Arran de Mar
Arran de Mar
Programa

Arran de Mar

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Divendres · 16:00 - 18:00 ·1307 episodis
RSS

episodis

241-252 de 1284
  • 17'

    Estiu 2025 a Tarragona: calor persistent, Mediterrani més calent i necessitat d’adaptació urbana (amb Javier Sigro, URV)

    Resum Context i balanç de l’estiu 2025 Estiu càlid i persistent: juny amb molts dies >30 °C, primera quinzena de juliol molt intensa, petit respir a la segona quinzena i agost novament molt càlid. Puntes destacades: s’ha arribat als 38 °C (el rècord històric és ~39 °C). Nits tropicals i xafogor: moltes nits no han baixat de 24–25 °C; la humitat del 70–80% dispara la sensació tèrmica (30–32 °C poden sentir-se com >45 °C). "Portem una bona ratxa d’estius bastant durs." Mediterrani més calent i conseqüències Aigua del mar +2 °C en 40 anys (anomalies de +2 °C de mitjana aquest estiu, amb pics de +3–4 °C). El mar actua com a reservori de calor, dificultant que refresqui de nit i allargant la sensació d’estiu. Tempestes més intenses quan coincideixen DANA/gotes fredes amb mar molt càlid: més energia i humitat disponibles, avisos taronja/vermell més probables. Exemple: episodis com el de València, que sense l’escalfament haurien estat ~20% menys intensos. Previsions a curt termini (setembre) 1–2 setmanes més de calor d’estiu a Tarragona, màximes al voltant dels 30 °C. Santa Tecla probablement calorosa i sense remull; l’aigua del mar pot no baixar com tocaria per l’època. Tardor i hivern La tardor s’endarrereix: no s’entreveu d’immediat. Fins a Nadal, és probable que les temperatures es mantinguin per sobre de la mitjana. Les precipitacions dependran de patrons com llevantades i aire fred en alçada. Onades de calor: definició i tendències Onada de calor (definició oficial): ≥3 dies consecutius superant el percentil 90 de temperatura. Aquest agost, onades de calor llargues: entre 11 i 15 dies segons zones — més persistència implica més desgast per a ecosistemes i salut. "Una onada de calor té una definició concreta… almenys tres dies consecutius que se sobrepassi el percentil 90." Adaptació urbana i salut pública Cal adaptar les ciutats: més ombres, arbres i cobertes verdes, tendals i espais amb confort tèrmic. Refugis climàtics operatius també a agost; repensar reformes urbanes que eliminen arbrat. Equitat i salut: no tothom pot accedir a l’aire condicionat; crucial avisar d’episodis extrems i protegir col·lectius vulnerables. Biodiversitat i ecosistemes Terra: sequeres i onades de calor afecten el funcionament de plantes i fauna. Mar: onades de calor marines de mesos/anys alteren corrents, salinitat i estratificació, canviant quines espècies prosperen. Exemples: aparició del dragonet blau (espècie tropical) i més nidificació de tortugues al Mediterrani. Missatges clau Estius més llargs i intensos amb nits tropicals i xafogor. Mediterrani +2 °C en 40 anys: el mar s’escalfa i es refreda més lentament. Major risc de tempestes intenses quan coincideixen mar càlid i patrons atmosfèrics propicis. Adaptació urbana inajornable: ombra, verd, refugis climàtics i planificació amb criteri climàtic. Previsions: setembre calorós, tardor tardana, hivern probablement suau fins a Nadal.

  • Arran de Mar del 15/9/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • Arran de Mar del 12/9/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • Arran de Mar del 11/9/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • 18'

    Embarcacions elèctriques i descarbonització nàutica: ANBE, Balears i el repte regulatori

    Resum estructurat Context i protagonistes Converses del programa de dimecres dedicat a l’economia blava amb l’Anna Alonso Tambo i la convidada Marilena Estrellas, gerent de l’ANBE (Associació Nacional de Barcos Elèctrics), per parlar de l’estat de les embarcacions elèctriques i la transició cap a una nàutica sostenible a Espanya. Punts clau Presentació d’un pla estratègic de descarbonització marina per part de la Direcció General de la Marina Mercant (àmbit estatal), que inclou la nàutica d’esbarjo, la pesca i el transport marítim. Prioritat immediata: remotorització de la flota professional dins la làmina d’aigua dels ports (xàrter, passatge i serveis), com a primer pas tangible de la transició. Balears com a laboratori d’impuls: programa d’ajuts fins al 80% a la remotorització (uns 15 M€). A la pràctica, ja hi ha al voltant d’un centenar de vaixells elèctrics; manca, però, d’estadístiques públiques sistemàtiques. Catalunya i Balears, hubs actuals: les marines catalanes s’anticipen amb infraestructura; Balears concentra flota i activitat, i posa el focus en projectes pilot i ajudes. Europa i món: el nord d’Europa (Suïssa, Noruega, Suècia, Alemanya, Holanda) va al capdavant; a Suïssa ja naveguen uns 11.000 vaixells elèctrics. Portugal compta amb una marina turística 100% elèctrica. EUA, la Xina i l’Índia acceleren el mercat. Barreres actuals: Manca de regulació harmonitzada a la UE i de normes de seguretat clares, sobretot per a l’hidrogen. Limitacions per exigir % d’amarres elèctrics en concessions vigents de Ports de l’Estat; sí es poden incloure requisits en noves o renovades concessions. Necessitat d’inversió, ajudes, regulació i dades per orientar el desplegament. Vies d’acció proposades: Incloure percentatges d’amarres elèctrics als plecs de noves/renovades concessions. Incentius com bonificacions d’amarre per a vaixells elèctrics. Desplegar projectes marc (pilots replicables) al llarg del litoral i establir KPI i dades obertes. Experiència d’usuari superior: navegació silenciosa, sense vibracions ni fums, i resposta immediata del motor elèctric. Dades i cites destacades "Quan una persona puja dins d’un barc elèctric, no té res a veure... hi ha un silenci absolut. I no hi ha vibracions." Suïssa: ~11.000 vaixells elèctrics en servei. Illes Balears: programa de 15 M€ (fins al 80% d’ajut) i ~100 embarcacions elèctriques detectades per l’ANBE. Estudi de mercat (nov. 2024): moviment previst fins a 16,5 M$ fins a 2031 i +12,9% de creixement des de 2022. Reptes per a Espanya Hidrogen: avenços tècnics, però falten estàndards i regulació; s’han vist passos endavant i enrere (ex. proves vinculades a esdeveniments com l’America’s Cup i Jocs Olímpics). Ports i concessions: cal coordinar Ports de l’Estat i ports autonòmics per evitar desigualtats territorials; incloure objectius d’electrificació i incentius reals. Pressió d’amarres a Balears: uns 22.000 amarres amb llistes d’espera de milers de sol·licitants; planificar creixement i transició és clau. Properes passes Executar el full de ruta estatal, iniciant per la flota professional i escalar a tota la costa. Establir regulació i estàndards coordinats a nivell europeu (especialment en hidrogen i seguretat). Crear projectes pilot replicables i reforçar dades i indicadors per monitorar l’impacte. Impulsar incentius econòmics (bonificacions i ajudes) i infraestructura a les marines per accelerar l’adopció. Tendències i referents L’ecosistema avança amb exemples com marines 100% elèctriques a Portugal, el creixement al nord d’Europa i iniciatives d’alta gamma i competició (ex. embarcacions de luxe elèctriques, competicions elèctriques, i inversió en vaixells voladors).

  • Arran de Mar del 10/9/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • 8'

    Llotja de Cambrils: balanç d’estiu, noves malles d’arrossegament, jornades de tardor i preus del peix

    Resum general Context: Inici de temporada a la llotja de Cambrils amb balanç positiu de l’estiu, noves mesures a l’arrossegament, incidència del temps, expectatives d’augmentar jornades de pesca a la tardor, productes destacats i pròxima obertura d’un centre d’interpretació. "El preu del peix ha mantingut el valor d’aquesta temporada... el temps ha acompanyat, el preu ha acompanyat i les captures també." Punts clau Estiu positiu: estabilitat de preus i captures després de la veda (maig-juny). Noves malles d’arrossegament: inici sense certificació per la vaga d’inspectors, però compliment tècnic verificat i certificació rebuda amb retard. Impacte del temps: el temporal ha aturat l’encerclament i part dels arts menors; només ha treballat l’arrossegament en dies moguts. Tardor i jornades: esperen més dies de pesca per a l’arrossegament; decisió pendent del Ministeri (indicadors al setembre, confirmació al novembre). Coordinació territorial: Cambrils manté veda al novembre; Tarragona l’ha avançada al 12 de setembre per por de manca de jornades. Sostenibilitat i gestió: treball conjunt amb ICATMAR i Direcció General: recollida de plàstics, reducció voluntària de jornades, ampliació de vedes, tancats permanents i canvis d’art comunicats a la UE. Producte i preus: abunden espècies de roca i fang: palaia, canana (producte estrella), ràp, surell, aranya, pagell amb preus assequibles. Novetats d’equipament: en obres per obrir un centre d’interpretació amb aula gastronòmica a mitjans d’octubre. Detall de producte i preus orientatius Aranya: ~14 €/kg Lluç petit/juv.? (context: "just" possiblement llucet): ~9–10 €/kg* Palaia: ~6 €/kg Pagell: ~6–7 €/kg Mirant endavant Objectiu immediat: aconseguir l’ampliació de jornades per estabilitzar l’activitat de l’arrossegament. Risc de contingència: si no hi ha novetats, possible moviment d’urgència d’agenda de veda, com a Tarragona. Valor afegit local: el futur centre d’interpretació reforçarà la difusió i el valor gastronòmic del producte de proximitat.

  • Arran de Mar del 9/9/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • 10'

    Desena edició de la Travessia de les Sis Platges: participació, canvis logístics i vencedors destacats

    Resum executiu Gairebé 300 participants procedents de més de 40 clubs de Catalunya i d’arreu de l’Estat. Condicions de mar amb bandera groga, però prova celebrada amb normalitat i sense incidents. Nova distància de 10.000 m per commemorar la 10a edició; ajustos a les distàncies de 5.000 i 2.500 m, i prova infantil de 800 m. Canvi de “camp base” a la Platja del Miracle (zona port esportiu) per obres a l’antiga plataforma, facilitant l’allargament del recorregut. Vencedors: Aira Bertran (campiona absoluta 10 km) i Torre Llargona (primer masculí 10 km); Guillem Pujol guanya el 5 km en la seva darrera competició amb homenatge del club. Travessia consolidada i puntuable pel Circuit Català de Travessies; prova molt assumida com a repte personal per novells (especialment la de 2.500 m). 10 km limitada a 35 places (34 inscrits); temps entre 2 h i 3 h; més de 30 voluntaris en l’organització. Proper esdeveniment: 24 hores de natació solidàries (19–20 de setembre) amb la Fundació La Muntanyeta, activitats paral·leles i obert a tothom. "Tot i haver-hi la bandera groga, la travessia es va poder dur a terme amb normalitat i sense incidents." "Era la seva última competició... li vam voler fer aquest petit homenatge." Què és la Travessia de les Sis Platges El nom apunta al recorregut històric per les sis platges del municipi de Tarragona. Es va incorporar la Platja dels Còsics (entre el Miracle i la Rebessada) quan es va passar de cinc a sis platges. Prova puntuable del Circuit Català de Travessies, amb gran afluència i component popular (reptes personals). Recorregut 10 km (novetat 10a edició) Sortida de la Platja del Miracle, anada fins a la Platja Llarga (davant del Club de Vela), volta a la boia i retorn al Miracle. Distàncies i canvis logístics Distàncies 2024: 800 m (canalla), 2.500 m, 5.000 m i 10.000 m (novetat). Ajustos per quadrar amb el 10 km (en edicions anteriors: 4.100 m i 2.000 m en lloc de 5.000 i 2.500 m). Canvi de punt base per obres a la plataforma del Miracle; nova ubicació tocant el port esportiu. Identificació per colors de casquet per gestionar sortides i convivència de recorreguts. Resultats i protagonistes 10 km: Campiona absoluta: Aira Bertran (Atlètic Barcelona). Primer masculí: Torre Llargona. 5 km: Guanyador: Guillem Pujol, nedador internacional, en la seva competició de comiat, amb reconeixement públic del club. "Des de les embarcacions ja ens anaven informant que anava primer i bastant destacat." Consolidació, participació i seguretat Travessia molt participativa (premi l’any anterior: 3r en participants del circuit, darrere Banyoles i Radical Swing). Repte personal per a molts nedadors (primera travessia, 2.500 m com a fita; alguns s’estrenen als 10.000 m). 10 km limitada a 35 inscripcions (34 efectives) per seguretat i logística. Temps de prova: primer/a ~2 h; darrers arribats ~3 h. Més de 30 voluntaris; organització valora l’edició com molt positiva, sense incidències remarcables. Condicions de setembre: meteo variable; enguany, bandera groga però resultat excel·lent. Dades clau Participants: ~300 Clubs: >40 Voluntariat: >30 Places 10 km: 35 (34 ocupades) Distàncies: 800 m, 2.500 m, 5.000 m, 10.000 m Temps 10 km: ~2 h – ~3 h Properament: 24 hores solidàries Dates: 19–20 de setembre. Format: relleus durant 24 h + activitats paral·leles: caminada, classes de fitness, dinar/sopar popular i música. Finalitat: solidari amb la Fundació La Muntanyeta. Obert a tothom (no només a socis/es).

  • Arran de Mar del 8/9/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • 9'

    Llampuga a Mallorca: temporada, tècniques de pesca amb capcers, cuina tradicional i futur del sector

    Resum Què és la llampuga i on es pesca La llampuga és un peix migratori i clarament estacional que es mou en bancs i s’agrupa sota objectes flotants. Distribució principal: Mallorca, Malta i Sicília; també Algèria i Tunísia al nord d’Àfrica i presència a l’Atlàntic. Tradició antiga: hi ha frescos i mosaics romans i grecs on ja hi apareix la llampuga com a peix consumit. Temporada i tècnica de pesca Temporada a Mallorca: del 25 d’agost al 31 de desembre. Comportament: a la tardor, els exemplars (fins a ~2 kg) s’agrupen sota objectes que floten al mig de la mar. Tècnica: ús de capcers (dispositius flotants tipus FADs) col·locats pels pescadors per agregar el peix. Gestió d’espais: zones per sorteig (per Sant Pere), fet que dona lloc a l’expressió: > "És un peix de sort" — per la zona assignada, la presència de peix i el preu final a la llotja. Consum i cuina A Mallorca (i a Malta i Sicília) té molta demanda; en canvi, a Eivissa, Menorca i zones com la Costa Brava quasi no hi ha tradició gastronòmica ni pesquera. Preparacions típiques: frita / segida amb pebres torrats. En expansió: xefs reconeguts l’estan incorporant a receptaris diversos. Versatilitat a casa: sense espines i arrebossada és ideal per a infants; en general, és fàcil de cuinar i admet moltes tècniques. Preu, quotes i sostenibilitat Fa ~10 anys hi va haver excepció de captures i preus baixos; s’hi va respondre amb quota màxima de 150 kg per embarcació i dia. Impacte de la quota: preu mitjà de temporada a 6–7 €/kg i actualment llotja a 10–12 €/kg; la pesquera es va tornar rendible. Canvi climàtic: la llampuga, peix semi-tropical, en resulta afavorida per l’augment de temperatura de l’aigua, amb disponibilitat estable o a l’alça a Balears, Malta i Sicília. Cooperació i coherència: gestió flexible i responsable de quotes a les Balears i coordinació amb altres zones de la UE. Matís important: > "Amb aquesta pesquera bé, amb altres no" — el canvi climàtic beneficia la llampuga però no totes les pesqueres. Sector i relleu generacional Hi ha una nova fornada de joves a Balears que manté la flota, malgrat la reducció del 40% en 15 anys. Relleu imminent: jubilació de baby boomers en 5–10 anys. Coll d’ampolla de contractació: calen dues acreditacions obligatòries — formació bàsica i mariner pescador — que no sempre s’ofereixen si no hi ha demanda. Conseqüència: no es pot cobrir una baixa sobrevinguda sense personal prèviament format. "Jo no puc agafar qualsevol i dir \"Eh, tu, vine\"... simplement no puc". Solució proposada: facilitar l’accés a la formació per ampliar la borsa de mariners qualificats. Idees clau Temporada curta i concentrada amb tècnica d’agregació sota capcers. Peix de proximitat amb arrel històrica i gran valor gastronòmic a Mallorca. Gestió per quotes que ha millorat preus i rendibilitat. Canvi climàtic: efecte positiu sobre la llampuga, però heterogeni per al conjunt del sector. Repte de relleu: cal agilitzar formació i captació de nous mariners.

  • 11'

    Seguretat a les platges catalanes: balanç de temporada i recomanacions amb la Creu Roja de Tarragona

    Resum estructurat Context i balanç de temporada Recta final de la temporada de platges a Catalunya amb un inici molt complicat: fins al 30 de juliol hi havia 25 ofegats a tot el país. A Tarragona ciutat, la temporada ha estat relativament tranquil·la, en contrast amb una Costa Daurada més problemàtica. Causes principals dels incidents Afluència elevada per la calor i la prolongació d’ús de platges al juny i setembre. Condicions del mar variables: dies de mala mar, però també riscos amb mar plana per corrents invisibles. Desconeixement i manca d’educació marina sobre riscos, corrents i interacció amb fauna. Incidents i dades operatives Dades definitives a final de setembre; tendència similar a l’any passat. Descens notable d’actuacions que han requerit policia: menys salts de roques i més compliment amb la bandera vermella. Punts crítics històrics: platja del Miracle (Fortí de la Reina, Llevant), amb reducció dels salts aquesta temporada gràcies a pedagogia i coordinació amb Guàrdia Urbana. Afluència al setembre i servei de socorrisme Afluència menor entre setmana, però encara notable en caps de setmana. Servei de socorrisme a totes les platges fins al 14 de setembre (cada dia) i fins al 30 de setembre en caps de setmana i Santa Tecla. Horari de 10 a 20 h. Impacte del canvi climàtic Percepció de major variabilitat i intensitat: canvis bruscos en poques hores, més fenòmens extrems (danes, xàfecs sobtats). Aigua del mar molt calenta, que pot anticipar tormentes a finals de temporada. Esports nàutics: focus en el paddle surf En dies de mestral (vent cap a mar endins), fins al 50% de les activacions poden ser per rescats de paddle surf, sobretot taules inflables. Usuariat sovint no professional: en condicions adverses, el mar és més fort i la tornada es complica. Recomanacions clau per a usuaris Respectar la senyalització: colors de la bandera i indicacions del socorrista. Abans d’anar a la platja o a l’aigua: consultar previsions meteorològiques i estat de la mar. Evitar saltar de roques: zones imprevisibles amb corrents i onades que projecten contra l’escullera. En temporada baixa o sense servei: actuar amb sentit comú, i si hi ha emergència trucar al 112. No fer rescats improvisats: risc de convertir un ofegament en dos. Cites rellevants "És un mix de tot." "Els dos grans problemes... són gent saltant de roques i gent que no volgués sortir de l’aigua amb bandera vermella." "El mar al final sempre té guanya, vulguis o no." "Apel·lar al sentit comú de la gent." "Això és important: no entrar a intentar salvar aquesta persona; de vegades, en lloc d’un ofegament, n’hi ha dos."