Arran de Mar
Arran de Mar
Programa

Arran de Mar

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Divendres · 16:00 - 18:00 ·1307 episodis
RSS

episodis

229-240 de 1284
  • 1h 48min

    Arran de Mar del 24/9/2025

    Panorama general Programa amb cinc blocs principals que recorren el mar des de la innovació i la gestió fins a la cultura popular: nàutica sostenible a les Illes Balears, testimoni vital d’un patró pescador, bones pràctiques de captura i solta, anàlisi dels incendis al nord-oest ibèric i mites i llegendes marineres de Barcelona. — 1) Economia Blava: Nàutica sostenible a les Balears (141–1430) Punts clau • Balears, capdavanteres en innovació tecnològica i ecològica a la nàutica recreativa; impuls d’energies netes (elèctrica i hidrogen). • Transició energètica: els vaixells amb hidrogen i la solar “han vingut per quedar-se”; el futur passa per motors no contaminants i portarà canvis a curt i mitjà termini. • Economia del sector: projeccions 2025–2035 apunten a creixement ~10,5%; a Espanya, escenari al voltant del 8,7%. • Polítiques públiques i ajuts: la legislació i les subvencions europees són vitals per a la reconversió (especialment en flotes existents); ports com a pols energètics; s’espera abaratiment de bateries (~−25% en 3–4 anys). • Cost per a l’usuari: la transició ha de combinar ajuts, fiscalitat (IVA/bonificacions), fabricació de nous vaixells nets i plans d’adaptació per a embarcacions actuals. • Accessibilitat i governança: llistes d’espera (7–8 mil persones a Balears) i nous cànons en concessions (salts que expulsen el usuari local). Defensa de la nàutica social des dels clubs nàutics. • Horitzó temporal: transició de ~20 anys, amb relleu generacional i ajuts sòlids de la UE. «Hem de passar un canvi generacional… això és una transició de 20 anys.» — 2) Llops de mar: Vida d’un patró pescador (1444–2369) Punts clau • Testimoni de Miquel Illa: ofici de generacions, inici dur (dos anys de mareig continuat), canvi vital en esdevenir patró. • El mar com a felicitat i escola constant: cada dia és diferent; sacrifici vs satisfacció amb balanç positiu al llarg de la vida. • Riscos i moments límit: grops d’estiu, mànigues, visibilitat nul·la; gestió de la por i la prudència. • Moments màgics: jornades de captures excepcionals (eufòria a coberta). • Supersticions marineres (en retrocés) i mots tradicionals; evolució a una pesca més segura i tecnificada (GPS, plotters). • Consell a joves: passió pel mar, però consciència de la duresa econòmica actual. • Mirada ambiental: de la ignorància passada a una major consciència i respecte pel medi. «Transmet felicitat… una hora al timó ja em fa sentir feliç.» — 3) Pesca Responsable: Captura i solta (2410–3186) Punts clau • Quan és obligat alliberar: espècies en veda o prohibides, talles mínimes, límits superats. • Màxima supervivència: minimitzar temps a l’aire, mans mullades, sostenir amb dues mans, evitar penjar pel morro i les caigudes (impactes violents). • Física aplicada: un peix d’1 kg que cau d’1 m pot arribar a ~60 km/h; l’impacte depèn de la postura d’entrada a l’aigua. • Barotrauma: expansió de gasos en pujar de fondària; símptomes (bufeta dilatada, exoftàlmia). Mitigar: pujada més lenta amb parades, dispositius de recompressió. Evitar punxar la bufeta si no es fa amb material esterilitzat i tècnica precisa. • Estratègia de combat: fre ajustat per evitar combats llargs (reduir àcid làctic i mort posterior). • Pelàgics/peix blau (p. ex. llampuga): més delicats; millor ams simples i identificació correcta d’espècies protegides/no capturables. «Si volem fer captura i solta, evitem la pesca a molta fondària.» — 4) Medi Ambient: Incendis al nord-oest ibèric (3519–5563) Punts clau • Causa arrel múltiple: - Model forestal: substitució de rouredes/caducifolis per monocultius d’eucaliptus i pi (olis/resines altament inflamables). - Cultura del foc per pastures i gestió ramadera amb grans ramats semilliberts (menys control que l’antic pastoratge). - Intencionalitat: l’origen és humà; el canvi climàtic n’és un agreujant, no la causa inicial. • Desforestació, prevenció i política: - Prevenció insuficient i brigades locals poc especialitzades. - Retallades i precarietat en bombers forestals. - Cal prioritzar vides humanes i béns: perimetrar i evacuar abans que “salvar bosc” a qualsevol preu. • Gestió territorial: tancament preventiu de parcs en risc (model català), revisió de proteccions (p. ex. Red Natura sovint insuficient) i planificació forestal diversa. • Exemples: Pena Trevinca i el Teixadal de Casal afectats; Astúries: correlació elevada entre ramaderia i incendis; debilitament d’unitats d’investigació. • Educació i comunicació: cal divulgació adulta i educació ambiental reglada des de l’escola per canviar conductes. «El canvi climàtic agreuja, però no provoca l’incendi.» — 5) Mites i llegendes del mar de Barcelona (5579–6457) Punts clau • Geografia: inflexió litoral i plataforma continental estreta; pas de balenes i catxalots a la primavera. • Pirateria i defenses: dificultat històrica d’entrada a Barcelona per sorres canviants; torres de guaita a Castelldefels; llegenda del vaixell fantasma de Barbarrosa. • Topònims i orígens: Barceloneta fou una illa (Maials); Cantunis (de “Tunís” o del mas d’Antunis?). • Sinibald Mas: corsari pedagògic i fundador de la Facultat de Nàutica (Barcelona), amb alumnes enrolats en defensa marítima. Vincles menorquins (Ferragut) fins a l’almirall Farragut als EUA. • Llocs i relats: el Puig de les Falsies com a fòrum d’històries marineres; illes mítiques (Illa Iman, Es Vedrà i fenòmens magnètics) i les “cordes de vent” com a artefacte per invocar el vent. «Cada dia és una història diferent: vents, marees i llegendes que nodreixen l’imaginari mariner.»

  • 1h 48min

    Arran de Mar del 23/9/2025

    Panorama general de l’episodi • Programa coral amb entrevistes, ciència, divulgació marina, esport nàutic i una història vital de surf. • Temes clau: l’ofici de la pesca d’arrossegament i el seu futur, el retorn del dragonet blau i l’ombra de la caravel·la portuguesa, biologia del dofí mular, la regata 2B Columbretes, l’actualitat del CN Arenys de Mar i el viatge oceànic de la surfista Roser Castillo. "El mar és una sensació de llibertat… cada dia és diferent" — Jaume Llaó Llops de Mar amb Jaume Llaó (mariner d’arrossegament) Orígens i essència • Cinquena/sisena generació marinera; als 14 anys ja embarcat. • El mar com a lloc de llibertat, sorpresa i aprenentatge constant. Oficis i evolució tecnològica • Ha passat per llum (nits), xarxa, palangre i finalment arròssegament (tracció principal per estabilitat d’ingressos). • Tecnologia i hidràulica han reduït la duresa i el risc, però “no t’ho regalen”. Riscos, moments màgics i les “senyes” • Por puntual de jovenet (mistral i avaria), però sobretot respecte a la mar. • Moments d’«adrenalina»: grans captures i jornades excepcionals; • De les senyes terrestres (campanars, masies) als GPS/plotters i “portes voladores” que minimitzen impacte. Supersticions marineres • Llenguatge tabú a bord (evitar paraules com “serp”, “sabates”, etc.) i creences (gat negre = no sortir). Mirada al futur • Crítica als cupos, vedes i dies límit de pesca i a la burocràcia: difícil relleu generacional; • Tot i així, passió intacta i suport als fills quan cal. Fauna i medi: el dragonet blau i l’arribada d’espècies tropicals Què és el dragonet blau? • Nudibranqui (una babosa marina sense closca) de colors llampants i hàbitat superficial; pot “córrer” damunt l’aigua. • S’alimenta de colònies de pòlips com la velella velella (barqueta de Sant Pere) i, críticament, de la caravel·la portuguesa. Toxicitat “segons dieta” • Els nudibranquis retenen els urticants de les seves preses. • Si el dragonet ha menjat caravel·la portuguesa, pot urticar com ella. Risc per a persones i gestió • Picada: dolor, picor, vòmits i, en persones sensibles, reacció anafilàctica. • Cal vigilància a platges i respecte als tancaments preventius. Per què arriba ara? • Escalfament del Mediterrani i flux atlàntic per Gibraltar fan l’ambient més propici; • Entrada d’espècies també via Canal de Suez (bioinvasions). • Solució estructural: reserves marines, recuperació d’estocs i gestió del litoral per enfortir les espècies “de casa”. Càpsules del Mar: el dofí mular (Tursiops truncatus) • Morfologia: 3 m, robust, gris monocromàtic, aleta dorsal alta i falcada. • Comportament: calmat en superfície però potent i amb salts; pot ser agressiu en interaccions amb altres espècies. • Alimentació: peixos i alguns cefalòpodes. • Hàbitat: plataforma continental (fins a 200 m); espècie resident tot l’any (més albiraments a primavera). • Amenaces: captures accidentals, manca d’aliment per sobrepesca i contaminació. • Normativa d’albirament: ≤4 nusos, >60 m de distància; si l’animal s’apropa, mantenir rumb i prudència. • Ciència ciutadana: fotoidentificació per l’aleta dorsal per fer catàlegs i re-albiraments (moviments entre Garraf, Múrcia, etc.). Regata 2B Columbretes (Ràpita—Columbretes—Ampolla) • Recorregut: sortida Marina de Sant Carles (Ràpita), volta a les Illes Columbretes (reserva natural, amarrament en boies) i arribada a l’Ampolla. • Format: regata d’altura “paral·lela a costa” (port d’abric proper: Benicarló, Vinaròs…): ideal per iniciar-se. • Objectiu: dinamitzar la nàutica a la Badia dels Alfacs i l’Ampolla; alterna sortida/arribada cada any ( “2B” = dues badies). • Logística i reptes: organització amb Club Nàutic de l’Ampolla, capitania, seguiment Estela; reclam de més suport públic i difusió. • Participació i premis: una desena de vaixells (alguns amb palmarès notable), copes i packs (gorra/camiseta). Club Nàutic d’Arenys de Mar: actualitat • Estiu: 650 infants als casals i base nàutica; continuïtat amb extraescolars, escoleta d’Òptimist i flota Open. • Lliga Blava Escolar: entrenaments caps de setmana i trobades interclubs (Masnou, Llavaneres, Mataró). Crida especial a nenes. • Rem: creix la secció, fort ambient lúdic-competitiu; en marxa equip femení per Lliga Catalana i sortides (Colliure, Transebre…). • Regates: Emili Lledó (ILCA) al setembre i Gran Premi d’Andorra al novembre; regates socials setmanals (amb el Balís). Lloba de Mar: Roser Castillo (surfista) De Lleida a les onades • Amb 18 anys marxa a Costa Rica (primer tast de surf) i després a Califòrnia, on realment aprèn: mesos diaris d’aigua freda, neoprè i disciplina fins “posar-se dreta”. Calor, escola i comunitat • Retorn a CR: aigua calenta i onades perfectes; crea el club “Les Oles Brasilito” (taules, reparació, formació, competició juvenil). Un alumne arriba al Mundial sub-16 (Japó). Maternitat i nous rumbs • Última competició literalment la vigília del part; pausa per criar i tornar a Catalunya (Delta de l’Ebre), combinant bici i mar. • Avui viu temporades a Cabo Verd (Illa de Sal): onada diària, aigua transparent; el seu fill també surfeja. • Formació professional: patrona portuària i experiència amb catamarans (fins a 150 passatgers). "No sé què té el mar… el meu objectiu és viatjar i buscar onades" — Roser Castillo

  • Arran de Mar del 22/9/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • Arran de Mar del 19/9/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • Arran de Mar del 18/9/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • 10'

    Estiu 2025 a Catalunya: segon més càlid del registre, nits tòrrides rècord i mar excepcionalment calent

    Resum principal Catalunya ha viscut un estiu 2025 extraordinàriament càlid, situant-se en el top 3 històric i, en el conjunt del país, com el segon més càlid des que hi ha registres (per darrere de 2022). Destaquen un juny desbocat amb anomalies de +4 a +5 °C, un rècord de dies > 40 °C (16 dies) i una mar molt calenta que ha accentuat les nits tropicals i tòrrides i ha afeblit les marinades. "Un company meu diu que últimament l'atmòsfera està dopada" Punts clau Rècords i rànquings: Estiu 2025, segon més càlid a Catalunya; a l’Observatori de l’Ebre (121 anys de dades) ha estat el més càlid de la sèrie. Juny excepcional: Anomalia mitjana de +4–5 °C, superant fins i tot 2003; va condicionar tot l’estiu. Onades de calor i extrems: 16 dies amb > 40 °C al país (nou rècord). A Vinebre s’han superat els 43 °C. Nits tropicals i tòrrides: A primera línia de costa, 70–80 nits tropicals; a Barcelona, 15–25 nits tòrrides (≥ 25 °C), amplificades per la illa de calor urbana. Tendència a pujar +4–6 nits tropicals per dècada. Marina i mar calent: Rècord a l’Estartit el 18/07 amb 26,8 °C. Onada de calor marina a mitjans de juny amb anomalies de +4–5 °C a la Mediterrània nord-occidental: nits menys fresques, marinades més febles i més dies > 30 °C a la costa. Evolució mensual: Juliol: 1a quinzena molt càlida; 2a, amb tempestes i tramuntana puntual (fins a 90 km/h a l’Escala, 28/07). Agost: 1a quinzena amb calorades intenses (interior i prelitoral > 40 °C, nits tòrrides); 2a, més inestable amb tronades. Zones més sensibles: La mitja muntanya mediterrània (Prades, Collserola, Montserrat) mostra anomalies especialment marcades durant les onades de calor. Mirant endavant (setembre-tardor) Setmana actual: ambient encara d’estiu. A partir de diumenge-dilluns: canvi de temps, més pluja, més fresca i ambient més típic de tardor. Amb la mar molt calenta, hi ha potencial per tempestes intenses si es combinen els ingredients; però el mestral/tramuntana poden desplaçar el focus cap a la costa central o Camp de Tarragona. "La setmana que ve canvia el temps"

  • 17'

    Economia blava: navegació sostenible, inversió OPS i reptes de descarbonització als ports europeus

    Context i protagonistes Espai setmanal d’Economia Blava amb l’Anna Alonso Tambo (representant dels ports francesos a Catalunya) i la presentadora Marina. Tema central: navegació sostenible i estat de la descarbonització portuària. "Copiem i perfeccionem" — crida d’Anna a adoptar i millorar bones pràctiques internacionals per accelerar la transició. Notícies d’actualitat (ports i nàutica) Illes Balears: diagnosi del sector nàutic Reunió de la patronal i el clúster amb l’autoritat portuària per avaluar l’estat del sector. Principals reptes: alts preus d’amarratge i manca d’espai als varadors (especialment per embarcacions >70 m). Fortalesa: prestigi internacional del sector balear. Oportunitats: relleu generacional i atracció de talent jove i famílies. Dades clau: 875 empreses, 1.106 M€ anuals, 3,1% del PIB, 5.145 llocs de treball. Es reclama una millor representació a les Cambres de Comerç atesa la importància del sector. Ports d’Occitània S’hi incorpora el port fluvial de Sommières (UVPO). Ja sumen 29 ports (marítims i fluvials). Senyal de creixement associatiu. Port de Barcelona: 1 any d’OPS Aniversari de la primera connexió OPS (endolls elèctrics a moll) a la Terminal BEST. 30 connexions amb 16 vaixells i reducció d’emissions (xifra reportada: 2.310; unitats no especificades). Pas endreçat dins el pla NExigen. Salons i fires nàutiques Esdeveniments a la Catalunya Nord (Rosselló) i Canet-en-Rosselló (capital del multicasc/catamarans) a l’octubre, amb centenars de marques i embarcacions. On som en la descarbonització portuària Inversió estatal: Ports de l’Estat (fins 2026) preveu 1.617 M€, dels quals 280 M€ per sostenibilitat. Estudi DNV (via ONG CAN-E): els ports europeus no avancen prou en electrificació a terra (OPS). "Només 4 dels 30 ports més grans d’Europa han invertit almenys en la meitat de la infraestructura elèctrica necessària." Només s’ha desplegat un 20% de la infraestructura OPS necessària. Ports com Hamburg (?), Dublín, Gdansk i Lisboa: zero inversions reportades en OPS (segons l’informe citat). Risc d’incomplir fites per a creuers el 2028 si no s’accelera. Emissions del transport marítim (ordres de magnitud citats): ~3% dels gasos d’efecte hivernacle globals. NOx: ~30%; SOx: ~12% (impacte local rellevant en qualitat de l’aire). Les emissions a port depenen molt del subministrament elèctric a moll (OPS) i dels combustibles usats. Objectius internacionals (OMI) Fites 2030 i 2050 amb major ambició climàtica. Ritme actual insuficient; cal acceleració immediata. Mercat de la navegació elèctrica de lleure Segons ICOMIA, la nàutica de lleure aporta ~0,1% de les emissions marítimes globals, però també ha de descarbonitzar. Estudi de Future Market Insights: Valor del mercat 2025: 7.680 M€; 2035: 20.850 M€. CAGR estimada 2025–2035: 10,5%. Ritme per regions (creixement anual estimat): Xina ~12,1%; Índia ~11%; Europa ~10%; EUA ~9,7%; Espanya ~8,7%. Tendència: creixement moderat 2020–2024 i robust a partir de 2025. Accessibilitat econòmica (font: informe Boats.com): 56% de les vendes globals d’embarcacions elèctriques són <100.000 € — oferta creixent més enllà dels superiots. Com revertir la situació: palanques clau Inversió prioritària Desplegar OPS a gran escala; reforçar xarxa elèctrica i garanties de finançament verd. Accelerar projectes del pla NExigen i similars. Polítiques d’incentiu (bones pràctiques a copiar) Xina: plans quinquennals amb incentius alineats a objectius 2021–2025. Índia: aprofitar una extensa xarxa fluvial per impulsar serveis elèctrics. França: Quota mínima d’amarres per a embarcacions elèctriques (p. ex., 10–11% en ports amb >100 embarcacions). Beneficis fiscals (amortitzacions accelerades, IVA reduït/exempcions) i ajuts a punts de recàrrega. Proposta Xavier de Montgros (Associació d’Embarcacions Elèctriques): assolir almenys un 5% inicial d’electrificació a la flota de lleure. Infraestructura i cadena de valor Ports i varadors com a tractors; ampliar punts de recàrrega i espais per grans eslores. Impulsar remotorizacions i programes de flota pública/privada de zero emissions. Regulació intel·ligent Prioritzar incentius abans que prohibicions; calendaris clars i finançats. Zones de zero emissions (p. ex., parcs naturals) on l’accés elèctric sigui preferent. Talent i relleu generacional Programes per atraure joves, formació tècnica i retenció de famílies al sector. Conclusions La transició avança però massa lenta: l’OPS i la inversió són els colls d’ampolla. Hi ha mercat i tecnologia en creixement (especialment a la nàutica de lleure). Cal un mix d’inversió, incentius, infraestructura i copiar bones polítiques provades. Espanya pot situar-se entre els guanyadors si accelera i no “perd el tren” dels ajuts i regulació.

  • Arran de Mar del 17/9/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • 21'

    Arribada del dragonet blau a la costa de Tarragona: riscos, causes i gestió d’un Mediterrani cada cop més tropical

    Context i fet destacat Aquest cap de setmana, dues platges de Tarragona van prohibir el bany per la presència del dragonet blau (Glaucus atlanticus), un petit nudibranqui de color blau que pot resultar verinós en funció de la seva dieta. "Aquest animalet és perillós si hi ha menjat la caravel·la portuguesa abans." Qui en parla Conversa amb Jaume Fol, professor de Bioquímica i Biologia Molecular de la URV i expert en biologia marina. Com és el dragonet blau? És un nudibranqui (com un caragol de mar sense closca), petit i de colors llampants. Viu a la superfície del mar i es desplaça ajudat pel vent i els corrents. Estèticament cridaner: amb apèndixs que semblen "potes" acabades en plomalls. Dieta clau i toxicitat S’alimenta sobretot de: Velella velella (barqueta de Sant Pere) — habitual i poc perillosa. Physalia physalis (caravel·la portuguesa) — amb toxines urticants molt potents. Com molts nudibranquis, pot acumular les toxines dels pòlips/colonies que menja i utilitzar-les com a defensa. Per això, pot ser urticant al tacte si ha menjat caravel·la portuguesa. "És com si et mengessis un caragol que s’hagués alimentat d’ortigues." Què indica la seva presència? La detecció de dragonet blau a la costa és un indicador indirecte de la possible presència —encara que sigui mar endins— de caravel·la portuguesa. Ja s’han reportat tancaments de platges (p. ex., Tamarit) per restes de caravel·la portuguesa. Riscos per a la salut La reacció depèn de la persona i de la zona de contacte: Picor intensa, dolor, coïssor. Possibles vòmits. En persones sensibles, risc de reacció anafilàctica (situació d’urgència). Més risc en nens i en zones de pell fina (p. ex., ulls). Són difícils de veure: petits, blavosos i el mar remenat en dificulta la detecció. Per què hi arriben ara? Canvi climàtic i vies d’entrada El Mediterrani s’escalfa més i més ràpid que l’atmosfera en superfície: anomalies recents d’+1,5 a +2 ºC. Aquest escalfament el fa més còmode per a espècies de mars tropicals. Vies principals d’entrada d’espècies: Natural: Estret de Gibraltar (per compensar l’evaporació del Mediterrani). Antropogènica: Canal de Suez (espècies del Mar Roig via adherència a cascos i aigües de llast). "El Mediterrani cada vegada és un mar que és més còmode per espècies tropicals." Impacte econòmic i gestió del litoral Tancar platges en temporada alta per un organisme de pocs centímetres té un impacte econòmic notable. Més enllà del clima, el principal impacte és la pressió humana i la manca de gestió del recurs litoral. "L’impacte més important sobre el litoral és humà." "Per un bitxet de 4 centímetres estàs tancant una platja sencera." Què cal fer? Propostes de convivència i conservació Enfortir les espècies locals perquè facin de “mur” biològic: Crear i ampliar àrees marines protegides i zones de reserva. Recuperar praderies de posidònia i hàbitats clau. Impulsar pesca i turisme sostenibles (p. ex., pesca sense mort, “caça” fotogràfica). Referents i objectius: Exemples locals: Masia Blanca, Parc Subaquàtic de Tarragona, platja del Cavet (Cambrils) amb posidònia conservada. Objectiu UE: 30% del litoral protegit per al 2030. Missatge final No cal alarmar-se, però sí extremar la prudència i millorar la gestió: convivrem cada cop més amb espècies tropicals al Mediterrani. La vigilància, la informació al públic i la protecció dels ecosistemes costaners són claus per minimitzar riscos sanitaris i econòmics.

  • 11'

    Setembre intens al Club Nàutic Tarragona: Santa Tecla a la mar, 98a Travessia del Port i inici de temporades

    Resum executiu Setembre arriba ple d’activitat al Club Nàutic Tarragona: l’entrada en temporada esportiva coincideix amb les Festes de Santa Tecla, amb regates, concurs de pesca i la històrica 98a Travessia nedant al Port. El club també ve de participar en cites destacades com la World Rowing Masters Regatta a Banyoles, amb bons resultats i una gran experiència de comunitat. "Si més no, el més important era el fet de la participació, el fet de fer-hi allà, el participar d’aquesta festa del Rem." Inici de temporada esportiva Escoles en marxa: pàdel, rem i vela. Calendari: la de vela va començar fa 15 dies; rem va arrencar dilluns passat amb primers entrenaments el cap de setmana. Cap de setmana de competicions i sortides World Rowing Masters Regatta (Banyoles): Participació de 8 membres del club. Esdeveniment massiu: 3.700 remers de 750+ clubs. Bons resultats i, sobretot, gran experiència col·lectiva. Surfski: travessia a la zona del Delta de l’Ebre. Llagut: etapa de la gran travessia del llagut català a Colliure (nord de Catalunya). Santa Tecla: regata de vela i concurs interclubs de pesca Regata de Santa Tecla (vela creuers): Dues jornades: dissabte i diumenge. Inscripcions fins dimecres; ja hi ha 14 embarcacions (Tarragona, Torredembarra, Cambrils, Salou). Format previst dissabte: travesia (del club fins a Punta de la Mora, segons vent). Espectacle visible des de la façana del Balcó Marítim. Concurs interclubs de pesca (dissabte): Inscripcions fins dijous. Embarcacions: petites motores pesqueres. Premis: peça més gran, per clubs i màxim volum de pesca. Meteorologia i logística Es busquen condicions de vent estables i amb suficient intensitat per moure embarcacions de creuer. Públic i comunitat Crida a gaudir de l’activitat i identificar l’esdeveniment des de la Rambla i el Balcó: "Mira, aquesta és la regata que organitza el club nàutic d’aquí a Tarragona en honor de la nostra patrona." 98a Travessia nedant al Port de Tarragona Data: dissabte 27 (inscripcions fins dijous vinent). Distinció: la travessia nedant més antiga de l’Estat espanyol. Inscrits actuals: 54 nedadors, incloent un participant d’Uruguai. Col·laboració amb Port Tarraco i Port de Tarragona. Itinerari actual: sortida i arribada a l’Escala Reial. Objectiu centenari: recuperar el recorregut tradicional (sortida a la terminal de càrregues i arribada a l’Escala Reial). Dues modalitats assequibles Travessia petita (1.000 m): per Benjamins (<12 anys). Recorregut paral·lel al Moll de Costa (tinglados) i retorn. Travessia gran (2.000 m): sortida 12:00 des de l’Escala Reial, pas per sota del Pont Llevadís i retorn. Els més ràpids ho fan en ~20 minuts. Properament 3 d’octubre: 2a Copa Catalunya de caiac de mar i surfski, amb sortida i arribada a la platja del Miracle (a tocar del port esportiu). Idees clau Setembre molt complet: inici d’escoles, Santa Tecla i travessia històrica. Participació i visibilitat com a eixos: competició i connexió amb la ciutat. Patrimoni esportiu: 98 edicions de la travessia, camí del centenari.

  • Arran de Mar del 16/9/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • 11'

    Aigües obertes amb Jordi Cervera: Delta de l’Ebre, Estret de Gibraltar i repte del Bonifaci

    Resum Idees principals El mar està més calent del normal, fet que allarga la temporada de bany però també altera les travesses amb tempestes i recorreguts modificats. Seguretat per damunt de tot: organitzacions i nedadors prioritzen trajectes alternatius i finestres meteorològiques òptimes. Dues fites recents de Jordi Cervera: els Fars del Delta de l’Ebre (40 km) i l’Estret de Gibraltar (en equip, 3h50). Proper objectiu: l’Estret de Bonifaci (Còrsega–Sardenya), una de les travesses clàssiques del calendari d’aigües obertes. "La seguretat del nedador... és el primordial." Tuna Race Balfegó al Delta de l’Ebre Tempesta al matí i canvi de recorregut: de l’habitual sortida amb vaixell des de les piscines d’atuns a un circuit triangular de 2.500 m des de la platja (dues voltes per als 5 km). Proves de 5 km, 2,5 km i distàncies infantils. Organització impecable tot i la reprogramació. Repte 1 — Travessa dels Fars del Delta de l’Ebre (Fangar–Banya) Distància: 40 km | Temps: 11 h 50 min. Experiència singular: transició visual i física del riu Ebre (aigua dolça) a aigua salada, pas per les salines i la costa del Delta. Condicions: vent i mar de fons a favor però amb onatge lateral (cross-chop) que tombava el ritme. Dispositiu de seguretat: dues semirígides i dos velers d’acompanyament, mantinguts a distància per seguretat. Reflexió: la duresa dona sentit al repte. "Si no és dur, les coses no tenen èxit." Repte 2 — Estret de Gibraltar (en equip de 4) Participants: Jordi Cervera amb Diego Ortega, Nina Sánchez i Bichi Fón. Distància real: 14–17 km (segons corrents i track). | Temps: 3 h 50 min. Any complex per a creuaments: poques finestres; cal ponent, el llevant ho complica. Seguretat i preparació Missatge clau: no assumir reptes sense entrenament específic. L’abandonament només té sentit per força major; el dolor per fatiga sol indicar manca de preparació. Proper repte — Estret de Bonifaci (Còrsega–Sardenya) Finestra prevista: 20–25 de setembre. Distància: 12–14 km (segons track i corrents). Repte emblemàtic dins dels clàssics d’aigües obertes. Jordi ja va completar la Capri–Nàpols (34 km) i vol afegir Bonifaci al seu registre. Dades clau Temperatura del mar: per sobre de l’habitual en aquesta època. Delta de l’Ebre (Fars): 40 km | 11 h 50 min. Estret de Gibraltar (equip): 14–17 km | 3 h 50 min. Estret de Bonifaci (objectiu): 12–14 km | finestra 20–25 set.