Arxiu Sonor 1994
Arxiu Sonor 1994
Programa

Arxiu Sonor 1994

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 1994. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment. Aquest arxiu sonor és una eina útil per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història recent de la ciutat i en l’evolució de la ràdio local.

·74 episodis
RSS

episodis

49-60 de 71
  • 1h 3min

    Balanç de 1994 i perspectives per Tarragona el 1995

    Balanç Polític de l'Any 1994 a Tarragona L'episodi presenta una tertúlia entre els portaveus dels principals grups municipals de l'Ajuntament de Tarragona (Convergència i Unió, PSC i PP) per analitzar la gestió de l'any que tanca i els reptes de futur. Els punts clau han estat: • Consolidació d'infraestructures: S'ha destacat la finalització d'obres importants com el pàrquing de la Rambla. • Gestió de crisi: La discussió s'ha centrat en les conseqüències de les greus inundacions del riu Francolí al mes d'octubre. • Consens universitari: Tots els grups coincideixen en la importància de la consolidació de la Universitat Rovira i Virgili com a motor de futur per a la ciutat. El Repte de la Desembocadura del Francolí Un dels debats més tensos ha girat al voltant de la solució tècnica per a la desembocadura del riu i el seu impacte en el barri del Serrallo: Postures de les Administracions • L'Ajuntament exigeix una solució que elimini el trànsit pesat del barri del Serrallo. • Es reclama una millor coordinació entre el Ministeri d'Obres Públiques (Estat) i la Generalitat de Catalunya. • Existeix el temor que decisions purament tècniques es vegin afectades per la politització a causa de la proximitat de les eleccions. Inauguració del 8è Parc Infantil de Nadal L'episodi també dedica un bloc a l'actualitat social amb l'obertura del Parc Infantil de Nadal al Parc de la Ciutat: "Aquest any el parc és una aposta pel binomi educació i diversió, especialment amb la incorporació de la Carpa de la Ciència." Detalls del Parc • Pressupost: Aproximadament 27,5 milions de pessetes. • Novetats: Tallers de ciència, bar de salut (còctels sense alcohol) i activitats de manualitats i teatre. Horitzó Electoral 1995 De cara al nou any, els portaveus miren cap a les eleccions del 28 de maig: • CiU confia a revalidar la majoria absoluta basant-se en l'obra feta. • L'oposició (PSC i PP) preveu un canvi de mapa polític que obligui a fer pactes i critiquen la gestió econòmica de l'equip de govern.

  • 11'

    Manifestació a Tarragona per les inundacions del Serrallo

    Seguiment de la mobilització veïnal a Tarragona Tarragona Ràdio realitza un desplegament especial per informar sobre la manifestació convocada per les associacions de veïns del Serrallo i Residencial Palau. La protesta neix de la indignació ciutadana després dels greus aguats del 10 d'octubre, que van causar inundacions severes a la part baixa de la ciutat. Reivindicacions principals Solucions definitives per evitar noves riuades del riu Francolí. Desviament del trànsit de camions i maquinària pesant (grues i pales de carbó) que actualment travessen el barri del Serrallo cap al port. Millora de la seguretat en la desembocadura del riu i el pont del ferrocarril. Desenvolupament de la jornada La manifestació ha aplegat unes 2.000 persones inicialment, amb un recorregut que ha passat per les principals institucions: el Govern Civil, l'Ajuntament i la Generalitat. "Volem una manifestació pacífica, però reivindicativa, per demanar solucions immediates al problema que pateix aquesta zona de la ciutat." Compromisos de l'administració Govern Civil: Ramon Sánchez ha informat que la solució final serà un compendi de diversos projectes i que es farà pública oficialment el 15 de gener. Reunió a Madrid: S'ha tancat una trobada per al proper 21 de desembre entre una comissió de veïns i el secretari d'Estat d'Infraestructures, José Alberto Zaragoza. Autoritat Portuària: Antoni Pujol s'ha compromès a buscar el projecte més segur per als barris afectats.

  • 17'

    Gestió municipal i defensa de les humanitats

    Aquesta intervenció es divideix en dues parts diferenciades: una primera de caràcter polític municipal a Tarragona i una segona reflexió acadèmica sobre el futur de les lletres. Gestió Municipal i Pressupostària L'orador defensa la seva gestió centrada en la recaptació per sobre de la sanció, argumentant que és millor arribar a acords que anar a plets. Compara les jerarquies administratives (Estat, Generalitat, Ajuntament) com a estructures idèntiques on només canvien els "zeros" del pressupost. Crítica a l'oposició: Lamenta que es critiquin certs dèficits a l'Ajuntament de Tarragona que es veuen amb bons ulls en el govern central. Millores urbanes: Celebra la plantació de nous arbres a la Rambla, destacant-ne la qualitat i el cost d'1,7 milions de pessetes, malgrat l'escepticisme d'alguns veïns i regidors. El Futur de la Universitat Pública En la segona part, el Rector analitza el nou model de finançament universitari, rebutjant el "cafè per a tothom" i apostant pels incentius segons el rendiment. Risc per a les Humanitats: Alerta del perill que les lletres quedin ofegades per una mentalitat economicista que només valora la rendibilitat tangible i immediata. Estratègia de resistència: Proposa fugir del victimisme i revisar el valor social de les humanitats per adaptar-les al mercat laboral sense perdre l'essència del pensament. "Hem de cohesionar-nos en la persuasió del suïcidi que suposaria l'emarginació dels nostres estudis."

  • 38'

    Inauguració del Pàrquing i la Reforma de la Rambla Nova

    Inauguració Històrica a Tarragona El 16 de desembre de 1994 marca una fita en la història urbana de Tarragona amb la inauguració oficial del pàrquing soterrani de la Rambla Nova i l'ampliació de la seva superfície comercial i de passeig. L'acte, presidit per l'alcalde Joan Miquel Nadal, ha comptat amb una gran assistència de públic i autoritats. El Pàrquing més Gran del País La nova infraestructura subsuperficial destaca per les seves dimensions i tecnologia: • Capacitat i Dimensions: Compta amb 903 places d'estacionament distribuïdes en quatre plantes, amb una superfície total de 24.000 metres quadrats. • Tecnologia de Seguretat: Equipat amb un circuit tancat de 24 càmeres de televisió i sistemes de control de monòxid de carboni. • Gestió i Pagament: Introducció de caixes automàtiques i sistemes de pagament amb targeta de crèdit, gestionat per l'empresa Estacionamientos Subterráneos S.A. (ESA). • Impacte Econòmic: L'obra ha tingut un cost de 2.023 milions de pessetes, finançats principalment per capital privat. Renovació de la Rambla Nova Paral·lelament a l'aparcament, s'ha inaugurat el tram de superfície que connecta la Plaça Imperial Tàrraco amb la Font del Centenari: • Paviment Popular: Les rajoles instal·lades van ser escollides pels ciutadans en una consulta popular fa un any; són de color grisós per evitar relliscades i facilitar la neteja. • Mobiliari Urbà: S'han instal·lat 100 punts de llum, 49 bancs i 40 papereres, a més de la plantació de 79 arbres nous. • Unió de la Ciutat: Amb aquesta obra, la Rambla Nova esdevé un passeig continu de prop d'un quilòmetre fins al Balcó del Mediterrani. "Aquesta és l'obra més important que s'ha realitzat a Tarragona pràcticament durant tota la seva història." Impacte i Futur L'alcalde Nadal ha subratllat que aquesta inversió demostra la confiança del capital exterior en el progrés de Tarragona. De cara al 1995, l'Ajuntament preveu continuar la renovació de les voreres a la resta de la Rambla i enllestir la nova font de la Plaça Imperial Tàrraco. Com a celebració, el pàrquing serà gratuït durant el primer cap de setmana de funcionament.

  • 5'

    Balanç dels serveis dels Bombers a Tarragona (1993)

    Resum de l'activitat dels Bombers a la demarcació de Tarragona En aquesta entrevista, Joan Ric, cap en funcions de la Brigada de Tarragona, analitza les dades operatives de l'any 1993. Malgrat un increment global dels serveis a tot Catalunya des del 1981, la demarcació de Tarragona ha experimentat una lleugera davallada en el volum total d'actuacions. Balanç de serveis i tipologies Durant l'any 1993, es van realitzar un total de 5.413 serveis a la demarcació, la qual cosa representa aproximadament un 13% del total de Catalunya. L'activitat es desglossa principalment en: Incendis urbans i de vegetació (s'ha registrat un increment d'uns 800 serveis). Accidents de trànsit (increment de gairebé 200 actuacions). Salvaments i assistències tècniques. La disminució global de 480 serveis respecte a l'any anterior s'atribueix exclusivament a la baixada de les assistències tècniques minoritàries, com l'obertura de pisos o el rescat en ascensors bloquejats. Distribució territorial i recursos El Tarragonès és la comarca amb més activitat, concentrant un terç dels serveis (1.488). La segueixen el Baix Camp (1.243) i, a major distància, el Baix Penedès, el Montsià i l'Alt Camp. Pel que fa als recursos humans i materials, la brigada disposa de: * 62 vehicles d'aigua (BRP, BUP, etc.) i 6 escales articulades. * Un equip de 265 bombers professionals i uns 300 bombers voluntaris. Preocupació per la sequera Joan Ric alerta sobre la sequera extrema que pateix el territori, advertint que la manca d'aigua als rierols preveu una campanya d'incendis forestals molt complicada. "Quan se'ns crema alguna cosa, se'ns crema a tots, i això n'hem de ser molt conscients."

  • 19'

    La Setmana Santa de Tarragona 1994: Tradició i Promoció

    La Setmana Santa de Tarragona 1994: Un Salt Qualitatiu El doctor Josep Maria Soleil Poblet, president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa, analitza a Tarragona Ràdio l'estat i les perspectives d'una celebració que enguany assoleix un nivell de projecció exterior sense precedents. Segons Soleil, el treball conjunt de totes les germandats i la col·laboració institucional han permès situar la Setmana Santa tarragonina en un rànquing de coneixement i qualitat molt elevat tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. Novetats i Promoció Exterior Enguany es destaca una estratègia de comunicació molt potent: * Promoció nacional i europea: S'han editat opuscles a tot color distribuïts per tot Espanya i Europa. * Presència en mitjans: Inclusió d'informació al videotext de la Generalitat i col·laboracions amb diaris com La Vanguardia. * Actes culturals: L'organització de concerts lírics de primer nivell i concursos literaris per a joves per fomentar el relleu generacional. Identitat i Diferenciació Soleil defineix la Setmana Santa de Tarragona mitjançant la seva personalitat única en comparació amb altres tradicions: * Davant la Castellana: Comparteix la sobrietat i el silenci, però es diferencia per la lluminositat mediterrània. * Davant l'Andalusa: La tarragonina es presenta com una celebració més seriosa, silenciosa i reposada. "La processó de Tarragona té un carisma que no tenen altres processons... s'ha de viure i se sent dintre, és l'esperit el que compta." Actes Centrals i Processó del Sant Enterrament L'acte per excel·lència és la processó de Divendres Sant, organitzada per la Congregació de la Sang des de fa 450 anys. Entre les novetats d'aquest any destaca: * La recuperació del pas de l'Ecce-Homo, una rèplica fidel del que va ser destruït durant la Guerra Civil. * La participació del periodista Lluís del Olmo com a pregoner de la festa. * L'expectativa d'un rècord d'assistència segons els indicadors de reserves hoteleres i peticions d'informació.

  • 22'

    Presentació de la Big Band de Tarragona al 1r Festival de Dixieland

    Llançament de la Big Band de Tarragona L'entrevista se centra en la presentació oficial de la Big Band de Tarragona, la primera formació d'aquest tipus a la ciutat. El seu fundador, Anton Baixeràs, explica que aquest projecte neix després d'un intent fallit l'any 1987, aprofitant ara una millor predisposició dels músics locals i un interès creixent del públic pel jazz. Estructura i Repertori de la Formació Composició: L'orquestra segueix l'estàndard clàssic de 17 músics: 5 saxos, 4 trompetes, 4 trombons i una base rítmica (piano, guitarra, baix i bateria). Estil: El seu repertori es basa en standards de l'era del swing, citant influències de llegendes com Duke Ellington o Glenn Miller. Objectius: Pretenen realitzar entre 10 i 15 actuacions anuals, apostant per un so "a pèl" (sense amplificació) per facilitar la seva presència en espais petits i reduir costos. El 1r Festival de Dixieland de Tarragona Jordi Bertran, de l'àrea de cultura de l'Ajuntament, detalla la programació d'aquest nou festival: Internacionalització: Participació de bandes d'Anglaterra i França, a més de formacions catalanes i estatals. Música al carrer: Es busca recuperar l'essència original del Dixieland portant la música a mercats, la Rambla i la Universitat. Projecció: L'objectiu és situar el festival com un referent únic a l'Estat espanyol especialitzat en aquest gènere. "El jazz té unes normes del joc bastant més complexes i originals, i això fa que dificulti una mica que la gent n'hi accedeixi si no hi ha hagut tradició des de petit." Reflexió sobre el panorama musical Baixeràs lamenta la falta de programacions estables de jazz a Catalunya, més enllà dels festivals puntuals. Atribueix aquesta situació a la dificultat d'accés per al gran públic a causa de la complexitat del gènere i a la falta de base en la cultura musical del país.

  • 24'

    Cinc anys de mandat de Joan Miquel Nadal a Tarragona

    Reflexió sobre el Cinquè Aniversari a l'Alcaldia Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona, repassa la seva trajectòria política coincidint amb el cinquè aniversari de la moció de censura que el va portar al càrrec el 17 d'agost de 1989. L'alcalde reflexiona sobre la seva entrada al despatx municipal a l'edat de 38 anys, destacant la seva àmplia experiència prèvia com a regidor des de 1979. Balanç Polític i Personal • Nadal defensa que la ciutat ha experimentat un canvi substancial i que s'ha tancat un cicle per donar pas a un enfortiment del tarragonisme. • Valora positivament el reconeixement dels ciutadans quan camina pel carrer, tot i que admet la pèrdua d'anonimat com el principal cost personal. • Considera l'alcaldia com el càrrec més satisfactori que un polític pot desitjar, afirmant que: "Quan tu has arribat a ser alcalde del teu poble, d'aquí o vas a president de la Generalitat o no funciona." Visió de Futur i Projectes L'alcalde exposa el seu full de ruta per al proper període, que se centrarà en la projecció exterior de la ciutat: Finalització de les grans obres d'estructura urbana. Impuls del poder cultural, universitari i econòmic per situar Tarragona en el context català que li pertoca. Preparació per a les eleccions municipals de 1995, tot i que ironitza sobre la seva continuïtat a llarg termini per evitar l'"avorriment" dels ciutadans. Les Festes de Sant Magí i la Identitat Local En el marc de la celebració de Sant Magí, l'alcalde demana als tarragonins que no separin la festa de la identitat de la ciutat. Defineix la festivitat com una "excusa" o un camí per enfortir el sentiment de pertinença i fer una Tarragona més poderosa i unida.

  • 12'

    Entrevista amb el president Pujol sobre Tarragona

    Resum de l'entrevista institucional L'alcalde de Tarragona detalla els temes clau tractats durant la seva darrera reunió amb el president de la Generalitat, Jordi Pujol. La conversa s'ha centrat en la resolució de conflictes territorials, inversions industrials i qüestions universitàries. La Universitat i l'autonomia Un dels punts centrals ha estat la polèmica sobre la Universitat de Tarragona. L'alcalde ha subratllat la importància de respectar l'autonomia universitària i ha deixat la solució en mans d'una futura reunió entre el president i el rector, Joan Martí. L'alcalde considera que els ajuntaments han de ser "peces secundàries" en aquest conflicte. S'espera que la reunió amb el rectorat clarifiqui les posicions abans de prendre decisions executives. Gestió de l'aigua i el Consorci S'ha abordat la possible derivació d'aigua de l'Ebre cap a Mallorca. L'alcalde, en la seva qualitat de president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), ha recordat que: Qualsevol operació és inviable sense l'autorització expressa de la Generalitat de Catalunya. El CAT és un element de competència estrictament catalana. Cal esperar a l'entrevista entre el president Pujol i el president balear, Gabriel Cañellas. Inversions i indústria química L'alcalde ha definit la ciutat com una estructura recolzada en "quatre potes", sent la indústria química una de les més vitals. Ha insistit en la necessitat de mantenir la renovació tecnològica per garantir la competitivitat i l'entrada de divises mitjançant l'exportació. "La ciutat de Tarragona es manté en funció de les inversions... convé que el president ens ajudi en temes d'inversions que valen la pena." Altres qüestions Festes de Santa Tecla: Es confirma la visita del president Pujol a Tarragona per a les festes majors. Incendi i solidaritat: S'han fet gestions per reallotjar un grup de nens de Madrid (Tres Cantos) afectats per un incendi, oferint-los l'alberg de Coma-ruga.

  • 6'

    Exposicions de Santa Tecla: Fotografia i Chartreuse

    Inici de les Festes de Santa Tecla L'episodi descriu l'ambient vibrant del primer dia de les festes de Santa Tecla a Tarragona. Després de la crida i l'encesa del foc a l'Ajuntament, les autoritats, encapçalades per l'alcalde Joan Miquel Nadal, inicien un recorregut per la Part Alta per inaugurar diverses mostres culturals. Exposició "Espanya, Fiestas y Ritos" Situada entre la plaça del Pallol i l'antic Ajuntament, aquesta mostra de la reconeguda fotògrafa Cristina García Rodero destaca per: Ser una primícia a Catalunya. Recollir vora 50 fotografies que capturen l'essència de les festes més emblemàtiques de l'Estat. Mostrar imatges de mascarades, balls i elements tradicionals amb un gran impacte visual. El llegat de la Chartreuse a Tarragona La segona parada destacada és a la Casa de Cultura (carrer Major), on s'inaugura una exposició sobre el mític licor Chartreuse. Aquest producte és un pilar de la identitat tarragonina, tot i que la seva producció a la ciutat va finalitzar fa pocs anys. L'exposició inclou ampolles cedides per 19 col·leccionistes particulars i per la mateixa casa matriu de França. Es destaca la projecció internacional de la marca, apareixent fins i tot en pel·lícules clàssiques de Cantinflas. Presentació de la beguda de la festa L'acte clou amb l'expectativa per la presentació de la beguda festiva de Santa Tecla, una barreja composta per: Chartreuse de baixa graduació. Llimona. S'ha de servir molt freda, seguint el model d'altres combinats tradicionals com el Barrejat o el Cafè Licor valencià. "Tarragona és mundialment famosa per un licor que, alhora, és un gran desconegut per a molts tarragonins."

  • 18'

    Crida de Santa Tecla 1994 a Tarragona

    Inici de les Festes de Santa Tecla Retransmissió des de la plaça de la Font de Tarragona de l'acte oficial de la Crida, que marca l'inici de les festes de Santa Tecla l'any 1994. L'esdeveniment compta amb la presència de les autoritats municipals i se centra en l'homenatge a les tradicions locals i als seus protagonistes. Homenatge al Perpetuador de les Festes L'Ajuntament de Tarragona ha nomenat el senyor Jaume Ximenis i Domingo, conegut popularment com a Jaumitus, com a perpetuador de les festes de 1994. Trajectòria: Cap de la colla de geganters de la ciutat, porta 37 anys fent ballar els gegants. Significat: Representa la fidelitat a la tradició i la cultura, especialment durant la postguerra. Origen: Hereu de la tradició de la colònia gitana de la Part Alta, que fa ballar els gegants Moros i Negritos des del segle XIX. "Fa 37 anys que porto un gegant i fins que pugui, ho portarem." Elements Tradicionals i Commemoracions Durant l'acte s'han destacat diversos elements clau del patrimoni tarragoní: El Drac de Sant Roc: Presentació de la postal número 5 de la col·lecció de les festes, dedicada al Drac, que celebra el 10è aniversari de la seva recuperació. Aniversari del Cos del Bou: Es commemora el 150è aniversari d'aquest històric barri i de la Baixada de la Peixateria, centres neuràlgics del seguici popular. Paraules de l'Alcalde Joan Miquel Nadal L'alcalde ha destacat el creixent sentiment de tarragonisme, celebrant que cada vegada més ciutadans es queden a la ciutat per gaudir de Santa Tecla en lloc de marxar de pont. Ha lloat la figura del Jaumitus com a símbol de col·laboració i amor a la ciutat, assegurant que el relleu generacional està garantit per mantenir vius els llegats. L'Encesa de la Tronada L'acte finalitza amb l'encesa dels 11 morters (un per cada dia de festa i un per la vigília) a les 20:00h des del balcó del Palau Municipal. L'encesa ha estat coordinada per la pirotècnia Ricardo Caballer, guanyadora del concurs de focs d'aquell any.

  • 41'

    Anàlisi del XV Concurs de Castells de Tarragona

    Balanç de la XV Edició del Concurs de Castells El programa analitza amb profunditat el que s'ha considerat el concurs de castells més important de la història fins a la data, celebrat a la Plaça de Braus de Tarragona. L'edició ha estat marcada per un nivell tècnic sense precedents i una competitivitat extrema que es va mantenir fins a l'últim moment. Gestió de l'Esdeveniment i Organització L'assistència massiva va ser un dels grans reptes, amb aproximadament 20.000 espectadors. Josep Favà, president del concurs, destaca: • La dificultat per encabir 23 colles i el seu volum de gent de pinya al fosso. • Els problemes de visibilitat pel condicionament dels seients, tot i que el balanç organitzatiu es considera satisfactori. • L'aplicació correcta de les penalitzacions del jurat, amb incidències puntuals en castells com el 3 de 7 per sota de la colla del Vendrell. El Triomf de la Colla Vella i el Paper de l'Estratègia La Colla Vella dels Xiquets de Valls es va alçar amb la victòria després d'anys sense guanyar (des de 1986). Els experts coincideixen que la clau va ser l'astúcia estratègica: • Van optar per assegurar el 5 de 8 a la segona ronda en lloc d'arriscar. • Van saber llegir el ritme de les altres colles abans de tirar el 3 de 9. • Es debat si la victòria va ser fruit de la sort o d'una feina d'assaig impecable liderada pel seu cap de colla, Joan Romero. L'Espectacular Temporada de la Colla Jove de Tarragona Malgrat quedar en segona posició, la Jove de Tarragona va protagonitzar el moment més emocionant del concurs amb l'intent de 5 de 9 amb folre, un castell que no s'havia provat en el present segle. "Si el 5 de 8 és la catedral, el 5 de 9 és una basílica." • Ferran Ventura, cap de colla, explica que l'intent no va ser per pressió ambiental, sinó per l'ambició de guanyar el concurs davant les penalitzacions patides. • Es destaca la solidaritat entre colles, amb camises de diferents colors ajudant en les pinyes dels moments crítics. Progressió de les Colles Locals i Previsions L'episodi subratlla el salt de nivell de tot el mapa casteller: • Xiquets de Tarragona: Millor actuació de la seva història amb un 4 de 8 èpic. • Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau: Progrés espectacular descarregant castells de 7 i mig i fregant el castell de 8. • Rècord de Castells de 9: En el que portem d'any s'han fet 27 castells de nou, superant els 17 de tota la temporada anterior.