Agenda d'Aplecs i Activitats Sardanistes L'episodi d'avui repassa l'extensa cartellera sardanista per als pròxims dies, destacant actes singulars i celebracions tradicionals arreu de Catalunya. Esdeveniments Destacats • Montserrat i la Independència: Destaca l'actuació de la Cobla per la Independència a la plaça del Monestir, un grup format especialment per a l'ocasió. • Aplecs del Cap de Setmana: S'anuncien cites importants com el 32è Aplec de Cambrils, el 40è de Peralada i el 8è Aplec de nit a Premià de Mar. • Estrenes Musicals: Es preveu l'estrena de noves sardanes de compositors com Josep Enric Peris Vidal i Tomàs Gil i Membrado. Concursos i Ballades a Tarragona Es detallen les ballades a les comarques tarragonines, incloent localitats com Salou, El Vendrell, Sant Carles de la Ràpita i L'Arbós. També es menciona l'inici del període més actiu de la temporada de concursos de colles sardanistes, amb cites a Juneda i Les Borges Blanques. Homenatge i Novetats Discogràfiques Marc Timón i el record a Xavi Tondo L'espai dedica un temps emotiu a parlar del nou disc Doble del compositor Marc Timón, enregistrat per la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. • Dedicatòria Especial: S'analitza la sardana "Després del silenci", dedicada a la memòria del ciclista vallenc Xavi Tondo. • El contingut del disc: Cada peça del disc va precedida per una explicació de l'autor amb la seva pròpia veu. "La música no té el poder de retornar la gent que estimem, però sí que pot fer que el record que tenim d'ells sigui més amable."
Panorama de la Cultura Tradicional a Tarragona El programa ofereix una visió detallada de la vitalitat de les festes populars, centrades especialment en la figura de Jaume Guasc i el seu llegat en les Contalles de Sant Magí i el Retaule de Santa Tecla. Es destaca com aquests actes, malgrat ser relativament recents, han assolit el reconeixement de fenòmens ancestrals. Actualitat Sardanista i Formació L'episodi posa el focus en les noves iniciatives per mantenir viva la tradició entre els més joves: • Primer Campus Cultural: Organitzat per l'agrupació Tarragona Dansa, destinat a nens i nenes de 4 a 12 anys per aprendre dansa i valors culturals. • Agenda d'estiu: Recull exhaustiu de ballades, aplecs i concursos a localitats com Coma-ruga, El Vendrell, Santa Coloma de Queralt i Móra d'Ebre. Espais Musicals i Composició Es dedica un temps considerable a analitzar peces musicals i concursos de composició: • Es discuteix la sardana "Once in Your Life" de l'Anna, explicant el seu doble joc de paraules amb l'entitat ONCE. • S'anuncien els detalls del Premi Ceret-Banyoles (dotat amb 3.000€) i el Premi Mestre Conrad Saló de la Bisbal d'Empordà. "L'important és que sentim la història com una cosa nostra, un relat antic però mostrat de manera actual." Homenatges i Records El programa recorda figures clau de la societat civil i cultural: • Josep Maria Iago: Activista social i antic dansaire de la Colla Solixent. • Francesc Mas Ros i Pere Rigau: Es recuperen composicions històriques com "Paulinet" i "Camí de la Fosca".
Crònica de l'Aplec Internacional a Budapest En aquesta edició, es repassa l'experiència viscuda durant el 25è Aplec Internacional celebrat a Budapest. Els participants destaquen la monumentalitat de la ciutat i la gran presència de la senyera en punts emblemàtics com els ponts sobre el Danubi. Aspectes destacats de l'Aplec: • Participació local: Malgrat el gran nombre de sardanistes catalans, l'interès del públic hongarès va ser moderat, tot i que alguns s'animaven a ballar. • Sardana aèria: Un dels moments més espectaculars va ser l'actuació de la colla Xàldiga, que va ballar penjada d'una grua. • Crítica: Es lamenta l'estat del paviment en algunes places (gespa i clots), fet que va provocar algun accident lleuger. • Comparativa: Els tertulians coincideixen que l'Aplec de Cracòvia continua sent el més recordat per la implicació total de la ciutat. Secció Musical: Compositors i Peces Clau El programa dedica espais significatius a analitzar obres i autors rellevants de la música per a cobla: • Xavi Pagès: Es presenta la seva sardana Briònia (1992). Pagès és un reconegut director format a Barcelona i Viena. • Honorat Vilamanyà: Es parla de la seva obra Joguets de Fira. Vilamanyà era conegut per l'extrema dificultat tècnica de les seves partitures. • Enric Bernosell i la tible: Es destaca la figura de Bernosell com un dels millors intèrprets de tible de la història. Agenda i Activitats Familiars Es detallen propostes culturals per als propers dies: El Racó de la Marta • Tots som Pops: Un concert familiar pedagògic a càrrec de la Cobla Marinada i David Puertas el 19 d'agost al Vendrell. • Colònies sardanistes: L'Agrupació sardanista Tarragona Dansa organitza una estada a Castellnou de Bages per als més joves. "Honorat Vilamanyà feia peces que els músics tremolen quan les veuen per la quantitat de notes que hi ha."
Reconeixements i Premis a la Trajectòria L'episodi comença destacant la tasca de la Federació Sardanista en l'organització dels Premis del Dia de la Sardana. Enguany, el tarragoní Alfred Abad, president de l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, ha estat guardonat per la seva trajectòria i rigor. "Ens cal gent com aquesta que faci molt, però que a més ho faci bé." Esdeveniments i Aplecs Internacionals Es repassen les cites més rellevants de l'estiu: • La 25a edició de l'Aplec Internacional a Budapest, amb una forta representació tarragonina. • La presència de la dansa tradicional a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada. • La continuïtat del cicle de sardanes d'estiu a Tarragona, tot i les retallades pressupostàries. Fusions Musicals i Novetats Discogràfiques Un dels punts centrals és l'exploració de la Cobla en formats no convencionals: • Roger Mas i la Cobla Sant Jordi: Es destaca el seu concert al Festival de Cambrils i el disc enregistrat a Solsona. Es presenta l'obra Oda a Francesc Pujols. • Marc Timón: Presentació del seu doble CD Intimitats, un treball que busca trencar tòpics i oferir una visió innovadora de la sardana. • També s'esmenta la col·laboració de la Cobla Sant Jordi amb el guitarrista flamenc Niño Josele i el jazzista Paolo Fresu. Literatura i Recursos Digitals S'analitzen eines per a la difusió de la cultura popular: • Llibre de Robert Roquer: Comunicacions escrites de la Sardana, una recopilació de textos d'autors com Josep Pla o Joan Maragall. • Web de la UCS: La Unió de Colles Sardanistes ha renovat el seu apartat multimèdia per incloure fitxes tècniques, fotografies i vídeos de les colles actives i històriques. Anecdotari a la Rambla Es tanca amb una xafarderia sobre una sardana incògnita a Tarragona. Va resultar ser una estrena sorpresa anomenada L'home dels mil somnis, composta per Anna Abad com a homenatge al seu pare, Alfred Abad.
El millor de la temporada: Especial Dijous Sant a Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ens trasllada a l'Església de Natzaret, a la plaça del Rei, per explorar a fons la recent rehabilitació d'una de les obres més emblemàtiques de la Setmana Santa tarragonina: el pas de la Flagel·lació de la Sang. Restauració Artística i Tècnica El focus principal de la conversa gravita al voltant del procés de restauració realitzat pels experts Jesús Mendiola i Emma Zaonero. Els punts clau discutits inclouen: • L'eliminació de pátines inadequades: Es detallà com el pas del temps i intervencions "poc professionals" havien enfosquit la policromia original amb capes de greix i pols. • Tècniques de conservació: El criteri seguit ha estat el de mantenir el respecte total per l'obra original del mestre Innocenci Soriano Montagut, evitant que la mà del restaurador sigui visible. • Descobriment de detalls: La neteja ha permès recuperar l'esplendor de la tècnica de l'estofat (imitació de fils d'or sobre pintura) i les carnacions realistes de les figures. Valor Artístic i Comparativa Mossèn Antoni Martínez, delegat de Patrimoni Artístic, destaca la qualitat excepcional del conjunt escultòric de 1948: "El pas de la flagel·lació és un dels conjunts escultòrics de més entitat artística dels que surten en la processó. No menysprearia la qualitat dels passos que surten a Valladolid o Zamora." Es fa especial èmfasi en la influència de l'escola castellana en l'autor, a causa de la seva estada a Salamanca, i es justifica l'ús de la columna baixa en la representació iconogràfica basada en relíquies històriques de Jerusalem i Roma. La Banda de la Flagel·lació L'episodi també celebra el 10è aniversari de la banda del pas. Els seus membres expliquen el sacrifici que suposen els assajos des del mes de novembre i clouen el programa amb una demostració musical en directe de tocs de processó i exhibició.
Recuperació dels millors moments de la temporada 2011-2012 Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio fa un viatge al passat per recordar dues entrevistes clau realitzades durant la Setmana Santa de 2012. El programa se centra en la preservació de la cultura popular i el patrimoni històric de la ciutat. La Música de la Processó del Sant Enterrament L'edició del llibre Les melodies de la processó del Sant Enterrament de Tarragona, impulsat per Roser Oliver, marca un punt d'inflexió en la dignificació de la música tradicional: • Instruments tradicionals: Es destaca l'ús de la gralla, el sac de gemecs i la formació de ministrers (cornamusa, xeremies, baixó i sacabutx). • Objectiu de la publicació: Recollir i fixar en partitures les melodies que sovint es copiaven d'oïda i es degradaven. • Moments màgics: La Roser descriu la música com a "música per al silenci", ideal per a la reflexió de la nit de Divendres Sant. • Formació i futur: Es destaca la creació de l'Aula de Música Tradicional a Tarragona per formar les noves generacions. "Són músiques que et posen la pell de gallina i són molt adients per a aquest món, pel silenci; són músiques de silenci." El Projecte de Renovació dels Armats de la Sang Representants dels Armats de la Sang (Josep Maria Fortuny, Carles Micolau i Agustí Busquets) expliquen el seu ambiciós projecte de renovació de vestuari: • Recerca històrica: El nou equipament es basa en el rigor històric de la Guàrdia Pretoriana del segle I. • Fabricació a Munic: Després de buscar diversos proveïdors, han optat per un artesà alemany de màxima qualitat per als cascos i les cuirasses (lorica thorax). • Finançament popular: El projecte es finança mitjançant apadrinaments de 1.200 euros per vestit i col·laboracions del comerç local. • Èxit internacional: Es recorda l'impacte dels Armats en les seves desfilades a Salamanca i Palència, on van ser els grans protagonistes de la premsa. Prolegòmens del Divendres Sant • Logística: Els Armats coordinen la recollida de misteris per tota la ciutat, assegurant que la processó flueixi sense talls. • Noves figures: S'incorpora la figura del signifer (portador de l'estendard) per permetre que el capità porti la gladius (espasa).
Celebració de les 100 edicions de l'Espai Tothom El programa Tothom de Tarragona Ràdio celebra la seva edició número 100 des del centre de paràlisi cerebral La Montanyeta. L'espai, conduït per Miquel González, va néixer el 2009 amb l'objectiu de donar visibilitat al col·lectiu de persones amb discapacitat i fomentar el concepte de capacitats diferents. L'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (APPC) L'entitat celebra 35 anys d'història, havent evolucionat des d'un inici basat en el voluntarisme familiar fins a gestionar tres centres especialitzats: • L'Escola d'Educació Especial: Ofereix currículums adaptats i educació inclusiva. • El Centre Ocupacional Gresol: Centrat en l'activitat manipulativa i el desenvolupament personal dels adults. • La Residència Trèbol: Concebuda com una llar per a aquelles persones que ja no poden ser ateses per les seves famílies. "No volem ser només una residència, sinó la seva llar i donar suport a tot el que necessiti la persona i la família." Innovació i Teràpies Especialitzades El centre destaca per la seva aposta en recerca i noves tecnologies, liderada per l'enginyer César Mauri, amb projectes com CITPLUS que utilitzen dispositius com la Microsoft Kinect per millorar l'autonomia. Tallers i activitats destacades • Hipoteràpia: Ús del cavall com a eina terapèutica per transmetre escalfor i impulsos neurològics que simulen la marxa humana. • Musicoteràpia: Amb la col·laboració de professionals de renom que ajuden a la recepció d'estímuls. • Teatre i Hort: Activitats que fomenten l'expressió i la responsabilitat, com el grup Al Trot Teatre. • Aula G: Una iniciativa on els alumnes es converteixen en periodistes i elaboren la seva pròpia revista. Reptes de Futur Malgrat l'èxit, l'entitat s'enfronta a situacions complexes: • Col·lapse de places: Hi ha llistes d'espera llargues a tots els serveis. • Projectes pendents: Llar d'infants de 0 a 6 anys i la creació d'un centre especial de treball. • Context econòmic: La crisi dificulta les ampliacions d'espai necessàries per atendre la demanda actual.
La Sardana als Jocs Olímpics de Barcelona 92 El programa commemora el 25è aniversari de Barcelona '92, recordant el paper cabdal que va tenir la sardana com a ambaixadora de la cultura catalana davant el món. Experiències en Primera Persona La convidada Maria Rosa comparteix els seus records com a dansair en la cerimònia inaugural: • Els assajos van ser extremadament rigorosos i mil·limetrats sobre un camp ple de marques de seguretat. • Descriu l'emoció de formar les cinc anelles olímpiques que després es transformaven en un cor. • Destaca la forta seguretat que impedia veure la resta de l'espectacle un cop acabada l'actuació. "Saber que has de sortir, que ets la primera de la filera i veure aquella immensitat de gent... se't posa la gallina de piel." Actualitat i Esdeveniments Sardanistes L'episodi repassa l'agenda cultural i les notícies més recents del sector: • Aplec Internacional a Budapest: Celebració de la 25a edició amb una àmplia representació de grups folklòrics catalans. • Taller de Músics: Obertura d'una nova àrea dedicada a la música tradicional a Barcelona. • La Sardana de l'Any: Presentació de les bases per a l'edició 2012-2013, que inclourà la final a Tarragona. Espai Musical i Homenatges Es dedica temps a analitzar obres i figures clau de la composició: • Fèlix Martínez i Comín: Audició de la peça espectacular "La reina i el trobadó". • Josep Bou i Coll: Homenatge al músic i compositor recentment traspassat, vinculat a la Gran Orquestra Xavier Cugat. • Antoni Català: Anàlisi de la seva sonoritat plena i sinfònica a través de la sardana "Rosada d'estiu".
El Nou Format del Concurs de Castells L'episodi analitza profundament la transformació del Concurs de Castells de Tarragona, que presenta canvis estructurals per ampliar la participació i professionalitzar l'organització. Principals Novetats i Debat Tècnic • El concurs s'amplia a dos dies (6 i 7 d'octubre) amb un total de 30 colles. • L'objectiu és recuperar l'esperit original d'acollir el màxim nombre de colles del món casteller. • Es genera un debat intens sobre el rànquing classificatori, que ara inclou actuacions des de l'1 de setembre de l'any anterior fins al 31 d'agost de l'any del concurs. Impacte en les Colles i Gestió d'Entrades • La jornada de dissabte es presenta com un repte organitzatiu per seduir colles que normalment no hi participaven. • Es preveu un augment del preu de les entrades (anteriorment 4 euros) per donar valor a l'esdeveniment i millorar el finançament. "L'èxit del concurs serà que les colles que actuïn dissabte surtin de plaça amb ganes de tornar-hi d'aquí a dos anys." La Coral l'Àncora: 150 Anys d'Història Viva La segona part del programa se centra en la donació del fons documental d'una de les entitats més antigues de Tarragona a l'Arxiu Municipal. Patrimoni Documental i Social • La Coral l'Àncora (fundada el 1860) ha cedit prop de 100 caixes de documentació, incloent partitures manuscrites d'autors com Ritori Faus. • Es conserven llibres d'actes des de 1893 i més de 400 fotografies que retraten la vida social de la ciutat. • L'entitat destaca per la seva resiliència, mantenint l'activitat fins i tot durant la Guerra Civil. Funció Social i Orígens • Les corals van néixer al segle XIX (impulsades per Josep Anselm Clavé) com una alternativa d'oci cultural per a les classes obreres davant l'analfabetisme i les tavernes. • El nom de l'entitat prové de la marca d'una àncora verda en les caixes de pesca salada del carrer Real, on feien els primers assajos.
Resum de l'episodi Aquest programa especial de Tarragona Ràdio recupera dos dels moments més destacats de la temporada 2011-2012. La primera part de l'episodi se centra en la renovació del Senat Tarragoní, un òrgan assessor de l'alcaldia, amb una tertúlia entre cinc dels seus nous membres. La segona part presenta una entrevista amb l'escriptor Sebastià Alzamora, guanyador del Premi Sant Jordi 2011 per la seva novel·la Crim de Sang. Seccions Principals El Senat Tarragoní: Objectius i impressions Cinc nous membres del Senat (Montserrat Estopà, Marina Robert, Josep Bertran, Pitu Boronat i Claustre Sevil) comparteixen la seva sorpresa i il·lusió en ser escollits per aquest òrgan de participació ciutadana. Els temes clau discutits inclouen: • La funció del Senat com a òrgan assessor i no executiu, actuant com un catalitzador d'idees per a l'ajuntament. • La importància de la representació transversal: veïns, indústria química, joventut i entitats socials. • Una anàlisi crítica de la ciutat, on s'esmenten preocupacions sobre la neteja, la seguretat ciutadana i la conservació del patrimoni. • La necessitat de projectes amb visió de futur i il·lusió, més enllà dels mandats polítics de quatre anys. Entrevista amb Sebastià Alzamora sobre 'Crim de Sang' L'autor mallorquí desgrana els detalls de la seva obra guardonada, ambientada a la Barcelona de l'inici de la Guerra Civil (1936). Alzamora explica que, tot i el context històric, la novel·la és fonamentalment un thriller o novel·la policíaca. • L'eix central: La capacitat de l'ésser humà per fer el mal i la resposta davant d'aquest. • Elements narratius: El llibre barreja fets reals (l'assassinat de religiosos maristes) amb elements del gènere gòtic i monstres com vampirs o autòmats. • Projectes de futur: L'autor confessa el seu interès per explorar nous gèneres, com el western adaptat a la realitat del bandolerisme mallorquí. "El mal, al final, no és una qüestió sobrenatural, sinó essencialment i profundament humana."
El Sector de les Llibreries i el Congrés a Tarragona L'episodi se centra en la celebració del Congrés de Llibreters en Llengua Catalana a Tarragona, coincidint amb la seva capitalitat cultural el 2012. Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona, analitza els reptes del sector i el canvi de model comercial. Nous Models i Reptes Tecnològics • L'evolució des de la llibreria tradicional de taulell cap a l'autoservei. • La necessitat d'incorporar noves tecnologies i sistemes de control informàtic. • La convivència necessària entre el suport paper i el suport digital. "O ens posem a la trinxera o ens passaran pel damunt; el castellà és un idioma molt potent i hem de defensar la nostra cultura." La Difusió de la Llengua Catalana Es discuteix el paper crucial de les llibreries com a aparador de la cultura pròpia: • L'aposta estratègica de situar les novetats en català a l'entrada del local. • El desavantatge econòmic de tenir fons duplicats (català i castellà) respecte a altres mercats. • L'èxit internacional d'autors com Jaume Cabré, Maria Barbal i Sánchez Piñol com a motors de la literatura catalana a l'estranger. El Dia a Dia a la Llibreria La Capona En una visita guiada amb els llibreters Ricard i Pau Espinosa, es desmitifica la visió romàntica de l'ofici: • La feina constant de logística: recepció de paquets, devolucions i gestió de l'espai limitat. • La funció del llibreter com a prescriptor personalitzat més enllà dels best-sellers. • La complexitat actual del mercat a causa de la crisi i l'excés de publicacions. Reconeixement a Olga Xirinacs L'escriptora tarragonina Olga Xirinacs reflexiona sobre la seva trajectòria i la situació precària de l'autor. Critica la "dictadura" del best-seller i la política de destrucció de llibres no venuts (trituració o incineració), alhora que reivindica el paper dels blogs com a nova via de resistència i creació literària.
Evolució i Renovació de la Cobla L'episodi analitza la transformació profunda que ha viscut el món de la cobla en les darreres dècades. Després d'un període de decadència i envelliment de les plantilles, s'ha produït un autèntic «miracle» musical gràcies a la creació d'escoles de cobla i la incorporació massiva de joves i dones a les formacions. Figures Clau i Projectes Innovadors Es destaca la figura de Esteve Molero, músic de formació jazzística que ha aportat una visió fresca a la direcció de cobles. Un dels projectes més rellevants mencionats és el disc: "Bou Revisited: una revisió i modernització de la música de Vicenç Bou interpretada per la Cobla Marinada." L'Agenda Sardanista i Activitats El programa dedica una part extensa a repassar l'actualitat de la cultura popular: • Aplecs destacats: Es mencionen esdeveniments a Saret, l'Hospitalet de l'Infant (Aplec a la vora de la mar) i Santa Coloma de Queralt (Aplec del Romesco). • Concursos de colles: S'analitzen les competicions a Vilanova i la Geltrú i els campionats de colles veteranes. • Música en directe: El repàs inclou ballades a Tarragona (Sardanes d'estiu), el Vendrell i Creixell. Reconeixements i Cultura Es fa ressò del Premi Nacional de Cultura Popular atorgat a l'etnomusicòleg Jaume Ayats per la seva recerca sobre els orígens de la sardana actual. També es recorda la importància de les escoles municipals de música nascudes durant la transició com a motor de democratització cultural.
Balanç i futur de BASF a Tarragona Joan Maria García Girona, director del centre de producció de BASF, analitza els resultats positius del 2011 i les perspectives per al 2012. Tot i el context de crisi, la planta de Tarragona ha demostrat una gran resiliència gràcies a la seva estratègia d'especialització. Transformació i valor afegit • La companyia ha passat de produir commodities (productes de baix valor) a centrar-se en specialities de gran valor afegit. • Un 60% de la producció es destina a l'exportació, reduint la dependència del mercat espanyol. • S'han eliminat plantes antigues per crear centres únics al món que fabriquen fungicides i catalitzadors específics. Inversions i logística: La terminal intermodal • Per al 2012 es preveu una inversió de 20 milions d'euros, el doble que en anys anteriors. • El projecte estrella és la terminal intermodal, una aposta pel transport ferroviari per guanyar competitivitat. • L'èxit d'aquest projecte depèn de l'arribada de l'ample de via europeu (tercer fil) a Tarragona. "El ferrocarril és molt més segur que el transport per carretera i ens permetria competir en igualtat de condicions amb el centre d'Europa." Anàlisi de la Reforma Laboral de 2012 Francesc Blasco, president del Col·legi de Graduats Socials, desgrana la lletra petita del nou decret llei, matisant els titulars sobre l'acomiadament. Canvis en l'acomiadament i contractació • Acomiadament improcedent: Es redueix de 45 a 33 dies per any treballat, però sense caràcter retroactiu per als drets ja adquirits. • Acomiadament objectiu: Es facilita l'ús dels 20 dies d'indemnització si l'empresa demostra una caiguda d'ingressos durant tres trimestres consecutius. • S'eliminen els salaris de tramitació en la majoria de supòsits d'acomiadament improcedent. Flexibilitat interna i convenis • Les empreses guanyen poder per modificar unilateralment condicions de treball i salaris per raons econòmiques. • Els convenis d'empresa passen a tenir prioritat sobre els sectorials o nacionals. • S'estableix un límit de dos anys per a la ultraactivitat dels convenis (la pròrroga automàtica quan caduquen). "La gran novetat no és tant l'abaratiment de l'acomiadament, sinó la capacitat de l'empresari per retocar salaris i condicions sense acord previ."
Futur del Concurs de Castells i la Biennal L'episodi comença amb una entrevista profunda a Josep Bargalló, comissionat del Concurs de Castells de Tarragona, per parlar de la nova proposta de la Biennal Castellera. Canvis en el Model del Concurs • Es planteja l'ampliació del concurs a dues jornades (dissabte i diumenge) per permetre la participació de més colles (fins a un total de 30). • La voluntat és recuperar l'esperit obert de l'any 1932, evitant que el certamen es limiti només a les 14 colles de gamma més alta. • Josep Bargalló destaca la necessitat d'una direcció professionalitzada i permanent de la mà de tècnics municipals per garantir la presència institucional del concurs durant tot l'any. Impacte Econòmic i Turístic • El projecte busca convertir el concurs en el vèrtex d'un treball continuat de dos anys, potenciant la marca de Tarragona com a capital de la cultura popular. • Es proposa una actualització del preu de les entrades (de 3€ a 10€) per augmentar ingressos sense perdre competitivitat. • Es volen crear packs turístics que incloguin gastronomia i museus per retenir els visitants durant tot el cap de setmana. "Tarragona ha de fer cops de puny a la taula per ser reconeguda com a capitalitat en patrimoni i cultura popular." Situació de la Indústria Química i Repsol En la segona part, Joan Pedrerol, director del complex industrial de Repsol a Tarragona, analitza el tancament de l'any 2011 i les perspectives per al 2012. Balanç Econòmic i Plantilla • El 2011 es descriu com un any de manteniment i resistència davant la crisi global, amb un primer semestre positiu i una davallada en el segon. • Repsol manté una plantilla de 1.500 persones, amb un procés de rejoveniment constant (unes 50-60 incorporacions anuals per jubilacions). Inversions i Infraestructures Clau • Pla de Protecció Integral del Litoral: S'està executant una inversió de 130 milions d'euros en 4 anys. A finals de 2012 ja s'hauran invertit 90 milions. • Projecte de Canonades: Renovació i ampliació de les conduccions que van de la refineria al Port de Tarragona (40 milions d'euros) per potenciar l'exportació. • Eficiència Energètica: S'aposta per la cogeneració i la millora de la connexió elèctrica amb Endesa. Col·laboració amb el Territori • S'emfatitza la relació amb la Universitat Rovira i Virgili mitjançant el Centre Tecnològic de la Química i programes de beques. • Compromís amb esdeveniments futurs com els Jocs del Mediterrani 2017 i el concepte de Smart City.
Recuperació del Patrimoni Natural: L'Anella Verda L'Ajuntament de Tarragona ha impulsat un projecte de senyalització i recuperació de la seva xarxa de camins històrics, que suma un total de 140 quilòmetres. Característiques de la Xarxa • S'ha completat una primera fase amb 70 quilòmetres senyalitzats, principalment a la zona de Llevant. • L'objectiu és crear una mobilitat dolça que connecti la ciutat amb espais d'interès natural i monuments romans. • Es fomenta la conservació del patrimoni, com ara els murs de pedra seca i els masos fortificats contra la pirateria. "El camí és el garant que tenim per poder arribar a certes zones en un territori majoritàriament privat." Gestió i Civisme • La brigada municipal s'encarrega del manteniment (desbrossament i ferms). • Es fa una crida a denunciar mitjançant el 112 l'accés de vehicles motoritzats, que malmeten el patrimoni empedrat. Situació Crítica del Sector de la Construcció Representants del gremi a Tarragona analitzen l'impacte de la crisi econòmica i les mesures governamentals del 2011-2012. Obstacles al Creixement • Manca de crèdit: Les entitats financeres han tancat l'aixeta del finançament tant a promotors com a compradors. • Inseguretat laboral: L'augment de l'atur frena la decisió de compra malgrat l'ajust de preus. • POUM de Tarragona: El retard en l'aprovació definitiva del pla urbanístic paralitza les inversions a mitjà termini. Mesures i Previsions • Es valora positivament el retorn de la desgravació fiscal per a la compra d'habitatge i l'IVA superreduït del 4%. • Els experts adverteixen que, un cop s'esgoti l'estoc actual, els preus de l'habitatge nou pujaran a causa dels costos irreductibles de construcció i sòl.
Resum de l'episodi L'edició número 807 del programa 1, 2 i seguit ens apropa a les novetats més destacades del món de la sardana i la música de cobla. L'episodi se centra especialment en la presentació del 32è Festival Internacional de Música Pau Casals al Vendrell, així com en diverses iniciatives de la Federació Sardanista de Catalunya per professionalitzar i quantificar el sector. Temes Principals Gestió i Cens del Sardanisme • La Federació Sardanista de Catalunya, sota la direcció de Joaquim Rocabado, ha llançat una enquesta per crear un cens real de l'activitat sardanista. • L'objectiu és disposar de xifres oficials per presentar davant d'administracions i possibles empreses de mecenatge. • Es discuteix la dificultat de quantificar qui és realment sardanista: només els que ballen o també els que escolten la cobla. 32è Festival Internacional de Música Pau Casals • Entrevista amb Oriol Doldrà sobre la programació d'enguany al Vendrell. • Malgrat una reducció del pressupost de quasi el 50%, el festival manté 12 concerts de gran qualitat. • Destaca la presència de la Cobla Marinada amb dos concerts: un de més tècnic que explora nous camins i un altre de caràcter familiar amb el divulgador David Puertas. Actualitat de les Colles i l'Agenda d'Estiu • S'anuncia el meritori segon lloc de la colla Tarragona Dansa al concurs de Vic. • Repàs exhaustiu de l'agenda d'aplecs (El Pla de Santa Maria, Foix, Salou, Tarragona i l'Hospitalet de l'Infant). • Especial menció al cicle de ballades d'estiu a la Rambla Nova de Tarragona i les festes del barri del Serrallo. Innovació i Altres Estils • Escultem la Principal d'Amsterdam, una formació de músics holandesos que fusiona el so de la cobla amb influències del jazz i la música clàssica. • Cloenda del programa amb la Companyia Elèctrica Dharma, destacant la col·laboració d'instrumentistes de cobla com Jordi Molina i Enric Ortí en la música rock i fusió. "Volem presentar davant la societat les xifres reals del moviment que representem per fer valer el nostre potencial."
Resum de la Jornada Electoral del 20-N L'edició especial de Tarragona Ràdio analitza els resultats de les eleccions generals del 20 de novembre de 2011, unes eleccions marcades per la majoria absoluta del Partit Popular a escala estatal i un canvi de cicle sense precedents a Catalunya i Tarragona. Resultats a Tarragona Ciutat i Demarcació El debat destaca la situació única de la ciutat de Tarragona com a punt d'inflexió electoral: • Victòria històrica del PP: Per primera vegada en democràcia, el Partit Popular guanya unes generals a la capital, convertint-se en l'única capital de demarcació catalana amb aquest color. • Convergència i Unió (CiU) s'imposa a la província: Supera per primer cop el PSC en el conjunt de la demarcació. • L'enfonsament del socialisme: El PSC perd milers de vots a la regió, deixant de ser la força dominant. L'Aval a les Polítiques del Govern Mas Un dels punts centrals de la tertúlia és si la victòria de CiU a Catalunya suposa un suport a la seva gestió: • Es discuteix si el votant ha validat la política de retallades o si simplement ha buscat un vot útil de "refugi" davant la crisi. • > "La conseqüència del resultat és l'aval que té el govern d'Artur Mas per continuar fent la política que ells diuen que és l'única possible." Crisis i Renovació en l'Esquerra Els analistes posen el focus en la situació interna del Partit Socialista: • Es critica la manca de lideratge i la tardança en la celebració de congressos per renovar l'estratègia. • Es compara la renovació generacional de CiU o ERC amb l'estancament de l'aparell del PSC. • L'aparició de Amaiur al País Basc es veu com un nou focus que desplaçarà el "problema català" de l'agenda de Madrid. Perspectives de Futur i Política Local El futur d'Alejandro Fernández (PP) i les possibles mocions de censura a l'ajuntament de Tarragona planegen sobre el debat, tot i que els analistes preveuen que el líder popular prioritzarà la seva carrera a Madrid abans que l'alcaldia immediata.
Anàlisi del Corredor del Mediterrani a Tarragona El programa dedica una part central a analitzar la decisió de la Comissió Europea de declarar el Corredor del Mediterrani com a projecte prioritari. Diversos experts debaten l'impacte d'aquesta infraestructura per a l'economia catalana i, específicament, per al Port de Tarragona. Punts clau del debat sobre infraestructures • La complexitat del traçat: S'exposa que el corredor inclou una bifurcació a Tarragona que connecta amb Madrid i Saragossa, el que l'expert Òscar Palau defineix com una oportunitat per a la ciutat per actuar com a node logístic. • El dilema del tercer raïl: S'analitza la instal·lació d'un tercer rail a la línia de la costa com una solució ràpida i econòmica, però amb el risc d'hipotecar el projecte definitiu de la façana marítima de Tarragona. • La pressió empresarial: Joan Amorós (Fermet) i representants de la FEAT i l'AEQT coincideixen que cal seguir pressionant el govern espanyol perquè les inversions s'executin realment i no es dilueixin en un "cafè per a tothom". "Tarragona és la pedra angular de la logística de l'estat espanyol pel seu posicionament geogràfic." Congrés Internacional sobre Santa Tecla La segona part de l'episodi se centra en la figura de la patrona de Tarragona a través d'una entrevista amb mossèn Josep Maria Gabaldà. La importància del congrés i la recerca • Objectiu científic: El congrés busca allunyar-se de la llegenda per apropar-se a la persona històrica i al seu paper com a evangelitzadora i deixeble de Sant Pau. • Projecció internacional: Amb ponents d'Itàlia, Àustria i els Estats Units, el congrés situa Tarragona com un centre d'estudi del cristianisme primitiu. • Estrena de noves instal·lacions: L'esdeveniment serveix per inaugurar la remodelació de l'edifici del Seminari, que s'obre a la ciutat com un espai de diàleg i cultura.
Proclamació Històrica a Mersin L'episodi recull el moment culminant del 15 d'octubre de 2011, quan el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM), reunit a Turquia, va anunciar que Tarragona organitzaria els Jocs del 2017. La decisió es va prendre per majoria absoluta des de la primera ronda, amb un resultat ajustat de 36 vots per a Tarragona davant els 34 d'Alexandria (Egipte). Reaccions i Emoció Institucional L'anunci va desfermar una onada d'eufòria tant a la delegació desplaçada a Mersin com als carrers de la ciutat: • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va expressar la seva felicitat visiblement emocionat, destacant que aquest esdeveniment seria un punt d'inflexió per a la ciutat i el seu territori. • El president del COE, Alejandro Blanco, va subratllar la solidesa de la candidatura i el treball coral entre institucions. • Pere Valls, vicepresident de la candidatura, va viure el moment amb una gran càrrega personal, recordant el camí iniciat anys enrere. Impacte i Futur del Projecte Durant el programa, diversos experts i polítics van analitzar què representaria per a la zona: • Dinamització econòmica: En un context de crisi financera, els jocs es veuen com un motor per a la inversió privada i la millora d'infraestructures. • L'estat del territori: Es va destacar la importància de les subseus (Reus, Vilaseca, Salou, etc.) i el paper fonamental dels 4.000 voluntaris que van donar suport al projecte. "Tarragona és avui el centre del món esportiu; hem demostrat que estem preparats com a ciutat, com a territori i com a país." Celebració ciutadana El resum també connecta amb la Rambla Nova, on centenars de tarragonins van celebrar la victòria amb banderes i clàxons, evidenciant l'alta autoestima i la il·lusió col·lectiva pel futur olímpic de la ciutat.
Panorama del món sardanista i l'agenda cultural L'episodi d'avui ofereix un repàs exhaustiu de l'activitat sardanista a les comarques tarragonines i la resta de Catalunya. Es destaca la celebració del 87è Concurs de Colles Sardanistes a la Plaça Major de Vic, un esdeveniment clau per al Campionat de Catalunya on participarà la colla local Tarragona Dansa. Agenda d'Aplecs i Ballades • Aplecs destacats: Es mencionen el 59è Aplec de Ripoll i el 36è Aplec de Sant Antoni a El Forn. • Cicles d'estiu: Inici del cicle de sardanes a la Rambla Nova de Tarragona amb la Cobla Cossetània i programacions especials a Salou. • Activitat internacional: L'Esbart Dansaire de Tarragona participa en el Festival de Folclore de Nimes, a França. La Música: Francesc Cassú i Ricard Viladesau El programa analitza obres clau de la tradició: • Es presenta la sardana "El pati de l'abadia" de Francesc Cassú, interpretada per la Princial de la Bisbal, destacant la seva originalitat i l'absència d'introits per a l'audició. • Es ret homenatge a Ricard Viladesau, considerat el més gran intèrpret de tenora, amb l'obra "Perdó" (1948), dedicada a la seva esposa. Secció Especial: El fenomen dels Punts Lliures Aquest segment explora la modalitat de la sardanova, creada per Santi Arisa, que fusiona la cobla tradicional amb bateria i baix elèctric. "Els Punts Lliures són gairebé com un rap de noms curiosos que cada colla inventa per als seus passos." Es detallen noms curiosos de passos com l'escombra, la bicicleta o el cigarret de la Montse, i s'explica la dificultat tècnica de coordinar aquests moviments ràpids i polits. Notícies i Discografia • Es discuteix la crisi discogràfica i les noves solucions com el micromecenatge de la Cobla Sabadell o els discos a preus populars (5 euros) de la Cobla Principal de Cassà. • Es tanca amb l'anècdota de les errades en els programes impresos, com la confusió entre l'ermita de "Collbàs" i una marca de cigars.
Memòria i Tradició: Jaume Guàs i l'Esbart Santa Tecla L'episodi ret homenatge a Jaume Guàs, figura clau en la recuperació del seguici popular de Tarragona i fundador de l'Esbart Santa Tecla, a través d'una de les seves darreres entrevistes. Es discuteixen aspectes fonamentals de la festa major: • El Retaule de Santa Tecla: Una representació creada el 1991 que s'ha convertit en el pòrtic ritual de les festes. Guàs destaca la importància de fer-lo a l'interior de la Catedral, ja que l'acústica i el silenci sepulcral ajuden a la concentració i mantenen l'essència de l'obra. • Evolució de la festa: Guàs descriu el pas de la festa del "blanc i negre" (anys 70) al color actual, subratllant el paper dels esbarts en portar la dansa catalana i el folklore al carrer. • Banda sonora: La música del Retaule, basada en melodies tarragonines i creada amb campanetes, genera una forta connexió emocional amb els ciutadans. Periodisme i Història: Antoni Batista i la Fi d'ETA El periodista Antoni Batista presenta el seu llibre Adiós a las armas, una crònica sobre el cessament definitiu de la violència de la banda terrorista. Punts clau del conflicte basc • Procés unilateral: Batista explica que el final no va ser pactat, sinó fruit d'una reflexió interna de l'esquerra abertzale durant 20 anys sobre la inutilitat de la violència. • L'11-M i la mentida política: L'autor recorda com, des de la Generalitat, va confirmar a Pasqual Maragall que ETA no era l'autora dels atemptats de Madrid, desmentint la versió del govern del PP. • Figures rellevants: Es destaca el paper d'Arnaldo Otegi com a peça clau per a la pau i la figura de Josu Ternera en el vessant armat. "L'abandonament de la violència porta a regidors i diputats a Madrid; la violència només portava a la presó." Reestructuració dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona Joan Cavall, tècnic de l'Ajuntament, explica els canvis en la convocatòria dels premis per adaptar-se a la crisi econòmica i millorar la competitivitat. • Reducció de guardons: Es mantenen els tres premis més emblemàtics: Pin i Soler (narrativa), Vidal i Alcover (traducció) i Tinet (narrativa curta per internet). • Canvis en el calendari: El lliurament es desplaça de la tardor a la primavera (prop de Sant Jordi) per evitar la saturació de premis de final d'any i donar més visibilitat a les obres guanyadores. • Digitalització: Per primer cop, tots els treballs s'han de presentar en format pdf a través d'internet, eliminant l'ús de paper i facilitant la tasca del jurat.
Resum del Millor de la Temporada 2011-2012 Aquest episodi de Tarragona Ràdio repassa tres fites culturals clau de la temporada parlamentària, destacant la col·laboració estructural en l'art i la documentació gràfica del patrimoni immaterial. La Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya L'espai comença amb una entrevista a Oriol Grau, president de la nova coordinadora que uneix sales de petit format de Girona, Igualada, Granollers i Tarragona (Sala Trono). • Optimització de recursos: L'objectiu és compartir costos de gestió, campanyes publicitàries i implementar una única taquilla virtual. • Circuit de gires: Facilitar que les obres de petit format (pocs actors i escenografia minimalista) tinguin garantides almenys quatre localitats d'exhibició. • Viver de talent: Aquestes sales serveixen com a porta d'entrada per a nous creadors abans de fer el salt al mercat de Barcelona. El Centre d'Arts de Tarragona i la Mediació Célia del Diego, directora del centre, presenta el projecte Obert per Reflexió. Aquest centre destaca per néixer amb un enfocament totalment basat en la mediació cultural. • Horitzontalitat: El centre no es limita a programar exposicions, sinó que actua com a facilitador per crear xarxes entre agents del territori. • Eixos de treball: La tasca es divideix en comunicació, educació i participació ciutadana. • Futur físic: Tot i començar amb jornades de treball mòbils, es preveu l'ús del Tinglado 2 a la primavera i la futura seu a la Tabacalera. "No és una institució la que programa, sinó que posa les eines perquè conjuntament es dissenyin els projectes." 'Castells i castellers': Fotografia i Emoció El programa finalitza amb els fotògrafs Rafael López Montné i José Carlos León, coautors d'un llibre de gran format sobre el món casteller. • Dificultat tècnica: Els autors expliquen els reptes de fotografiar a ple sol, amb contrastos de llums i ombres i la dificultat de captar expressions en la pinya. • Més enllà del 'cromo': L'obra fuig de la simple foto de l'estructura per centrar-se en la humanitat, el dolor de les caigudes i l'alegria de la canalla. • Valors col·lectius: El llibre vol reflectir l'esforç i la capacitat de tornar-se a aixecar, valors que els autors consideren essencials en temps de crisi.
Balanç del Comerç a Tarragona: L'Efecte de les Grans Superfícies En aquesta primera part de l'episodi, s'analitza l'impacte de la implantació del Corte Inglés a Tarragona un any després de la seva obertura. Els líders del sector comercial local debaten sobre la convivència entre el petit comerç i les grans superfícies en un context de crisi econòmica. Impacte i Expectatives del Sector • Joan Blázquez manté una postura optimista, veient el centre comercial com un pol d'atracció de gent de fora i un motor de publicitat per a la ciutat. • Eduard Manyas i Ferran Milà es mostren més crítics, destacant que el benefici s'ha quedat principalment en la restauració, mentre que les botigues tradicionals han perdut vendes directes. • Es destaca que la caiguda del consum és el factor més perjudicial, alimentat per la por que transmeten els mitjans de comunicació. Estratègies i Mobilitat • El projecte del bus comercial es considera un fracàs perquè, en lloc de portar clients al centre, va facilitar que la gent del centre anés a la gran superfície. • Es proposen alternatives com el trenet turístic per connectar punts clau de la ciutat (Part Alta i el Serrallo) i potenciar el patrimoni de Tarragona. El Fenomen del Turisme Rus • S'ha notat una gran afluència de turistes russos de classe mitjana, interessats no només en les compres, sinó també en la cultura i l'arqueologia. • Es reclama una millor promoció conjunta dins de la marca Costa Daurada. El Futur del Sector: Professionalització • Tots els ponents coincideixen en la necessitat d'una gestió professionalitzada i unificada. • Es demana la creació d'una oficina de gestió comercial única per optimitzar recursos i poder competir amb les grans empreses. "Hem de ser capaços de crear una estructura que pugui competir amb el Corte Inglés, perquè si no, ens menjaran." Entrevista amb Jaume Cabré: 'Jo Confesso' La segona part de l'episodi se centra en la literatura amb la visita de l'escriptor Jaume Cabré, que presenta la seva obra monumental Jo Confesso. El Procés de Creació • L'obra és fruit de vuit anys de treball intens i gairebé mil pàgines de narració. • Cabré defineix l'escriptura com una necessitat vital, comparant-la amb l'acte de respirar. • La novel·la és una reflexió profunda sobre Europa, la civilització occidental i les seves barbàries (des de la Inquisició fins a l'Holocaust). L'Estil i el Lector • L'autor refusa el terme escriptor de moda, preferint la idea de perdurar en la memòria del lector. • L'obra exigeix un lector actiu: Cabré construeix un laberint narratiu on el lector ha d'anar descobrint les peces del trencaclosques, però sempre amb una "xarxa" que l'ajuda a no perdre's del tot. • Es debaten les tres consciències de l'escriptor: la de la pròpia mort (per no escriure banalitats), la de l'artesania (ofici i hores) i la d'estil (la cura de la llengua). Projecció Internacional • Jo Confesso ja es troba en procés de traducció a nombrosos idiomes (alemany, francès, italià, etc.). • Cabré reflexiona sobre la literatura catalana com el "secret millor guardat d'Espanya" i la importància de la traducció com a llengua d'Europa per a l'accés universal a la cultura.
Actualitat del Món de la Sardana i la Cobla El programa d'avui destaca per una agenda replena d'activitats i esdeveniments clau en l'àmbit de la música per a cobla. S'analitzen els aplecs més rellevants de les comarques tarragonines i la participació d'agrupacions catalanes en festivals de prestigi tant nacionals com internacionals. Esdeveniments i Festivals Destacats • Aplecs Regionals: Se celebra el 25è Aplec del Priorat Històric amb diverses estrenes i el 39è Aplec de Montblanc, que comptarà amb tres cobles de primer nivell. • Concerts de Cobla: Destaca el 19è Concert de Música per a Cobla dins del Festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols. • Iniciatives Culturals: Es presenta un concurs per triar els set tresors del patrimoni cultural de la Catalunya Exterior, on la sardana podria tenir un paper protagonista. El Racó de la Marta: Humor i Tradició En aquesta secció es recupera la col·laboració de la Marta, qui ens ofereix una visió humorística del món dels esbarts mitjançant el Punt Informatiu de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires. "Es defineix 'esbart' com un grup de persones i dansaires els quals són sempre els millors i que no troben mai ben feta la feina dels altres." Es repassen conceptes clau amb ironia: • Indumentària: Les enagües i la faixa (i els seus problemes tècnics en directe). • Tècnica: La dificultat dels braços per als nois i l'apretat del monyo que gairebé impedeix tancar els ulls. Selecció Musical de Qualitat El programa ofereix un recorregut sonor que inclou des del jazz adaptat per a cobla fins a autors clàssics: • Cobla Reu Jove: Amb el seu espectacle d'arranjaments de jazz com When the Saints Go Marching In. • Enric Casals: Homenatge al mestre amb la sardana Recordant Conrad Saló, interpretada per la Cobla de Cambra de Catalunya. • Joan Jordi Boumala: Autor de la sardana de tenora A Nardimén.
