Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2001 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2001. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·77 episodis
RSS

episodis

37-48 de 77
  • 8'

    Els bons amics: Un conte de Nadal sobre la generositat

    Resum de la història En una nit de fred intens i neu, un conillet gris surt a buscar menjar i troba dues pastanagues. Després de menjar-se'n una i quedar-se tip, decideix que, a causa de la gelada, ha de compartir l'altra amb el seu veí, el cavallet brú. La cadena de la generositat Aquest acte desencadena una ràpida successió de gestos altruistes entre els animals del bosc: El conillet: Porta la pastanaga al cavallet, però com que no hi és, la deixa a la porta. El cavallet: En arribar tip de menjar un nap, troba la pastanaga i decideix portar-la al be. El be: Fa el mateix gest i la trasllada a casa del cabirol. El cabirol: Finalment, tanca el cercle portant la pastanaga de tornada al conillet original. Valors compartits La història subratlla la importància de pensar en els altres durant les èpoques difícils. Com bé destaca el narrador: "Ai, els bons amics, els bons amics" El conte conclou amb la pastanaga tornant al seu punt d'origen, demostrant que la solidaritat acaba beneficiant a tothom qui hi participa.

  • 20'

    Primer Aniversari de Tàrraco com a Patrimoni Mundial

    Unió del Territori i Celebració del Patrimoni L'episodi commemora el primer aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'emfatitza la idea que aquest reconeixement no és només per a la ciutat de Tarragona, sinó per a un conjunt patrimonial que inclou diversos municipis de la comarca del Tarragonès. Projectes de Futur als Municipis Els alcaldes i representants de les localitats vinculades expliquen les seves fites i reptes: Constantí: Treballa en un ambiciós macro parc natural de 60 hectàrees que unirà el mausoleu amb els molins. Altafulla: Reivindica la creació d'un museu in situ a la Vila Romana dels Munts perquè les peces no hagin de marxar al Museu Arqueològic de Tarragona. Roda de Barà: Se centra en la reordenació urbanística i la millora dels accessos a l'Arc de Berà per garantir la seguretat dels visitants. Promoció i Coordinació Comarcal El President del Consell Comarcal destaca la importància de la coordinació entre ajuntaments i anuncia noves eines de difusió: Presentació d'un nou audiovisual didàctic i un estand per a fires turístiques. Objectiu de captar el turisme cultural (un 30% del mercat mundial). Símbols i Memòria de la Declaració El programa tanca amb una mirada als símbols d'aquesta fita històrica: Segell Commemoratiu: Correus presenta un segell especial amb el valor en euros i pessetes, simbolitzant el període de transició monetària i la difusió mundial de l'esdeveniment. Records de l'anunci: Maria Mercè Martorell, regidora de Patrimoni, recorda l'emoció viscuda a Kyoto durant la proclamació el 30 de novembre de l'any 2000. "Ara que tenim l'etiqueta, és qüestió de mantenir-la i de tirar endavant tots els projectes necessaris."

  • 13'

    Primer aniversari de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat

    Commemoració i reflexió sobre el patrimoni tarragoní En motiu del primer aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, Tarragona Ràdio realitza un programa especial des de la capçalera del Circ. L'espai reuneix experts i representants institucionals per analitzar l'impacte d'aquest reconeixement en la ciutat i els projectes de conservació en curs. La importància del reconeixement de la UNESCO L'emoció del moment: Ricardo Mar recorda l'experiència a la cimera de Cairns, destacant el suport internacional i la rectificació del comitè de l'ICOMOS. Autoresponsabilitat ciutadana: El títol de la UNESCO no és només un honor, sinó un compromís de la ciutat per vetllar pel seu propi conjunt arqueològic. Canvi de mentalitat: S'ha passat de veure les restes romanes com un "problema" urbanístic a considerar-les un valor afegit que cal integrar i respectar. Projectes de recuperació i restauració El Pont del Diable: Joan Menchon explica el projecte de l'Escola Taller, que uneix la formació de joves amb l'adequació de l'entorn natural i monumental de l'aqüeducte. > "El propietari final és el ciutadà... ha de poder gaudir d'un monument que està al seu servei." La Catedral de Tarragona: Es destaquen les troballes de murs romans de gran alçada (8-9 metres) durant les obres de sanejament d'humitats. Joan Figueroa subratlla la complexitat tècnica de treballar en el subsol d'edificis habitats. Conclusions El patrimoni de Tarragona es percep ara com un conjunt unitari on col·laboren institucions com l'Ajuntament, la Generalitat i l'Església. La figura de l'arqueòleg ha guanyat rellevància social, esdevenint una peça clau per a l'urbanisme del futur.

  • 8'

    Tàrraco a Taula: Reconstrucció de la Cuina Romana

    El Ressorgir de la Gastronomia Romana a Tarragona Des de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat, l'associació Tàrraco a Taula ha treballat intensament per recuperar i mantenir viva la cuina de l'antiga Roma. El que va començar com una setmana gastronòmica puntual s'ha convertit en un esforç constant per part dels restauradors locals per integrar la romanitat a les cartes durant tot l'any. Productes i Receptes Tradicionals Durant la conversa, s'han destacat productes base que formen part d'aquesta reconstrucció històrica, descrita com una dieta mediterrània 100% sana: Sirapa: Una pasta d'oliva negra amb sal, pebre i espècies com la sajolida i el comí. Hipòtrima: Una base de formatge fresc barrejat en cru amb mel i panses. Gàrum: Un ingredient que ja s'ha familiaritzat entre els comensals tarragonins. La Vinificació i les Begudes Antigues El procés d'elaboració del vi a l'època romana diferia notablement de l'actual. Segons expliquen els experts, la vinificació era més "bruta", el que obligava a utilitzar mètodes de conservació i aromatització específics: L'ús de la mel: S'emprava per estabilitzar el vi i aportar el sucre necessari. Aromatització natural: Es maceraven vins amb pètals de rosa o flors durant setmanes per donar-los gust. Consum en calent: A diferència d'avui dia, molts d'aquests vins es bevien calents. "Vam fer 300 litres de vi de roses fa dos anys; calen roses de jardí no tractades químicament perquè el producte sigui autèntic i segur." Llegat i Futur L'èxit d'aquestes iniciatives demostra que hi ha una demanda real i curiositat per part del públic. Els cuiners actuals mantenen els fonaments de fa 2.000 anys, adaptant-los al paladar contemporani però respectant l'essència dels ingredients originals.

  • 18'

    Primer aniversari de Tarragona Patrimoni de la Humanitat

    Commemoració del Patrimoni Mundial a Tarragona L'emissió especial de Tarragona Ràdio des de la Capçalera del Circ celebra el primer aniversari de la declaració de la UNESCO. El programa reuneix representants de la societat civil, la restauració i el món acadèmic per analitzar l'impacte d'aquesta fita. Impacte Turístic i Estadístiques Maite Martorell, tècnica del Museu d'Història, aporta dades significatives sobre l'evolució del turisme: - Increment notable de visitants, superant les 60.000 persones durant el maig gràcies a Tàrraco Viva. - Diversificació de l'origen: un 55% de Catalunya i un 20% de la resta de l'Estat, equilibrant la procedència local. - La visibilitat internacional ha crescut, atraient especialment el sector educatiu i acadèmic de fora de Catalunya. La Societat Civil i el Manifest de la Gent Gran Antoni Micó, representant de l'Associació de la Gent Gran, recorda el paper fonamental de la ciutadania en la candidatura: - Lectura d'un manifest històric amb punts clau sobre el llegat, la dignitat del poble i el compromís intergeneracional. - Record de la comissió de 28 membres que va impulsar el projecte amb el suport de totes les institucions. - Celebració de la creació del nou himne de Tàrraco, fruit d'una petició directa de les entitats. Gastronomia i Patrimoni Viu El sector privat, representat per Eugeni Pinyol, mostra com el patrimoni és un motor econòmic: - Presentació d'una carta de restaurant amb 14 plats dedicats als monuments (com l'Amfiteatre o l'Aqüeducte). - Treball de recerca gastronòmic per adaptar la cuina romana als gustos actuals sense perdre l'essència històrica. Projectes de Futur El museu aposta per la digitalització i la divulgació integral: - Desenvolupament d'un CD-ROM per a la propera Santa Tecla que inclourà no només l'època romana, sinó també la Tarragona medieval i moderna. - Potenciació de la "germana pobra" del patrimoni: la ciutat medieval. "Això no és una missió d'un dia ni d'un any, és anar recuperant dia a dia tota la història dels nostres avantpassats per a tothom."

  • 27'

    Patrimoni i divulgació de la Tàrraco Romana

    La Revolució de la Divulgació i el Rigor Històric L'episodi explora com Tarragona ha transformat el seu llegat arqueològic en una eina viva de divulgació. Els experts coincideixen que la difusió d'èxit de Tàrraco es basa a fer comprensible la història sense perdre la base científica. S'emfatitza la diferència fonamental entre divulgar i vulgaritzar. "Divulgació no és vulgarització; per fer una bona divulgació hi ha d'haver una boníssima investigació i documentació." Reconstrucció Històrica i Experimentació • Lentitud i rigor: Equipar correctament un sol contuberni (unitat de 8 soldats) pot trigar anys a causa de la recerca de materials autèntics com el cuir, el bronze o la llana pura. • Materials tradicionals: S'ha perdut part de la tecnologia antiga, i els artesans moderns han de fer esforços extraordinaris per replicar tècniques de forja o teixit romanes. El Patrimoni com a Identitat i Motor Econòmic S'analitza com la declaració de Patrimoni de la Humanitat ha canviat la percepció de la ciutat, tant interna com externament: • Reinterpretació artística: Els joiers i artesans de la Part Alta s'inspiren en peces com la Nina d'Ivori o la Medusa per crear objectes de regal de gran qualitat. • Sentit de pertinença: Els ciutadans ja no veuen només "pedres", sinó que reconeixen el seu passat, passant d'un model de ciutat purament industrial/petroquímica a un de cultural i prestigiós. Educació i Futurs Custodis del Patrimoni L'esforç de les institucions per portar l'arqueologia a les escoles ha creat una nova generació de tarragonins compromesos. Es discuteix com els nens són sovint els que ensenyen als pares a respectar i protegir els monuments durant les visites familiars o a través de tallers didàctics. Col·laboració Públicoprivada Es posa en relleu el model pioner de Tarragona on les institucions públiques (com el Museu Arqueològic) col·laboren estretament amb la iniciativa privada (empreses de serveis i arqueologia) per arribar on l'administració no pot, enriquint l'oferta cultural per a turistes i locals.

  • 10'

    Patrimoni a Tarragona: Difusió, Història i Ciutadania

    Reflexions sobre la Gestió del Patrimoni a Tarragona En aquesta conversa amb els tècnics del Museu d'Història, Lluís Pinyol i Helena Virgili, s'analitza l'evolució de la percepció i gestió del ric patrimoni de la ciutat després de la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat. Reptes de la Gestió i el Dia a Dia Institucions actives: Malgrat les crítiques, s'està treballant intensament des de la Real Societat Arqueològica, el Museu d'Història i el Museu Arqueològic. Visió a llarg termini: Es proposa una planificació a 10 anys vista, tot i que els resultats es construeixen amb la feina diària. Patrimoni documental: Es reivindica el patrimoni de paper (documents històrics) davant la preminència del patrimoni monumental de pedres. Estratègies de Difusió i Aproximació L'objectiu principal és que la ciutadania senti el patrimoni com a propi per garantir-ne la conservació i promoció: * Relat global: Més enllà del passat romà, cal posar en valor la Tarragona medieval, moderna i contemporània. * Formats divulgatius: Ús de llenguatges comprensibles mitjançant maquetes, quaderns didàctics i esdeveniments com Tarraco Viva. * Vessant lúdica: L'interès per la vida quotidiana i la curiositat històrica ajuden a apropar monuments complexos al gran públic. "Per valorar el patrimoni t'has d'identificar amb el patrimoni, i això s'aconsegueix arribant a la gent d'una forma comprensible."

  • 33'

    Tàrraco: Un any de Patrimoni Mundial a debat

    Balanç del primer any com a Patrimoni de la Humanitat En aquesta taula rodona especial de Tarragona Ràdio, diversos experts analitzen el progrés de la ciutat un any després del reconeixement de la UNESCO. El debat se centra en si el títol ha servit per a una transformació real o si s'ha quedat en una qüestió superficial. Reptes de gestió i voluntat política • S'exposa una visió crítica sobre la falta de coordinació entre l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament. • Es denuncia que molts projectes arqueològics són "reanunciats" periòdicament a la premsa sense arribar a executar-se mai. • Existeix una preocupació per la manca de sensibilitat cultural real per part de la classe política, sovint més centrada en el rèdit econòmic o electoral. "Tarragona és una ciutat on es podria fer una exposició dels projectes anunciats i mai realitzats." El model de ciutat i la identitat cultural Enric Oliver i George Zuain proposen un model de ciutat que superi el desenvolupament industrial dels anys 60: • Sostenibilitat: Un model no contaminant basat en la cultura, el turisme de qualitat i el coneixement. • Integració: El patrimoni no ha de ser un estorb o una "pedra a la sabata", sinó l'eix de la identitat local. • Paper de la Universitat: La URV ha d'actuar com a eix vertebrador i motor de la universalització del patrimoni. Visió Internacional i Futur George Zuain, exdirector del Centre de Patrimoni Mundial, aporta una perspectiva global: • El procés de canvi psicològic en la propietat i l'ús del patrimoni és lent però permanent. • Tarragona forma part d'un club selecte de prop de 130 ciutats al món amb aquesta responsabilitat. • L'objectiu a 10 anys vista ha de ser una ciutat exemplar que integri tots els seus components (port, indústria i arqueologia) de manera harmoniosa.

  • 40'

    Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre l'actualitat de Tarragona

    Infraestructures i Patrimoni Cultural L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, anuncia avenços significatius en la gestió de la ciutat, destacant especialment la cessió de la titularitat de l'edifici de la Chartres per part de la Generalitat. Aquest espai es projecta com un centre cultural interactiu i polivalent. Gestió Urbanística i el Nou Pla General S'aborda la reforma del Pla General d'Urbanisme, amb l'objectiu de millorar la connexió entre els barris de Ponent i el centre mitjançant: • La creació de fil conductors o voreres contínues. • La construcció de nous ponts sobre el riu Francolí. • La preservació de la identitat de la Part Alta, evitant que es converteixi exclusivament en un parc arqueològic. Seguretat Ciutadana i Policia Nacional Un dels punts més crítics de l'entrevista és la denúncia de la manca d'efectius de la Policia Nacional. Nadal qualifica la situació d'insostenible i destaca l'esforç extra que realitza la Guàrdia Urbana per cobrir competències que no li corresponen. "No puc estirar més la Guàrdia Urbana... estem fent funcions de seguretat que la Policia Nacional hauria de cobrir." Mobilitat i Conflictivitat Veïnal Arran de les protestes pel preu dels autobusos, l'alcalde manté una postura ferma: • Es prioritzaran els abonaments per sobre del bitllet senzill. • Es realitzarà una auditoria general del transport públic. • Crida a la unificació del moviment veïnal, criticant la politització d'algunes associacions. Esports i Futur Polític L'alcalde expressa el seu suport total al Gimnàstic de Tarragona, instant la junta a fer un "resto" (apostar-ho tot) per mantenir la categoria. Sobre el seu futur polític, manté la incògnita amb ironia, tot i reafirmar que la seva il·lusió pel projecte de ciutat continua intacta.

  • 14'

    Inauguració del Campus Sescelades: Salt Qualitatiu de la URV

    Inauguració del Campus Sescelades El proper dilluns es posen en marxa les noves instal·lacions del campus científico-tecnològic de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest projecte suposa la fi de la provisionalitat per a molts estudis que fins ara s'ubicaven en espais temporals. Infraestructures i Capacitat S'estrenen tres edificis compartits per les dues escoles d'enginyeria: un per a laboratoris docents, un aulari estable i un edifici per a departaments i professorat. Prop de 2.500 alumnes començaran a utilitzar aquestes instal·lacions immediatament, xifra que s'elevarà fins als 4.000 quan finalitzin les facultats de Química i Enologia. Aquest volum representa gairebé el 50% de la comunitat universitària, consolidant un procés de concentració de recursos de gran magnitud. Millores per a la Comunitat Universitària "L'estrena de les noves instal·lacions és el pas més important en l'evolució dels darrers anys de la Rovira i Virgili." Estudiants: Es posa fi a l'era dels barracons amb espais més amplis, moderns i dignes. Professorat: Es centralitza la recerca, evitant que els docents hagin de repartir-se entre l'antiga Universitat Laboral i la facultat de l'Imperial Tàrraco. Col·laboració: La proximitat física entre centres permetrà una millor interacció i transferència de coneixement en àrees afins. El Futur: El Parc Científic i Tecnològic El campus s'orientarà clarament cap a la xarxa científico-tècnica, amb un focus especial en la tecnologia química a causa de l'entorn industrial de Tarragona. El futur inclou: 1. El Centre de Recursos Científics amb tecnologia puntera. 2. L'arribada de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ). 3. La creació d'un Parc Científic que s'ha de definir durant el proper any.

  • 20'

    Anàlisi de Santa Tecla i la Mercè a Tarragona

    Balanç de les Diades Castelleres de Tarragona L'espai analitza les recents jornades castelleres de Santa Tecla i la Mercè a Tarragona, comptant amb les veus dels experts Javier Bailac i Guillermo Soler. S'hi destaca un contrast entre la decepció per la manca de grans construccions i la fita històrica dels pilars caminants. La Mercè: L'Èxit dels Pilars L'aspecte més positiu de la festivitat de la Mercè ha estat que les quatre colles de la ciutat han aconseguit portar els seus pilars fins al balcó de l'Ajuntament. Aquesta efemèride només s'havia produït en dues ocasions anteriors (1997 i 2001). Suposa una injecció de moral important per a les colles en el tram final de la temporada. En l'aspecte tècnic, els Xiquets de Tarragona van consolidar el 2 de 8 amb folre, mentre que la Colla Jove va realitzar el 4 de 8. Santa Tecla: Un sabor agredolç L'anàlisi de la diada gran de Santa Tecla és més crítica. Els experts coincideixen que l'actuació va estar per sota de les expectatives del públic. Absència de castells de nou: Tarragona encara no ha vist cap construcció de nou pisos aquesta temporada. Dificultats amb la canalla: Tant la Jove com els Xiquets han patit caigudes i problemes psicològics amb els més petits, fet que ha obligat a rebaixar el llistó. Èxit dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Van ser els grans triomfadors morals, completant la millor actuació de la seva història recent amb el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla. Perspectives de Final de Temporada Tot i el desgast, algunes colles encara miren cap al futur immediat: "Només per veure l'intent del 4 de 8 amb l'agulla ja val la pena pagar; hi ha fusta i falta una mica de sort." Els Xiquets de Tarragona tenen cites clau properament, incloent-hi el 75è aniversari i Tots Sants a Vilafranca. La Colla Jove Xiquets de Tarragona intentarà refer-se de la irregularitat a la diada de Reus. Els Xiquets del Serrallo prioritzen la renovació de la canalla i la motivació de la seva massa social per a la temporada vinent.

  • 8'

    Exposició itinerant i jornades sobre l'euro a Tarragona

    L'arribada de l'euro i l'exposició a Tarragona Entrevista a Teresa Prat, promotora comercial de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, sobre l'exposició itinerant que recorre Espanya per preparar la ciutadania davant la introducció de l'euro. A la mostra, ubicada a la Sala de Cultura de la Generalitat, es pot conèixer la història de la moneda des del Tractat de Maastricht fins a la seva implantació definitiva. Detalls de l'exposició i activitats Estructura de la mostra: Consta de 31 panells informatius i una sala de vídeo amb contingut didàctic continu. Objectiu: Informar empresaris, comerciants, nens i ciutadans en general per facilitar la transició que culminarà el 28 de febrer de 2002. Material per als visitants: Es reparteixen targetes de conversió de pessetes a euros, pòsters, díptics i tríptics amb els nous bitllets i monedes. Conferències i formació addicional A banda de l'exposició, s'han organitzat dues jornades clau al Saló d'Actes de l'Ajuntament: Dimecres 12: "L'euro i la docència", adreçada a professors i pares. Dijous 13: "L'euro i el comerç", a càrrec de Joaquín Millán (regidor de Sitges), per orientar els comerciants locals sobre la seguretat i garanties del canvi. "Hem de pensar que ens queden exactament 112 dies perquè aquesta moneda arribi i és un moment molt important per tenir-ho clar." Compromís de la Cambra de Comerç La Cambra ja ha realitzat 29 jornades de formació per a més de 1.000 empresaris i preveu duplicar aquestes xifres en l'últim trimestre de l'any. L'enfocament principal és el sector comercial, ja que ha de transmetre seguretat i confiança al consumidor final durant els primers mesos del 2002.