Arxiu Sonor 2001 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2001. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·77 episodis

RSS

episodis

25-36 de 77

20 d’abr. del 2001
36'
Simulacre d'emergència química i negociacions a Tarragona
Simulacre d'Emergència Química del PLASECTA El proper dilluns se celebrarà un exercici històric a l'empresa BASF, que afectarà per primera vegada la població civil dels nuclis de Bonavista i la Canonja. L'objectiu principal és comprovar la capacitat de resposta i conscienciació ciutadana davant un risc químic real. Accions i Protocols Clau • L'avís acústic: La població sentirà una sirena durant tres minuts (sons d'un minut separats per pauses de cinc segons). • Confinament: Es demana als ciutadans que es tanquin a casa, bars, escoles o centres públics i evitin quedar-se a l'exterior. • Canals d'informació: Les autoritats es comunicaran exclusivament a través de tres emissores institucionals: Tarragona Ràdio, Catalunya Ràdio i Ràdio Nacional. "L'important és que la conscienciació arribi; que la gent sàpiga què ha de fer el dia que, tant de bo mai, hi hagi un accident real." Aspectes Tècnics i Logística L'exercici simula una núvol tòxic d'acrilonitril. Tot i que en un cas real l'afectació seria menor, s'ha ampliat l'escenari per fer participar tota la zona. Personal de la Guàrdia Urbana i Protecció Civil reforçaran l'avís amb megafonia mòbil per tot el perímetre afectat. Conflicte del Molí d'Àrids i Negociacions Veïnals L'alcalde Joan Miquel Nadal aborda la tensió amb les entitats de la Zona de Ponent per la instal·lació d'un projecte industrial al polígon Entrevies. • Incompliment d'acords: L'alcalde lamenta que, malgrat haver obert una via de diàleg, alguns sectors mantinguin les mobilitzacions i talls de carretera (N-340 i T-11). • Rerefons polític: Nadal suggereix que hi ha un intent d'erosió política més enllà de la preocupació mediambiental. • Expectatives urbanístiques: Es plantegen canvis substancials al Pla General per millorar l'entorn de barris com l'Esperança i la Floresta cap a l'any 2025.
20 d’abr. del 2001
45'
Balanç del primer any de legislatura a Tarragona
Resum del Debat Parlamentari El programa realitza una anàlisi profunda del primer any de la legislatura des de la perspectiva de les comarques de Tarragona, amb la participació dels diputats al Congrés Javier Sabaté (PSC), Josep Maldonado (CiU) i Francesc Ricomà (PP). Impacte de les Votacions al Parlament de Catalunya El debat s'inicia avaluant la jornada parlamentària viscuda a Catalunya, on es van produir votacions atípiques que afecten directament el territori: • Pla Hidrològic Nacional (PHN): El rebuig de la cambra catalana (amb el vot de CiU i l'esquerra) deixa sol al Partit Popular. • Projecte Enron i Central a Móra la Nova: Es ratifica l'oposició a la planta elèctrica, un fet que Maldonado descriu com una victòria de la voluntat popular. • Mapa Eòlic: Rebuig parlamentari al disseny actual, obrint la porta a una reformulació de les energies netes al territori. Balanç de l'Acció del Govern i Infraestructures El tema central és l'estat de les infraestructures a la demarcació, on s'evidencien visions oposades: • Visió Crítica (PSC): Sabaté denuncia que en sis anys de govern del PP només s'han inaugurat "dos quilòmetres de carretera" a la ciutat, titllant la gestió de pobra i basada en projectes heretats de l'etapa socialista. • Visió Ponderada (CiU): Maldonado detecta una ralentització en alguns projectes, però manté l'esperança en el Pla Director de l'Aeroport de Reus i el Corredor del Mediterrani. • Visió de Govern (PP): Ricomà defensa que l'estabilitat econòmica i la baixada d'impostos directes són claus. Destaca les variants d'Altafulla i Torredembarra i la gratuïtat del tram d'autopista local com a fets reals. Proposta de Futur: El Llibre Blanc Cap al final del debat, sorgeix una proposta constructiva: "Hauríem de fer un pla quatriennal, un llibre blanc entre les tres formacions per visualitzar què cal realment a les comarques tarragonines." Els tres representants, malgrat les seves diferències ideològiques, coincideixen en la necessitat de presentar un mapa d'infraestructures consensuat davant del Ministeri de Foment a Madrid per accelerar les inversions pendents en arqueologia (Tàrraco) i xarxa viària.
3 d’abr. del 2001
3'
Nadal amb l'Estudi de Música a Tarragona Ràdio
Celebració de Nadal amb l'Estudi de Música Aquest fragment recull una col·laboració especial entre Tarragona Ràdio i l'Estudi de Música de la ciutat per celebrar les festes nadalenques. L'esdeveniment compta amb la participació dels alumnes més joves, destacant la part artística i pedagògica de la institució. Detalls de la actuació Participants: Alumnes dels cursos de Petits Músics 3 i Sensibilització. Direcció: A càrrec d'Anna Murlanes. Acompanyament: La pianista Montse Estupà s'encarrega de la base musical al piano. Contingut de la càpsula L'espai combina la interpretació de cançons tradicionals i rimes populars de l'imaginari col·lectiu nadalenc, com les referències a les neules i les celebracions familiars. La peça serveix com una felicitació sonora de l'emissora municipal cap a la ciutadania de Tarragona, posant en valor el talent dels infants que formen part de l'escola de música local. "Passa el Nadal amb Tarragona Ràdio i l'estudi de música."
3 d’abr. del 2001
13'
Cantata de Nadal amb l'Aula de Cant a Tarragona Ràdio
Celebració de Nadal a Tarragona Ràdio Aquest segment especial presenta una interpretació musical a càrrec dels alumnes de l'Aula de Cant, sota la direcció professional de Maria Teresa Valls. L'actuació se centra en un repertori tradicional que celebra l'arribada del Nadal i la iconografia clàssica de les festes. Temes Principals de la Cantata El Pessebre i les seves figures: Les lletres detallen amb cura els personatges tradicionals del pesebre català, com la mestressa, el pastoret, el pescador, la dona que renta i els músics com el del flaviol i la ximbomba. L'Espiritualitat i l'Alegria: Es ressalta el missatge de joia pel naixement de Jesús i la crida a la fraternitat. Simbolisme Estacional: Referències al fred de l'hivern, la llum del sol que avança i la transformació del dia. Elements Lírics Destacats L'obra transmet una sensació de pau i recolliment a través de versos que humanitzen les figures de fang: "Figures eternes de vida senzilla, queixiu de la llum que enmig del cel brilla." L'actuació clou amb una crida a la unitat familiar i l'esperança, recordant la importància de mantenir l'esperit de la infantesa i la bondat durant aquestes dates tan significatives.
3 d’abr. del 2001
12'
Concert de Nadal amb l'Aula de Cannes a Tarragona Ràdio
Celebració de Nadal a l'Aula de Música Aquest episodi presenta una emissió especial de Tarragona Ràdio dedicada a les festes nadalenques, amb la participació destacada dels alumnes de l'Aula de Cannes, sota la direcció de Maria Teresa Valls. El programa combina reflexions personals sobre el pas del temps amb interpretacions musicals tradicionals. Temes Principals del Programa Reflexió sobre el creixement: S'exposa una visió nostàlgica sobre com els fills es fan grans i com el temps passa ràpidament sense que ens n'adonem. Interpretacions Musicals: El repertori inclou nadales i peces corals que celebren l'alegria de les festes. Humor i Tradició: S'inclouen lletres amb un toc d'humor sobre els àpats de Nadal i la figura del pastor Pasqual en un entorn rural. Citacions Destacades "Ens hem fet grans sense saber-ho i ells també. Com pot haver crescut tan alt?" "Bones festes de Nadal, que són festes d'alegria, Pascos santes de Nadal."
3 d’abr. del 2001
5'
Concert de Nadal a Tarragona Ràdio amb L'Estudi de Música
Celebració Musical de Nadal Aquest programa especial de Tarragona Ràdio, realitzat en col·laboració amb L'Estudi de Música, presenta una actuació musical centrada en el repertori tradicional nadalenc. Equip i Intèrprets Sota la direcció d'Anna Morlanes, el conjunt instrumental i vocal està format per: Violí: Maria Bellmàs, Jordi Acosta i Cristina Pita. Piano: José Ángel Davi. Flauta: Elisenda Torné. Repertori i Temàtica L'actuació inclou composicions que evoquen l'arribada dels Reis d'Orient i el naixement del xiquet, utilitzant formes musicals clàssiques i populars: Interpretació de danses com el Minuet. Lletres populars que fan referència a la tradició de Betlem i les celebracions infantils. "Vam ballant a Minuet, que el xiquet no se n'alegra."
3 d’abr. del 2001
19'
Resum de Cançó de Nadal de Charles Dickens
El canvi de l'Ebenezer Scrooge Aquest relat presenta l'adaptació de Montserrat Cebrián sobre el clàssic de Charles Dickens. La història se centra en Ebenezer Scrooge, un home avar, Fred i solitari que menysprea el Nadal i qualsevol mostra de generositat humana. El seu caràcter esquerp el manté aïllat de la societat i dels seus pocs familiars. Les visites dels tres esperits Després de la terrorífica visió del seu antic soci, en Marley, Scrooge rep la visita de tres fantasmes que transformaran la seva visió de la vida: El Fantasma del Passat: El porta a la seva infantesa, recordant-li la seva soledat a l'escola i com l'avarícia el va allunyar de l'amor de la seva joventut. El Fantasma del Present: Li mostra la felicitat de la família del seu empleat, Bob Cratchit, tot i la pobresa i la malaltia del petit Tim, així com l'alegria sincera del seu nebot. El Fantasma del Futur: L'enfronta a una realitat ombrívola on ell és mort i ningú el plora, a la vegada que li ensenya les tràgiques conseqüències de la seva falta de caritat. La redempció i l'esperit nadalenc "Honoraré el Nadal amb tot el meu cor i procuraré mantenir el seu record tot l'any." Finalment, Scrooge es desperta el matí de Nadal com un home totalment renovat. La seva transformació es manifesta en accions concretes: 1. Generositat: Envia un gall dindi gegant a la família Cratchit. 2. Penediment: Demana perdó al seu nebot i col·labora amb entitats benèfiques. 3. Bondat: Es converteix en un segon pare per al petit Tim i en el millor amic que la ciutat podria tenir. L'obra conclou amb la reflexió que el canvi és possible i que la vertadera riquesa resideix en el cor i en el benestar dels altres.
3 d’abr. del 2001
11'
Selecció de Cançons de Nadal i Contes Tradicionals
Recull de Tradició Nadalenca amb Tarragona Ràdio Aquest episodi especial de Nadal, presentat per Brat Cebrián, ofereix una recopilació del Cançoner de Nadal. A través d'una selecció literària i musical, es repassen les escenes més emblemàtiques del pessebre i la nativitat, utilitzant les lletres clàssiques de la cultura catalana. Temes Principals de les Cançons El viatge de la Sagrada Família: Es narra l'arribada de Sant Josep i la Mare de Déu a Betlem, la seva pobresa i el naixement de Jesús en una cova flairosa com una rosa. L'anunci de l'Àngel i els Pastors: Diàlegs entre l'àngel i personatges com el rebedar o en Pasqual, que conviden a adorar l'infant malgrat el fred i la neu. Ofrenes i Regals: La pastora Caterina porta taronges, mentre que en el Noi de la Mare s'enumeren menges típiques com panses, figues, mel i mató. La Celebració del Pessebre El programa destaca l'ambient festiu d'aquestes dates amb cites i cançons icòniques: "A vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum. Ha nascut un minyonet ros i blanquet, fill de la Verge Maria." Punts Clau del Cançoner Sant Josep i la Mare de Déu: El periple des de Nazaret. Les dotze van tocant: L'arribada del Déu infant en un món glaçat. El rebedar: Un diàleg humorístic sobre la mandra i les ganes d'esmorzar abans d'anar a Betlem. L'Àngel i els pastors: L'alegria de la bona nova al corral.
3 d’abr. del 2001
10'
El secret del polsim de llum i la generositat
La llegenda del país de la foscor i el fred Fa molt de temps, existia un regne sumit en una foscor perpètua i un fred intens on tothom tremolava. Al bell mig del país hi havia el palau reial i, en una torre propera, un mag vell i el seu jove ajudant vigilaven l'arribada d'una estrella que havia de portar la llum definitiva. La troballa de l'estrella Un dia, un llamp va creuar el cel i el mag va enviar el seu ajudant a buscar el rastre de la llum. El noi va trobar una estrella enganxada a un penyal i, en acariciar-la per ajudar-la a volar, se li va quedar un polsim lluent i calent als dits. Aquest tresor era la clau per acabar amb el patiment del regne. L'egoisme del rei i la pèrdua de la màgia Quan el mag i l'ajudant van portar la notícia al rei, aquest, per por de l'enemic, va ordenar tancar el polsim en una capsa amb cadenat a les masmorres. Tanmateix, l'egoisme del monarca va tenir conseqüències: El fred i la foscor van tornar al palau. En obrir la capsa, el polsim s'havia convertit en cendra fosca i apagada. El rei, enfurismat, va amenaçar d'empresonar el mag i el noi per engany. El secret de la llum: Compartir L'ajudant del mag, que encara conservava unes engrunes del polsim original, va revelar la veritat fonamental sobre la màgia: "El polsim de llum no es pot amagar ni tenir per un mateix: per fer fora el fred i la foscor, cal compartir-lo." En el moment que el rei va acceptar compartir aquella petita llum amb la reina, i aquesta amb els servents, i així successivament fins a arribar a tot el poble, el regne finalment va trobar l'escalfor i la claredat que tant desitjava.
3 d’abr. del 2001
12'
La Núria i el camí de cendra del Tió
El Tió es perd a pocs dies del Nadal Aquesta narració ens presenta la petita Núria, que, a falta de cinc dies per Nadal, s'adona que el Tió encara no ha arribat a casa. El pare, inicialment sorprès pel descuit, l'ajuda a buscar-lo per racons i darrere totes les portes de la llar, però sense èxit. El ritual de les cendres de Sant Joan Per solucionar la pèrdua, el pare recorda una tradició antiga: Cal fer servir les cendres de les fogueres de Sant Joan (guardades des del juny). Aquestes cendres serveixen per marcar el camí al Tió fins a la cuina de casa. Malauradament, un corrent d'aire entra per una finestra i escampa totes les cendres carrer avall, deixant la Núria desconsolada. El miracle al terrat i la generositat de la Núria En plena nit, el pare descobreix un fenomen extraordinari i porta la Núria al terrat: "El seu carrer era ple de llumetes molt febles i tendres... cadascuna era els ulls de foc dels tions." Degut a la cendra escampada pel vent, tots els tions de la ciutat es dirigeixen cap a casa seva. Davant la possibilitat de tenir-los tots per a ella, la Núria decideix ser generosa: Desitja amb força que cada Tió trobi la seva llar corresponent. Un vent màgic torna a repartir la cendra per tota la ciutat. Els tions giren cua per anar amb els altres nens. Finalment, la Núria és recompensada per la seva bondat. En anar a dormir, sent l'arribada del seu propi Tió, que la saluda amb una veu antiga i càlida, tancant la nit amb una felicitat absoluta.
3 d’abr. del 2001
13'
La història d'en Rúdolf: El ren del nas vermell
El Conte d'en Rúdolf a Tarragona Ràdio Aquest relat narrat per Grat Cebrián ens transporta al País del Fred, on descobrim la història d'un ren molt especial que va passar de ser marginat a convertir-se en un heroi de la Nit de Nadal. Un ren diferent dels altres En Rúdolf era un ren com qualsevol altre, excepte per un tret físic únic: tenia un nas vermell i brillant que enlluernava. Aquesta característica li va portar molta tristor: Els seus companys el rebutjaven i no volien jugar amb ell. Sovint li feien la guitza i no el deixaven integrar-se en el ramat. La seva mare sempre l'animava, recordant-li que era eixerit i fort i que el seu nas tenia un propòsit. L'arribada de Santa Claus i la gran boira La nit del 24 de desembre, una boira espessa com "nata muntada" va posar en perill el repartiment de regals. Santa Claus estava desesperat perquè els seus rencs habituals no hi veien gens i no podien trobar el camí. "Si aquella boira no escampava... els nens i nenes es quedarien sense cap regal." De la marginació a l'èxit Quan Santa Claus va veure la llum vermella d'en Rúdolf darrere d'uns avets, va saber immediatament que era la solució. Li va demanar que guiés el seu trineu. En Rúdolf va acceptar amb il·lusió, sentint-se per primer cop útil i orgullós del seu nas. Els companys que s'havien rigut d'ell es van penedir de la seva actitud i van col·laborar preparant els regals. Gràcies a la llum del seu nas, en Rúdolf va obrir pas a través de la boira i tots els nens del món van rebre els seus obsequis. Finalment, el conte ens recorda que, encara avui, si veiem una llum vermella al cel per Nadal, no és un avió ni un ovni, sinó en Rúdolf fent la seva feina.
3 d’abr. del 2001
12'
La màgia de les felicitacions a la vall d'Àsper
La transformació del vell Gruber Aquesta narració ens trasllada a la vall d'Àsper, un lloc on la tradició d'enviar postals de felicitació per Cap d'Any és fonamental per a la cohesió de la comunitat. L'eix central de la història és el vell Gruber, un home conegut per ser esquerp, solitari i malfiat, que feia quinze anys que no rebia cap mostra d'afecte. El gest generós del carter En Hans, el carter del poble, sent llàstima per la solitud del Gruber i decideix actuar de manera altruista: * Entrega una postal en blanc al vell, inventant-se que algú l'ha deixat a l'oficina de correus. * Aquest petit engany actua com un catalitzador emocional per al Gruber. * El vell comença a rememorar antigues amistats i moments de felicitat del passat. Una reacció en cadena d'amistat Convençut que la postal prové dalgun antic conegut, el Gruber decideix respondre a totes les persones que podrien haver pensat en ell. Això genera un efecte mirall a tota la vall: 1. Els veïns, sorpresos per rebre notícies d'un home tan distant, interpreten el gest com un intent de reconciliació. 2. La gent respon amb una allau de propostes d'ajuda, invitacions a dinar i declaracions d'amistat. "S'ho prenia bé perquè sabia que, d'una manera o altra, ell contribuïa a l'alegria general d'aquells dies." El conte clou amb un final esperançador on el carter descobreix centenars de cartes per al Gruber, demostrant que un simple gest pot trencar el mur de la isolació i recuperar l'esperit comunitari.