Tots els episodis · 2013

4251 episodis disponibles

episodis

3169-3192 de 4251

Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
1h
Agenda sardanista, Nadales i 'La Sardana de l'Any'
Resum del programa d'actualitat sardanista En aquest últim programa de l'any, es repassa l'agenda sardanista de les festes de Nadal, es presenten novetats discogràfiques i es clou la primera fase del prestigiós concurs de composició. Concurs 'La Sardana de l'Any' L'episodi se centra en la dotzena eliminatòria del concurs corresponent a les obres estrenades durant el 2012. L'objectiu d'aquesta iniciativa de la Federació Sardanista de Catalunya és determinar la sardana més popular. • Es produeix una aturada en la competició fins al gener. • Els oients poden votar via telefònica les quatre propostes de la setmana. Agenda d'actes i activitats de Nadal S'anuncien diversos esdeveniments per a les setmanes vinents: • Concerts destacats: La Cobla Sant Jordi a La Canonja (21 de desembre) i la Reus Jove a Vandellós (22 de desembre) amb l'Orquestra Handel. • Parc de Nadal de Tarragona: Presència de colles locals i l'activitat Sarda Show per a infants. • Formació: L'Agrupació Sardanista Tarragona Dança organitza cursets de tonificació i de sardanes per a adults a partir del gener i febrer. Novetats Discogràfiques i Músiques de Nadal Es presenta el nou disc de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona amb la veu de Carme Canela i arranjaments de Joan Díaz. El programa també dedica un espai a analitzar com una mateixa melodia tradicional, com el "Fum, Fum, Fum", pot ser interpretada des de vessants clàssics fins a la proposta de la Sardanova de Santi Arisa. "Tot es tracta de ballar sardanes tradicionals amb les cançons i ritmes més actuals per apropar la música als més joves." Actualitat i Literatura Es destaca la publicació del volum 36 de la col·lecció Mos per part del grup d'informadors sardanistes, un recull de contes de Jordi Puerto, una figura clau en la difusió històrica del gènere.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
El mite de la fi del món i l'esperança bíblica
L'obsessió humana pel final dels temps L'episodi d'avui de Porta a l'Esperança aborda el fenomen recurrent del prediccionisme apocalíptic. Al llarg de la història, diverses cultures i individus han intentat fixar una data exacta per a la fi de la humanitat, sovint basant-se en interpretacions errònies o en fenòmens astronòmics. El calendari maia i la data del 2012 El programa desmitifica la creença popular sobre el 21 de desembre de 2012 com el dia de la fi del món segons els maies: • La civilització maia va ser una cultura altament avançada en astronomia i matemàtiques. • El seu calendari de Compta Llarga no prediu el final de l'existència, sinó simplement el tancament d'un cicle o etapa (Bactun). • Com afirma l'arqueòleg David Stuart: "No van predir res quant a aquesta data de desastre, simplement que s'acabava un cicle de 400 anys." Cronologia de prediccions fallides S'enumeren diversos exemples històrics on la por s'ha imposat a la realitat: • L'erupció del Vesubi (79 d.C.): Interpretada com un apocalipsi imminent pels romans a causa de les tesis de Sèneca. • L'any 1666: El temor pel "número de la bèstia" sumat a la gran plaga i l'incendi de Londres. • El cometa Halley (1910): La por que els gasos de la seva cua enverinessin l'atmosfera terrestre. • Sectes i grups religiosos: Es mencionen els Adventistes i els Testimonis de Jehovà com a exemples de grups que van posar dates concretes (1914, 1925, 1975) que mai es van complir. • Alineaments planetaris i l'Efecte 2000: Prediccions pseudocientífiques que vaticinaven col·lapses econòmics i climàtics. La Perspectiva Bíblica i l'Esperança El debat conclou amb una anàlisi teològica sobre què diu realment la Bíblia: • L'exclusivitat divina: La Bíblia afirma que el món té una "data de caducitat", però aquesta només la coneix el fabricant (Déu). • Mateu 24:36: Text clau on Jesús afirma que ni els àngels ni el Fill saben l'hora, només el Pare. • La funció de l'Apocalipsi: Aquest gènere literari no es va escriure per infondre por o terror, sinó per transmetre confiança, pau i seguretat als creients sobre la vida eterna.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
La Sardana de l'Any i Actualitat del Món Sardanista
Programa de Ràdio: La Serrana i Actualitat Sardanista El programa d'avui se centra en l'onzena eliminatòria del concurs La Sardana de l'Any, corresponent a les estrenes del 2012. Es repassen les votacions recents i s'anuncien esdeveniments clau per als amants de la música de cobla. Concurs La Sardana de l'Any S'han presentat les quatre composicions que competeixen en aquesta fase eliminatòria per determinar la peça més popular: • Sant Iscla de Vallalta d'Isabel Medina (40 vots). • 25è Aplec de Joan Manuel Margalef (94 vots). • Recordant un dia al Montsant de Geroni Velasco (119 vots). • Guanyadora: Colla Xàldiga de Carles Santiago, que passa a semifinals amb 134 vots. Novetats Discogràfiques i Concerts de Nadal Es destaca la proposta musical per a les festes: • Carme Canela i la Cobla: Un nou disc de nadales amb arranjaments de jazz a càrrec de Joan Díaz. • Roger Mas i la Cobla Sant Jordi: Gira de l'espectacle El dolor de la bellesa i estrena d'un documental al Canal 33. • Cobla Reus Jove: Celebració del seu 15è aniversari el proper 2 de febrer al Teatre Bartrina. Premis i Publicacions Històriques • 29è Premi Musical Manuel Sardanra Puigferrer: S'obren les bases per a compositors amb premis de fins a 2.000 euros. • Esbart Lluís Millet: Presentació del llibre commemoratiu de 50 anys d'història a la sala La Violeta de Barcelona. Secció de Xarxes Socials i Textos "Si vostè ha de treballar i no hi ha cap a la feina, per què no animeu l'ambient amb sardanes?" El repàs a les xarxes socials destaca la hiperactivitat de la Federació Sardanista per fomentar el vot popular i la innovadora proposta de Marcel Casellas per organitzar audicions de sardanes reivindicatives al Baix Llobregat. Necrològica Es recorda la figura de Josep Maria Roglany, músic i compositor de Molins de Rei, autor de l'havanera La barca xica i de prop de mig centenar de sardanes.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Advent, l'Alegria Cristiana i la Veu dels Bisbes
L'Alegria de l'Advent i el Role dels Laics L'episodi s'inicia destacant el Diumenge de Gaudete, un moment d'alegria dins l'austeritat de l'Advent. Monsenyor Jaume Pujol reflexiona sobre la naturalesa de la fe, subratllant que, tot i ser un acte personal, ens uneix a una comunitat. Es defineix el perfil del cristià laic contemporani: • Persones senzilles i sense complexos que actuen en la vida quotidiana. • Identificats per un somriure freqüent, tracte amable i pau interior. • Fidels als vincles de la professió de fe, els sagraments i la caritat. "L'acte de fe és eminentment personal, és una experiència íntima que marca un canvi de direcció, una conversió personal. Però aquest creure no és el resultat d'una reflexió solitària." Exegesi del Tercer Diumenge d'Advent Mossèn Joan Magí, president de l'Associació Bíblica de Catalunya, analitza les lectures bíbliques. El focus se centra en la necessitat de compartir i actuar amb justícia com a preparació pel Nadal. Es discuteixen les dificultats de certs passatges bíblics foscos (violència o immoralitat), explicant-los mitjançant la pedagogia divina i el context històric de la revelació progressiva. Els Consells de Joan Baptista L'Evangeli de Lluc presenta recomanacions pràctiques per a diferents grups: • La gent comuna: Compartir el menjar i el vestit. • Publicans: No exigir més del que està establert. • Soldats: Evitar la violència i les falses denúncies. Actualitat Diòcesana i Social Notícies de l'Arquebisbat • Arxiu Històric: Es destaca l'èxit de la indexació digital de més de 100.000 registres sagramentals gràcies a voluntaris en línia. • Vigília de la Puríssima: Crònica de la celebració al Seminari de Tarragona, centrada en la fe de Maria com a model d'abandonament a la voluntat de Déu. Valoració de la Crisi Econòmica Mossèn Ricard Cabré comenta un document recent dels bisbes de Catalunya sobre la situació social. Els bisbes denuncien que les retallades en sanitat i educació afecten els més vulnerables. Es defensa el paper de la jerarquia eclesiàstica en denunciar errors ètics, tot i que les solucions tècniques corresponguin als polítics. Debat sobre la Infantesa de Jesús Finalment, es comenta el llibre de Benet XVI sobre la infantesa de Jesucrist. Es recomana llegir-lo amb els evangelis de Mateu i Lluc a la mà. Es reflexiona sobre la Pau de Nadal, contraposant la pau romana (absència de guerra) amb la pau del cor, que és una construcció diària basada en la justícia.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
2h
Sessió Musical Estesa amb DJ Parry en Cabina
Introducció a la Sessió Aquest episodi presenta una experiència musical immersiva dirigida exclusivament per DJ Parry. Al llarg de la gravació, l'artista roman a la cabina oferint una continuïtat sonora que defineix l'estil del programa. Dinàmica del Podcast L'estructura es basa en la presència constant del punxadiscos, posant èmfasi en: • La continuïtat del ritme sense interrupcions externes. • La focalització en el workflow de treball dins la cabina. • L'ambientació sonora com a eix central de la transmissió. "En cabina, DJ Parry." Detalls Tècnics Tot i que la transcripció és repetitiva en la seva identificació, aquesta subratlla la importància de la figura del DJ com a únic conductor de l'espai. Es destaca l'ús d'un entorn professional per a la difusió d'aquesta sessió de llarga durada.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
1h 59min
Sessió Non-Stop: DJ Party Experience
Descripció de l'Esdeveniment Aquesta sessió presenta una experiència musical continuada dissenyada per a ambients de festa i celebració. L'enfocament principal és el manteniment d'un flux energètic constant a través de barreges fluides realitzades per un DJ professional. Característiques de la Sessió • Ritme Ininterromput: La sessió es caracteritza per la manca de pauses, assegurant que l'atmosfera de la festa no decaigui en cap moment. • Selecció Musical: Inclou una varietat de pistes seleccionades específicament per a la pista de ball. • Tècnica de Mescla: Es destaca l'ús de transicions suaus i tècniques de DJ clàssiques per enllaçar els diferents temes musical. "L'essència d'una bona DJ Party rau en la capacitat de connectar amb l'audiència a través del ritme constant." Estructura i Dinàmica El contingut està estructurat com una peça única d'entreteniment on la música és la protagonista absoluta. No hi ha intervencions parlades que interrompin la selecció, posant el focus en el beat i la progressió sonora.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Segon diumenge d'Advent i actualitat de l'Arquebisbat
L'Advent: camí de preparació i conversió L'episodi se centra en el segon diumenge d'Advent, un temps d'espera i preparació per al Nadal. Es destaca la figura de Joan Baptista com aquell qui crida en el desert per aplanar els camins i preparar l'arribada del Senyor. Reflexions bíbliques i teològiques Mossèn Joan Magí, president de l'Associació Bíblica de Catalunya, analitza les lectures del cicle C: • La relació vital entre l'Antic i el Nou Testament, citant Sant Agustí: > "El Nou Testament està amagat en l'Antic i l'Antic és manifest en el Nou." • La crida a l'alegria i a fer transitables els camins de la vida, eliminant les divisions entre els fills de Déu. • El testimoni de Sant Pau i la invitació a un amor ple de finor d'esperit. La figura de Maria i l'evangelització L'Arquebisbe Jaume Pujol reflexiona sobre el paper de la Verge Maria en el descobriment de Crist, posant com a exemple les aparicions de la Mare de Déu de Guadalupe i la seva influència en l'evangelització d'Amèrica. Es destaca la seva actitud de guardó i reflexió davant les situacions que no comprenia inicialment. Actualitat Diocesana i reconeixements S'informen sobre diversos premis i distincions a la ciutat de Tarragona: • El centenari i la medalla de la ciutat a la Fundació Casa Sant Josep per la seva tasca amb infants en risc. • El premi a l'Associació Cultural Sant Fructuós per la seva recerca sobre el cristianisme primitiu. • El lliurament de les medalles a la fidelitat per part de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa. Entrevistes i testimonis • Mossèn Joaquim Fortuny: El Vicari General explica la seva funció com a alter ego del bisbe i comparteix el goig per l'ordenació sacerdotal del seu nebot, Albert Fortuny. • Sembradors d'Estels: Un grup de noies del Col·legi L'Estonac presenten aquesta iniciativa missionera infantil sota el lema els nens ajuden els nens.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Un, dos i seguit: Campionat de Revesses i Actualitat Sardanista
Campionat Virtual de Revesses i Noves Iniciatives L'episodi d'avui destaca la final del Campionat Virtual de Revesses.cat, una iniciativa innovadora que ha explorat nous camins pedagògics mitjançant l'ús d'eines digitals i tutorials a Internet. La final tindrà lloc a la seu de la Societat Cultural i Esportiva La Lira de Barcelona. • Es discuteix la conveniència de separar les revesses dels concursos tradicionals de colles per no perjudicar l'espectacle. • S'anuncien 5 categories de competició: alevins, infantils, juvenils, grans i veterans. Concurs La Sardana de l'Any 2012 Es presenta la desena eliminatòria del concurs musical La Sardana de l'Any, organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. Resultats de la novena eliminatòria: • La guanyadora ha estat "Or per Sabadell" de Joan Jordi Baumala amb 141 vots. • Altres participants destacats: Ferran Carballido, Alfred Abad i Lluís Alcalá. Agenda d'Actes i Concerts Destacats L'agenda cultural ve carregada d'actes per als propers vuit dies, amb especial èmfasi en les celebracions de Nadal: • Roger Mas i la Cobla Sant Jordi: Actuació al Teatre Fortuny de Reus. • 29è Aplec a Artés: Una jornada completa amb concurs de colles i ballades. • Esbar Santa Tecla: Festival de Nadal a Tarragona. • 8è Premi Conrad Saló: Carles Prat-Vives guanya el primer premi amb la sardana "A la Rambla". Cultura i Literatura: Joan Langdon Davies Es recorda la figura del periodista britànic John Langdon Davies, fundador de l'ONG Plan International i enamorat de la cultura catalana. El seu llibre Mites i Felicitat dels Catalans ofereix una visió antropològica única de la sardana dels anys 20. "Un país que no pot insultar fort és un país que no es pot defensar." Aquesta cita de l'article de Marc Timón al Facebook reflexiona amb ironia sobre la riquesa i la contundència dels insults en llengua catalana.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Temps de sardanes: concurs, polèmiques i actualitat
Actualitat del món sardanista L'episodi d'avui de Temps de Sardanes repassa l'estat actual de la música per a cobla i la dansa a Catalunya, destacant la presència d'aquest gènere en àmbits tan diversos com el Disc de la Marató o els nous formats de finançament per a discos. Concurs de la Sardana de l'Any 2012 Es presenta la novena eliminatòria del certamen organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. • S'escolten les quatre peces en competició, interpretades per la Cobla La Principal del Llobregat. • Es fan públics els resultats de la vuitena eliminatòria, on la sardana Els gegants de Prats de Josep Coll i Ferrando va resultar guanyadora amb 210 vots. Polèmica a les xarxes socials: Música enllaunada Un dels debats més intensos de la setmana s'ha generat a Twitter i Facebook arran de l'ús de música enregistrada en lloc de cobla en directe en competicions oficials. • Crítica institucional: Robert Roquer (revista Som) lamenta l'ús de música enllaunada en aplecs de prestigi com el de Montserrat. • Debat tècnic: Es discuteix si la dificultat de les composicions de punts lliures justifica prescindir de la cobla en benefici de la precisió coreogràfica. • Visió dels dansaires: Opinions contraposades sobre si la sardana de competició (bàsic) s'hauria de conèixer amb antelació o ser improvisada. Resultats de Mollerussa i Agenda • Es detallen els resultats del campionat de punts lliures de Mollerussa, on la colla Marinostrum es va imposar en la categoria d'honor. • Destaca la participació de colles tarragonines com Tarragona Dansa i Xerinola. "Coneixer les sardanes permet a les colles treballar-les a l'assaig i presentar-les al públic com cal, en igualtat de condicions."
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
Superar les proves i la fe cristiana
Introducció al concepte de les proves L'episodi d'avui de Porta a l'Esperança profunditza en el significat de les proves a la vida des d'una perspectiva cristiana. En un context de crisi econòmica i dificultats personals, els locutors exploren per què patim i quina utilitat tenen aquests moments per a la nostra espiritualitat. Diferència entre prova i temptació És fonamental distingir aquests dos conceptes segons la Bíblia: • La prova: Té l'objectiu de verificar la fidelitat de la persona i prové de Déu com una eina de creixement. Serveix per enfortir la fe i apropar l'individu al Creador. • La temptació: És un impuls cap al mal o el pecat, provocat exclusivament per Satanàs. El seu objectiu és allunyar la persona de Déu. Tipus de proves i el seu propòsit pedagògic Els interlocutors detallen que ningú està exempt de patir, independentment de la seva fe. Les proves poden ser de diverses naturaleses: • Físiques i psíquiques: Malalties (com el càncer), discapacitats o problemes de temperament. • Socials i econòmiques: Conflictes familiars, desnonaments, atur i crisis financeres. • Extremes: Persecució religiosa i tortura, que encara persisteixen en ple segle XXI. "Fidel és Déu, que no permetrà que sigueu provats més del que pugueu suportar." Claus per a la superació espiritual L'aprenentatge principal de qualsevol prova és la dependència de Déu. Es ressalta que en la debilitat humana és on es perfecciona el poder diví. Per superar les dificultats amb victòria, es proposa: Acceptació i paciència: No rebel·lar-se, sinó entendre que hi ha un propòsit maduratiu. Actitud positiva: Enfocar-se en la llum i la victòria de Jesús en lloc del derrotisme. L'exemple bíblic: Personatges com Job, Pau o Josep d'Egipte demostren que les situacions límit poden portar a un coneixement més íntim i profund de la divinitat.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
2h
La Importància dels Agraïments i Comiats en la Comunicació
Fonaments de la Gratitud en la Interacció L'episodi d'avui se centra en la repetició sistemàtica de fórmules de cortesia com a eix vertebrador de la comunicació interpersonal. S'analitza com l'expressió continuada de la gratitud pot transformar l'ambient comunicatiu. Dinàmiques del Comiat i la Continuïtat • L'ús de l'expressió "Fins demà" com a mecanisme de tancament emocional i professional. • La importància de mantenir una estructura cíclica en el discurs per generar confiança. "L'agraïment no és només una paraula, sinó una actitud que marca el ritme de la interacció." L'Impacte de l'Afirmació Directa La part final de la sessió explora l'ús de l'exclamació com a eina d'enfasi. Es discuteix com una comunicació directa i concisa pot ser més efectiva que els discursos elaborats però buits de contingut real.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
L'Advent, la gran Beatificació a Tarragona i l'educació integral
Un nou any litúrgic: El temps d'Advent L'episodi marca l'inici del temps d'Advent i del nou any litúrgic, enfocant-se en la preparació per a l'arribada de Jesucrist. No només es recorda el naixement a Betlem, sinó que es convida a mirar cap al triomf definitiu a la fi dels temps. Reflexió Bíblica del Diumenge Mn. Joan Magí, president de l'Associació Bíblica de Catalunya, comenta les lliçons de l'Evangeli segons Sant Lluc (Cicle C): • Promeses de Déu: Jeremies ens recorda que la salvació arriba mitjançant la justícia i la bondat. • L'Amor com a camí: L'accent es posa en fer créixer l'amor mutu i la comunió eclesial. • Tipologia Bíblica: Es destaca la unitat entre l'Antic i el Nou Testament, on el primer prefigura el que Crist compleix. "Voleu no tenir por a aquell senyor i jutge de l'últim dia? Rebeu-lo ara amb amor. Feu-vos amics seus." Esdeveniment històric: Beatificacions 2013 L'Arcanbisbe de Tarragona, Jaume Pujol, expressa la seva joia per l'aprovació de Tarragona com a seu de la magna beatificació de màrtirs del segle XX. • Magnitud: Serà la cerimònia de beatificació més gran de la història de l'Església, amb més de 500 màrtirs, incloent el bisbe Manuel Borràs. • Logística: S'espera l'arribada d'entre 50.000 i 60.000 pelegrins d'arreu d'Espanya. • Significat: L'arquebisbe subratlla que no és una mostra de triomfalisme, sinó de fidelitat extrema i perdó. Educació i Valors: La Glossa de l'Arcanbisbe Sota el títol Gravissimum Educationis, es reflexiona sobre el cinquantenari del Concili Vaticà II i el dret a l'educació: • Dret dels pares: Es reafirma que els pares són els primers educadors i tenen dret a triar el centre segons les seves creences. • Educació integral: L'ensenyament ha de desenvolupar capacitats físiques, intel·lectuals i morals. • Universalitat: L'accés a l'educació ha de ser garantit sense exclusions de raça o religió, sent la clau per obrir portes en temps de crisi.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
Entrevista a Sergio Martín: El Gospel i la Coral Glòria
Introducció al Programa i la Música Gospel L'episodi de Porta a l'Esperança ens apropa a la figura de Sergio Martín Zamora, director de la Coral Glòria de València. Martín, que és pediatre de professió i músic de vocació, explica com la seva agrupació utilitza la música per transmetre el missatge de l'Evangeli. Història i Estil de la Coral Glòria La coral va néixer l'any 1993 en un context on el gènere gospel era pràcticament desconegut a Espanya. • El projecte va sorgir de la inquietud de compartir la fe a través de ritmes moderns. • Tot i que s'etiqueten com a gospel, el seu estil és eclèctic i incorpora pop, disco i funky. • Els components no són professionals en l'àmbit econòmic, però mantenen un alt nivell de compromís i assajos setmanals. "El missatge que va sorgir de l'esclavitud era un missatge d'esperança amb molta força; aquest és el secret de per què aquesta música encara toca els cors." Missió i Projectes de Futur El propòsit de la Coral Glòria va més enllà de l'estètic; es defineix com un projecte cultural i religiós que recrea l'energia dels cultes afroamericans adaptant-los a la cultura mediterrània. L'Himnari Gospel en Espanyol Actualment, el grup està immers en la gravació d'un nou disc amb un objectiu clar: • Crear cançons de composició pròpia fugint de les traduccions de l'anglès. • Fomentar que altres corals estatals creïn el seu propi repertori en castellà. • Expressar el gospel d'una forma autèntica i propera a la nostra tradició llatina. Experiència Personal i Fe En l'àmbit personal, Sergio Martín destaca que la música és la seva eina per explicar que Jesucrist és una realitat a la seva vida. Considera que, en un món en crisi, el missatge de salvació i l'amor incondicional són respostes vitals.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
La Sardana de l'Any, Joaquim Serra i Resultats de Concursos
Actualitat del Concurs La Sardana de l'Any L'episodi comença repassant els resultats de la setena eliminatòria del prestigiós certamen La Sardana de l'Any. Amb un total de 475 vots emesos, l'obra "Apleca de Cubelles" de Jordi Paulí s'ha proclamat semifinalista de manera clara amb 147 vots. També s'introdueixen les noves peces que entren en competició interpretades per la Cobla La Principal del Llobregat. Agenda i Activitats Sardanistes Ballades, Aplecs i Concerts Es detalla una àmplia agenda d'actes per als propers dies a diverses localitats catalanes: • Riudoms: Homenatge al compositor Antoni Guinjuan amb l'estrena de la sardana "Pel Lluís i la Roser". • Cubelles: Celebració del novè aniversari de l'entitat local amb la Cobla Marinada. • Manlleu: Aplec de tardor amb les cobles Mediterrània i Sabadell. • Reus: Veredicte del 46è concurs fotogràfic Aplec Baix Camp 2012 organitzat per la colla Rosa de Reus. Esbarts i Dansa S'anuncien diverses actuacions d'esbarts a Vinyols i els Arcs, Móra d'Ebre i una trobada de veterans a Tarragona. Novetats Discogràfiques: Joaquim Serra Es destaca la publicació d'un doble CD per l'entitat Músics per la Cobla que completa l'obra del mestre Joaquim Serra. Aquest treball recull: • Obra simfònica per a cobla. • Sardanes per a dues cobles. • La peça destacada: Glossa de la Cançó Popular del Pere Gallerí, interpretada per la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. Èxits al Campionat de Catalunya Es dedica un espai important a celebrar els grans resultats de les colles tarragonines al concurs de Valls: • La colla Infantil i Petits de Tarragona Dansa s'ha proclamat Campiona de Catalunya. • La colla alevina Xerinola ha obtingut una meritòria tercera posició. "Va ser una mena d'invasió tarragonina al Cursau amb més de 50 nens i nenes." Secció de Concurs i Endevinalles La Marta presenta una nova incògnita musical. Després que l'anterior (Pau Casals i "Sant Martí del Canigó") fos resolta fàcilment, es proposa un nou personatge viu de prestigi internacional que ha col·laborat amb la Nova Cançó i Joan Manuel Serrat en àlbums de cultura popular catalana.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
2h
DJ Parry en Sessió: Música Electrònica Ininterrompuda
Sessió de DJ Parry Aquest episodi presenta una experiència musical immersiva a càrrec de DJ Parry. El contingut es centra exclusivament en una sessió de mescles on el ritme i la continuïtat sonora són els protagonistes. Detalls de la Sessió • Selecció Musical: Una barreja de temes seleccionats per mantenir l'energia constant. • Tècnica de Mescla: Transicions suaus que defineixen l'estil de DJ Parry. • Atmosfera: L'episodi està dissenyat per a ser escoltat com una peça única de música electrònica. "En sesión, DJ Parry." Estructura de l'Episodi L'àudio manté una estructura lineal on la identitat del discjòquei es recorda periòdicament per mantenir l'oient situat en el context de la sessió. No hi ha interrupcions per entrevistes ni comentaris externs, centrant tot el focus en la producció sonora.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
30'
Festivitat de Crist Rei i el Compromís Social de l'Església
La Solemnitat de Crist Rei En aquest darrer diumenge del calendari litúrgic, el programa reflexiona sobre la figura de Jesucrist com a Rei. A diferència dels poders humans, la seva sobirania no es basa en la força ni en el vot popular, sinó en el testimoni de la veritat i l'amor. El Diàleg amb Pilat Es destaca el relat de l'Evangeli de Sant Joan on Jesús afirma davant l'autoritat romana que la seva reialesa "no és d'aquest món". • No és un rei polític o militar. • El seu regnat s'exerceix sobre les ànimes i les vides de les persones. • La seva autoritat no coarta la llibertat humana, sinó que se suggereix a través de l'autoentrega. El Concili Vaticà II i la Doctrina Social Amb motiu del 50è aniversari del Concili Vaticà II, es repassen els deu principis fonamentals de la doctrina social de l'Església per respondre a les necessitats dels homes d'avui: Drets de l'home: Defesa ferma de la dignitat humana i dels pobres. Unitat del gènere humà: Lluita contra els desequilibris econòmics entre nacions. L'home com a centre de l'economia: El sistema financer ha d'estar al servei de la persona, no al revés. Progrés integral: El creixement només és vàlid si arriba a tothom. No discriminació: Especial atenció als treballadors immigrants. Primacia del treball: El treball té més valor que el capital. Salari digne: Remuneració que permeti una vida digna en tots els àmbits. Dret al descans: Temps per a la família, la cultura i la religió. Participació en l'empresa: Dret a sindicació i, si cal, a la vaga. Funció social de la propietat: Els béns de la terra tenen una destinació comuna. L'Evangeli i l'Era Digital Finalment, es presenten recursos actuals per viure la fe: • Evangeli.net: Un servei coordinat per mossèn Antoni Carol que ofereix l'evangeli diari comentat a través de la xarxa. • Catalònia Sacra: La incorporació de llistes de reproducció de música religiosa a Spotify. • Literatura Papal: La publicació del tercer volum de la trilogia de Benet XVI sobre Jesús de Natzaret.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
59'
Actualitat Sardanista: Premis Capital de la Sardana i Cità d'Agenda
Reconeixement a la Cultura Popular i Tradicional L'episodi d'avui destaca el lliurament dels Premis Capital de la Sardana, uns guardons que neixen de la unió d'esforços entre la Federació Sardanista, la Unió de Colles i el Ballet Popular. Aquesta col·laboració marca una nova etapa de racionalització en la gestió de la dansa nacional. Homenatges i Guardons • Es destaca la figura d'Alfred Abad, reconegut per la seva trajectòria de més de 30 anys en el món de les colles de competició i la seva faceta com a compositor. • El programa fa un repàs als resultats de la final del Campionat de Catalunya celebrada a Balaguer, on la colla Mare Nostrum de Barcelona s'ha proclamat campiona per tercer any consecutiu. • Es ret homenatge a Joan Jordà, trombó de la cobla Cossetània, que es retira després de 50 anys d'activitat musical. Seccions Destacades del Programa Concurs La Sardana de l'Any S'emet la setena eliminatòria del certamen corresponent a les estrenes de 2012. Es presenten quatre composicions noves perquè l'audiència pugui emetre el seu vot popular via web o telèfon. La sardana guanyadora de la setmana anterior ha estat Joia de Viure, de Joan Lázaro. L'Agenda Sardanista Es detallen les activitats per als propers vuit dies, amb especial èmfasi en: • La final del campionat d'allevins, infantils i juvenils que tindrà lloc a Valls. • El 15è aniversari de la Cobla Reus Jove amb un concert al Teatre Fortuny. • L'homenatge pòstum a Ramon Vilà a Cardedeu amb l'estrena de quatre sardanes inèdites. El Racó de la Marta i Música Alternativa "Marc Timón ha passat de jove promesa a realitat consagrada en el món de la cobla." La secció inclou un joc d'endevinalles sobre una sardana clàssica de la qual s'escolten versions de la Cobla Sant Jordi, l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i la Companyia Elèctrica Dharma. Finalment, s'explora l'estil eclèctic de Marc Timón, que barreja la cobla amb sons disco-funky.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
31'
Veus Femenines en l'Havanera: Del Balconet a Cuba
Monogràfic de Veus Femenines L'edició número 460 del programa a Tarragona Ràdio ret un homenatge especial a les veus femenines dins del gènere de l'havanera i la cançó popular, un espai sovint dominat per grups masculins. Repertori i Interpretacions Destacades El programa fa un recorregut internacional i local amb peces emblemàtiques: • Ana Gabriel obre l'espai amb una interpretació de Un viejo amor amb matisos de ranxera. • Marina Rossell aporta el toc cinematogràfic amb Yo te diré, de la pel·lícula Los últimos de Filipinas. • Mili Bermejo presenta una versió curiosa i política de la clàssica La Paloma de Sebastián Iradier. • Gloria Lasso i Connie Francis posen veu a clàssics immortals com Aquellos ojos verdes i Siboney. Havaneres d'Aquí i d'Allà El programa també explora la connexió amb Castella a través de María Salgado i la tradició menorquina amb la veu de Joana Pons. "Un viejo amor ni se olvida ni se deja, de nuestra alma sí se aleja, pero nunca dice adiós." L'episodi tanca amb l'havanera Calamongo de Ramon Carreras, una oda al paisatge mariner i la pau dels pescadors.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Havaneres des del Balcó a Tarragona Ràdio
Havaneres i Cançons de Mar El programa 468D de Tarragona Ràdio presenta una selecció musical dedicada al gènere de l'havanera i altres ritmes vinculats a la cultura marítima i l'herència colonial. El programa destaca per la seva varietat estilística, explorant la connexió entre la tradició catalana i les arrels cubanes. Ritmes d'Anada i Tornada L'espai se centra en les anomenades cançons d'anada i tornada, músiques que van viatjar amb els mariners i emigrants entre Espanya i Amèrica. • S'introdueix el concepte de la colombiana, un estil rítmicament proper a l'havanera però amb matisos propis. • Es presenten peces clàssiques interpretades per figures de renom com Omara Portuondo i Emilia Morales. Grans Intèrprets i Composicions El programa fa un recorregut per diverses interpretacions històriques i contemporànies: • Mariposita de Primavera: Una peça de Miguel Matamoros interpretada per la cèlebre Omara Portuondo. • Viajera: Una versió de Gracia Montes que, tot i ser un pasdoble original de Francisco del Val, s'adapta al ritme de vanera per la seva cadència. • Las olas me traen: Interpretada per Ángeles Troiano, una composició de finals dels anys 80 que manté el sentiment nostàlgic del gènere. La Tradició de Grups Femenins Es dedica un espai especial al grup barceloní Les Algas, una formació de veus femenines. S'interpreta el tema El llop de mar, una peça de Ramón Carreras que evoca la figura del pescador veterà i la seva relació amb la tramuntana i la mar. "Amb setanta anys a l'esquena, la pipa sempre a flor del llavi... contemplant la nit serena, es passeja el llop de mar." Connexió amb l'Havana L'episodi clou amb una mirada al Festival d'Havaneres de l'Habana, mencionant l'èxit de compositors com Lázaro Díaz i la potència vocal d'Emilia Morales amb el tema Mi amor es marinero.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
27'
Recull de Sarsueles i Havaneres a Tarragona Ràdio
Un viatge per el teatre líric i l'havanera Aquest episodi del programa num. 467 de Vaneras des del Balcó a Tarragona Ràdio ofereix una acurada selecció d'obres clàssiques del gènere de la sarsuela i l'havanera. El recorregut musical inclou des de sainets madrilenys fins a ritmes cubans i obres dels anys 30. Obres Principals i Compositors L'episodi destaca diverses peces fonamentals: • El santo de la Isidra: Un sainet líric ambientat en els costums madrilenys, escrit per Carlos Arniches amb música de Tomás López Torregrosa. S'hi esmenta l'ús de l'organillo com a instrument emblemàtic. • Siboney: L'emblemàtica peça d'Ernesto Lecuona, escrita originalment per a la sarsuela Tierra de Venus (1927), presentada en aquesta ocasió en versió instrumental. • Don Gil de Alcalá: Obra de 1932 de Manuel Penella, recuperant l'havanera Todas las mañanitas, també coneguda popularment com a Canta y no llores. Històries i Narratives Musicals El programa no només reprodueix la música, sinó que narra les històries darrere de les lletres: "¿Quién la dijera que el soldadito soñó en los brazos de otra mujer?" Es fa un repàs a la tràgica història del soldadet que marxa a la guerra prometent fidelitat, però que mai torna amb la seva estimada, deixant pas a la malenconia d'una espera eterna. També s'explora Las bodas de Luis Alonso, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 1897, destacant l'havanera curta Manuel, yo me sofoco.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
28'
Havaneres des del balcó: Sarsuela i Tradició
Exploració de l'Havanera en la Sarsuela Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó (número 466) de Tarragona Ràdio ofereix un recorregut musical centrat en la influència i presència de les havaneres dins del gènere de la sarsuela espanyola. A través de diverses peces clàssiques, s'exhibeix la riquesa melòdica i les temàtiques costumistes de finals del segle XIX i principis del XX. Peces Musicals i Temàtiques L'episodi destaca per la seva selecció de fragments lírics que capturen l'essència de l'època: • L'Havanera del Cafè: Una peça inicial que narra la història d'una mulatita en un cafetal i la seva interacció amb l'"amito Pancho", destacant el ritme cadenciós i festiu. • Les Dones de Babilònia: Una interpretació que descriu l'exotisme i la passió atribuïda a les figures femenines de terres llunyanes, comparant-les amb palmeres i foc. • Crítica Social i Vida Domèstica: S'inclouen fragments de La Gran Vía i el famós tango de la Menegilda, que tracta sobre les penúries i astúcies de les minyones en el servei domèstic. Grans Autors i Obres El programa ret homenatge a compositors i llibretistes fonamentals: • Ruperto Chapí: Amb l'obra El puñado de rosas (1902), una sarsuela en un acte que inclou havaneres de curta durada però gran intensitat. • Amadeo Vives i Jerónimo Jiménez: Es destaca la seva col·laboració en La gatita blanca (1905), especialment amb la peculiar "Cançó de la xocolata". • Teresa Berganza: Es destaca la interpretació de la mezzosoprano en peces d'El año pasado por agua. "Que les setmanes passades fa un mes, més o menys, que m'han oferit un altre parell de programes..." El programa conclou amb la cèlebre havanera Bajo otros soles de l'obra La tabernera del puerto, tancant amb una nota de nostàlgia marinera.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Havaneres des del Balcó: Un viatge musical pel món
Exploració de l'Havanera i la Música d'Anada i Tornada Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó (número 465) ofereix una selecció musical que connecta Catalunya amb Mèxic, les Filipines, Cuba i Andalusia. A través de diverses veus i estils, es mostra la riquesa d'aquest gènere com un vehicle de cultura, història i sentiment. Temes i Peces Destacades • L'Havanera com a eina política: S'analitza una versió de La Paloma interpretada per Eugenia León, que va ser utilitzada a finals del segle XIX a Mèxic per parlar de la resistència contra l'imperialisme i el racisme. • La tradició de Menorca: Es presenta la peça Gabina (La Gavina), una composició de Frederic Sirés interpretada per Joana Pons, que evoca la melancolia i el desig de volar sobre el mar cap a l'estimada. • Connexió amb les Filipines: El programa fa un salt geogràfic per presentar la cançó Sampaguita (La flor de Manila), cantada en tagal per Pilita Corrales, coneguda com la reina de la cançó a l'Àsia. • Clàssics Cubans i cançons d'autor: - Es recupera Veinte años, un clàssic amb música de María Teresa Vera, interpretat per la veu de Gema Corredera. - S'inclouen composicions de Carlos Cano com Habanera de Cádiz (interpretada per Sílvia Pérez Cruz) i Habanera Imposible (per Estrella Morente), que bussen en l'agermanament entre Cadis, Granada i l'Havana. Conclusions del Programa "De La Habana colonial, yo caí la catedral... si al cantar La Habana la repito, La Habana es Caí [Cádiz]" El programa conclou reafirmant el vincle sentimental entre les dues ribes de l'Atlàntic, destacant com la música popular ha sabut mantenir vius els records de la vida quotidiana, l'amor i la història compartida.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
2h 2min
Recull de Benvingudes: Una Nit de Conversa Directa
Introducció i Benvinguda L'episodi es caracteritza per una estructura repetitiva on el focus principal és la salutació i l'acollida dels oients en un entorn nocturn. Durant tota la sessió, s'emfatitza la importància de mantenir un contacte constant i cordial a través de la veu. Dinàmica de la Sessió • La frase "Bona nit" s'utilitza com a eix vertebrador de tota la interacció. • Es busca crear una atmosfera de calma i proximitat amb l'audiència. • No es desenvolupen temes complexos, sinó que es manté un fil de comunicació minimalista però constant. "Bona nit" L'ús reiterat d'aquesta expressió serveix per marcar el pas del temps i mantenir la presència del locutor durant les gairebé dues hores de durada de la gravació.
Arxiu sonor programes 2012
10 de gen. del 2013
29'
Jornada de Germanó i 300 anys de les Carmelites
L'Esperança Cristiana i les Sagrades Escriptures L'episodi comença amb una reflexió profunda de mossèn Joan Magí sobre el diumenge 33 de l'any litúrgic. Es destaca la unitat entre l'Antic i el Nou Testament, subratllant que la revelació antiga és plenament vàlida per als cristians contemporanis. • L'alegria de la unitat: El perdó i la generositat ens permeten ser una llum que no s'apaga mai. • Visió profètica: S'analitzen les lectures de Daniel i l'Evangeli de Marc, que conviden a mantenir la fidelitat i l'esperança davant les calamitats del món. Cites destacades sobre l'Escriptura "L'Escriptura no es pot anul·lar i la revelació de l'Antic Testament és vàlida també per a nosaltres." Jornada de Germanó i Sosteniment de l'Església En un context de crisi econòmica, Carles Batxas, ecònom de l'Arquebisbat de Tarragona, explica la naturalesa de la Jornada de Germanó. Desmenteix mites sobre la suposada riquesa de l'Església i detalla la destinació dels recursos: • Acció social: Més de 1,2 milions d'euros destinats a activitats pastorals i assistencials. • Manteniment: Inversions per conservar edificis i equipaments parroquials imprescindibles per al servei. • Transparència: L'Església depèn de les aportacions lliures dels catòlics i de la declaració de la renda. 300 Aniversari de les Carmelites Descalces Es commemora la fundació del monestir a Tarragona (1712-2012). La germana Águeda Alomar i la germana Maria del Carme Virgili comparteixen la seva experiència sobre la vida contemplativa: • Història de coratge: Les germanes van arribar fugint de la Guerra de Successió des de Lleida. • Valors carmelitans: La fraternitat (donar-se als altres), la quotidianitat (combatre la rutina amb la pregària) i el sentit del refugi espiritual. Reflexió Final de Monsenyor Jaume Pujol L'Arquebisbe tanca l'episodi amb una analogia sobre el budisme i el cristianisme, recordant que l'Església no estalvia l'esforç ni la realitat del dolor, sinó que ofereix els mitjans (sagraments i comunitat) per recórrer el camí de la vida cap a l'eternitat.