Arxiu Sonor 1999

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 1999. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment. Aquest arxiu sonor és una eina útil per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història recent de la ciutat i en l’evolució de la ràdio local.

·29 episodis

RSS

episodis

13-24 de 29

8 de juny del 1999
3'
L'Alícia Capitomba: Les aventures d'una nena que cau a tot arreu
Un personatge curiós: L'Alícia Capitomba Aquest relat de Jani Rodari, presentat pel Gripau Blau, ens introdueix en la vida de l'Alícia Capitomba, una nena amb una habilitat extraordinària (o fatalitat) per caure en els llocs més insospitats. La història se centra en la constant recerca que han de fer els seus avis per trobar-la. Les escapades accidentals de l'Alícia Al llarg de la narració, l'Alícia desapareix en diversos escenaris quotidians que es transformen en aventures per a ella: Dins del despertador: Moguda per la curiositat, l'Alícia entra en el mecanisme per xafardejar i acaba saltant entre engranatges i el tic-tac per no quedar atrapada. Dins d'una ampolla: En una altra ocasió, cau dins d'una ampolla i ha de nedar fins que l'avi la rescata fent servir un cordonet com a escala. Dins del calaix de les estovalles: El seu amagatall més perillós és el calaix de la cuina, on es queda adormida i queda tancada a les fosques sense gens de por. "I quan es va despertar, l'Alícia es va trobar a les fosques, però no va pas tenir por." El retrobament familiar La desaparició al calaix genera un gran enrenou familiar. Els pares, en tornar de la feina, renyen els avis per la seva falta de vigilància, comparant l'actitud de l'Alícia amb les caigudes més "normals" d'altres èpoques. Finalment, l'Alícia aconsegueix cridar l'atenció picant amb els peus contra el fons del calaix. L'episodi conclou amb el seu retrobament i una darrera peripècia: caure dins la butxaca de l'americana del seu pare, on acaba tacada de tinta de bolígraf.
8 de juny del 1999
8'
Dues cartes d'amor sense segell: La Rita i el nàufrag
L'acte d'esperança de la senyora Rita La història comença amb la senyora Rita Aymangual, una dona d'Arenys de Massavall, que un matí molt d'hora decideix llançar una ampolla al mar. Dins de l'ampolla hi ha guardat un missatge ple d'il·lusió destinat a un destinatari desconegut: un nàufrag misteriós. En la seva missiva, la Rita es presenta amb naturalitat, descrivint els seus cabells rebels i la seva piga, però sobretot expressant el seu desig de trobar algun home que visqui en la solitud d'una illa deserta, algú que necessiti amor, tendresa i companyia. L'espera i la resposta inesperada Després de quinze anys de buscar diàriament una resposta entre les onades, el miracle succeeix: Un grup d'amigues i cosines porten una ampolla que ha arribat per a ella. La carta prové de Marc Saladrigues, un home que va naufragar l'any 1965. En Marc respon amb la mateixa passió, confessant que la carta de la Rita ha estat la seva única companyia i esperança en la seva solitud absoluta. Un final ple d'amor i determinació La lectura de la carta provoca una onada d'enveja sana i emoció entre les dones del poble. Marc inclou un mapa i demana a la Rita que el vagi a trobar. La cita més commovedora del relat reflecteix aquesta connexió profunda: "A partir d'ara, Rita, el teu nom serà el meu amic, el meu amor i la meva esperança. Ja no estic sol!" Finalment, la senyora Rita, decidida i rejovenida per l'amor, abraça l'ampolla i es dirigeix al port per llogar una barca i emprendre el viatge cap a la seva nova vida amb en Marc.
8 de juny del 1999
4'
El Tortell Aquàtic i l'Anell Perdut de la Magdalena
La tradició del tortell de diumenge La història comença amb un costum familiar arrelat: anar a la pastisseria de la senyora Magdalena cada diumenge per comprar un tortell de brioix farcit de massapà. El ritual inclou l'elecció del dolç i el seu empaquetat meticulós amb un paper groc brillant i una cinta marró per facilitar el transport. L'incident al rec La protagonista insisteix a portar el paquet ella mateixa durant el trajecte de tornada a casa. Malgrat els advertiments del seu pare sobre la seva distracció, acaba brandant el paquet amb tanta il·lusió que aquest cau accidentalment al rec de Riguiravall, que anava ple d'aigua per les nevades. "A la mà esquerra només hi tenia la cinta marró i l'envalum groc navegava avall pel rec..." Una troballa inesperada Mentre el pare torna a la pastisseria per comprar un nou tortell, la nena segueix el pastís riu avall fins que s'atura en un escull de sorra. En desfer el paquet mullat, hi troba un anell amb una pedra roja que, en netejar-lo, brilla com un rubí. L'objecte resulta ser l'anell d'or real de la pastissera car no era la típica quincalla de sorpresa. La senyora Magdalena el donava per perdut mentre pastava el matí. Com a recompensa, la nena rep un tortell gegant amb tres sorpreses per al diumenge següent. Conclusió i fantasia L'episodi acaba amb una comparança poètica entre el paquet groc i un transatlàntic o un submarí groc (en referència als Beatles), tancant una anècdota on un descuit es converteix en un acte d'honradesa i final feliç.
8 de juny del 1999
4'
Les set illes de l'illa de Vesperón
L'aventura del Capità Bolabatroladic El conte narra el viatje fantàstic del Capità Bolabatroladic, qui decideix llançar-se a l'aventura per descobrir món. Després de navegar per diversos mars, arriba al Mar Virulat, on troba un arxipèlag de set illes de colors vibrants. Un descobriment diari Al llarg de la setmana, el capità visita una illa diferent cada dia, on troba personatges peculiars que planten parts del cos humà en comptes de fruits: Dilluns (Illa Violeta): Un home planta orelles enmig de les vinyes. Dimarts (Illa Blava): Es planten galtes a les pomeres. Dimecres (Illa Turquesa): En lloc de patates, de la terra surten nassos. Dijous (Illa Verda): Els tarongers donen ulls. Divendres (Illa Groga): El blat de moro es converteix en pèl. Dissabte (Illa Carbassa): S'obtenen boques dels pinyons. La creació de l'illa de Vesperón El diumenge, el capità arriba a una setena illa, l'Illa Vermella, que estava totalment deserta. Bolabatroladic decideix batejar-la com l'illa de Vesperón i hi realitza una acció fonamental: "La va llaurar, la va regar i va plantar totes les llavors de les illes virulades." Com a resultat d'aquesta sembra tan especial, l'illa es va poblar d'habitants amb una fisonomia única i divertida: tenen orelles de pampo, galtes de poma, nas de patata, ulls de taronja, cabells de panotxa i boca de pinyonet.
8 de juny del 1999
5'
La valentia d'en Jordi: Lliçons en un hospital
Resum del conte: La valentia d'en Jordi El relat ens presenta en Jordi, un nen menut i silenciós que acostuma a observar els seus companys des de la distància mentre juguen al parc. Tot i ser considerat "poca coseta" per la seva constitució física, en Jordi demostra una gran fortalesa interior quan es produeix un accident. L'incident i l'hospitalització Tot canvia una tarda quan una pilota marxa cap al carrer i en Joan, el nen més popular i esportista de la classe, corre al seu darrere sense mirar. En Jordi, en un acte de reflexos i valentia, intenta aturar-lo, però tots dos acaben sent colpejats per un cotxe. Malgrat l'ensurt, cap dels dos pateix ferides greus, però han de quedar ingressats a la unitat de pediatria. Contrast d'actituds Durant l'estada a l'hospital, es produeix un contrast significatiu entre els dos protagonistes: En Jordi: S'ho pren com unes vacances curtes. Gaudeix de l'atenció del personal mèdic, observa les ambulàncies des de la finestra i es manté tranquil i curiós. En Joan: Tot i la seva fama de valent al futbol, a l'hospital es mostra extremadament poruc. Té por de les agulles, de les proves i s'amaga sota els llençols cada vegada que entra una infermera. La transformació i el retorn Gràcies a l'actitud serena d'en Jordi, en Joan acaba perdent la por i entenent que l'hospital no és un lloc terrible. "La transformació d'en Joan va ser espectacular i va aprendre a veure l'hospital com un bon amic." Finalment, quan tornen a l'escola, els reben amb una gran festa. El rumor sobre la valentia real d'en Jordi s'estén entre els companys, permetent que el nen que abans mirava des de la barrera finalment faci amics de debò.
8 de juny del 1999
2'
Na Clara i les seves excuses originals
Resum del conte de Na Clara El conte ens presenta la història de Na Clara, una nena petita i pollissona que té el costum de fer entremaliadures i, per evitar els retrets, s'inventa excuses d'allò més imaginatives i poètiques que deixen a tothom bocabadat. Les malifetes i les excuses Durant el relat, s'exposen diversos exemples de la conducta de la nena: La cabana amb les cortines: Despenja les cortines per tapar la taula. L'excusa? > "És que la taula tenia fred i l'he tapada." L'amagatall al rebost: Es queda tancada sense respondre a la seva mare perquè, segons ella: > "Les patates tenien por i les he anat a fer companyia." El tall de cabells: Agafa unes tisores grans i es talla el pèl. Quan la mare la renya, Na Clara afirma que les tisores tenien gana i se li havien menjat els cabells. La lliçó de la mare Finalment, la mare decideix utilitzar la mateixa lògica de la Clara per donar-li una lliçó. A l'hora de sopar, li diu que no hi ha la seva coca de verdures preferida perquè l'ha hagut de donar tota al gos, ja que aquest se la mirava amb ganes. La Clara, a punt de plorar, entén la situació fins que el seu pare arriba i prepara una truita de patates per a tota la família, assegurant-se que aquest cop el gos no en tasti gens.
8 de juny del 1999
5'
La Senyora Fragància i la Màgia de les Olors
La Botiga de les Experiències Olfactives El conte de David Paloma, El gripau blau, ens presenta la senyora Fragància, una dona gran i afectuosa que regenta un establiment centenari i extraordinari. Tot i que alguns detractors consideren el seu negoci com una cosa infantil o inútil, la seva tenda és un refugi per a aquells que busquen capturar records i sensacions a través de l’olfacte. Un Inventari d'Emocions Embotiades La particularitat de la botiga és que no ven perfums convencionals, sinó olors pures i records vius. Entre els seus flascons de vidre es poden trobar: Olors de la natura: primavera, pluja o camps de blat. Olors d'estacions i moments: la nit de Nadal o les vacances. Barreges personalitzades: com la que va crear per a uns mariners tristos que havien perdut l'olor de mar, combinant aigua salada, ones i un toc d'olor blava. La Lliçó sobre la Felicitat L'anècdota més significativa del text narra la visita d'una parella d'enamorats que demanaven olor de felicitat. La resposta de la senyora Fragància és una lliçó de vida: "No existeix una única olor de felicitat, perquè cada persona la troba en coses diferents." Segons la protagonista, la felicitat no es pot embotellar perquè està lligada als desitjos inacabables de cada individu. La fórmula màgica que els ofereix és tan simple com profunda: aprendre a respirar l'aire del present, l'aire corrent que inunda els carrers, com a primer pas per ser feliç.
8 de juny del 1999
6'
La Llegenda dels Encantats i l'Isard Meravellós
La Llegenda dels Encantats Aquesta narració de David Paloma ens transporta a la Vall d'Àneu, concretament al poble d'Espot, per explicar l'origen mitològic de la muntanya dels Encantats i la seva relació amb el llac de Sant Maurici. L'Aparició de l'Isard Durant un hivern especialment cru, els veïns d'Espot van observar un animal extraordinari que baixava a buscar aliment a prop de les cases: Un isard magnífic de cos musculat. Amb banyes de color d'or que brillaven com fanals. Un pelatge fi i policromat que va captivar l'atenció de dos germans pastors, l'Arnau i el Josep de Can Xela. La Cacera i el Miracle Atrets pel valor que podria tenir una pell tan bella (la camusa), els germans van decidir pujar a la muntanya en arribar la primavera, abandonant les seves tasques habituals amb el bestiar. En trobar l'animal, van succeir fets estranys: L'isard no fugia, sinó que se'ls apropava fent esgarrips ressonants per advertir-los d'un perill. En mirar els ulls de l'animal, van veure una llàgrima blava on es reflectia la imatge d'un os terrible que els anava a atacar per l'esquena. El Destí Final Gràcies a l'avís de l'animal, els pastors van poder salvar la vida. Reconeixent la natura màgica de l'isard i penedits de les seves intencions caçadores: "Van llençar les escopetes tan lluny com la força els va permetre i es van agenollar." La llegenda conclou que els dos germans no van tornar mai al poble perquè l'animal els va encantar. Ara, segons es diu, tots tres recorren les carenes de la muntanya enforcada per sempre.
8 de juny del 1999
4'
El nas que fuig: un conte de Gianni Rodari
L'estranya desaparició d'un nas La història comença quan un senyor de l'Aveno es desperta un matí per afaitar-se i descobreix amb horror que el seu nas ha desaparegut, deixant la seva cara completament llisa. Lluny de ser un accident mèdic, es tracta d'una fugida voluntària: el senyor veu des del balcó com el seu propi nas camina decidit cap a l'embarcador per agafar un vaporet. La persecució i el naufragi El protagonista intenta perseguir el fugitiu, cobrint-se la cara amb un mocador per amagar la seva manca de nas davant les rialles dels vianants. Malgrat els seus esforços: El nas perd el vaixell però decideix navegar pel llac sobre un mocador, com si fos una petita embarcació. El senyor es resigna a tancar-se a casa seva, avergonyit, mentre espera una solució. Dies més tard, un pescador troba el nas a les seves xarxes després que el mocador-vaixell naugregués. El rescat i la lliçó final La minyona de la casa localitza el nas al mercat, exposat entre peixos. Per recuperar-lo, l'amo ha d'ajuntar una fortuna, obligant la minyona a vendre fins i tot les seves joies. Un cop a casa, es revela el motiu de la fugida: "Escolta, no et fiquis mai més els dits al nas! O almenys, talla't les ungles!" Aquesta cita final subratlla la moralitat humorística del conte: el nas s'havia escapat per la manca d'higiene i la poca cura de l'amo amb les pròpies mans.
8 de juny del 1999
4'
La Nina de Drap i el Segell Màgic del Temps
La Nina de Drap: Una Història de Generositat i Temps El dia de cap d'any, la petita Núria visita la seva àvia Mercè, qui li comparteix records de la seva infantesa a través de fotografies antigues. Entre aquests records, l'àvia mostra el seu desig mai complert de tenir una nina de drap i li regala a la Núria un segell antic dels Reis d'Orient que havia guardat des de petita. Un Viatge al Passat Després de visitar els encants vells per comprar una nina de drap actual, la Núria sent tristesa en pensar que la seva àvia no va poder gaudir d'aquesta joguina quan era nena. Moguda per l'amor, la Núria decideix intentar un acte màgic: Prepara un paquet amb la seva nina de drap. Hi enganxa el segell antic que l'àvia li va donar. Diposita la capsa a la bústia amb l'esperança que viatgi al passat. El Miracles dels Reis d'Orient La història culmina el dia de Reis, quan l'àvia sorprèn la Núria amb un regal molt especial que ha trobat a les golfes. "Aquesta és la nina de drap amb què jo jugava quan era petita. Me la van portar els reis el primer any que els vaig escriure la carta." És així com es descobreix que el segell va funcionar realment, transportant la joguina a través del temps per complir el desig de la petita Mercè i creant un llaç emocional etern entre àvia i neta.
8 de juny del 1999
5'
El crit del gat i el seu refugi a la biblioteca
Un matí accidentat a la ciutat La història narra l'aventura d'un gat elegant que surt de casa amb la intenció de comprar-se roba nova (una camisa blanca i una jaqueta negra). Mentre camina cap a la seva botiga preferida, s'enfronta al soroll i la indiferència de la ciutat: El carrer principal és ple de gent que no es fixa en el seu entorn. Una turista el trepitja accidentalment i el gat queda ferit d'una pota. Intenta demanar ajuda a la plaça i al mercat, però el soroll del trànsit i el xivarri de la gent fan que el seu crit quedi totalment silenciat. La biblioteca: el lloc on tothom escolta Finalment, el gat arriba a la biblioteca del barri, un espai de silenci on el seu miau finalment ressona amb força. La reacció és immediata: Els nens i la bibliotecària s'espanten davant el crit inesperat. En veure que està ferit, els nens l'omplen de carícies i atencions. La bibliotecària, consultant un llibre de làmines, li embana la pota amb cura. Un canvi de vida professional Agraït per l'ajuda, el gat decideix no marxar i demana quedar-s'hi. La bibliotecària li proposa un tracte: "No sé què dir-te. Normalment els gats no venen mai aquí a estudiar. A menys que... T'agradaria fer de porter?" El conte acaba amb un final feliç on el protagonista ha trobat una llar i una feina com a porter de la biblioteca, vestit amb l'elegància que desitjava i dormint entre llibres i diccionaris.
7 d’abr. del 1999
29'
L'Espai Sardanista: Concurs de 1961 i Actualitat
Programa 210: Homenatge i Investigació Històrica L'edició d'avui de l'Espai Sardanista de Tarragona Ràdio comença amb un to festiu per la celebració del casament de la Sílvia, col·laboradora tècnica de l'emissora. L'equip li dedica el programa i la sardana Nupcial de Tomàs Gil i Membrado. Investigació: El Concurs de Sardanes de 1961 El nucli central del programa se centra en una recerca a l'Hemeroteca de la Ciutat sobre un concurs de sardanes cantades convocat l'any 1961. • L'origen: El governador civil José González Sama va impulsar la iniciativa després de l'acte d'entrega de la medalla al mèrit al Cor l'Àncora. • L'objectiu: Crear una sardana que cantés les belleses del Camp de Tarragona, similar a la popularitat de L'Empordà de Morera. • Les bases: El concurs oferia premis de fins a 30.000 pessetes per a la música i 10.000 per a la lletra (la qual s'havia d'escriure en català, un fet curiós per a l'època). • L'enigma: Malgrat presentar-se 97 lletres, el concurs va quedar en l'oblit quan el governador va ser rellevat del seu càrrec, deixant el resultat en un misteri històric. Actualitat i Agenda Sardanista Es repassen diverses activitats i recursos digitals per als aficionats: • Solidaritat: Participació de membres de colles sardanistes com a voluntaris a la Marató de TV3 dedicada als trasplantaments d'òrgans. • Esdeveniments: Festival de Nadal de l'agrupació Tarragona Dansa a l'Auditori de Sant Salvador. • Món Digital: Anàlisi de les webs de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i de la Unió de Colles Sardanistes. "No comprendo por què no s'ha cantat el Campo de Tarragona... instituirem un importante premio per atrair poetes i músics." Curiositats Cinematogràfiques El programa tanca amb una anècdota sobre la pel·lícula Amor bajo cero (1960), on surten escenes de personatges ballant la Santa Espina i esquiant amb la música de L'Empordà de fons.