Arxiu Sonor 1994
Arxiu Sonor 1994
Programa

Arxiu Sonor 1994

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 1994. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment. Aquest arxiu sonor és una eina útil per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història recent de la ciutat i en l’evolució de la ràdio local.

·74 episodis
RSS

episodis

25-36 de 71
  • 1h 28min

    Resum del 15è Concurs de Castells de Tarragona

    El Concurs del Segle: Inicis i Expectatives El 15è Concurs de Castells va arrencar amb una expectació sense precedents a la Plaça de Braus de Tarragona, en una jornada dominada per un cel amenaçador que finalment va respectar la competició. La retransmissió destaca la participació rècord de 23 colles, amb l'absència ja tradicional dels Minyons de Terrassa. Les Favorites a la Victòria L'episodi analitza les quatre colles que lluitaven pel primer lloc, destacant que es tractava d'un dels concursos més oberts de la història: • Colla Jove dels Xiquets de Tarragona: Considerada la favorita local amb un bagatge excepcional durant la temporada. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Amb l'experiència com a principal arma. • Colla Joves dels Xiquets de Valls: Defensant el títol de les tres edicions anteriors. • Castellers de Vilafranca: Una colla que arribava amb menys pressió però amb una qualitat tècnica indiscutible. Desenvolupament de la Primera Ronda La primera ronda va estar marcada per l'alt nivell de les construccions i algunes sorpreses tècniques: • Èxits destacats: Els Xiquets de Reus van completar un impecable 4 de 8, descrit com a "de manual". Per la seva banda, la Colla Joves de Valls va fer el primer gran cop d'efecte descarregant el primer castell de nou de la jornada: un 3 de 9 amb folre. • Dificultats i intents desmuntats: Els Castellers de Terrassa van haver de desmuntar el seu intent de 4 de 8 per problemes de quadratura, i la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va protagonitzar un intent valent de 4 de 8 que finalment va quedar en intent desmuntat per indecisió de la canalla. "Ens trobem davant d'un concurs més obert que mai, realment és molt difícil fer un pronòstic del que pot passar avui." Valoracions de les Colles Locals Es fa un repàs exhaustiu de les colles de la ciutat de Tarragona, on els Xiquets de Tarragona van obrir amb un sòlid 2 de 7 amb l'objectiu futur d'atacar el 3 de 8. Les colles més petites de la ciutat, com Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau, van demostrar un nivell de 7 i mig, consolidant la seva posició en el concurs.

  • 22'

    Entrevista a Ramon Sánchez, governador civil de Tarragona

    Futur dels governadors civils i reforma administrativa El governador civil de Tarragona, Ramon Sánchez, analitza el debat polític sobre la possible desaparició o transformació de la seva figura. Segons Sánchez, existeix una necessitat de racionalització de l’administració perifèrica de l’Estat, però adverteix que darrere de les propostes de formacions com Convergència i Unió hi ha una "lluita pel poder" per ser l'única instància sobre el territori. "La presència de l'Estat per exercir les seves competències directament i no per delegació és absolutament imprescindible per fer governable el país." Infraestructures i conflictes amb l'Ajuntament L'entrevista aborda diversos punts de fricció amb les administracions locals: Tarifes del Port de Tarragona: Sánchez defensa que el port forma part d'un sistema portuari estatal i que les rebaixes no es poden aplicar de forma aïllada sense compensacions. El Corredor Mediterrani: Aclareix que en el tram de Tarragona bona part de l'obra és de manteniment (balast i catenària) i no requereix permisos municipals ni exposició pública. Vagons tòxics a l'estació: Es confirma l'obertura d'un expedient informatiu a Renfe per l'estacionament de vagons amb residus radioactius durant la Setmana Santa, criticant la falta de seguretat en l'accés. Competències i subministrament elèctric En relació amb les talls de llum, Sánchez recorda que la distribució de baixa tensió és competència de la Generalitat de Catalunya. Tot i reconèixer que la infraestructura a Tarragona és deficient, delega la responsabilitat d'exigir inversions a les companyies elèctriques al govern autonòmic.

  • 27'

    Futur i Actualitat del Museu Arqueològic de Tarragona

    Actualitat Museogràfica i la Primavera Fotogràfica L'entrevista amb Francesc Terrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), se centra inicialment en la participació de la institució a la Primavera Fotogràfica 1994. El museu presenta l'exposició "Revelar el passat", un homenatge a l'arqueòleg Joan Serra i Vilaró en el 25è aniversari de la seva mort. L'Homenatge a Serra i Vilaró • L'exposició inclou 53 fotografies realitzades i revelades pel mateix arqueòleg. • Es mostren peces de les seves etapes a Solsona i Tarragona (Necròpolis, Fòrum i Muralla). • Es tracta d'una col·laboració amb el Museu Diocesà de Solsona. "Hem volgut donar-li la màxima entitat i fer-la conjuntament amb el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona per aplegar esforços i recursos." Projectes de Futur i Ampliació del Museu Un dels temes més crítics és la necessitat d'una ampliació física de la seu degut al dèficit d'espai actual. Es discuteixen propostes sobre la futura ubicació, incloent l'ús del Govern Militar. Dificultats de l'Emplaçament al Govern Militar • Llunyania física respecte a l'edifici actual, dificultant la gestió de personal i visitants. • Verticalitat excessiva de l'estructura, que no és òptima per a un museu arqueològic que requereix volumetria i espais amplis. Exposició Internacional: La Imatge de l'Imperi Per a la primavera de 1995, el MNAT prepara una gran mostra sobre retratística imperial romana en col·laboració amb el Museu Nacional de Roma de Mèrida i el Museu Saint-Raymond de Tolosa. Gestió del Patrimoni i Coordinació Institucional Terrats posa l'accent en la urgència de crear un Patronat d'Arqueologia Clàssica de Tarragona per acabar amb la descoordinació administrativa. • Considera que el patrimoni de Tàrraco s'ha d'entendre com un conjunt que supera els límits municipals (incloent l'Arc de Berà o Centcelles). • Critica la manca de coordinació amb l'Ajuntament, exemplificada en la polèmica retirada de la tanca de la Plaça del Rei, un fet que considera un error de seguretat i logística.

  • 1'

    Homenatge a l'arqueòleg Joan Serra i Villaró

    Revelar el passat: Una exposició commemorativa El museu presenta l'exposició titulada Revelar el passat en la seva edició de 1994. Aquesta mostra neix com un profund homenatge a la figura de mossèn Joan Serra i Villaró, coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort. L'arqueòleg i la fotografia L'exposició posa en relleu una faceta fonamental de la seva metodologia de treball: Autosuficiència documental: Serra i Villaró tenia el costum de realitzar ell mateix les fotografies per documentar les seves investigacions. Procés artesanal: No només capturava les imatges, sinó que ell mateix s'encarregava de revelar-les a la seva seu de treball. "L'exposició vol ser un homenatge a la figura de mossèn Joan Serra i Villaró en commemoració dels 25 anys de la seva mort." Aquesta col·lecció permet comprendre millor el vincle entre l'arqueologia i la documentació gràfica del passat segle.

  • 1h 3min

    Ple Municipal Tarragona: Pressupostos 1995 i Ordenances

    Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona El ple ordinari del mes de novembre se centra en l'aprovació de les ordenances fiscals i la presentació del pressupost municipal per a l'exercici 1995. La sessió destaca per un fort debat polític entre l'equip de govern (CiU) i l'oposició (PSC i PP) sobre la càrrega financera i la gestió del deute. Gestió Econòmica i Modificacions de Crèdit • S'ha aprovat el cinquè expedient modificatiu de crèdit de 1994 amb 14 vots a favor i 11 en contra. • L'oposició critica la falta de previsió, assenyalant que s'han demanat uns 1.000 milions de pessetes en crèdits extra durant l'any. • Debat sobre el remanent de tresoreria de 1993, xifrat en 139 milions, que l'oposició qualifica de "virtual" per no dotar la morositat. Ordenances Fiscals i IBI • El punt més conflictiu ha estat l'Impost sobre Béns Immobles (IBI). Tot i que l'ajuntament manté el tipus al 0,72, l'oposició denuncia que la pujada del valor cadastral de l'Estat (3,5%) suposarà un increment real per al ciutadà. • S'ha rebutjat una esmena de l'oposició per rebaixar el tipus impositiu per compensar la pujada estatal. • Crispació durant l'explicació de vot sobre les exempcions a centres docents concertats, generant un enfrontament verbal entre regidors. Projectes Urbanístics i Universitaris • L'alcalde, Joan Miquel Nadal, destaca la cessió de les casernes militars per a la Universitat Rovira i Virgili (URV) com una fita històrica per a la ciutat. • S'aproven diversos expedients d'urbanització (PERI, polígons) i la inclusió de finques al registre de solars d'edificació forçosa. Pressupost 1995 "Són uns pressupostos ajustats a la realitat, equilibrats entre ingressos i despeses i pensant que Convergència i Unió seguirà governant." El regidor d'Hisenda, Santiago Pallàs, defensa uns comptes continuistes i critica la falta d'alternatives presentades per l'oposició, qualificant el debat a vegades com una "obra de teatre".

  • 56'

    Ple Municipal de Tarragona: Urbanisme i Economia

    Gestió Urbanística i Acords de Planejament L'inici de la sessió s'ha centrat en l'aprovació d'una llarga llista de tràmits urbanístics que afecten diverses zones de la ciutat. S'han validat modificacions en plans parcials, estudis de detall i projectes d'expropiació. Els punts clau han inclòs: • La modificació del Pla Parcial Sant Ramon i l'urbanització de Calamora. • La declaració de l'obligació d'edificar en finques del centre històric per evitar la degradació urbana. • Acords d'expropiació a la Via Augusta i millores d'infraestructures al camí del cementiri. Polèmica per l'Aval de CERFUM i la Situació Financera Un dels moments més tensos ha estat la ratificació de l'acord per deixar sense efecte un aval de 485 milions de pessetes a l'empresa municipal CERFUM. • L'equip de govern argumenta que l'empresa ja disposa de prou garanties pròpies amb les seves instal·lacions i que no cal el suport directe de l'Ajuntament. • L'oposició (PSC i PP) critica durament la gestió, alertant d'un dèficit previst d'entre 60 i 90 milions i denunciant que la situació econòmica municipal és límit. "Vostè només pretén crear confusió i des de l'oposició es busca el desprestigi personal del govern." Modificació del Pressupost i Endeutament S'ha debatut el quart expedient de modificació de crèdits, que puja a 427 milions de pessetes. El debat ha evidenciat dues visions oposades sobre la salut financera de Tarragona: Arguments del Govern • Afirmen que el deute està sota control (19% de càrrega financera) i que és inferior a la de governs socialistes a Madrid. • Destaquen que les inversions són necessàries per al futur de la ciutat i es realitzen aprofitant que l'obra pública és més barata actualment. Crítiques de l'Oposició • Denuncien l'existència de 77 milions de pessetes en factures sense consignació pressupostària. • Alerten que l'endeutament real, sumant avals i factures pendents, podria arribar al 40%, superant els límits legals i posant en risc l'estabilitat futura.

  • 41'

    Nadal a Tarragona: Tradicions, Il·lusió i Patrimoni

    Tertúlia sobre la Cavalcada i les Tradicions de Nadal L'episodi comença amb un debat intens sobre la Cavalcada de Reis a Tarragona, centrat especialment en les limitacions imposades als mitjans de comunicació i les mesures de seguretat com la instal·lació de 500 tanques de protecció. Els col·laboradors discuteixen si aquestes traves tècniques poden afectar la màgia i la il·lusió dels infants en una nit tan especial. L'Evolució de les Tradicions Es reflexiona sobre la competència entre figures tradicionals i foranes: • La reivindicació del Tió de Nadal com a element propi de la identitat catalana. • La pèrdua d'hegemonia dels Reis d'Orient davant la puixança del Pare Noel. • La capacitat de la societat catalana per integrar nous costums sense perdre les arrels. Patrimoni i Projecció Exterior de Tarragona Els interlocutors debaten sobre la riquesa patrimonial de la ciutat i la necessitat de millorar-ne la promoció: • Es critica que Tarragona sovint queda exclosa de les grans campanyes publicitàries de TV3. • Es destaca la importància de transmetre el valor dels monuments a les noves generacions per garantir-ne la conservació. • Hi ha una crida a no veure el patrimoni com un fre al progrés, sinó com un actiu singular. El Parc Infantil de Nadal i el Consum Cultural S'introdueix el tema del Parc Infantil de Nadal, destacant-ne el vessant educatiu i socialitzador per sobre de l'entreteniment bèl·lic o els videojocs. El debat deriva cap al cost de la cultura: "La cultura és costosa i és cara, i tots ens hauríem d'acostumar o ens haurien d'educar per al consum de la cultura." Es discuteix si l'educació i el lleure infantil haurien de ser totalment gratuïts o si el ciutadà ha de valorar l'esforç econòmic que hi ha darrere d'aquests esdeveniments. Desitjos per al 1994 i Realitat Social En un exercici de reflexió personal, els participants expressen els seus desitjos per a l'any nou, destacant la pau als Balcans, la salut i el desig de reenamorar-se de la ciutat. Finalment, es fa una breu aproximació a la gestió de la marginació social i la inadaptació en el centre històric. El Teixit Associatiu: Les Corals a Tarragona La part final de l'episodi se centra en la Quarta Trobada de Corals, destacant la vitalitat de les entitats corals a la ciutat (amb unes 10 corals participants i més de 400 veus) i la preocupació per la pèrdua de tradicions com les Caramelles a causa dels canvis en els ritmes socials i litúrgics.

  • 18'

    Arribada dels Reis Mags al Port de Tarragona

    Crònica d'una nit màgica al Moll de Costa L'emissió de Tarragona Ràdio (102.6 FM) captura el moment precís en què el vaixell Estrella d'Orient amarra a les escales reials del Moll de Costa de Tarragona. L'ambient destaca per una expectació màxima, amb milers de nens i nenes esperant l'arribada de Ses Majestats. L'acte de benvinguda L'arribada ha estat marcada per diversos elements tradicionals i institucionals: Música i ambient: La Banda de Cornetes i Timbals de la Misericòrdia ha rebut els reis amb una entonada solemne. Comitiva Reial: Els reis Melcior, Gaspar i Baltasar han desembarcat acompanyats dels seus patges, repartint els primers caramels davant d'una multitud il·lusionada. Parlaments oficials: S'han produït intervencions de Ferrer i Roig (Comissió de la Cavalcada) i de Joaquim Amorós (tinent d'alcalde de Cultura), qui ha donat la benvinguda oficial a la ciutat. El missatge del Rei Gaspar En un gest de proximitat, el Rei Gaspar s'ha dirigit als tarragonins amb un discurs que ha barrejat la fantasia amb la realitat del moment: "Si us falta algun regal, no penseu que ens l'hem descuidat; és que nosaltres també hem tingut crisi." Espectacle de foc i llum La rebuda ha culminat amb un gran castell de focs d'artifici organitzat pel Port de Tarragona. Durant l'espectacle, s'ha encès l'Estrella de Betlem i un panell de foc commemoratiu, omplint el cel de colors i simbolisme per purificar l'entrada de l'any nou. Recorregut de la Cavalcada Després del Moll de Costa, els Reis han iniciat el seu trajecte en cotxes descapotables cap al carrer Reial per pujar a les seves carrosses. El recorregut previst inclou punts emblemàtics com: 1. Plaça dels Carros i carrer Apodaca. 2. Rambla Nova fins al Balcó del Mediterrani. 3. Finalització a la Plaça de la Font, on es farà el segon parlament des del balcó de l'Ajuntament.

  • 47'

    Diada de Santa Tecla 1994: Èxit Històric dels Xiquets i la Jove

    Resum de la Diada de Santa Tecla L'emissió radiofònica recull una jornada castellera històrica a la Plaça de la Font de Tarragona, on les colles locals han assolit fites excepcionals, igualant o superant les seves millors actuacions. Els Xiquets de Tarragona fan història La colla matalassera ha viscut una jornada d'eufòria col·lectiva després de superar la decepció del pilar de l'any anterior. Han aconseguit igualar la seva millor actuació de la història amb la següent seqüència: • 2 de 7 descarregat en primera ronda. • 3 de 8 carregat en segona ronda, un castell que feia temps que no assolien. • 4 de 8 descarregat en la tercera ronda després de dos intents desmuntats per assegurar l'estructura. "La serenetat amb què s'ha defensat el castell ens dona forces per continuar i portar el nom de Tarragona ben alt." — Manel Nadal, cap de colla. L'excel·lència de la Colla Jove La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha confirmat el seu estatus de colla de nou amb una actuació impecable que els posiciona com a favorits per al proper Concurs de Castells: • Han descarregat el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre. • Han tancat la seva actuació amb el 5 de 8, conegut com la catedral, descarregat amb autoritat. • L'actuació se suma a les millors del segle per a una colla tarragonina. Actuacions de les colles del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau • Els Xiquets del Serrallo han descarregat el 4 de 7 amb l'agulla, un castell de la gamma de set i mig que demostra la seva recuperació. • Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han aconseguit descarregar el 5 de 7, tot i haver de treballar-lo intensament per una execució lenta de la canalla. Perspectives per al Concurs de Castells Tots els interlocutors coincideixen que l'alt nivell mostrat avui a la Plaça de la Font és el millor preludi per al concurs de diumenge vinent a la Plaça de Braus, on la rivalitat entre les colles de nou serà màxima.

  • 34'

    Aiguats a Tarragona i el Nou Model Policial

    Gestió de l'Emergència i Ajuts Post-Inundacions L'entrevista comença amb una anàlisi detallada de la gestió realitzada durant els aiguats de fa 15 dies a les comarques de Tarragona. El Governador Civil defensa l'actuació de les administracions i explica el procés de recuperació. Actuacions i Decret Llei d'Ajuts • Es destaca la col·laboració entre la Generalitat (primera instància) i l'Estat (com a suport). • S'anuncia la redacció d'un decret llei específic per canalitzar milers de milions de pessetes en ajuts. • Les mesures inclouen exempcions fiscals, línies de crèdit i ajuts directes per a municipis i particulars. • Es rebutja l'etiqueta formal de zona catastròfica per ser considerada una denominació imprecisa i "grandiloqüent", optant per un decret amb mesures concretes i eficaces. La Problemàtica del Riu Francolí Sobre el desbordament del Francolí al Polígon Industrial i al barri del Serrallo: "No és veritat que el culpable de la inundació sigui la desembocadura del Francolí." L'anàlisi apunta que el pont del Ferrocarril va actuar com una presa a causa de la seva baixa alçada i l'acumulació de canyes i brossa. Es proposa una modificació tècnica d'aquesta infraestructura i s'ha creat una comissió mixta per estudiar alternatives per a la canalització del riu. El Nou Model Policial a Catalunya Es discuteix profundament l'acord per al desplegament dels Mossos d'Esquadra i el nou rol de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Repartiment de Funcions • La policia ordinària, l'ordre públic i la seguretat ciutadana passaran a ser competència de la Generalitat. • L'Estat mantindrà les competències en delictes de caràcter supracomunitari, terrorisme, tràfic de drogues internacional i delictes monetaris. • El model s'emmiralla en estructures federals (com l'FBI), on l'estat central conserva una policia altament tecnificada i de suport. Debat Polític i Constitucionalitat • El Governador defensa la plena constitucionalitat de l'acord, recordant que els Estatuts d'Autonomia formen part del bloc constitucional. • Es critica la postura del Partit Popular, acusant-lo d'utilitzar el recurs al Tribunal Constitucional com una eina de desgast polític sense base real. Cas Concret: Jutjats de Tarragona L'episodi tanca amb una polèmica sobre la vigilància dels jutjats. El Governador retreu al Conseller de Justícia que hagi anunciat acords públicament abans de pactar-los formalment amb el Govern Civil.

  • 20'

    Fòrum Permanent de les Capitals de l'Espanya Romana

    La unió estratégica de Tarragona, Mèrida i Còrdoba L'entrevista detalla la creació del Fòrum Permanent de les Capitals de l'Espanya Romana, una iniciativa que aplega les tres ciutats que van actuar com a capitals provincials sota l'imperi d'August: Tarraco (Tarragona), Emerita Augusta (Mèrida) i Corduba (Còrdoba). L'objectiu principal és compartir solucions a problemes urbanístics i socials comuns, tot potenciant el seu patrimoni arqueològic. Projectes clau i difusió cultural El Fòrum ha plantejat diverses accions per visibilitzar aquesta herència compartida: Revista "Fòrum d'Arqueologia": Una publicació d'abast nacional que tractarà temes des de l'arqueologia clàssica fins a la gastronomia romana o els passats visigòtic i islàmic. Exposició itinerant (1996): Una mostra didàctica que recorrerà les tres ciutats i pretén arribar a capitals europees com Madrid, Lisboa i París. Xarxa de ciutats romanes a la UE: Liderada per l'alcalde de Tarragona, es busca crear una estructura europea amb ciutats com Lió, Treveris o Bolonya per captar ajuts i fomentar un intercanvi cultural supraestatal. El valor del turisme cultural i la conservació L'aposta pel patrimoni no és només històrica, sinó també econòmica. Es busca un turisme de qualitat: cult@, respectuós amb l'entorn i que serveixi com a complement o alternativa al model de sol i platja. "El que té passat és que té futur; la pervivència d'aquest patrimoni és essencial per a la cohesió social i l'activitat econòmica." Situació del patrimoni a Tarragona L'entrevista també aborda la visita de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. Aquesta trobada té com a finalitat mostrar l'estat real dels monuments tarragonins, reivindicar la tasca de la Universitat Rovira i Virgili i assenyalar punts crítics de gestió externa, com l'estat d'abandonament del Teatre Romà, que depèn de la Generalitat.

  • 8'

    Burguessé critica el deute municipal i la gestió de Nadal

    Relacions Institucionals i Deute amb la Diputació El portaveu socialista, Josep Anton Burguessé, posa de manifest una situació crítica en les finances de l'Ajuntament de Tarragona. Segons Burguessé, la ciutat ha entrat en una dinàmica irregular de deute acumulat, destacant que es deuen diners a la Diputació de Tarragona des de l'any 1991 en concepte d'IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques). Impagament d'immobles: Revela que l'Ajuntament encara no ha pagat l'edifici on s'ubiquen els serveis municipals (l'antic Palau Provincial), una situació que s'arrossega des de fa anys. Solidaritat i reinversió: Reclama una revisió de la política de reinversió de la Diputació cap a la ciutat, denunciant la falta de projectes clau. Projectes Deficients i Falta de Gestió L'oposició critica la passivitat de l'equip de govern de Joan Miquel Nadal en la reclamació de millores infraestructurals: Carretera de Sant Pere i Sant Pau: Es denuncia que només s'ha enviat un escrit de sis línies en quatre anys per reclamar enllumenat i voreres en una via amb una alta densitat de vianants. Autovia de Salou: Una altra petició desatesa per millorar l'enllumenat públic per motius de seguretat. Conveni del Teatre: Burguessé recorda que l'últim gran acord seriós amb la Diputació va ser amb l'alcalde Recasens. Denúncia per Irregularitats i Sancions Condonades En la recta final de la legislatura, el clima polític s'enrareix a causa d'una denúncia judicial contra l'alcalde Nadal per haver perdonat multes i sancions de forma arbitrària. "Les sancions o es perdonen a tothom o no se li perdonen a ningú... El que no pot ser és que a uns sí i a uns altres no." Els socialistes argumenten que els propis tècnics municipals han advertit que aquests decrets són irregulars. El grup municipal socialista es presenta com el defensor dels interessos municipals davant el que consideren una "deixadesa d'obligacions" per part del govern de CiU.