Arxiu Sonor 2001 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2001. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·77 episodis

RSS

episodis

61-72 de 77

15 de març del 2001
1h 25min
Ofici solemne de Santa Tecla a la Catedral de Tarragona
Celebració de la Solemnitat de Santa Tecla Retransmissió de l'Ofici de Santa Tecla des de la Catedral de Tarragona, un dels actes religiosos més importants de la Festa Major. L'esdeveniment està marcat per la solemnitat litúrgica i la gran afluència de fidels, presidit per l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach. Context Històric i Litúrgia L'episodi destaca la profunda vinculació de la ciutat amb la seva patrona des del segle II. Es detallen les particularitats de la litúrgia tarragonina: • La consideració de l'ofici com a solemnitat a Tarragona, a diferència d'altres indrets on és només memòria. • L'ús de les lectures pròpies: el llibre de la Saviesa, la carta als Hebreus i la paràbola de les verges prudents de l'Evangeli de Mateu. • El trasllat de la relíquia del Sant Braç des de la Capella dels Marbers fins a l'altar major. Homilia de l'Arquebisbe i Missatge de Pau Durant l'homilia, l'arquebisbe Martínez Sistach aborda diversos punts d'actualitat i espiritualitat: "Cal no cedir a la temptació de l'odi i de la violència... demano als responsables dels pobles que no es deixin dominar per l'esperit de venjança." • Solidaritat internacional: Condemna rotunda dels atemptats de l'11 de setembre a Nova York i Washington, demanant evitar la guerra de religions. • Ordenacions sacerdotals: Referència a l'ordenació de tres nous preveres el dia anterior com a motiu d'esperança per a l'arxidiòcesis. • Identitat cristiana: Crida a mantenir la fe en una societat progressivament secularitzada. Ritus i Tradicions Finals La celebració clou amb el ritu de la comunió, acompanyat per l'orga de la seu, i la benedicció apostòlica. Es recorda la història de la relíquia provinent d'Armènia i la tradició de la processó que recorre els carrers de la ciutat cada tarda de Santa Tecla.
15 de març del 2001
17'
Versots i Ball de Diables a Santa Tecla
Els Versots del Ball de Diables de Tarragona Aquest episodi recull la tradicional representació dels versots a la Plaça de la Font durant la festa major de Santa Tecla. El text presenta la mítica lluita entre les forces del bé i del mal, amb un fort component de crítica social i política local i nacional. Estructura i Contingut dels Versots Enfrontament Mitològic: La representació s'inicia amb el conflicte entre l'Arcàngel Sant Miquel i Llucifer, acompanyats de figures com la Diablesa. El diàleg utilitza un llenguatge arcaic i punyent per escenificar la derrota dels dimonis. Sàtira i Crítica Social: Els diables aprofiten el parlament per llançar dards contra diversos estaments: Política Local: Crítiques a la brutícia de la ciutat i a la gestió d'alguns regidors. Política Nacional: Referències al conseller Felip Puig, a la gestió mediambiental i al Pla Hidrològic Nacional, amb crides a la desobediència i al "sud independent". Institucions: Atacs a la monarquia (fent referència al llavors príncep Felip), a l'Església i a personatges vinculats a la corrupció econòmica. Transició a la Diada Castellera Després de l'explosió de foc i els visques a la patrona, el programa connecta amb l'ambient festiu de la plaça per donar pas a la Diada Castellera. S'esmenten les quatre colles de la ciutat: "Endavant doncs... Colla Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau." L'episodi clou amb el seguiment del Seguici Popular i la preparació per a la professió del braç de Santa Tecla a la tarda.
15 de març del 2001
36'
Pregó de Santa Tecla 2001: Llibertat i Llengua
Acte Institucional de les Festes de Santa Tecla L'esdeveniment celebrat a l'Ajuntament de Tarragona marca l'inici oficial de les festes de la ciutat de l'any 2001, amb una forta càrrega institucional i política. L'acte es divideix en dos blocs principals: el lliurament del premi Tarragoní de l'Any i el pregó de festes. Reconeixement a Lluís Arola El jurat d'Òmnium Cultural ha atorgat el premi Balcó al Tarragoní de l'Any al doctor Lluís Arola i Ferrer, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El guardó reconeix la seva tasca en la defensa de la llengua catalana en l'àmbit universitari, especialment en un context de pressió legislativa i judicial. • Normalitat lingüística: Arola defensa que la universitat ha de ser el bressol on els professionals del futur s'habituïn a usar el català com a llengua de ciència i pensament. • Compromís institucional: El rector expressa el seu desconcert per haver de ser premiat per fer la seva feina: aplicar les polítiques lingüístiques emanades del Parlament de Catalunya. Pregó de Gorka Landaburu El periodista basc Gorka Landaburu, víctima d'un atemptat d'ETA pocs mesos abans, ha estat l'encarregat de realitzar el pregó. El seu discurs s'ha centrat en la pau, la tolerància i la lluita contra el fanatisme. • Terrorisme global i local: El pregoner vincula els recents atemptats de l'11 de setembre als Estats Units amb la violència que es viu al País Basc, reclamant el suport de la societat civil per a les víctimes. • Defensa del diàleg: Landaburu advoca per una solució política basada en el diàleg entre forces democràtiques, rebutjant qualsevol imposició mitjançant les armes. "El terror mai podrà servir una causa justa; la llibertat es construeix dia a dia i ningú ens la pot arrabassar." Cloenda de l'Alcalde L'alcalde Joan Miquel Nadal ha tancat l'acte agraint els dos ponents per les seves reflexions sobre la pau i la identitat, donant per inaugurades oficialment les festes de Santa Tecla.
15 de març del 2001
38'
Crida de Santa Tecla 2001: Inici de festes i dol oficial
Inici de les Festes de Santa Tecla 2001 El podcast recull la retransmissió en directe des de l'Ajuntament de Tarragona de la Crida, l'acte que marca el tret de sortida a les festes de Santa Tecla. Enguany, l'inici està marcat per un caràcter solidari i respectuós a causa dels atemptats de l'11 de setembre als Estats Units. Homenatges i Distincions Durant l'acte institucional, s'han lliurat les distincions més importants de la festa: • El Perpetuador: Enguany el reconeixement ha estat per a Antoni Segura García, històric geganter vinculat a la festa des de fa més de 30 anys i membre dels Xiquets de Tarragona. • Teclers d'Honor: S'han distingit cinc tarragonins per la seva trajectòria de més de 25 anys de participació activa: Francesc García, Enrique Gómez, Julià Pérez, Jordi Olivan i Ferran Ventura. Suspensió de la Tronada Per segon any consecutiu, el consistori ha decidit suspendre la tronada i els 11 morters en senyal de dol. L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor Carles Sala han subratllat que, tot i la tristesa, la festa ha de continuar com a mostra de resistència davant la intolerància. Novetats i Agenda Cultural • Seguici Popular: Es destaca el 150è aniversari dels Gegants Moros (1851-2001) i la presentació de la postal dedicada a la Víbria del Serrallo. • Concerts i Esdeveniments: S'ha confirmat l'arribada de Pau Donés des del Canadà, garantint així el concert de Jarabe de Palo. També s'ha informat de l'èxit de vendes de l'abonament per a La Oreja de Van Gogh i Sopa de Cabra. "Santa Tecla és festa i res seria pitjor que demostrar que ens deixem plegar per la intolerància." — Joan Miquel Nadal, Alcalde de Tarragona.
15 de març del 2001
20'
Josep Maria Ferrer: 57 anys dedicats a la Cavalcada de Reis
Homenatge a Josep Maria Ferrer: Una vida de servei a la ciutat En aquesta conversa, s'homenatja Josep Maria Ferrer, qui s'ha jubilat recentment després d'haver format part de la Comissió de la Cavalcada de Reis de Tarragona durant 57 anys. Ferrer repassa la seva trajectòria, des del seu inici l'any 1944 fins a l'actualitat, destacant l'evolució d'un dels esdeveniments més estimats de la ciutat. L'evolució de la Cavalcada: De la tradició a la modernitat Els orígens: Ferrer recorda quan els Reis d'Orient arribaven dalt de cavalls i recorrien la ciutat amb una il·luminació precària basada en teies (torxes de ferro) que feien molta fumera. Finançament popular: Antigament, la Cavalcada es finançava amb la venda de segells d'una pesseta als comerços locals, una mostra de la col·laboració ciutadana abans que l'Ajuntament n'assumís la gestió directa. Transformació tècnica: Durant el mandat de l'alcalde Vilar Guix, diverses entitats (La Salle, Club Maginet, Maestria) es van repartir l'organització dels tres Reis, introduint les primeres carrosses permanents i motoritzades. Anècdotes i gestió de crisi Josep Maria Ferrer destaca que la seva tasca consistia sovint a resoldre imprevistos sobre la marxa per tal que l'espectacle no s'aturés: Defectes tècnics: Explica com varen haver d'arrossegar una carrossa amb una roda trencada al carrer de Podaca per permetre el pas de la resta del seguici. Esforç físic extrem: En èpoques passades, els templets dels prínceps es portaven a pes. En una ocasió, els portadors van defallir i el mateix Ferrer, juntament amb un membre de la brigada, va haver de carregar el templet fins a l'Ajuntament. El valor de l'equip i el reconeixement Malgrat que rebrà la Medalla de Plata de la Ciutat, Ferrer insisteix que el mèrit no és individual: "Aquest guardó no en sóc jo el mereixedor, sinó que ho són tots els companys que han treballat amb mi, perquè una persona sola poca cosa pot fer." El llegat: La Cavalcada ha crescut en pressupost i qualitat artística, incorporant nous vestuaris, la unitat a cavall de la Guàrdia Urbana i una millor logística al port. La recompensa: Per a Ferrer, veure la il·lusió als ulls dels nens i la felicitat de pares i avis és el que ha donat sentit a tants anys d'estrès i feina.
15 de març del 2001
23'
Tarragona: balanç del primer any com a Patrimoni de la Humanitat
Impacte de la declaració de la UNESCO El primer any de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat ha generat un balanç positiu en el sector turístic, tot i que s'identifica com el principi d'un camí a llarg termini. La declaració ha servit per donar una millor imatge de marca i elegància a la ciutat, atraient un perfil de visitant més interessat en la cultura. Canvis en el perfil del visitant • L'excursionista de dia: És el perfil que més ha crescut, especialment provinent de l'àrea metropolitana de Barcelona i Lleida. • Pernoctacions: Encara que l'estada mitjana se situa al voltant de les 1,8 nits, s'ha detectat un lleuger increment en la durada de les visites. • Perfil internacional: Es manté un interès constant de mercats com els Estats Units i Alemanya, atrets exclusivament pel patrimoni històric. El sector hoteler i la desestacionalització Els representants del sector hoteler destaquen que, malgrat un any complicat per factors externs (vagues i el context internacional), les ocupacions han superat les de l'any anterior. • Estabilitat anual: S'està aconseguint trencar l'estacionalitat; hotels que abans tancaven a l'hivern ara romanen oberts tot l'any. • Mix de clients: El client d'empresa i congressos representa entre el 70% i el 90% de l'ocupació durant els mesos laborals, mentre que l'oci domina l'estiu i els caps de setmana. • Sinergia amb la indústria: Es destaca la convivència positiva i complementària entre el turisme i el sector petroquímic/industrial de la zona. Estratègies de futur i promoció "Tarragona entra en una nova etapa com a ciutat de congressos; és una feina a mig termini que hem d'explotar entre tots." Per augmentar l'impacte econòmic, s'han proposat diverses línies d'actuació: 1. Turisme de congressos: Potenciar el Palau de Congressos per atreure un visitant amb una despesa superior a la del vacacional. 2. Pla Estratègic: Col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili per planificar el creixement de la ciutat. 3. Millora de l'oferta d'oci: Necessitat de més activitat nocturna, teatral i d'espectacles per retenir el turista entre setmana. 4. Port Aventura: L'ampliació de la temporada del parc fins a Nadal es veu com un motor clau per a l'ocupació hotelera de final d'any.
15 de març del 2001
12'
Luis del Olmo: Una vida dedicada a la ràdio i la llibertat
La ràdio com a eix vital i empresarial En aquesta conversa, Luis del Olmo reflexiona sobre la seva trajectòria professional, centrant-se en la seva passió absoluta pel món de la ràdio. Tot i que se l'identifica com a empresari, ell delega aquesta etiqueta en el seu fill, afirmant que la seva única preocupació és el programa de cada dia. Tanmateix, reconeix que va fundar Onda Rambla per una qüestió de supervivència professional: Independència: Volia evitar que les empreses poguessin acomiadar-lo quan ja no fos un producte rendible, com va veure que passava amb els seus ídols de joventut. Compromís: Dedica més de sis hores diàries al micròfon, un mitjà que defineix com un periòdic sonor on conviuen l'humor, la política i l'esport. La tensió del directe i el repte de la comunicació L'entrevistat destaca la intensitat de la ràdio, esmentant episodis concrets on la passió ha desbordat el debat: "Sense ‘calentura’ la ràdio no és res." Explica anècdotes sobre tertúlies recents on ha hagut d'intervenir per frenar discussions pujades de to i parla del proper repte professional: un programa especial a Extremadura sota el lema Catalunya-Tierra de Acogida, on reunirà els presidents de la Generalitat i d'Extremadura. La gestió de la por i el terrorisme Un dels punts més emotius és la seva confessió sobre la por. Del Olmo admet que conviu amb ella a causa de les amenaces del terrorisme d'ETA, però que relativitza el seu patiment quan el compara amb companys com Gorka Landaburu, que han sofert danys físics irreversibles. Seguint consells de professionals, combat el temor mantenint-se ocupat i compartint experiències amb altres periodistes en situacions similars.
15 de març del 2001
24'
I Premis de Comunicació de la Ciutat de Tarragona
Els Guardons del Periodisme Tarragoní L'episodi se centra en el lliurament del primer Premi de Comunicació Ciutat de Tarragona, un guardó que reconeix la tasca dels professionals de la comunicació a les comarques tarragonines. Durant l'acte, s'han atorgat distincions a figures històriques com Lluís del Olmo i Salvador Alsius, i s'ha homenatjat la trajectòria del Diari de Tarragona com a degà de la premsa local. Els Guanyadors: Ràdio i Televisió El jurat ha decidit atorgar el premi principal exaequo a dos treballs vinculats a la realitat local i la solidaritat: • Cana Macana: Un programa de ràdio presentat per Agustí Farré. Es defineix com una "capsa de somnis" que utilitza contes, música especial (new age, rock gòtic) i reflexions per connectar amb els sentiments de l'oient. • Santa Tecla 2001, el terratrèmol: Un documental televisiu realitzat per Josep Maria Pagés. El treball documenta l'ajuda humanitària enviada des de Tarragona cap a la ciutat de Santa Tecla, al Salvador, després dels devastadors terratrèmols de principis d'any. Reflexions sobre el Periodisme de Proximitat Els autors subratllen la dificultat de fer periodisme d'autor o documentals en l'àmbit local a causa dels elevats costos de producció i la competència amb els mitjans immediats com la televisió comercial o internet. "Un reconeixement el que et fa és treure't l'apalancament... et ve com una bafarada d'aire fresc que et diu que el projecte pot tirar endavant." L'Agustí Farré aprofita per fer una crítica constructiva, lamentant que els mitjans escrits sovint es queden en la notícia del premi sense aprofundir en el contingut real dels programes guardonats.
15 de març del 2001
18'
15 anys de Tarragona Ràdio i els Premis de Comunicació
Celebració i Reconeixement a la Comunicació Local En motiu del 15è aniversari de Tarragona Ràdio, s'ha organitzat una jornada especial que inclou el lliurament del primer Premi de Comunicació Ciutat de Tarragona. L'episodi recull el testimoni de figures clau del periodisme i la gestió municipal per analitzar la salut dels mitjans de proximitat. Salvador Alsius: Una visió periodística de Tarragona El prestigiós periodista i degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Salvador Alsius, és un dels guardonats per la seva tasca de difusió del patrimoni tarragoní. Durant la conversa, destaca: La capacitat de Tarragona de sorprendre constantment: > "És una ciutat d'aquelles que es pot dir no te l'acabes." L'evolució positiva cap a un turisme interior més potent, superant el tradicional tòpic que Barcelona només mira cap al nord. El valor de la gent jove preparada que aposta per quedar-se al territori per articular l'oferta cultural i de serveis. El Futur de la Comunicació de Proximitat L'entrevista aborda la paradoxa de la globalització: malgrat l'existència de grans corporacions, la comunicació local és més necessària que mai per la seva capilaritat i proximitat humana. Alsius assenyala que les ràdios i revistes comarcals tenen una funció tan vital com els mitjans d'àmbit nacional. Projectes i Aniversari de Tarragona Ràdio La regidora i presidenta de l'Empresa Municipal de Mitjans, Maria Mercè Martorell, profunditza en el model de l'emissora municipal: Funció pública: La ràdio serveix de lligam essencial entre l'Ajuntament i la ciutadania, oferint continguts que sovint no tenen cabuda en mitjans privats per criteris d'audiència. Lliurament de distincions: A més d'Alsius, es reconeix la trajectòria de Luis del Olmo, el Diari de Tarragona, i es reten homenatges a títol pòstum a Javier Pedrol i Fermí Morera. Nous horitzons: S'anuncia el projecte de trasllat de l'emissora a uns nous locals més accessibles i moderns per millorar les condicions de treball dels professionals.
15 de març del 2001
41'
15 anys de ràdio pública: d'emissores de barri a Tarragona Ràdio
Orígens i Evolució de la Ràdio Municipal En motiu del 15è aniversari de Tarragona Ràdio, s'ha realitzat una taula rodona amb els exregidors responsables de l'emissora des de la seva fundació l'any 1986. La conversa destaca el pas d'un model descentralitzat basat en el voluntarisme a una estructura professionalitzada de servei públic. Els Inicis: El Model de Barris L'any 1986, sota l'impuls de Julián López, es va crear un sistema pioner de ràdios distribuïdes pels barris de la ciutat. Aquest model es caracteritzava per: • Ràdio Fòrum com a vaixell insígnia. • Petites emissores a Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. • Un pressupost extremadament baix (unes 150.000 pessetes per emissora). • Una forta base de voluntariat i entitats veïnals. El Procés de Professionalització A principis dels 90, amb figures com Josep Miquel Sevil i Josep Maria Mosté, es va iniciar el debat sobre la creació d'una "autèntica emissora municipal". Això va comportar: • La creació de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació. • El canvi de nom de Ràdio Fòrum a Tarragona Ràdio per reforçar la identitat de ciutat. • La informatització i consolidació de plantilles professionals sota la gestió de Josep Félix Ballesteros. Valor Social i Futur Tots els interlocutors coincideixen en que la ràdio municipal ocupa un espai que la ràdio comercial no pot cobrir, actuant com un element vertebrador de la ciutat. "La ràdio ha estat i és un element vertebrador de consolidació i de cohesió de la població." Temes Clau Discutits • Dèficits democràtics: La ràdio com a eina per donar veu a col·lectius silenciats. • Vocació de servei: El paper fonamental en situacions d'emergència com els aiguats o atemptats. • Independència i Pluralitat: La necessitat de garantir una informació objectiva i allunyada de la instrumentalització política.
15 de març del 2001
16'
2001-10-23 PREMIS COMUNICACIÓ Tarragona Ràdio
Celebració del 15è aniversari de l'emissora municipal Tarragona Ràdio commemora el seu 15è aniversari (1986-2001) amb una sèrie d'actes institucionals i lúdics que tindran lloc el proper divendres 9 de novembre. Durant l'entrevista, la presidenta de l'empresa municipal de mitjans, Maria Mercè Martorell, i el gerent, Francesc Valls Calçada, detallen les fites d'enguany. Actes principals i novetats Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona: Es creen per primer cop aquests guardons per reconèixer treballs periodístics sobre la ciutat en premsa, ràdio, televisió i internet. Acte Institucional: Se celebrarà al Saló de Plens de l'Ajuntament amb la presència del periodista Lluís Amiguet. Sopar Commemoratiu: Obert a professionals, col·laboradors i oients a l'Hotel Imperial Tàrraco per retre homenatge a qui ha fet possible l'emissora. Iniciatives promocionals i futur L'emissora ha dut a terme diverses accions per apropar-se a la ciutadania, com ara: - L'edició de marxandatge (samarretes, gorres). - La venda de loteria de Nadal amb el número 1026 (en referència a la freqüència 102.6 FM), comprada per simbolisme a la Bruixa d'Or. Pel que fa al futur, s'anuncia un canvi d'etapa amb el nou local de l'emissora, que millorarà les condicions tecnològiques i l'accessibilitat per als professionals i visitants, deixant enrere les històriques instal·lacions de la Rambla. "No sols és important ser bo, sinó que també s'ha de fer aquesta promoció d'allò que es fa bé."
9 de març del 2001
50'
Dia de la Música a Tarragona: Debat i Castell de Sons
La Música a la Ciutat de Tarragona L'episodi se centra en la celebració del Dia Internacional de la Música, reunint diversos agents del sector per reflexionar sobre l'estat actual de la disciplina, la formació i la vertebració del col·lectiu a través de la nova Associació de Músics. Formació i Estils Musicals Els convidats discuteixen la desaparició de les barreres tradicionals entre estils. S'arriba a la conclusió que només existeix la "bona i la dolenta música", independentment de si és rock, clàssica o pop. • Els músics clàssics actuals ja no segueixen els estils rígids de vestimenta i comportament de l'antic conservatori. • Es destaca la capacitat d'improvisació dels músics autodidactes vs. la formació acadèmica. La Precarietat de la Professió Es posa èmfasi en la duresa de la vida del músic, especialment per la dificultat de viure'n professionalment. "La vida del músic és dura per tot. Primer, perquè és molt difícil viure de la música." L'Experiència del "Castell de Sons" El projecte estel·lar de la jornada és una acció sonora col·lectiva a la Plaça de la Font: • Participació de prop de 200 músics. • Estructura basada en el caos controlat i el material sonor de "textures". • Ús d'un sistema de semàfors per dirigir les entrades i sortides de 13 grups instrumentals diferents. Crítica a l'Ensenyament Es denuncia la manca de suport públic a les escoles de música privades autoritzades, que han de complir els mateixos requisits que les públiques però sense rebre subvencions, encarint el cost per a l'alumne.