molt completa d'aplecs i concursos per a les properes setmanes: • Aplecs Imminents: Destaca l'Aplec d'Altafulla, l'Aplec de les Viletes del Bosch a Barcelona i el 50è Aplec de la Bisbal de l'Empordà. • Concerts Especials: El projecte de sardanes cantades amb la Cobla Cossetània i diverses corals de gent gran al Morell i Creixell. • Festival MUDAT: Es presenta el programa complet d'aquest festival a Tarragona, que uneix música i dansa tradicional. Secció de Xafarderies i Curiositats Actualitat i Polèmiques a les Xarxes: • La polèmica sorgida a l'Aplec de Calella sobre la rigidesa de les parelles home-dona en els concursos de colles improvisades. • La participació de la Cobla Sant Jordi en el Festival de Cambrils acompanyant el cantautor Roger Mas. • Un nou projecte de nadales amb la veu de Carme Canela sota la direcció de Tomàs Grau. Selecció Musical Al llarg del programa s'analitzen i s'escolten diverses peces clau: • "Júlia de Solsona" de Jordi Paulí. • "Juny" de Juli Garreta, presentada en una versió per a orquestra de corda de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. • "El somni de la princesa Narídia" de Marc Timón. • "L’Òscar entremaliat" de Josep Maria Damunt.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
Apologètica i el Cristianisme en un Món Global
L'Apologètica com a Resposta Cristiana En aquesta edició del programa Porta a l'Esperança, es discuteix la rellevància de l'apologètica en la societat actual. Jaume Llenes, secretari general de l'Aliança Evangèlica Espanyola, defineix aquesta disciplina no com un exercici cec, sinó com una fe que pensa i que utilitza arguments històrics i racionals per explicar en què es basa la creença en Déu. "La nostra fe no és un suïcidi de la raó, sinó que és una fe informada pels successos i per la història." Reptes en un Món Globalitzat L'episodi se centra en el fòrum organitzat a Coma-ruga sota el lema "El cristianisme enfront als reptes d'un món global". S'analitzen dos corrents que dominen el pensament contemporani: • El secularisme modernista. • La postmodernitat. Aquests moviments han creat un "supermercat de les idees" on la societat plural ha de triar entre diverses opcions, sovint generant un caos intel·lectual que l'Església ha de saber abordar amb recursos globals i líders capacitats. Figures Clau i Temes Específics Es destaca la participació d'Os Guinness, un intel·lectual de trajectòria internacional (Xina, Oxford, EUA), com a ponent principal. A més, es tracten seminaris específics sobre temes científics i socials: • La relació entre l'ADN i Adam. • El pluralisme a les ciutats actuals. • El nou ateïsme proselitista, que busca convèncer activament a través de campanyes públiques. Accions de l'Aliança Evangèlica L'Aliança no només teoritza, sinó que actua mitjançant: Equips d'autorització: Grups d'opinió sobre bioètica, política i educació. Esclavitud 21: Una campanya activa contra el tràfic de persones per conscienciar i canviar lleis. Mitjans de comunicació: Per oferir una visió cristiana de l'actualitat. Finalment, es presenta el missatge de Jesucrist com el diagnòstic i la solució definitiva al trencament entre l'ésser humà i Déu, oferint una esperança que transcendeix la mort física.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
32'
Integritat i Responsabilitat del Professional Cristià
El Paper del Graduat en la Societat L'episodi d'avui de Porta a l'Esperança presenta una entrevista profunda amb Francisco Mira, psicòleg i secretari dels Grups Bíblics Universitaris (GBU). El focus principal és el paper dels graduats i professionals cristians en el món actual, anant més enllà de l'etapa estudiantil. Els Grups Bíblicos de Graduats (GBG) • S'han establert vuit seccions professionals que inclouen metges, psicòlegs, juristes, científics i comunicadors. • L'objectiu no és només crear grups de reunió, sinó reflexionar sobre l'àrea de coneixement de cadascú des d'una perspectiva de fe. Responsabilitat Social vs. Obra Social Un dels punts clau de la discussió és la distinció entre conceptes: • Obra Social: Ajuda directa als necessitats i acció social. • Responsabilitat Social: Un concepte més ampli que implica servir a Déu amb els propis dons i bagatge professional en àrees com l'economia, l'educació o el dret. El Valor de la Integritat Francisco Mira defineix la integritat com la coherència absoluta entre la vida pública i la privada: "Integritat vol dir ser d'una sola peça... que la persona és la mateixa públicament que quan està en privat." Els Desafiaments del Món Contemporani Es destaca la celebració del Fòrum d'Apologètica, on s'analitzen les tendències de l'aldea global, com ara l'excessiu èmfasi en els sentiments i el plaer immediat, davant la necessitat de referents sòlids i valors basats en l'esforç i la veritat.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
1h
Cultura Popular: Sardanes, l'ONCE i el Festival MUDAT
Actualitat de la Sardana i la Cobla L'episodi d’avui destaca la col·laboració entre l'ONCE i el món sardanista. Es presenta la nova col·lecció de cupons El millor de la nostra terra, que inclourà la sardana com a símbol de Catalunya. La imatge escollida és obra del prestigiós fotògraf Francesc Avivotet. Novetats en l'Àmbit dels Esbarts • Es lliura el guardó honorífic al mestre Albert Sanz Ieris per la seva trajectòria en el seu 80è aniversari. • S'anuncien nous enregistraments discogràfics de danses de les comarques tarragonines. • Es prepara el 39è seminari sobre indumentària tradicional. Festival MUDAT a Tarragona Es detalla la programació de la tercera edició del festival MUDAT (Música i Dansa de Tarragona), que se celebrarà entre el 15 i el 17 de juny. El programa inclou: • MUDAT a la plaça: Assaig obert a la plaça de la Mitja Lluna. • Jornada de portes obertes: Visites als locals de les entitats, destacant la nova seu de la Tarragona Dansa. • MUDAT de nit: Sessió de ball folk als Sedassos. • MUDAT amb la Cobla: Ballada de sardanes amb la Cobla Cossetània per celebrar el Dia Universal de la Sardana. Espai Musical i Efemèrides El programa ret homenatge a figures clau a través de la seva música: "Josep Saderra fou un autor prolífic que va saber trobar un so característic que mai ha fet avorrir els balladors." Peces Interpretades • Vella Antònia de Daniel Gasulla (estrenada el 2006). • Jubial d’Agustí Burgunyó, dedicada al periodista John Langdon Davis. • Maria Aurora de Josep Saderra, interpretada per la Cobla Jovenívola de Sabadell.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Un, dos i seguit: 800 programes de sardanisme i cultura
Celebració de l'edició número 800 El programa d'avui commemora una fita històrica: l'arribada a les 800 emissions. Per celebrar-ho, s'ha escollit una sardana molt especial, Matins de Ràdio d'Alfred Alvar, la qual inclou la pròpia sintonia de Tarragona Ràdio. Els locutors aprofiten per agrair la fidelitat de l'audiència i la tasca de l'equip tècnic. Agenda sardanista i actes culturals S'ha repassat extensament l'activitat per als propers caps de setmana, destacant la gran quantitat d'aplecs arreu de Catalunya: • Aplecs destacats: Castellà del Vallès, Mollerussa, Sant Feliu de Guíxols i especialment el 4t Aplec de la Vila del Morell. • Campionats: Detalls sobre els concursos de colles lliures a Mataró i el campionat de la Terra Ferma a Gramunt. • Cultura Popular: Participació de l'Esbart Santa Tecla a la cloenda de Tarraco Viva amb la reconstrucció d'una dansa pírrica (dansa guerrera romana). Secció de l'arxiu històric: La Sardana de l'Any La Marta ha portat talls de veu històrics del concurs de La Sardana de l'Any (edició 1979-1980) celebrada a Lloret de Mar: • S'ha recordat com antigament les emissores de ràdio (fins i tot des de Canàries) connectaven en directe per donar els seus vots, a l'estil d'Eurovisió. • El moment emotiu de la proclamació de La gavina de tardor, de Conrad Saló, com a peça guanyadora. Anàlisi i crítica: El Concurs de Lleida A la secció de xafarderies, s'ha analitzat el passat concurs de colles a Lleida (La Llotja): • Punts negatius: La durada excessiva dels galops d'entrada sota una forta calor i la sonorització millorable de l'espai obert. • Punts positius: La bona labor dels presentadors i la gran qualitat dels vestidors i serveis de l'edifici de La Llotja. "Fer la música que un sent, sense la preocupació d'agradar a tothom de manera fàcil, és el que de vegades crea les millors peces per a cobla."
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Sessió de Benvinguda: Reflexions sobre la Bona Nit
Introducció i Salutacions En aquesta sessió, l'eix central és la repetició rítmica del missatge de cortesia i benvinguda. Aquest episodi se centra fonamentalment en establir una connexió constant amb l'audiència mitjançant una salutació tradicional. Dinàmica de l'Episodi • Salutació constant: Al llarg de tota la gravació es manté el mateix missatge cordial. • Ritme i cadència: La repetició cada 30 segons busca generar un ambient de tranquil·litat i predictibilitat. Impacte Comunicatiu L'ús freqüent de la frase "Bona nit" defineix clarament el context temporal del podcast i reforça la relació entre els interlocutors. "Bona nit" Punts Clau • La constància en la comunicació. • L'ús del català en expressions de cortesia. • L'estructura cíclica del contingut.