Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2002 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2002. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·91 episodis
RSS

episodis

13-24 de 91
  • 52'

    Inici de Santa Tecla 2002 a Tarragona

    La Crida i el tret de sortida a les festes L'episodi recull la retransmissió en directe de la Crida, l'acte institucional que marca el començament oficial de les festes de Santa Tecla 2002 a Tarragona. Des del balcó de l'Ajuntament i la plaça de la Font, es descriu l'ambient de germanor i l'emoció dels ciutadans davant els 11 dies de celebració que s'inicien. Homenatges i Reconeixements Durant l'acte, s'entrega la distinció de Perpetuador de les Festes i es nomenen els Teclers d'Honor. • Ginés Blanco Martín: Nomenat perpetuador per la seva tasca com a mosso del Magí de les Timbales. Es destaca la seva trajectòria d'integració, sent una persona originària de Huelva que ha adoptat la cultura tarragonina com a pròpia. • Teclers d'Honor: Reconeixement a persones i entitats amb més de 25 anys de vinculació activa a la festa, com ara els responsables dels bars Tòfol i La Queveda, la cuidadora dels gegants vells Teresina Vicenç, i figures del seguici com Jordi Guasc, Jordi Magallón i Albert Vallvé. L'esperit de la festa i la tradició L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor de festes Carles Sala recorden la importància de fer dels carrers un espai de trobada. Es fa un emotiu recordatori a Magí Requesens, figura clau del ball de bastons que va morir poc abans de les festes. "Aprofiteu aquests 10 dies de festa per fer dels carrers de Tarragona un espai de trobada." Actes Pirotècnics i Musicals La celebració culmina amb moments rituals clau: • El Toc de Crida: Interpretat pels cinc ministrers del Consell Municipal amb instruments tradicionals com el sac de gemecs i la xeremia. • La Tronada: L'encesa d'onze morters (un per cada dia de festa) i una espectacular tronada a càrrec de la pirotècnia Ricardo Caballé. • Folclore Viu: Es destaca la mostra de mules i elements equins, amb la presència especial de cavallers de Menorca representant les festes de Sant Joan de Ciutadella.

  • 11'

    Verdaguer: Natura, Literatura i Activitats a Tarragona

    L'Exposició 'Desencís d'un Paisatge' L'eix central de la commemoració de l'Any Verdaguer a Tarragona és l'exposició "Desencís d'un paisatge", una mostra que fusiona la natura amb la literatura del poeta. El títol s'inspira en una reflexió del mateix Jacint Verdaguer sobre la transformació humana del territori. Estructura Sensorial en Sis Àmbits L'exposició no està pensada només per ser llegida, sinó per ser experimentada a través dels sentits amb sons i imatges, dividint-se en els següents espais: Terra: Orígens del poeta i vinculació amb el territori. Aigua: Creixement literari i descoberta de nous horitzons. Foc: Època de plenitud creativa i publicació de Canigó. Aire: La darrera etapa vital, més intensa i espiritual. Pàtria: Síntesi dels quatre elements i l'impacte de la seva mort en la societat. Àmbit Tarragona: Espai dedicat a la relació específica del poeta amb la ciutat i el seu entorn. La Tardor Literària: Programa d'Actes La celebració s'emmarca dins la renovada Tardor Literària (anteriorment Setmana dels Premis Literaris), amb una agenda farcida d'activitats fins al final de novembre: Música i Espectacles: Destaca l'Oda a Verdaguer de Salvador Brotons a la Catedral, el cicle Verdaguer Pop amb Titot, La Carrau i Pastora, i l'espectacle de poesia i arpa Ales. Conferències: L'escriptora Isabel-Clara Simó oferirà la xerrada "El misteri de Verdaguer" el 19 de novembre. Rondalles i Tradició: Sessions de contacontes centrades en la faceta de Verdaguer com a compilador de folclore i llegendes. "Verdaguer ha estat el gran descriptor de Catalunya; no hi ha gairebé cap lloc del país del qual ell no hagi parlat." Objectiu: Apropar el Clàssic al Públic Actual Un dels reptes principals és que les noves generacions no coneguin Verdaguer només de nom, sinó que s'endinsin en la seva riquesa lingüística. Per això, s'han creat materials didàctics per a escoles i una activitat virtual on els usuaris poden crear textos utilitzant mots genuïns del poeta que han caigut en desús.

  • 18'

    Humor gràfic: Entre la reflexió i el compromís social

    L'Humor gràfic com a eina de transformació L'entrevista a l'humorista gràfic Andreu Faro ens apropa a la seva experiència al Congrés d'Humoristes Gràfics a Alcalá de Henares (Madrid). Més enllà de l'anècdota, es reflexiona sobre la figura de l'humorista com a consciència social i la seva capacitat per qüestionar el poder i la realitat. Els mestres i el factor humà Faro destaca la humanitat de grans figures mundials com Quino, Mordillo o Forges. Malgrat la seva fama, els descriu com a persones afebleixis i, en el cas del creador de Mafalda, sorprenentment humil i insegur. La relació entre col·legues d'arreu del món, especialment la connexió amb autors de Llatinoamèrica, reforça la idea d'una professió unida per una mateixa passió: el llapis. L'humor com a disciplina seriosa Contràriament al que es podria pensar, un congrés d'humoristes és un esdeveniment profundament seriós. Faro remarca diverses idees clau: L'humor gràfic és una expressió de l'intel·lecte, no només una qüestió de "gràcia". Sovint es tracten temes feixucs com contractes legals o drets d'autor. Existeix una distinció entre el humor blanc o de riallada i la crítica social profunda (exemplificada per autors com El Roto). La tasca de l'humorista és sovint una introspecció cerebral per obtenir un gag que faci pensar al lector. El compromís: L'ONU de l'humor S'esmenta la creació de l'ONUH (Organització de les Nacions Unides de l'Humor), una iniciativa que actua com una sort de "Humoristes sense fronteres". Aquesta organització treballa per: Protegir humoristes perseguits per governs autoritaris (com a l'Iran o Panamà). Revisar sentències judicials injustes derivades de la sàtira. Reivindicar el dret universal a riure. "L'humor és l'arma dels febles contra el poder. El poder no accepta acudits perquè no té sentit de l'humor." El futur de la professió a Espanya Faro elogia la tasca de la Universitat d'Alcalá en la creació d'un futur museu de l'humor gràfic i d'un portal a Internet per centralitzar les vinyetes diàries de tota Iberoamèrica, fet que projecta la professió cap a una nova dimensió d'arxiu i visibilitat pública.

  • 22'

    Homenatge a la trajectòria periodística de Tarragona

    Reconeixement a la comunicació tarragonina L'emissora Tarragona Ràdio dedica un espai especial a la celebració de la segona edició dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona. L'acte no només premia les modalitats actuals de premsa, ràdio i televisió, sinó que se centra en l'homenatge a figures històriques que han definit el periodisme a la ciutat durant les darreres dècades. Dues llegendes del periodisme local El programa compta amb la presència de dos professionals amb trajectòries dilatades: David Castillo: Amb mig segle de dedicació, recorda els seus inicis com a taquígraf de premsa i la importància del periodisme polifacètic dels diaris petits, on s'havia de fer des de cròniques esportives fins a necrològiques. Vicent Amiguet: Originari de Castelló, repassa la seva carrera per diverses ciutats espanyoles fins a establir-se definitivament a Tarragona, destacant el seu pas per la ràdio i la premsa escrita. Evolució del periodisme Durant la tertúlia, s'analitza com ha canviat la professió: S'ha passat d'un periodisme de "tertúlia i redacció" a un periodisme més individual davant l'ordinador, que Castillo defineix com a periodisme de laboratori. Es destaca la especialització actual en contraposició a la figura del periodista total d'abans. Maria Mercè Martorell, presidenta de l'EMMC, subratlla que l'èxit dels mitjans actuals és gràcies a la base sòlida deixada per aquests precursors. Cites i records destacats "A mesura que un avança per l'alta cornisa de l'edat, es fa més sensible a aquests reconeixements." Els convidats també evoquen moments clau com els èxits històrics del Nàstic a Primera Divisió o l'agermanament de Tarragona amb l'Alguer l'any 1977.

  • 41'

    Premi de Comunicació Ciutat de Tarragona 2002

    Acte de lliurament dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació L'esdeveniment, celebrat l'any 2002, serveix per consolidar una convocatòria periodística de referència a Tarragona. L'acte destaca el paper de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació i la importància de reconèixer la professió periodística tant en l'àmbit local com en el global. Conferència de Griselda Pastor: "Tarragona-Brussel·les" La periodista Griselda Pastor, corresponsal de la Cadena SER a Brussel·les, ofereix una lliçó magistral sobre els passadissos del poder europeu, traçant paral·lelismes amb la seva trajectòria a Tarragona: • El mètode comunitari: Basat en el consens i la necessitat d'evitar la minorització dels estats, tot i que el sistema comença a mostrar signes d'esgotament per la propaganda nacional. • L'ascens de l'extrema dreta: Es discuteix l'impacte de governs com el d'Àustria o els Països Baixos, i com Brussel·les reacciona davant el populisme. • Països grans vs. petits: L'explicació del sistema de votació i el poder de bloqueig, posant l'accent en el referèndum d'Irlanda sobre el Tractat de Niça. • Identitat i llengua: La reflexió sobre el reconeixement del català davant l'entrada de nous estats membres més petits en població però amb plens drets lingüístics. "A Brussel·les, igual que aquí, gran part del temps el passo al passadís; la informació real és la que no es dóna a les rodes de premsa oficials." Premis i Reconeixements El jurat, format per personalitats del món comunicatiu tarragoní, atorga diversos guardons: • Televisió: Premi per a Anna Masí i Glòria Loquizo pel seu treball sobre la Setmana Santa. • Trajectòria: Reconeixement a títol pòstum a Josep Maria Terrassa (creador de Maginet) i distincions a Vicente Amiguet i David Castillo. • Visió de Tarragona: La intervenció de Lluís de Santís (ponit destacat) aporta una visió històrica i imperial de la ciutat, lloant projectes de futur com la transformació de la façana marítima.

  • 10'

    Griselda Pastor: Poder i Passadissos a Brussel·les

    Conferència de Griselda Pastor als Premis Ciutat de Tarragona En el marc de la segona edició del Premi Ciutat de Tarragona de Comunicació, la periodista Griselda Pastor, corresponsal de la cadena SER a Brussel·les, ofereix una ponència titulada "Tarragona-Brussel·les, Poder i Passadissos". La presentació va a càrrec de la tinent d'alcalde Mercè Martorell, qui destaca la trajectòria de Pastor com a referent del periodisme local amb projecció internacional. Trajectòria Professional Griselda Pastor prové d'una nissaga de comunicadors tarragonins. El seu recorregut inclou: * Inicis a Ràdio Reus i l'agència EFE a Tarragona. * Corresponsalies i col·laboracions amb El Periódico de Catalunya. * Etapa a Ràdio Barcelona com a cap de política. * Consolidació com la veu de referència des de la capital europea per a Iñaki Gabilondo. La Realitat de Brussel·les: Entre el Poder i el Consens Durant la seva intervenció, Pastor reflexiona sobre el funcionament intern de les institucions europees, utilitzant la metàfora dels "passadissos" com el lloc on realment es cou la política: Rodes de premsa massives: Amb més de 800 periodistes acreditats (superant Washington), la Comissió Europea exerceix un poder mediàtic que els governs nacionals intenten contrarestar. El Mètode Comunitari: Tradicionalment basat en el consens per evitar la "minorització" (aïllament) de qualsevol país, un valor que Pastor defineix com l'essència de la diplomàcia europea. Propaganda i Titulars: L'autora ironitza sobre com cada país ven les cimeres europees com un "èxit nacional" en els seus diaris locals, tot i les divisions reals. L'Auge de l'Ultranacionalisme Pastor analitza les tensions polítiques recents (anys 2000-2002), citant exemples clau com l'arribada al poder de l'extrema dreta a Àustria o Holanda (Pim Fortuyn). Destaca com aquests moviments han trencat les dinàmiques clàssiques de les institucions, forçant situacions atípiques com les protestes formals de ministres francesos amb enganxines a les solapes. "A Brussel·les, igual que aquí, gran part del temps el passo al passadís. La crònica d'avui la faran sense el soroll del mòbil, buscant la resposta a qui mana realment."

  • 21'

    69 anys de ràdio a Tarragona: El llibre de Cinta Bellmunt

    Presentació del llibre 'Darrera el micro' L'episodi se centra en la presentació del llibre Darrera el micro, obra de Cinta Bellmunt publicada per Arola Editors. Aquesta publicació recull gairebé 70 anys d'història de la ràdio a Tarragona a través dels seus protagonistes. La presentació, celebrada al Café Barra Poetes, va comptar amb la participació de Carles Francino, qui va reflexionar sobre el passat, present i futur del mitjà. Reflexions sobre la professió periodística Durant l'acte, Francino va destacar diversos punts crítics sobre el panorama actual de la informació: Credibilitat sota mínims: La professió periodística pateix una manca de consideració social i d'autocrítica. El valor de la ràdio local: Ofereix una proximitat física i emocional que cap altre mitjà pot igualar, tot i que dificulta mantenir la distància periodística. Futur del mitjà: El futur dependrà de tenir periodistes compromesos amb l'honestedat i empresaris honestos que no se sotmetin als poders polítics. Records i evolució de la ràdio a Tarragona i Reus En la tertúlia posterior amb Pitu Terrassa, Francesc Domènech i Ferran Gerard, es contrasten les èpoques: Anys 80: Època de competència "brutal però divertida", sense rodes de premsa conjuntes i amb programacions locals que arribaven a les 12 o 24 hores diàries. Pessimisme vs. Realisme: Es discuteix la desinversió en la ràdio privada i la reducció dràstica d'hores de contingut local. Millores tècniques: Malgrat l'enyorança per la frescor del passat, es reconeix que els mitjans tècnics i les condicions laborals dures (com dormir a la redacció) han evolucionat. "La ràdio local serà el que nosaltres vulguem, sempre que tinguem periodistes compromesos i honestedat."

  • 20'

    La ràdio a Tarragona: del franquisme a la Transició

    La ràdio com a testimoni del canvi històric Aquest episodi realitza un viatge a través de la memòria de la ràdio a Tarragona, centrant-se en el període crític que va des del final del franquisme fins a la consolidació de la Transició espanyola. L'emissió comença amb l'àudio històric de l'enterrament de Francisco Franco el 1975, servint com a punt d'inflexió per analitzar com el mitjà radiofònic va passar de la censura a la llibertat d'informació. Els inicis i la censura Els convidats, tres periodistes veterans, recorden les limitacions de l'època de la dictadura: Informatius prohibits: Tot el contingut informatiu s'havia de segellar prèviament per les autoritats de Turisme. Els únics butlletins oficials eren els de Ràdio Nacional d'Espanya (el conegut com a "Diari Hablado"). Creativitat forçada: Davant la impossibilitat d'oferir informació lliure, la ràdio es centrava en el ràdio teatre, la poesia i l'entreteniment, on es desenvolupava una gran tasca creativa. Bretxes de llibertat: Les primeres crítiques al poder es van filtrar a través de la informació municipal, els moviments veïnals o la secció d'esports. El boom de la informació local Amb l'arribada de la democràcia (1977-1979), es produeix una explosió de la informació local. Els periodistes destaquen: La professionalització de la ràdio i el naixement d'informatius que podien durar fins a una hora i mitja. La diferència entre les emissores públiques (encara lligades a l'estructura del Movimiento) i les privades, com les de Reus, que van ser més àgils a l'hora d'implementar els canvis. La importància de la comarcalitat, estenent la cobertura informativa a les Terres de l'Ebre i altres zones del Camp de Tarragona. Evolució tècnica i relació amb el poder Els interlocutors reflexionen sobre el contrast entre el passat i el present: "Abans hi havia molta més il·lusió; ara la ràdio és molt més perfeccionista però també més encursetada." Precarietat tècnica: Recorden l'ús de cabines telefòniques, gravadores de cinta i la inexistència del telèfon mòbil. Romanticisme polític: Descriuen una relació inicial molt propera i cordial amb els polítics de la primera legislatura democràtica, una proximitat que es va perdre quan el periodisme va començar a exercir una funció crítica més dura.

  • 22'

    Història i veus de la ràdio a Tarragona (1930-1960)

    Memòria històrica de la ràdio local En motiu de la presentació del llibre Darrere el Micro de Cinta Bellmunt, Tarragona Ràdio reuneix quatre figures emblemàtiques de l'emissora que van viure el mitjà entre els anys 30 i 60. L'espai serveix per retre homenatge a la trajectòria de Josep Maria Terrassa, conegut pel personatge de Maginet Pelacanyes, i per analitzar com ha evolucionat la comunicació radiofònica a la ciutat. Els protagonistes de l'època daurada Joan Juncosa Penedès: Guionista i mà dreta de Josep Maria Terrassa des de 1939. Se'l descriu com el "cervell" darrere dels grans èxits. Manel Pastor: Incorporat l'any 1950, va destacar per la seva polivalència, la gestió publicitària i els programes esportius i de varietats. Griselda Llopar: Representa la veu femenina per excel·lència, incorporada el 1956 i reconeguda per la seva dicció i connexió emocional amb l'audiència. Antoni Penedès: Conegut per programes com Tarragona Romàntica i per la creació d'una xarxa de corresponsals als 180 pobles de la província. Fites i anècdotes destacades El fenomen Maginet: El guió es preparava diàriament amb humor i ironia, sovint sota el fum d'un pur i amb música de fons per inspirar-se. L’esport i el Nàstic: La ràdio dels anys 40 i 50 era profundament "forofa", centrant-se en l'ascens del Nàstic a primera divisió i el bàsquet local. El català a les ones: Malgrat les restriccions de l'època, es van fer les primeres passes cap als informatius en català amb el Ràdio Enllaç Provincial, superant les dificultats d'aprenentatge del moment. "Aquella ràdio jugava amb l'avantatge que no existia la televisió. Ràdio Tarragona era Tarragona." Reflexió sobre la ràdio actual Els veterans coincideixen que la ràdio moderna ha perdut part de la seva ànima i connexió emocional amb l'oient en favor de la immediatesa i la política. Tot i que valoren el dinamisme actual i el caràcter més periodístic de les noves veus, lamenten la pèrdua de la qualitat en la veu i el ritme pausat del passat.

  • 27'

    Línia Directa amb l'Alcalde: Obres, Habitatge i Civisme

    Infraestructures i Obres Urbanes L'alcalde detalla l'estat de les obres a l'avinguda Vidal i Barraquer i la zona de Pere Martell, explicant que s'està treballant en la creació d'una rotonda darrere la Casa del Mar per millorar la seguretat víria. A causa de troballes de ruïnes romanes i el trasllat de la fàbrica de la Sofrera, els terminis s'han vist alterats. • Es preveu una configuració de carrils que permeti descongestionar el trànsit cap a la Tabacalera. • S'està procedint a l'enderroc de les instal·lacions interiors de l'antiga fàbrica de la Sofrera (Pallarés), que ja ha traslladat la seva activitat a Constantí. Civisme i Vigilància de Propietaris d'Animals Davant les queixes per la brutícia en zones verdes i pinars, especialment a Sant Pere i Sant Pau, l'Ajuntament anuncia una mesura innovadora: "Anirem amb un servei que serà una persona que, vestida de paisà, es dedicarà a la vigilància dels propietaris d'animals poc respectuosos." L'objectiu no és vigilar l'animal, sinó sancionar la conducta de les persones que no recullen els excrements, garantint així la convivència ciutadana. Suport a l'Habitatge per a Joves Es discuteix la problemàtica de l'emancipació juvenil. L'alcalde informa sobre els ajuts al lloguer gestionats pel Patronat Municipal de l'Habitatge: • L'Ajuntament paga un percentatge elevat del lloguer durant cinc anys. • És requisit que el pis no pertanyi a familiars directes i que hi visquin almenys dues persones. • Es planteja fer campanyes adreçades als pares per informar-los d'aquest recurs. Cultura i Projectes de Futur • Centre d'Art Contemporani: Es confirma que la Xarxa 3 (antic magatzem de tabac) acollirà part del fons d'art de la Generalitat, integrant-se en un pla de promoció de les arts visuals. • Casino de Tarragona: El projecte continua el seu tràmit administratiu normal, enfocat principalment a potenciar el sector del turisme professional i d'oci.

  • 19'

    Línia Directa amb l'Alcalde Joan Miquel Nadal

    Resum de l'entrevista a l'Alcalde Joan Miquel Nadal En aquesta edició de la Línia Directa de Tarragona Ràdio, l'alcalde Joan Miquel Nadal respon directament a les inquietuds dels ciutadans sobre el manteniment urbà i l'actualitat esportiva. Gestió d'obres i neteja municipal Neteja a la Vall de l'Arrabassada: Una veïna es queixa de la manca de neteja al carrer Joan Fuster. L'alcalde nega que no s'hi netegi, tot i que admet que les obres en curs i el moviment de camions generen més brutícia de l'habitual. Anuncia que a partir de l'1 de novembre entrarà en vigor una nova contracta amb maquinària i contenidors nous. Obres al Passeig Rafael de Casanovas: Davant la queixa per la mala qualitat de les rajoles, Nadal aclareix que l'error prové d'una empresa externa i no dels enginyers municipals. L'Ajuntament es mostra disgustat amb l'empresa encarregada i garanteix que les reparacions es faran sota garantia. Manteniment a Torreforta i casc antic: Es demana la rebaixa de voreres a la urbanització Los Naranjos per a la mobilitat reduïda. S'informa del mal estat de les voreres al carrer de les Coques; l'alcalde reconeix que la solució definitiva podria ser la peatonalització. Es confirma el canvi de totes les marquesines d'autobús de la ciutat abans de finals del 2002. Actualitat del Gimnàstic de Tarragona L'alcalde es mostra molt crític amb la situació del Nàstic: "Hi ha hagut una enorme injustícia amb el Gimnàstic... la baixada de Segona A a Segona B ha sigut injusta." Crítica arbitral: Es comenta la polèmica per les declaracions de l'àrbitre Clos Gómez sobre la seva celebració a la ciutat. Estratègia del club: Nadal demana a la directiva "administrar la indignació" i evitar que els conflictes judicials trenquin el ritme de competició de l'equip.

  • 11'

    Seguretat i dotació policial a Tarragona

    Anàlisi de la Seguretat i Gestió Policial a Tarragona L'entrevista amb el comissari en cap de la Policia Nacional a Tarragona aborda la situació delictiva actual, marcada per un punt d'inflexió positiu des del mes de juny gràcies a diversos factors de reforç i coordinació. Factors Clau del Canvi Reforç de personal: L'arribada de 20 funcionaris procedents de Lleida ha estat vital per frenar l'increment de delictes. Coordinació institucional: Millora constant en el treball conjunt amb la Guàrdia Urbana i el reconeixement al propi esforç de la comissaria. Col·laboració ciutadana: Increment notable de les denúncies, especialment per via telefònica. Delinqüència i Estrangeria El comissari aclareix la relació entre l'augment de detinguts estrangers i la realitat demogràfica de la zona: 1. S'ha passat d'un 10-12% de detinguts estrangers fa tres anys a prop del 50% actualment. 2. Atribueix aquest fet a l'atractiu turístic de la província, que també atrau bandes organitzades. 3. > "No hem de cometre l'error d'estendre la conducta de qui comet delictes a tot el col·lectiu estranger." Facilitats per a la Denúncia Es destaca la toma de consciència ciutadana i la confiança en el sistema: * Prop del 30% de les denúncies s'exerceixen per telèfon, una xifra que s'ha doblat en l'últim any. * El sistema d'Internet, tot i ser operatiu, es manté estancat al voltant de les 250 denúncies anuals. Reptes i Futur de la Plantilla Tot i la satisfacció pel treball realitzat, es reconeix que la presència preventiva al carrer ha estat feble per falta d'efectius. S'espera que els excedents policials del desplegament dels Mossos d'Esquadra en altres zones de Catalunya puguin reforçar la plantilla de Tarragona, que actualment es troba per sota del catàleg ideal d'uns 170-180 agents.