Arxiu Sonor 2000
Arxiu Sonor 2000
Programa

Arxiu Sonor 2000

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2000. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment. Aquest arxiu sonor és una eina útil per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història recent de la ciutat i en l’evolució de la ràdio local.

·43 episodis
RSS

episodis

25-36 de 43
  • 30'

    Rosa Maria Codines: Ensenyament del Català i Patrimoni

    Trajectòria i Passió per l'Ensenyament Rosa Maria Codines i Ferrer, nascuda a l'Espluga Calva, repassa la seva llarga carrera en el món de l'educació. Destaca especialment la seva etapa a l'escola rural al Priorat, una experiència que considera fonamental per a la seva formació personal i professional. En aquesta secció, subratlla la importància de la col·laboració entre mestres i la innovació pedagògica en entorns rurals. El Compromís amb la Llengua i el SEDEC Des de 1992, Codines forma part del SEDEC (Servei Didàctic d'Ensenyament del Català), un organisme clau per a la normalització lingüística a les aules catalanes. Les idees principals són: • El suport didàctic als docents per implementar el català com a llengua vehicular. • La gestió de plans intensius per a escoles amb un alt volum d'alumnat nouvingut. • L'eficàcia dels programes d'immersió lingüística per garantir la cohesió social i l'aprenentatge del català sense descuidar el castellà. "L'escola rural m'ha donat el que soc; he après molt d'aquella etapa." Divulgació del Patrimoni: Castells i Oli A banda de la seva tasca administrativa, Codines ha col·laborat en la creació de materials didàctics per apropar el patrimoni cultural als joves: • Castells de Catalunya: Un projecte que utilitza la ràdio com a eina de comunicació entre alumnes de diferents comarques per explicar la història de fortificacions com Miravet o la Suda. • Cultura de l'Oli: Treballa en un dossier sobre el Parc Temàtic de l'Oli a les Garrigues, recuperant llegendes com la de Zeus i Atenea per explicar el valor d'aquest arbre mil·lenari. Perfil Personal i Valors A la part final de l'episodi, Codines es defineix com una persona vital que valora per sobre de tot la il·lusió en la seva feina. Es mostra partidària de la sinceritat elegant, la convivència i el valor de la persona per sobre de les estructures.

  • 37'

    Macrobiòtica i alimentació natural amb Ramona Martí

    Introducció i Context El programa Dones d'avui de Tarragona Ràdio celebra la seva edició número 50 amb una entrevista a Ramona Martí, soprano, actriu amateur i, sobretot, experta en macrobiòtica i medicina natural. L'episodi explora com l'alimentació pot transformar la salut i la filosofia de vida. Conceptes Clau: Macrobiòtica i Cosmobiòtica La Ramona defineix la macrobiòtica no només com una dieta, sinó com una manera de viure que busca l'ordre de la naturalesa. • Macrobiòtica: Un sistema estricte centrat en aliments naturals. • Cosmobiòtica: Una variant més flexible (denominada macrobiòtica laica) que permet excepcions socials sense perdre l'eix central de la dieta. L'Equilibri del Yin i el Yang Tota la filosofia de la convidada es basa en l'equilibri de forces energètiques: • Yin: Representa l'expansió, el fred, la dona i els vegetals. • Yang: Representa la contracció, la calor, l'home i els productes animals. "La paraula màgica és equilibri: viure en concordància amb el món que ens envolta." Maternitat i Part Natural Un dels punts més personals de l'entrevista és l'explicació del seu tercer part a casa. Després de dues experiències hospitalàries convencionals marcades per la por, la Ramona va aplicar tècniques naturals: • Va parir dreta i de forma conscient. • Destaca que un embaràs saludable i un bon part poden rejuvenir la dona entre 6 i 7 anys gràcies al drenatge de toxines. La Dieta Estàndard i Aliments Curatius S'especifica l'estructura d'un menú equilibrat: 1. Cereals integrals (50%): La base energètica i vital. 2. Verdures (30%): Dividides en arrels, rodones, de tija i de fulla. 3. Proteïna vegetal (15%): Com el tofu, el tempeh o el seitan. 4. Suplements i algues (5%): Productes com el miso o les algues per remineralitzar el cos i prevenir l'osteoporosi. Consells Pràctics per a la Salut Com a tancament, la Ramona ofereix recomanacions per a la primavera: • Saltar a corda: Per remoure l'energia interior de forma econòmica. • Saunes: Ideals en aquesta època per eliminar toxines acumulades a l'hivern. • Infusions depuratives: Com l'aigua de bullir naps o el combinat d'alga arame i daikon.

  • 28'

    Entrevista a l'escriptora Olga Xirinacs

    La Trajectòria i l'Obra d'Olga Xirinacs L'episodi presenta una conversa profunda amb Olga Xirinacs, una de les autores més prolífiques i guardonades de la literatura catalana actual. Reconeguda amb premis com el Sant Jordi i el Ramon Llull, l'escriptora comparteix la seva visió sobre l'ofici d'escriure i els seus vincles amb el territori tarragoní. Projectes Actuals i Mètode de Treball • L'autora treballa en Viatge d'Aigua, un llibre d'encàrrec sobre la costa de Tarragona (de la Sènia a Cunit). • Manté una col·laboració constant amb publicacions com Cavall Fort i el diari Avui. • Defensa un mètode de treball basat en la perseverança i el rigor, rebutjant el mite de la inspiració momentània. "Jo amb el treball metòdic i amb l'aprenentatge de les coses és quan s'ha d'adquirint aquesta tècnica." Cultura, Institucions i Territori L'entrevista aborda les desigualtats territorials en el món cultural: • Centralisme de Barcelona: Xirinacs denuncia que les obres del sud sovint són tractades com a "locals" en comparació amb les obres de Girona o Barcelona. • Cultura a Tarragona: L'autora lamenta la dispersió d'esforços i la manca d'un front comú per fer-se sentir al nord. • Comparativa amb Reus: Destaca la forta identitat i autovaloració dels reusencs com a model a seguir. El Paper de la Dona i el Foment de la Lectura • Reivindica la triple capacitat de la dona escriptora per atendre l'obra, la família i el camp social. • Proposa que el foment de la lectura entre els joves ha de passar per la creació d'un ambient familiar lectiu i l'ús de biblioteques escolars de qualitat.

  • 34'

    Neus Turu: Educació, Valors i la Promoció de la Dona

    Neus Turu i la Vocació Docent En aquesta edició del programa Dones d'avui, Fina Costa entrevista la Neus Turu, mestre a l'Institut Martí Franquès de Tarragona. Turu destaca que la seva professió és purament vocacional, una decisió que va prendre des de la primerenca adolescència. Per a ella, ser mestre implica una formació integral de la persona, anant molt més enllà de la simple transmissió de coneixements. El Repte de l'ESO i el Pas de l'Escola a l'Institut La conversa aborda els canvis estructurals en el sistema educatiu, especialment el pas de l'escola primària als instituts de secundària sota el model de l'ESO: • La transició va ser dura però enriquidora, motivada per la voluntat de seguir el seu alumnat adolescent. • Destaca la necessitat d'un canvi de xip tant per a mestres com per a llicenciats per adaptar-se als nous objectius pedagògics. • La convivència entre diferents perfils docents és fonamental per al bé de l'alumne. Educació per la Pau i Convivència Un dels punts centrals de l'entrevista és la tasca de Neus Turu en el Grup de Mestres per la Pau. Aquest col·lectiu ha estat reconegut amb el prestigiós Memorial Vidal Llecha per la seva creació de materials didàctics aplicables a l'aula. "L'educació per la pau no és qüestió d'un dia, és una actitud i una reflexió constant." Els temes clau discutits inclouen: • El tractament del conflicte interpersonal, el racisme i la violència. • La importància de la tutoria com a eina d'acompanyament personalitzat. • La col·laboradora necessària de la família i els mitjans de comunicació per assolir fites educatives reals. La Dona en la Societat Actual En la recta final, el podcast explora la situació de la dona i la seva promoció professional. Turu es mostra optimista però crítica amb els rols de gènere interioritzats: • Denuncia com l'educació sexista condiciona les expectatives d'homes i dones des de la infància. • Reflexiona sobre la dificultat de conciliar treball i família, atribuint el seu èxit a la sort i al suport familiar. • Reivindica que les dones han de creure més en la seva pròpia capacitat i potencial per arribar on es proposin.

  • 30'

    Advocacia i atletisme de fons amb Marina

    L'exercici de l'advocacia a Tarragona En aquesta entrevista del programa Dones d'Avui, la Marina, una jove advocada especialitzada en les branques penal i civil, comparteix la seva visió sobre el món del dret. Explica que la seva vocació va néixer de la recerca d'una carrera amb sortides professionals i del contacte amb companys del sector. La realitat del sistema judicial • La Marina destaca que la justícia a l'Estat és lenta a causa de la saturació dels jutjats, fet que genera desconfiança en la ciutadania. • Defensa que la interpretació de la llei no és una ciència exacta: > "El dret no és com les matemàtiques, on dos i dos són quatre." • Considera que la justícia és igual per a tothom gràcies a figures com el torn d'ofici i l'assistència gratuïta. El Club de Fondistes de Tarragona L'altra gran passió de la Marina és l'atletisme de fons. Forma part del Club de Fondistes de Tarragona, una entitat jove i sense ànim de lucre que agrupa corredors de la ciutat. Valors i beneficis de l'esport • Solidaritat: Més enllà de la competició, destaca el companyerisme i el suport mutu durant les curses dures. • Salut mental: Defineix el córrer com una vàlvula d'escapament necessària per desconnectar de la pressió laboral. • Disciplina: Tot i que no segueix una dieta estricta, remarca la importància de la constància en l'entrenament. Perfil personal i curiositats Durant el qüestionari personal, la Marina es defineix com una persona activa i senzilla. Entre els seus gustos destaquen: • Lectura: El seu últim llibre ha estat La Lola de Maria Pau Janer. • Cinema: La seva pel·lícula preferida és El pacient anglès. • Visions de futur: Si no fos advocada, li encantaria dedicar-se a viatjar pel món.

  • 24'

    L'arqueologia a Tarragona amb Cristina Benet

    Gestió del Patrimoni i Emprenedoria L'entrevista se centra en la trajectòria de Cristina Benet Arqué, cofundadora de Còdex, Arqueologia i Patrimoni, la primera empresa d'aquestes característiques a Catalunya. Benet explica com van transformar una passió vocacional en una estructura professional que actualment dona feina a un equip d'unes 15 persones de forma fixa, arribant a puntes de 70 treballadors. El paper de l'empresa privada en l'arqueologia • L'origen de Còdex: Nascuda d'una escola taller, l'empresa va haver d'obrir camí en un sector on l'administració no estava acostumada a facturar serveis arqueològics privats. • Serveis: Realitzen des d'excavacions i peritacions fins a muntatge d'exposicions i assessorament a promotors. • Dones en el sector: Tot i ser un món masculinitzat pel vincle amb la construcció, Benet destaca que les dones ocupen rols clau en la direcció d'obra i l'administració. Reptes de Tàrraco: Patrimoni de la Humanitat Es discuteix la candidatura de Tarragona per ser reconeguda per la UNESCO. Benet es mostra optimista però adverteix que aquest títol implica una inspecció continuada i l'obligació de seguir pautes molt estrictes de conservació. "Ser Patrimoni de l'Humanitat representa un reconeixement internacional, però ens miraran amb lupa des de fora." La convivència entre ciutat viva i restes històriques Benet defensa que Tarragona ha de ser una ciutat viva i no un museu mort. El repte és compaginar l'expansió urbanística amb les intervencions d'urgència. També posa sobre la taula la necessitat d'ajudes o desgravacions fiscals per als promotors privats, que sovint assumeixen en solitari el cost econòmic i de temps de les troballes arqueològiques. Divulgació i Arqueologia Industrial L'arqueòloga subratlla la importància de la pedagogia: • Cal fer entendre a la ciutadania que el que semblen "quatre pedres" són fragments essencials de la història. • Es defineix l'arqueologia industrial com la recuperació de la memòria de les fàbriques i processos de producció recents que s'estan perdent. • Han creat la botiga Mosaic per oferir records amb rigor històric que fugin del souvenir genèric.

  • 39'

    Chantal Grande i la revolució del format fotogràfic

    El recorregut de Chantal Grande i la Galeria Fòrum Chantal Grande, directora del Tinglado 2 del Port de Tarragona i propietària de la Galeria Fòrum, comparteix la seva trajectòria vital i professional. Des del seu romanticisme a les platges de Sitges fins a la seva consolidació com a gestora cultural, Grande ha estat una figura clau per defensar la fotografia com una de les arts majors a Tarragona. La fotografia com a expressió artística L'entrevista aprofundeix en la lluita històrica per situar la fotografia al mateix nivell que la pintura o l'escultura: • La fotografia ha viscut una transició des del format estàndard fins a la postmodernitat dels anys 80, on el gran format va prendre protagonisme. • L'estat espanyol presenta un cert retard respecte a Europa i els EUA per la falta de col·leccions públiques consolidades. • Actualment, es considera l'art més assequible del mercat, permetent crear una col·lecció de primera línia amb una inversió moderada. "L'art és una successió d'encontres... el moment màgic on es conjuga la intenció de l'artista i la sensibilitat de l'espectador." Tendències i el paper de la dona Evolució i noves tecnologies Es discuteix com el gènere ha evolucionat des del reportatge clàssic dels 60 cap a la invenció total mitjançant l'ordinador i les noves tecnologies, on la realitat pot ser completament falsificada amb finalitats artístiques. Protagonisme femení Grande subratlla que la dècada dels 90 ha estat decisiva per a la dona fotògrafa. Artistes com Cindy Sherman o Laura Simmons han assolit un estatus i unes cotitzacions que no tenen res a envejar als seus homòlegs masculins. Exposicions i projectes a Tarragona L'episodi repassa l'impacte d'exposicions com la de María Eugènia Balcells i convida el públic a visitar la Galeria Fòrum, destacant la propera mostra de Chema Madoz, un referent de la poesia visual.

  • 30'

    Entrevista a Carme Borbonés: Educació, Valors i Superació

    Trajectòria i Visió Educativa L'entrevista se centra en la figura de la doctora Carme Borbonés, qui ha estat secretària general de la Universitat Rovira i Virgili. Durant la conversa, es repassa la seva història personal i el seu profund arrelament a Tarragona, malgrat haver nascut a Lleida. La Vocació Docent Amb una tradició familiar que es remunta a cinc generacions de mestres, Borbonés reflexiona sobre el concepte de mestratge: • Considera que el mestre és qui acompanya l'alumne en el descobriment de la veritat i la vida. • Defensa la necessitat de recuperar el valor de la docència davant d'una societat que sovint la infravalora pel seu caràcter "sancionador" o avaluador. • Segons la doctora, les qualitats essencials d'un educador són la paciència, el creure en el que es fa i la voluntat de compartir experiències. Valors i Societat de la Informació En un context de globalització i digitalització, el debat es trasllada a la crisi de referents en la joventut. Les idees clau exposades són: • Reidentificació de punts de referència: Cal trobar nous valors útils per a la societat de la informació. • No competició amb tecnologia: L'educador no ha de competir amb Internet, sinó ensenyar a l'alumne a distriar la informació útil de la que no ho és. • Solidaritat: Carme destaca la voluntat de solidaritat com el valor estrella dels joves actuals. "L'educació ha d'anar cap a on ha d'anar sempre: que les persones sapiguessin descobrir totes les seves possibilitats i què és allò veritablement important de la vida." Experiències Personals de Superació La part més emotiva de l'episodi aborda la fortalesa de l'entrevistada davant de tragèdies personals: • El traspàs de la seva filla Montserrat als set anys i com manté viu el seu record amb pau i acceptació. • La seva lluita contra el càncer, una experiència que l'ha fet apreciar encara més les petites coses de la vida quotidiana. • L'adopció del seu fill Jaume, un nen amb necessitats educatives especials, com una opció de vida conscient i solidària compartida amb el seu marit. • La seva condició de creient com un pilar fonamental que li ha permès encarar les dificultats amb optimisme i determinació.

  • 54'

    Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: la fita històrica

    Un Dia Històric per a Tarragona L'episodi recull l'emoció i les reaccions immediates a la designació de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, decisió presa a Cairns (Austràlia) la matinada del 30 de novembre de 2000. Detalls de la Designació • La proclamació oficial va tenir lloc a les 3:38 hores (hora local de Tarragona). • La candidatura va rebre un suport excepcional, amb intervencions a títol personal de països com Mèxic, Cuba, Marroc, Hongria, Malta i Equador. • Segons la regidora Maria Mercè Martorell, el comitè va considerar que era un reconeixement que "feia molt de temps que havia d'haver estat fet perquè Tarragona s'ho mereix com pocs altres conjunts". Un Esforç Col·lectiu de la Societat Civil El podcast subratlla que aquest èxit no és només polític, sinó el fruit de dècades de treball de la societat civil tarragonina: • Es destaca la tasca de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona i dels Amics de l'Amfiteatre. • La implicació dels ciutadans va ser clau per salvar monuments com el Teatre Romà o impulsar excavacions en condicions difícils. • Es recorda la campanya de recollida d'adhesions que va portar milers de signatures a la seu de l'UNESCO a París. Reptes de Futur i Gestió del Patrimoni La declaració es veu com un punt d'inflexió, no com una meta final. Els experts i representants discuteixen les obligacions que comporta: • Necessitat d'aprovar el Pla Especial de Protecció Arqueològica durant l'any 2001. • Impuls del turisme cultural com a alternativa al model de sol i platja. • Millora de la divulgació per fer que Tàrraco deixi de ser la "gran desconeguda" de Catalunya. • L'accés a nous circuits de finançament internacional i europeu per a la conservació de les restes.

  • 50'

    Tarragona 1975: Recordant la mort de Franco 25 anys després

    Retrat d'una època de canvis a Tarragona L'episodi realitza un exercici de memòria històrica de quan es complien 25 anys de la mort de Francisco Franco (el 20 de novembre de 1975). A través d'una tertúlia amb historiadors i testimonis directes, s'analitza com va passar la ciutat de Tarragona d'una dictadura a la transició democràtica. La realitat urbana i social del 1975 Tarragona era una ciutat molt diferent de l'actual, amb una població significativament menor i un urbanisme desvertebrat: • Creixement anàrquic: Barris perifèrics com Bonavista o La Floresta patien mancances greus en infraestructures bàsiques. • Indústria petrolioquímica: El complex ja estava operatiu amb empreses com Dow o Bayer, essent el motor econòmic. • Carença de llibertats: Una ciutat vigilada on la policia secreta controlava qualsevol intent de dissidència. La clandestinitat i la por Els convidats descriuen el contrast entre la "Tarragona oficial" i la vida oculta de l'oposició: • El moviment veïnal va ser clau per canalitzar el descontentament social per falta de serveis. • Existien cèl·lules de partits polítics il·legals (com el PSUC o l'Assemblea de Catalunya) en entorns insospitats com el seminari o moviments escoltes. • La mort de Franco es va viure amb una barreja de por i alliberament psicològic. El paper de l'Ajuntament i la gestió de l'època Es discuteix la gestió municipal sota el règim, marcada per la falta de pressupost i la dependència del Govern Civil: "No s'atrevien a augmentar els impostos per por a la reacció popular, i això provocava una falta absoluta de diners per a infraestructures." • Es detalla el procés d'absorció de la Canonja per part de Tarragona, motivat per pors polítiques i el pes de la indústria química. • Es recorda el ple secret que va acabar enviant la gestió de l'alcalde Dalmau al Tribunal Suprem.

  • 1h 34min

    Tàrraco: Nou Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO

    Tàrraco ja és Patrimoni Mundial de la Humanitat L'episodi d'avui del matí de Tarragona Ràdio se celebra un fet històric: la declaració oficial de la UNESCO, produïda a les 3:38 h de la matinada a Cairns (Austràlia), que inclou el conjunt arqueològic de Tàrraco a la llista de Patrimoni de la Humanitat. Impacte i Reptes pel Futur El programa recull les reaccions de diversos experts i representants institucionals sobre el que suposa aquest reconeixement: • Enric Ceritjol destaca que aquesta fita ha de servir per impulsar el nou Museu d'Arqueologia, convertint-lo en una "empresa de potència" similar al model de Mèrida. • Francesc Terrats, director del Museu Nacional Arqueològic (MNAT), adverteix sobre el perill de "dormir-se en els llorers": "Això no és una meta, sinó un punt de partida que ens obliga a millorar la gestió i corregir errors passats." • La necessitat d'una Càtedra d'Arqueologia Clàssica a la Universitat Rovira i Virgili (URV) emergeix com una de les grans reivindicacions professionals. Visió més enllà de la ciutat La nominació no afecta només la capital, sinó tot el Tarragonès. S'entrevisten els alcaldes d'Altafulla i Roda de Barà, posant en valor monuments com la Vila Romana dels Munts i l'Arc de Berà. • Eudald Carbonell, guardonat també per la declaració d'Atapuerca, reflexiona sobre la socialització de la ciència: - El patrimoni és un actiu econòmic i un factor de desenvolupament. - La tecnologia i el coneixement del passat ens ajuden a organitzar millor el futur en xarxa. Celebració Ciutadana Es detallen les activitats de celebració, incloent-hi la gratuïtat dels museus fins diumenge i l'acte central del proper dissabte amb seguici popular i focs artificials.

  • 46'

    Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: Un Salt al Futur

    Celebració històrica a Tarragona Ràdio L'episodi especial s'emet en directe des de la Plaça de la Font per commemorar la designació de Tarragona (Tàrraco) com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El programa recull les reaccions de diversos sectors de la societat que han estat claus en el procés de la candidatura. El valor acadèmic i la gestió del patrimoni Experts com Jordi Rovira (historiador) i Magí Ceritjol (tècnic del Museu d'Història) destaquen que, tot i que el jaciment ja tenia un valor acadèmic inqüestionable a nivell mundial, el reconeixement oficial és una finestra oberta al món i una injecció d'il·lusió col·lectiva. • La designació inclou 13 elements clau, des de les muralles fins a l'Aqüeducte de les Ferreres. • Es recalca que el patrimoni no ha de ser vist com una "molèstia de pedres", sinó com una expectativa de futur i un motor econòmic. Iniciativa privada i gastronomia romana El programa subratlla la importància de la col·laboració entre institucions i el sector privat: • L'Associació Tarracotaula: Els cuiners David Soler i Francesc Lleodó expliquen com la reconstrucció gastronòmica romana ha permès redescobrir tècniques antigues (com l'ús del garum o la mel) que ara s'integren en la cuina moderna. • Itinere i La Medusa: Es discuteix la creació de merchandising de qualitat que substitueixi els records tòpics per rèpliques amb valors històrics. Arqueologia i reptes urbans L'arqueòleg Joaquim Ruiz de Arbulo reflexiona sobre la complexitat de viure en una ciutat viva que s'alça sobre restes romanes. Segons l'expert: "Tarragona ha de servir d'exemple del que vol dir viure amb el patrimoni històric, respectant la qualitat de vida del segle XX mentre estem orgullosos del passat." Els professionals coincideixen que aquest nomenament no és el final del camí, sinó un punt de partida per a noves investigacions i millores en la gestió del patrimoni documental i arqueològic.