Tots els episodis · 2013

4251 episodis disponibles

episodis

3145-3168 de 4251

Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Actualitat Sardanista, Concursos i Tradició Viva
Panorama del món de la sardana i la cultura popular El programa d'avui analitza la situació de la sardana a Tarragona en un context de crisi econòmica i retallades en la cultura. Es critica la falta de suport institucional en la inauguració de la capitalitat cultural i es reivindica la feina de les colles i cobles locals que mantenen la tradició viva sense subvencions. La Sardana de l'Any 2011 S'han presentat les peces de la segona eliminatòria de semifinals del prestigiós concurs de composició. • Les obres en competició inclouen Lleida Sardanista 2011 de Martí de Joan, Recordança a l'Àngels de Lluís Pujals i Recordant la mili de Geroni Velasco. • Es recorden els detalls de la gran final del 12 de maig a la Llotja de Lleida, que inclourà un dinar popular i un concert simfònic amb l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell. Dignificació i innovació musical "Joaquim Serra va tenir un paper clau en la dignificació de la música per a cobla, portant-la més enllà de la dansa cap a les peces de concert." Es dedica un espai a la figura de Joaquim Serra i la seva prolífica producció de l'any 1954, així com a Ricard Viladesau, el príncep de la tenora, destacant les seves composicions dedicades a Calonge. Propostes per al públic jove Al Racó de la Marta, s'ha explorat la iniciativa de Jaume Barri i la Cobla Xica. Aquest projecte busca descomplexar el so de la cobla per mitjà de: • La fusió d'instruments tradicionals amb estils com el rock, la rumba i el folk. • Espectacles didàctics dissenyats per apropar la sonoritat catalana als nens i nenes. Agenda i xafarderies del sector Es confirma la propera Trobada d'Informadors Sardanistes a Tarragona i es repassen les novetats discogràfiques, com el vuitè volum de la col·lecció Contemporanis de la Cobla Contemporània i el nou disc dedicat a Vicenç Bou per la Cobla Marinada.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
L'èxit de la Bíblia a Noruega i el seu impacte espiritual
Presentació del Programa El programa Porta a l'Esperança, produït per l'Església Protestant de Tarragona, inicia la seva sessió presentant els col·laboradors i recordant temes tractats anteriorment com la corrupció i la persecució religiosa. En aquesta ocasió, el focus principal se centra en un fenomen editorial sorprenent al nord d'Europa. El Fenomen de la Bíblia a Noruega El tema central és l'èxit massiu de la nova traducció de la Bíblia a Noruega l'any 2011. Malgrat ser un dels països més laics del món, el text sagrat es va convertir en un bestseller absolut. Detalls del llançament: • S'han venut més de 80.000 còpies, superant totes les expectatives inicials. • El projecte va durar 12 anys i va comptar amb la col·laboració de 60 traductors i diversos poetes i novel·listes de renom. • S'han utilitzat estratègies de màrqueting similars a les de grans èxits juvenils com Harry Potter per generar expectació. Reflexió sobre la Fe i el Nominalisme Els tertulians analitzen si aquest èxit és fruit de la curiositat intel·lectual o d'un desig espiritual real. Es discuteix el concepte de cristianisme nominal, on la gent se sent part d'una tradició (luterana en el cas noruec) però no practica la religió de manera activa. "Vivir la Biblia es convertirnos en mejores personas, no a los ojos del mundo, sino a los ojos del autor de la Biblia." La Vigència de l'Escriptura al Segle XXI L'episodi conclou amb una defensa de la Bíblia com a eina útil per a la vida quotidiana: • Ofereix respostes a preguntes existencials: d'on venim i quin propòsit tenim. • Es diferencia dels llibres d'autoajuda pel seu origen diví i la seva capacitat de transformació profunda. • Es destaca la figura de Jesucrist com la resposta central que proposa el text bíblic per a la restauració de l'ésser humà.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
1h
Salutacions nocturnes al podcast: L'art de la bona nit
Un cicle de salutacions constants El contingut d'aquest episodi presenta una estructura circular i minimalista centrada exclusivament en la repetició de la salutació "Bona nit". Tot i la llarga durada de l'emissió, el focus es manté en la cortesia i la nocturnitat. Dinàmica de la sessió • La salutació s'emet de manera constant i rítmica cada 30 segons aproximadament. • No s'introdueixen variacions terminològiques, mantenint el protocol estàndard català. "Bona nit" L'ús d'aquest mantra auditiu suggereix un ambient de tancament del dia o una pràctica de mindfulness basada en l'expressió oral mínima.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
31'
La idolatria en el comportament humà actual
Explorant el concepte d'idolatria avui En aquest episodi del programa Porta a l'Esperança de l'Església Protestant de Tarragona, els locutors Samuel García, Albert Barcos i Raquel Mésas ens conviden a reflexionar sobre un tema sovint malinterpretat: la idolatria. Lluny de ser un concepte limitat exclusivament a la veneració de figures o estàtues, el programa n'analitza les dimensions més subtils i actuals. Els punts clau de la discussió • La idolatria es defineix com un comportament humà en el qual qualsevol element pren el lloc central que hauria d'ocupar el diví. • S'emfatitza que la societat contemporània pot caure en aquests patrons sense adonar-se'n, elevant aspectes de la vida quotidiana a la categoria d'ídols. • La base de la reflexió se sosté en la paraula de Déu (la Bíblia) com a guia per identificar aquestes conductes. Reflexió espiritual L'inici de l'episodi compta amb una pausa musical centrada en la restauració espiritual. La lletra de la cançó subratlla la idea de: "No hi ha ningú com tu, només Crist." Aquesta lletra serveix com a preàmbul per contrastar la figura central de la fe cristiana amb els possibles ídols que el cor humà tendeix a fabricar.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Futur dels aplecs i novetats del món sardanista
Debat sobre el model d'aplecs i entitats L'episodi d'aquesta setmana reflexiona sobre la necessitat de replantejar el format actual dels aplecs sardanistes per evitar que esdevinguin rutinaris. Es destaca la proposta de la Federació Sardanista de transformar el concepte de Ciutat Pubilla en la Capital de la Sardana, una iniciativa que pretén agrupar tot el teixit del sector en un esdeveniment més transversal i ambiciós. Actualitat institucional i eleccions • S'anuncien les properes eleccions a la Federació Sardanista pel mes de març. • El termini per presentar candidatures finalitza la setmana vinent. • Diverses entitats demanen a la Generalitat de Catalunya la creació d'un institut específic d'associacionisme i cultura popular. Guia d'Aplecs 2012 Es comenten les dades de la nova guia de plecs, destacant el rànquing de les cobles amb més activitat: • Cobla Selvatana: 22 aplecs. • Cobla Mediterrània: 20 aplecs. • Cobla Ciutat de Cornellà: 15 aplecs. Càpsules musicals i curiositats Es presenten dues obres rellevants: 1. A Falagada, de Jordi Paulí, enregistrada per la Cobla Bohèmia. 2. Els Caçadors, de Ricard Viladassau, una sardana obligada de tenora i tible amb una curiosa història d'un encàrrec per al propietari d'un restaurant de Maçanet de Cabrenys. "Cal crear els escenaris adients per debatre i proposar coses de manera seriosa, potser amb un segon congrés del sardanisme."
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Presentació de la Guia d'Aplecs i Actualitat Sardanista
La Guia d'Aplecs i la Salut del Sector L'episodi d'avui se centra en la presentació oficial de la Guia d'Aplecs de la Sardana al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta publicació és una eina indispensable per als aficionats, malgrat el context de crisi i retallades que afecta el món de la cultura popular. • Es destaca que, tot i les dificultats, el calendari d'aplecs només ha perdut cinc cites. • Es planteja la necessitat urgent de renovar la fórmula dels aplecs per evitar la rutina. Novetats Musicals i Commemoracions El programa ret homenatge al mestre Manuel Oltra pel seu 90è aniversari, destacant la seva plena activitat compositiva. També s'introdueix el nou col·lectiu GASP, format per quatre joves compositors consolidats: Projecte GASP i Altres Publicacions • GASP: Inicials de Gasulla, Alcalá, Santiago i Paulí, que s'uneixen per autoeditar discos. • Homenatge a Salvador Melo: Edició d'un nou disc per donar suport als esbars dansaires amb coreografies d'aquest mestre essencial de la postguerra. • Salvador Brotons: Es presenta l'obra So d'onze i percussió, destacant la seva capacitat comunicativa i energia positiva. "La música és vàlida si captiva el públic." Actualitat Institucional i Concursos S'informa sobre la nova convocatòria per a la direcció artística de la Fira Mediterrània de Manresa i els actes al voltant del 50è aniversari de la mort de Vicenç Bou a Torroella de Montgrí, amb el projecte Fer de Músic. Concurs La Sardana de l'Any • El certamen entra en una fase de descans abans de les semifinals. • Es recorda l'èxit de la sardana Please Don't Stop the Music de Martí de Mont, premiada el 2010.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
28'
La Corrupció i la Persecució Cristiana de la Bíblia
La Corrupció com a Mal Endèmic de la Societat L'episodi comença amb una anàlisi de l'informe anual de l'ONG Transparència Internacional, que situa Espanya en la posició 31 del rànquing de transparència, mentre que Nova Zelanda lidera com el país més honest. Els interlocutors defineixen la corrupció com un acte de malícia que busca el benefici propi perjudicant el proïsme. Perspectiva Bíblica sobre la Corrupció Es destaca que la corrupció no és un fenomen modern, sinó tan antic com la humanitat. La Bíblia la qualifica directament com a pecat i atemptat contra el bé comú. S'esmenten diversos referents bíblics: • Antic Testament: Condemnes a jutges injustos, l'ús de balances falses en el comerç i el rebuig al suborn segons el llibre del Deuteronomi. • Nou Testament: L'ensenyament de Jesús sobre no defraudar i l'exemple de Zaqueu, qui va restituir quatre vegades el que havia robat. "El suborn encega els ulls del savi i falseja la causa de l'innocent." Persecució per Motius de Fe al Segle XXI La segona part del programa aborda la violència i l'odi contra els cristians en l'actualitat. Segons informes recents, països com Corea del Nord, Xina, Iran i Nigèria representen els territoris més perillosos per als creients. Tipus de Persecució Els col·laboradors distingeixen entre dues realitats clarament diferenciades: Persecució Física: Violència directa, empresonament de pastors i sentències de mort per apostasia (com el cas d'un jove pastor a l'Iran). Persecució Invisible o de l'Apatia: En països occidentals, es manifesta a través de la indiferència, el consumisme i les traves administratives per construir centres de culte o escoles. S'arriba a la conclusió que, curiosament, l'Església sovint es mostra més viva i activa en contextos d'adversitat física, on la fe esdevé una eina de supervivència espiritual davant l'hostilitat del règim o la societat.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
58'
La Sardana de l'Any: 18a eliminatòria i l'agenda sardanista
Tancament de la primera fase de La Sardana de l'Any En l'episodi d'avui es destaca la conclusió de les 18 eliminatòries inicials del certamen La Sardana de l'Any. Després d'aquesta jornada, el concurs entrarà en una fase de descans abans d'iniciar les semifinals. • Es presenten les darreres quatre composicions a concurs. • S'explica el sistema de repesca basat en el recompte de vots acumulats. • Les semifinals començaran el cap de setmana del 25 i 26 de febrer. Actualitat de les Cobles i Premis S'informa sobre el reconeixement a la Cobla Sant Jordi amb el Premi Ciutat de Barcelona i les seves noves propostes experimentals. També es destaca l'espectacle "Bou Revisited" de la Cobla Marinada, en homenatge al 50è aniversari del traspàs de Vicenç Bou. Agenda i Actes Culturals L'agenda sardanista comença a activar-se amb diversos esdeveniments destacats: • Aplecs: Propers a Constantí i Navarcles. • Calafell: Celebració del "Cap de Setmana de la Sardana" amb cursets de sardana curta, concerts i xerrades. • Tarragona: Presentació de la Guia d'Aplecs 2012 al Teatre Metropol el proper dia 11. "Avui es completen les 18 eliminatòries en la primera fase per donar pas a les semifinals després d'un merescut descans." Espai Musical Especial Es dedica un temps a la figura d'Enric Casals (germà de Pau Casals), escoltant la seva obra Montserrat en primavera (1968), una peça de gran qualitat interpretada per la Cobla de Cambra de Catalunya.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Sardanes, cultura i reconeixements a Tarragona
Actualitat sardanista i cultura tarragonina El programa d'avui es centra en el suport institucional a figures clau de la cultura catalana i l'actualitat del món de la sardana i la cobla. Es destaca el consens de l'Ajuntament de Tarragona per sol·licitar la Creu de Sant Jordi per a un ciutadà il·lustre i es repassen diverses novetats musicals i literàries. Reconeixement a Josep Sendra Navarro • L'Ajuntament de Tarragona ha acordat donar suport a la candidatura de Josep Sendra Navarro per a la Creu de Sant Jordi. • Sendra va tenir un paper fonamental com a redactor de l'Estatut de Sau i en la direcció d'entitats com el Casal Tarragoní i Càritas durant el franquisme. Concursos i Novetats Musicals • La Sardana de l'Any: S'arriba a la 17a eliminatòria del concurs, que tindrà la seva gran final el 12 de maig al Teatre Llotja de Lleida. • Projecte "La Cobla i l'Orquestra": Presentació d'un doble CD que uneix la Cobla Simfònica Catalana i l'Orquestra Simfònica del Vallès. • Perfil de David Esterri: Es descobreix la faceta poliinstrumentista d'aquest músic que combina la cobla amb el rock sota el pseudònim de L'Albert del Roquer. Literatura i Memòria Històrica • Breu homenatge a Josep Maria de Sagarra en el 50è aniversari de la seva mort amb la lectura d'un poema dedicat a la sardana. • Recomanació dels llibres de Jordi Morant i Clanxet disponibles a la biblioteca digital de Tinet, destacant l'estudi sobre l'Orfeó Tarragoní (1903-1937). "M'agrada sentir la sardana de lluny, veure-la de lluny des de la sorra..."
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
La influència de la Reforma en la democràcia moderna
Orígens i fonaments de la democràcia moderna L'episodi explora com la Reforma protestant i el moviment purità del segle XVII van ser els veritables precursors de les estructures democràtiques actuals. Es destaca que la lluita per la llibertat de culte va derivar en la defensa de drets civils fonamentals. Les aportacions dels puritans Els puritans anglesos van ser claus en la definició de tres pilars bàsics que encara avui regeixen les societats occidentals: • Llibertat de culte i de consciència. • Llibertat d'expressió. • El dret a la propietat privada, com a forma de limitar el poder absolut del monarca. Aquesta influència es va traslladar a les colònies d'Amèrica del Nord, sent el text dels cristians presbiterians de 1775 una base fonamental per a la posterior Declaració d'Independència dels Estats Units. Estructures de govern i transparència El podcast analitza com la visió bíblica de la naturalesa humana (entesa com a imperfecta o pecadora) va portar a la creació de mecanismes de control del poder: • Separació de poders: La independència entre l'executiu, el legislatiu i el judicial neix de la desconfiança cap al poder concentrat. • Transparència econòmica: El model de comptes clars de les esglésies reformades del segle XVI es va traslladar a la cosa pública. • Separació Església-Estat: Un principi essencial per garantir la llibertat religiosa i l'autonomia política. Crisi política actual i desafecció Es discuteixen les causes de la desafecció política contemporània, com la corrupció, la falta de transparència en el sistema financer i la llunyania entre els polítics i els ciutadans. "Una societat corrupta està abocada al que estem vivint. La Bíblia ens parla d'una ètica i una moral que està molt allunyada de la pràctica actual." Es proposen millores com les llistes obertes i una major rendició de comptes directa davant l'electorat per restaurar la confiança en les institucions.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
1h
Un pas i seguir: Sardanes, Cobla i el Festival Tradicionàrius
Reflexions sobre el Sardanisme i el Debat Públic L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre la necessitat de recuperar l'esperit del primer congrés del sardanisme de 1992. Es planteja que el sector necessita debats serens i valents per afrontar el futur, allunyant-se de les formes agressives i anònimes que sovint apareixen a les xarxes socials. "Les xarxes socials tenen els seus límits. Són bones per comunicar-se, per encetar debats, però no pas per concloure res." Actualitat Festival: El Tradicionàrius Es destaca la 25a edició del Festival Tradicionàrius a Barcelona, un punt de trobada clau per a la música d'arrel. • Cobla Catalana de Sons Essencials: Projecte de Marcel Casellas que barreja instruments de cobla amb jazz i percussions ètniques. • Tarotat: Un monogràfic dedicat a la tarota, instrument parent de la tenora. • Col·laboracions Especials: Actuacions conjuntes com la de Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi. Certamen Musical Ciutat de Sabadell Es detallen els guanyadors del nou premi de composició per a cobla, posant èmfasi en el relleu generacional: Guanyadors Principals Xavier González: Primer premi amb El vent de la nit, una obra influenciada per la música pop. Joan Vila Safon: Segon premi per una peça per a cobla sola sense tamborí. Jordi Moraleda: Tercer premi amb una obra que evoca la històrica Caputxinada de 1966. Agenda i Notícies de la Comunitat • Obituari: Record al músic Rubén Ginesta, intèrpret de fiscorn traspassat recentment. • Viatge a Budapest: L'agrupació Tarragona Dansa organitza una sortida per al 25è Aplec Internacional. • Dinar de l'Enrevessaire: Cloenda i inici de temporada de les sardanes reveses a Cervera.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Cultura Popular i Sardanisme: Inici d'any 2012
Panorama de la Sardana i la Cultura Popular Aquesta edició del programa 1-2 i seguit marca l'inici del 2012 amb un repàs exhaustiu a l'actualitat del món sardanista i les tradicions catalanes. Concursos i Competició • S'analitza la quinzena eliminatòria del concurs La Sardana de l'Any, on es presenten quatre composicions interpretades per la cobla Juvenívola de Sabadell. • Es detallen les classificacions de la temporada passada, destacant els èxits de les colles tarragonines, especialment la Toc de Dansa, que s'ha coronat com a colla completa en la categoria de veterans. Novetats Federatives i Publicacions • La Federació Sardanista de Catalunya ofereix el disc 11 Sardanes per l'11 (dedicat als invidents) de forma gratuïta tant en format físic com en descàrrega digital. • Presentació del DVD del concert final de La Sardana de l'Any 2010 realitzat a Granollers. Agenda i Projectes Internacionals • Tot i ser una de les agendes més curtes de l'any, s'anuncien ballades a Cambrils, Vilafranca i el Pla del Penedès. • L'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa prepara un viatge a Budapest per al 25è Apleg Internacional. Innovació Musical i Xarxes • Es destaca el disc Convidats de la cobla La Flama de Farners, que aposta per la fusió amb instruments tradicionals com la viola de roda o l'acordió diatònic. • S'analitza la polèmica a Facebook sobre l'anonimat i les males maneres en perfils dedicats a la crítica sardanista. "Propostes que a vegades es concreten en enregistraments on moltes cobles proven d'anar una miqueta més enllà."
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
La influència de la Reforma en la democràcia moderna
Orígens i fonaments de la democràcia moderna L'episodi explora com la Reforma Protestant del segle XVI i XVII va ser el catalitzador del sistema democràtic actual. Es destaca que la democràcia no va néixer d'un buit, sinó de la necessitat de trencar amb l' absolutisme monàrquic. L'aportació dels puritans Els puritans anglesos van ser figures clau en oposar-se a Carles I per defensar tres drets fonamentals: • Llibertat de culte: El dret a creure sense interferència estatal. • Llibertat d'expressió: La capacitat de manifestar idees lliurement. • Propietat privada: La independència econòmica respecte al monarca. "L'arrel de l'esclat de la democràcia va ser la Reforma Protestant." Estructura política i naturalesa humana A diferència dels corrents que pensaven que l'ésser humà és bo per naturalesa, la visió reformada sosté que l'home és pecador i té tendència a l'egoisme. Aquesta premissa va portar a la creació de mecanismes de control: • Separació de poders: Inspirada en el govern de les esglésies reformades (pastors, ancians i diaques), es va traslladar a l'Estat amb els poders executiu, legislatiu i judicial. • Transparència econòmica: La rendició de comptes clar de les finances públiques. • Separació Estat-Església: Garantir que la institució religiosa no estigui sotmesa al poder polític per mantenir la seva integritat. Desafecció política i ètica cristiana El debat final aborda la crisi actual de la política, marcada per la corrupció i la desconfiança ciutadana. Es proposa el retorn a una ètica bíblica de transparència i justícia. Es suggereix que la regeneració política requereix una transformació personal a través de la fe per assolir la integritat en la vida pública.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
Havaneres des del Balcó: Programa 429 a Tarragona Ràdio
Retorn a les arrels amb Havaneres des del Balc3 En aquesta edici3 n3mero 429, el programa cl0ssic de Tarragona R0dio celebra la seva desena temporada oferint una selecci3 musical que va des de les veus internacionals fins als grups m0s propers del territori catal0. Peces destacades i int2rprets L'episodi realitza un recorregut per diverses sonoritats marineres: • La barca xica: Interpretada pel grup franc2s Les Veus de l'Estein, composada per Rafael Llop i Jose Maria Raulant. • Enyoran7a de la mar: El grup Els Pirates de Molins de Rei celebra el seu 20" aniversari amb aquesta pe7a de Vicen7 Esteve i Juli0 Gual. • El Capit0: Presentada pel grup Morralla, inclosa en el seu 2ltim treball L'any de Lluna. Versions internacionals i cl0ssics El programa ret homenatge a peces hist2riques com: • La Paloma de Sebasti0 Iradier, en una rara gravaci3 de l'any 1935 interpretada per Charles Kuhlman en alemany. • La participaci3 de la reconeguda mezzosoprano letona Elina Garanka, aportant una visi3 l2rica al g2nere. "Que senzill ser capit0 quan el vent m'ho fot a popa i quan la pesca 2s generosa." L'episodi conclou amb ritmes caribenys que evoquen l'Havana, reafirmant el lligam cultural entre Catalunya i Cuba a trav2s de la m"sica.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
Havaneres des del Balcó a Tarragona Ràdio
El Retorn de les Havaneres a la Ràdio Aquest episodi de Tarragona Ràdio marca una nova trobada setmanal dedicada a la tradició musical de les havaneres. El programa, emès en un format íntim, busca connectar l'audiència amb la cançó de taverna i el sentiment mariner. L'Espai de Difusió Musical El programa es presenta com una finestra oberta, sota el lema "con el viento libre", per transmetre la pau i la melancolia pròpies d'aquest gènere. Mitjançant la plataforma de la ràdio pública de Tarragona, s'estableix un vincle amb els oients que busquen: • La preservació del patrimoni musical català. • Un espai de relaxació a través de les melodies clàssiques. • La connexió amb la cultura mediterrània i marinera. "Una setmana més amb vosaltres des de Tarragona Ràdio per oferir-vos havaneres des del balcó." Estructura i Ambientació L'episodi es caracteritza per una atmosfera pausada, on les salutacions continuades de "Bona nit" serveixen com a fil conductor per acompanyar l'audiència durant la nit. L'objectiu principal és la divulgació cultural en un format accessible i proper per a tots els seguidors del gènere.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Havaneres des del Balcó: Episodi 426
Havaneres i Música Marinera L'episodi 426 de Havaneres des del Balcó a Tarragona Ràdio presenta una selecció musical que ret homenatge a la tradició marinera de la Costa Brava i més enllà. El programa destaca la figura de Josep Bastons com a compositor clau d'aquest gènere. Peces i Intèrprets Destacats • Grup La Taverna: Interpreten una peça des de Sant Feliu de Guíxols, destacant la riquesa instrumental de les seves composicions. • Grup Els Cremats: Aporten un estil renovat amb la cançó Para Vigo me voy, explorant ritmes que s'allunyen de la rumba clàssica. • Veus de Besalú: Presenten una gravació històrica de 1984 titulada L'amor al mar, una obra d'Espinet i Falgarona que descriu la vida i les penes dels mariners. Connexions Internacionals El programa també explora gèneres germans a través de figures emblemàtiques: • Lucha Reyes: Coneguda com la reina de la ranxera, s'inclou la seva versió de Un viejo amor, interpretada amb el seu estil característic de Guadalajara, Jalisco. • La Cubanita: El programa tanca amb una peça que transporta l'oïdor a la badia de l'Havana, amb referències al cafè, el tabac i el ron. "Que un viejo amor ni se olvida ni se deja, de nuestra alma si se aleja, pero nunca dice adiós."
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Havaneres des del Balcó: Programa 425 a Tarragona Ràdio
Havaneres i Música Popular Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó, concretament el número 425 emès des de Tarragona Ràdio, realitza un recorregut musical que fusiona la tradició de la havanera amb gèneres com el tango, el bolero i la pachanga. Selecció Musical i Autors L'episodi destaca per la seva varietat i la qualitat de les peces seleccionades: • Grup Boira: Interpreten Pensaments, una peça de Carles Casanovas i Antoni Mas que destaca per la seva nostàlgia. • Joaquín Sabina i Pablo Neruda: Una col·laboració excepcional on es musicaven els versos de Neruda, concretament la peça Amo el amor de los marineros. • Grup Cubacán: Aporten el ritme del bolero amb el tema Nena, de l'autor Patricio Vallagas. Poesia i Mar La temàtica marinera és el fil conductor, especialment en la interpretació dels versos de Pablo Neruda: "Amo el amor de los marineros que besan y se van. Deja una noche, deja una promesa, no vuelve nunca más." Ritmes Cubans El programa tanca amb una versió especial del clàssic La Paloma, adaptada al ritme de pachanga per Pablito i la seva pachanga, demostrant l'evolució i l'adaptabilitat d'aquest gènere d'arrels cubanes.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
Habaneras des del balcó: Polifonia i clàssics
Exploració del món de l'havanera Aquest episodi del programa Habaneras des del balcó (número 424) a Tarragona Ràdio ofereix un recorregut musical pel gènere de l'havanera, destacant-ne la riquesa lírica i les diverses formes d'interpretació. Temes clau i interpretacions • L'havanera polifònica: Es destaca la polifonia com una de les formes d'expressió més riques del gènere. En aquesta ocasió, s'escolta la interpretació de la Coral Avilesina. • Narrativa del record: A través de cançons com La meva barca i jo, s'explora el pas del temps, l'enyorança i la vida compartida en parella amb el mar com a teló de fons. • Víncles geogràfics: Les lletres subratllen la connexió emocional entre localitats espanyoles (com Torrevella) i les colònies llatinoamericanes, especialment Cuba. • Clàssics universals: El programa dedica un espai a l'havanera més coneguda de tots els temps: "La Paloma, de Sebastián Iradier, és possiblement la versió més gravada i popular del gènere." Versions contemporànies El programa tanca amb una curiosa versió de La Paloma que arriba des de Berlín, interpretada per artistes com Elvis Costello i Patrick Catani, demostrant la globalitat d'aquesta música.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
28'
Havaneres des del Balcó: De Torrevella al Brasil
El Món de les Havaneres des de Tarragona En l'edició número 423 del programa Havaneres des del Balcó, fem un recorregut musical que connecta la tradició marinera de Tarragona amb punts tan distants com Torrevella i el Brasil. L'episodi explora la riquesa d'aquest gènere musical que va viatjar a través de les rutes comercials del segle XIX. Torrevieja i la seva Tradició Coral El programa destaca la ciutat de Torrevella (Torrevieja), famosa pel seu Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia que se celebra des de fa gairebé 60 anys. • La connexió històrica neix de la indústria de la sal. • Les rutes comercials portaven la sal cap a Cuba, facilitant l'intercanvi cultural. • Es presenta la Coral Maestro Casanovas, una formació nascuda el 1986 que ha evolucionat de cor infantil a una coral de gran prestigi. Interpretacions Destacades Dins de la selecció musical d'aquest episodi, s'inclouen peces emblemàtiques que mostren la versatilitat de l'havanera: "Salí de Cuba": Interpretada per la Coral Maestro Casanovas, narra el viatge d'un mariner rumb a Espanya. "La Paloma" (Versió de Nalva Ayer): Una adaptació brasilera de l'obra de Sebastián Iradier, demostrant la influència global del gènere. "Vola, vola, barca meva": Una peça que exalta la vida a bord del llagut i la nostàlgia de la figura paterna i la llar. "No digueu mai més, bons mariners, que el llagut no és vell, té la parell ben fort i a vida. Durant molts anys el vaig manar junts al meu pare." Conclusió del Programa L'espai, que es transmet des de Tarragona Ràdio des del gener de 2003, tanca recordant la seva llarga trajectòria de més de 400 programes dedicats a la divulgació d'aquest patrimoni sonor.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
Havaneres des del Balcó: Programa 422 a Tarragona Ràdio
Havaneres i Polifonia Coral L'edició número 422 del programa Havaneres des del balcó, emès a Tarragona Ràdio, ofereix un recorregut musical dedicat a aquest gènere d'arrel marinera i influència cubana. L'episodi combina peces clàssiques populars amb interpretacions corals d'una gran riquesa harmònica. Peces destacades de l'episodi • Lola, si tú me quieres: Una cançó romàntica que narra la promesa d'un mariner a la seva estimada, descrivint una travessia idíl·lica amb una barca de vela. • Adiós, Lucero de mis noches: Interpretada pel Cor i Orquestra Salinas de Torrevieja, aquesta peça destaca per la seva polifonia i l'emoció que transmet la lletra, situada sota la finestra d'una estimada. • La Paloma: El clàssic universal apareix en una versió particular a càrrec del duo Scribble i Flippert, tancant la selecció musical del programa. Diversitat Lingüística i Musical El programa no es limita a l'idioma català o castellà, sinó que explora altres sonoritats, incloent-hi interpretacions que semblen incorporar fragments en basc i altres experimentacions musicals instrumentals. "Tu cuidaràs de la vela i jo cuidaré del timó." Aquesta cita reflecteix l'esperit de col·laboració i amor que impregna moltes de les lletres de les havaneres clàssiques discutides i reproduïdes durant l'emissió.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Havaneres des del Balcó: Tradició de Menorca a Xile
Exploració del Gènere de l'Havanera i el Cant Popular En l'episodi 421 de Havaneres des del Balcó, ens submergim en un viatge musical que connecta les Illes Balears amb l'Amèrica Llatina. El programa destaca la riquesa de la lletra i la melodia en peces que van des de la balada fins a l'havanera revolucionària. Connexió Menorquina i Balades d'Amor L'episodi arrenca amb una forta presència de Menorca, posant èmfasi en la llegenda i el paisatge de l'illa: • Joana Pons i ses Guitarres interpreten Xoroi, una peça que, tot i ser una balada i no una havanera estricta, evoca la màgia de les coves i les llegendes menorquines. • El grup Sis de Ponent recupera Calamongo de Ramón Carrera, una oda a un "tros de paradís" ple de pau, llum i records de vells llogarets. Influències Internacionals i Reivindicació El programa explora com el gènere s'adapta i es fusiona en altres cultures: • Des de Xile, l'Estudiantina de la Chimba presenta Abèn Amet, una peça recopilada per Manuel Lara que s'entrelliga amb la coneguda melodia de La Golondrina. • Un moment destacat és la intervenció dels veneçolans Los Guaraguaos, que interpreten la mítica cançó d'Horacio Guarany: "Si se calla el cantor, calla la vida, porque la vida misma es todo un canto." Històries de Comiat i Espera La temàtica del mariner que marxa i la dona que espera apareix amb el Grup 4-20 (gravació de 1997), interpretant El mariner, de Jordà i Peralta, subratllant les promeses de retorn i la fidelitat en la distància. L'episodi tanca amb una referència al mestre Ortega Monasterio, figura clau en la composició d'havaneres a Catalunya.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Havaneres des del balcó: Programa 420 a Tarragona Ràdio
Audició de música tradicional i havaneres Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès per Tarragona Ràdio, ens ofereix una selecció musical centrada en el gènere de l'havanera i el cant de taberna. L'edició número 420 destaca per la seva atmosfera marinera i la connexió amb el paisatge del litoral català. Temàtiques i composicions L'episodi explora els elements clàssics de la lírica marinera: • El paisatge de Sant Pol: Es fa una referència directa a la costa catalana, esmentant indrets com Sant Pol i la bellesa del mar sota la llum de la lluna. • La vida dels mariners: Es descriu el retorn dels pescadors a la platja després de la jornada, acompanyats de guitarres i cançons velles. • Simbolisme romàntic: La presència de l'alba, la sorra blanquinosa i els misteris de l'aigua configuren el teló de fons de les lletres interpretades. Elements musicals destacats Les peces musicals presentades posen èmfasi en l'ús de la guitarra com a acompanyament fonamental. Les lletres parlen de: • El retrobament entre companys. • El cant a la vida i a la mar. • La nostàlgia de les rutes marítimes entre Catalunya i les Antilles. "Cantant havaneres, cantant a la vida... tornant de la lluna blanquinosa." L'episodi manté un ritme pausat, ideal per gaudir de la música tradicional en un entorn relaxat, fidel a l'esperit de Don Empasa, conductor de l'espai.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
El veritable sentit de Nadal: història i fe
Redescobrint el Nadal a través de la Fe L'episodi d'avui explore el contrast entre la celebració comercial moderna i les arrels espirituals profundes del naixement de Jesús, oferint perspectives tant històriques com religioses sobre aquesta festivitat. Origen històric i canvis de dates El programa detalla per què celebrem el Nadal el 25 de desembre i no en altres dates: • Els primers cristians no celebraven el naixement originalment; van ser els gnòstics qui van començar al segle II fixant-lo el 6 de gener. • L'Església va canviar la data al 25 de desembre durant el segle IV sota el mandat de l'emperador Constantí. • Aquesta nova data coincidia estratègicament amb el solstici d'hivern i la festa del Sol Invicta per contrarestar les tradicions paganes amb la figura de Jesucrist com la llum del món. Crítica al consumisme i la nostàlgia Es discuteixen les barreres que allunyen la gent de la festa actual: • El mercantilisme brutal que converteix una celebració religiosa en un acte d'excessos i despesa. • La nostàlgia i la tristor que senten moltes persones en recordar els éssers estimats que ja no hi són a taula. • La pèrdua de l'essència en altres festes com la Setmana Santa, que s'ha tornat purament folklòrica per a molts. El propòsit espiritual del naixement Els interlocutors emfatitzen que el Nadal és, per sobre de tot, una trobada amb Déu: "El naixement de Jesús és una cita que tenim amb Déu, una cita de vida." • Es defineix Nadal (nativitate) com el naixement de la vida en majúscules. • Se subratlla que Jesús no va venir per crear una religió o una festa política, sinó per transformar les vides individuals i restaurar la relació amb el Pare. • Es fa una crida a viure l'amor de Déu sense mesura, superant els detalls mundans o les discussions sobre els detalls del pessebre per centrar-se en el missatge d'esperança.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
L'esperit del Nadal: Fe, història i solidaritat
El sentit profund de la preparació nadalenca L'episodi comença amb una reflexió sobre l'Advent com a temps de preparació real, més enllà del consumisme i les obligacions socials. Es proposa viure aquestes dates amb un sentit de fraternitat universal i esperança. Testimonis de fe i humanitat • Pere Terrés: Es recorda la figura d'aquest metge i sacerdot beatificat, que durant la Guerra Civil va trobar el sentit del Nadal en atendre un nen malalt en una masia, veient-hi la imatge del Nen Jesús. • La Treva de Nadal de 1914: S'explica l'històric episodi de la Primera Guerra Mundial on soldats alemanys, francesos i escocesos van aturar el combat per cantar nadales i enterrar els seus morts. Reflexions teològiques del quart diumenge d'Advent Mossèn Joan Magí analitza les lectures bíbliques que ens preparen per al naixement de Jesús: • La trobada entre Maria i Elisabet com a exemple de transmissió de l'Esperit Sant i l'alegria. • La importància de la humilitat i de reconèixer la dignitat de tots els éssers humans, sense distincions. "El regal que ens demana Déu és agenollar-nos davant Jesús i veure en els altres el seu rostre." Actualitat diocesana i solidaritat • Sembradors d'estels: Una iniciativa que aplega centenars de nens a la Catedral de Tarragona per fomentar la infància missionera i valors com la solidaritat. • Ordenació sacerdotal: Es detalla la cerimònia de mossèn Albert Fortuny Llaveria, destacant la missió del prevere com a portador d'esperança i caritat. • Nadal en temps de crisi: Mossèn Ricard Cabré convida a viure un Nadal auster, centrat en la família i l'ajuda a través de Càritas, denunciant el contrast entre el luxe i la misèria.