Tots els episodis · 2013

4251 episodis disponibles

episodis

3625-3648 de 4251

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
4'
Els Xiquets de Tarragona descarreguen el 4 de 9 amb folre
Èxit històric a la Diada de Tots Sants 2012 Els Xiquets de Tarragona han assolit un gran objectiu en descarregar el 4 de 9 amb folre per quarta vegada en la seva història. L'execució del castell ha estat marcada per la solvència tècnica de la colla, malgrat les dificultats estructurals que han sorgit durant l'ascens. Desenvolupament de la construcció El castell ha presentat certs reptes des de l'inici, però la perícia dels castellers ha permès controlar la situació: Estructura oberta: Des de bon començament, la rengla que dona d'esquena a la plaça s'ha mostrat excessivament oberta, obligant el tronc a treballar amb molta incomoditat. Solidesa del folre: Tot i l'obertura de terços i quarts, el folre s'ha mantingut pràcticament immòbil, proporcionant la base necessària per a l'èxit. Execució de la canalla: L'entrada i sortida de l'acotxadora i l'enxaneta ha estat ràpida i decidida, coronant el castell en el moment precís. Significat de l'actuació Amb aquesta descarregada, la colla matalassera referma la seva posició en l'elit castellera: "Han estat capaços de treballar-lo perfectament... el castell no ha presentat ni el més mínim problema tret d'aquesta obertura." Aquesta fita permet als Xiquets somiar amb la tripleta màgica, havent descarregat ja el 3 i el 4 de 9 amb folre en la mateixa diada. L'eufòria a la plaça és total, fins al punt que part de la pinya comença a reclamar el 5 de 9 amb folre per culminar l'actuació.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
10'
Els Xiquets de Tarragona descarreguen el 3 de 9 amb folre
Inici de la Diada de Tots Sants 2012 Els Xiquets de Tarragona han obert la seva actuació a la plaça de la Vila de Vilafranca amb un sòlid 3 de 9 amb folre. Aquesta elecció com a castell de sortida és poc habitual per a la colla, però respon a una estratègia ambiciosa per encarar el seu gran objectiu del dia: el 5 de 9 amb folre. Punts clau de l'actuació Estratègia de confiança: Descarregar el 3 de 9 era vital per esvair els dubtes generats després de la caiguda al concurs de castells i per guanyar la motivació extra necessària. Crescut de la colla: S'ha destacat l'increment de camises pròpies i de gent als assajos, un factor clau que permet a les colles tarragonines plantejar-se estructures de gamma extra. Execució tècnica: El castell s'ha mostrat segur, tot i que el pis de quints s'ha tancat una mica durant l'execució. La solvència de la pinya i el folre ha estat determinant. "Aquesta sortida de 3 de nou amb folre no és ni gens habitual en els Xiquets, demostra l'ambició que porten en aquesta diada." Detalls de l'estructura El pis de quarts ha estat format exclusivament pels germans Morató, una curiositat familiar que aporta estabilitat al tronc. Amb aquest castell, el quart descarregat de la temporada, la colla ratlla la perfecció tècnica abans d'afrontar la segona ronda.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
3'
Intent històric de 5 de 9 amb folre dels Xiquets de Tarragona
Moment històric a Vilafranca La diada ha viscut un episodi sense precedents amb el primer intent de la història de 5 de 9 amb folre per part dels Xiquets de Tarragona. La plaça de Vilafranca ha mantingut un silenci respectuós davant la magnitud d'una estructura que requereix una pinya i un folre extremadament sòlids. Desenvolupament i intent desmuntat El castell ha mostrat una execució tècnica remarcable fins a cert punt: El tronc s'ha col·locat amb tranquil·litat i calma, arribant a situar els sisens a la seva posició. Tot i que el castell ha començat a rebrincar (tremolar) lleugerament, les mides s'han mantingut estables fins que la canalla ha iniciat l'ascens final. L'intent s'ha hagut de desmuntar quan els dosos ja entraven i l'enxaneta i la cotxadora es trobaven al pis de quints per dubtes de la canalla. "És un intent que no només ha estat digne, sinó molt més que digne dels Xiquets de Tarragona." Perspectives de futur El fet d'haver realitzat un intent desmuntat sense caiguda és un èxit logístic i moral per a la colla. El castell s'ha pogut baixar amb seguretat, cosa que permet als Xiquets de Tarragona: Mantenir la confiança de la colla intacta. Aprofitar les mides treballades a l'assaig que s'han traslladat amb èxit a la plaça. Tenir l'opció de tornar-ho a intentar en una ronda de repetició o de millora, segons el format de la diada de Vilafranca.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
3h 32min
Diada de Tots Sants 2012: Història i Gamma Extra
Una Diada de Tots Sants que fa Història a Vilafranca El podcast recull la retransmissió en directe de la diada castellera de Tots Sants 2012 a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès. L'episodi destaca per ser un dels dies més importants de la història castellera, amb reptes de gamma extra per part de diverses colles i l'estrena de construccions inèdites. Les Colles i els seus Objectius Castellers de Vilafranca: L'Excel·lència i la Innovació Els amfitrions van completar la que es considera una de les millors actuacions de la història del món casteller: • 2 de 9 sense manilles (carregat): Una estructura de dificultat extrema que van tornar a carregar. • 4 de 9 sense folre (descarregat): Demostrant un domini insultant d'un dels castells més difícils. • 7 de 9 amb folre (descarregat): Un castell inèdit i històric, inventat per ells i completat amb èxit a la primera. • Pilar de 8 amb folre i manilles (descarregat): La cirereta que va rubricar la jornada. Xiquets de Tarragona: L'Assalt a la Gamma Extra La colla de la camisa ratllada va viure un dia històric amb el seu primer intent de 5 de 9 amb folre: • Malgrat que el 5 de 9 va quedar en intent desmuntat, les sensacions van ser molt positives per al futur de la colla. • Van consolidar la seva tripleta màgica descarregant el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. Altres Colles Participants • Capgrossos de Mataró: Van signar una gran actuació carregant el 2 de 9 amb folre i manilles i descarregant el 3 i el 4 de 9. • Castellers de Sants: Van complir els seus objectius carregant el 3 de 9 amb folre i descarregant construccions sòlides com el 5 de 8 i el 7 de 8. Reflexions sobre el Futur del Món Casteller L'episodi analitza com la tendència actual es desplaça cap als castells nets (sense folre) i com colles com els Xiquets de Tarragona estan trencant barreres mentals per situar-se de ple en l'elit de la gamma extra. Es destaca la importància de l'assaig i el gruix de camises per assolir aquestes fites.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
11'
Entrevista amb Joana López dels Torrons José Sirvent
Tradició i dolços de Nadal a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Joana López, responsable de José Sirvent Garrigós, ens detalla l'activitat de la seva històrica empresa durant la campanya nadalenca. L'espai combina la participació dels oients amb la descoberta de productes artesans. Productes estrella i varietat Durant la conversa s'han destacat els següents productes, remarcant que el torró de Xixona continua sent la referència absoluta: Torrons clàssics: El torró de Xixona (tou) i el torró dur (d'Alacant). Especialitats: Grillage, terrònic, gema cremada, maçapà, coco flambejat i pralinats de xocolata amb taronja. Altres dolços: Neules fetes cada dia, catànies, ametlles al cacau, pinyons i peladilles. Novetat i flexibilitat: Es destaca la possibilitat de comprar porcions a mida (sense haver d'agafar la barra sencera) i l'anomenat "Torró de Tarragona", presentat en porcions individuals. El valor de l'artesania i la tradició Joana López subratlla que, malgrat la crisi econòmica, els clients mantenen la fidelitat al producte de qualitat sota el lema: "Comprem poc, però bo" Aquesta filosofia es manté gràcies a l'ús de matèries primeres d'alta qualitat i a la preservació de les fórmules dels avantpassats. La fabricació és pròpia en un 99% i es garanteix que el producte estigui recent fet. Final de campanya i Reis La campanya no acaba per Sant Esteve, sinó que s'allarga fins a Reis amb l'elaboració del tortell de Reis, especialment el de maçapà, que és un dels productes més treballats de la casa. Les botigues estan situades a punts estratègics de Tarragona com el carrer Portalet, la Rambla Vella i el carrer Canyelles. L'entrevista ha finalitzat amb el sorteig d'un lot de productes entre els oients, on la guanyadora ha estat la Tanis Priego.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
10'
Tradicions de Sant Silvestre a Tarragona: Cursa i Bany
Celebració de l'últim dia de l'any a Tarragona L'episodi explora dues de les activitats més emblemàtiques per acomiadar l'any a la ciutat de Tarragona: la tradicional Cursa de Sant Silvestre i el multitudinari Bany de Sant Silvestre. Ambdues propostes combinen l'esperit esportiu amb un caràcter festiu i comunitari. La 9a Cursa de Sant Silvestre Josep Espinosa, del Club Fondistes Tarragona, detalla l'organització d'aquesta prova que s'ha consolidat des del seu inici l'any 2003: Participació massiva: S'han esgotat els 1.500 dorsals disponibles dies abans de la prova. Recorregut popular: Enguany la distància s'ha reduït de 9 a 7 quilòmetres per fer-la més accessible. El traçat és totalment planer, ideal per a corredors novells. Ambient festiu: Molts participants corren disfressats (Pare Noel, arbres de Nadal), i s'atorguen premis a les disfresses més originals i als grups més nombrosos. Tradició gastronòmica: Al final de la cursa al barri del Serrallo, la confraria de pescadors serveix un caldo de peix calent per als assistents. El Bany de Sant Silvestre al barri del Port Pepe Ruiz, president de l'Associació de Veïns del Barri del Port, explica els detalls d'aquesta activitat que agafa el relleu de tradicions anteriors: Ubicació: Platja del Miracle (zona sud, davant la Comandància). Horaris: La concentració és a les 12:00h i el xupinasso per entrar a l'aigua es realitza a la 1:00h del migdia. Recompensa per als valents: Els banyistes reben cava, neules i una samarreta de record. Per als infants, s'ofereix taronjada. Caràcter simbòlic: No és una competició, sinó un acte de convivència que l'any passat va aplegar més de 600 persones. "És una cursa de festa per fer una miqueta d'exercici... una de les tradicions que ja porta 28 anys a la ciutat." Ambdues cites representen el preludi ideal per a les celebracions de la nit de Cap d'Any, destacant la implicació del teixit associatiu tarragoní.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
19'
Cabaret Bilderberg: Cap d'Any Teatral a Tarragona
El Retorn del Cabaret Bilderberg pel Cap d'Any L'equip de la Sala Trono presenta una versió renovada i especial del seu èxit Cabaret Bilderberg per celebrar el canvi d'any al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta producció destaca per ser una proposta pionera a la ciutat, oferint una experiència teatral que inclou les campanades en directe. Novetats i Contingut de l'Espectacle Segons expliquen els protagonistes, l'obra ha estat actualitzada amb continguts recents i gags inèdits: * Actualitat Política: S'ha introduït el moviment sobiranista català i referències a la monarquia espanyola. * Noves Incorporacions: L'elenc compta amb la participació de Fermí Fernández, que destaca la gran capacitat d'improvisació del format. * Interactivitat: La funció de la nit del 31 de desembre s'aturarà a la meitat per celebrar les campanades amb raïm i cava per a tot el públic. * Múltiples Facetes: L'actriu Paloma Arza subratlla la versatilitat dels personatges, que combinen el cant, el ball, la màgia i fins i tot la ventrilòquia sota una estètica militar i decadent. Trajectòria i Futur de la Sala Trono Joan Negrier, programador de la sala, fa un balanç molt positiu de l'any 2012, malgrat la crisi econòmica: "L'any de la crisi profunda ha estat l'any que més públic hem tingut a la Sala Trono." De cara al 2013, la sala ja prepara el seu 10è aniversari amb una coproducció internacional titulada El Don de las Sirenes, escrita per Pere Riera, que s'estrenarà al gener. Detalls Pràctics Lloc: Teatre Metropol (Tarragona). Dates: 31 de desembre (funció especial) i 1 de gener. Venda d'entrades: Disponibles a Tarracoticket o a les taquilles del Metropol.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
2h 31min
Ple Municipal Tarragona: Pressupostos 2013 i Model Educatiu
Aprovació dels Pressupostos Municipals 2013 La sessió ordinària del Consell Plenari de l'Ajuntament de Tarragona s'ha centrat en l'aprovació del pressupost general per a l'exercici 2013. El regidor d'Hisenda, Pau Pérez, ha presentat uns comptes marcats per la contenció de la despesa i el compliment del pla d'ajustament, però amb un increment significatiu en atenció social i polítiques d'ocupació. • Consens polític: Els pressupostos han tirat endavant sense vots en contra, gràcies a l'abstenció dels grups de l'oposició (PP, CiU i ICV-EUiA). • Punts clau: Es destinen aproximadament 8 milions d'euros a inversions reals i transferències de capital, destacant la mobilitat i el manteniment d'empreses públiques per evitar la seva privatització segons la nova reforma local. • Debat sobre el "rescat": El Partit Popular ha defensat la seva abstenció argumentant que l'Ajuntament està intervingut i rescatat per l'Estat mitjançant els plans de pagament a proveïdors, mentre que el govern local ho defineix com un préstec amb condicions de mercat. Defensa del Model d'Escola Catalana i la Immersió Lingüística S'han debatut tres mocions en resposta a l'avantprojecte de la Llei Wert (LOMCE). El debat ha reflectit una clara fractura entre el bloc a favor del model d'immersió i el Partit Popular. • Arguments a favor: PSC, CiU i ICV han defensat el model com una eina de cohesió social i un èxit pedagògic avalat externament. • Arguments en contra: El PP ha apostat per un model trilingüe (40% català, 40% castellà, 20% anglès), negant que el sistema actual sigui un èxit i citant les dades de fracàs escolar. • Resultat: S'han aprovat les mocions de CiU i PSC, mentre que la d'ICV ha estat rebutjada perquè incloïa crítiques a les retallades de la Generalitat que CiU no estava disposada a acceptar. Crisi de l'Habitatge i Desnonaments S'ha aprovat una moció del PSC per implementar un de càleg de mesures contra els desnonaments. "El desnonament és la diligència més traumàtica de l'administració de justícia: tirar les famílies fora de casa." • L'Ajuntament es compromet a retirar fons municipal de les entitats bancàries que executin desnonaments d'habitatge únic i a no col·laborar amb la Guàrdia Urbana en aquests actes, tret d'ordre judicial expressa. Altres assumptes d'interès • S'ha aprovat l'increment de les tarifes d'aigua per al 2013 amb els vots de PSC, PP i CiU. • S'ha donat la benvinguda a la nova secretària d'actes, Josefina Díaz. • S'han tractat convenis entre Tarragona i La Canonja sobre la distribució d'ingressos del sector químic.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
9'
Balanç i tradicions de la Fira de Nadal a la Rambla
Balanç de la Fira de Nadal En aquesta conversa amb la Rosa Ferrando, responsable de la fira, s'analitza l'evolució de la campanya nadalenca a la Rambla de Tarragona. Després de gairebé un mes d'activitat, la valoració és agredolça: tot i que l'assistència de públic ha estat massiva, el volum de vendes s'ha vist afectat per la situació econòmica actual. Adaptació a la crisi i preus Els paradistes han hagut d'ajustar la seva oferta per fer front a la baixa capacitat adquisitiva dels clients: * S'han d'oferir articles més barats i assequibles que en anys anteriors. * Els clients compren paquets més petits i mostren una major preocupació pel preu. * Hi ha una voluntat de solidaritat, on fins i tot es fan petits obsequis a persones en situacions precàries per mantenir l'esperit nadalenc. El Caganer: El rei de la festa La Rosa, autodenominada la "reina del caganer", destaca aquesta figura com el producte més venut i emblemàtic: * Representa un símbol de fertilitat i prosperitat (la roda de l'aliment). * El model tradicional (barretina, camisa blanca i pipa) continua sent el preferit a la seva parada. * Existeix un respecte entre comerciants on cadascú s'especialitza en un estil: des de figures clàssiques de pessebristes de quarta generació fins a versions modernes de personatges famosos. "El caganer es posava perquè a casa no hi faltés mai el menjar; si has cagat és perquè has menjat." Ubicació i cloenda La fira estarà oberta fins al 24 de desembre. L'entrevista també serveix per reivindicar la centralitat de la Rambla davant la dispersió actual provocada per les obres del Mercat Central, esperant poder recuperar l'espai unitari en el futur.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
5'
Taller de Globoflèxia i Nadal al Teatre Magatzem
Activitats de Nadal al Teatre Magatzem El teatre de la Cooperativa Obrera Terraconense tanca l'any amb una programació especial per celebrar les festes. Entre les propostes destaca el concert del Cor Mos Cantàs i, especialment, una activitat creativa adreçada als més joves. El taller de Globoflèxia i Contes La monitora Laura González, cantautora i animadora infantil, presenta un taller innovador que combina l'art de modelar globus amb la narració d'històries. Els punts clau de l'activitat són: Dates i horari: El dimecres 27 de desembre, de 10:00 a 14:00 hores. Edat recomanada: A partir dels 7 anys. Contingut: Creació de figures nadalenques (com arbres de Nadal o ninots de neu) i personatges per a un conte posterior. Tècnica i possibilitats de la globoflèxia Durant l'entrevista, la Laura explica que la globoflèxia no es limita només a fer el clàssic "gosset", sinó que és tota una disciplina artística: Es treballa tant amb globus llargs (per a torsions) com rodons (per a estructures i columnes). Requereix una tècnica específica per controlar l'aire i evitar que els globus explotin. L'expert destaca que és un món amb convencions internacionals on es poden crear des de dinosaures fins a cotxes a mida real. "La globoflèxia té la seva tècnica i els seus trucs... cal deixar espai perquè l'aire vagi recorrent i puguis fer les torsions per donar forma a la figura."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
8'
Lots de Nadal i productes de qualitat a Can Piti
Oferta gastronòmica i lots personalitzats La propietària de la Carnisseria Cansaladeria Can Piti, la Maribel, explica l'especialització de l'establiment en productes de xarcuteria i carns de primera qualitat. El focus principal durant aquestes dates són els lots de Nadal personalitzats, adaptables a qualsevol pressupost. Productes destacats i procedència La botiga aposta per gèneres selectes amb origen certificat per garantir el millor sabor: - Ibèrics d'Extremadura i Salamanca: Pernils, paletilles, llom i xoriço (tant de bellota com opcions més econòmiques). - Formatges i Vins: Productes que complementen els lots, incloent-hi vins de la mateixa zona que els embotits. - Carns fresques: Vedella procedent de Lleida i Girona, porc (tocino) de Vinyó i cabrit de Huesca. Serveis i horaris especials La carnisseria facilita les compres nadalenques amb serveis logístics i horaris ampliats: - Repartiment a domicili: Es realitzen entregues dels lots encarregats per a major comoditat. - Horari ininterromput: Els dies clau (com el dissabte o les vigílies de festa) no tanquen al migdia per facilitar les compres d'última hora. - Ubicacions: Estan presents al carrer Apodaca (nova obertura per relleu generacional) i a Torres Jordi (Residencial Palau). "Fiquem lots que a cada un li vingui més bé... fem de tots els preus." Per acabar, es destaca una oferta especial d'una paletilla ibèrica de bellota per 70 euros amb una ampolla de vi de regal.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
15'
Salutació Repetitiva: Bona Nit
Anàlisi de la conversa Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva i estructurada d'una única salutació: "Bona nit". El contingut es caracteritza per una absència total de variació temàtica, centrant-se exclusivament en l'intercanvi de cortesies nocturnes. Característiques Principals Monotonia dialògica: L'única expressió utilitzada és la salutació estàndard en català per al final del dia. Cadència temporal: Es produeix una repetició sistemàtica cada 30 segons aproximadament. Minimalisme comunicatiu: No s'aporta cap informació addicional ni context sobre els interlocutors. "Bona nit" En resum, el text és un exemple clar de comunicació fàtica, on l'objectiu no és transmetre informació, sinó mantenir o confirmar el canal de contacte entre les parts.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
20'
Activitats de Nadal a Tarragona: Ocupació i Lleure a Tarragona Impulsa
Polítiques d'Ocupació i Dinamització Econòmica L'entrevista amb Javier Villamallor, Tinent d'Alcalde de Treball, Joventut i Activació Econòmica, posa el focus en la recent inauguració del Tarragona Impulsa a les noves instal·lacions de la Tabacalera. Aquest equipament ha multiplicat per dues la seva superfície per oferir serveis de: Formació i orientació laboral per a persones en atur. Acompanyament en projectes d'emprenedoria. Reciclatge professional per a joves i treballadors en actiu. Es destaca el programa Reiniciat, adreçat a majors de 50 anys del sector de la construcció, i el compromís del govern municipal d'augmentar un 21% els recursos per a polítiques actives d'ocupació de cara al 2013. Tarragona Smart Mediterranean City Villamallor explica la constitució de la fundació Tarragona Mediterrània Intel·ligent, amb l'objectiu de convertir la ciutat en un referent d'eficiència i innovació. Amb la vista posada en els Jocs Mediterranis 2017, el patronat —format per l'Ajuntament, la URV, Repsol i Agbar— treballarà per optimitzar recursos en àrees clau: Mobilitat urbana. Energia i gestió de l'aigua. Preservació del patrimoni. "Una ciutat eficient és aquella que no deixa de fer coses però les fa de la millor manera possible, sense malversar recursos." Programació de Nadal: Casal Jove i Parc de Nadal S'han presentat dues línies d'activitats diferenciades per edats: Casal de Nadal (Espai Jove): Enfocat a adolescents d'entre 15 i 19 anys. Totes les activitats són gratuïtes i compten amb tallers de beatbox (amb el campió d'Espanya, Marcús) i conferències d'imitadors com Pep Plaza. Parc Infantil de Nadal: Celebra la seva 25a edició al Recinte Firal (del 26 de desembre al 3 de gener). Enguany potencia valors com la sostenibilitat mitjançant horts urbans i tallers d'energies renovables. Pel que fa al finançament de les festes, el consistori manté els preus de l'any passat gràcies a l'aportació de patrocinadors privats, que cobreixen un terç del pressupost total.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
16'
Campanya de recollida de joguines i voluntariat a Tarragona
Col·laboració Solidària per Nadal Representants de la Creu Roja i del Centre Mèdic Rambla Nova expliquen la seva iniciativa conjunta per garantir que cap infant de Tarragona es quedi sense regals durant les festes. El centre mèdic actua com a punt de recollida i canalitzador de donacions per a l'entitat social. Detalls de la Campanya de Joguines Objectiu: Arribar a uns 600 infants de Tarragona i comarca que es troben en situació de vulnerabilitat. Requisits: Es demanen exclusivament joguines noves per a edats d'entre 0 i 12 anys, sota la premissa que "els Reis Mags són mags per a tothom". Punts de donació: Al Centre Mèdic Rambla Nova (Rambla Nova, 103) o mitjançant aportacions econòmiques al seu lloc web (www.cmrn.cat). La Tasca del Voluntariat L'entrevista també destaca la tasca dels més de 400 voluntaris a Tarragona. En Gerard Fons, un dels voluntaris, relata la seva experiència personal i la duresa però satisfacció d'ajudar en projectes com: Atenció a persones sense sostre: Rutes dominicals per oferir menjar, mantes i seguiment social. Banc d'aliments i material escolar: Accions que es mantenen durant tot l'any per donar suport a la infantesa. "El que els voluntaris poden aportar i el que poden rebre a canvi és molt gran; és una labor molt gratificant."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
15'
La Campanya de Nadal al Mercat Central de Tarragona
Preparatius i tendències de la campanya nadalenca El President de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona, Albert Ribot, analitza com es preparen les parades per a les dates més importants de l'any. Els paradistes treballen amb els motors al 120% per garantir producte fresc i de qualitat en un context on els hàbits de consum estan canviant. Adaptació a la crisi i nous hàbits Menjar a casa: Degut a la situació econòmica, més famílies opten per celebrar els àpats a la llar en lloc d'anar a restaurants. Producte precuinat: Una de les tendències a l'alça és la demanda de plats ja elaborats o semielaborats. Els clients busquen estalviar temps i complicacions a la cuina. Previsió en la compra: La gent és cada cop més previsora, encarregant els productes amb antelació per assegurar els millors preus i estalviar. El valor afegit del mercat Ribot destaca que el gran avantatge del mercat respecte a altres superfícies és el factor humà i l'experiència dels professionals: "Aquí és on nosaltres som el 10... darrere d'aquests taulells hi ha persones amb moltíssima experiència que poden ajudar, aconsellar i suggerir." Iniciatives i campanyes promocionals Per incentivar les compres, el mercat ha substituït el tradicional sorteig d'un cotxe per un sistema de rasca-rasca amb premis directes de 5, 10 i 20 euros, amb l'objectiu que l'ajuda arribi a un volum més gran de clients. A més, s'ha anunciat l'obertura extraordinària el diumenge previ a Nadal en horari de matí (10h a 14h). Finalment, l'entrevista tanca amb una reflexió sobre el futur trasllat al nou edifici del mercat, un projecte carregat d'il·lusió però també de certa cautela per part dels venedors.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
16'
Els Pastorets de La Golfa: Sàtira i Tradició a Tarragona
La versió més transgressora dels Pastorets La companyia tarragonina La Golfa torna al Teatre Metropol amb la seva versió alternativa i satírica dels Pastorets. Aquesta producció es basa en el text original de Josep Maria Folch i Torres, però compta amb una adaptació de Josep Bergalló que "tarragonitza" l'obra i la situa a la Tarragona de principis de segle XX. Característiques de l'espectacle Actualitat i crítica: L'obra s'actualitza cada any per incloure referències a la política, l'economia i els fets més rellevants de l'actualitat local i nacional. Localitzacions tarragonines: L'acció es trasllada a indrets emblemàtics com el Pont del Diable (on es troben dimonis i pastors), el Serrallo o la Part Alta. Elenc i producció: Tot i que el nucli del grup és de 5 persones, per a aquesta representació es mouen entre 40 i 50 col·laboradors. Diferències amb la versió clàssica "L'obra és la mateixa, el que passa que el vestuari i la localització fan gràcia; que Josep sigui un calafat del Serrallo i Maria una noia de la Peralta." Segons els actors Jordi Gómez i Josep Maria Tusset, la clau de l'èxit resideix en la dinàmica i l'agilitat del text, que permet improvisacions i moments de gran complicitat entre els actors, allunyant-se del to més encarcarat de les versions tradicionals. Temes de l'edició actual En aquesta temporada, la sàtira es centrarà en: * Les relacions entre Catalunya i Espanya. * El projecte de Barcelona World. * L'actualitat del govern de la Generalitat i el context polític del PP.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
5'
Èxit de la campanya de Nadal dels comerciants de Bonavista
Detalls de la campanya "Puja a la moto" L'Associació de Comerciants de Bonavista ha llançat una campanya nadalenca amb un gran èxit de participació. La iniciativa central és el sorteig d'una moto de color negre, la qual ja es troba exposada perquè els veïns la puguin veure. Els punts clau de la campanya són: * S'han repartit un total de 10.000 butlletes (bolets) entre els comerços associats. * Per participar, els clients han de comprar en establiments que tinguin el cartell groc i vermell distintiu. * Les butlletes han d'estar segellades pel comerç per ser vàlides. "S'han repartit 10.000 bolets. La gent del barri no parla d'una altra cosa." El Sorteig L'esdeveniment final tindrà lloc el dia 5 de gener a les 11 del matí a la Plaça de la Constitució. Durant l'acte, es trucarà en directe a la persona guanyadora. Primer aniversari i creixement de l'associació Alberto Duarte, secretari de l'entitat, destaca que la Unió de Botigues està a punt de complir el seu primer any d'història. Malgrat les dificultats econòmiques generals, el balanç és positiu: * S'està aconseguint l'objectiu de dinamitzar el barri i mantenir-lo viu. * El nombre d'associats està creixent de forma natural: quan els comerços veuen els beneficis de les activitats, s'hi acaben unint voluntàriament. * Hi ha una bona perspectiva de moviment comercial de cara a les festes de Nadal.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
17'
Campanyes solidàries i impuls del comerç a Tarragona
Iniciatives de Nadal a la ciutat En aquesta entrevista, Joan Blázquez, president de l'entitat La T de Tarragona, detalla les activitats solidàries i de dinamització que el comerç local porta a terme durant les festes. Es destaca una vessant humanitària i una forta crida a l'autoestima ciutadana. Accions Solidàries: Aliments i Creativitat Recollida d'aliments: Per primer cop, unes 200 botigues associades recullen productes per al Banc d'Aliments de les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre. Tot i que oficialment acaba divendres, la campanya es podria allargar uns dies per facilitar les donacions a les oficines del carrer Sant Francesc. Concurs infantil de dibuix: Obert a infants de 3 a 12 anys (en dues categories), amb la temàtica d'aparadors nadalencs. Els premis no són monetaris, sinó productes cedits per col·laboradors locals. Defensa del Comerç de Proximitat Blázquez fa un èmfasi especial en la importància de comprar a la ciutat per reactivar l'economia: * Generació d'ocupació: Segons el president, el petit comerç genera el 80% de l'ocupació, malgrat vendre només el 20% del producte total comparat amb grans superfícies. * Retorn econòmic: Els beneficis del comerç local es queden a Tarragona, mentre que els de les grans superfícies sovint surten de Catalunya. * Crítica política: Es demana més suport de l'administració per evitar els errors vistos en altres països com França respecte a l'expansió de les grans àrees comercials. Autoestima i Turisme Local L'entitat prepara el llançament d'un nou producte promocional autòcton i fa una crida a valorar els actius de la ciutat: "El dia que Tarragona sàpiga que té la millor ciutat del món i el millor comerç, guanyarem molt en autoestima." Es tanca la conversa recordant la màgia de la Catedral de Tarragona, les vistes des dels seus terrats i la fascinant maquinària del seu rellotge històric.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
26'
Dones: la força del canvi a l'Índia
L'exposició sobre la realitat de la dona a l'Índia L'episodi presenta l'exposició organitzada per la Fundació Vicente Ferrer a Tarragona, que recull el testimonis de set dones reals que han superat situacions d'extrema adversitat. L'objectiu principal és mostrar la resiliència i la fortalesa de les dones en un dels països més perillosos per néixer dona al món. Obstacles i discriminació estructural Montse Ortiz detalla els reptes que pateixen les dones en el context indi, especialment les pertanyents a la casta dels dàlits o intocables: • La tradició de la dot: Una càrrega econòmica que provoca avortaments selectius i impedeix l'estudi de les nenes. • Doble i triple discriminació: La confluència de gènere, pobresa, casta i, en molts casos, discapacitat o malalties com el VIH-Sida. • El sistema de castes: L'assignació de les feines més precàries i la marginació social extrema. Històries de superació i projectes de la Fundació A través de set testimonis, es fan visibles els eixos de treball de la Fundació: • Habitatge digne: Les cases es posen a nom exclusiu de les dones per garantir la seva seguretat i la dels seus fills en cas de separació. • Autonomia mediambiental: L'ús del biogàs per cuinar, evitant el fum tòxic de la llenya, i la diversificació de cultius en zones desèrtiques com Anantapur. • Salut i Educació: El paper de les treballadores sanitàries rurals i la formació de nenes com la Líquita, que aspira a ser enginyera. "L'esperança és que les coses puguin anar canviant a l'Índia i que la vida de les noves generacions no sigui tan dura com la de les seves antecessores." Lideratge i emprenedoria L'episodi conclou amb una invitació a la taula rodona sobre dones i emprenedoria, on s'analitzaran els punts de connexió entre les líders directives de Tarragona i les dones emprenedores de l'Índia, buscant reflexions sobre els diferents tipus de lideratge segons el gènere.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
14'
25a Edició del Parc Infantil de Nadal de Tarragona
Celebració d'un aniversari molt especial El Parc de Nadal de Tarragona obre les seves portes el proper 26 de desembre al Recinte Firal del Palau de Congressos celebrant la seva 25a edició. Iago Magallanes, un dels organitzadors, explica les novetats i l'emoció d'aquesta efemèride que ret homenatge a la trajectòria del parc des de 1987. Novetats i activitats destacades Aquesta edició compta amb una oferta de 39 tallers, dels quals 22 són completament nous, i es divideix en diversos eixos: Homenatge històric: Una exposició fotogràfica recorrerà la història del parc i es recuperarà una atracció emblemàtica de la primera edició: el trenet de vapor. Espai per a nadons: Una carpa multisensorial (sensoriomotriu) amb músiques i textures, gestionada per la llar d'infants Gixau. Adolescents i Art Urbà: Tallers de graffiti, art urbà i una escola de DJs. Ciència i Natura: Experiments de química segura (amb BASF i APQUA) i la creació d'un hort urbà i un petit corral de gallines. Cultura Local: Activitats amb els elements del seguici popular com el Drac, el Lleó i la Cucafera. Horaris, Preus i Gran Festa Final El parc estarà actiu fins al 3 de gener, dia en què es clourà amb una gran festa de disfresses, DJs i animació per celebrar els 25 anys. "Demanem a tots els tarraconins que el dia 3 vinguin disfressats perquè la farem grossa amb animació i confeti." Horaris: D'11:00 a 14:00 h i de 17:00 a 20:00 h (tancat el 31 a la tarda i l'1 al matí). Preu General: 5 € per tot el dia (socis del Club dels Tarraconins tenen descompte). Abonaments: S'han posat a la venda 400 abonaments per 12 € per a tots els dies del parc.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
8'
El pessebre vivent i solidari de Porrera
El pessebre vivent de Porrera: Divuit anys de tradició viva L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Enriqueta Simó detalla la celebració de la 18a edició del pessebre vivent de Porrera, al Priorat. Aquesta iniciativa, que va néixer de la proposta d'un antic rector, s'ha convertit en un esdeveniment on participa pràcticament tot el poble. Característiques i novetats El pessebre de Porrera destaca per la seva itinerància i el seu caràcter comunitari: Ubicació canviant: A diferència d'altres pessebres, cada any es realitza en una zona diferent del poble, utilitzant els carrers, els baixos de les cases i racons poc coneguts pels mateixos veïns. Participació massiva: Compta amb la col·laboració d'unes 125 persones de totes les edats, des de nens fins a gent gran. Escenes i oficis: A més de les escenes bíbliques tradicionals com l'Anunciació o el Naixement, s'hi representen oficis antics i escenes quotidianes de la vida rural. Mercat d'artesania i gastronomia Paral·lelament a la representació, s'organitza un mercat viu on es poden adquirir productes locals i artesanals: Productes típics: Coques, pastissos, mel, botifarres, llonganisses i artesania diversa. L'Hostal: Un espai on els visitants poden seure i degustar xocolata calenta i dolços fets al moment com orelletes o galetes. Compromís solidari L'aspecte més rellevant del pessebre és la seva finalitat benèfica. Tot i que l'entrada és gratuïta, els fons recaptats mitjançant la venda de productes al mercat es destinen a causes socials. "La filosofia d'aquest pessebre és que és un pessebre solidari. El que fem sempre és pels altres." Enguany, la recaptació es lliurarà a Càritas per lluitar contra la pobresa, seguint la línia d'altres anys on s'ha ajudat a projectes a l'Àfrica, el Perú o residències de nens a Tarragona. Informació pràctica Data: Diumenge, 30 de desembre. Hora: A partir de les 18:00 hores. Lloc: Part baixa del poble (enguany). Recorregut: Itinerari lliure on els visitants es poden moure amb facilitat per les diferents escenes i paradetes.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
6'
El Serrallo ahir i avui: Memòria històrica viva del barri
Presentació del llibre 'El Serrallo ahir i avui' El Museu del Port de Tarragona ha presentat una obra monumental de 300 pàgines que recull la història recent del barri mariner. Aquest projecte és fruit d'un any de treball intens de recerca i documentació, que va culminar en una exitosa presentació pública. Un tresor fotogràfic compartit El llibre destaca per la seva gran qualitat visual i el seu valor sentimental, basat en la col·laboració de la comunitat: Participació ciutadana: Un total de 42 famílies serrallanques han cedit els seus records personals, aportant unes 1.200 fotografies originals. Contingut visual: L'obra inclou 1.107 imatges, de les quals 223 es presenten en gran format i blanc i negre. Estructura temàtica: El llibre es divideix en tres grans àmbits que defineixen la identitat del barri: el barri, la feina i la festa. Abast temporal: Cobreix unes vuit dècades de vida quotidiana, des dels anys 20 fins als 80. Projecte Institucional i de Futur L'obra no és només un recull de fotos, sinó una eina de projecció per al Port de Tarragona: "És un llibre per regalar... s'ha fet amb els tres idiomes (català, castellà i anglès) perquè tingui un abast molt més ampli." Segons ha explicat Mercè Toldrà, responsable del museu, aquest llibre marca la segona fase d'un projecte més ambiciós que té com a objectiu final la creació del futur Museu del Pescador, on s'integrarà tot aquest patrimoni material recuperat. Connexió amb Tarragona Tot i estar centrat en el Serrallo, el llibre connecta amb tota la ciutat a través de temes universals com la Setmana Santa, els concursos de Mestres Romescaires i el lleure compartit a la vora del mar.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
6'
Cantada de Nadales i campanya solidària a la Rambla Nova
Relat de la jornada festiva i solidària L'entrevista amb Patrícia Anton, regidora de comerç i presidenta d'Espimsa, desgrana la tradicional cantada de Nadales celebrada a la Rambla Nova de Tarragona. L'esdeveniment ha comptat amb una alta participació escolar i una novetat destacada: una vessant benefica. Punts clau de l'esdeveniment Participació massiva: Han format part de la cantada vuit escoles de la ciutat, amb una gran afluència de familiars que han omplert el tram de la Rambla situat vora la Font del Centenari. Iniciativa solidària: Com a novetat d'enguany, s'ha organitzat una recollida d'aliments (arròs, pasta i productes secs) en col·laboració amb la Creu Roja. Objectiu educatiu: La regidora subratlla la importància d'educar els infants en la solidaritat envers les persones que ho estan passant pitjor. Expectatives comercials i proximitat El diàleg també aborda la vitalitat del comerç de proximitat durant les festes: Obertura especial: El Mercat Central obrirà el dia 23 de desembre per facilitar les compres de la nit de Nadal. Impacte econòmic: Es preveu mantenir el nivell de vendes de l'any passat, destacant l'esforç dels botiguers en la decoració d'aparadors per incentivar el consum local. "És una forma d'educar els nens a solidaritzar-se amb la gent que ho està passant una mica pitjor."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
19'
La mediació com a alternativa eficaç a la justícia convencional
Què és la mediació i com funciona? La mediació es defineix com un procés voluntari de resolució de conflictes on les parts són acompanyades per un tercer imparcial, el mediador. A diferència dels processos judicials tradicionals, la mediació es basa en la col·laboració i la responsabilitat social, buscant que les mateixes parts arribin a un acord satisfactori. Els pilars fonamentals de la mediació Voluntarietat: Cap part pot ser obligada a mediar; el compromís ha de ser lliure. Imparcialitat i neutralitat: El mediador no pren partit ni assessora jurídicament, sinó que facilita la comunicació. Flexibilitat i rapidesa: És un procés molt més àgil i menys rígid que un judici. Cost reduït: Es presenta com una opció molt més assequible econòmicament que la justícia convencional. "L'acord és seu, l'han construït ells, i quan tu has construït una cosa positiva, et sents molt bé." Formació i habilitats del mediador L'Emma López Soler, experta en resolució de conflictes, destaca que la mediació és una disciplina transversal que requereix habilitats que van més enllà del dret. En el marc del postgrau de la Universitat Rovira i Virgili (URV), es treballen aspectes com: Gestió de l'estrès i les emocions: Capacitat per gestionar situacions on hi ha crits, plors o una càrrega emocional elevada. Tractament del dol: Entès no només com a defunció, sinó com a pèrdua de relacions, feina o projectes de vida. Programació Neurolingüística (PNL): L'estudi de com el llenguatge modula el comportament i la importància de l'autoconeixement del mediador. Perspectiva internacional i local Regne Unit: Amb experiència des dels anys 70, utilitzen sessions informatives obligatòries per a usuaris de justícia gratuïta. Catalunya: Pionera a l'estat espanyol amb lleis de mediació familiar des del 2001. Actualment, existeixen registres de mediadors en col·legis professionals i centres gestionats per la Generalitat. Àmbits d'aplicació: Tot i que va començar en l'àmbit familiar, s'està estenent amb èxit al dret privat, mercantil, escolar i sanitari.