Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2002 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2002. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·91 episodis
RSS

episodis

25-36 de 91
  • 9'

    La història de la ràdio a Tarragona: El llibre 'Darrere el micro'

    Presentació del llibre Darrere el micro L'episodi se centra en el llançament de la publicació Darrere el micro, una obra de Cinta Bellmunt que recull la trajectòria de la ràdio a Tarragona des dels seus inicis fins a l'actualitat. El projecte és una col·laboració entre l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació i Arola Editors. Característiques de l'obra Testimonis: El llibre inclou l'experiència de 90 professionals del sector que han respost a qüestionaris sobre la seva tasca informativa i l'evolució tecnològica. Abast temporal: Cobreix des de la fundació de Ràdio Tarragona l'octubre de 1933 fins a l'agost del 2002. Visió humana: Més que una cronologia freda, es defineix com un reportatge humà que reflecteix l'evolució social de la ciutat. Contingut visual: Consta de gairebé 200 pàgines i inclou una important selecció de fotografies històriques. Evolució de la ràdio a Tarragona L'autora explica que la ràdio a la ciutat ha seguit els mateixos paràmetres que a la resta de l'Estat, essent un mirall dels esdeveniments polítics i socials. Després de dècades de monopoli de Ràdio Tarragona durant la dictadura, els anys 70 van marcar l'inici d'una eclosió d'emissores noves. "La ràdio ha acompanyat sempre els ciutadans i ha estat molt present amb la gent; hi ha un paral·lelisme clar entre l'evolució social i política i les ones." Procés d'investigació Cinta Bellmunt destaca que la bibliografia existent era molt escassa, limitant-se pràcticament a les memòries de Josep Maria Terrassa (la primera veu de la ràdio a la ciutat). Per completar el llibre, s'ha hagut de fer una recerca intensiva durant cinc mesos, combinant buidatge bibliogràfic, cronologies locals i entrevistes personalitzades per tapar buits històrics.

  • 8'

    Ricardo Bofill i la transformació urbana del litoral de Tarragona

    Projecte de Renovació Urbana a Tarragona L'arquitecte Ricardo Bofill detalla en aquesta entrevista la seva visió sobre l'avantprojecte de transformació de la façana marítima de Tarragona. L'oportunitat sorgeix arran del futur desplaçament de les vies del tren, permetent recuperar un espai estratègic per a la ciutat i connectar finalment la part alta amb el mar. Metodologia i Anàlisi Multidisciplinària Bofill destaca que la seva metodologia no és només estètica, sinó que es basa en un rigorós procés d'informació i anàlisi que inclou: * Estudis tècnics i ambientals de l'àrea. * Anàlisi de la situació econòmica, jurídica i arqueològica. * Recollida de les voluntats de la ciutadania i suggeriments del consistori. Eixos Principals del Disseny L'objectiu és crear un espai "únic i especial" que prioritzi la qualitat de vida urbana: * Soterrament de les vies: Es confirma com la solució lògica, cercant un soterrament que no afecti el nivell del mar per garantir la viabilitat econòmica. * Estació lleugera: Una infraestructura integrada, gairebé com una parada de metro, que facilite l'accés des de les esplanades. * Zones verdes i espais públics: L'avantprojecte preveu passejos i places que donin vida a la zona, evitant grans construccions massives que tapin les vistes. * Revalorització de la Part Baixa: Especial èmfasi en dignificar el barri del carrer del Mar, eliminant la tàpia ferroviària actual. "Nosaltres som una mica els traductors d'aquestes voluntats, de la gent i de les voluntats polítiques." Experiència i Terminis Davant les crítiques pel sistema d'adjudicació, Bofill defensa el seu equip pel seu alt nivell de qualificació i experiència internacional en projectes similars. L'entrega final està prevista per al març, tot i que abans de final d'any ja es presentaran els primers croquis i idees conceptuals per ser discutits.

  • 14'

    Oriol Grau i la docència en comunicació no verbal

    Oriol Grau: De l'escenari a la docència universitària L'actor i comunicador Oriol Grau inicia una nova etapa com a professor a la Universitat Rovira i Virgili (URV), on impartirà l'assignatura de comunicació no verbal dins de la llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques. Tot i la seva dilatada experiència en el món de l'espectacle, Grau confessa els nervis i els reptes que suposa enfrontar-se a un auditori acadèmic. Què s'entén per comunicació no verbal? Durant l'entrevista, es defineixen els pilars fonamentals de la matèria: Cinèsica: L'estudi dels moviments corporals, postures, gestos i l'expressió facial. Parallenguatge: Elements no verbals de la veu, com el to, el ritme, els sospirs o els carraspejos, que transmeten l'estat d'ànim. Proxèmica i mirada: La importància de repartir la mirada de manera equitativa per fer que cada receptor se senti únic. Metodologia i filosofia docent Grau proposa un mètode poc convencional allunyat de les classes magistrals teòriques: Observació directa: Demanerà als alumnes que no prenguin apunts per centrar-se a observar els gestos i postures dels companys. Espontaneïtat: Defensa la naturalitat per sobre de l'autocontrol excessiu, tot i que ensenyarà a canalitzar els nervis per ser més efectius. Aplicació professional: L'objectiu és que futurs publicistes i relacions públiques siguin més persuasius, seductors i convincents a l'hora de vendre una idea o producte. "L'actor treballa amb el seu cos i la seva veu per transmetre emocions; l'objectiu és que els alumnes es coneguin a si mateixos per millorar la seva efectivitat." El pes de la fama i el futur professional L'expectació ha estat tal que s'han inscrit 71 alumnes per a un màxim de 40 places. Grau tem que els estudiants busquin el seu personatge més icònic, el Palomino, tot i que ell remarca que a l'aula serà ell mateix. Paral·lelament a la docència, continuarà la seva col·laboració amb Andreu Buenafuente i els seus projectes teatrals com Dames i Vells.

  • 26'

    Entrevista a l'Arquebisbe Lluís Martínez Sistach

    Reflexions sobre la Societat i l'Església L'arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, aborda en aquesta entrevista diversos temes d'actualitat social i eclesiàstica, destacant la importància de mantenir l'ànima religiosa de les festes populars com Santa Tecla i la Misericòrdia. Matrimoni, Família i Maltractaments L'arquebisbe proposa una visió contundent sobre la violència domèstica: • Els maltractaments físics i morals greus han de ser considerats causa de nul·litat matrimonial. • Aquesta posició es basa en el fet que el maltractament és sovint expressió d'una personalitat anòmala preexistent que impedeix assumir els deures conjugals. • Distingeix clarament entre la separació (trencament de la convivència) i la nul·litat (declaració que el vincle mai va ser vàlid). El Paper de la Dona i els Laics Pel que fa a l'estructura de l'Església: • Reivindica que la participació no només és allò que es veu (càrrecs), sinó també la part espiritual i mistèrica. • Reconeix el creixent protagonisme de les dones en les cúries diocesanes i les parròquies. • Insta els laics a no tancar-se dins de l'Església, sinó a exercir el seu paper en el món secular. Organització Territorial i Futur Pastoral S'expliquen els canvis estructurals a Catalunya: • El procés per constituir la Conferència Episcopal Tarraconense roman a l'espera de la decisió de la Santa Seu a Roma. • Es detalla l'agrupació de parròquies per optimitzar recursos i oferir una millor atenció pastoral davant la manca de sacerdots. • Es presenta el nou pla pastoral triennal amb objectius centrats en la preparació al matrimoni, la catequesi i l'atenció als més pobres. "L'Església ha de ser la casa i l'escola de comunió enmig d'un món fred i materialista."

  • 18'

    Santoral del juny: Bernabé, Nazari, Onofre i Sant Antoni

    Santoral i tradicions del mes de juny Aquest episodi explora diversos sants del calendari de juny, barrejant tradicions agràries, llegendes mitològiques i curiositats històriques vinculades a Catalunya i la zona mediterrània. Sant Bernabé: El sant de les collites S'identifica com un sant amb una forta vessant agrària. El refranyer popular destaca la importància d'aquest dia per a la plantació de hortalisses i la previsió meteorològica: Santoral agrari: Per Sant Bernabé es planten els fesols i el carbasser. Predicció del temps: Es diu que si plou per Sant Bernabé, plourà durant quaranta dies. Vinculació amb Sant Pau: Malgrat ser apòstol i amic de Sant Pau (Saula), no el va aconseguir convèncer en un primer moment. Sants peculiars: Nazari i Onofre Es presenten dos sants amb històries que freguen el surrealisme i la bogeria: Sant Nazari: Descrit com el "sant boig" o de l'estrefall. La llegenda narra que Déu el va castigar per la seva irreverència fent-li créixer un nas i un cap desmesurats, una condició que es va revertir quan va trobar la llum espiritual. Sant Onofre: Un antic rei que va decidir fer-se eremita. Se'l representa com un "home del bosc", completament pelut i amb barbes llarguíssimes. Històricament, va ser el patró dels barbers i perruquers. Sant Antoni de Pàdua: Advocacions i miracles És el sant protagonista de la setmana, amb una gran influència a tota Europa i diverses atribucions populars: Patró dels paletes: Va substituir a Sant Antoni Abat en aquest patronatge arran d'un miracle on va salvar un obrer que havia quedat penjat en una construcció. Sant Casador: Invocat tradicionalment per les dones per trobar marit. "Sant Antoni i Benahit, fem-ho trobar un bon marit, que sigui bon home i ric i si pot ser de seguit." Protector davant la mala sort: Com que va morir un dimarts tretze, és el sant a qui s'encomanen els supersticiosos. Relíquies: La seva llengua és la relíquia més preuada a Pàdua, simbolitzant el seu gran do per a l'oratòria i el sermó social.

  • 10'

    La vida i el tractament a la presó de Tarragona

    El repte del tractament en un centre saturat L'entrevista explora la realitat quotidiana a la presó de Tarragona, marcada per una saturació generalitzada que afecta tant a interns preventius com a penats. Malgrat les limitacions d'espai i personal, s'emfatitza la gran vocació dels professionals i la voluntat d'impulsar activitats de rehabilitació. Metodologia de treball i l'equip tècnic El procés de tractament s'estructura des del primer moment de l'arribada de l'intern: Detecció de mancances: L'equip d'ingressos identifica dèficits en àrees com la toxicomania, l'estrangeria, la manca d'escolarització o el desarreglament social. Equip multidisciplinari: Professionals com juristes, psicòlegs, educadors, mestres i monitors treballen de forma coordinada per cobrir aquestes necessitats específiques. Atenció sanitària: Es destaca especialment la qualitat de l'atenció mèdica i el seguiment psicològic per a interns amb problemes de drogues. Integració i visió social del centre L'entrevistat reivindica una visió de la presó que va més enllà dels successos negatius que sovint publiquen els mitjans: L'exposició de ceràmica: Una mostra de 20-25 peces on els interns expressen sentiments com la soledat i la manca de comunicació. Es pot visitar fins al 3 de gener al pati del rei Jaume I. Règim obert i permisos: Es recorda que molts interns surten a treballar diàriament i tornen a dormir sense incidències, una tasca normalitzadora molt desconeguda pel públic. Paper dels voluntaris: Es defineix la tasca del voluntariat no com a beneficència, sinó com un suport essencial que arriba allà on l'administració no pot, amb tallers i activitats de cap de setmana. "Nosaltres som com una illa, i a vegades arriba un vaixell, se s'emporta algú i a vegades no hi arriba." En resum, es presenta la presó com una petita societat integradora que, tot i les dificultats de convivència i la manca de llibertat, s'esforça per oferir eines de reeducació en un entorn social exterior que sovint no facilita la reinserció.

  • 7'

    Recollida i reciclatge d'ulleres solidàries a Tarragona

    Projecte de Reciclatge d'Ulleres del Club Lions El Manel Pastor detalla la tasca humanitària que realitza el centre de reciclatge d'ulleres de Tarragona, un dels dos únics centres d'aquest tipus a tot Europa. L'objectiu principal és recollir ulleres usades per a persones necessitades en països en vies de desenvolupament. Funcionament del centre i logística Ubicació i suport: El centre està situat al carrer Gran Canària de l'urbanització La Granja, en un local cedit per l'Ajuntament de Tarragona. Gestió del material: Es recullen ulleres de tot l'Estat (per exemple, de les Illes Canàries). Un cop al centre, un grup de voluntaris les renta, les selecciona i les regradua. Triatge: Aproximadament es descarta el 25% del material per mal estat, mentre que el 75% es reutilitza. Tecnologia: Recentment han adquirit un frontofocòmetre automàtic que permet processar fins a 3.000 ulleres setmanals, superant la capacitat manual anterior. Impacte Internacional "A tot el món, els Lions venen entregant pràcticament cada any 3 milions de parells d'ulleres a centres de països necessitats." El centre de Tarragona subministra material a una llarga llista de països, incloent-hi: * Europa de l'Est: Bielorússia, Bòsnia i Albània. * Àfrica: Sàhara Occidental, Camerun, Burkina Faso, Costa d'Ivori, entre d'altres. * Amèrica i Àsia: Filipines, Brasil, Xile, Perú, Cuba, Mèxic i Nicaragua. Campanya de recollida de Santa Llúcia Amb motiu de la Diada Nacional de la Recollida d'Ulleres (13 de desembre), s'instal·laran taules al carrer per facilitar les donacions: 1. Rambla Nova (cruïlles amb carrer Canyelles i carrer Sant Agustí). 2. Rambla Vella (cruïlla amb Sant Fructuós). 3. Centre de reciclatge a La Granja. L'organització recorda que no demanen diners, sinó exclusivament ulleres (graduades o de sol) que la gent ja no utilitzi. El transport es gestiona mitjançant valisa diplomàtica o col·laborant amb altres ONGs per optimitzar costos.

  • 10'

    Mercè Arànega: Teatre, Ficció i l'Èxit de 'Geloses'

    L'obra 'Geloses' i la guerra de poders L'actriu Mercè Arànega presenta l'obra Geloses, una comèdia àcida escrita per Esther Vilar. La trama gira al voltant de tres dones de diferents edats que es disputen el favor d'un mateix home. Tot i el to humorístic, Arànega destaca que l'obra és incisiva i políticament incorrecta, fugint de la superficialitat per mostrar les veritats més crues de les relacions humanes. Punts clau de la trama: Tres generacions: Les protagonistes són l'esposa (Arànega), l'amant (Àngels Bassas) i una tercera dona més jove (Aina Clotet). Comunicació indirecta: Tot i viure al mateix edifici, es comuniquen exclusivament per e-mail, mantenint les formes però amb una gran càrrega d'agressivitat subjacent. L'absència de l'home: El personatge masculí mai apareix a l'escenari, tot i ser el motor del conflicte. "L'obra representa les coixinades que es fan les unes a les altres per aconseguir els favors d'aquest senyor que, en realitat, és un calçonassos." Realitat vs. Ficció al món de l'espectacle Durant l'entrevista es reflexiona sobre com el públic percep els actors. Arànega comenta que, malgrat interpretar personatges com la Paquita a la sèrie El cor de la ciutat, ella manté una distància clara amb la seva vida real. Aspectes destacats de la seva carrera: Trajectòria: Suma més de 23 anys d'experiència dalt dels escenaris. L'èxit de 'El cor de la ciutat': Analitza com la sèrie ha connectat amb l'audiència gràcies a la seva normalitat i proximitat. El personatge de l'advocada: A Geloses, interpreta una advocada d'èxit que afronta el conflicte amorós gairebé com un cas judicial que no es pot permetre perdre.

  • 31'

    Mitologia del novembre: matances, sants i llegendes de vent

    Tradicions de novembre i la figura del porc L'episodi comença explorant la relació entre el calendari cristià i el substrat mitològic pre-cristià. El mes de novembre destaca per ser l'època tradicional de les matances del porc, una activitat marcada pel descens de les temperatures i la necessitat d'omplir el rebost per a l'hivern. • Celebració comunitària: Es descriu la matança no com un espectacle cruent, sinó com una cerimònia de trobada familiar i veïnal, posant com a exemple el poble de Rocafort de Vallbona. • L'ofici de capador: Es recupera la figura del capador i el seu instrument característic, la siringa (flauta de Pan), vinculada a creences sobre la lluna vella de novembre. Sant Andreu i la fundació mítica de Catalunya Es parla de la importància de Sant Andreu (30 de novembre), tant en l'àmbit religiós com en l'institucional a Catalunya. La llegenda de Sagàs El programa destaca una història exòtica sobre el poble de Sagàs, al Berguedà, considerat segons la llegenda com el primer poble de Catalunya. "Sagàs va ser fundat per un net de Noè, que va arribar a aquestes terres després de l'exili causat per la confusió lingüística a la Torre de Babel." Segons el costumari, el poble originalment tenia set cases, una per cada fill del fundador, mantenint-se com un dels llocs amb les arrels més primitives del país. L'Advent i el simbolisme del vent Amb l'arribada del desembre s'enceta el període de l'Advent, quatre setmanes de preparació per al Nadal que antigament estaven marcades per l'austeritat i el dejuni. • El calendari d'Advent: Es genera un debat curiós sobre l'origen d'aquest costum d'anar menjant xocolatines, d'un marcat caràcter comercial però amb arrels en els països nòrdics i centreeuropeus. • El Follet del Vent: Es presenta aquesta figura mitològica entremaliada que apareix amb els remolins de la tardor. Aquest personatge és un precursor d'altres figures hivernals com el Pare Noel. • L'origen dels vents: Es narra una llegenda marinera sobre uns homes que van capturar els vents en un sac a cavall d'una illa remota, i com el vent de Garbí va aconseguir escapar-se i escampar tots els seus germans pel món.

  • 52'

    Memòria Històrica: L'Exili i la Repressió de la Guerra Civil

    Testimonis de la Resistència i la Repressió Aquest episodi ofereix un diàleg profund amb Leandro Saún i Carme Casas, dos veterans que van viure en primera persona la Guerra Civil espanyola, l'exili a França i la posterior repressió de la dictadura franquista. A través dels seus records, s'analitza el cost humà de la ideologia i la lluita per la llibertat. L'Experiència de Leandro Saún Leandro detalla la seva trajectòria com a oficial de l'exèrcit republicà i la seva activitat a la resistència francesa contra la Gestapo. • Fou condemnat a quatre penes de mort (finalment commutades per 12 anys de presó). • Va ser qualificat per les autoritats franquistes com el "pres més perillós d'Europa". • Descriu les condicions brutals a la presó de Saragossa, incloent-hi la tortura i la incomunicació en celdes de càstig. El Paper de la Dona i l'Exili de Carme Casas Carme Casas explica com la guerra va estroncar la seva vida d'estudiant als 17 anys i el seu paper en la clandestinitat. • Relata la tràgica fugida cap a França el 1939 sota els bombardejos de Figueres. • Enalteix el despertar de la dona gràcies a la República, ocupant llocs de responsabilitat als fronts i a la rereguarda. • Reflexiona sobre la soledat de l'exiliat: "Estàs a l'estranger, ho has perdut tot i aquí no tens ningú que t'escolti; cadascú tenia la seva pena i el seu sofriment." La Transició i la Memòria Actual Els convidats critiquen la falta d'una ruptura real amb el règim durant la Transició, atribuint-ho a la por generalitzada de la societat d'aquell moment. • Celebren l'interès creixent dels joves universitaris per conèixer la verat sobre la postguerra. • Defensen la necessitat d'exhumar les fosses comunes per oferir un "descans moral" a les famílies que encara busquen els seus éssers estimats.

  • 39'

    Debat sobre sinistralitat i motors econòmics a Tarragona

    Taula rodona amb els agents socials de Tarragona El programa reuneix els líders de la patronal CEPTA i els sindicats CCOO i UGT per analitzar els reptes laborals i econòmics de la demarcació. El debat se centra en tres eixos: la preocupant xifra d'accidents mortals, el conflicte entre els sectors químic i turístic, i la recent reforma laboral. Sinistralitat Laboral i Seguretat Durant l'any s'han registrat 28 morts en accidents laborals a Tarragona. Els interlocutors coincideixen en la gravetat de la situació, tot i que difereixen en les causes i solucions: • Cultura i Prevenció: Sebastià Cabré (CEPTA) emfatitza que cal una cultura de risc des de l'escola, comparant-ho amb els accidents domèstics o de trànsit. • Subcontractació: Joan Vinya (CCOO) assenyala la precarietat de la subcontractació en cadena com un factor de risc determinant, especialment en el sector de la construcció. • Responsabilitat de l'Administració: Els sindicats acusen les institucions de no fer complir les lleis actuals, posant com a exemple els accidents en les obres del Tren d'Alta Velocitat (promogudes per l'Estat). El Conflicte Químic-Turístic Arran d'un informe de la Cambra de Comerç, s'ha obert un debat sobre l'expansió de la petroquímica i el seu impacte en el model turístic: • Convivència necessària: Malgrat la polèmica, els tres representants defensen que ambdós sectors són motors complementaris de l'economia local. • Planificació Territorial: Es critica la falta de previsió de l'administració. Joan Vinya qualifica de "bestiesa" la manca de barreres naturals o d'un pla d'ordenació real que separi els usos del sòl. • Crítica a la Cambra de Comerç: Es qüestiona la legitimitat de l'informe per la falta de representació del sector químic en els òrgans de la Cambra en aquell moment. Reforma Laboral i el "Decretazo" S'analitza la rectificació del govern del Partit Popular respecte a la seva reforma laboral: • Els sindicats ho consideren un èxit absolut de la mobilització social i de la vaga general. • La patronal creu que, tot i que calia consens, la proposta inicial era més ambiciosa per al creixement econòmic. "No se li hagués fet cas a l'informe de la Cambra si l'administració hagués tingut un pla territorial exhaustiu."

  • 10'

    Curs de Postgrau en Cooperació i Desenvolupament

    Formació d'Agents de Canvi Social L'objectiu principal d'aquest curs de postgrau, realitzat a la Universitat Rovira i Virgili (URV) en col·laboració amb l'ONG Setem Catalunya, és formar professionals que actuin com a agents de canvi. Tot i que inicialment es focalitzava en persones que volien marxar a països del sud (com Centroamèrica), actualment també posa èmfasi en la necessitat de promoure canvis estructurals des d'aquí, en el nostre propi entorn. Continguts del Curs El programa és interdisciplinari i combina la reflexió teòrica amb eines pràctiques: * Relacions Nord-Sud: Anàlisi de les causes de la desigualtat econòmica i social global. * Àmbits d'especialització: Inclou mòduls sobre dret internacional, educació per al desenvolupament, gènere i salut comunitària. * Interpretació de la realitat: Ofereix les claus per entendre l'allau d'informació internacional i les dinàmiques del sistema econòmic actual. Perfil del Professorat i Alumnat L'equip docent destaca per la seva vessant pràctica, format per professionals amb càrrecs de responsabilitat en ONGs de prestigi com Intermón Oxfam, Metges Sense Fronteres o Enginyeria Sense Fronteres. Pel que fa als alumnes, el perfil és molt divers i no es limita a les humanitats: * Professionals de la sanitat, enginyeria, pedagogia i dret. * Estudiants i voluntaris amb o sense experiència prèvia en cooperació. Experiència Pràctica i Impacte El curs ofereix de manera opcional pràctiques sobre el terreny durant l'estiu (Índia o Centroamèrica) a través dels camps de solidaritat de Setem. "L'experiència vital de posar cara i nom a la pobresa que veiem per televisió és un procés que impressiona i requereix una readaptació en tornar." L'èxit del curs es reflecteix en el fet que molts alumnes acaben treballant professionalment en projectes de llarga durada a països com Mèxic, Hondures o Nicaragua.