Resum general L'episodi consisteix exclusivament en la frase "Bona nit" repetida a intervals regulars al llarg de tot l'àudio (aprox. 24 minuts i 29 segons). No s'identifiquen seccions temàtiques diferenciades ni desenvolupament narratiu; l'objectiu aparent és una experiència auditiva minimalista i rítmica. • Ritme constant: una salutació cada ~30 segons. • To suau i repetitiu, que pot funcionar com a ambient sonor o ASMR lleu. • Cap transició temàtica ni comentaris explicatius: només la fórmula de comiat nocturn. Temes principals • Salutació nocturna: la fórmula "Bona nit" com a eix central. • Repetició i ritme: estructura cíclica amb compàs aproximat de 30 s. • Minimalisme sonor: absència d'ornamentació o contingut addicional. • Atenció plena/meditació: possible ús com a fons tranquil o pauta de respiració. Cites destacades "Bona nit" Estructura i to • Monotemàtic i lineal: no hi ha obertura editorial ni tancament; es manté el mateix patró de principi a fi. • Neutral i calmat: el timbre i la cadència conviden al relax. • Sense variacions en volum, ritme o contingut que marquin nous blocs. Notes sobre el temps • Durada aproximada: 0:00–24:29 (0–1469 s). • Cadència: una ocurrència de "Bona nit" gairebé cada 30 s, sense desviacions rellevants. • No hi ha intro temàtica ni segments: el contingut principal comença a l'instant 0 i es manté idèntic fins al final.
Context i idea central Conversa amb Carles (Ñeco) sobre el seu debut a les Festes de Santa Tecla (Parc del Francolí), un somni llargament perseguit, els preparatius i nervis previs, i els plans de gira i novetats discogràfiques. «Porto tota la vida esperant aquest diumenge» Santa Tecla: somni complert i arrels a Tarragona Punts clau • Debut a Santa Tecla com a fita vital i professional • Desig pendent: actuar un dia a la Plaça de la Font i al Tarraco Arena • Record d’actuacions a espais mítics de la ciutat i orgull tarragoní Què significa per a Ñeco • Identitat: músic que va marxar però sempre ha fet bandera de Tarragona • Expectativa i emoció compartida amb l’equip (Raül i Sílvia) i el públic local «Aquesta lliga comença amb Ñeco tocant a Santa Tecla i acabarà Ñeco cantant al balcó de l’Ajuntament» Preparatius del concert i enfocament a l’escenari Planificació del dia • Arribada a Tarragona el dissabte; partit del Nàstic i nit curta abans del concert • Proves de so i detalls tècnics, sovint comunicats a última hora Setlist i direcció artística • Obertura clara i ordre de les primeres cançons decidit en equip • Inclourà l’himne del Nàstic (amb possible aparició del Lolo) • Tecnologia preparada (ordinador i control de Sílvia), però pressió zero i espontaneïtat com a norma «Som festa i som espontaneïtat» Rituals i nervis • Dinàmica de calma abans de sortir: Raül juga, Sílvia prepara, Carles gestiona nervis bons • Abraçades i complicitat segons el moment; molts anys junts els permeten ajustar-se Anècdota internacional i públic Anècdota a Milà • Crit de guerra al passadís abans de sortir; una regidora s’alarma i han d’explicar la tradició Públic i recepció • A Europa: ~80% públic autòcton i ~20% hispanoparlant • Festival Mediterrània: dos passis la mateixa nit (entre Dani Fernández i Fangoria); el segon, encara millor Gira i dates destacades Després de Santa Tecla • València: Jarro Café (i tres dates més per anunciar) • Hard Rock (gira per Espanya) • Mèxic (abril): 5-6 concerts, incloent dues dates a Ciutat de Mèxic • Amsterdam (novembre): possible tancament de la gira europea Logística • Viatges llargs i poc gust per volar, però il·lusió especial per Mèxic Novetats musicals i llançaments Nous temes • Pausa a l’agost; dos singles al desembre (un pot ser «Petit» en català) • Al vídeo promocional ja s’ha vist la maqueta de «Petit» Versió europea del directe • Relectures més electròniques i discotequeres de temes del catàleg • Possibilitat d’editar aquestes versions; requereix temps d’estudi (Raül, al límit de feina) Tancament • Agraïments, molta il·lusió i invitació a gaudir al Parc del Francolí • Comiat amb tema musical en castellà a l’antena
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
'La Ràdio de les Festes’ amb tots els protagonistes de Santa Tecla 2025. A partir de les nou del matí i fins a dos quarts de dues del migdia. També la retransmissió en directe dels actes mes importants de Santa Tecla. Visca Tarragona i Visca Santa Tecla!!!!!
Resum principal Catalunya ha viscut un estiu 2025 extraordinàriament càlid, situant-se en el top 3 històric i, en el conjunt del país, com el segon més càlid des que hi ha registres (per darrere de 2022). Destaquen un juny desbocat amb anomalies de +4 a +5 °C, un rècord de dies > 40 °C (16 dies) i una mar molt calenta que ha accentuat les nits tropicals i tòrrides i ha afeblit les marinades. "Un company meu diu que últimament l'atmòsfera està dopada" Punts clau Rècords i rànquings: Estiu 2025, segon més càlid a Catalunya; a l’Observatori de l’Ebre (121 anys de dades) ha estat el més càlid de la sèrie. Juny excepcional: Anomalia mitjana de +4–5 °C, superant fins i tot 2003; va condicionar tot l’estiu. Onades de calor i extrems: 16 dies amb > 40 °C al país (nou rècord). A Vinebre s’han superat els 43 °C. Nits tropicals i tòrrides: A primera línia de costa, 70–80 nits tropicals; a Barcelona, 15–25 nits tòrrides (≥ 25 °C), amplificades per la illa de calor urbana. Tendència a pujar +4–6 nits tropicals per dècada. Marina i mar calent: Rècord a l’Estartit el 18/07 amb 26,8 °C. Onada de calor marina a mitjans de juny amb anomalies de +4–5 °C a la Mediterrània nord-occidental: nits menys fresques, marinades més febles i més dies > 30 °C a la costa. Evolució mensual: Juliol: 1a quinzena molt càlida; 2a, amb tempestes i tramuntana puntual (fins a 90 km/h a l’Escala, 28/07). Agost: 1a quinzena amb calorades intenses (interior i prelitoral > 40 °C, nits tòrrides); 2a, més inestable amb tronades. Zones més sensibles: La mitja muntanya mediterrània (Prades, Collserola, Montserrat) mostra anomalies especialment marcades durant les onades de calor. Mirant endavant (setembre-tardor) Setmana actual: ambient encara d’estiu. A partir de diumenge-dilluns: canvi de temps, més pluja, més fresca i ambient més típic de tardor. Amb la mar molt calenta, hi ha potencial per tempestes intenses si es combinen els ingredients; però el mestral/tramuntana poden desplaçar el focus cap a la costa central o Camp de Tarragona. "La setmana que ve canvia el temps"
Context i protagonistes Espai setmanal d’Economia Blava amb l’Anna Alonso Tambo (representant dels ports francesos a Catalunya) i la presentadora Marina. Tema central: navegació sostenible i estat de la descarbonització portuària. "Copiem i perfeccionem" — crida d’Anna a adoptar i millorar bones pràctiques internacionals per accelerar la transició. Notícies d’actualitat (ports i nàutica) Illes Balears: diagnosi del sector nàutic Reunió de la patronal i el clúster amb l’autoritat portuària per avaluar l’estat del sector. Principals reptes: alts preus d’amarratge i manca d’espai als varadors (especialment per embarcacions >70 m). Fortalesa: prestigi internacional del sector balear. Oportunitats: relleu generacional i atracció de talent jove i famílies. Dades clau: 875 empreses, 1.106 M€ anuals, 3,1% del PIB, 5.145 llocs de treball. Es reclama una millor representació a les Cambres de Comerç atesa la importància del sector. Ports d’Occitània S’hi incorpora el port fluvial de Sommières (UVPO). Ja sumen 29 ports (marítims i fluvials). Senyal de creixement associatiu. Port de Barcelona: 1 any d’OPS Aniversari de la primera connexió OPS (endolls elèctrics a moll) a la Terminal BEST. 30 connexions amb 16 vaixells i reducció d’emissions (xifra reportada: 2.310; unitats no especificades). Pas endreçat dins el pla NExigen. Salons i fires nàutiques Esdeveniments a la Catalunya Nord (Rosselló) i Canet-en-Rosselló (capital del multicasc/catamarans) a l’octubre, amb centenars de marques i embarcacions. On som en la descarbonització portuària Inversió estatal: Ports de l’Estat (fins 2026) preveu 1.617 M€, dels quals 280 M€ per sostenibilitat. Estudi DNV (via ONG CAN-E): els ports europeus no avancen prou en electrificació a terra (OPS). "Només 4 dels 30 ports més grans d’Europa han invertit almenys en la meitat de la infraestructura elèctrica necessària." Només s’ha desplegat un 20% de la infraestructura OPS necessària. Ports com Hamburg (?), Dublín, Gdansk i Lisboa: zero inversions reportades en OPS (segons l’informe citat). Risc d’incomplir fites per a creuers el 2028 si no s’accelera. Emissions del transport marítim (ordres de magnitud citats): ~3% dels gasos d’efecte hivernacle globals. NOx: ~30%; SOx: ~12% (impacte local rellevant en qualitat de l’aire). Les emissions a port depenen molt del subministrament elèctric a moll (OPS) i dels combustibles usats. Objectius internacionals (OMI) Fites 2030 i 2050 amb major ambició climàtica. Ritme actual insuficient; cal acceleració immediata. Mercat de la navegació elèctrica de lleure Segons ICOMIA, la nàutica de lleure aporta ~0,1% de les emissions marítimes globals, però també ha de descarbonitzar. Estudi de Future Market Insights: Valor del mercat 2025: 7.680 M€; 2035: 20.850 M€. CAGR estimada 2025–2035: 10,5%. Ritme per regions (creixement anual estimat): Xina ~12,1%; Índia ~11%; Europa ~10%; EUA ~9,7%; Espanya ~8,7%. Tendència: creixement moderat 2020–2024 i robust a partir de 2025. Accessibilitat econòmica (font: informe Boats.com): 56% de les vendes globals d’embarcacions elèctriques són <100.000 € — oferta creixent més enllà dels superiots. Com revertir la situació: palanques clau Inversió prioritària Desplegar OPS a gran escala; reforçar xarxa elèctrica i garanties de finançament verd. Accelerar projectes del pla NExigen i similars. Polítiques d’incentiu (bones pràctiques a copiar) Xina: plans quinquennals amb incentius alineats a objectius 2021–2025. Índia: aprofitar una extensa xarxa fluvial per impulsar serveis elèctrics. França: Quota mínima d’amarres per a embarcacions elèctriques (p. ex., 10–11% en ports amb >100 embarcacions). Beneficis fiscals (amortitzacions accelerades, IVA reduït/exempcions) i ajuts a punts de recàrrega. Proposta Xavier de Montgros (Associació d’Embarcacions Elèctriques): assolir almenys un 5% inicial d’electrificació a la flota de lleure. Infraestructura i cadena de valor Ports i varadors com a tractors; ampliar punts de recàrrega i espais per grans eslores. Impulsar remotorizacions i programes de flota pública/privada de zero emissions. Regulació intel·ligent Prioritzar incentius abans que prohibicions; calendaris clars i finançats. Zones de zero emissions (p. ex., parcs naturals) on l’accés elèctric sigui preferent. Talent i relleu generacional Programes per atraure joves, formació tècnica i retenció de famílies al sector. Conclusions La transició avança però massa lenta: l’OPS i la inversió són els colls d’ampolla. Hi ha mercat i tecnologia en creixement (especialment a la nàutica de lleure). Cal un mix d’inversió, incentius, infraestructura i copiar bones polítiques provades. Espanya pot situar-se entre els guanyadors si accelera i no “perd el tren” dels ajuts i regulació.
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Les notícies més destacades de la jornada amb les veus de sempre, liderades per la periodista Tere Ortega. Entre les 13.30 i les 14.00 hores, els Informatius del migdia. I des de les 07.00 hores, butlletins cada hora.
Introducció a la Festa i Programació Actual Aquest podcast és una cobertura extensa de les festes de Santa Tecla a Tarragona, que inclou - La ratificació que les festes estan en plena activitat amb molts actes per davant - L'ambient festiu i les diferents activitats i entrevistes que es porten a terme Concert de Bandes i Aniversaris Celebració de l'Àliga i la Unió Musical Concert Revetlla de Bandes amb la Unió Musical de Tarragona i l'Agrupació Musical del Maresme de Mataró Celebració del 40è aniversari de l'Àliga i del centenari del pas doble "Amparito Roca" Interpretació de temes diversos, amb repertori per a totes les edats, des de swing fins música llatina i música catalana Pla B previst per a la conjunció musical si la sonorització ho permet Joc de Taula "Missió Seguissi" Joc inspirat en la festa del Seguici popular de Tarragona on es combinen preguntes, mímica i tabú Elements del Seguici representats i proves relacionades amb la tradició i cultura de Santa Tecla Dinamitzat per l'empresa Gaudire, és un escape room tipus gincana pel carrer Activitat adreçada a famílies i adults, amb inscripció prèvia i participació en equips Festes Saboroses: Pastís del Braç de Santa Tecla i Tecla Tapa Distribució ràpida i exitosa dels tiquets per al repartiment del pastís de Santa Tecla a la plaça Corsini i mercat central Participació del gremi de pastissers i mercats municipals en l'organització Tecla Tapa, amb una oferta gastronòmica variada i popular per a totes les edats Inclusió d'opcions sense gluten i vegetarianes Danses, Seguici i Edats Noves Presentació dels nous "nanos" al seguici per celebrar el 40è aniversari de la Colla Jove Preparacions i assaigs intensos dels balls de bastons, amb participació diversa de nens i joves Diferenciació dels balls de bastons de Tarragona, més rítmics i marcats que en altres zones Actualització i renovació dels vestits i coordinació interna per a l'organització Visites Guiades i Patrimoni Cultural Oportunitats de visites guiades a llocs arqueològics i històrics de Tarragona, com Tarragona Oculta, amfiteatre, Torre de les Monges, i altres Incorporació d'èpoques diverses (romana, medieval, visigoda, moderna) i explicació del canvi urbà Col·laboració de grups de reconstrucció històrica com Némesis Importància de preservar i difondre el patrimoni per a ciutadans i visitants Agenda i Circumstàncies Climàtiques Programació dels actes principals com la baixadeta, cercavila, concerts i més Reaccions i preparatius davant la possibilitat de pluja, tradicional en les festes Adaptacions previstes segons condicions meteorològiques Música i Concerts Destacats Concerts de la TGN Big Band amb artistes joves i reconegudes veus Presentació d'un repertori musical dels anys 70, 80 i 90 Participació de cantants i focs d'artifici per a la celebració Resum i Cloenda Gran participació de la ciutadania local i turistes Diversitat d'activitats per a tots els públics Continuïtat i evolució de les tradicions Aquest podcast ofereix una visió detallada i completa de les festes de Santa Tecla a Tarragona, amb especial atenció a la música, el patrimoni, les tradicions, els jocs culturals, la gastronomia i la participació comunitària.
Panorama general Entrevista amb Ferran Amado sobre el 25è aniversari del concurs Sona9, la seva història i el suport als grups emergents. Es detallen els actes a Santa Tecla (19/09) i la final a la Mercè (23/09) a la Plaça Catalunya, així com una gran festa prevista el 20/11. "La idea nostra és, sobretot, cuidar els grups, i que sàpiguen que, passi el que passi, amb nosaltres tindran el recolzament." Punts clau • 25 anys del Sona9 amb final especial a la Mercè (Plaça Catalunya) i celebració addicional el 20/11. • Presència a Santa Tecla: actuacions de Gavina MP3, Naya i Partiperes al Parc del Francolí. • Model de concurs únic: fases amb productor de directe, gravació a estudi i seguiment professional durant un any (contractes, riders, full de ruta, etc.). • Història i impacte: neix de la revista Enderrock i l’espai de maquetes; més de 2.800 grups hi han passat (Manel, Sanjosex, Oques Grasses, Miquel Abras...). • Caps de cartell a l’esdeveniment paral·lel: Miss Bolívia i 31 FAM. Programació Santa Tecla (19/09) • Gavina MP3: presenten el disc en directe (format gran). • Naya: Premi Èxit; proposta entre R&B i soul amb banda extensa (Big Band/format gran). • Partiperes: Premi Popular i Revelació; tecno-pop festiu en directe. "Serà el nostre granet de sorra per Santa Tecla: una bona mostra del que és el Sona9." Final del Sona9 a la Mercè (23/09) • Escenari: Plaça Catalunya, gran format i obert. • Ordre d’actuació (finalistes): Chloe Rimbau → La Bru → Sòdi. • Mentre delibera el jurat: actuació de Gavina MP3 i després lliurament de premis. • Enfoc en professionalització dels finalistes (tècnica, riders, logística d’escenari). Orígens i evolució del Sona9 • Neix de l’apartat de maquetes de la revista Enderrock i es consolida amb el concurs Èxit de Catalunya Ràdio. • Ha evolucionat d’un format "suïcida" i itinerant a un model estructurat i amb suports institucionals. "El directe també és una part fonamental de la seva proposta." Acompanyament als grups • Fases clau: - Productor de directe per preparar escenaris professionals. - Gravació a estudi amb productor per a una cançó. - Reunió prèvia a la final per compartir experiències i treure pressió. • Després de la final: premis en metàl·lic (disc, videoclip, material), espai a ràdio i revista, assessorament en contractes i part tècnica (riders, full de ruta). Grups destacats i xifres • Més de 2.800 grups han passat pel Sona9. • Alguns noms: Manel, Sanjosex, Oques Grasses, Miquel Abras. • Notable pes de Tarragona en les darreres edicions i, enguany, cap finalista de la demarcació de Barcelona (finalistes de Tarragona, Girona i Lleida). Publicacions i especial 25è • Número especial d’Enderrock (agost): cronologia, entrevistes i anècdotes del Sona9. • Doble CD 25è amb participants d’enguany i repàs històric. Dates clau • 19/09 – Parc del Francolí (Santa Tecla): Naya, Partiperes i Gavina MP3. • 23/09 – Plaça Catalunya (La Mercè): final Sona9 (Chloe Rimbau, La Bru, Sòdi) + Gavina MP3 i premis. • 20/11 – Gran festa del 25è aniversari del Sona9 (format amb banda i artistes convidats).
Context i fet destacat Aquest cap de setmana, dues platges de Tarragona van prohibir el bany per la presència del dragonet blau (Glaucus atlanticus), un petit nudibranqui de color blau que pot resultar verinós en funció de la seva dieta. "Aquest animalet és perillós si hi ha menjat la caravel·la portuguesa abans." Qui en parla Conversa amb Jaume Fol, professor de Bioquímica i Biologia Molecular de la URV i expert en biologia marina. Com és el dragonet blau? És un nudibranqui (com un caragol de mar sense closca), petit i de colors llampants. Viu a la superfície del mar i es desplaça ajudat pel vent i els corrents. Estèticament cridaner: amb apèndixs que semblen "potes" acabades en plomalls. Dieta clau i toxicitat S’alimenta sobretot de: Velella velella (barqueta de Sant Pere) — habitual i poc perillosa. Physalia physalis (caravel·la portuguesa) — amb toxines urticants molt potents. Com molts nudibranquis, pot acumular les toxines dels pòlips/colonies que menja i utilitzar-les com a defensa. Per això, pot ser urticant al tacte si ha menjat caravel·la portuguesa. "És com si et mengessis un caragol que s’hagués alimentat d’ortigues." Què indica la seva presència? La detecció de dragonet blau a la costa és un indicador indirecte de la possible presència —encara que sigui mar endins— de caravel·la portuguesa. Ja s’han reportat tancaments de platges (p. ex., Tamarit) per restes de caravel·la portuguesa. Riscos per a la salut La reacció depèn de la persona i de la zona de contacte: Picor intensa, dolor, coïssor. Possibles vòmits. En persones sensibles, risc de reacció anafilàctica (situació d’urgència). Més risc en nens i en zones de pell fina (p. ex., ulls). Són difícils de veure: petits, blavosos i el mar remenat en dificulta la detecció. Per què hi arriben ara? Canvi climàtic i vies d’entrada El Mediterrani s’escalfa més i més ràpid que l’atmosfera en superfície: anomalies recents d’+1,5 a +2 ºC. Aquest escalfament el fa més còmode per a espècies de mars tropicals. Vies principals d’entrada d’espècies: Natural: Estret de Gibraltar (per compensar l’evaporació del Mediterrani). Antropogènica: Canal de Suez (espècies del Mar Roig via adherència a cascos i aigües de llast). "El Mediterrani cada vegada és un mar que és més còmode per espècies tropicals." Impacte econòmic i gestió del litoral Tancar platges en temporada alta per un organisme de pocs centímetres té un impacte econòmic notable. Més enllà del clima, el principal impacte és la pressió humana i la manca de gestió del recurs litoral. "L’impacte més important sobre el litoral és humà." "Per un bitxet de 4 centímetres estàs tancant una platja sencera." Què cal fer? Propostes de convivència i conservació Enfortir les espècies locals perquè facin de “mur” biològic: Crear i ampliar àrees marines protegides i zones de reserva. Recuperar praderies de posidònia i hàbitats clau. Impulsar pesca i turisme sostenibles (p. ex., pesca sense mort, “caça” fotogràfica). Referents i objectius: Exemples locals: Masia Blanca, Parc Subaquàtic de Tarragona, platja del Cavet (Cambrils) amb posidònia conservada. Objectiu UE: 30% del litoral protegit per al 2030. Missatge final No cal alarmar-se, però sí extremar la prudència i millorar la gestió: convivrem cada cop més amb espècies tropicals al Mediterrani. La vigilància, la informació al públic i la protecció dels ecosistemes costaners són claus per minimitzar riscos sanitaris i econòmics.
Resum executiu Setembre arriba ple d’activitat al Club Nàutic Tarragona: l’entrada en temporada esportiva coincideix amb les Festes de Santa Tecla, amb regates, concurs de pesca i la històrica 98a Travessia nedant al Port. El club també ve de participar en cites destacades com la World Rowing Masters Regatta a Banyoles, amb bons resultats i una gran experiència de comunitat. "Si més no, el més important era el fet de la participació, el fet de fer-hi allà, el participar d’aquesta festa del Rem." Inici de temporada esportiva Escoles en marxa: pàdel, rem i vela. Calendari: la de vela va començar fa 15 dies; rem va arrencar dilluns passat amb primers entrenaments el cap de setmana. Cap de setmana de competicions i sortides World Rowing Masters Regatta (Banyoles): Participació de 8 membres del club. Esdeveniment massiu: 3.700 remers de 750+ clubs. Bons resultats i, sobretot, gran experiència col·lectiva. Surfski: travessia a la zona del Delta de l’Ebre. Llagut: etapa de la gran travessia del llagut català a Colliure (nord de Catalunya). Santa Tecla: regata de vela i concurs interclubs de pesca Regata de Santa Tecla (vela creuers): Dues jornades: dissabte i diumenge. Inscripcions fins dimecres; ja hi ha 14 embarcacions (Tarragona, Torredembarra, Cambrils, Salou). Format previst dissabte: travesia (del club fins a Punta de la Mora, segons vent). Espectacle visible des de la façana del Balcó Marítim. Concurs interclubs de pesca (dissabte): Inscripcions fins dijous. Embarcacions: petites motores pesqueres. Premis: peça més gran, per clubs i màxim volum de pesca. Meteorologia i logística Es busquen condicions de vent estables i amb suficient intensitat per moure embarcacions de creuer. Públic i comunitat Crida a gaudir de l’activitat i identificar l’esdeveniment des de la Rambla i el Balcó: "Mira, aquesta és la regata que organitza el club nàutic d’aquí a Tarragona en honor de la nostra patrona." 98a Travessia nedant al Port de Tarragona Data: dissabte 27 (inscripcions fins dijous vinent). Distinció: la travessia nedant més antiga de l’Estat espanyol. Inscrits actuals: 54 nedadors, incloent un participant d’Uruguai. Col·laboració amb Port Tarraco i Port de Tarragona. Itinerari actual: sortida i arribada a l’Escala Reial. Objectiu centenari: recuperar el recorregut tradicional (sortida a la terminal de càrregues i arribada a l’Escala Reial). Dues modalitats assequibles Travessia petita (1.000 m): per Benjamins (<12 anys). Recorregut paral·lel al Moll de Costa (tinglados) i retorn. Travessia gran (2.000 m): sortida 12:00 des de l’Escala Reial, pas per sota del Pont Llevadís i retorn. Els més ràpids ho fan en ~20 minuts. Properament 3 d’octubre: 2a Copa Catalunya de caiac de mar i surfski, amb sortida i arribada a la platja del Miracle (a tocar del port esportiu). Idees clau Setembre molt complet: inici d’escoles, Santa Tecla i travessia històrica. Participació i visibilitat com a eixos: competició i connexió amb la ciutat. Patrimoni esportiu: 98 edicions de la travessia, camí del centenari.
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Les notícies més destacades de la jornada amb les veus de sempre, liderades per la periodista Tere Ortega. Entre les 13.30 i les 14.00 hores, els Informatius del migdia. I des de les 07.00 hores, butlletins cada hora.
Resum destacat Programa especial des del vestíbul del Teatre Tarragona amb agenda farcida d’entrevistes, música, memòria i propostes per viure Santa Tecla des de dins. Conversa extensa amb Lucía López Cerdán (delegada del Govern a Tarragona): balanç d’1 any, grans projectes (patrimoni, sanitat, justícia, mobilitat), emergències i proximitat administrativa. Homenatge a Paco Chamar amb Enric Garcia Jardí: vida, compromís i llegat. Santa Tecla creativa: el nou Conte del Seguici (nº13) dedicat als Gegants Vells, i el nou joc de taula “Missió Seguici” per aprendre i jugar en família. Música en gran: Rambla Músic presenta la TGN Big Band amb Mariona Escoda i Àlexia Pascual (dijous) i Banda Fòrum TGN – Dècades prodigioses (divendres), i es detalla el duel de bandes BUMT vs. Agrupació Musical del Maresme per celebrar els 40 anys de l’Àliga (amb ‘Bequetero’ i ‘Amparito’). Visites i cultura: portes obertes a l’EOI Chartreuse i la visita guiada d’Itinere; Tarragonitza’t (audioguia dels mercats); Contaclauda amb Montse Plana; monòleg “La Freixa (1383)” sobre l’aigua medieval. Solidaritat: La Sinfonia dels Herois (concerts i documental) per a la recerca en tumors cerebrals. Viure la festa: col·laboració amb Laia Díaz (De Ruta en Família), fitness ‘El rotllo Tarraco’ (zumba, ciclo, strong) i novetats de marxandatge (samarretes i contes). “És més fàcil posar l’última pedra que no pas la primera” — sobre el Fòrum Judicial Continguts i idees força 1) Govern, territori i grans projectes (Lucía López Cerdán) Balanç d’1 any: visites a tot el Camp de Tarragona, escolta als municipis petits i línia directa amb conselleries. Patrimoni: nou Consorci de gestió que integra actors públics i eclesiàstics; impuls a MNAT, Tabacalera i trasllat de l’ICAC. Sanitat: ampliació de l’Hospital Joan XXIII (>200M€), moviment de terres 2024-2025, nucli ‘core’ en marxa. Justícia: licitació de la 1a fase del Fòrum Judicial (preparació de terrenys), disseny consensuat i amb previsió d’ampliació demogràfica. Mobilitat: Tramvia del Camp (fase 1 Cambrils–Vila-seca): integració urbana, eix cívic, permeabilitat; mirada a fases futures. Emergències: proves d’ES-Alert (30/09) i proper exercici del PLASEQTA (tardor); sensors químics (568) connectant-se al CECAT. Incendis: bona campanya (∼10 ha cremades al Camp), més avisos veïnals i resposta d’Agents Rurals/Bombers. Esport i salut: turisme esportiu, recepta d’esport amb Salut; suport territorial (Estefania Serrano). Administració propera: nova UAC Casa Gasset i UAC mòbil per tràmits i certificat digital. Santa Tecla: agenda més reduïda per motius personals (embaràs). 2) Memòria i valors: Paco Chamar Perfil d’home perifèric: renúncia al privilegi, vida als barris (Torreforta, La Floresta), compromís amb els vulnerables aquí i a Llatinoamèrica. Reconeixement a Guatemala (Pare Palaç) i defensa de la memòria democràtica. Ètica i coherència: “exemple” per sobre del postureig; preferència per resultats (última pedra) i no inauguracions. 3) Cultura popular: Conte del Seguici i Missió Seguici (joc) Conte del Seguici nº13, dedicat als Gegants Vells (200 anys), editat per In Situ i impuls de l’Associació d’Amics de la Colla Jove. Autores ‘Les Tremendes’ (Daria Valiente, Sílvia Fuster, Paula Ferrando, Anna Torradamer, Maria Ximenis) i il·lustracions de Mi Marchena. Missatge: llibertat d’expressió corporal i identitat a la canalla (lletra de pal, vídeo-llibre amb QR, titelles, presentacions a Diputació i Passeig de les Palmeres). Missió Seguici (joc de taula) — Esteve Bou (amb Marc Peñalver i Dani Ballerri): recorregut del Seguici per places icòniques, proves de pregunta, mímica i tabú, paraigües per gestionar pluja (set al dau!) i cartes d’alluïment; format familiar i didàctic; arriba a totes les escoles amb suport d’Ajuntament i patrocinis. 4) Música: Rambla Músic i Duel de Bandes TGN Big Band + Mariona Escoda & Àlexia Pascual (dijous, Teatre Tarragona): grans veus, repertori adaptat de musical/swing a format Big Band; duets (p.ex. On My Own – Los Miserables), espai per a impro i connexió amb el públic. Banda Fòrum TGN – Dècades prodigioses (divendres, Camp de Mart): 70s-80s-90s, més de 60 músics + cor de 100 i col·laboracions (flamenc, batucada); sorpresa: versió salsera de l’Amparito Roca (100 anys). Duel de Bandes: BUMT vs Agrupació Musical del Maresme (dissabte, Plaça Corsini, 23h) per 40 anys de l’Àliga: dos escenaris enfrontats, repertori per a totes les edats, ‘Bequetero’ i ‘Amparito’ com a emblemes; possible final conjunt (en proves tècniques); Àliga present i festa ballable. 5) Visites i rutes: Chartreuse i Tarragonitza’t EOI Chartreuse (dijous 18, 18-20h): portes obertes + visites d’Itinere (dues tandes amb inscripció), codis QR i fulletons històrics del complex; novetats EOI: italià A1-B1, beques Erasmus, test de nivell i places vacants. Itinere: Tarragonitza’t (audioguia dels mercats): recorregut de la catedral al Mercat Central; estrena plena i disponible a la web de Mercats per fer-la lliurement. Altres: suport a Nit del Patrimoni i visites al Circ, Amfiteatre i Muralles. 6) Contes i escena: Contaclauda i La Freixa (1383) Contaclauda (Teatre Magatzem, 21:30): Montse Plana i Ingrid Ventura: històries que uneixen amor per la terra, justícia i cura de persones/animals; escoltar amb les orelles del cor. La Freixa (1383) (Itinere + Hematsa): monòleg in situ (Baixada Pescateria/Trinquet Vell) sobre l’aigua medieval, desigualtat d’accés i arribada de la relíquia de Santa Tecla; 2 passis (19 i 20h). 7) Solidaritat: La Sinfonia dels Herois Projecte musical i documental impulsat per Josep Eduard Príncep, amb Andreu Gavarrós (neurocirurgià) i Jordi Facarés. Dues cites: 12/10 (Cines Les Gavarres, 17h): documental + bandes sonores (Hans Zimmer / John Williams) amb projeccions. 18/10 (Teatre Tarragona, 19h): concert principal (grup Origen, cor d’òpera Garraf, músics, corals convidades i saxo del Xavi Príncep). Beneficis per a la Fundació de recerca de tumors cerebrals. 8) Viure i compartir la festa Laia Díaz (De Ruta en Família): contingut en català, 43.000 seguidors, plans familiars i viatges; col·laboració amb Tarragona Ràdio cobrint Santa Tecla des de dins. El rotllo Tarraco (dissabte, 10:30-13h, Rambla): ciclo indoor + Zumba + tast d’‘Strong’ (Royal Tarraco), inscripció prèvia per a les bicicletes. Marxandatge: confirmada tornada de samarretes d’adult (S a 3XL) dijous 17h; contes (Gegants Vells, Freixa), gots, mocadors; ventalls exhaurits. Agenda en breu Dijous: TGN Big Band (Teatre) | Freixa (Baixada Pescateria) | Tecla de Riure (Casa del Jardí). Divendres: Banda Fòrum TGN (Camp de Mart) | Oscar Boles + Gràcies Antonio Band (Casa del Jardí). Dissabte: Duel de Bandes BUMT–Mataró (Corsini, 23h) | El rotllo Tarraco (Rambla, matí). EOI/Itinere: visites Chartreuse i Tarragonitza’t durant la festa.
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Resum Idees principals El mar està més calent del normal, fet que allarga la temporada de bany però també altera les travesses amb tempestes i recorreguts modificats. Seguretat per damunt de tot: organitzacions i nedadors prioritzen trajectes alternatius i finestres meteorològiques òptimes. Dues fites recents de Jordi Cervera: els Fars del Delta de l’Ebre (40 km) i l’Estret de Gibraltar (en equip, 3h50). Proper objectiu: l’Estret de Bonifaci (Còrsega–Sardenya), una de les travesses clàssiques del calendari d’aigües obertes. "La seguretat del nedador... és el primordial." Tuna Race Balfegó al Delta de l’Ebre Tempesta al matí i canvi de recorregut: de l’habitual sortida amb vaixell des de les piscines d’atuns a un circuit triangular de 2.500 m des de la platja (dues voltes per als 5 km). Proves de 5 km, 2,5 km i distàncies infantils. Organització impecable tot i la reprogramació. Repte 1 — Travessa dels Fars del Delta de l’Ebre (Fangar–Banya) Distància: 40 km | Temps: 11 h 50 min. Experiència singular: transició visual i física del riu Ebre (aigua dolça) a aigua salada, pas per les salines i la costa del Delta. Condicions: vent i mar de fons a favor però amb onatge lateral (cross-chop) que tombava el ritme. Dispositiu de seguretat: dues semirígides i dos velers d’acompanyament, mantinguts a distància per seguretat. Reflexió: la duresa dona sentit al repte. "Si no és dur, les coses no tenen èxit." Repte 2 — Estret de Gibraltar (en equip de 4) Participants: Jordi Cervera amb Diego Ortega, Nina Sánchez i Bichi Fón. Distància real: 14–17 km (segons corrents i track). | Temps: 3 h 50 min. Any complex per a creuaments: poques finestres; cal ponent, el llevant ho complica. Seguretat i preparació Missatge clau: no assumir reptes sense entrenament específic. L’abandonament només té sentit per força major; el dolor per fatiga sol indicar manca de preparació. Proper repte — Estret de Bonifaci (Còrsega–Sardenya) Finestra prevista: 20–25 de setembre. Distància: 12–14 km (segons track i corrents). Repte emblemàtic dins dels clàssics d’aigües obertes. Jordi ja va completar la Capri–Nàpols (34 km) i vol afegir Bonifaci al seu registre. Dades clau Temperatura del mar: per sobre de l’habitual en aquesta època. Delta de l’Ebre (Fars): 40 km | 11 h 50 min. Estret de Gibraltar (equip): 14–17 km | 3 h 50 min. Estret de Bonifaci (objectiu): 12–14 km | finestra 20–25 set.
Resum Context i balanç de l’estiu 2025 Estiu càlid i persistent: juny amb molts dies >30 °C, primera quinzena de juliol molt intensa, petit respir a la segona quinzena i agost novament molt càlid. Puntes destacades: s’ha arribat als 38 °C (el rècord històric és ~39 °C). Nits tropicals i xafogor: moltes nits no han baixat de 24–25 °C; la humitat del 70–80% dispara la sensació tèrmica (30–32 °C poden sentir-se com >45 °C). "Portem una bona ratxa d’estius bastant durs." Mediterrani més calent i conseqüències Aigua del mar +2 °C en 40 anys (anomalies de +2 °C de mitjana aquest estiu, amb pics de +3–4 °C). El mar actua com a reservori de calor, dificultant que refresqui de nit i allargant la sensació d’estiu. Tempestes més intenses quan coincideixen DANA/gotes fredes amb mar molt càlid: més energia i humitat disponibles, avisos taronja/vermell més probables. Exemple: episodis com el de València, que sense l’escalfament haurien estat ~20% menys intensos. Previsions a curt termini (setembre) 1–2 setmanes més de calor d’estiu a Tarragona, màximes al voltant dels 30 °C. Santa Tecla probablement calorosa i sense remull; l’aigua del mar pot no baixar com tocaria per l’època. Tardor i hivern La tardor s’endarrereix: no s’entreveu d’immediat. Fins a Nadal, és probable que les temperatures es mantinguin per sobre de la mitjana. Les precipitacions dependran de patrons com llevantades i aire fred en alçada. Onades de calor: definició i tendències Onada de calor (definició oficial): ≥3 dies consecutius superant el percentil 90 de temperatura. Aquest agost, onades de calor llargues: entre 11 i 15 dies segons zones — més persistència implica més desgast per a ecosistemes i salut. "Una onada de calor té una definició concreta… almenys tres dies consecutius que se sobrepassi el percentil 90." Adaptació urbana i salut pública Cal adaptar les ciutats: més ombres, arbres i cobertes verdes, tendals i espais amb confort tèrmic. Refugis climàtics operatius també a agost; repensar reformes urbanes que eliminen arbrat. Equitat i salut: no tothom pot accedir a l’aire condicionat; crucial avisar d’episodis extrems i protegir col·lectius vulnerables. Biodiversitat i ecosistemes Terra: sequeres i onades de calor afecten el funcionament de plantes i fauna. Mar: onades de calor marines de mesos/anys alteren corrents, salinitat i estratificació, canviant quines espècies prosperen. Exemples: aparició del dragonet blau (espècie tropical) i més nidificació de tortugues al Mediterrani. Missatges clau Estius més llargs i intensos amb nits tropicals i xafogor. Mediterrani +2 °C en 40 anys: el mar s’escalfa i es refreda més lentament. Major risc de tempestes intenses quan coincideixen mar càlid i patrons atmosfèrics propicis. Adaptació urbana inajornable: ombra, verd, refugis climàtics i planificació amb criteri climàtic. Previsions: setembre calorós, tardor tardana, hivern probablement suau fins a Nadal.
