Tots els episodis · 2013

4251 episodis disponibles

episodis

3649-3672 de 4251

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
12'
Valoració de la 4a edició del Festival SCAN Tarragona
Balanç d'una edició de transició i creixement El director del Festival Internacional de Fotografia SCAN, David Balcells, fa una valoració positiva de la quarta edició de l'esdeveniment a Tarragona, puntuant-la amb un 7 o 8 sobre 10. Tot i les dificultats econòmiques i els canvis estructurals, el festival s'ha consolidat com un referent internacional a Catalunya, centrat en el suport a la creació emergent. Punts clau de l'edició: Impacte de la climatologia i el calendari: El canvi de dates del juny a l'octubre ha afectat la visibilitat externa a causa del mal temps, tot i que l'objectiu és retornar a les dates habituals el 2014. Espais i infraestructures: S'ha destacat l'ús de la Tabacalera com a nou pol cultural, un espai amb gran potencial per créixer malgrat ser encara poc conegut per la ciutadania. Activitats destacades: Talent Latent: L'exposició central per a autors novells. Conferències amb figures com l'actor i col·leccionista Gavino Diego. Tallers pedagògics amb escoles a l'Arxiu Històric de Tarragona. "SCAN Tarragona és ara una marca vinculada a la fotografia, igual que Sitges ho és al cinema o Tàrrega al teatre." Professionalització i futur El festival ha apostat per un format de congrés professional, servint d'enllaç entre artistes, galeries i editors. Segons Balcells, Tarragona té un públic "molt avançat" i una cantera de fotògrafs de gran qualitat que garanteixen el futur de la marca SCAN.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
17'
Els 60 anys dels Pastorets de la Salle al Metropol
La tradició dels Pastorets de la Salle a Tarragona L'entrevista amb Josep Maria Rota, director de l'obra, repassa la història d'aquesta representació emblemàtica que celebra el seu 60è aniversari (comptant les representacions fora del col·legi). Tot i que els orígens es remunten als anys 20 dins de l'escola, va ser a partir de 1952 quan l'Associació de la Salle va fer el salt a teatres com el Metropol o l'antic auditori de Ràdio Tarragona. Característiques de l'obra Fidelitat al text: La companyia manté el text original de Folch i Torres, evitant experiments i conservant l'essència que ha captivat generacions. Caràcter familiar: Es destaca com una activitat on participen famílies senceres (marits, dones, fills i néts), creant vincles que perduren durant dècades. Pedrera d'actors: Molts professionals del teatre actual a Tarragona i Catalunya van començar la seva trajectòria fent papers de pastoret o dimoni en aquesta obra. Producció i escenografia La versió de Folch i Torres és escollida per la seva senzillesa i emotivitat, sent la que millor transmet l'esperit nadalenc català. Pel que fa als elements tècnics: El vestuari i el maquillatge segueixen l'estil tradicional, amb renovacions constants però respectuoses. Els decorats tenen un gran valor històric, alguns estan fins i tot catalogats per l'Institut Català del Teatre. L'actual repartiment compta amb uns 25 actors, combinant cares consolidades (com Josep Maria Toset) amb nous valors que pugen per l'escalafó de personatges. "Els nostres pastorets són els que tothom ha vist quan era petit i ara té ganes de portar-hi els seus fills o néts." Informació pràctica de les representacions Les funcions tindran lloc al Teatre Metropol els dies 26 i 27 de desembre (Sant Esteve i l'endemà). L'obra s'ha adaptat amb una durada d'una hora i mitja per fer-la àgil i apta per a tots els públics, amb una pausa intermèdia, assegurant que la funció acabi al voltant de les 21:00h.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
17'
84 anys de l'Associació de Pessebristes de Tarragona
L'entrevista a Eugeni Bosch, president de l'Associació de Pessebristes de Tarragona, posa en valor la vitalitat d'una entitat que l'any 2012 celebrava el seu 84è aniversari. Bosch destaca que l'associació viu una època daurada gràcies a la dedicació d'uns 150 socis i la voluntat de renovar constantment l'art del pessebrisme. Exposicions i Espais Carrer Girona: L'exposició tradicional compta amb 11 diorames i un pessebre popular. Es destaca que cada any les obres són totalment noves, requerint entre 120 i 150 hores de feina per cada diorama. Casa Canals: S'anuncia l'obertura d'una exposició permanent de diorames fruit d'un conveni amb l'Ajuntament de Tarragona, la qual cosa permetrà donar visibilitat al pessebrisme durant tot l'any. Homenatge: La mostra d'enguany està dedicada a l'escultor barceloní Daniel José, la col·lecció de figures del qual a Tarragona és de les més importants de l'estat. El futur i la formació L'entitat posa un gran èmfasi en la continuïtat generacional o cantera: * S'organitzen cursets de pessebrisme de 15 dies per a joves i nous entusiastes. * L'associació s'ha d'autofinançar mitjançant l'entrada simbòlica d'un euro i el lloguer de pessebres a entitats o particulars davant la reducció de les subvencions. Tradicions i valors Bosch reivindica el pessebrisme com una activitat social que va més enllà de muntar el pessebre: "Fer pessebrisme és parlar per la ràdio, sortir al diari i anar a posar un pessebre a la muntanya; això és el que ens ajudarà a mantenir la tradició." L'entitat també manté el seu reconeixement internacional, rebent visites de delegacions d'Itàlia i Navarra, i participant en biennals i exposicions a Barcelona i Vic.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
18'
Projectes i futur del barri del Serrallo a Tarragona
El futur del Serrallo: Identitat marinera i territori En aquesta conversa s'exposen els plans i la visió de futur per al Serrallo, el barri marítim de Tarragona. L'objectiu principal és potenciar la seva essència com a barri pesquer per convertir-lo en un pol d'atracció turística i cultural de primer ordre. Projectes destacats i patrimoni La proposta més ambiciosa presentada és la creació d'un Port Romà, que inclouria un embarcador i la rèplica d'un vaixell romà. Aquest projecte busca: - Connectar el barri amb el passat de la Tàrraco imperial. - Diversificar els punts d'interès històric de la ciutat més enllà de la Part Alta. - Comptar amb la col·laboració d'historiadors de Tàrraco Viva i arquitectes locals. Dinamització comercial i cultural Es reconeix que el Serrallo necessita evolucionar perquè la gent no el vegi només com un lloc de restauració. Es planteja la necessitat de: - Obrir nous tipus de negocis: botigues de souvenirs, pastisseries típiques i locals d'oci nocturn. - Organitzar esdeveniments que donin vida al barri tot l'any, com el concert del músic Agustín Mayor o la visita del Patge Reial. - Potenciar les tradicions com les havaneres, el concurs del romesco i les festes religioses amb la Verge. Referents i inspiració Es posa com a exemple l'èxit de petits pobles mariners de França, que han aconseguit crear una "marca" forta a través del cuidad de l'estètica (flors, façanes pintades) i mercats tradicionals. "Hem de vestir el Serrallo de gala per fer que la gent tingui ganes de baixar-hi i gaudir de la seva màgia especial." Finalment, es destaca la qualitat de la restauració actual, citant establiments emblemàtics com l'Àncora, que serveixen de motor per mantenir el barri actiu malgrat les dificultats econòmiques actuals.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
17'
Salutació repetitiva: Bona nit
Recull de salutacions Aquest contingut consisteix en una successió ininterrompuda de la fórmula de cortesia "Bona nit". No s'observa cap altra interacció ni variació en el discurs durant tot el text. Punts clau del registre: Repetició constant: L'única expressió utilitzada és la salutació de comiat o nocturna. Freqüència: Les intervencions es produeixen de manera regular, aproximadament cada 30 segons. Monotonia: No hi ha intercanvi d'informació addicional ni context narratiu. "Bona nit" Finalment, el text conclou sense cap variació respecte a l'inici, mantenint l'estat de salutació permanent.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
23'
Nou Arxiu Municipal: Memòria i Ciutadania
La Inauguració del Nou Arxiu a la Tabacalera L'episodi se centra en el trasllat de l'Arxiu Municipal de Tarragona a les noves dependències del magatzem número 2 de la Tabacalera. Aquest canvi no només respon a una necessitat d'espai documetal, sinó que busca democratitzar l'accés al patrimoni i fer-lo més accessible a tota la ciutadania. Projectes Participatius i Memòria Gràfica • Capsa de Sabates 2.0: Un projecte liderat per Francesc Perramon que digitalitza imatges domèstiques dels tarragonins. L'objectiu és salvar les "petites històries" quotidianes que no apareixen als llibres de text. • Fons de la Llibreria La Rambla: Ramon Marrugat explica la importància de conservar documents de la cultura alternativa i associativa dels anys 68-80, sovint ignorada per la premsa oficial de l'època. Investigació i Col·laboracions d'Entitats L'arxiu actua com un motor per a diverses associacions de la ciutat: • Esport i Societat: L'estudi de les actes del Club Gimnàstic de Tarragona ha permès descobrir realitats econòmiques i socials inèdites del club. • Recreació Històrica: L'Arxiu Bellver ha estat clau per documentar el Batalló Infantil i els actes del Bicentenari del Setge de 1811. • Recerca Local: El Cercle d'Estudis Històrics Guillem Oliver manté una relació simbiòtica amb l'arxiu, utilitzant-lo com a base per a futures publicacions sobre la vida a la Rambla. El Valor Professional de l'Arxiver "L'arxiu és el lloc on resideix la memòria històrica d'una institució i el pilar de la transparència democràtica." Es reivindica la figura de l'arxiver com a gestor essencial per a la transparència pública i la conservació de la identitat col·lectiva, destacant l'impuls de la Declaració Universal dels Arxius.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
17'
Gestió i reptes de les noves dependències de l'Arxiu Municipal
El canvi a la Tabacalera i la naturalesa de l'Arxiu L'Arxiu Municipal s'ha traslladat a unes noves dependències situades al complex de la Tabacalera (magatzem 2, segon pis). Aquest espai no només serveix com a dipòsit de la memòria històrica, sinó que té una funció vital en la gestió del dia a dia del consistori a través de la seva secció administrativa. L'Arxiu Administratiu i la gestió del volum La part administrativa és la que genera un major volum de documentació en paper, tot i que la tendència actual s'orienta cap a la disminució del suport físic. Els punts clau de la seva gestió són: Protocols d'eliminació i tria: No es pot guardar tot. Se segueixen criteris legals per determinar la vigència administrativa (6, 12 o 15 anys) i es prioritza la preservació de la informació essencial per sobre del suport. Doble vessant de la documentació: Seguretat jurídica: Garanteix els drets i obligacions de ciutadans i administració. Interès històric: Documents com les actes municipals passen a formar part de l'arxiu històric pel seu valor científic. El dilema entre transparència i protecció de dades Un dels grans reptes actuals és la contradicció de la societat moderna: la demanda de transparència total enfront de la necessitat de protecció de dades personals. "La transparència ens dona moltes coses, però la dada personal ho és tot... i això és un problema per a les administracions." Les sancions per l'accés indegut a dades nominals poden ser milionàries i comportar responsabilitats personals per als gestors, fet que obliga a un control estricte dels expedients, fins i tot en documents d'imatge o fotografies. La recerca històrica i el paper de l'usuari L'arxiu rep dos perfils d'usuaris clarament diferenciats: l'investigador expert, com l'Anna Isabel Serra, i el ciutadà que busca informació familiar o curiositats locals. La funció dels tècnics és l'assessorament i acompanyament en aquesta descoberta. Consulta i preservació: Els documents originals són únics i no poden sortir de l'arxiu (excepte per temes judicials o exposicions). Per minimitzar-ne el desgast, s'apliquen plans de digitalització. El repte del document electrònic: A diferència del pergamí, el material digital depèn de maquinari que queda obsolet. El gran desafiament futur és assegurar la integritat i l'autenticitat d'aquí a 200 o 1.000 anys en un entorn de "paper zero". Valor pedagògic i ciutadà L'arxiu col·labora en publicacions i exposicions per fer que el patrimoni documental sigui conegut i valorat pels ciutadans, evitant que es vegi com un espai tancat o inaccessible. Documents com plànols, cadastres i actes del segle XVIII i XIX són vitals per interpretar la transformació urbanística i social de la ciutat.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
30'
La Tabacalera: Nova Seu de l'Arxiu Municipal de Tarragona
La Transformació d'una Fàbrica en Centre de Memòria L'episodi d'avui se centra en la inauguració de les noves dependències de l'Arxiu Municipal de Tarragona a l'antic recinte de la Tabacalera. Es discuteix com una idea que semblava utòpica s'ha convertit en una realitat que dignifica el patrimoni documental de la ciutat. L'Origen de la Idea i el Projecte Arquitectònic • La gènesi del trasllat prové de l'exconsellera de Patrimoni Històric, Rosa Rossell, qui va veure el potencial dels magatzems de la fàbrica per unificar els fons històrics i administratius. • L'arquitecte Rogelio Jiménez detalla els reptes estructurals de l'edifici: - S'ha hagut de reforçar l'estructura original dels anys 20 per suportar el gran pes del paper (tones de documentació). - S'ha implementat tecnologia de prevenció d'incendis mitjançant aigua nebulitzada per protegir els documents sense danyar-los. - La distribució és singular: l'atenció al públic es troba a la segona planta per aprofitar la llum natural, mentre que els depòsits ocupen les plantes inferiors. Evolució del Servei: De les Golfes a la Modernitat L'ex-arxiver Francesc Barriac recorda les condicions precàries del passat a les golfes de l'Ajuntament: "A dalt de l'arxiu hi havia 660 tones de pes a les golfes de l'antic convent de Sant Domènec." La Memòria Viva de la Tabacalera L'associació d'Amics de la Tabacalera, representada per Xavier Morato, destaca la importància social de la fàbrica: • Va ser la principal empresa amb mà d'obra femenina de Tarragona. • S'han transferit fons documentals clau, incloent-hi més de 6.000 caixes amb plànols originals i arxius del comitè d'empresa. Reptes de Futur • La reunificació total de la documentació històrica (anterior al 1800) que encara es troba en dipòsits de la Generalitat. • L'obertura a nous públics, més enllà dels investigadors tradicionals, incloent-hi ciutadans que consulten llicències d'obres o plànols comercials.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
12'
Inauguració de les noves seus de l'Arxiu de Tarragona
Inauguració i Context de l'Arxiu Municipal Tarragona Ràdio realitza un programa especial des de les noves dependències de l'Arxiu Municipal, situades al magatzem 2 del complex de la Tabacalera. L'acte oficial d'inauguració se celebra amb una conferència de Ramon Alberg, posant en valor la gestió documental i la història de la ciutat. Estructura i Seccions de l'Arxiu L'Arxiu està organitzat en tres branques principals: - Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona: Conserva documentació des del segle XIII. - Arxiu Administratiu i Gestió Documental: El que registra un creixement més gran darrerament pel volum de tràmits actuals. - Centre d'Imatges de Tarragona. Tresors i Documents Destacats Durant el recorregut per l'espai expositiu de 150 m², es destaquen peces històriques guardades en vitrines: - Documents medievals: Butlles papals del segle XIII (els documents més antics del fons) i una butlla del 1383 amb segell de plom. - Història administrativa i social: El primer inventari de l'arxiu (1683), plànols arquitectònics com el de la Casa Gasset i el llibre d'ordinacions del Mustassà. - Curiositats de la Guerra Civil: Impostos sobre "cases de tolerància" per finançar refugis i bitllets impresos durant el conflicte. - Esports i cultura: El registre de socis fundadors del Club Gimnàstic (1886) i l'acta de la victòria del Nàstic al Santiago Bernabéu el 1947. El Fons de la Tabacalera L'emplaçament actual no és casual, ja que l'Arxiu custodia la memòria de l'antiga fàbrica de tabacs (1923-2007), incloent el fons de l'empresa, del grup social de treballadors i del comitè d'empresa. "Tenim documentació que té més de 700 anys... els nens obren molt els ulls quan els hi diem."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
21'
Constitució de la desena legislatura al Parlament
Inici de la desena legislatura al Parlament de Catalunya L'episodi recull la prèvia de la sessió constitutiva del Parlament, marcada per la incertesa sobre la investidura d'Artur Mas i els possibles pactes de governabilitat. Les veus dels diputats de les comarques tarragonines expressen les seves prioritats i inquietuds davant el nou escenari polític. Posicions dels grups parlamentaris Ciutadans (Matías Alonso): S'estrena com a diputat amb preocupació per la inestabilitat i el retard en la investidura. Es manifesten clarament en contra de la investidura d'Artur Mas i centraran la seva oposició en la lluita contra la corrupció i el fre al procés de ruptura. ERC (Pep Andreu): Destaca la proximitat d'un acord amb CiU, subratllant que el principal escull és la fixació de la data per a la consulta sobre el dret a decidir. Prioritzen infraestructures clau per a Tarragona com el Corredor Mediterrani. ICV-EUiA (Hortència Grau): Posen l'accent en el canvi de polítiques econòmiques per generar ocupació i aturar les retallades. Consideren que el més important del procés sobiranista és el procediment i la legitimitat, més que no pas la data concreta. PSC (Núria Segur): Viuen la jornada amb inquietud i critiquen la falta de transparència en els pactes CiU-ERC. La seva prioritat serà el combat contra la crisi econòmica i el suport als joves. CiU (Victòria Forns): Es mostra optimista tot i els "serrells" pendents de negociació i referma el compromís amb la qualitat de vida dels ciutadans tarragonins. Configuració de la Mesa del Parlament Es confirma la composició del màxim òrgan de la cambra: "Núria de Gispert repetirà com a presidenta, acompanyada d'Anna Simó com a vicepresidenta primera i Lluís Maria Coromina com a vicepresident segon." L'acte clou amb la representació proporcional de secretaris on s'inclouen noms com Miquel Iceta i Josep Rull.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
23'
Nova normativa de terrasses i mobilitat a Tarragona
Gestió de l'Espai Públic i Terrasses L'Ajuntament de Tarragona ha impulsat una modificació de la normativa municipal per regular les terrasses de restauració, buscant un punt d'equilibri entre l'activitat econòmica i el descans veïnal. Horaris i Zones Específiques • Plaça de la Font: Es manté com una zona amb tracte especial. L'horari d'estiu permetrà obrir fins a les 02:00h, mentre que a l'hivern serà fins a la 01:00h. • Règim General: De diumenge a dijous el tancament serà a les 23:30h, i els divendres i dissabtes a les 00:00h a l'hivern i 01:00h a l'estiu. • Casc Antic: Els carrers estrets no tindran ampliacions horàries per evitar l'efecte de reverberació del soroll, a excepció de les places principals (Fòrum, Rei i Rovellat). Control i Convivència L'Ajuntament aplicarà un control estricte a partir de la primavera, amb la possibilitat de reduir espais o retirar permisos a les terrasses conflictives. "La terrassa no és un dret del restaurant, és una prebenda que la ciutadania atorga perquè pensa que és un benefici comú." Mobilitat i Aparcaments Dissuasius Es detalla el desplegament del Pla de Mobilitat per al gener de 2013, amb l'objectiu de pacificar el trànsit i oferir alternatives al vehicle privat. Fases de la Zona Blava/Verda • Fase i de la Zona 1: Entra en vigor el 2 de gener, cobrint des de Maria Cristina fins a Marquès de Montoliu. • Expansió progressiva: Posteriorment s'estendrà cap a l'avinguda Catalunya i la Via Roma. Aparcaments i Bicicletes • Es busquen nous espais de pàrquing dissuasiu perimetrals per oferir tarifes de 2,30€ al dia. • S'instal·laran 100 nous aparcaments per a bicicletes d'alta seguretat davant dels equipaments públics. • Els aparcaments municipals oferiran abonaments de prop de 15€ mensuals per guardar bicicletes. Pressupostos i Situació Política Es discuteixen les negociacions per als pressupostos municipals, on es busca el consens amb l'oposició per garantir la pau social en un context econòmic difícil. També es fa una crítica a les retallades de la Generalitat, prioritzant la inversió en serveis socials per sobre de qüestions identitàries.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
7'
La Vella Durment al Teatre Metropol amb Plan B
Dansa Familiar al Metropol amb la Companyia Plan B El Teatre Metropol tanca la temporada del cicle Metropol Familiar amb una proposta de dansa contemporània adaptada per als més petits. La companyia resident a Tarragona, Plan B, dirigida per Aranxa Sagardoi, torna a l'escenari amb l'espectacle La Vella Durment després de l'èxit obtingut fa dues temporades. Una Adaptació Pensada per a Nous Públics L'obra destaca per la seva capacitat d'acostar el ballet clàssic als infants a partir dels 2 anys. Segons Sagardoi, l'espectacle utilitza diversos recursos per mantenir l'atenció del públic: Música de Tchaikovsky: Es manté l'essència sonora del ballet clàssic però amb una posada en escena moderna. Llenguatge Visual: Ús de colors vius i una narrativa que barreja la dansa contemporània amb el teatre per fer-la més entenedora. Interactivitat: Els nens participen activament durant la funció, reaccionant als personatges i a les escenes clau del conte. Coreografia i Personatges La proposta coreogràfica està dissenyada per identificar clarament els rols a través del moviment: La dolenta (interpretada per un ballarí) presenta moviments més físics i atlètics per transmetre força i cert temor. Les fades utilitzen moviments més suaus i aeris, acompanyats de vestuari volàtil. La parella protagonista realitza passos de dos clàssics per expressar l'amor. "Hem de fer una mica de dansa i una mica de teatre per poder atrapar els nens i que no es cansin durant l'hora que dura l'espectacle." Detalls de les Representacions L'espectacle es realitzarà en doble funció aquest cap de setmana: 1. Dissabte: A les 18:00 h. 2. Diumenge: A les 12:00 h (horari de migdia).
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
5'
Neix el Mercat de Santa Rita a Tarragona
Presentació de la primera edició Aquest dissabte arriba a la Part Alta de Tarragona la primera edició del Mercat de Santa Rita, una iniciativa ciutadana que neix amb la voluntat de fomentar l'economia circular. L'esdeveniment tindrà lloc a la Plaça del Rovellat (prop de la Plaça del Fòrum) en horari de 10:00 a 15:00 hores. Origen i filosofia del mercat L'organitzadora, Gemma Ierro, explica que la idea va sorgir de trobades informals entre amics: "Ens reuníem a casa i portàvem coses que ja no utilitzàvem, però que encara tenien utilitat. Va arribar un punt que la casa se'ns va quedar petita i vam decidir muntar un mercat." Els punts clau d'aquest nou espai són: Intercanvi i venda: Tot i que es prioritza l'intercanvi, també es permet la compra-venda de productes a preus populars. Caràcter trimestral: La intenció és consolidar la cita i repetir-la cada tres mesos. Exclusivitat per a particulars: No es permet la participació d'empreses ni de professionals de la compravenda. Logística i participació Per a aquesta estrena, l'organització ha limitat la participació a 20 parades, tot i que ja compten amb una llista d'espera per a futures edicions. Els productes que es podran trobar inclouen: Roba i teixits. Petits electrodomèstics. Llibres i discos. Objectes personals diversos que els veïns ja no necessiten.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
9'
Els Premis Taronja 2012 i la formació artística a Tarragona
L'impacte dels Premis Taronja i l'excel·lència acadèmica L'entrevista amb Marcel Blázquez, coordinador d'activitats de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, destaca la rellevància dels Premis Taronja com a eina de motivació i visibilitat. Aquests guardons no només premien els alumnes amb expedients o projectes excel·lents, sinó que serveixen de referent per a les noves promocions. "Més que el reconeixement dels propis alumnes... és que la resta d'alumnes vegin el que podran aconseguir després d'aquests dos anys d'aprenentatge." Estructura acadèmica i sortides professionals Durada dels estudis: Els cicles formatius consten de dos cursos lectius més un projecte final i pràctiques en empreses. Equivalència: Aquests estudis d'arts plàstiques i disseny són equiparables a un Cicle Formatiu de Grau Superior (FP2). Inserció laboral: Tot i la conjuntura econòmica, es remarca l'autoocupació com a via principal per a fotògrafs, joiers i il·lustradors, a més de les agències de publicitat. Accés i alumnat L'escola rep majoritàriament estudiants del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Penedès. Els requisits d'entrada inclouen el Batxillerat Artístic per a l'accés directe o la superació d'una prova d'aptitud específica per demostrar capacitats creatives. Llistat de Guanyadors 2012 Imma Batalla: Joieria Artística. Eva Jolis: Gràfica Publicitària. Cristina Claramunt: Fotografia. Violeta Bufarull: Pintura. Albert Durant: Il·lustració.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
16'
L'evolució i l'excel·lència del sector del càmping
Reconeixement a la trajectòria del sector del càmping L'Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l'Ebre ha estat un dels protagonistes de la Nit del Turisme de la Diputació de Tarragona, on ha rebut un guardó que posa en valor cinc dècades de treball. Aquest premi no només reconeix l'associació, sinó també la resiliència de 14 establiments que sumen més de 50 anys d'història. Una transformació profunda: De terrenys a parcs de vacances Durant l'entrevista, Berta Cabré, presidenta de l'associació, destaca com el concepte de càmping ha mutat radicalment: Dels orígens a l'actualitat: S'ha passat d'oferir simples espais de terreny per a tendes a convertir-se en autèntics parcs de vacances. Diversificació de serveis: L'oferta actual ja no es limita a l'allotjament; ara inclou animació, instal·lacions esportives, spas, rutes cicloturístiques i restauració d'alta qualitat. Confort i innovació: Tot i mantenir els valors clàssics de convivència i contacte amb la natura, el sector ha apostat per la desestacionalització mitjançant l'ús de bungalows i mobile homes. "Avui un càmping no és només instal·lar-s'hi, sinó tota l'animació i l'oferta complementària que hi trobaràs. Tot això sense perdre els valors de convivència i de compartir." Xifres i mercats: Un motor econòmic territorial El sector demostra la seva solidesa amb dades de l'any 2012 que reflecteixen un manteniment malgrat la conjuntura econòmica: Volum de pernoctacions: S'han assolit els 6,7 milions de pernoctacions, una xifra que demostra la potència del sector. Procedència dels clients: El mercat es divideix en un 59% nacional i un 41% internacional. Dins del mercat estranger, el client holandès continua sent el líder indiscutible per la seva tradició cultural campista, seguit pel francès i l'alemany. Capacitat: La demarcació compta amb uns 56 càmpings que ofereixen prop de 68.000 places. Finalment, Cabré reivindica la importància de comunicar millor el pes real del càmping dins del turisme global, ja que sovint és un sector que no rep la visibilitat que les seves xifres mereixen. El repte per al 2013 és mantenir aquestes dades davant la incertesa econòmica, especialment pel que fa al mercat nacional.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
23'
La Nit de Santa Llúcia: El retorn a Tarragona
Celebració de la Gran Festa de les Lletres Catalanes L'episodi se centra en el retorn de la Nit de Santa Llúcia a Tarragona després de 40 anys. Aquest esdeveniment, organitzat per Òmnium Cultural, és considerat la vetllada literària més important del país. Detalls de la Gala i Premis • La festa estrena el nou Teatre de Tarragona, un equipament cultural recentment inaugurat. • El format actual prioritza l'espectacle artístic i el lliurament dels premis principals per facilitar-ne la retransmissió en directe per TV3. • Entre els guardons més destacats hi trobem: - Premi Sant Jordi de Novel·la: El de major prestigi i dotació econòmica. - Premi Mercè Rodoreda: Dedicat a contes i narracions. - Premi Carles Riba: Especialitzat en poesia. - Premi Joan B. Cendrós i el Premi Òmnium de Comunicació. Creativitat Local i Participació L'espectacle de la gala ha estat dissenyat per dramaturgs tarragonins, com Marc Chornet i Noèlia Pérez, i serà conduït per l'actriu Estel Soler. S'ha registrat un increment notable en la participació d'originals, especialment en la categoria de novel·la. "Aquesta és una exhibició de riquesa cultural i de capacitat creativa per dir al món que tenim una cultura molt bona." Compromís Polític i Social En l'entrevista amb Muriel Casals i Rosa Maria Codines, es destaca el paper de la cultura com a eina de resistència i cohesió. Es discuteix la voluntat de Catalunya de decidir el seu futur dins d'Europa i la importància de defensar la llengua catalana davant les ofensives polítiques. Òmnium celebra també el seu creixement social, superant els 31.000 socis a tot el territori.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
10'
La Nit de les Lletres Catalanes torna a Tarragona
La Nit de Santa Llúcia a Tarragona Després de 40 anys, la gran festa de les lletres catalanes, organitzada per Òmnium Cultural, torna a la ciutat de Tarragona. L'esdeveniment se celebra en un teatre pràcticament acabat d'estrenar, simbolitzant la vitalitat de la cultura a la regió. Format de la Gala i Premis La festa ha evolucionat en els darrers anys cap a un format més audiovisual i dinàmic: Retransmissió en directe: La primera part de l'acte serà emesa per TV3 abans del Telenotícies. Entrega de guardons: Es lliuraran els premis més prestigiosos de la literatura catalana, incloent: El Premi Sant Jordi de novel·la (el més ben dotat). El Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions. El Premi Carles Riba de poesia. El Premi Joan B. Cendrós a la internacionalització i el Premi Òmnium de Comunicació. Reivindicació Cultural i Context Polític La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, destaca que la cultura és una eina de resistència i d'afirmació nacional davant les pressions externes: "Tenim una cultura molt bona i tota aquesta exhibició de riquesa cultural és una manera de dir-ho a nosaltres mateixos i al món." Respecte a la situació política, Casals defensa que les portes d'Europa no estan tancades per a Catalunya, ja que el projecte europeu es basa en la democràcia i el respecte a la diversitat. Producció Local i Direcció L'espectacle de la nit té un fort component tarragoní, amb una proposta artística seleccionada per concurs i dirigida pels dramaturgs locals Marc Chornet i Noëlia Pérez, i comptarà amb l'actriu Estel Solé com a conductora.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
21'
Campanya Solidària de Recollida de Joguines i Regals
Solidaritat per Nadal: Cap nen ni avi sense regal L'entrevista detalla la vuitena edició del projecte solidari organitzat per la Jove Cambra i l'oficina del voluntariat de la URV. L'objectiu principal és la recollida de joguines i regals per a col·lectius vulnerables, assegurant que la il·lusió de les festes arribi a tothom. Detalls sobre les donacions Què es pot donar? Principalment joguines en bon estat, però també es fa una crida especial per a adolescents i gent gran (perfumeria, mocadors, jocs didàctics, llibres o objectes nous de moda). Estat del material: Pot ser material nou o usat, sempre que estigui en condicions excel·lents. Les voluntàries posen l'accent en el respecte cap al beneficiari: > "L'objecte ha de ser un regal com si el compréssim a qualsevol botiga, perquè tothom té dret a rebre material en condicions." Logística: Es demana no portar els regals embolicats, ja que s'han de revisar, netejar (fins i tot rentar peluixos) i classificar per edats. Funcionament i Punts de Recollida El centre d'operacions se situa a l'Aula Magna de la Facultat d'Economia i Empresa (URV). Els punts de recollida principals són: Totes les facultats de la Universitat Rovira i Virgili (consergeries). Escoles col·laboradores com el Col·legi Roig o el Sagrat Cor. El paper crucial del voluntariat Es necessiten voluntaris per a la classificació i el repartiment. L'experiència culmina amb el lliurament dels regals, sovint amb els voluntaris disfressats de patges i Reis, visitant escoles d'educació especial i centres d'avis per mantenir la màgia del Nadal. L'any passat es van recollir més de 2.000 peces que van beneficiar uns 12 centres i centenars d'infants.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
7'
Propostes de màgia per regalar aquest Nadal
Recomanacions i propostes per regalar màgia aquest Nadal El Mag Gerard visita Tarragona Ràdio per oferir una guia completa sobre com gaudir i regalar el món de la il·lusionisme durant les festes. La conversa se centra en tres eixos principals: l'agenda d'espectacles, els jocs de màgia físics i la literatura especialitzada. Espectacles en directe per a les festes Tot i que a Tarragona la programació es concentra al novembre amb el Festival Internacional Teatre Màgic, a Barcelona hi ha opcions destacades fins a Reis: Teatre Museu del Rei de la Màgia: Presenten l'espectacle de Giro i Gina, un duet català de prestigi internacional especialitzat en grans il·lusions (aparicions i desaparicions de gran format) que ha captat l'atenció de figures com David Copperfield. Teatre Apolo: Ofereix el recull del Màgic Andreu, titulat "Sóc el millor", on celebra 33 anys de carrera acompanyat de la seva filla, la Joana Andreu. És un espectacle ideal per a tots els públics que repassa els seus jocs més icònics. Regals clàssics: Caixes de màgia Un dels regals estrella continua essent la Màgia Borràs, que el 2013 celebrarà el seu 80è aniversari. Actualment incorporen un DVD per facilitar l'aprenentatge. Són la porta d'entrada per a molts professionals. Existeixen versions clàssiques i temàtiques de Disney per a nens a partir de 6 o 7 anys. Literatura i llibres especialitzats Es destaca la tasca de l'Editorial Pàgines (librosdemagia.com), una editorial especialitzada que assessora tant principiants com professionals: Per a principiants: La col·lecció de Ciuró, llibres petits i pedagògics. Per a professionals: L'enciclopèdia Tàrbel (vuit volums). Llibre destacat: "El Juego de las Ilusiones, la Ciencia Secreta de la Magia", una obra interactiva plena de desplegables i jocs retallables ideal per entrar pel sentit de la vista. "La màgia ha d'arribar a tothom aquest Nadal."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
23'
Nadal a la Part Alta de Tarragona: Art i Dinamització
La Campanya "Un Nadal que m'agrada" L'episodi se centra en la presentació d'una iniciativa de col·laboració entre artistes, comerciants i restauradors del casc antic de Tarragona per dinamitzar la zona durant les festes de Nadal. La campanya, titulada "Un Nadal que m'agrada", s'allarga fins al 10 de gener i busca incentivar tant el consum cultural com el comercial. Projectes Artístics Destacats • Marca Art Fòrum 2012: Una transformació del Mercat del Fòrum en una galeria d'art efímera on s'exposen 30 obres de 30 artistes diferents a través dels seus aparadors. • Figures Trucades: Instal·lacions de figures tradicionals com el caganer on els visitants poden posar-hi la cara per fer-se fotografies familiars i obtenir un obsequi dels comerços. • Opening Contemporani Art: Diversos tallers oberts (Marceria 4 i Taller Art) que ofereixen la possibilitat d'adquirir obres a preus assequibles sota el concepte "Regala Art". Sinergies entre Sectors La regidora de Comerç i Turisme, Patricia Anton, destaca la importància de crear aquestes estructures de col·laboració. La campanya no només se centra en les compres, sinó en l'experiència de l'usuari: • Gastronomia: Sopars de grup amb obsequis de cava i visites guiades. • Poesia als carrers: Frases poètiques repartides per la Part Alta per crear un ambient bucòlic i captivar els passejants. • Turisme local: Enfocament especial en el resident tarragoní i el visitant de proximitat com a motor econòmic. Experiències Complementàries "L'art no és només per contemplar-lo, sinó que es pot regalar; cal que la gent entri als estudis i conegui el col·lectiu que tenim." L'associacionisme és clau per combatre la grisó social actual. Activitats com el vermut artístic, la combinació de música i cava, o propostes més arriscades com la carmanyola sex (maridatge d'art i erotisme), busquen trencar la monotonia i enfortir els lligams de la comunitat.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
18'
Marc Cegrizo presenta 'Màrsica: The Electronic Album'
Entrevista a Marc Cegrizo: Un recorregut per l'electrònica El periodista i productor Marc Cegrizo presenta el seu primer treball discogràfic com a artista, titulat Màrsica: The Electronic Album. Aquest projecte neix de la seva passió per la música electrònica i la seva formació acadèmica al conservatori, fusionant el coneixement musical clàssic amb les noves tecnologies. El procés de creació i producció L'àlbum ha estat un procés de vuit mesos de treball intens, destacant diversos punts clau: Producció híbrida: Tot i que Cegrizo té formació en saxofon, utilitza sistemes digitals i teclats per executar infinitat de sons. Col·laboracions de luxe: El disc compta amb la direcció musical d'Antoni Tolmos i la col·laboració de prop de 20 músics i cantants, com la Silvana al single Polar Star. Enregistrament i Masterització: Gravat íntegrament al seu propi estudi (Urban Culture Studios), el toc final es va donar a Copenhagen amb un productor de referència europeu. Filosofia i vessant solidària El projecte va més enllà de la música gràcies a dues iniciatives singulars: Maridatge amb vi: Una col·laboració amb la Cooperativa Falset Marçà que uneix l'electrònica amb la cultura vinícola. Causa benèfica: Part dels beneficis es destinaran a finalitats solidàries perquè cap infant es quedi sense música aquest Nadal. "L'electrònica ha evolucionat molt i dona la possibilitat de tindre aquesta proximitat perquè un director o un client pugui fer-se la idea del projecte." Presentacions i disponibilitat El disc es presenta oficialment a la Sala d'Àmbit Cultural del Corte Inglés de Tarragona i a la sala Siddharta de Cambrils. Està disponible tant en format físic com digital a través del seu lloc web oficial.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
14'
Reptes i beneficis de l'ampliació de la Unió Europea
Ampliació de la Unió Europea: Una Visió de Futur L'entrevista amb Santi Castellà, professor de Dret Internacional Públic de la URV, analitza les properes fites del projecte europeu i la jornada acadèmica organitzada al Campus Catalunya. El focus se centra en com la Unió Europea ha de créixer per mantenir la seva rellevància global. Reptes i Beneficis Estratègics El procés d'ampliació no és només una qüestió de fronteres, sinó d'estabilitat política i mercat econòmic. Castellà destaca diversos punts clau: Estabilitat regional: La Unió actua com un dic contra els conflictes, especialment als Balcans. Nous mercats: L'entrada de països com Turquia o Croàcia obre oportunitats de feina i inversió per a les empreses territorials. Pes geopolític: Europa necessita ser més gran per tenir una veu forta davant gegants com la Xina, els Estats Units o Rússia. El Cas de Turquia i la Connexió amb Tarragona Turquia es presenta com una peça fonamental però complexa. Un detall rellevant és la col·laboració a través dels Jocs del Mediterrani, ja que la ciutat turca de Mersin precedeix Tarragona en l'organització d'aquest esdeveniment, servint de model de desenvolupament urbà. Debat Polític i Nous Estats L'entrevista també aborda la situació de desafecció ciutadana i la falta d'un projecte polític clar després del fracàs de la Constitució Europea: "Europa avui és menys Europa i més Alemanya i França que mai; cal un nou consens." Pel que fa a la possible integració de Catalunya o Escòcia com a nous estats, Castellà assenyala que és un escenari sense precedents on la unanimitat dels estats membres seria imprescindible. Jornada Acadèmica La jornada al Campus Catalunya compta amb la col·laboració d'una universitat polonesa i l'oficina Europe Direct, amb l'objectiu de tancar acords d'intercanvi Erasmus i línies de recerca compartides.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
14'
Campanya de recollida de joguines i roba UNAP-Q
Campanya Solidària de l'Associació UNAP-Q L'entitat tarragonina UNAP-Q ha posat en marxa una iniciativa solidària sota el lema que cap infant es quedi sense regal aquest Nadal. L'entrevista amb el portaveu, Carlos Manzano, destaca la preocupació per l'elevat índex de pobresa infantil a la demarcació (proper al 30%) i la necessitat d'ajudar les famílies amb més dificultats econòmiques. Detalls de la Recollida L'associació demana la col·laboració ciutadana mitjançant la donació de: - Joguines: Poden ser usades, però han d'estar en bon estat i netes. - Peluixos: Es demana explícitament que es rentin prèviament per higiene i bon aspecte. - Roba: Especialment dirigida a infants i nadons. "Hem de pensar que les joguines estiguin en les condicions que ens agradaria que rebessin els nostres propis fills." Acte Final i Entrega de Regals L'entrega es farà el dia 4 de gener en un acte tancat per preservar la privacitat i intimitat de les famílies usuàries de serveis socials. L'esdeveniment comptarà amb animació i música, i els regals es distribuiran segons edat i sexe mitjançant un sistema de tòmbola. Suport al Comerç Local Manzano destaca la pèrdua de teixit comercial a Tarragona, assenyalant que gairebé no queden botigues de joguines de proximitat. Fa una crida a donar suport a negocis com Jumping i Joguines Carpi, l'última jogueteria tradicional que queda al centre i que està a punt de tancar.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
21'
Presentació de 'El Come Cuentos': Relats i Il·lustració
Presentació de l'obra col·lectiva "El Come Cuentos" L'episodi tracta sobre el llançament del llibre El Come Cuentos, coordinat per Víctor Navarro. Es tracta d'una obra coral que neix d'un projecte digital i que assoleix el format físic gràcies a l'editorial Silva. El llibre destaca per la seva naturalesa col·laborativa i per unificar el talent de diversos autors sota un fil conductor singular. Origen i Filosòfia del Projecte El projecte va començar com una iniciativa a internet (elcomecuentos.com) amb l'objectiu de rescatar relats inèdits o perduts d'amics i escriptors. Segons els convidats: La idea original era crear una col·lecció d'autors locals i amics per compartir espai literari. Va evolucionar de 4 o 5 autors inicials fins a una llista de 21 escriptors i 11 il·lustradors d'arreu del món (Tarragona, Sevilla, Madrid, Grècia i Anglaterra). La llibertat creativa va ser total; l'únic requisit era l'extensió (màxim 10 pàgines). El Personatge: El Come Cuentos El fil que uneix totes les històries és el personatge del Come Cuentos, un ésser creat per Víctor Navarro que té una necessitat vital d'alimentar-se de relats: "És un personatge que s'ha de nodrir de relats; és la manera que té de sobreviure." Cada història va precedida d'una introducció i una il·lustració en blanc i negre que descriu la trobada entre cada autor i el personatge. El disseny busca transmetre un aire tendre, viatger i melancònic, allunyant-se del to excessivament infantil i posicionant-se com un símbol per defensar la literatura. L'impacte visual del personatge ha estat tan positiu que s'ha plantejat en un futur com a possible base per a animacions o marxandatge. Diversitat de Relats i Presentació El llibre és un recull de 28 relats amb estils molt variats: Estils: Des de l'humor i la reflexió fins a històries romàntiques, íntimes o amb sabor a literatura mexicana. Autors destacats: Raül Cosano (amb relats sobre el ciclisme i els tòpics socials), Enrique Gómez León i l'homenatge pòstum al creatiu tarragoní Mario Serra. La presentació oficial tindrà lloc el dimarts 18 de desembre a les 19:30 h al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona, un acte que es preveu dinàmic amb música i lectures en directe.