Tots els episodis · 2018

1690 episodis disponibles

episodis

1513-1536 de 1690

Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
21'
El bacallà, la quaresma i tradicions de mar
Tradició Gastronòmica i Social amb l'Avi Ramon L'episodi s'inicia amb el record d'una cançó marinera que evoca l'essència de Calella i Palafrugell, servint d'entrada per a una conversa profunda sobre el bacallà com a element central de la cuina i la religió a Catalunya durant la quaresma. L'Evolució del Bacallà i el Mercat L'avi Ramon analitza com ha passat de ser un menjar de pobres a un luxe, destacant la seva versatilitat culinària: * Varietat de plats: Estil gallec, al pil-pil (o "ripipí", segons l'avi), rebossat o bullit amb patata i allioli. * Economia actual: Es comenta amb preocupació el preu elevat dels productes de proximitat, com la vedella blanca o les avellanes de Reus, enfront de productes importats de Turquia o Xile. * Pesca industrial: Es critica el pas de la pesca artesanal basat en l'experiència vella a l'ús de radars i catamarans que arrasen el fons marí. Espiritualitat i Supersticions La conversa deriva cap a la necessitat de creure en alguna cosa per tenir força vital, ja sigui a través de la religió o d'objectes personals. També es repassen curiositats sobre la quaresma i la vida quotidiana: * L'ambigüitat sobre si l'ou es considera carn o no per als dejunis religiosos. * Supersticions clàssiques com passar sota una escala o el gat negre. * L'exhibicionisme social en les processons de Dijous Sant postguerra. Una Reflexió sobre l'Autenticitat L'avi Ramon tanca l'episodi amb una metàfora punyent sobre la societat i les aparences: "Si les cases fossin de vidre, menys la part més íntima, molta gent quan sortiríem al carrer, com sortiríem? Ens veuríem de moltes maneres." Finalment, es fa una crida als oients a participar en directe al programa, recordant que la cuina, com la vida, requereix paciència i carinyo.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
19'
Entrevista a Clepton: Trajectòria i el nou disc 'Sentit Únic'
Entrevista a Pau, membre del grup musical Clepton En aquesta conversa, en Pau repassa la trajectòria de la banda manresana Clepton, des dels seus inicis fins a la publicació del seu segon treball discogràfic, Sentit Únic. L'entrevista aprofundeix en el seu procés creatiu, l'evolució del seu so i els reptes de compaginar la carrera musical amb la vida personal. Dels inicis a la consolidació Origen del grup: La banda va sorgir de l'evolució natural de projectes anteriors entre amics de l'escola de música de Manresa. El 2008 van decidir formalitzar el projecte per crear un repertori propi. Primers èxits: La seva primera maqueta va comptar amb la col·laboració de membres de Gossos. Aquell mateix any van guanyar el premi Manresa Proposa Músics, fet que els va donar l'empenta econòmica i moral per gravar el seu primer disc el 2009. Experiències clau: Destaquen la seva actuació a les Festes de Gràcia de Barcelona, on van tocar davant d'una plaça plena de gom a gom, un record que qualifiquen d'increïble. Nou disc: Sentit Únic El segon treball de la banda s'ha gestat amb més maduresa i seguretat. Gravació: Repeteixen a l'estudi Ultramarinos Costa Brava (Sant Feliu de Guíxols) amb els productors Santi i Víctor García. Composició: Les lletres, escrites majoritàriament pel guitarrista (el Xevi), tracten temes quotidians, de la vida, l'amor i una certa filosofia social. Logística: A diferència del primer disc, aquest cop es van instal·lar a prop de l'estudi durant tres setmanes per treballar de manera més relaxada i centrada. Filosofia i properes actuacions "El que volem és fer concerts i que la gent conegui la nostra música; com més gent arribi, millor." Distribució: La banda aposta per la proximitat, oferint físicament els seus discs en els concerts, però també permetent la descàrrega gratuïta a través del seu web oficial (klepton.com) per prioritzar la difusió del seu directe. Propers concerts: Es presenten dues dates immediates a la demarcació de Tarragona, a les localitats de Valls i Riudoms, ambdues amb entrada gratuïta.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
23'
Sleepy Hollow: El Cavaller sense Cap de Tim Burton
Introducció als Premis Òscars L'episodi comença amb una breu reflexió sobre la pel·lícula The Artist, gran guanyadora dels Òscars, destacant el seu caràcter d'homenatge al cinema mut. Els col·laboradors discuteixen la subjectivitat dels premis de l'Acadèmia, recordant casos com el d'Avatar, on l'èxit de públic no sempre es tradueix en estatuetes principals. L'Univers de Sleepy Hollow El focus principal del programa és l'anàlisi de la pel·lícula Sleepy Hollow (1999), dirigida per Tim Burton. Es repassen les diverses adaptacions de l'obra original de Washington Irving: • La versió muda de 1922 titulada El sin cabeza. • El clàssic d'animació de Walt Disney de l'any 1949. • L'adaptació moderna de Burton que combina terror i esteticisme. Elements Artístics i Tècnics Es destaca la posada en escena magistral de Burton, recolzada per un equip tècnic d'alt nivell. Els punts clau esmentats inclouen: • La fotografia emboirada i el vestuari d'època. • La banda sonora estrambòtica però perfecta de Danny Elfman. • L'actuació de Johnny Depp com un Ichabod Crane intel·lectual i poruc. • La participació de llegendes com Christopher Lee i Martin Landau. La Llegenda i el Conte de Terror Els interlocutors aprofundeixen en l'argument original de 1820. S'explica la història d'un mercenari germànic que, després de ser decapitat en la guerra, torna des de la tomba per reclamar caps aliens. El programa inclou fragments sonors que descriuen la ferocitat del personatge i l'atmosfera inquietant del poble. "El jinete venía por amor a la carnicería... tallant caps al galop." Finalment, es comenta que, tot i les escenes de decapitacions, la pel·lícula és visualment "bonica" i una peça imprescindible del final del segle XX.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
27'
L'univers Steampunk, retrofuturisme i canvi climàtic
Introducció al fenomen Steampunk L'episodi d'avui se centra principalment en la tendència coneguda com a steampunk, un subgènere de la ciència-ficció que imagina un futur basat en la tecnologia del segle XIX. El col·laborador Beta ens explica com aquest concepte, tot i tenir un nom que sona "dur", representa en realitat un retrofuturisme romàntic. Orígens i referents literaris El moviment beu directament de les obres de grans autors del segle XIX que van ser pioners en la imaginació de tecnologies avançades amb els recursos de la seva època: • Jules Verne: Amb la seva visió de naus i submarins. • H.G. Wells: Creador de La màquina del temps i La guerra dels mons. • Mary Shelley: A qui s'atribueix l'ús d'energia rudimentària per donar vida a Frankenstein. • George Orwell: Amb la novel·la 1984, que presenta una societat altament vigilada però amb estètica dels anys 40. "Què hagués passat si, en lloc de focalitzar el nostre intel·lecte en l'electrònica, haguéssim perfeccionat les primeres màquines de vapor?" Estètica i tecnologia Steampunk La filosofia d'aquesta tendència descansa sobre la premissa d'una evolució tecnològica que mai va abandonar el vapor i el carbó en favor del petroli. Això es tradueix en objectes moderns amb dissenys retro: • Ordinadors amb tecles de màquina d'escriure i estructures metàl·liques. • Pantalles que recorden els televisors antics però amb tecnologia plana actual. • Objectes quotidians realitzats amb metalls i mecanismes de rellotgeria. Actualitat: Marató al Pol Nord i medi ambient En la segona part del programa, es comenta la notícia d'Enric Gómez, un maratonià català que s'entrena en cambres frigorífiques per participar en la marató del Pol Nord. Aquesta competició té una data de caducitat implícita a causa de l'escalfament global, ja que el gel sobre l'Oceà Àrtic podria deixar de ser prou gruixut per aterrar-hi avions en un futur proper. L'episodi finalitza amb una reflexió sobre el canvi climàtic i l'obra musical de Vangelis, concretament del seu disc de 1973 basat en la sèrie L'apocalipsi dels animals.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
16'
Entrevista a Miquel Vilella de Mighty Fools
Entrevista amb Miquel Vilella de Mighty Fools L'entrevista se centra en la presentació del projecte musical Mighty Fools, liderat per Miquel Vilella, i el seu concert a la Sala Trono de Tarragona. L'artista explica la naturalesa canviant de la seva formació i la profunditat temàtica de les seves cançons. Els punts clau de la conversa: Concert a la Sala Trono: Es destaca que és la primera vegada que toquen en aquest espai, un local de dimensions reduïdes ideal per al seu format d'explicar històries i cantar cançons. L'actuació serà el diumenge 26 de febrer a les 19:00 h. Concepte de 'Grup Fantasma': Miquel defineix Mighty Fools com un projecte personal obert a la col·laboració i al canvi de format segons l'ocasió. En aquesta cita l'acompanyaran Ramon Moncho Grau (percussió) i Elisabet Pérez Nicolau (violí). Filosofia del projecte: La premissa és més literària que musical, buscant connectar l'esfera local (Reus i Tarragona) amb un context emocional europeu (la generació de l'Erasmus i l'Interrail). Temàtica de les cançons: El disc explora les experiències de trencament i els forats negres emocionals, però des d'una vessant d'esperança i l'obligatorietat de l'ètica de tirar endavant. Format físic: S'ha editat tant en CD com en un format especial de vinil de 7 polsades, reivindicant l'objecte físic com a mitjà per establir una aliança duradora amb l'oient. "The Mighty Fools no parla de la realitat quotidiana catalana. Parla de quan aquesta quotidianitat es trenca."
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
11'
L'espectacle Ombres de Plata de Marc Parrot
Ombres de Plata: Una fusió de cinema mut i música contemporània En aquesta conversa, s'explora el projecte artístic de Marc Parrot titulat Ombres de Plata, un espectacle que neix de la fascinació per l'obra del pioner del cinema Segundo de Chomón. L'artista detalla com la descoberta d'aquestes pel·lícules restaurades a través de la Filmoteca de Catalunya va canviar radicalment el rumb del seu treball discogràfic. Un procés creatiu inesperat L'artista confessa que no creu en les casualitats, sinó en la cerca constant de nous reptes creatius. El projecte va sorgir mentre buscava sonoritats fora de la seva zona de confort: El disc és, paradoxalment, el final del procés, centrant-se en la part sonora de l'espectacle. La proposta fuig dels tòpics del cinema mut (com el piano clàssic o l'estil simfònic). S'utilitza un format de cabaret multimèdia on la música interactua amb les imatges de diverses maneres. La màgia de Segundo de Chomón L'espectacle il·lustra la riquesa visual de Chomón, un mestre dels efectes especials rudimentaris però plens d'imaginació: "És un cabaret multimèdia especial, perquè les pel·lícules són de temàtica de varietats: màgia, animació, somnis i coses impossibles." Informació sobre l'espectacle Es destaca la cita al Teatre Principal de Valls: Horari: Dissabte a les 22:00h. Entrades: 10€ (anticipada) i 12€ (taquilla). L'espectacle continuarà la seva gira per localitats com Mataró, Cornellà, Barcelona i Sant Andreu de la Barca.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
53'
Actualitat Cinematogràfica i Premis al Ja Tardes
Panorama dels Grans Premis del Cinema En aquesta edició del programa, es repassa l'actualitat marcada per la proximitat dels Premis Òscar i la ressaca dels Goya i els Gaudí. La lluita pels Òscars Josep Eduard, gerent d'Ocine de les Gavarres, analitza els favorits per a la gran nit de Hollywood: • Entre les principals competidores destaca The Artist, la pel·lícula muda i en blanc i negre que està trencant barreres. • També destaca La invención de Hugo, de Martin Scorsese, amb 12 nominacions, que s'estrena precisament aquest cap de setmana. Les interioritats dels Premis Gaudí Es discuteix la polèmica al voltant de la gala dels premis catalans: • Critica la manca d'aposta clara pel cinema en català tant per part de la indústria com dels espectadors. • Es menciona la tensió amb els polítics durant la gala i les dificultats tècniques de la retransmissió. "Hem de fer una reflexió i no tenir por de provar el cinema en la nostra llengua; la qualitat és la mateixa." Estrenes i Cartellera destacada S'analitzen diverses pel·lícules que arriben a les sales tarragonines: • La invención de Hugo: Una carta d'amor al cinema en 3D ambientada als anys 30. • The Woman in Black (La dona de negre): Cinema de terror protagonitzat per Daniel Radcliffe. • My Week with Marilyn: Un film biogràfic que recupera el mite de Marilyn Monroe. • Polisse: Cinema francès cru i real sobre la unitat de protecció de menors. • Arrugas: La triomfadora d'animació als Goya sobre el pas del temps i l'Alzheimer. Inici del Cicle de Cinema Infantil Es presenta la nova edició del cicle de cinema per a nens els dissabtes a les 16:15h, amb títols com Els Barrufets, Floquet de Neu, Tintín, El gat amb botes i Alvin i els esquirols.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
19'
Entrevista a Los de Marras: Presentació d'Oscuridad
Entrevista a Pau del grup Los de Marras El programa de Tarragona Ràdio entrevista en Pau, baixista del grup valencià de rock Los de Marras, amb motiu del seu concert a la sala La Vaqueria de Tarragona. L'entrevista se centra en la presentació del seu quart treball discogràfic titulat Oscuridad, un àlbum que destaca per la seva contundència sonora i unes lletres carregades de crítica social i sentiment. Claus de l'àlbum Oscuridad Estil i Lletres: El disc manté la força característica de la banda, barrejant rock enèrgic amb missatges punyents sobre la societat actual, la corrupció i les injustícies. Producció Internacional: Una dada singular d'aquest treball és que va ser remasteritzat a Colorado (Estats Units), buscant una qualitat de so superior a un preu competitiu gràcies a les facilitats que ofereix internet. Arta i Disseny: Les il·lustracions del disc, creades per Helena Tormo, juguen amb el concepte de la foscor i la perspectiva des de dins d'un pou cap a l'exterior. Trajectòria i Col·laboracions En Pau repassa la seva història personal dins la banda, on porta dotze anys, i destaca la col·laboració d'amics i altres grups com: Mala Reputació i La Rana Mariana. Projectes paral·lels com Black Rice (estil reggae). L'aportació de noves lletres per part del guitarrista Nelo, que s'afegeixen a les composicions habituals de l'Agustín (cantant). "Sobre l'escenari ens transformem; la complicitat de tants anys junts ens permet donar-ho tot davant del públic." Finalment, es destaca el compromís del grup amb el seu públic, intentant equilibrar la vida familiar i laboral amb la passió per la música en directe.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
27'
Entrevista a Pae: Música, Paternitat i Humor
Pae i su guitarra: La realitat d'un músic polifacètic En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el músic conegut com a Pae (del projecte Pae i su guitarra) ens explica la seva evolució personal i artística. El que va començar com un interès adolescent amb una guitarra vella del seu avi, s'ha convertit en un estil propi que barreja monòlegs improvisats i cançons amb un toc punky i humorístic. Vida personal i bilingüisme • En Pae destaca com la seva vida ha canviat radicalment en els últims 12 anys, especialment pel que fa a la llengua. Tot i parlar sempre castellà, el fet de casar-se amb una dona del Delta i tenir tres fills l'ha portat a parlar català diàriament. • Comenta la facilitat dels nens per aprendre idiomes, especialment l'anglès, superant sovint el vocabulari dels pares des de ben petits. La precarietat en el món de la música "Si no paguen, no hauríem de tocar. Ens perjudiquem tots a tots acceptant condicions irrisòries." • L'artista fa una crítica contundent a la falta de remuneració digna per als músics. Relata exemples on només s'ofereixen "cerveses o 10 euros", i reivindica el valor del temps de l'artista, des de l'assaig a la logística familiar que implica cada actuació. Propostes musicals i projectes radiofònics • Durant el programa, Pae interpreta en directe “Terremoto”, una cançó dedicada a la seva filla Isona, on barreja la tendresa de la paternitat amb el ritme que el caracteritza. • També parla de la seva faceta com a locutor i expert en rock. El seu programa "Mi Rollos Del Rock" està a punt de complir 10 anys, un espai on ha entrevistat figures com Fito Cabrales o Rosendo Mercado. Nostàlgia i humor • Pae reflexiona sobre l'arribada dels 30 anys i com la nostàlgia (Bola de Drac, Mazinger Z, el Barça de Romário) influeix en la seva composició actual. Tot i definir el seu proper concert al local Vintage de Tarragona com una estona per "fer el tonto", destaca que la seva prioritat vital ara mateix és la recerca de feina estable per mantenir la seva família.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
28'
Cultura i Safareig: Dels Goya a Whitney Houston
Actualitat Cultural i Crònica Social En aquest episodi de Tarragona Ràdio, s'analitzen els esdeveniments més destacats del món de l'espectacle, des de la celebració dels Premis Goya fins a les polèmiques darrere de les grans estrelles internacionals. Cinema i Premis: Els Goya sota la Lupa L'anàlisi se centra en la gala dels Goya, destacant: • El gran triomf de la pel·lícula No habrá paz para los malvados, que es va endur sis estatuetes. • La catifa vermella: s'elogia el retorn del color vermell tradicional, però es critica durament l'estil de Victòria Abril. • Es qüestiona que la gala va tenir potser "massa agulla estrangera" i es va trobar a faltar més disseny de proximitat. Crònica Social i Celebrities El programa repassa diversos temes de l'actualitat de les revistes del cor: • El casament de Marta Ortega: Se'n discuteix l'estètica, el vestit dissenyat per ella mateixa i el glamur d'un esdeveniment envoltat de grans cuiners i floristes. • Els Premis Brit i Adele: Es comenta l'incident d'Adele, qui va fer un gest obscè (una peineta) a l'organització després que la tallessin durant el seu discurs d'agraïment. • Jennifer Aniston: La celebració de la seva nova estrella al Passeig de la Fama de Hollywood. L'Adeu de Whitney Houston i el Negoci de la Mort "Desgraciadament, valen més morts que vius." Es tracta el costat més fosc de la mort de Whitney Houston, incloent: • El tràfic de fotografies del seu cadàver a l'interior del taüt. • La venda dels drets del funeral per part de la família per recaptar fons per a la filla, Bobbi Kristina. • Les demandes dels clients de l'hotel que van ser desallotjats per la policia la nit de la mort de la cantant. Aniversaris i Previsions Es repassen les edats d'icones com Cindy Crawford (46), Drew Barrymore (37) o Rihanna (24). Per a la setmana vinent, s'anuncia una anàlisi profunda sobre la gala dels Oscars i l'estat físic de Christina Aguilera.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
12'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Anàlisi de la seqüència de salutacions Aquest document recull una sèrie de salutacions cordials transmeses de manera repetitiva al llarg d'un interval de temps determinat. El contingut es centra exclusivament en l'expressió formal de benvinguda nocturna. Punts clau de la interacció Repetitivitat: Es tracta d'una iteració constant de la mateixa fórmula de cortesia. To formal: L'ús de la llocució "Bona nit" indica un context de tancament de jornada o inici d'una trobada nocturna. Periodicitat: Les salutacions es produeixen en intervals regulars de temps aproximadament cada 30 segons. "Bona nit" En conclusió, el text no presenta un diàleg articulat, sinó que se centra en la reiteració d'una salutació estàndard en llengua catalana.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
24'
Canteca de Macao: trajectòria i el seu nou disc Nunca es Tarde
Canteca de Macao i el seu retorn a Tarragona L'episodi se centra en l'entrevista a l'Anita, vocalista del grup madrileny Canteca de Macao, amb motiu del seu vuitè treball discogràfic titulat "Nunca es Tarde". El grup, conegut per la seva fusió d'estils i energia sobre l'escenari, es presenta a la Sala Zero de Tarragona. Origen i evolució del grup • Inicis universitaris: La banda va néixer fa gairebé una dècada en un context universitari a Madrid, fruit de la casualitat i sense pretensions inicials de professionalitzar-se. • Crescuda orgànica: Van passar ràpidament de petites sales a grans festivals com el Viñarock, cridant l'atenció de la indústria per la seva capacitat d'omplir locals sense tenir encara un disc gravat. • El nom del grup: Segons l'Anita, el nom és una dislèxia intencionada sonora que no té un significat profund, malgrat les nombroses teories dels fans. El valor de l'autogestió Després de passar per una multinacional com Warner, el grup ha decidit tornar a les seves arrels amb la autoproducció. Un dels punts clau d'aquest nou projecte ha estat l'ús del crowdfunding: "Vam tenir 40 dies per aconseguir l'objectiu i vam acabar superant-lo gràcies al suport de la gent." Gira internacional i estil musical • Sals internacionals: El grup té previst viatjar als Estats Units per tocar a ciutats com Nova York, Chicago i Texas. • Fusió sense etiquetes: Tot i que se'ls etiqueta sovint com a mestissatge o flamenc, l'Anita defineix el seu directe com un viatge emocional basat en ritmes de l'arrel i una forta presència de percussió. • Vida de músic: L'entrevista també reflexiona sobre els sacrificis de la professió, com la manca de rutines convencionals i la importància de la passió per tirar endavant un projecte amb nou integrants.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
25'
Fusió d'Art i Rock: Entrevista a 'Los Demás' i Ramse
Presentació de la banda Los Demás L'episodi comença amb la presentació de tres dels quatre components del grup tarragoní Los Demás: en Francisco (veu i guitarra), en Jerónimo (guitarra) i en Matías (bateria). El grup es dedica principalment a fer versions de pop i rock dels anys 70 i 80, tot i que també inclouen temes propis en el seu repertori. Un projecte de performance artística L'eix central de la conversa és la col·laboració amb l'artista cubà Ramse. La idea neix de la voluntat de fusionar música i pintura en un mateix espectacle: • L'experiment: Un concert de dues hores on Ramse pinta un quadre en directe inspirat per la música. • El repte: L'estil habitual de l'artista no és ràpid, per la qual cosa pintar una obra completa en tan poc temps és una aventura creativa. • La connexió: Es van conèixer a través de les xarxes socials, on en Francisco va quedar captivat pels dibuixos de l'artista. Ramse i el seu llegat a Tarragona L'artista cubà, resident a Tarragona des del 2008, és conegut pel seu treball monumental al pàrquing de Saavedra: • Es tracta d'un mural de 140 metres que va trigar 13 mesos a completar. • L'obra barreja realisme i surrealisme, transformant una instal·lació grisa en un espai amb "màgia". "Vaig haver de dialogar amb la paret per veure què és el que hi encaixava." Canvis de plans i futur del grup Tot i que el concert estava previst per al 23 de febrer a la sala La Cantonada, s'ha hagut de posposar un mes i mig per motius de salut. Els membres del grup ho veuen com una oportunitat per assajar més i enfortir la connexió amb l'artista. Detalls sobre la banda • Incorporacions: En Matías és l'últim fixatge a la bateria, aportant joventut a un repertori clàssic (Los Secretos, Nacha Pop, Leño). • Temes propis: Recuperen cançons com La montaña (de l'antiga formació Cabina 4) i noves composicions com Día gris. • Assajos: Practiquen a La Floresta, a l'estudi de Juan Zarpa, sovint fins a altes hores de la matinada.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
27'
50 anys del vol de John Glenn i el llegat de Heinrich Hertz
Commemoracions Històriques: Ciència i Espai Aquest episodi de La Terra es Plana se centra en dues efemèrides clau que han marcat el curs de la tecnologia i l'exploració humana. Els interlocutors repassen la trajectòria de John Glenn i el paper fonamental de les ones electromagnètiques de Heinrich Hertz. L'Exploració Espacial i la Guerra Freda Es commemoren els 50 anys del primer vol orbital d'un nord-americà, realitzat per John Glenn el 21 de febrer de 1962. Aquesta fita va ser la resposta de la NASA als èxits previs dels soviètics, com el vol de Yuri Gagarin. • Carrera Espacial: Es descriu com una extensió de la Guerra Freda, on la tecnologia d'espionatge i militar es camuflava rere l'avenç científic. • Pioners i Tecnologia: Es destaca la precocitat de les càpsules Mercury i el paper del científic alemany Wernher von Braun en el programa Apolo. • El Retorn de Glenn: Una dada curiosa és que Glenn va tornar a l'espai el 1998, amb 77 anys, per estudiar l'efecte de l'ingravidesa en la vellesa. Heinrich Hertz: El Pare de les Telecomunicacions L'episodi celebra el 155è aniversari del naixement de Heinrich Rudolf Hertz, el descobridor de les ones electromagnètiques. • Llegat tecnològic: Sense les seves investigacions sobre les ones hertzianes, no existirien la ràdio, la televisió, el Wifi o el GPS. • Descobriment: Va ser el primer a demostrar que els senyals elèctrics podien viatjar per l'aire lliure. Secció Musical: Minimal 21 El programa tanca amb la descoberta del grup català Minimal 21, destacant el seu disc L'habitació de fons (2011). "Hi ha vida més enllà de Manel i Els Amics de les Arts." Es ressalta la veu dolça de Núria Tamayo en contrast amb unes bases electròniques potents, exemplificat amb la cançó Miralls.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
27'
Tim Burton: Anàlisi de La núvia cadàver i el seu univers
Exploració de La núvia cadàver de Tim Burton L'episodi d'avui se centra en l'anàlisi detallada de la pel·lícula d'animació del 2005, La núvia cadàver (Corpse Bride). L'Andrés ens submergeix en l'univers visual i narratiu de Burton, destacant la seva capacitat per crear mons on la mort és més vibrant que la vida mateixa. Context i Producció • Gèneres: Una barreja única d'animació, comèdia, fantasia i musical. • Tècnica: L'ús magistral de l'stop motion, marca de la casa del director. • Inspiració: Basada en un conte popular rus-jueu del segle XIX. • Col·laboradors: El repartiment compta amb les veus de Johnny Depp (Víctor) i Helena Bonham Carter (Emily), actors fetitxe de Burton. Trama i Personatges La història narra el viatge de Víctor, un jove d'una família de pescadors que, en un poble de l'època victoriana, es veu atrapat en un matrimoni accidental amb un cadàver anomenat Emily mentre practicava els seus vots per casar-se amb la seva amada Victòria. "¿Se puede romper un corazón que ya no late?" Curiositats i Simbolisme • La papallona blava que apareix al film simbolitza el renaixement d'una vida truncada. • Existeixen paral·lelismes amb l'obra La Venus d'Ille i literatura clàssica que explora unions entre vius i esperits. • La banda sonora, a càrrec de Danny Elfman, és fonamental per mantenir el to melancòlic i humorístic de l'obra. L'episodi conclou amb un repàs a l'èxit de taquilla (més de 117 milions de dòlars) i un avançament del proper tema: Sleepy Hollow.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
32'
Paco en la Luna i Juantón: concert i Catacuba a Tarragona
Presentació de l'Espectacle i Col·laboració L'episodi se centra en l'entrevista als músics Paco en la Luna i Juantón le Equilibrillas, que expliquen la seva unió artística per a un projecte especial de versions. Els artistes detallen com el seu concert al Palau Firal i de Congressos de Tarragona serà una fusió de festa i música. El concepte "Catacuba" Propis de la seva naturalesa creativa, han batejat el seu estil com Catacuba, una barreja de: • Rumba catalana i ritmes tradicionals d'aquí. • Son cubà, aportat per dos músics cubans de gran trajectòria (Isbel Domínguez i Humberto Perdomo). Dinàmica del Concert i Anecdotari L'entrevista destaca pel seu to humorístic i la gran complicitat entre els dos protagonistes. Discuteixen aspectes com: • El repertori: versions de cançons oblidades portades al seu terreny festiu. • Els teloners: fan broma sobre el grup Mojinos Escozíos, anomenant-los mojitos. • La puntualitat: comparen la precisió catalana amb el ritme caribeny dels seus companys cubans. "Hem fet una fusió entre Catalunya i Cuba... una cosa curiosa que serà simpàtica i divertida segur." Projectes Futurs i Curiositats Durant la conversa, sorgeixen temes paral·lels com la seva experiència prèvia a Cuba, anècdotes sobre el pes i l'alçada, i el desig de gravar material nou junts. Fins i tot es plantegen idees absurdes com fer programes de ràdio o manualitats amb pinces de plàstic en el futur.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
9'
Entrevista a Martí dels Surfing Sirles: Rock i Directe al Cau
El retorn dels Surfing Sirles al Cau L'entrevista presenta al Martí, veu i guitarra de la banda Surfing Sirles, qui es troba en plena preparació logística per al seu concert nocturn a la sala El Cau. Durant la conversa, es destaca la filosofia del grup respecte als seus directes, fugint de coreografies rígides i apostant per la espontaneïtat i la interacció amb el públic. Filosofia de banda i trencament d'estructures El Martí reflexiona sobre el concepte de "trencar coses" que sovint s'associa al rock. Tot i que bromeja amb la violència, aclareix que la seva intenció és: Trencar estructures encarcarades de la societat que no deixen viure. Cercar una evolució natural en la seva música, sense la pressió del triomf comercial o la "supermusicalitat". Mantenir una actitud despreocupada que és, segons ell, la clau perquè el seu projecte funcioni des de baix. Novetats discogràfiques i producció El grup presenta els temes del seu aclamat treball Romaní, Semen i Sang, guardonat com un dels millors discos de l'any. El Martí destaca alguns elements del procés creatiu: L'edició especial en vinil, que els fa especial il·lusió. La inclusió de nous sons com vents i palmes de manera orgànica. La col·laboració amb el seu productor habitual per mantenir l'essència Sirles. "S'ha de promocionar la música en directe, la música en directe està molt bé i n'hi ha prou de descàrregues i de cine; que vinguin al concert." Informació del concert i formació A més del Martí, la banda la formen el Guillem, l'Uri i el Xavi. El concert tindrà lloc a les 22.00 h al carrer Trinquet Vell, 2, coincidint amb el divendres de Carnaval, prometent una nit "estrambòtica i màgica".
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
32'
La Xirigota de Tarragona: Humor, Crítica i Carnaval
El Carnaval més crític a Tarragona En aquesta edició del programa, s'entrevista els membres de la Xirigota de Tarragona (actualment sota el nom de "Conciencia de Colores"). El grup presenta la seva proposta per al Carnaval d'enguany, reivindicant la recuperació de la crítica social i l'humor mordaç que s'havien perdut en favor de desfilades més visuals. Composició i Estructura Musical Els convidats detallen com s'organitza internament una xirigota tradicional, seguint els estàndards de Cadis: • Presentació: Introducció del personatge i la disfressa. • Passodobles: Peces amb lletres més serioses i compromeses. • Cuplets: Cançons curtes amb una tornada comuna i un toc final d'humor (xiste). • Popurri: Mescla de cançons conegudes amb lletres adaptades. Temàtiques i Crítica Local El grup destaca la importància de riure's d'un mateix i de l'actualitat. S'han discutit temes com: • L'impacte de la indústria petroquímica a la zona. • La crisi econòmica i el paper dels banquers. • Referències a l'actualitat política (Rajoy, Zapatero, el cas Camps). • Un cuplet especial dedicat al Nàstic de Tarragona. "Volem recuperar el carnaval on la ciutat reia d'ella mateixa, un esperit més corrosiu i de carrer." Agenda d'Actuacions Es recorden les cites clau per veure'ls en directe: Teatre Magatzem: Dissabte 18 a les 22:00 h (actuació conjunta de les dues xirigotes de la ciutat). Highland i La Vaqueria: Divendres de Carnaval. Carrers de Tarragona: Durant tota la jornada de dissabte. Casa Folklòrica d'Andalusia: Actuació prevista per al mes de març.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
25'
Crònica Social: Adéu a Whitney Houston i els Premis Grammy
Comiat a una Llegenda de la Música L'episodi comença amb un sentit homenatge a Whitney Houston, la desaparició de la qual ha commocionat el món de la música. Les locutores destaquen que s'ha perdut una de les millors veus dels últims 50 anys, qualificant-la com una gran diva. • Es recorda el seu impacte generacional amb la pel·lícula El Guardaespaldas. • Es comenta la seva mort en un hotel de Los Angeles mentre s'estava preparant per a la gala dels Grammy. Triomf Absolut d'Adele als Grammy Es discuteix l'èxit aclaparador de la cantant britànica Adele, qui es va endur sis estatuetes. El resum d'aquesta part inclou: Superació i Crítica al Físic • Adele va dedicar el seu disc a una relació miserable que li va canviar la vida. • Es denuncia el comentari de Karl Lagerfeld sobre el pes de la cantant. • La resposta d'Adele va ser contundent: > "Estic orgullosa de representar la major part de les dones del món." Novetats de la Crònica Social i Famosos Maternitat i Exclusives • Beyoncé: Es parla de la primera aparició de la seva filla, Blue Ivy, i de la polèmica per l'eco a les seves habitacions de luxe. • Chabeli Iglesias: Es revela el secret del seu nou fill després d'un passat difícil amb la pèrdua d'un embaràs anterior. Polèmica amb Pilar Rubio • Es comenta la portada de la revista Interviú amb fotos de Pilar Rubio de fa 14 anys, publicades sense el seu consentiment actual, el que ha provocat un conflicte legal amb el Grup Z. Agenda Cultural i Aniversaris L'episodi tanca amb una llista d'aniversaris de personatges famosos com Gonzalo Miró, Anne Igartiburu i Paris Hilton, a més de promocionar el concert de Mojinos Escozíos a Tarragona presentant el seu treball Menà Chatruà amb la col·laboració de Rosa López i Pimpinela.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
25'
Entrevista a Natalia Fernández i Ricardo: Música en directe a Tarragona
Entrevista amb Natalia Fernández i Ricardo En aquesta edició del programa, coneixem el projecte musical de Natalia Fernández & Co., una banda que aposta pel format acústic i la fusió d'estils a la ciutat de Tarragona. Orígens i Història de la Banda • La connexió entre els membres va sorgir de manera gairebé cinematogràfica, retrobant-se a Tarragona després d'haver coincidit en entorns laborals lluny de la música. • Tots els integrants comparteixen arrels argentines i una llarga trajectòria musical familiar. • El grup destaca per la seva versatilitat, combinant temes propis amb versions de grans clàssics. Repertori i Estil Musical • Interpreten versions de grups internacionals com The Beatles, Creedence Clearwater Revival i Kansas. • Incorporen la rumba i el rock argentí (Calamaro, Los Rodríguez) per connectar amb un públic divers. • L'ús del violí (tocat per Ricardo) és un element distintiu que aporta una sonoritat especial, adaptant gèneres com el country o el pop. La Música en Directe a Tarragona • Els convidats reflexionen sobre la dificultat de trobar espais per tocar en directe a la ciutat. • Destaquen la importància del contacte proper amb el públic en llocs íntims com el Pub Vintage. "La música és un llenguatge internacional que va més enllà dels idiomes i les races; transmet una energia que et demana seguir endavant amb positivisme." Tecnologia i Futurs Projectes • Debaten sobre com ha canviat la indústria: de les maquetes en cassete a la presència imprescindible a Facebook i xarxes socials. • Tenen previst expandir les seves actuacions cap a altres zones com les Terres de l'Ebre.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
24'
Misteris de l'Antàrtida, el declivi de Kodak i el coet Vega
El Llac Vostok: Un Estany Mil·lenari sota el Gel L'episodi comença explorant la fita científica russa a l'Antàrtida amb l'arribada al llac Vostok. Aquest reservori d'aigua líquida ha estat aïllat del món exterior durant 15 milions d'anys, sota una capa de gel de 4 quilòmetres. Desafiaments Tecnològics i Ambientals • La perforació es va iniciar als anys 70, però es va aturar diverses vegades per por a la contaminació biològica. • L'aigua es manté líquida a -3 graus gràcies a l'alta pressió. • Els científics esperen trobar microorganismes prehistòrics que expliquin com era la Terra en el passat. "Quan arribem a un indret verge, si el volem conèixer probablement el contaminarem." La Fi d'una Era: Kodak abandona les Càmeres Es discuteix la paradoxa de la companyia Kodak, que tot i ser la inventora de la càmera digital fa tres dècades, ha hagut de declarar-se en fallida i abandonar la fabricació de maquinari fotogràfic per centrar-se en el negoci de la impressió. • Kodak va popularitzar la fotografia a principis del segle XX fent-la accessible a les famílies. • La marca continuarà fabricant accessoris, bateries i impressores de tinta. • Es reflexiona sobre el possible retorn de la fotografia analògica com a objecte de culte, similar al vinil. L'Espai Europeu: El llançador Vega i l'Estel del Nord El programa analitza el debut amb èxit del nou coet de l'ESA, el Vega, llançat des de la Guaiana Francesa. • Aquest coet està especialitzat en càrregues petites (satèl·lits universitaris i científics). • Hi ha una forta participació d'empreses de Barcelona en el llançament. • El nom del coet prové de l'estel Vega, el més brillant de la constel·lació de la Lira, que l'any 14.000 substituirà a l'estrella polar com a referència del nord. L'episodi acaba amb una nota musical dedicada a la fotografia amb el grup Depeche Mode i el seu tema Photographic.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
30'
Aragó Ràdio: Actualitat i Programació Diària
Resum de la Jornada a Aragó Ràdio L'episodi d'avui presenta un recorregut per la informació més rellevant de la comunitat aragonesa, combinant l'anàlisi de l'actualitat amb espais de participació i entreteniment. Estructura del Programa • Informació d'Actualitat: Cobertura de les notícies d'última hora que afecten Aragó. • Cultura i Societat: Debats sobre temes d'interès general per als ciutadans. • Comiat del Dia: Tancament de la graella informativa amb un missatge de proximitat. Espais Destacats El programa destaca per la seva transmissió continuada, oferint un servei públic que connecta les diferents províncies d'Aragó. Durant la sessió, se subratlla la importància de la ràdio com a mitjà de comunicació immediat. "L'essència de la ràdio d'Aragó resideix en la seva proximitat amb l'oient i la capacitat de resposta davant l'actualitat." Conclusió de la Jornada Finalment, el programa s'acomiada emfatitzant la naturalesa de la seva programació diària i agraint la fidelitat de l'audiència fins a la propera jornada laboral.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
26'
Carnaval, Quaresma i reflexions de l'Avi Ramon
El final del Carnaval i la hipocresia social En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre el tancament de les festes de Carnaval i el simbolisme de l'enterrament de la sardina. Es discuteix com la societat actual viu en una mena de carnaval perpetu, on les aparences i les màscares formen part de la vida quotidiana, molt més enllà de les dates festives. L'anècdota de la mili a Barcelona • L'avi recorda una trobada sorprenent durant el seu servei militar a Pedralbes. • Es va creuar amb una comitiva fúnebre que resultà ser una celebració de Carnaval, descobrint la broma en veure les cames peludes sota els vestits de dol. • Aquesta experiència li serveix per il·lustrar com la vida sovint ens agafa desprevinguts i com ha canviat la manera de celebrar les tradicions. De la Quaresma a la societat del consum El diàleg transita cap a la Quaresma i les tradicions religioses de la postguerra. Es comparen les obligacions d'abans amb les actuals: Tradició i control social • Es recorda l'època en què els rics podien comprar una butlla per menjar carn, mentre els pobres no en menjaven per falta de recursos. • Es descriu el control moral durant el franquisme, amb l'assistència obligatòria a centres de formació nacional-sindicalista. El valor de les coses i la infància • L'avi critica subtilment l'excés de consumisme actual, especialment amb els nens. • Reflexiona sobre com abans es valoraven els objectes senzills, com una capsa de cartró o una llibreta nova, perquè eren fruit d'una necessitat real. "L'humor és una cosa tan barata i no es gasta; és gratuït, com els somnis." La importància de la fe i l'humor Finalment, es discuteix la necessitat de creure en alguna cosa per no estar "perdut" a la vida. No neccessàriament des d'un punt de vista religiós dogmàtic, sinó com una forma d'esperança i intuïció. L'avi reivindica el sentit de l'humor i el somriure com a eines per apropar-se a la sinceritat i millorar la convivència en una societat sovint massa seriosa o hipòcrita.
Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
31 de gen. del 2018
28'
Sant Valentí, l'Amor Romàntic i el Carnaval de Tarragona
Introducció i Context de l'Episodi En aquest programa de Tarragona Ràdio, la Sílvia i l'Avi Ramon exploren la convergència de diverses festivitats clau al calendari, centrant-se especialment en el Dia dels Enamorats i l'inici del Carnaval a la ciutat. El Dia dels Enamorats: Història i Reflexions L'episodi dedica una part central a analitzar la figura de Sant Valentí i el significat de l'amor en la societat actual comparada amb la d'anys enrere. Qui va ser Sant Valentí? • L'Avi Ramon recorda haver vist la seva imatge en una catedral d'Alemanya. • S'explica que va ser un màrtir de l'amor que casava joves d'amagat quan estava prohibit. Evolució del Romanticisme • Es discuteix com abans el festeig era més romàntic i indirecte, basat en mirades o el préstec de llibres. • > "L'amor no és qüestió d'un sol dia; Sant Valentí ha de ser tot l'any." • L'Avi Ramon critica el consumisme excessiu actual i demana regals més artesanals i sentimentals. El Carnaval de Tarragona L'inici oficial del Carnaval marca l'agenda de la jornada, amb la menció d'actes destacats: • L'entrada del Rei Carnestoltes i la Concubina al Teatre Metropol. • El recorregut per la Rambla Nova i la Plaça de la Font. • La reflexió sobre la llibertat que dóna el Carnaval per sortir al carrer sense por al ridícul. Altres Continguts Culturals • Música Local: Presentació del grup Euler, integrants del disc "Un munt d'idees 2011" de l'Associació de Músics de Tarragona. • Cinema: Espai dedicat a la cartellera d'OCINE les Gavarres, repassant les 16 sales i les estrenes de la setmana. • Havaneres: L'Avi Ramon s'emociona amb la cançó El meu avi, recordant la història de Cuba i el valor sentimental d'aquest gènere musical que es cantava a les tavernes.