Tots els episodis · 2013

4251 episodis disponibles

episodis

3673-3696 de 4251

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
34'
Inauguració del Teatre Tarragona i balanç de la capitalitat cultural
Inauguració del Teatre Tarragona Aquest episodi recull els moments més emotius i significatius de la inauguració del nou Teatre Tarragona, un equipament llargament anhelat que s'ha obert després de més de quatre anys de treballs. L'acte va estar marcat per una marxa de torxes que va unir el simbòlic Teatre Metropol de Josep Maria Jujol amb el nou espai, traspassant el foc com a símbol de continuïtat cultural. Característiques del nou espai • Capacitat per a gairebé 700 butaques addicionals per a la ciutat. • Preparat tècnicament per a espectacles de mitjà i gran format. • Disseny acústic acurat de l'arquitecte Javier Climent. • Un punt de cohesió social i de dinamització econòmica i turística. Balanç de Tarragona 2012 i relleu a Ripoll L'obertura del teatre coincideix amb la cloenda de Tarragona com a Capital de la Cultura Catalana. Durant l'any 2012 s'han celebrat més de 1.500 actes amb una assistència de prop de 900.000 persones. Conceptes clau del projecte • Banc de la Cultura: El nou model de gestió i relació amb els agents culturals. • Cohesió social: L'ús de la cultura com a eina transformadora i de benestar. • Relleu institucional: La ciutat de Ripoll assumeix la capitalitat per al 2013. "Una torre humana sense una bona pinya, equilibrada i compacta, és molt difícil que s'enlairi i aconsegueixi tocar el cel. El teatre és un triomf de tots els ciutadans." Espectacle inaugural i reflexió artística L'acte va incloure una potent representació artística on van destacar: • La interpretació del baríton Àngel Òdena, qui va posar a prova l'acústica de la sala. • L'actuació i direcció de joves talents com Sergi Guas. • Fragments teatrals amb càrrega metafísica sobre la naturalesa de la realitat i la ficció, citant obres de Luigi Pirandello.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
8'
Metateatre i filosofia: Realitat contra ficció a l'escenari
La naturalesa de la representació: Entre el guió i la realitat L'obra s'inicia amb un intens debat entre un escriptor i un actor sobre la credibilitat dels personatges. L'autor defensa que el comportament dalt de l'escenari ha de ser racional i coherent amb la vida real, mentre que l'actor qüestiona aquesta premissa proposant finals alternatius i més lliures. El trencament de la quarta paret El text evoluciona ràpidament cap a la metateatralitat, on els personatges reconeixen la seva pròpia condició de ficció: Admeten que formen part d'una obra dins d'una altra obra. Interactuen directament amb el públic de Tarragona, suggerint que els espectadors podrien ser també personatges de ficció. Es planteja la idea de la llibertat contra el caos: si l'univers no és racional, els personatges podrien triar el seu propi destí. L'arribada dels personatges de Pirandello La discussió filosòfica es materialitza amb l'aparició d'uns estranys que afirmen ser "Sis personatges en cerca d'autor". Aquest fet dóna peu a una reflexió sobre la professió de còmic: "No és el seu ofici donar vida dalt de l'escenari a personatges fantàstics?" La directora de la companyia s'enfronta a la paradoxa que aquells qui considera "guillats" són, en realitat, éssers vius nascuts de la fantasia humana, sovint més reals i perdurables que les persones de carn i ossos.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
1'
Tarragona 2012 i l'impacte de la Capitalitat de la Cultura Catalana
La Identitat Cultural com a Valor Nacional La cultura es defineix com un dels signes d'identitat més rellevants d'una nació mil·lenària. En un context globalitzat, la llengua i les expressions pròpies ens ubiquen i ens distingeixen entre les més de 6.000 cultures existents actualment. El Paper de la Capital de la Cultura Catalana Aquesta iniciativa serveix per visualitzar la riquesa i la potència del teixit cultural del país. El text fa un recorregut per la trajectòria d'aquest reconeixement, destacant diverses localitats: Històric de capitals: S'esmenten ciutats com Banyoles, Esparreguera, Amposta, Lleida, Perpinyà, Figueres, Badalona i Escaldes-Engordany. Projecció de futur: Es confirmen les properes seus a Ripoll, Barcelona, Vilafranca del Penedès i Vic. L'Èxit de Tarragona 2012 L'edició de Tarragona 2012 s'ha consolidat com un èxit rotund sota el lideratge de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el seu equip. Els objectius assolits són clars: Convertir la cultura en una eina de cohesió social. Fomentar la projecció internacional de la ciutat. Impulsar el desenvolupament econòmic local. "Tarragona ha fet definitivament de la cultura un dels elements distintius de la ciutat i amb això se'n beneficia Tarragona i se'n beneficia el conjunt del país."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
3'
Relleu de la Capital de la Cultura Catalana: De Tarragona a Ripoll
El Relleu de la Capitalitat Cultural L'acte marca el punt de transició on Ripoll recull el testimoni de Tarragona com a Capital de la Cultura Catalana per a l'any 2013. El discurs emfatitza el deure de mostrar la sensibilitat i la forma de ser pròpia del país a través de la cultura, entesa com un terme simbòlic que abraça les experiències i la vida d'un poble. Els Tres Eixos de Ripoll 2013 Ripoll presenta la seva proposta cultural fonamentada en tres pilars essencials: Patrimoni i Història: Es destaca el Monestir de Santa Maria de Ripoll com a exponent màxim del romànic català, recordant figures històriques com el Comte Guifré o el Bisbe Morgades. Tradició Industrial: Un recorregut des de la farga catalana i el treball del ferro fins a la producció tèxtil, subratllant una vocació d'exportació global que perdura des del segle XVI fins a l'actualitat. Cultura Popular i Etnografia: La preservació del folklore i el dia a dia de les entitats, representat pel seu prestigiós Museu Etnogràfic. Un Projecte de Futur L'objectiu de la capitalitat no és només tancar un any de celebracions, sinó establir una nova manera de pensar que permeti projectar el Ripollès i la cultura dels països catalans cap al futur. "Ens emportem el vostre testimoni cap a les terres del Pirineu... per fer-nos sentir com a país amb una sensibilitat i una forma de ser especials."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
3'
Salutació Nocturna i Benvinguda
Introducció i Benvinguda El contingut consisteix en una sèrie de salutacions nocturnes repetides de manera seqüencial. S'estableix un to amable i constant durant tota la interacció. Punts Clau de la Sessió Reiteració de la fórmula "Bona nit" com a mecanisme d'obertura. Manteniment d'un clima cordial entre els interlocutors. Absència de contingut temàtic addicional més enllà de la salutació inicial. "Bona nit" L'intercanvi demostra la importància de les normes de cortesia bàsiques en el marc d'una conversa que tot just comença.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
5'
Tarragona 2012: Balanç de la Capital de la Cultura Catalana
La cultura com a pilar del benestar El discurs subratlla que la cultura és una part indestriable de la vida quotidiana que transforma constantment tant infants com adults. Es defineix com un bé social essencialment humà que proporciona benestar individual i col·lectiu, afirmant que fomentar-la és, en realitat, invertir en la salut dels sers humans. Fites de la capitalitat Tarragona 2012 L'any ha servit per consolidar la riquesa del poble a través de dues premisses: posar en valor el passat i innovar de cara al futur. Entre els èxits més destacats figuren: Obertura d'equipaments: La inauguració del Teatre Tarragona, la Capsa de Música i l'Arxiu i Centre de la Imatge. Visibilitat del talent: Reconeixement a més de 500 artistes i col·lectius locals. Impacte social: Realització de més de 1.500 actes amb una assistència de gairebé 900.000 persones. Digitalització: Creació de set xarxes socials i un butlletí digital per fomentar el diàleg directe amb la ciutadania. Projectes i futur estratègic L'esdeveniment no es planteja com una fita aïllada, sinó com l'inici d'un nou model de gestió liderat pel govern municipal. S'ha definit la proposta del Banc de la Cultura i s'ha posicionat la marca de la ciutat a través d'àmbits on excel·leix: Patrimoni i Arqueologia (Tarracoviva). Cultura Popular (Santa Tecla i Castells). Fotografia Contemporània (Festival Scan). "El projecte de la capitalitat s'ha desenvolupat no pas com una iniciativa que s'esgotarà amb l'any, sinó com el començament d'una manera de fer i d'actuar diferents." L'horitzó estratègic es fixa ara en l'any 2017, coincidint amb els Jocs del Mediterrani, mentre es traspassa el testimoni de la capitalitat cultural a la ciutat de Ripoll.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
8'
Inauguració del Teatre Tarragona: Un Nou Refugi Cultural
Una Fita Històrica per a Tarragona L'esdeveniment celebra la inauguració del nou Teatre Tarragona, un equipament llargament esperat que s'afegeix a la constel·lació d'espais escènics de la ciutat, juntament amb el Metropol i l'Auditori. Aquest nou espai no és només una infraestructura, sinó el resultat d'una "pinya" col·lectiva entre la ciutadania i les institucions per elevar el llistó cultural del territori. Simbologia i Continuïtat Cultural Un dels moments més emotius de la celebració ha estat el traspàs del foc blau des del teatre Metropol (obra de Josep Maria Jujol) fins al nou teatre. Aquest acte simbolitza la voluntat de mantenir vius els valors de: La proximitat amb l'espectador. L'impuls de la formació i educació teatrals. La força de la cultura quotidiana com a motor de cohesió. "Una torre humana, sense una bona pinya equilibrada i compacta, és molt difícil que s'enlairi i aconsegueixi tocar el cel." Detalls Tècnics i Impacte Social El nou equipament neix amb la intenció de ser un motor econòmic i social: Capacitat: Gairebé 700 butaques noves que sumen un total de 3.000 localitats escèniques a la ciutat. Versatilitat: Preparat tècnicament per a espectacles de mitjà i gran format. Temporada 2013: Es preveu una programació atractiva i compartida amb els altres teatres municipals. Finalment, el discurs ret homenatge a l'equip humà, des de l'arquitecte Javier Climent fins al jove director de l'espectacle inaugural, Sergi Guasc, destacant que la cultura és allò que conforma la nostra identitat i ens fa créixer des de la infantesa.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
17'
XX Edició dels Premis Rec Major i Medalles Sant Llorenç
Homenatge al món rural i al patrimoni tarragoní Raúl Font, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, presenta la vintena edició dels guardons anuals que atorga l'entitat. Aquests premis, lliurats a l'Ajuntament de Tarragona, reconeixen tant la tasca de dinamització del sector primari com la preservació del patrimoni cultural i religiós de la ciutat. Guardonats destacats d'aquesta edició Premi Rec Major: S'atorga a l'enòloga Josep Menchon Bès per la seva recerca i impuls de la D.O. Tarragona. Com a novetat, l'acte clourà amb una degustació dels seus vins al pati de Jaume I. Medalles Sant Llorenç: Es lliuren quatre medalles a persones i entitats clau per al Gremi: Xavier Tarrés (Esmausa): Pel suport econòmic en la rehabilitació de la casa del Gremi mitjançant el Pla de Barris. Miguel Rodríguez ("Miguelín"): Per la seva col·laboració desinteressada en la custòdia i obertura de l'església de Sant Llorenç. Pau Alegret Siurana: Reconeixement a tota una vida dedicada a la pagèsia i a la gestió interna de l'entitat (Cal Paneretes). Joieria Personal: Pel seu treball altruista en la restauració de peces d'orfebreria ràfegues i elements de Setmana Santa. Projectes i patrimoni del Gremi El Gremi està realitzant una inversió superior als 300.000 euros per rehabilitar la seva seu del segle XIX, annexa a l'església romànica de Sant Llorenç. Aquest espai de 400 metres quadrats estarà disponible per als socis i entitats com la Coral Gregal i la Coral Àncora. "Volem deixar palesa la intenció de capitalitat de la nostra ciutat i agrair a les institucions que treballen per fer progressar el món rural i agrari." Calendari d'activitats properes El president també ha avançat l'agenda d'hivern, que inclou la missa de difunts (16 de desembre), el concert de Nadal i la tradicional benedicció d'animals per Sant Antoni (17 de gener), on es lliura la clàssica coca als assistents.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
15'
Gens, evolució i Parkinson: Recerca de Núria Sator
Investigació sobre el deteriorament cognitiu i el Parkinson L'entrevista amb la doctora tarragonina Núria Sator Sàlvia, actualment investigadora a la University College of London (UCL), detalla una recerca pionera sobre la relació entre la genètica i les malalties neurodegeneratives. L'estudi confirma com determinades variants genètiques (específicament en els gens GBA i MAPT) influeixen directament en la pèrdua de capacitat cognitiva en pacients amb Parkinson. Punts clau de la recerca: Identificació de variants: S'ha determinat que les persones portadores de certes variants en el seu genoma tenen un risc molt més elevat de desenvolupar problemes de memòria i demència. Neurociència evolutiva: L'estudi és innovador per aplicar una perspectiva evolutiva, comparant el genoma actual amb el d'antepassats com els neandertals o l'homínid de Denisova. Població espanyola: Tot i que hi havia estudis modests en altres països, aquesta recerca aporta dades crucials i específiques sobre la població de l'estat espanyol. Trajectòria i context científic: Núria Sator subratlla la importància de la col·laboració entre institucions com l'Hospital de Sant Pau, l'Hospital de Vic i la Universitat Rovira i Virgili. A més, destaca la dificultat de la recerca a causa de la necessitat de fons de finançament fiables i tecnologia avançada. "Mirant els nostres avantpassats podríem esbrinar o entendre una mica més el per què de l'actualitat en les persones i les seves malalties." Projectes actuals a Londres: Actualment, la doctora Sator treballa a l'Institut de Salut Infantil de la UCL buscant els gens responsables de malalties del desenvolupament neuronal durant la gestació, com ara: L'espina bífida. El llavi leporí o paladar enfonsat.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
15'
Red Pontiac: Una comèdia sobre les maternitats extremes
L'origen del projecte L’obra Red Pontiac neix d’una iniciativa del dramaturg Jordi Casanovas dins del festival Temporada Alta. El que va començar com un torneig de textos breus ha acabat convertint-se en una producció teatral completa gràcies a l'impuls de la Sala Trono i la bona entesa entre l'autor i les actrius. El nucli de la trama L'obra presenta dues mares assegudes en un parc que exposen les seves visions oposades sobre la criança. El text utilitza la comèdia per portar els personatges als extrems: La mare militant/militar: Aquella que subordina tota la seva identitat i energia a la figura del fill. La mare dissident: Un personatge políticament incorrecte que lluita per mantenir els seus privilegis i identitat individual. Temàtiques i estil L’autor, Pere Riera, aclareix que, tot i no ser pare, s'ha inspirat en els diversos models de paternitat que observa al seu voltant. L'obra destaca per: Un retrat àcid i divertit dels nuclis familiars i les relacions de parella. El qüestionament de l'’amor incondicional’, un tema sovint considerat sagrat. Una estructura de comèdia catàrtica que connecta amb tipus de públic molt diversos (pares, fills i gent jove). El significat del títol El títol fa referència a la Red Pontiac, una varietat de patata autèntica i de qualitat. Aquest concepte serveix de símil per a la crida que fan les protagonistes a ser autèntiques abans de "pordrir-se" sota les pressions socials de la maternitat. "Siguem autèntiques, ja que som patates Pontiac, siguem autèntiques."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
13'
Torrons Artesans a Tarragona: José Sirvent Garrigós
Tradició i artesania en la producció de torró L'episodi explora la trajectòria de la mítica casa José Sirvent Garrigós, una institució gastronòmica a Tarragona que ja arriba a la seva cinquena generació. Des de la seva fundació l'any 1860, han mantingut viva l'elaboració artesanal d'aquest dolç nadalenc, preservant les fórmules originals dels seus antecessors però adaptant-se als nous temps. Productes i varietats Durant l'entrevista amb Joana López, responsable de la botiga, es destaquen diversos punts clau sobre la seva oferta: Els clàssics: El torró de Xixona continua sent el més venut, seguit de prop pel de gema cremada. Novetats: S'incorporen varietats modernes com el coco flambejat o la gema amb taronja. Més que torró: També elaboren neules de diferents gruixos, bombons i figures de xocolata. Qualitat absoluta: Utilitzen matèries primeres seleccionades de temporada (ametlla, mel i sucre) i elaboren el producte diàriament per garantir la seva frescor. Aptes per a tothom i proximitat Una de les revelacions més importants és que tots els seus torrons són aptes per a celíacs, ja que no utilitzen farina en la seva elaboració base. A més, la botiga se centra en la proximitat i l'adaptabilitat: "Cadascú compra el que necessita i quan ho necessita; ens adaptem a la butxaca de cada client oferint des de talls de 100 grams fins a barres catalanes de 600 grams." Ubicació i servei La casa disposa de tres punts de venda estratègics a la ciutat de Tarragona: el carrer Portalet, la Rambla Vella i el carrer Canyelles. Les vendes s'estenen des de Tots Sants fins a Reis, amb una clientela fidel que prové de tota la província i fins i tot de fora del país.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
16'
Ripoll, Capital de la Cultura Catalana 2013
Ripoll com a referent cultural L'alcalde de Ripoll explica els preparatius i la importància de convertir la ciutat en la Capital de la Cultura Catalana 2013, agafant el relleu de Tarragona. L'objectiu principal és situar Ripoll al mapa de tot el territori com un referent no només per la seva història, sinó també pel seu dinamisme actual. Actes inaugurals i tradició El programa d'activitats començarà amb dos esdeveniments de gran rellevància: El Cant de la Sibilla: Una tradició ancestral que es recuperarà a la missa del Gall amb una composició musical innovadora basada en textos de l'arxiu del monestir. Les Campanades de Cap d'Any: Ripoll serà l'escenari de la retransmissió en directe de les campanades de TV3 el 31 de desembre. Patrimoni i la Portada del Monestir Un dels eixos centrals és el reconeixement de la portada del monestir de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Durant l'octubre de 2013, se celebrarà un simposi internacional per analitzar els avenços en la seva restauració i conservació. "La portada de Ripoll és un dels elements més simbòlics de tot el patrimoni de Catalunya." Identitat industrial i històrica L'alcalde destaca que Ripoll és el Bressol de Catalunya, vinculat a figures com el Comte Guifré el Pilós o l'Abat Oliba. També posa en valor l'herència industrial de la ciutat: La indústria del ferro: Tradició de fargaires i armers que exportaven armes de foc arreu d'Europa. Desenvolupament econòmic: Evolució de la metal·lúrgia i el tèxtil gràcies a l'aprofitament dels rius Ter i Freser. Museu Etnogràfic: Espai clau per entendre la proto-industrialització catalana.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
24'
L'impacte econòmic i la gestió de les colles castelleres
L'Impacte Econòmic del Món Casteller L'estudi realitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), sota la direcció de Jaume Gené, revela que el món casteller mou un pressupost global de 4 milions d'euros, però genera un impacte econòmic total de prop de 16 milions d'euros. Aquesta xifra s'obté mitjançant un multiplicador cultural de 4, que reflecteix com la despesa directa de les colles dinamitza altres sectors com el transport, la restauració i el comerç local. Estructura del Finançament Actualment, els ingressos de les colles es divideixen de la següent manera: - 30% aportacions institucionals: Principalment subvencions d'ajuntaments. - 20% actuacions: Ingressos derivats de les diades i contractacions. - 50% recursos propis: Quotes de socis, loteria, i accions diverses. Reptes i Diversificació d'Ingressos Davant la tisorada de les subvencions públiques, l'estudi subratlla la necessitat de diversificar les fonts d'ingressos. Entre les propostes destaquen: - Quotes de socis: A Barcelona és habitual pagar-ne, però a les zones tradicionals (com Tarragona) encara hi ha resistència, tot i ser sovint quantitats simbòliques (15-30€ l'any). - Merchandising professionalitzat: Més enllà del mocador, es proposen catàlegs de productes més atractius i punts de venda millor gestionats, tant a les places com per al turisme. - Patrocini i mecenatge: Es suggereix oferir plans estructurats a les empreses (soci or, platí) que incloguin activitats de teambuilding basades en els valors castellers com la cohesió i el treball en equip. Gestió i Realitat Social L'estudi posa en valor la gestió responsable de les juntes directives, que normalment no s'endeuten i mantenen pressupostos equilibrats. Tot i això, existeix una gran fractura entre colles grans (amb molts voluntaris per a la gestió) i colles petites (on les tasques administratives recauen en poques mans). "El tema principal de les colles no és tant la part d'ingressos i despeses com l'afició. Les colles es desfan quan es perd l'afició, no per temes econòmics." Finalment, es destaca el gran valor simbòlic de la camisa, que per votació majoritària dels castellers es manté lliure de publicitat, entenent-se com un element que s'ha de "guanyar" i no pas un espai comercial.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
17'
Campanya comercial i solidària de Nadal a Tarragona
Solidaritat i comerç: Les Botigues de Tarragona amb La Marató El teixit comercial de Tarragona, representat per Ferran Milà, president de l'associació Botigues de Tarragona, presenta les iniciatives per a la campanya de Nadal. Malgrat el context de crisi, el sector aposta per la dinamització i la solidaritat. Accions per La Marató de TV3 Els comerciants han organitzat una xocolatada solidària als carrers Governador González i Canyelles els dissabtes 15 i 22 de desembre a partir de les 17:00h. Els punts clau són: Recaptació de fons: Es vendran racions de xocolata amb coca per un preu de 2,5 euros, destinats íntegrament a la investigació oncològica. Activitats infantils: L'esdeveniment comptarà amb animació infantil, contacontes, música en viu i personatges amb màscares per crear un ambient festiu. Col·laboració sectorial: Hi participen botiguers, empresaris d'atraccions com el Sr. Margenès i entitats del Port. Campanya de promoció i premis Per incentivar les compres de proximitat, s'ha posat en marxa un sorteig per als clients que comprin a les botigues associades: Premis: Quatre televisors de 50 polzades. Participació: No hi ha compra mínima; qualsevol transacció dóna dret a una butlleta. Sorteig: Es realitzarà passat el dia de Reis en un lloc cèntric de la ciutat. Perspectives econòmiques i reptes Ferran Milà es mostra realista davant les dificultats del sector: Previsions de vendes: S'estima una baixada d'entre el 4% i el 10% respecte a l'any anterior. Factors negatius: La crisi de consum, la pujada d'impostos i la pèrdua de la paga extra de Nadal dels funcionaris són elements que frenen la despesa. Estratègia: El sector aposta per les promocions concretes i la col·laboració amb l'Ajuntament per millorar l'atracció comercial i la facilitat d'aparcament. "És important ser solidari en temps de crisi i de mancances."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
14'
Campanya solidària Posa't la Gorra al Zoo de Barcelona
Posa't la Gorra: Solidaritat per als nens amb càncer L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Miguel Javalói, delegat d'AFANOC a Tarragona, detalla la celebració de la dotzena edició de la campanya solidària Posa't la Gorra. Aquest esdeveniment té com a objectiu principal recaptar fons per donar suport als infants i joves amb càncer i les seves famílies. Detalls de l'esdeveniment i participació Ubicació i data: El proper diumenge al Zoo de Barcelona. La gorra: Enguany compta amb un disseny exclusiu de Jordi Labanda, convertint-se en un objecte de col·leccionisme. Beneficis de la compra: Per només 5 euros, els menors d'edat tenen entrada gratuïta al Zoo i els adults gaudeixen d'un 50% de descompte. Activitats: La festa inclourà actuacions de Tortell Poltrona, Pallassos sense Fronteres i la presència dels actors de la sèrie Polseres Vermelles. La presentació anirà a càrrec de Mònica Terribas. La Casa dels Xuclis: Un projecte fet realitat Els beneficis de la campanya es destinen íntegrament al manteniment de la Casa dels Xuclis, una casa d'acollida gratuïta per a famílies desplaçades que han de fer tractaments als hospitals de referència de Barcelona (Vall d'Hebron i Sant Joan de Déu). "Els Xuclis són uns personatges que el que fan és xuclar el mal rotllo que hi ha al voltant de la malaltia del càncer." L'impacte de l'AFANOC Manteniment: La casa disposa de 25 apartaments individuals i espais comuns per compartir experiències. Atenció emocional: L'associació treballa en l'entorn social i emocional per ajudar a la curació, eliminant preocupacions logístiques com l'allotjament o el menjar. Abast: Només a Tarragona, AFANOC va atendre unes 300 famílies durant l'any 2011 mitjançant serveis de psicologia i voluntariat a domicili.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
12'
Els pessebres municipals i la campanya de Nadal a Tarragona
Els Pessebres de Nadal a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, a través de la seva brigada municipal, ha iniciat el muntatge dels dos pessebres institucionals d'enguany. Aquestes instal·lacions es podran visitar a partir del 21 de desembre i fins al primer dia feiner després de Reis. Les ubicacions escollides són: Jardí de l'Amfiteatre Romà: Una proposta ambientada en l'època amb carros històrics, un hortet romà i figures a mida real. Plaça del Tarragonès (Torreforta): Situat a l'antiga plaça de l'Aigua, aquest pessebre inclourà el tradicional naixement acompanyat d'animals vius de corral com aus i conills. La tasca de la Brigada Municipal El regidor d'Espais Públics, Antonio Rodríguez, destaca que per als treballadors de la brigada aquesta no és una feina qualsevol, sinó que es fa amb una il·lusió especial. A més dels pessebres, la seva intervenció és vital per a: La preparació i logística de les carrosses de la Cavalcada de Reis. El manteniment de la ciutat durant les festes a través de la Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR). Civisme i gestió de residus Durant les festes de Nadal es preveu un augment en la generació de residus, especialment de cartró. L'Ajuntament reforçarà el servei de recollida, però es fa una crida al civisme dels ciutadans per: Plegar les caixes abans de dipositar-les al contenidor. Respectar el mobiliari urbà per evitar despeses innecessàries en reparacions i neteja de pintades. "Tot el que es fa malbé ho paguem entre tots amb els nostres impostos." Atenció ciutadana: Telèfon 900 S'ha recordat que per avisar de qualsevol desperfecte a la via pública (com voreres enfonsades per les pluges o mobiliari trencat), els ciutadans poden trucar al telèfon gratuït 900 200 274, operatiu les 24 hores del dia i amb atenció personalitzada.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
21'
Entrevista a Orión Picó per la inauguració del Teatre Tarragona
La inauguració del Teatre Tarragona: Un moment històric per a la ciutat L'espectacle inaugural del Teatre Tarragona es divideix en dues parts principals: una exterior, amb la participació d'entitats locals i una cercavila de foc, i una interior que combina música, teatre i dansa. La secció de dansa compta amb la presència destacada d'Orión Picó, un ballarí tarragoní amb gran projecció internacional. Trajectòria i sacrifici en la dansa Orión Picó, d'una família amb tradició artística (fill de la ballarina Artemis Plaja), explica el seu camí vers la professionalització: Inicis primerencs: Ballant des dels tres anys i format a l'escola de la seva mare. Professionalització: Als 11 anys va decidir dedicar-s'hi plenament, passant a estudiar a distància per centrar-se en l'entrenament. Èxit internacional: Ha guanyat diversos concursos a França, Alemanya i Itàlia, destacant una actuació a Niça davant de 2.500 persones que el van aplaudir dempeus. Preparació física i disciplina El ballarí subratlla que la dansa és tan exigent com qualsevol esport d'alt rendiment: Descans: Necessitat de dormir entre 8 i 10 hores per a la recuperació muscular. Nutrició: Segueix un pla estricte guiat per un preparador físic (Gregorio Cross), prioritzant hidrats al matí i proteïnes a la nit. Cicle professional: Destaca que la carrera d'un ballarí és curta i intensa, culminant habitualment al voltant dels 40 anys. "És un sacrifici gran, perquè mentre els meus amics estan de festa, jo tinc assaig o m'he de preparar." El valor del nou equipament Picó celebra l'obertura del Teatre Tarragona com una plataforma per portar companyies internacionals de gran format. Un escenari amb més dimensions permet als ballarins realitzar coreografies més complexes, amb més salts i girs, sense haver d'adaptar els moviments a espais reduïts.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
18'
Xavier Jornet i els reptes dels Hotelers de Tarragona
Entrevista a Xavier Jornet, nou president dels Hotelers de Tarragona El nou president de l'associació d'Hotelers de Tarragona, Xavier Jornet, detalla el seu full de ruta per al mandat que tot just enceta, agafant el relleu de Carles Sagarra. La seva visió se centra en el creixement qualitatiu i la col·laboració sectorial. Objectius principals i desestacionalització La gran prioritat del sector és combatre la desestacionalització. Actualment, la demanda es concentra excessivament en l'estiu, amb períodes crítics com el mes de gener. Potenciar el patrimoni històric: Iniciatives com Tàrraco Viva són exemples d'èxit per atraure visitants fora de temporada. Col·laboració transversal: Treballar conjuntament amb restauradors i comerciants per crear productes turístics integrals. Turisme familiar: Consolidar esdeveniments com la Tarragona Family Week. El perfil del turista i noves oportunitats Mercats emissors: El mercat català i espanyol continua sent el pilar fonamental, seguit del francès. S'ha detectat un creixement notable del turisme rus i britànic, amb un elevat poder adquisitiu. Infraestructures i creuers: Es reclama una millora en la recepció de creueristes per no perdre competitivitat respecte a altres ports com Palamós. Vies d'accés: El cotxe segueix sent el transport majoritari, tot i la importància del transport aeri de baix cost a l'aeroport de Reus. Una ciutat per als seus ciutadans Jornet subratlla que la millor promoció turística és una ciutat que agradi als seus propis habitants: "Una ciutat acaba sent atractiva pel turisme quan la ciutat disfruta de la seva pròpia ciutat i se'n sent orgullosa." Segons el nou president, l'oferta hotelera actual és equilibrada i de qualitat, evitant la massificació i centrant-se en l'excel·lència del servei.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
7'
Bràfim és Màgic: 4a edició del festival d'il·lusió
El bressol de la màgia a l'Alt Camp El festival Bràfim és Màgic arriba a la seva quarta edició consolidant-se com un referent a les comarques de Tarragona. Nascut d'una conversa entre el Màgic Andreu i Jordi Caps, el certamen reivindica la tradició il·lusionista d'aquesta població, considerada un bressol de mags. Detalls de la Gala i novetats Aquest any, l'esdeveniment s'ha concentrat en una sola gala de gran format per garantir la màxima qualitat artística. Data i lloc: Diumenge, dia 9, a les 18:00 h al Centre Cívic de Bràfim. Caràcter internacional: Per primera vegada, s'inclouen artistes internacionals al cartell, tot i mantenir el compromís amb els mags locals. Èxit absolut: Les entrades s'han exhaurit amb 15 dies d'antelació, reflectint que la màgia està més de moda que mai. Artistes i espectacles confirmats La gala serà conduïda per Víctor Guerrero, figura del Music Hall i el cabaret. Entre els actuants destaquen: Adrià Màgic: Jove promesa amb premis en grans il·lusions. Sebastián de Tis: Mag tarragoní amb un número espectacular. Toni Cors: Recent Premi Nacional de Màgia. Serjo: Mag argentí guanyador del programa Tu sí que val i de la Vareta d'Or de Monte Carlo. "Podrem veure aparicions, desaparicions, transformacions i levitacions; és un festival molt visual de gran format." L'organitzador, Jordi Caps, destaca que el festival coincideix amb la Festa d'Hivern del municipi i subratlla la forta afició entre el jovent de la zona, que garanteix la continuïtat d'aquesta tradició màgica.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
12'
Mostra de Bonsais de Tardor a Tarragona
Exposició de Tardor al Moll de Costa L'entitat Tarragona Bonsai organitza la seva tradicional mostra de tardor al Tinglado 1 del Moll de Costa. En aquesta edició, els visitants poden gaudir d'un conjunt d'exposicions i activitats relacionades amb l'art mil·lenari del cultiu d'arbres en miniatura. Contingut de la Mostra Exposició de 100 bonsais: Una selecció variada que destaca per la seva coloració otonial (grocs, vermells i ocres) i la presència de fruits. Mostra d'Ikebanes: Arreglaments florals japonesos realitzats per socis de l'entitat. Demostracions tècniques: Sessions on socis experts ensenyen com treballar l'arbre per imitar les formes de la natura. Tallers participatius: Espais oberts el diumenge per rebre orientació sobre el cultiu i el disseny artístic. Història i Filosofia del Bonsai Pere Amenós, president de l'associació, explica que l'origen de la tècnica és xinès, on tenia una forta càrrega filosòfica i espiritual per apropar la natura a l'home. Posteriorment, el Japó va perfeccionar la tècnica fins a l'excel·lència actual. "L'objectiu és aconseguir un arbre que sigui una còpia del que podem veure a la natura, però en petit." Consells per al Cultiu Per a aquells que es vulguin iniciar, es recomana: 1. Triar espècies autòctones o resistents per evitar desil·lusions. 2. Vigilar el rec diari, especialment a l'estiu, ja que les torretes petites s'assequen ràpidament. 3. Garantir la salut de l'arbre evitant períodes massa llargs en espais tancats. L'associació, que ja té més de 23 anys d'història i uns 125 socis, preveu organitzar una gran trobada d'entitats de Catalunya pel 2014 amb la presència d'un mestre japonès.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
15'
Educat Centre: Creixement Familiar i Tallers de Nadal
Educat Centre Tarragona: Un espai d'aprenentatge integral L'episodi presenta Educat Centre, un projecte ubicat a la Rambla Nova de Tarragona, liderat per Gemma Gasulla. El centre es defineix com un espai familiar on l'objectiu no és només el reforç escolar, sinó el desenvolupament de capacitats personals en nens i adults. Metodologia i Valor Afegit A diferència de l'educació convencional, Educat Centre se centra en eines d'acompanyament moderns: Coaching i Mentoring: Adaptats al públic infantil per potenciar el talent interior i la motivació. Intel·ligència Emocional: Treball per millorar l'autoestima i l'autonomia dels més petits. Estimulació Sensorial: Mitjançant la psicomotricitat i les intel·ligències múltiples. Estructura del Centre El centre s'organitza en tres grans àrees de treball especialitzades: 1. Educat Creant: Tallers pràctics i creatius. 2. Educat Aprenent: Suport en l'etapa escolar i estratègies educatives. 3. Educat Descobrint: Enfocat al creixement personal i al coaching per a totes les edats. Programació Especial de Nadal S'han dissenyat tallers específics per a les vacances de Nadal que inclouen: Tallers entre setmana: Dividits per edats (Grup Tió de 3 a 5 anys i Grup Reis Mags de 6 a 9 anys). Sala Creativa: Un espai per fomentar la creativitat autònoma del nen mentre els pares realitzen gestions. Family Time: Activitats els dissabtes pensades per enfortir el vincle mitjançant el treball en equip entre pares i fills. "Nosaltres anem més enllà dels continguts escolars; ensenyem a crear una autoestima més forta i una pròpia autonomia."
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
14'
8a Setmana del Pessebre d'Intermón Oxfam a Tarragona
Exposició i Venda de Pessebres d'Arreu del Món L'Anna Villauví, voluntària de la botiga d'Intermón Oxfam a Tarragona, presenta la vuitena edició de la Setmana del Pessebre. Aquesta iniciativa destaca per oferir una visió global de la iconografia nadalenca, mostrant com diferents cultures interpreten el naixement. Tipologia i Materials dels Pessebres Els pessebres provenen de països en vies de desenvolupament com el Perú, Indonèscia, Bangladesh i l'Índia. Cada peça és única i reflecteix l'art i els costums locals: Estils variats: Des dels pessebres afroperuans fins a figures esquimals o naixements dins de mitges olles de fang. Materials naturals: S'utilitzen matèries primeres pròpies de cada regió, principalment el fang i materials ecològics. Artesania pura: Totes les peces estan fetes a mà per artesans locals, seguint les tradicions del seu país. El Compromís amb el Comerç Just Tots els productes de la botiga, incloent-hi l'artesania i l'alimentació, es regeixen per quatre pilars fonamentals del comerç just: No explotació laboral infantil. Salaris dignes per als productors. Igualtat de gènere en la distribució de tasques i beneficis. Respecte pel medi ambient en els processos de producció. Campanya de Nadal: "Sense retallades en valors" En un context de crisi econòmica, Intermón Oxfam fa una crida a la solidaritat sota el lema > "Per un Nadal sense retallades en valors". L'objectiu és recordar que, malgrat les dificultats locals, les persones dels països del Sud pateixen les conseqüències de manera més severa. Alternatives de regal: La botiga ofereix des de petites capses de bombons fins a paneres d'alimentació ecològica adaptades a totes les butxaques. Xarxa de voluntariat: La botiga es manté gràcies a l'esforç altruista de voluntàries i la col·laboració de socis locals.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
25'
Premis Tarragonès: Entrevistes a Àngel Òdena i José Carlos Suárez
Resum de l'episodi Aquest segment del podcast es dedica a presentar els guardonats dels Premis Tarragonès atorgats pel Consell Comarcal. L'episodi inclou dues entrevistes principals que exploren el món de l'òpera i la investigació sobre la història del cinema a la regió. Àngel Òdena i la inauguració del Teatre Tarragona El baríton tarragoní Àngel Òdena ha rebut el premi a la trajectòria professional. Durant l'entrevista, es discuteixen diversos punts clau: • Inauguració del Teatre Tarragona: Òdena participarà en l'obertura del nou teatre el proper dimarts 11. Destaca la il·lusió personal, ja que el seu avi va treballar en l'antic edifici i ell mateix va impulsar una campanya fa 20 anys per salvar l'immoble. • Crisi i Cultura: El cantant reflexiona sobre com les retallades afecten el sector, mencionant la situació del Liceu i la percepció de la cultura com a oci en lloc d'indústria. • Trajectòria Internacional: Es repassa el seu debut a Itàlia l'any 1994 i la seva fita recent al Metropolitan Opera House de Nova York. "L'òpera és cara perquè hi ha moltíssima gent treballant-hi; cal buscar recursos per fer-la possible en espais nous." Recerca sobre els orígens del cinema al Tarragonès La segona part se centra en la Beca d'Investigació Lucius Licinius Sura, atorgada a José Carlos Suárez i Pedro Nogales de la URV pel projecte Els inicis del cinema als pobles del Tarragonès. • Projecte Pioner: La recerca se centra en com va arribar el cinema a poblacions petites entre 1897 i finals dels anys 20, un camp poc estudiat fins ara. • Metodologia: Utilització de fons documentals de la Generalitat, arxius municipals i d'urbanisme per reconstruir la història dels cinemes ambulants i les barraques de fira. • Crida a la participació: L'investigador demana la col·laboració de persones grans que puguin aportar testimonis orals sobre els primers cinemes de la comarca. Altres Projectes: El cas de la Columbia a Espanya Suárez també menciona una investigació paral·lela sobre una pel·lícula d'Anthony Quinn frenada per Manuel Fraga, basada en els diaris personals del representant de la Columbia a Espanya.
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
10 de gen. del 2013
12'
Entrevista a les protagonistes de 'Menú del dia' a la Sala Trono
'Menú del dia': La nova producció de la Sala Trono En aquesta entrevista, les actrius Paloma Arza i Carmen Flores detallen la seva experiència a la producció pròpia de la Sala Trono, escrita per Marília Samper i dirigida per Joan Negrier. L'obra és una comèdia que ha tingut una gran acollida pel públic, atraient tant espectadors fidels com nous visitants. Argument i Personatges L'obra situa l'acció en la cuina precària d'un restaurant de menús econòmics on les protagonistes, la Txelo (Carmen) i la Pepa (Paloma), treballen llargues hores sota pressió. Txelo: Un personatge senzill que troba refugi en el riure malgrat una vida familiar asfixiant amb la seva mare. Pepa: Amb una relació matrimonial monòtona i sense comunicació, és el motor que impulsa la bogeria del grup. La radionovel·la: Ambdues estan absolutament enganxades a 'La impostora', una ficció radiofònica que es converteix en la seva única il·lusió diària i que serveix de detonant per a la trama quan sorgeix l'oportunitat de viatjar a Califòrnia. Una escenografia col·laborativa Un dels punts forts de l'espectacle és la seva escenografia realista, que recrea una cuina plena d'objectes gastats. Aquest muntatge ha estat possible gràcies a: Donacions del públic: Molts dels estris i tuppers que apareixen són objectes cedits per espectadors i les mateixes actrius. Col·laboració local: Restaurants i hotels de Tarragona han aportat material per donar veracitat a l'espai. Informació pràctica Les actrius conviden tothom a gaudir de l'experiència, destacant el rerefons humà de la història: "¿Per què no intentar-ho? ¿Per què no intentar realitzar un somni?" Horaris: Divendres (21:00h), dissabte (19:00h i 21:00h) i diumenge (19:00h). Preus: 16 € (entrada general) i 12 € per als amics de la sala.