Arxiu Sonor 2000
Arxiu Sonor 2000
Programa

Arxiu Sonor 2000

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2000. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment. Aquest arxiu sonor és una eina útil per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història recent de la ciutat i en l’evolució de la ràdio local.

·43 episodis
RSS

episodis

13-24 de 43
  • 27'

    Cinquè aniversari i futur del Teatre Metropol de Tarragona

    Balanç de cinc anys de remodelació L'episodi reuneix representants de diverses entitats culturals i tècnics municipals per analitzar l'impacte de la remodelació del Teatre Metropol. El debat central gira entorn de l'èxit de públic i la saturació de l'espai, que actualment acull des de teatre professional fins a actes cívics i benèfics. Principals reptes d'infraestructura • Saturació de l'agenda: Les companyies locals expressen la dificultat de disposar de dies suficients per al muntatge i assaig a causa de l'alta ocupació. • Manca d'un auditori de música: Des de Joventuts Musicals es reclama un espai amb l'acústica adequada, lamentant que el Palau de Congressos no es concebés originalment per a aquesta funció. • Necessitat de centres de producció: Es debat si la ciutat necessita un nou teatre d'exhibició o, més aviat, espais de treball on les companyies puguin crear sense dependre de la disponibilitat de l'escenari principal. Evolució del públic i programació • Creixement exponencial: El tècnic Jordi Bertran destaca que s'ha passat de 21.000 espectadors el 1996 a més de 33.000 el 1998, xifres que situen Tarragona com un referent fora de Barcelona. • Cicle de Tarragonins: Es posa en valor l'aposta per les companyies locals, oferint-los un suport tècnic professional que ha millorat els acabats de les seves produccions. "Un centre de producció no té per què ser un teatre d'exhibició; calen espais que permetin articular la creació des de la base." Perspectives de futur Els interlocutors coincideixen que, tot i els errors de planificació en altres equipaments com el Palau de Congressos, el Metropol ha servit per consolidar un públic estable. Tanmateix, insten les entitats a seguir reivindicant nous espais (com l'antiga Audiència o la Cooperativa Obrera) per esponjar la programació actual.

  • 23'

    L'expedició Tarragona abandona l'intent de cim a l'Everest

    Balanç de l'atac al cim L'expedicionari Javier Aymar ha hagut de desistir del seu intent d'arribar al cim de l'Everest quan es trobava a només 108 metres de la culminació (8.740 metres d'alçada). La decisió, tot i ser difícil, s'ha pres per motius de seguretat a causa de diversos factors crítics: • L'horari límit: Es van assolir les dues del migdia, hora a partir de la qual el descens es torna extremadament perillós. • Condicions meteorològiques: L'aparició de vent fort, boira i una baixada dràstica de les temperatures. • Fatiga acumulada: L'equip va haver d'obrir traça en neu profunda durant 600 metres de desnivell el dia anterior, un esforç que els va esgotar físicament. Incidències tècniques i baixes L'intent s'ha vist llastrat per una sèrie de complicacions que han anat minant les possibilitats de l'equip: • El company Jaume Garroset va patir una avaria en el regulador d'oxigen poc després de sortir. • Els dos xerpes que acompanyaven l'expedició van decidir retirar-se a causa del fred i el vent. • Jacob Salvador va haver de girar cua als 8.600 metres per esgotament. "Hem apurat totes les possibilitats humanes fins al final; en Javier ha arribat patint moltíssim fins on ha pogut, més enllà de les possibilitats raonables." El futur de l'expedició i suport institucional Actualment, els alpinistes es troben en fase de descens cap al Camp 4 per passar la nit, amb la intenció de reunir-se demà amb la resta de l'equip al Camp 2. Tot i que la retirada sembla la decisió més probable a causa del calendari laboral i l'arribada del monsó, la decisió final recau en el cap d'expedició. L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha intervingut per transmetre un missatge de suport total: • Prioritat absoluta a la seguretat dels membres. • Compromís institucional per organitzar una tercera expedició si aquesta no culmina. • Reivindicació de l'esport de base i de la gent de casa per sobre dels "mercenaris" de l'esport d'elit. Conceptes clau: Camp 4, Monsó, Traça, Regulador d'oxigen.

  • 48'

    Tarragona a l'Everest: Retirada a 100 metres del cim

    L'expedició tarragonina es queda a tocar de la glòria Programa especial de Tarragona Ràdio per informar sobre l'última hora de l'expedició Tarragona a l'Everest. Malauradament, s'ha confirmat que Javier Aymar, l'únic expedicionari que continuava l'ascens en solitària, ha hagut de desistir a tan sols 104-108 metres del cim (aproximadament a 8.740 metres d'alçada). Causes de la decisió La decisió, descrita com a "lògica i encertada" donades les circumstàncies, s'ha pres per diversos factors crítics: • Fatiga extrema: L'equip va haver d'obrir traça durant 600 metres de desnivell el dia anterior, un esforç que els va esgotar les reserves físiques. • Condicions meteorològiques: La presència de boira, neu i fred intens ha dificultat l'ascens final. • Seguretat i horari: L'hora límit de les dues del migdia ha passat sense assolir el cim, la qual cosa feia perillós el descens si es continuava pujant. • Problemes tècnics: S'han registrat fallades en els reguladors d'oxigen (especialment el de Jaume Garroset) i la retirada dels xerpes de suport per les males condicions. Futur de l'expedició: Tercer intent? Tot i la retirada al Camp 4, la decisió de finalitzar definitivament l'expedició encara no és tancada. S'ha de realitzar una reunió clau entre els membres (Javier Aymar, Jacob Salvador, Jaume Garroset i la resta de l'equip) per valorar: L'estat físic real dels alpinistes després d'unes hores de descans. La finestra de bon temps abans de l'arribada del monzó a finals de mes. Els permisos laborals dels participants, que ja porten dos mesos fora de casa. "Iniciarem immediatament la preparació de la tercera expedició si no s'aconsegueix ara; la ciutat ha de responsabilitzar-se dels seus èxits col·lectius." L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha intervingut per oferir tot el suport institucional i ha animat l'equip a prioritzar la seguretat, tot obrint la porta a un nou intent en el futur si aquest no prospera. També s'ha fet una crida ciutadana perquè les empreses tarragonines siguin flexibles amb els permisos laborals dels expedicionaris.

  • 11'

    Expedició Tarragona a l'Everest: Javier Aymar a prop del cim

    L'assalt final al sostre del món Programa especial de Tarragona Ràdio per seguir l'intent de fer el cim de la muntanya més alta del món per part dels alpinistes tarragonins de l'expedició del Centre Excursionista de Tarragona. L'emissió se centra en l'últim tram de l'ascens de Javier Aymar, qui es troba actualment a escassos metres del cim. Punts clau de la situació actual Estat de l'ascens: Javier Aymar avança en solitari després que el seu company, Jacob Salvador, hagués de girar cua als 8.600 metres. Es preveu que Aymar pugui fer el cim en un interval d'una hora o hora i mitja. Condicions extremes: El preparador físic, Quico Mata, explica que a més de 8.000 metres el cos només funciona al 30% i les accions es tornen extremadament lentes a causa de la falta d'oxigen. Suport i preocupació: Tant els companys des del Camp Base com les famílies i altres alpinistes experimentats, com Òscar Anguera, mostren la seva inquietud per la seguretat d'Aymar alhora que confien en la seva fortalesa física. Declaracions destacades "Javier es nota amb forces per continuar. Ell va decidir continuar sol perquè es veia molt bé; està cansat però va al seu ritme i ho veu molt clar." — Joan Borreguero, des del Camp Base. L'expedició al complet Tot i que Aymar és el protagonista de l'atac final, l'expedició està formada per un equip sòlid: Joan Tomàs Javallí, Josep Maria Maixer, Jaume Garrosset, Javi López, Jacob Salvador i Joan Borreguero. La ràdio local manté una programació especial ininterrompuda fins a confirmar si es culmina aquesta fita històrica per a la ciutat de Tarragona.

  • 1h 1min

    Expedició Tarragona a l'Everest: L'intent final

    Situació Crítica de l'Expedició Tarragonina El programa especial de Tarragona Ràdio informa sobre el moment decisiu de l'expedició Tarragona a l'Everest. Després de dos mesos i un dia de viatge, l'atac final al cim s'ha vist complicat per diversos problemes tècnics i físics. Detalls del tram final de l'ascensió • Javier Aymar és l'únic membre de l'expedició que continua l'intent de coronar el cim en solitari, trobant-se a uns 8.700 metres d'alçada. • Jaume Garroset s'ha hagut de retirar al Camp 4 per un defecte a la vàlvula del seu regulador d'oxigen. • Jacob Salvador ha abandonat l'ascensió a causa de la fatiga extrema. • Els dos xerpes que acompanyaven la cordada han patit símptomes de congelació als peus i han hagut de recular. Veus dels experts i familiars • Joan Borreguero (Camp Base): Manté el contacte via ràdio i destaca que Aymar està psicològicament fort després de veure sortir el sol. • Quico Mata (Preparador físic): Explica que a més de 8.000 metres les capacitats físiques i cerebrals es redueixen a un 30%, convertint cada metre en una eternitat. • Anna López i Òscar Anguera: Comparteixen la tensió des de la distància, mantenint l'esperança malgrat la perillositat de la decisió de seguir sol. "A 8.800 metres, allò és un altre món; la falta d'oxigen ho condiciona tot." Obstacles Tècnics L'únic gran obstacle que separa Aymar de la glòria és l'Esglaó Hillary, una paret vertical de 10 metres situada a uns 8.748 metres. Superar-la és la clau per arribar a la cresta final.

  • 58'

    Operació Amor 2000: La història del Toni i la Yolanda

    L'Esdeveniment: Operació Amor 2000 El programa especial de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb Pastor Publicitat, celebra el dia de Sant Valentí presentant la parella guanyadora del concurs d'aquest any: el Toni Cabello i la Yolanda Castellano. L'objectiu de la jornada és acompanyar els nuvis en un recorregut per diversos comerços de Tarragona per recollir una gran varietat de premis i obsequis per al seu futur enllaç. La Història d'Amor dels Guanyadors La parella va guanyar gràcies a una original carta escrita des de la perspectiva d'un pupitre de la Universitat Laboral. Els punts clau de la seva relació són: • L'inici: Es van conèixer fa set anys a l'aula de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química. • El context: En aquella època, la ràtio a les aules era de 100 nois per cada 10 noies. • La declaració: El Toni es va deixar patilles com a part d'una aposta/promesa personal fins que tingués el valor de demanar-li per sortir. • El futur: El casament està previst per al 23 de setembre del 2000 a l'Ermita del Llorito, coincidint amb les festes de Santa Tecla. Premis i Col·laboradors Durant la tarda, la unitat mòbil visita diversos patrocinadors que ofereixen regals com: • Viatges i oci: Un cap de setmana a Mallorca per cortesia de Viatges Berga. • Gastronomia: Un pastís en forma de cor de la Pastisseria Conde i els famosos viverins de la Pastisseria Viver. • Llar i complements: Una vaixella de 38 peces de Comercial Confort, roba interior de Benetton i cosmètica natural de Sant Iberi. "No et demano per casar-nos, només per sortir" — El Toni durant la seva declaració inicial, recordada amb humor durant el programa. Contingut Musical i Publicitari L'episodi està amenitzat amb una selecció de música romàntica i d'autors com Maná, Stevie Wonder i Els Pets, a més d'una intensa campanya publicitària de negocis locals de l'època.

  • 51'

    Crònica Històrica: La Millor Primera Ronda de Sant Fèlix 2000

    Una Diada de Sant Fèlix per a la Història El podcast ofereix una narració vibrant i detallada de la Diada de Sant Fèlix de l'any 2000 a Vilafranca del Penedès, una jornada recordada per haver acollit la que molts experts consideren la millor primera ronda de la història de l'era moderna dels castells. Actuacions Destacades per Colles • Castellers de Vilafranca: Els amfitrions van obrir la plaça amb un majestuós 4 de 9 amb folre i agulla. L'execució va ser qualificada de "perfecta" pels comentaristes, descarregant el cinquè de la seva història i consolidant-se com la colla referent en aquesta estructura. • Colla Joves Xiquets de Valls: Van protagonitzar un dels moments més èpics amb el 4 de 9 sense folre (el castell total). Malgrat que el pom de dalt es va despenjar just en el moment de la descàrrega, l'estructura es va mantenir ferma, permetent que el castell es comptabilitzés com a descarregat, sent només el segon cop en el segle que s'assolia. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Van tancar una primera ronda de somni completant el 5 de 9 amb folre. Més endavant, van sorprendre la plaça descarregant el 3 de 8 aixecat per sota, una exhibició de tècnica i força bruta. • Minyons de Terrassa: La colla malva va descarregar un impecable 2 de 9 amb folre i manilles en primera ronda, demostrant un domini absolut de les estructures amb manilles, tot i comptar amb pocs efectius a la pinya inicialment. Rivals i Tensió a la Plaça "Això ja es comença a semblar una veritable final forta dels castells de Catalunya." La narració capta la rivalitat extrema entre les colles de Valls i la pressió que els verds de Vilafranca exercien sobre la resta. Es mencionen gestos de tensió entre castellers i la reacció d'una plaça totalment entregada al silenci i a l'eufòria segons el moment del castell. Incidències i Climatologia Durant la segona ronda, la pluja va fer acte de presència, alternant-se amb moments de sol (dia de bruixes). Això va afegir dificultat tècnica, provocant alguns intents desmuntats o caigudes, com la del 3 de 9 amb folre de la Colla Joves.

  • 1h 17min

    XVIII Concurs de Castells de Tarragona del 2000

    Crònica del XVIII Concurs de Castells de Tarragona Retransmissió històrica des de la Plaça de Braus de Tarragona, on s'ha viscut una de les diades més importants de la història castellera. La Colla Vella dels Xiquets de Valls s'ha proclamat vencedora en una jornada marcada per la consecució de castells inèdits i una competència aferrissada entre les colles líders. Els moments clau de la jornada • La fita històrica del 3 de 10 amb folre i manilles: Per primera vegada en la història del concurs a Tarragona, s'ha carregat un castell de deu pisos per part de la Colla Vella, un moment que els cronistes han definit com a històric. • Dels castells de gamma extra: S'han vist construccions de màxima dificultat com el 2 de 8 sense folre (intent), el 4 de 9 sense folre (carregat per la Colla Joves) i el 5 de 9 amb folre. • L'actuació de les colles tarragonines: Tant els Xiquets de Tarragona com la Colla Jove Xiquets de Tarragona han aconseguit carregar el 3 de 9 amb folre, recuperant el seu estatus de colles de nou després de temporades difícils. Incident polític a la plaça Durant la jornada, s'ha produït un moment de tensió quan agents de la Guàrdia Urbana han intentat retirar una bandera estelada de les graderies. La reacció del públic, amb xiulets i crits de "Catalunya", ha obligat els agents a retirar-se, permetent que la bandera continués penjada. Classificació final i valoracions "S'ha vist la millor actuació de tota la història que s'ha pogut veure mai en qualsevol plaça de Catalunya." L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i els cronistes especialitzats han destacat l'excel·lència organitzativa i el nivell tècnic exhibit. L'ordre final ha estat: 1. Colla Vella dels Xiquets de Valls 2. Colla Joves Xiquets de Valls 3. Castellers de Vilafranca 4. Colla Jove Xiquets de Tarragona

  • 49'

    Baixada de Pilars Caminants: Diada de la Mercè a Tarragona

    Retransmissió de la Tradicional Baixada de Pilars El programa narra en directe un dels actes més singulars i emocionants de les festes de Santa Tecla: la baixada dels pilars caminants des de la plaça de les Cols fins a l'Ajuntament de Tarragona. La jornada destaca per una participació multitudinària, afavorida pel fet de coincidir en diumenge. Actuacions de les Colles Castelleres • Xiquets de Tarragona: Protagonitzen una baixada impecable. El segon del pilar, el Quico, demostra la seva experiència des del 1978 portant l'estructura fins al balcó municipal sense contratemps. • Colla Jove dels Xiquets de Tarragona: Malauradament, pateixen una caiguda a escassos 30-40 metres del final, just a l'entrada de la plaça de la Font, provocant l'emoció i el plor de la seva enxaneta. • Xiquets del Serrallo: Aconsegueixen el seu cinquè any consecutiu arribant al balcó. Superen el repte amb un terç i una enxaneta nous, traient-se l'espina de la caiguda de Sant Magí. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Tanquen la jornada amb èxit, realitzant fins i tot un gir de 360 graus davant de l'ajuntament abans de coronar el balcó. Valoracions Institucionals "Aquesta ha estat una de les festes de Santa Tecla més participades de les que jo coneixo; el carrer ha estat el gran protagonista." L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor de festes Carles Sala destaquen l'èxit del model de festa al carrer i la gran resposta ciutadana, tancant oficialment les retransmissions de la Festa Major del 2000. Aspectes Tècnics de la Baixada • El recorregut consta d'uns 450 metres. • Inclou punts crítics com les escales de la Catedral i la Baixada de la Misericòrdia. • Es realitzen canvis de baixos durant el trajecte per mantenir la resistència o adaptar-se al terreny.

  • 1h 1min

    Diada de Santa Tecla: Castells i emocions a Tarragona

    Crònica de la Diada de Santa Tecla La jornada castellera de la Festa Major de Tarragona ha estat marcada per l'ambició de les colles locals, els moments de tensió per les caigudes i la capacitat de superació dels castellers davant les adversitats. Els Grans Intents i les Caigudes • L'aposta pels castells de nou: Tant els Xiquets de Tarragona com la Colla Jove han sortit amb el 3 de 9 amb folre com a primera declaració d'intencions. • Conseqüències: Malauradament, ambdues colles han fet llenya en aquests intents, fet que ha condicionat totalment la resta de les seves actuacions a causa de les baixes i el desgast físic. Actuacions Destacades per Colla • Xiquets de Tarragona i Colla Jove: Després de les caigudes inicials, ambdues colles han optat per una estratègia de seguretat, completant actuacions idèntiques amb el 2 de 7, el 3 de 8 i el 4 de 8. Segons els seus caps de colla, la prioritat ha passat a ser "salvar la diada" i recuperar la confiança de la canalla. • Xiquets del Serrallo: Han obert la jornada amb un pilar reivindicatiu pel sector pesquer. Tot i descarregar un sòlid 5 de 7, han viscut moments difícils amb el 2 de 7, que ha caigut en dues ocasions, provocant diverses contusions entre els seus membres. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han estat els grans triomfadors en termes d'efectivitat. Han aconseguit descarregar el 3 de 7, un èpic i molt treballat 4 de 7 amb l'agulla —considerat el moment més intens de la jornada— i el 4 de 7. Reflexions dels Protagonistes "Ens hem hagut d'improvisar degut a les baixes, però acabar amb tres castells després de la caiguda inicial és un èxit de superació." — Jordi Andreu (Cap de colla dels Xiquets de Tarragona) "Hem donat una emoció extrema amb el 4 de 7 amb l'agulla; estem rebentats però molt contents pel resultat." — Josep Maria Pasqual (Cap de colla de Sant Pere i Sant Pau) Balanç Institucional L'alcalde Joan Miquel Nadal ha descrit la diada com a estranya i nerviosa, destacant que feia temps que no es veien tants castells de 7 en les primeres rondes de les colles grans, però posant en valor l'esforç per mantenir el nivell de les festes.

  • 43'

    Entrevista a Sílvia Petit: Comunicació i Passió a Tarragona

    Introducció i Perfil Personal La comunicadora tarragonina Sílvia Petit protagonitza aquesta edició de Dones d'Avui. Definida com una dona natural, alegre i optimista, Petit destaca per la seva gran capacitat comunicativa i el seu compromís desinteressat amb els actes benèfics de la ciutat. Trajectòria Professional • Inicis en la Ràdio: Va començar amb només 14 anys fent una gravació per a Radio Reloj Cadena Catalana, on va haver de mentir sobre la seva edat per poder participar. • Experiència Televisiva: Després d'anys a la ràdio (Onda Cero, Onda Rambla), va fer el salt a la televisió local (Tarracovisió). • Programes: Ha liderat espais com Tarragona Fa, El Bar del Sofà i, actualment, el magazín Criatures. La Visió de la Comunicació Local Petit reflexiona sobre les dificultats i els reptes de fer periodisme a nivell local: • Recursos i Il·lusió: Tot i la manca de pressupost en comparació amb les grans cadenes, afirma que la il·lusió i l'esforç permeten crear continguts dignes i competitius. • Tarragona vs. Reus: Petit critica la falta de suport dels tarragonins cap al seu propi talent, posant com a exemple positiu el sentiment de protecció i promoció que tenen a Reus per la seva cultura i comerç. "A Tarragona ens costa recolzar el que tenim... som una miqueta sempre amb el punyal a la mà." Referents i Somnis Sílvia Petit es declara seguidora de l'estil comunicatiu d'equips com El Terrat: • Ídols: Admet la seva admiració professional per Andreu Buenafuente, Iñaki Gabilondo i Toni Soler. • Somni Professional: Treballar en un equip amb un ritme dinàmic i moltes ganes de crear coses noves. • Anècdotes: Revela el seu amor platònic professional per l'exfutbolista Chiqui Begiristain, per la seva capacitat d'integració a Catalunya. Qüestionari Personal i Reflexions Finals En un test ràpid, la Sílvia mostra el seu costat més íntim: • Es defineix com a competitiva, sentimental i perfeccionista. • Confessa tenir moments de timidesa i nervis abans de cada programa, malgrat la seva imatge de dona decidida. • Defensa la figura masculina com a més noble professionalment, tot i reconèixer que la dona encara ha de demostrar el doble a la feina.

  • 25'

    Rosa Maria Rull: Una vida de vocació i servei

    Entrevista a la germana Rosa Maria Rull Costa En aquest episodi del programa Dones d’avui de Tarragona Ràdio, coneixem la trajectòria vital i espiritual de la Rosa Maria Rull Costa, religiosa carmelita de la caritat (vedruna). L'entrevista repassa la seva infantesa a Tarragona, la seva ferma vocació religiosa i la transició cap a un servei social directe. Vocació i Orígens La Rosa Maria descriu la seva vocació com una convicció absoluta que va néixer en l'adolescència. Malgrat l'oposició inicial dels seus pares, que li van prohibir entrar al convent fins a la majoria d'edat (aleshores 21 anys), ella va utilitzar aquest temps d'espera per enfortir la seva decisió. • Defineix la seva entrada al noviciat com un acte de llibertat i reafirmació personal. • Recorda la transició d'una vida juvenil activa (on li agradava ballar i fer esport) a una vida espiritual com una integració de valors més que una ruptura traumàtica. Trajectòria Professional i Compromís Social Després de dedicar anys a la docència en llocs com Montblanc, Cardona i Cambrils, la Rosa Maria va viure un canvi profund en traslladar-se al barri de Camp Clar. Aquest canvi va suposar: • Un qüestionament de les estructures religioses tradicionals per buscar una presència més propera als marginats. • La transició del món escolar al treball professional com a treballadora familiar en el Servei d'Ajuda a Domicili (SAD). "Ajudar la persona perquè sigui autònoma i busqui el seu propi benestar està totalment integrat en el nostre carisma." Reflexions sobre la Societat i la Vida Religiosa L'entrevistada reflexiona sobre la manca de vocacions actuals, atribuint-ho a la baixa vivència de la fe entre la joventut i a una imatge antiga i rigorista de la vida religiosa que ja no es correspon amb la realitat actual, la qual permet una realització personal plena. • Defuig la idea de la felicitat absoluta mentre hi hagi patiment al voltant. • Reivindica el paper de la dona en l'Església i la societat a través de la tendresa, la intuïció i l'acompanyament.