‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Resum de l’episodi Context i convidats Conversa de la secció Economia Blava amb la col·laboradora Anna Alonso Tambo i l’arquitecte portuari peruà Gustavo Pruna, centrada en el paper del port de Chancay (Perú) en la nova geoeconomia del Pacífic. Punts clau Chancay, megaport estratègic: port 100% privat, amb COSCO com a accionista principal (60%). Connecta directament la Xina amb el Pacífic sud-americà i reconfigura l’economia del Perú i de la regió. Complementarietat portuària, no competència: Chancay i Callao es plantegen com a ports complementaris i especialitzats (contenidors, granel, minerals, etc.), integrats en una xarxa amb ports de Xile (San Antonio), Equador (Esmeraldas) i Mèxic. "los puertos se complementan" Nova Ruta de la Seda i BRI/BRICS: Xina impulsa una estratègia orquestrada (inversions alineades via BRI i diàleg amb BRICS) per assegurar primeres matèries (liti, urani, coure) i aliments (p. ex. arándanos, agroexportació peruana en expansió). De Chancay a la Xina, més ràpid: es consolida l’eix logístic directe cap a Àsia, símbolitzat per l’eslògan: "de Chancay a Shanghái" Amb l’objectiu d’escurçar temps de trànsit i reduir dependències dels canals de Panamà i Suez. Corredor i tren bioceànic: Memoràndum de Brasil i Xina per avançar en l’estudi tècnic del tren bioceànic (Atlàntic–Pacífic). Chancay emergeix com a porta de sortida per a soia, minerals i càrrega brasilera, i com a palanca per millorar la cadena logística regional i la connectivitat terrestre. Impacte urbà i territorial: el megaport força una replanificació urbano-territorial (ciutats costaneres i fins a selva), i activa vectors socials, industrials i tecnològics vinculats a la logística. Angle polític: el Perú no figura en el MoU Brasil–Xina, fet que s’atribueix a la inestabilitat i legitimitat política interna. Malgrat això, Chancay ja opera i tanca files com a aposta guanyadora a curt termini. Oportunitat euro-iberoamericana: es convida Espanya i l’espai hispanoamericà a mirar cap al Perú per connectar-se a aquesta nova ruta productiva i logística. Idees destacades Ports especialitzats i complementaris per optimitzar cadenes globals. Xina busca assegurar-se minerals crítics i seguretat alimentària amb Sud-amèrica com a “despensa”. El tren bioceànic és clau per a l’eficiència multimodal i la resiliència de rutes (evitant colls d’ampolla marítims). Chancay accelera una reconfiguració logística i territorial de gran abast a la regió.
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Resum Context i punt de partida L’aigua de mar a Tarragona ha arribat a 28,8 ºC (prop dels 30 ºC), uns +3 ºC per sobre de la mitjana històrica per aquestes dates. El Mediterrani s’ha escalfat +1,5–1,6 ºC de mitjana en els darrers anys, i ho fa més ràpid que altres mars pel seu caràcter més tancat, la forta insolació i l’evaporació. "S’escalfa? Sí, s’escalfa. I s’ha escalfat durant aquests 25 anys de manera considerable." Per què s’escalfa més el Mediterrani? Mar relativament tancat i estancat; es refreda sobretot amb aportacions de l’Atlàntic. Molta insolació i evaporació; pocs grans rius que aportin aigua freda. L’escalfament afecta sobretot la capa superficial (primer metre/s), però amb inèrcies que tenen efecte sobre el clima local. Dades clau Tarragona: 28,8 ºC aquest any (rècord local recent). Juny de fa 25 anys: mitjana 22,41 ºC → enguany 24,81 ºC. Mediterrani: +1,5–1,6 ºC de pujada mitjana en els darrers anys. Impactes principals (prioritat econòmica i social) Economia i turisme (≈12% del PIB) Dependència del turisme de platja (5–6 milions de visitants): Erosió i destrucció del front litoral (ex. efectes de riuades, regressió de platges com la Mora). Confort en risc: nits tropicals i calor extrema redueixen la qualitat de l’experiència (ex. càmpings a ple estiu). Planificació vulnerable: oferta situada a primera línia (ex. Platja Llarga) exposada als impactes. Salut i benestar Onades de calor i temperatures elevades afecten sobretot gent gran i persones amb limitacions econòmiques (cost de refrigeració). Meteorologia extrema El mar calent actua com a motor de tempestes, amb episodis convectius més intensos i sobtats (estil tropical), ja observats en dies recents. Ecosistemes i biodiversitat Espècies locals sensibles: Sardina: es reprodueix a tardor-hivern; l’augment de temperatura en aquests mesos redueix l’èxit reproductiu i altera el plàncton. Espècies afavorides per l’aigua calenta: Caravel·la portuguesa (fissàlia): picada potent; tancaments de platges (ex. Tamarit, 26/any passat). Mòboles/mantarrayes: més avistaments. Cranc blau: impacte ecològic, però amb aprofitament gastronòmic i econòmic. Pèrdua de serveis ecosistèmics locals i “places buides” ocupades per noves espècies. Nits tropicals i paper del mar Els mars actuen com a tampons tèrmics: s’escalfen i es refreden lentament. L’aigua superficial més calenta afavoreix nits tropicals i manté la calor a la costa. Cap a una possible tropicalització? El Mediterrani ja ha estat un mar tropical en altres èpoques (ex. presència de madrèpores mediterrànies). El risc actual és la velocitat del canvi: canvis accelerats dificulten l’adaptació social i econòmica. "El problema principal és la velocitat del canvi." Què cal fer (respostes i governança) Dades i tecnologia Recollir i integrar dades (satèl·lit, marines, climàtiques) i aplicar sistemes intel·ligents per monitorar tendències i prendre decisions informades. Política pública i coordinació supramunicipal Decisions consensuades entre administracions i societat. Alinear-se amb l’Agenda Catalana 2030 per al canvi climàtic. Evitar respostes aïllades municipi a municipi. Planificació del litoral i del turisme Revisar la localització d’infraestructures vulnerables (ex. càmpings a primera línia) i adaptar el model de temporada i producte. Conservació i resiliència Protegir Posidònia i crear reserves marines i “santuaris”: ex. Punta de la Mora i Morrons de la Sabinosa. Com menys fem, més ràpid avança el canvi i més gran és el dany. Comunicació i consciència social Fer tallers i workshops (ex. 24 d’abril a Tarragona; trobades al Port i a Altafulla) per connectar científics, gestors i ciutadania. "El canvi climàtic és, bàsicament, un problema econòmic." "El principal problema del problema gros és que encara no ens hi hem posat." Missatge final No apostar per discursos només negatius, sinó per acció i adaptació informada per dades. La clau: parlar, planificar i invertir per reduir riscos econòmics, socials i ecològics. "Ens hem de moure: recollir dades, decidir plegats i protegir allò que ens fa resilients."
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.